El corpus de treball
Definició i tipus de corpus
Corpus
En fonètica, el corpus es defineix com el conjunt de realitzacions sonores de la llengua que són objecte d’estudi.
La tria del tipus de corpus i la definició de les seves característiques específiques responen a la hipòtesi de treball i als objectius de l’estudi.
En dissenyar el corpus i en establir els procediments de recollida de dades cal tenir en compte les característiques específiques dels participants en l’estudi:
- Adequació a l’edat i al grau de desenvolupament lingüístics dels participants.
- Adequació a la capacitat cognitiva i lingüística dels participants per a dur a terme determinades tasques.
- Adequació a les convencions culturals de la comunitat a la qual pertanyen els parlants.
Tipus de corpus
- Corpus escrits o textuals
- Corpus de llengua oral
- Corpus orals
- Corpus de parla espontània
- Corpus preparats ad hoc
Corpus de parla espontània
Corpus dissenyat per a obtenir l’estil de parla que seria propi de l’informant en una situació en què l’entrevistador no hi fos present.
- Gravació d’un grup de parlants en la seva vida quotidiana seguint-los mentre realitzen les seves rutines habituals, de manera que la seva pronúncia sigui la més espontània possible.
Estratègies per a obtenir mostres de parla properes a l’estil que habitualment fan servir els informants:
- Gravació de diàlegs o monòlegs considerablement llargs.
- Obtenció de les dades mitjançant tasques específiques.
A mesura que els informants estan menys pendents de l’experimentador i van oblidant la seva presència tendeixen a fer servir la llengua tal com ho farien en el seu entorn més quotidià.
Problemes en la recollida dels corpus de parla espontània:
- Manca de mostres del fenomen estudiat.
- Qualitat de la gravació si es fa en l’entorn familiar del parlant.
- Sorolls procedents de l’exterior.
- Interrupcions d’altres persones.
- Moviments i sorolls de l’informant.
Utilitat dels corpus de parla espontània:
- Anàlisi de les característiques fonètiques de la parla espontània en contrast amb altres estils.
- Investigacions en dialectologia i en sociolingüística seguint la metodologia desenvolupada per William Labov.
- Treballs sobre adquisició de la primera llengua.
- Treballs sobre l’aprenentatge de llengües addicionals.
- Estudis de lingüística clínica.
- Descripció i documentació de llengües.
Disseny de corpus de llengua oral
Corpus preparats ad hoc
Tendència general en els estudis clàssics de fonètica experimental.
Corpus dissenyats especialment per a estudiar un fenomen específic en funció de la hipòtesi inicial que guia la recerca.
En general, els participants seleccionats llegeixen o produeixen el corpus en un entorns que faciliti una gravació tècnicament correcta.
Cobertura
Elements segmentals
Inventari d’elements segmentals de la llengua:
Combinacions entre els elements segmentals de la llengua:
- Diftongs i triftongs.
- Vocals en contacte.
- Grups consonàntics.
- Consonants en contacte.
En un corpus preparat ad hoc els elements segmentals apareixen en funció de les variables fonètiques que s’han considerat quan s’ha dissenyat el corpus.
Cal un nombre representatiu de mostres de cada al·lòfon en cada context.
Es poden incorporar parells mínims amb els contrasts fonològics de la llengua estudiada.
Elements suprasegmentals
Estructures sil·làbiques pròpies de la llengua analitzada.
Patrons accentuals de la paraula.
Patrons melòdics de l’oració:
- Associats a modalitats oracionals.
- Associats a fenòmens pragmàtics.
«Parells mínims» accentuals i melòdics.
Variacions en la velocitat d’elocució.
Materials
- Sons aïllats
- Síl·labes aïllades
- Paraules aïllades
- Paraules amb significat
- Logotomes o pseudoparaules
- Frases aïllades
- Frases marc o frases portadores
- Frases fonèticament equilibrades
- Frases fonèticament riques
- Fragments de texts
- Texts sencers
- Texts fonèticament equilibrats
- Texts fonèticament rics
- Parla espontània preparada
- Parla espontània sense preparar
- Elements relacionats amb l’àmbit de les tecnologies de la parla
- Dígits
- Números connectats
- Seqüències alfanumèriques
- Lletres aïllades i paraules lletrejades
- Dates i hores
- Antropònims i topònims
- Paraules relacionades amb una determinada aplicació
Sons aïllats
En els estudis fonètics no és habitual fer servir sons aïllats.
S’empren sons aïllats quan es recorre a algunes tècniques d’anàlisi articulatòria com la palatografia.
En l’àmbit de la fonètica clínica es fan servir vocals aïllades per a avaluar la fonació.
Síl·labes aïllades
En la recerca en fonètica no és habitual fer servir síl·labes aïllades, però l’estructura sil·làbica, la freqüència d’aparició del tipus de síl·laba o el nombre de síl·labes de la paraula són variables que es poden considerar en el disseny del corpus.
Duñabeitia, J. A., Cholin, J., Corral, J., Perea, M. i Carreiras, M. (s. d.). Syllabarium: Complete statistics for Basque and Spanish syllables. Basque Center on Cognition, Brain and Language. https://www.bcbl.eu/syllabarium
En el camp de la fonètica clínica es fan servir repeticions ràpides de síl·labes per a avaluar la diadococinèsia en determinades patologies.
Logotomes
Paraules sense sentit, inexistents en el lèxic de la llengua, però que presenten característiques fonològiques pròpies de paraules reals de la llengua que s’estudia.
També es coneixen com a ‘pseudoparaules’.
Els logotomes s’empren en l’ensenyament de la pronúncia, en la correcció fonètica (tant en l’ensenyament de segones llengües com en la intervenció logopèdica en les patologies de la parla) i en l’audiometria verbal o verbo-tonal per a neutralitzar l’efecte del significat i centrar l’atenció sobre l’audició, per a presentar determinats sons en un context específic que afavoreixen la producció o la percepció i també es poden utilitzar en el disseny de corpus per a estudis fonètics.
|
(Font de la imatge: Klein, J. (2020, 10 de juny). In memoriam Raymond Renard: Un visionnaire éclairé nous a quittés. Chambre Belge des Traducteurs et Interprètes | Belgische Kamer van Vertalers en Tolken. https://www.cbti-bkvt.org/in-memoriam-raymond-renard/)
|
En català es troben també els termes ‘logòtom’, emprat al Diccionari de fonètica de Julià (2003) com a alternativa a ‘logotoma’, i ‘logàtom’, utilitzat a la Viquipèdia.
En castellà s’ha documentat ‘logatomo’, ‘logotoma’ o ‘logotomo’. ‘Logatoma’ és el terme que es fa servir a l’edició espanyola de Rétro-spection (Guberina, 2003).
En els estudis de psicolingüística desenvolupats en el context anglosaxó s’empra a vegades ‘paraula wug’.
Keuleers, E. i Brysbaert, M. (2010). Wuggy: A multilingual pseudoword generator. Behavior Research Methods, 42(3), 627–633. https://doi.org/10.3758/BRM.42.3.627
Paraules
Les cerques en diccionaris en format electrònic o l’ús d’eines en línia especialitzades permet trobar paraules que compleixin uns determinats criteris fonètics.
Duchon, A., Perea, M., Sebastián Gallés, N., Martí, M. A. i Carreiras, M. (2012). EsPal. Basque Center on Cognition, Brain and Language. https://www.bcbl.eu/databases/espal/
Guasch, M., Masip, A., Sunyer, E. i Boada, R. (2021). NIM: el buscador d’estímuls fet per i per a psicolingüistes. Departament de Psicologia, Universitat Rovira i Virgili. https://psico.fcep.urv.cat/utilitats/nim/index_cat.php
Marian, V., Bartolotti, J., Chabal, S. i Shook, A. (2012–2023). CLEARPOND: Cross-Linguistic Easy-Access Resource for Phonological and Orthographic Neighborhood Densities. Northwestern University Bilingualism and Psycholinguistics Research Group. https://clearpond.northwestern.edu
Frases
En els corpus preparats ad hoc es poden emprar frases curtes en què s’introdueixen les paraules que contenen els elements que es volen analitzar.
Frase marc o frase portadora (en anglès, carrier sentence)
Seqüència constant emprada en el corpus en la qual s’inclou l’element que es vol analitzar.
Va dir-li ‘papa’ i va callar
Va dir-li ‘títol’ i va callar
Va dir-li ‘còctel’ i va penjar
Va dir-li ‘pipa’ i va marxar
Va dir-li ‘coca’ i va callar
Va dir-li ‘pupa’ i va plorar
Amb la frase marc s’intenta, en certa manera, mantenir algunes de les característiques de la parla espontània, però disposant d’un context fonèticament controlat.
|
(Font de la imatge: Baqué, L. i Estrada, M. (Ed.). (2010). La langue et l’être communiquant: hommage à Julio Murillo. Éditions du CIPA.)
|
Avantatges de la frase marc
Permet evitar l’efecte de sèrie.
Limita les influències d’un element del corpus sobre un altre degudes a la predictibilitat dels elements.
Es pot introduir una certa variació dels elements lèxics o de l’estructura sintàctica per a reduir l’efecte de la repetició d’enunciats similars.
«Va dir … i va sortir»
«Va dir … i va penjar»
La inserció de l’element analitzat en una frase marc permet que s’integri en un enunciat que manté part de les característiques dels enunciats naturals de la llengua.
Hi ha frases marc que es poden explicar a partir d’una situació comunicativa real.
|
(Font de la imatge: Baqué, L. i Estrada, M. (Ed.). (2010). La langue et l’être communiquant: hommage à Julio Murillo. Éditions du CIPA.)
|
La frase marc permet mantenir constants en tot el corpus determinades característiques suprasegmentals dels elements estudiats:
- La velocitat d’elocució.
- La intensitat.
- l’entonació.
- El ritme.
Les frases marc amb verbs com «dir» fan que els elements estudiats adquireixin una funció metalingüística.
Les frases marc es poden dissenyar per a crear contexts desproveïts de qualsevol connotació, de manera que es redueix la possibilitat que el parlant realitzi variacions entonatives associades a possibles interpretacions del missatge.
Mitjançant les frases marc es neutralitzen:
- Les variacions entonatives.
- La influència de l’accent.
- La influència de la posició en la frase de la intensitat del segment estudiant.
- La influència de la durada motivada per diferències de durada en l’enunciat.
- La influència de l’inici de la fonació en la impostació de la veu.
En conjunt, la frase marc o frase portadora té una doble funció:
- Afavorir la naturalitat de la realització dels sons estudiats.
- Neutralitzar algunes de les variacions en les característiques articulatòries i acústiques dels sons estudiats si es realitzessin sense aquest element de control.
Frases fonèticament equilibrades o texts fonèticament equilibrats
En una frase o en un text fonèticament equilibrats la freqüència d’aparició de cada segment del corpus s’apropa el màxim possible a la freqüència d’aparició de cada segment en una mostra més àmplia de la llengua.
El disseny de corpus fonèticament equilibrats requereix disposar de dades sobre la freqüència d’aparició dels segments de la llengua, preferiblement procedents d’una mostra representativa de llengua oral.
En cas de disposar de diferents fonts de dades sobre la freqüència d’aparició d’unitats lingüístiques, cal establir criteris de selecció per a determinar quines dades s’adapten millor a la finalitat per a la qual s’ha dissenyat el corpus:
- Dades extretes de la llengua oral.
- Dades que tinguin en compte la diferència entre fonemes i al·lòfons.
Freqüència d’aparició d’unitats lingüístiques del català
Freqüència d’aparició d’unitats lingüístiques de l’espanyol
Texts fonèticament equilibrats en espanyol
La constitució del corpus
La mida del corpus
En el moment de considerar la mida del corpus, cal tenir en compte que per a dur a terme una anàlisi lingüística manual d’un corpus de parla espontània calen unes 10 hores de treball per a cada hora d’enregistrament.
|
(Font de la imatge: Linguistics Department. (s. d.). Lesley Milroy. University of Michigan. https://lsa.umich.edu/linguistics/people/faculty/professors-emeriti/amilroy.html)
|
La noció de variable
|
(Font de la imatge: Hossein Farhady. (2024, 11 de novembre). A Wikipedia. https://en.wikipedia.org/wiki/Hossein_Farhady)
|
En un disseny experimental una variable és un element que l’investigador fa «variar» per a esbrinar el seu comportament.
Identificació de les variables
La possibilitat d’identificar quines variables seran rellevants en el disseny d’un experiment per a incorporar-les al disseny del corpus depèn, en part, dels coneixements que tingui l’investigador.
Si no es disposa d’informacions prèvies es pot contemplar la possibilitat de dissenyar un estudi pilot amb un corpus i un nombre de participants reduïts.
Identificar les variables …
|
(Font de la imatge: Linguistics Department. (s. d.). Lesley Milroy. University of Michigan. https://lsa.umich.edu/linguistics/people/faculty/professors-emeriti/amilroy.html)
|
A partir d’una transcripció fonètica d’un corpus es pot treballar sobre el comportament de les variables.
Anàlisi de les variacions en la realització d’un mateix fonema –és a dir, dels al·lòfons– que apareixen en el corpus, que poden estar condicionades per diversos factors:
- El parlant.
- L’estil de parla.
- El context fonètic.
Variables i hipòtesis
Una hipòtesi estableix la relació que es dona entre dues o més variables.
Variables: durada vocàlica i tonicitat de la síl·laba
Variables: durada vocàlica i sonoritat de la consonant que segueix la vocal
Variables: durada vocàlica i posició de la vocal respecte de la pausa
Variables que intervenen en la constitució del corpus
|
(Font de la imatge: Baqué, L. i Estrada, M. (Ed.). (2010). La langue et l’être communiquant: hommage à Julio Murillo. Éditions du CIPA.)
|
Tres tipus de variables o «condicionants»:
- Variables relacionades amb l’elocució.
- Variables que fan referència a l’entorn fonètic en què se situen els elements estudiats.
- Variables que es relacionen amb elements lingüístics.
Variables relacionades amb l’elocució
Idioma
L’idioma –la llengua que parlen els participants– és una variable en:
- Estudis relacionats amb l’adquisició de segones llengües.
- Treballs que impliquen una anàlisi contrastiva.
- Estudis sobre el bilingüisme.
Ordre d’enregistrament
L’ordre en què s’enregistren els elements d’un corpus és una variable que cal controlar.
Cal neutralitzar el que es coneix com a ‘efecte de sèrie’.
L’ordre intern dels elements del corpus se sol alterar per aconseguir un ordre aleatori en la gravació.
Velocitat d’elocució
La velocitat d’elocució és una variable que cal controlar en estudis que impliquin paràmetres de naturalesa temporal.
Variables fonètiques
Variables relacionades en el context en el qual s’insereixen els segments estudiats.
Situació en el conjunt de l’enunciat
Variable que, en general, es controla, excepte si la hipòtesi fa referència explícita a la posició del segment en l’enunciat.
La situació del segment en l’enunciat incideix en:
- Les característiques temporals.
- La freqüència fonamental.
- La intensitat.
- La tensió.
Posició en la síl·laba
La posició en la síl·laba d’un determinat segment i el tipus de síl·laba en què es troba té conseqüències sobre les seves característiques acústiques.
La posició en la síl·laba incideix en les característiques acústiques i articulatòries dels segments.
Incideix especialment en la durada.
Accent
L’accent pot provocar variacions en les característiques acústiques dels segments:
- La intensitat.
- La freqüència del fonamental.
- La durada.
- La freqüència dels formants.
El context fonètic immediat
El context o entorn fonètic immediat ve donat pels segments que es troben abans i després de l’element estudiat.
La influència mútua entre sons adjacents es coneix com a coarticulació.
La coarticulació amb els segments del context anterior i posterior pot incidir en característiques articulatòries o en característiques acústiques com la durada o la trajectòria dels formants.
Variables lingüístiques
Valor funcional
El ‘valor funcional’ fa referència a la diferència en les característiques acústiques i articulatòries entre un segment que es realitza com a part d’un morfema lèxic i un segment que forma part d’un morfema gramatical.
Estructura de l’enunciat
Les realitzacions dels parlants són diferents si l’enunciat constitueix una frase sencera o si és un fragment.
L’estructura sintàctica de l’enunciat condiciona:
Intuïció ortològica
Els parlants tendeixen a un determinat model de pronúncia de la llengua.
El model de pronúncia influeix en les realitzacions en el moment d’enregistrar un corpus, especialment si el parlant sap que la seva producció serà analitzada per un especialista.
Hipercorrecció
|
(Font de la imatge: Linguistics Department. (s. d.). Lesley Milroy. University of Michigan. https://lsa.umich.edu/linguistics/people/faculty/professors-emeriti/amilroy.html)
|
La variació estilística
Els estils de parla o registres
Variants del repertori verbal d’una llengua seleccionades en funció de la situació comunicativa.
Es caracteritzen per presentar trets fonètics, fonològics, morfosintàctics o lèxics específics.
En un mateix parlant coexisteixen més d’un estil de parla o registre.
L’estudi de la variació estilística en la llengua oral
|
(Font de la imatge: Department of Linguistics. (s. f.). William Labov. University of Pennsylvania. https://www.ling.upenn.edu/~wlabov/)
|
Estudi basat en entrevistes individuals realitzades per l’investigador.
Durant l’entrevista es realitzen una sèrie de tasques associades a diferents situacions comunicatives (o situacions contextuals).
Cada situació comunicativa (o situació contextual) que es produeix durant l’entrevista dona lloc a l’aparició d’un estil de parla o registre.
L’estil depèn del grau d’atenció del parlant cap a les característiques de la seva pròpia producció lingüística durant l’entrevista.
Escala des de l’estil de parla més acurat fins a l’estil de parla més espontani.
Estil formal (en anglès, careful)
L’estil formal és l’estil emprat quan l’informant contesta les preguntes de l’entrevistador i és conscient de la seva pròpia producció lingüística.
Estil menys formal que el d’un discurs en públic o que el que es faria servir en una entrevista de feina, però més formal que l’estil propi d’una conversa entre amics o entre familiars.
Estil informal (en anglès, casual)
L’estil informal és el que l’informant utilitza de forma natural quan no està atent a les característiques lingüístiques de la seva pròpia producció.
L’estil informal s’acostuma a donar fora del context de l’entrevista, quan el parlant s’adreça a familiars o amics que estiguin presents, quan contesta una trucada telefònica, quan es produeix una interrupció en l’entrevista, per exemple per a compartir una beguda, o en el moment en què el parlant considera que l’entrevista ja ha finalitzat.
La presència de l’investigador inhibeix l’aparició de l’estil informal.
La paradoxa de l’observador: per a estudiar el comportament lingüístic que tindria un parlant quan no és observat, és necessari observar aquest comportament.
Estil espontani (en anglès, spontaneous)
L’estil espontani es pot obtenir fora del context de l’entrevista o mitjançant preguntes sobre temes que impliquin emocionalment el parlant.
- Situació en la qual s’ha estat en perill de mort (Nova York, Estats Units)
- Situació que ha estat molt còmica per al parlant o per a altres persones (Norwich, Anglaterra)
Cada situació contextual creada durant l’entrevista dona lloc a un estil de parla.
| Situació contextual | Situació contextual | Estil de parla |
|---|---|---|
| A | A1 Interacció fora del context de l’entrevista | Informal (en anglès, casual) |
| A2 Interacció amb una tercera persona | Informal (en anglès, casual) | |
| A3 Interacció fora de les respostes directes a les preguntes de l’entrevistador | Transició des de l’estil informal (en anglès, casual) cap a l’espontani | |
| A4 Rimes i costums infantils | Espontani | |
| A5 Narració d’una situació en què s’hagi estat en perill de mort | Espontani | |
| B | Situació d’entrevista | Formal (en anglès, careful) |
| C | Texts | Lectura |
| D | Paraules aïllades | Lectura |
| D’ Parells mínims | Lectura |
Estils emprats pels parlants en les diferents situacions contextuals de què consta l’entrevista.
Labov, W. (1978). The isolation of contextual styles. A Sociolinguistic patterns (p. 70–109). Basil Blackwell. https://archive.org/details/sociolinguisticp00will (Obra original publicada el 1972)
L’adaptació a l’interlocutor i a la situació comunicativa
Des del punt de vista de la psicologia social, la tria d’un determinat estil de parla ve condicionada per l’adaptació a l’interlocutor.
La variabilitat fonètica és el resultat de l’adaptació a les necessitats de l’intercanvi d’informació entre l’emissor i el receptor.
|
(Font de la imatge: tanjavolkova. (2017, 24 d’agost). InterSpeech 2017: The Home Straight! Phonetics at Stockholm University Blog. https://stockholmuniversityphonetics.com/2017/08/24/interspeech-2017-the-home-straight/)
|
El model de la variabilitat adaptativa en la percepció de la parla
L’obtenció del corpus
Lectura
Procedimental emprat en els corpus ad hoc dissenyats per a dur a terme estudis fonètics sobre fenòmens específics.
- Llistes de paraules.
- Frases aïllades.
- Texts.
- Diàleg.
La lectura d’un text es pot complementar amb una paràfrasi, explicació o comentari del contingut del text realitzat pel participant després de la lectura, de manera que es pot obtenir una mostra de parla espontània amb continguts relativament similars als de la lectura.
Entrevistes individuals
Les entrevistes permeten obtenir un gran nombre de dades en un estil relativament espontani.
En el context d’una entrevista es pot gravar també una lectura de text o la d’un corpus ad hoc format per frases marc.
Durant l’entrevista individual també es poden recollir elements lèxics aïllats.
Existeixen una sèrie d’estratègies dissenyades per a obtenir la paraula desitjada sense que l’entrevistador l’esmenti prèviament per tal d’evitar oferir un model de pronúncia que condicioni el comportament de l’informant.
- Descripció de fotografies o de dibuixos.
- Completar una frase iniciada per l’entrevistador.
- Traduir la paraula des d’una llengua que conegui l’informant.
Transcripció de les respostes al qüestionari (ALPI, província de Barcelona).
Les entrevistes també permeten recollir mostres de parla semiespontània a partir de la realització de tasques com la descripció d’una imatge o d’una sèrie d’imatges.
Per a obtenir un estil espontani i superar la paradoxa de l’observador es pot recórrer a diverses estratègies.
|
(Font de la imatge: Linguistics Department. (s. d.). Lesley Milroy. University of Michigan. https://lsa.umich.edu/linguistics/people/faculty/professors-emeriti/amilroy.html)
|
El diàleg es regeix per unes normes socials entre les quals es troba el principi de cooperació.
La distribució dels torns de paraula i del temps que ocupa cada parlant tendeix a ser equitativa.
Les preguntes directes no solen ser habituals en la conversa quotidiana entre persones del mateix estatus. Per aquest motiu, les preguntes directes:
- Poden inhibir l’informant.
- Poden afavorir que l’informant empri un estil formal o faci servir formes amb hipercorreccions.
|
(Font de la imatge: Linguistics Department. (s. d.). Lesley Milroy. University of Michigan. https://lsa.umich.edu/linguistics/people/faculty/professors-emeriti/amilroy.html)
|
(Font de la imatge: Department of English. (s. d.). Matthew Gordon. University of Missouri. https://english.missouri.edu/people/gordon)
|
2.- El tiempo
3.- Lugar donde vive
4.- Familia y amistad
5.- Costumbres
6.- Peligro de muerte
7.- Anécdotas importantes en la vida
8.- Deseo de mejora económica
9.- Final»
Mòduls temàtics d’una entrevista en el «Proyecto para el estudio sociolingüístico del español de España y de América» (PRESEEA).
Moreno Fernández, F. (2021). Metodología del «Proyecto para el estudio sociolingüístico del español del España y de América» (PRESEEA). Proyecto para el estudio sociolingüístico del español del España y de América (PRESEEA); Editorial Universidad de Alcalá. https://doi.org/10.37536/PRESEEA.2021.doc1
En el moment de la difusió del corpus cal eliminar tota la informació que pugui facilitar la identificació personal dels parlants.
Tasques específiques per a obtenir dades procedents de parla semiespontània
Tasques realitzades en parelles formades per dos participants en l’experiment.
Els participants en la tasca han de col·laborar per a assolir un determinat objectiu comunicatiu.
Tasca del mapa
En la tasca del mapa (en anglès, map task) hi intervenen dos parlants, cadascun dels quals té un mapa que l’altre parlant no pot veure.
En els dos mapes s’hi indiquen una sèrie de llocs assenyalats amb el seu nom, però en un dels mapes hi ha marcat un camí i en l’altre, no.
L’informant que té el mapa sense el camí ha de dibuixar-lo seguint les instruccions del participant que té el mapa amb el camí marcat.
En acabar la tasca, cadascun dels participants llegeix una llista de paraules que conté els noms dels llocs assenyalats en el mapa juntament amb altres elements que han aparegut a la conversa. D’aquesta manera es pot comparar l’estil llegit amb l’estil semiespontani.
 |
 |
| Mapa amb el camí traçat. | Mapa sense el camí. |
2 Chris: Okay.
3 Neil: moving down ... straight down.
4 Chris: How far?
5 Neil: Down as far as the bottom of the well.
6 Chris: I don’t have a well.
7 Neil: Right. Move down,, vertically down about a quarter of the way down the page. Move to the right in ... Do you have local residents?
8 Chris: I do.
9 Neil: Right, well, move up and round and above them.
10 Chris: Okay.
11 Neil: Right. Across, not as far as a wood. Do you have a wood?
12 Chris: Do I cross the bridge?»
Human Communication Research Centre. (2010, 10 de març). HCRC Map Task corpus. University of Edinburgh. https://groups.inf.ed.ac.uk/maptask/
Tasca del mapa en castellà.
Aguilar, L. (1994). Los procesos fonológicos y su manifestación en diferentes situaciones comunicativas: la alternancia vocal/semiconsonante/consonante [Tesi doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona]. TDX, Tesis Doctorals en Xarxa. http://hdl.handle.net/10803/4886
Joc de les diferències
El joc es realitza en parella i cada participant disposa d’una làmina que representa una escena.
Entre les escenes representades a les làmines de cada participant hi ha una sèrie de diferències.
Cada participant només pot veure la seva pròpia làmina i l’objectiu de la tasca és arribar a descobrir les diferències entre les escenes representades en les làmines.
p2#2: #<eeh> yo soy Paco y soy el número dos#
p1#3: #<inspiration> vale pues empiezo yo #<p2#4> #<sp># te cuento lo que veo #<sp> hay un chico que está en el mar tiene un flotador que es un flotador de un patito con pintas negras y está mirando un#<nn> especie de huevo que parece como que lo hubiese pues+ pues , está asombrado porque#<ee> porque el flotador que es un pato #<sp> #<p2#4> ha puesto un huevo# #
p2#4: #<p1#3> sí# #<lp> #<p1#3> #<laugh># ¿ cuántas manchas tiene el huevo ?#
p1#5: el huevo tiene tres manchas#
p2#6: ¿ y una se le está cayendo por #<p1#7> abajo# ?#
p1#7: #<p2#6> y una# que se le está cayendo por #<p2#8> abajo# sí#
p2#8: #<p1#7> vale# #<lp> #<p1#9> #<eh>#
p1#9: #<p2#8> el flotador# tiene uno , dos , tres , cuatro , cinco manchas#
p2#10: #<p1#11> sí# #
p1#11: #<p2#10> el# patito este #
p2#12: ¿ tiene la boca abierta ?#
p1#13: no tiene la boca cerrada #
p2#14: pues no encontramos ni una#
p1#15: #<inspiration> y cuando encontramos un error #<sp> da igual seguimos #<sp> #<eeh> el chico tiene un bañador , #<eeh> es moreno #<sp> #<tongue-click> #<eeh> bueno te sigo describiendo lo #<p2#16> que hay#
p2#16: #<p1#15> sí sí sigue# y yo si ve+ si veo algo que #<p1#17> no#<oo> concuerda# con el mío te lo digo #
p1#17: #<p2#16> vale# #<inspiration> hay dos nubes una en / a la izquierda y otra a la derecha #<eeh> y#<yy> en#<nn> el lado derecho hay un barco que tiene una banderita blanca #<lp> #<p2#18> un velero#
p2#18: #<p1#17> ¿ blanca?# ¿ cómo que blanca ? #<sp> todo es blanco#
p1#19: no bueno que no / no está / no está rellena no está #<p2#20> pintada de negro#
p2#20: #<p1#19> #<ah> vale vale#
p1#21: #<ehm>#
p2#22: todo es igual#
p1#23: todo es igual #<p2#24> #<lp># #
p2#24: #<p1#23> #<laugh>#»
Savy, R., de Leo, S., Alfano, I., Solís, I. i Cioffi, E. (s. d.). Corpus PraTiD nelle lingue europee. Parlaritaliano.it. https://parlaritaliano.studiumdipsum.it/it/672-corpus-pratid-nelle-lingue-europee
Materials emprats en el projecte DiapixUK
Baker, R. E. i Hazan, V. (2011). DiapixUK: Task materials for the elicitation of multiple spontaneous speech dialogs. Behavior Research Methods, 43(3), 761–770. https://doi.org/10.3758/s13428-011-0075-y
L’estudi de les emocions
|
(Font de la imatge: Swiss Center for Affective Sciences. (s. d.). Prof. Klaus Scherer. Université de Genève. https://www.unige.ch/cisa/center/members/scherer-klaus)
|
Tasques que afavoreixen l’aparició de determinades emocions:
- Diàleg amb un entrevistador que simula un determinat comportament destinat a induir una emoció: es pot emprar per a provocar agressivitat.
- Resolució de tasques matemàtiques complexes: pot generar estrès cognitiu.
- Imatges amb ferits greus: creen estrès emocional.
- Jocs d’ordinador amb obstacles o amb ajudes per a assolir objectius, acompanyats de sons desagradables o agradables o d’errors en el sistema.
També es poden induir determinades emocions mitjançant estímuls visuals o auditius.
Fernández Megías, C., Pascual, J. C., Soler, J. i García Fernández-Abascal, E. (2011). Validación española de una batería de películas para inducir emociones. Psicothema, 23(4), 778–785. https://reunido.uniovi.es/index.php/PST/article/view/9159
Un corpus de parla que reflecteixi diferents emocions es pot crear a partir d’enregistraments de mitjans de comunicació:
- Programes en què els participants s’enfronten per a solucionar un conflicte.
- Programes en què els participants es retroben després d’una separació llarga.
- Converses sobre temes personals en programes amb poca intervenció de l’entrevistador.
- Concursos.
- Debats.
Existeix la possibilitat de comptar amb participants professionals o no professionals que intentin imitar les emocions.
Observació participativa
Si l’investigador se submergeix en la vida del grup, arriba un moment en què el grup ja no és conscient de la seva presència i adopta un comportament més espontani.
Entrevistes telefòniques
En una entrevista telefònica es poden obtenir respostes simples centrades en determinats fenòmens lingüístics si les preguntes es dissenyen d’una manera prou restrictiva.
L’experiència de William Labov sembla indicar que la qualitat dels enregistraments és suficient per a una anàlisi acústica en el laboratori sempre que no es tracti de sons situats fora de la banda de freqüències emprada en la línia telefònica.
Pregunta breu i anònima
L’exemple paradigmàtic de recerca mitjançant una pregunta breu i anònima és l’estudi sobre l’estratificació social de /r/ a la ciutat de Nova York dut a terme per William Labov el 1966.
L’estratificació social de /r/ a la ciutat de Nova York
Segons els càlculs de Labov, és possible entrevistar 264 persones en sis hores i mitja.
Avantatges i problemes
- S’obté una única dada.
- Es poden realitzar un gran nombre d’entrevistes en poc temps.
- No es poden fer comprovacions experimentals a posteriori.
- La informació sobre les característiques del parlant és relativament intuïtiva.