La representació fonètica de corpus orals
Aquesta pàgina ja no s’actualitza
La representació fonètica
La representació fonètica d’un corpus oral implica passar d’un senyal continu a una representació discreta i simbòlica, com és la transcripció fonètica.
| Discreta | Contínua |
| Representació ortogràfica Transcripció fonètica |
Senyal sonor |
El senyal sonor i la transcripció fonètica recullen la variabilitat, mentre que la representació ortogràfica no ofereix informació sobre la variabilitat pròpia de la parla.
| Variable | Invariable |
| Senyal sonor Transcripció fonètica |
Representació ortogràfica |
La transcripció fonètica se sol dur a terme conjuntament amb dues operacions més:
Dificultats i limitacions de la transcripció fonètica
Nivells de representació i etiquetatge fonètic
Les propostes del projecte SAM (Speech Assessment Methodology)
Nivells d’etiquetatge fonètic d’un corpus oral.
- Nivell físic
Propietats acústiques presents en el senyal sonor.
- Nivell acústic-fonètic
Propietats dels segments en termes de categories fonètiques (oclusió, fricció, nasalització, sonoritat, etc.).
- Nivell de transcripció estreta
Caracterització dels segments utilitzant els símbols de l’Alfabet Fonètic Internacional o els seus equivalents computacionals.
- Nivell de transcripció fonològica (o fonèmica)
Es transcriuen únicament els elements funcionalment distintius que es troben en la paraula pronunciada aïlladament en estil acurat (citation form).
- Nivell de transcripció ampla
S’utilitzen els símbols corresponents als elements fonològics d’una llengua determinada per transcriure realitzacions al·lofòniques condicionades pel context.
L’etiquetatge prosòdic es considera de manera independent.
Les propostes del projecte EAGLES (Expert Advisory Group on Language Engineering Standards)
La proposta del Grup de Treball sobre Llengua Oral (Spoken Language Working Group) d’EAGLES
- Nivell ortogràfic
S’utilitza la representació ortogràfica convencional.
- Nivell de formes canòniques (citation forms)
Es representa la forma de pronunciació aïllada de les paraules en un estil acurat.
- Nivell de transcripció ampla o fonotípica
S’utilitzen els símbols que representen elements fonològics en una llengua determinada, però es transcriuen aquells fenòmens predictibles propis de la fonètica sintàctica. El sistema de representació recomanat és SAMPA (SAM Phonetic Alphabet).
- Nivell de transcripció estreta
Es basa en una representació al·lofònica de les realitzacions fonètiques dels parlants. El sistema de representació recomanat és X-SAMPA (Extended SAM Phonetic Alphabet).
- Nivell acústic-fonètic
Es distingeixen característiques acústiques dels segments observables en una representació de l’ona sonora.
- Nivell físic
Representat en termes de paràmetres acústics o articulatoris.
- Fenòmens no lingüístics
Sons de naturalesa comunicativa o introduïts pel parlant; informació paralingüística; sorolls externs a la gravació.
La proposta del Subgrup de Treball sobre Textos Orals (Spoken Texts Subgroup)
- S1: Nivell ortogràfic
Representació ortogràfica convencional del text.
- S2: Representació fonològica
Representació fonològica de les paraules en la seva forma canònica. El sistema de representació recomanat és SAMPA (SAM Phonetic Alphabet).
- S3: Transcripció fonètica
Representació simbòlica discreta de la realització de l’enunciat tal com és percebut pel transcriptor. El sistema de representació recomanat és X-SAMPA (Extended SAM Phonetic Alphabet).
Les formes canòniques i la transcripció fonotípica
Formes canòniques (citation forms):
- Permeten derivar automàticament, mitjançant un conjunt de regles, una transcripció ampla o fonotípica en la qual s’inclouen els elements al·lofònics predictibles la presència dels quals està condicionada pel context fonètic.
- Permeten crear de manera automàtica un diccionari fonètic a partir d’un corpus transcrit.
Transcripció fonotípica:
- Constitueix un nivell intermedi entre la realització fonètica i la transcripció purament fonològica.
Tipus de transcripció fonètica
Nivells d’etiquetatge dels corpus orals
La representació fonètica dels elements segmentals
La representació fonètica dels elements segmentals
La representació fonètica dels elements suprasegmentals
La representació fonètica dels elements suprasegmentals
Etiquetatge fonètic de corpus orals
Transcriure i etiquetar fonèticament un corpus oral representa un esforç considerable, tant en termes de temps com de recursos econòmics.
Etiquetatge manual
L’etiquetatge manual d’un corpus requereix el desenvolupament de convencions detallades per tal d'assegurar la coherència entre diversos transcriptors.
Criteris d’etiquetatge de corpus orals
L’etiquetatge manual d’un corpus requereix l’establiment d’un procediment de validació de la transcripció i de l’etiquetatge.
Un procediment habitual per validar els criteris d’etiquetatge i la seva aplicació és el càlcul del grau d’acord entre diferents transcriptors.
Mesura del grau d’acord entre transcriptors: Kappa (κ) de Cohen.
Validació de l’etiquetatge de corpus orals
Etiquetatge manual de corpus orals mitjançant Praat
Etiquetatge semi-automàtic o automàtic
La transcripció de formes canòniques i la transcripció fonotípica es poden obtenir automàticament a partir de la representació ortogràfica si es disposa d’una eina de transcripció fonètica automàtica.
L’etiquetatge automàtic requereix una sèrie d’operacions:
- Segmentació del continu sonor en unitats menors.
- Assignació d’etiquetes (labelling) o símbols de transcripció que descriguin les característiques de les unitats.
- → El problema de la naturalesa no discreta del senyal, resultat de la coarticulació.
- → El problema de la variabilitat de les realitzacions fonètiques entre parlants (variació interlocutor) i en un mateix parlant (variació intralocutor).
- Sincronització de l’etiquetatge amb el senyal sonor i amb la transcripció ortogràfica (alignment).
- Alineació del senyal amb les fronteres de les paraules ortogràfiques.
- Alineació del senyal amb les fronteres dels segments transcrits.
Eines per a l’etiquetatge de corpus orals