La lingüística de corpus

Aquesta pàgina ja no s’actualitza



La noció de corpus

Un corpus es pot definir com un conjunt estructurat i documentat de materials lingüístics escrits, orals o signats, recollits en funció de criteris explícits.

«A corpus is a collection of pieces of language that are selected and ordered according to explicit linguistic criteria in order to be used as a sample of the language».
 
Sinclair, J. (1996, maig). Preliminary recommendations on corpus typology (EAGLES Document EAG-TCWG-CTYP/P). Expert Advisory Group on Language Engineering Standards. https://www.ilc.cnr.it/EAGLES96/corpustyp/corpustyp.html
«A corpus is a collection of pieces of language text in electronic form, selected according to external criteria to represent, as far as possible, a language or language variety as a source of data for linguistic research».
 
Sinclair, J. (2005). Corpus and text – Basic principles. A M. Wynne (Ed.), Developing linguistic corpora: A guide to good practice (p. 1–16). Oxford Text Archive. https://llds.ling-phil.ox.ac.uk/guides/dlc/chapter1.htm
John Sinclair
John Sinclair (1933–2007)
(Font de la imatge: Centre for Corpus Research. (2025). John Sinclair (1933-2007). University of Birmingham. https://www.birmingham.ac.uk/schools/edacs/departments/englishlanguage/events/2025/sinclair)
«a corpus typically implies a finite body of text, sampled to be maximally representative of a particular variety of a language, and which can be stored and manipulated using a computer» (p. 59).
 
McEnery, T. i Wilson, A. (2001). Corpus linguistics (2a ed.). Edinburgh University Press.
(Font de la imatge: School of Social Sciences. (s. d.). Professor Tony McEnery. Lancaster University. https://www.lancaster.ac.uk/social-sciences/people/tony-mcenery)
(Font de la imatge: Linguistics & English Language. (s. d.). Dr Andrew Wilson. Lancaster University. https://web.archive.org/web/20220118032900/https://www.lancaster.ac.uk/linguistics/about/people/andrew-wilson)
«a systematic collection of either written, spoken or signed language that can be used as the data for a linguistic description; often used to mean that it is in a machine readable form» (p. 315).
 
Meakins, F., Green, J. i Turpin, M. (2018). Understanding linguistic fieldwork. Routledge. https://doi.org/10.4324/9780203701294
(Font de la imatge: School of Languages and Cultures. (s. d.). Professor Felicity Meakins. The University of Queensland. https://languages-cultures.uq.edu.au/profile/971/felicity-meakins)
(Font de la imatge: Jennifer Green [Perfil a Google Scholar]. (s. d.). Google Scholar. Consultat el 7 d’octubre de 2025, a https://scholar.google.com/citations?user=mes6Ue4AAAAJ)
(Font de la imatge: Sydney Conservatorium of Music. (s. d.). Professor Myfany Turpin. The University of Sydney. https://www.sydney.edu.au/music/about/our-people/academic-staff/myfany-turpin.html)
Tornar al principi de la pàgina

La lingüística de corpus

La lingüística de corpus estudia la llengua a partir de mostres reals del seu ús.

«Corpus linguistics is perhaps best described … as the study of language based on examples of ‘real life’ language use» (p. 1).
 
McEnery, T. i Wilson, A. (2001). Corpus linguistics (2a ed.). Edinburgh University Press.
«Corpus linguistics is based on bodies of text as the domain of study and as the source of evidence for linguistic description and argumentation. … As Leech (1992:107) has noted, the focus of study in on performance rather than on competence, and on observation of language in use leading to theory than vice versa. … Corpus linguistics, like all linguistics, is concerned primarily with the description and explanation of the nature, structure and use of language and languages» (p. 7–8).
 

Manuals de lingüística de corpus

Actes de congressos i compilacions

Publicacions periòdiques

GELC Students & Researchers Channel. (2013, 5 de desembre). History of corpus linguistics [Vídeo]. YouTube. https://www.youtube.com/watch?v=L1kKKsWA6R4

Tornar al principi de la pàgina

La utilitat dels corpus

Teoria i descripció lingüístiques

Lingüística «empirista» basada en corpus i lingüística «racionalista» basada en la introspecció.

McEnery, T. i Wilson, A. (2001). Early corpus linguistics and the Chomskyan revolution. Corpus linguistics (2a ed., p. 1–27). Edinburgh University Press. https://www.lancaster.ac.uk/fss/courses/ling/corpus/Corpus1/1FRA1.HTM

«Armchair linguistics does not have a good name in some linguistic circles. A caricature of the armchair linguist is something like this. He sits in a deep soft comfortable armchair, with his eyes closed and his hands clasped behind his head. Once in a while he opens his eyes, sits up abruptly shouting, ‘Wow, what a neat fact!’, grabs his pencil, and writes something down. Then he paces around for a few hours in the excitement of having come still closer to knowing what language is really like. (There isn’t anybody exactly like this, but there are some approximations.)»
 
«Corpus linguistics doesn’t have a good name in some linguistic circles. A caricature of the corpus linguist is something like this. He has all the primary facts that he needs, in the form of approximately one zillion running words, and he sees his job as that of deriving secondary facts from his primary facts. At the moment he is busy determining the relative frequencies of the eleven parts of speech as the first word of a sentence. (There isn’t anybody exactly like this, but there are some approximations.)»
 
Fillmore, C. J. (1992). ‘Corpus linguistics’ or ‘Computer-aided armchair linguistics’. A J. Svartvik (Ed.), Directions in corpus linguistics: Proceedings of Nobel Symposium 82. Stockholm, 4-8 August 1991 (p. 35–66). Mouton de Gruyter. https://doi.org/10.1515/9783110867275.35
Fillmore
Charles Fillmore (1929–2014)
(Font de la imatge: Lakoff, G. (2014, 18 de febrer). Charles Fillmore, discoverer of Frame Semantics, dies in SF at 84: He figured out how framing works. The blog of the International Computer Science Institute. https://www.icsi.berkeley.edu/icsi/blog/chuck-fillmore-dies-at-84)

Recerca en lingüística aplicada

Desenvolupament de tecnologies lingüístiques

Productes en l’àmbit de les tecnologies lingüístiques

Aplicacions dels corpus escrits

Aplicacions dels corpus orals

Tornar al principi de la pàgina

Tipologia de corpus

Corpus escrits o corpus textuals

En anglès written corpora o text corpora.

Consistents en texts originalment escrits, existents en format digital o digitalitzats a partir d’altres formats.

El tractament i l’anàlisi del corpus es realitza a partir de la forma escrita.

El corpus pot estar etiquetat o anotat en funció de diversos criteris.

Els corpus escrits

Corpus de llengua oral

Els corpus de llengua oral

Corpus orals

Els corpus orals

Tornar al principi de la pàgina

La constitució d’un corpus

Planificació del projecte
Disseny del corpus
Disponibilitat dels materials
Drets d’autor i consentiment dels informants
Format dels materials
Recollida de les dades
Codificació
Transcripció
Alineació
Anotació o etiquetatge
Documentació
Validació
Producció
Distribució
Manteniment

Planificació del projecte

Definició d’objectius.

Definició de tasques.

Avaluació de materials existents.

Avaluació d’estàndards existents.

Recursos humans.

Recursos tècnics.

Recursos econòmics.

Planificació temporal.

Disseny del corpus

El disseny del corpus depèn de la finalitat de la recerca.

Definició del material lingüístic contingut en el corpus.

Definició de les característiques dels texts o dels parlants.

Definició de l’entorn i del procediment de recollida de dades.

Definició dels criteris i nivells de representació de les dades.

Els nivells de representació de les dades depenen dels objectius del corpus.

Anàlisi del discurs oral: nivell de representació ortogràfica, nivell de representació prosòdica.
Estudi de la sintaxi de la llengua oral: representació ortogràfica de les dades que continguin informació sintàctica.
Corpus per a l’estudi fonètic: representació fonètica, caracterització de les dades mitjançant paràmetres acústics o articulatoris.

La utilitat dels corpus

Disponibilitat dels materials

Materials existents en format digital

Materials disponibles en format analògic

La conversió dels materials disponibles en paper a texts en format electrònic requereix, almenys, quatre etapes:

La conversió de gravacions analògiques en gravacions digitals requereix un procés de digitalització del senyal sonor.

La conversió d’analògic a digital

Drets d’autor i consentiment dels informants

Si es constitueix un corpus per a la difusió pública o per a l’explotació comercial, cal tenir en compte que els materials originals poden estar subjectes a drets d’autor, regulats per les lleis relatives a la propietat intel·lectual.

La recollida de dades que impliqui la participació de persones (per exemple, en la gravació d’un corpus oral) requereix el consentiment informat dels participants.

Format dels materials

Els documents d’un corpus textual o les transcripcions d’un corpus oral poden emmagatzemar-se en diversos formats:

SGML, Standard Generalized Markup Language – XML, eXtensible Markup Language

Els documents sonors d’un corpus oral solen emmagatzemar-se en format .wav (Waveform Audio File Format) o en altres formats de so compatibles.

Cadascun dels documents o fitxers que formen el corpus ha d’estar associat a una descripció que inclogui les dades sobre la procedència del document i tota la informació rellevant per a l’ús posterior del corpus.

En els corpus codificats mitjançant SGML (Standard Generalized Markup Language) o XML (eXtensible Markup Language), segons els estàndards de la TEI (Text Encoding Initiative), aquesta informació s’inclou a la capçalera (TEI Header) del document.

En els corpus orals, la capçalera (header) de cadascun dels documents sonors conté la informació sobre la gravació i sobre el contingut dels fitxers.

La informació relativa als texts o a les gravacions també pot emmagatzemar-se en una base de dades convencional.

Recollida de les dades

Eines per a la recollida de les dades i, si cal, la seva transformació al format dels materials definit per al corpus.

Estàndards i procediments de gravació.

Procediment de cerca i selecció de parlants.

La codificació

En anglès, encoding.

Procediment de representació dels caràcters, de l’estructura del text i de l’anotació, de manera que l’estructura i l’anotació es mantenen separades del contingut del corpus.

Sistema o esquema de codificació.

La codificació dels texts permet:

Exemple de text sense codificar:

La codificació del text

Els estàndards de la TEI

La Text Encoding Initiative ha definit un conjunt d’estàndards per a la codificació dels texts. Així, és possible separar el contingut d’un document del format en què es presenta.

En aquest cas, la codificació es durà a terme fent servir el llenguatge de marcatge conegut com XML (eXtensible Markup Language) i mitjançant una eina disponible a https://teigarage.tei-c.org

Exemple de text codificat en XML (eXtensible Markup Language) segons els estàndards de la versió 5 de la Text Encoding Initiative mitjançant l’eina TEIGarage:

<xmp>
<TEI xmlns="http://www.tei-c.org/ns/1.0">
<teiHeader>
<fileDesc>
<titleStmt>
<title>La codificació del text</title>
<author/>
</titleStmt>

<editionStmt>
<edition>
<date/>
</edition>
</editionStmt>

<publicationStmt>
<p>no publication statement available</p>
</publicationStmt>

<sourceDesc>
<p>Written by OpenOffice</p>
</sourceDesc>
</fileDesc>

<revisionDesc>
<listChange>
<change>
<name/>
<date/>
</change>
</listChange>
</revisionDesc>
</teiHeader>

<text>
<body>
<head>La codificació del text</head>
<div type="div1">
<head>Els estàndards de la TEI</head>

<p rend="color(#000000)">La <hi rend="italic">Text Encoding Initiative</hi> ha definit un conjunt d’estàndards per a la <hi rend="bold">codificació</hi> dels texts. Així, és possible separar el contingut d’un document del format en què es presenta.</p>

<p rend="color(#000000)">En aquest cas, la codificació es durà a terme fent servir el llenguatge de marcatge conegut com XML (<hi rend="italic">eXtensible Markup Language</hi>) i mitjançant una eina disponible a <ptr target="https://teigarage.tei-c.org"/>. </p>
</div>
</body>
</text>
</TEI>
</xmp>

La Text Encoding Initiative (TEI) ha establert un conjunt de normes per a la codificació dels texts electrònics basada en els llenguatges de marcatge SGML (Standard Generalized Markup Language) i XML (eXtensible Markup Language).

SGML, Standard Generalized Markup Language – XML, eXtensible Markup Language

TEI, Text Encoding Initiative

La codificació dels corpus de llengua oral

La transcripció

Primer nivell de representació d’un corpus oral.

«un procedimiento de traslado o transposición a una forma gráfica (escrita) de una producción (lingüística, discursiva) originariamente oral» (p. 45).
 
Payrató, L. (1995). Transcripción del discurso coloquial. A L. Cortés (Ed.), El español coloquial: actas del I simposio sobre análisis del discurso oral. Almería, 23-25 de noviembre de 1994 (p. 43–70). Servicio de Publicaciones de la Universidad de Almería.
(Font de la imatge: Departament de Filologia Catalana i Lingüística General. (s. d.). Lluís Payrató. Universitat de Barcelona. https://filcat.ub.edu/directori-organitzatiu/lluis-payrato)

Nivells de transcripció en un corpus oral

La representació fonètica de corpus orals

L’alineació

En anglès, alignment, temporal alignment o time alignment.

El senyal sonor es sincronitza temporalment (és a dir, s’alinea) amb la transcripció ortogràfica i amb la transcripció fonètica, fonològica o prosòdica.

Arribareu demà etiquetat

Etiquetatge i alineació de segments (transcripció fonètica), síl·labes (transcripció fonètica) i paraules (transcripció ortogràfica) en l’enunciat «arribareu demà», realitzats mitjançant el programa Praat.

Consortium CORLI - CORpus, Langues, Interactions. (2021). Time alignment. Glossaire. https://web.archive.org/web/20221201174131/https://corli.huma-num.fr/en/glossaire/time-alignment/

L’anotació o etiquetatge

En anglès, annotation o labelling.

«Corpus annotation is the practice of adding interpretative linguistic information to a corpus. … adding annotation to a corpus is giving ‘added value’, which can be used for research by the individual or team that carried out the annotation, but which can also be passed on to others who may find it useful for their own purposes».
 
Leech, G. (2005). Adding linguistic annotation. A M. Wynne (Ed.), Developing linguistic corpora: A guide to good practice (p. 17–29). Oxford Text Archive. https://llds.ling-phil.ox.ac.uk/guides/dlc/chapter2.htm
Leech
Geoffrey Leech (1936–2014)
(Font de la imatge: Myers, G. (2014). In memory of Geoffrey Leech. https://wp.lancs.ac.uk/geoffreyleech/)

Enriquiment del corpus mitjançant informació addicional introduïda per l’investigador en funció dels seus objectius i de la seva interpretació lingüística de les dades.

Per a cada nivell de representació s’estableix un conjunt d’etiquetes (en anglès, labels) que s’associen a unitats d’anàlisi del corpus.

Necessitat d’establir un inventari d’etiquetes (en anglès, tag set), en alguns casos adaptat a corpus multilingües.

Etiquetatge de corpus orals

Documentació

La documentació és essencial per garantir la reutilització del corpus.

Pot presentar-se en forma d’un o diversos manuals o en forma de metadades.

«In earlier times, it was customary to provide corpus metadata in a free standing reference manual, if at all. It is now more usual to present all metadata in an integrated form, together with the corpus itself, often using the same encoding principles or markup language. This greatly facilitates both automatic validation of the accuracy and consistency with which such documentation is provided, and also facilitates the development of more human-readable and informative software access to the contents of a corpus».
 
Burnard, L. (2005). Metadata for corpus work. A M. Wynne (Ed.), Developing linguistic corpora: A guide to good practice (p. 30–46). Oxford Text Archive. https://llds.ling-phil.ox.ac.uk/guides/dlc/chapter3.htm
(Font de la imatge: Lou Burnard [Perfil a Google Scholar]. (s. d.). Google Scholar. Consultat el 3 d’octubre de 2025, a https://scholar.google.com/citations?user=6QHeEHgAAAAJ)

Validació

Procés de verificació dels aspectes formals i de contingut del corpus.

La validació la poden dur a terme els mateixos investigadors o bé pot realitzar-se externament en centres especialitzats.

European Language Resources Association. (2024). Validation. https://www.elra.info/catalogues/services/validation-2/

Validació de corpus orals

Producció

Publicació del corpus en un suport físic o a la xarxa.

Distribució

La distribució pot realitzar-se a través de centres especialitzats en la distribució de recursos lingüístics.

Centres de distribució de recursos lingüístics

Iniciatives per a la identificació i la distribució de recursos lingüístics

Manteniment

Els corpus publicats a la xarxa requereixen un manteniment, especialment pel que fa als aspectes tècnics.

Tornar al principi de la pàgina