La gravació del corpus
Les condicions tècniques de la gravació
Els objectius de la gravació
- Transcripció ortogràfica de les realitzacions dels parlants:
- ↪ És necessari que el contingut de la gravació sigui mínimament intel·ligible.
- Transcripció fonètica del material de treball:
- ↪ És necessari que el contingut de la gravació sigui clarament intel·ligible.
- Anàlisi acústica del material de treball:
- ↪ La gravació s’ha de fer amb uns requisits tècnics específics.
Situacions de gravació
Gravacions recollides pel mateix investigador
Gravació en context natural
Sovint presenta problemes relacionats amb els sorolls de fons propis dels llocs públics, que també queden recollits en la gravació.
Gravació secreta amb consentiment posterior dels informants.
Micròfon allunyat de la font de so.
Atenuació de la intensitat del senyal en micròfons ocults.
La intel·ligibilitat de la gravació pot ser insuficient fins i tot per a una transcripció ortogràfica.
Gravació en context controlat
Permet un control acústic de l’entorn i l’obtenció d’una gravació de millor qualitat.
Pot inhibir l’espontaneïtat de l’informant: la paradoxa de l’observador.
Qualitat suficient per a una transcripció ortogràfica i per a una transcripció fonètica; si l’entorn està adequadament controlat la qualitat pot ser suficient per a una anàlisi acústica.
Gravació de més d’un parlant
Un micròfon per a cada parlant.
Cada micròfon connectat a un canal diferent del sistema de gravació.
Micròfons bidireccionals que poden usar-se col·locant els interlocutors a cada costat del micròfon.
Gravacions procedents dels mitjans de comunicació
Asseguren, en conjunt, una bona qualitat de l’enregistrament, suficient per a una transcripció ortogràfica, una transcripció fonètica i una anàlisi acústica si es tracta de gravacions realitzades en un estudi i sense fons sonor.
Gravacions procedents d’arxius sonors
Poden presentar problemes de qualitat sonora.
La qualitat acostuma a ser suficient per a una transcripció ortogràfica.
La possibilitat d’una transcripció fonètica i d’una anàlisi acústica depèn de les condicions de la gravació.
Condicions ambientals
Soroll ambiental
Procedent de l’exterior
Procedent de l’exterior del recinte on es fa la gravació.
Per a evitar completament el soroll ambiental procedent de l’exterior cal fer les gravacions en entorns acústicament controlats.
Sorolls interiors
Fluorescents.
Sistemes d’aire condicionat.
Soroll produït pel mateix locutor en passar els fulls del text que estigui llegint.
Sorolls derivats dels moviments del parlant.
Reducció del soroll ambiental
Aïllament acústic
Reducció de la intensitat dels sons que entren a la sala de gravació mitjançant l’ús de materials aïllants.
Cambres sordes
Recintes aïllats del soroll exterior amb materials especialment dissenyats per aconseguir la màxima disminució de la intensitat dels sorolls externs.
Reverberació o eco
Reverberació o eco
El grau de reverberació d’un recinte es relaciona amb la intel·ligibilitat de la parla dins del mateix.
Produïda per la reflexió del so a les parets i als diversos obstacles que el so troba a l’entorn.
Es redueix si es facilita l’absorció del so.
Temps de reverberació
Temps transcorregut entre el moment en què s’interromp l’emissió del so i el moment en què aquest és pràcticament inaudible en qualsevol punt del recinte.
A un temps de reverberació més gran correspon una menor intel·ligibilitat de la parla.
Reducció de la reverberació
Requereix elements absorbents a l’interior de la sala de gravació.
- Materials porosos i tous.
- Moquetes, cortines gruixudes, tapisseria de vellut, coixins d’escuma, etc.
Habitació petita com una sala d’estar amb moqueta o catifa al terra i sofàs.
Avaluació auditiva dels resultats.
Cambra anecoica
Sala folrada a l’interior –incloent-hi el sostre i el terra– de material molt absorbent, col·locat en forma de cons o piràmides per augmentar la irregularitat de la paret, cosa que evita la reflexió del so.
Una absència total de reverberació no és desitjable per a l’estudi de la parla.
Els aparells de gravació
Aparells de gravació
Relació senyal-soroll
La dinàmica de la veu se situa al voltant dels 50 dB.
Sovint hi ha uns 50 dB de diferència entre les intensitats més altes i les més baixes que produeix una persona en parlar.
Relació senyal-soroll (SNR, signal-to-noise ratio)
Diferència entre l’amplitud dels senyals més alts i els més baixos que poden enregistrar-se sense que es produeixin distorsions.
En una bona gravació, la relació entre senyal i soroll ha de situar-se als 50 dB.
Resposta freqüencial
La veu abasta una gamma de freqüències que comença per sota dels 100 Hz i arriba més enllà dels 15 000 Hz.
Resposta freqüencial
Marc de freqüències que pot recollir un sistema de gravació.
Normalment es recomana una resposta freqüencial des de 45 Hz fins a 18 000 Hz, procurant que sigui uniforme en tota la gamma de freqüències.
Control de la intensitat
Els sistemes de gravació utilitzats en estudis professionals permeten controlar la intensitat del senyal.
Per a una bona gravació, s’ha d’ajustar el control de la intensitat (recording level o gain) de manera que en les parts de més intensitat s’arribi a la zona de 0 dB, sense sobrepassar-la, per evitar la saturació.
Si es fa una gravació amb Praat, cal observar la part de la pantalla de control de la gravació anomenada Meter: el color verd indica una intensitat correcta, el groc indica que la intensitat és al límit previ a la saturació i el vermell indica que la intensitat és massa elevada.
La gravació digital
La conversió analògica-digital
Actualment les gravacions solen fer-se en format digital emprant sistemes que permeten la gravació directa en un suport informàtic.
El principal avantatge d’una gravació digital és que el senyal pot emmagatzemar-se directament en un format electrònic –per exemple, al disc dur d’un ordinador o en una memòria– sense haver de fer la conversió d’analògic a digital necessària quan s’empra cinta magnètica. D’aquesta manera, es pot disposar immediatament de les dades.
Qualitat de la gravació en MP3
Menor qualitat que les gravacions en altres formats a causa de la compressió del senyal sonor.
|
(Font de la imatge: Campbell, N. (2025, 26 de juliol). Prof Nick’s Data. https://www.speech-data.jp)
|
Qualitat acceptable si no es pretén fer una anàlisi acústica.
|
(Font de la imatge: Campbell, N. (2025, 26 de juliol). Prof Nick’s Data. https://www.speech-data.jp)
|
Micròfons
Micròfons incorporats a l’aparell de gravació
Com que no es pot col·locar el micròfon a prop de l’informant si no és acostant-li tot l’aparell de gravació, es recullen bona part dels sorolls ambientals.
Pot aparèixer a la gravació el soroll del mateix aparell.
Micròfons de pinça
Eviten l’aparició de sorolls produïts per la sortida de l’aire.
Es manté una distància adequada respecte a la font sonora.
Sorolls provocats pels mateixos informants en moure’s excessivament.
Micròfons de diadema
Es manté sempre la mateixa distància respecte a la font de so.
Eviten parcialment els sorolls provocats pels moviments de l’informant.
Requereixen una col·locació adequada per evitar els efectes de la sortida d’aire per la cavitat nasal i els sorolls d’explosió en les oclusives.
Micròfons sense fils
Micròfons connectats mitjançant transmissió per radiofreqüència a l’aparell de gravació.
|
(Font de la imatge: Campbell, N. (2025, 26 de juliol). Prof Nick’s Data. https://www.speech-data.jp)
|
Direccionalitat
Indica com respon un micròfon a la pressió de l’ona sonora que ha de recollir perquè sigui possible la gravació.
Micròfons omnidireccionals
Capten el so provinent de totes les direccions.
Afavoreixen l’aparició del soroll ambiental en les gravacions.
Quan es disposa d’una cambra sorda, un micròfon omnidireccional pot utilitzar-se amb avantatges.
Són menys sensibles als canvis d’orientació de la font sonora derivats dels moviments de cap de l’informant.
Micròfons direccionals
Sensibles únicament al senyal que arriba d’un lloc determinat.
Col·locant-los en la direcció dels llavis de l’informant es pot captar adequadament el senyal sonor, eliminant al màxim els sons indesitjats de l’entorn.
Un bon complement a una habitació acústicament aïllada és un micròfon direccional.
No recull els sons que li arriben des del darrere o dels costats.
Resposta freqüencial
S’ha de situar dins de la gamma de freqüències utilitzades en la parla.
Entre (50–) 75 Hz i (12 000–) 15 000 Hz.
Resposta plana, sense modificacions en cap de les freqüències compreses entre el màxim i el mínim.
Distància i orientació respecte a la font de so
Micròfon sempre a la mateixa distància de la font sonora al llarg de tota la gravació.
Preferiblement entre 10 i 40 cm dels llavis de l’informant.
Micròfon no situat directament en el canal de sortida de l’aire.
Caputxó d’escuma que atenua la força amb què la corrent d’aire arriba al micròfon.
Inclinació suficient col·locant-lo fora del canal de sortida de l’aire.
Els participants en l’experiment i la gravació
Recollida de dades sobre els participants en els experiments
Conversa amb el participant
Recollida de les dades personals.
Recollida de les dades relatives a la seva història lingüística.
Qüestionaris
L’obtenció de dades sobre els participants en els experiments mitjançant qüestionaris
Consentiment informat
És convenient que els participants signin un document en què manifesten estar informats de les condicions de participació en l’experiment.
Model de document de consentiment informat.
Col·legi de Logopedes de Catalunya. (2009). Models d’autoritzacions. I, 20–21. https://www.clc.cat/sites/default/files/2024-11/Logopedia_16_0.pdf
Comité d’Ètica en la Recerca (CERec). (s. d.). Consentiments informats. Recerca humana, CERec, Universitat Autònoma de Barcelona. https://www.uab.cat/ca/etica-recerca/consentiments-informats
Instruccions per a la gravació i presentació del corpus
Instruccions
És important que el participant rebi de manera clara, per escrit, les instruccions sobre el procediment de gravació del corpus o sobre la tasca que hagi de realitzar.
Això augmenta la confiança del participant.
Si es presenten per escrit es garanteix que, sigui quina sigui la persona encarregada de realitzar els experiments, tots els participants hagin rebut les mateixes consignes.
Identificació de la gravació
Normalment es demana al locutor que comenci la gravació dient el seu nom i cognoms, edat o lloc de naixement.
- Posterior identificació en el suport utilitzat.
- Evita problemes d’impostació de la veu al començar la gravació.
Numeració de les lectures o de les tasques, donant instruccions al participant per tal que indiqui el número de lectura o de tasca abans de començar.
Gravació de diverses lectures del corpus
Permet descartar la primera si no resulta prou natural.
Permet preveure problemes en el moment de l’anàlisi.
- Esborrat accidental de la gravació.
- Aparició d’errors que han passat desapercebuts durant el control de la gravació.
Errors de producció
- Error detectat pel propi participant:
- ↪ Es pot demanar que, després de dir «repeteixo», repeteixi l’element del corpus en què ha comès l’error (amb tot el seu context) i segueixi endavant.
- Error detectat per l’investigador:
- ↪ Si es tracta d’un corpus curt, és convenient que l’experimentador prengui nota per fer una repetició un cop acabada la gravació.
Presentació del corpus
Escrit amb un tipus de lletra fàcil de llegir i de la manera més clara possible, de manera que la lectura o la realització de la tasca no requereixi cap esforç addicional.
Llistes de paraules o frases marc.
- Cada frase o cada paraula en una fitxa, document o pantalla individual.
- S’evita l’efecte de llista.
- S’assegura un ritme de lectura no excessivament ràpid i més regular.
Presentació en ordre aleatori dels enunciats.
Existeixen programes específics per a la presentació d’estímuls i per a la gravació del corpus.
Draxler, C. i Jänsch, K. (2026, 29 de juny). SpeechRecorder. Bavarian Archive for Speech Signals, Institute of Phonetics and Speech Processing, Ludwig-Maximlians-Universität München. https://www.bas.uni-muenchen.de/Bas/software/speechrecorder/
Familiarització amb el corpus
És convenient que els participants es familiaritzin prèviament amb el corpus que van a gravar o amb la tasca que han de realitzar.
Temps per fer preguntes a l’experimentador sobre la forma o el contingut del corpus.
Indicacions generals sobre l’objecte de la investigació —inclosos possibles exemples ficticis—, sense mencionar les variables objecte d’estudi.
Elements distractors
Elements que no seran objecte d’estudi.
Impedeixen que l’informant descobreixi els fenòmens analitzats i focalitzi la seva atenció en aquests fenòmens.
Explicació de l’especificitat del corpus
Les llistes de paraules, les frases marc i els logotomes són elements poc habituals per als participants en l’experiment.
Requereixen un comentari general sobre com ha de dur-se a terme la lectura.
- Situació comunicativa autèntica en què aquestes hagin pogut produir-se.
- Es pot demanar al participant que les imagini en aquest context.
Control de la gravació
En començat l’enregistrament cal ajustar el nivell de la gravació d’acord amb els màxims i mínims d’intensitat del locutor.
- Lectura parcial del corpus o inici d’una tasca preparatòria que servirà de prova.
- Producció d’una vocal [a] sostinguda durant un temps.
És imprescindible escoltar atentament la gravació mentre s’està realitzant.
Anotació dels errors que comet el locutor, si és el cas, per repetir posteriorment els fragments necessaris.