Els informants

Els informants

En fonètica experimental, el terme ‘informant’ fa referència als parlants que s’enregistren per a constituir els corpus emprats en l’estudi de la producció de la parla, o bé als subjectes que proporcionen respostes als estímuls presentats en proves de percepció de la parla. En aquest sentit, ‘informants’ és equivalent a ‘participants en els experiments’.

En altres àmbits com ara la sociolingüística, la dialectologia o la lingüística de camp, els informants són els parlants que proporcionen les dades per a l’estudi de la llengua.

«In the past, feldworkers often referred to their ‘informants’ in the field. While some fieldworkers still use this term, many people feel uncomfortable referring to people in this way. This is because an ‘informant’ is often taken to be somebody who tells us things that are not meant to become public knowledge, rather like an ‘informer’.

 

The problem is to find another word that clearly indicates the role that our ‘informant’ plays without expressing this kind of negative connotation. Some people use the term ‘consultant’, though this has its own negative connotations in many parts of the developing world where self-appointed experts are often contracted on highly paid short-term ‘consultancies’ to write reports that show little real awareness of the situation on the ground. Some people use the term ‘field assistant’, or ‘language teacher’. Depending on how actively involved in the final materials this person is, it may be legitimate to refer to him or her as also your ‘colleague’ or your ‘collaborator’. In the heading for this section, I have chosen the compound ‘language-helper’.

 

All of these terms may sometimes sound a little forced, or they may not quite match the kind of working relationship that develops. There are therefore times when I try to sidestep these issues of stylistic awkwardness by simply referring to ‘the person who I am working with’, ‘the person who is helping me with my analysis’, or even ‘somebody who provides native-speaker judgements’ if any of these expressions happens to sound better in any given context» (p. 85–86).

 

Crowley, T. (2007). Field linguistics: A beginner’s guide (N. Thieberger, Ed.). Oxford University Press. https://doi.org/10.1093/oso/9780199284344.001.0001

Terry Crowley (1953–2005) (Font de la imatge: Terry Crowley (linguist). (2025, 12 de maig). A Wikipedia. https://en.wikipedia.org/wiki/Terry_Crowley_(linguist))

Les característiques dels informants o dels participants en els experiments depenen de les preguntes a les quals s’intenta respondre amb la recerca.

Les característiques dels informants o dels participants en els experiments s’han d’especificar en la presentació final de la recerca.

La selecció dels informants

La introspecció

En la majoria dels treballs experimentals l’investigador no sol participar com a subjecte de l’experiment.

El seu comportament lingüístic pot veure’s condicionat pel coneixement de l’objectiu del treball i per tenir una idea aproximada dels resultats.

Procediment utilitzat en ocasions:

• en casos de variables molt poc manipulables;
• en estudis articulatoris que requereixen l’ús de tècniques complexes o invasives.

La introspecció

La propiocepció

Percepció per part de qualsevol parlant de la seva pròpia activitat muscular en el moment de la producció de la parla.

Consciència dels desplaçaments dels llavis, la llengua o la mandíbula, que es tradueixen en sensacions cinestèsiques, és a dir, sensacions de moviment.

«After a time the student will be able to recognise each vowel solely by the muscular sensations associated with its formation: he will be able to say to himself, ‘Now my tongue is in the position for (i)’» (p. 1).

 

Sweet, H. (1877). A handbook of phonetics. Oxford: Clarendon Press.

Henry Sweet (1845–1912) (Font de la imatge: Forshaw, W. [c. 1890]. Henry Sweet [Fotografia]. National Portrait Gallery, London, England. https://www.npg.org.uk/collections/search/portrait/mw248211/Henry-Sweet)

«What the competent phonetician must acquire is a deep, internally experienced, awareness of what is going on within the vocal tract» (p. 1).

 

Catford, J. C. (1988). A practical introduction to phonetics. Oxford: Oxford University Press.

John C. (Ian) Catford (1917–2009) (Font de la imatge: John Catford obituary. (2009, 25 d’octubre). Ann Arbor News. https://www.legacy.com/us/obituaries/annarbor/name/john-catford-obituary?id=23888853)

Criteris per a la selecció dels informants

Criteris de la dialectologia tradicional

Els investigadors es posen en contacte amb l’administració o la comunitat de cada localitat per a escollir un o diversos parlants (els informants) representatius.

Tradicionalment s’ha treballat amb parlants sense mobilitat, d’edat avançada, d’àrees rurals i masculins (NORMS: Non-mobile, Older, Rural, Male Speakers).

«Perhaps the most typical feature shared by all of the major projects in dialect geography is the type of informant selected. No matter how diverse the culture, how discrepant the socioeconomic climate, and how varied the topography, the majority of informants has in all cases consisted of nonmobile, older, rural males. For want of an established term to characterise this population, here and elsewhere throughout this book we refer to them as NORMs, an acronym based on the description given in the preceding sentence» (p. 29).

 

Chambers, J. K. i Trudgill, P. (1998). Dialectology (2a ed.). Cambridge University Press. https://doi.org/10.1017/CBO9780511805103

Jack Chambers (1938–2026) (Font de la imatge: Pi, T. (2026, 6 de març). In memoriam: Jack Chambers. Department of Linguistics, University of Toronto. https://www.linguistics.utoronto.ca/news/memoriam-jack-chambers)

Peter Trudgill (Font de la imatge: Peter Trudgill. (2026, 25 d’abril). Alchetron. https://alchetron.com/Peter-Trudgill)

Com que la finalitat última és l’estudi de la llengua en la seva forma més «pura», es busquen parlants amb poca mobilitat assumint que hauran tingut poc contacte amb altres variants de la llengua o amb altres llengües.

Els parlants han de tenir característiques similars en totes les localitats.

Criteris de la lingüística de camp

Parlant adult nadiu de la llengua estudiada que viu en la comunitat en què s’empra la llengua.

L’informant té el paper de ‘consultor lingüístic’ i col·labora amb l’investigador; per aquest motiu és útil que conegui alguna llengua que també parli l’investigador.

«The ideal consultant is not only a native speaker of the language under study but also an excellent second language speaker of the contact language.

 

Ideal consultants have healthy, obliging, and like-minded friends and relatives who don’t mind being asked questions and being roped into work too. They have no speech impediments, they are fluent storytellers, and they like thinking about and being creative with language. They have very clear articulation and infinite patience. The ideal consultant has no other demands on their time, they never get sick, and neither do their relatives. They never vary the loudness of their voice.

 

If you ever find such a person and are able to work with them, let me know. The ‘ideal consultant’ I’ve just described is a myth. In my experience, anyone who wants to work with you for any reason other than money will be useful in your project. That is, enthusiasm is the sole absolutely necessary criterion for a consultant – everything else can be worked out» (p. 148–149).

 

Bowern, C. (2015). Linguistic fieldwork: A practical guide (2a ed.). Palgrave Macmillan. https://doi.org/10.1057/9781137340801

Clare Bowern (Font de la imatge: Department of Linguistics. (s. d.). Claire Bowern. Yale University. https://ling.yale.edu/profile/claire-bowern)

«Ballmer (1981:63–64) lists the following prototypical native speaker features to consider¹:
1. Producer: conceptualizes and articulates expressions of language
2. Analyzer: hears, understands, and processes expressions of a spoken language
3. Learning environment with respect to target language: primary socialization in target language
4. Age: adult, not a child or senile person
5. Health: receptors (eyes, ears, brain) and effectors (brain tongue, mouth) all operating normally
6. Intelligence: at least medium
7. Physical defects: should not exhibit a lisp or stutter
8. Linguistically proficient: can produce syntactically well-formed utterances that are semantically meaningful, pragmatically adequate, and textually coherent
9. Language competence: preferably monolingual
10. Linguistic environment: birth place, residence, and working place of the native speaker preferably in language community
11. Linguistic education: native speaker should preferably not be a writer, poet, literary critic, or linguist, but a normal language user
12. Performance abilities: a good communicator but not a professional performer
13. Intuitions: well-working
14. Introspection: does not need to offer grammatical judgments
15. Argumentation abilities: well-working
16. Theoretical abilities: not needed

 

¹We have copied the wording from Ballmer’s list, with some modification to fit the terminology used in this book» (p. 168).

 

Ballmer, T. T. (1981). A typology of native speakers. A F. Coulmas (Ed.), A Festschrift for Native Speaker (p. 51–68). Mouton. https://doi.org/10.1515/9783110822878-004

 

Chelliah, S. L. i de Reuse, W. J. (2011). Handbook of descriptive linguistic fieldwork. Springer. https://doi.org/10.1007/978-90-481-9026-3

Shobhana L. Chelliah (Font de la imatge: Department of Linguistics. (s. d.). Shobhana Chelliah. University of North Texas. https://linguistics.unt.edu/people/shobhana-chelliah.html)

Willem J. de Reuse (Font de la imatge: de Reuse, W. J. (s. d.). Research [Perfil a ResearchGate]. ResearchGate. Consultat el 7 d’octubre de 2025, a https://www.researchgate.net/profile/Willem-De-Reuse/research)

Criteris de la sociolingüística

Es consideren variables com l’edat, el sexe, l’origen, o el nivell d’instrucció.

Criteris sociològics: classe social, xarxa social, estil de vida, pertinença a una comunitat.

Característiques socioeconòmiques: nivell d’ingressos, professió, condicions d’allotjament, lloc de residència.

L’objectiu és l’estudi de la varietat vernacla o estil informal (en anglès, casual) obtingut mitjançant una entrevista.

Criteris relacionats amb la representativitat

En la selecció de parlants per a l’estudi fonètic de la llengua i per al desenvolupament d’aplicacions en el camp de les tecnologies de la parla es tenen en compte criteris basats en la representativitat dels parlants en funció del conjunt de la població.

El mostreig de la població

Població

Conjunt total d’individus que, en funció de la hipòtesi, podria constituir l’objecte d’estudi.

La població ve definida per la hipòtesi de treball.

Mostra

Subconjunt de la població seleccionat en funció de característiques ben delimitades.

La mostra s’obté mitjançant un procés controlat conegut com a ‘mostreig’.

Delimitació de l’univers de la mostra

Establiment de les característiques de la mostra de població estudiada.

Dificultats per definir qui pot considerar-se un parlant nadiu d’un determinat dialecte simplement mitjançant una avaluació auditiva de l’accent.

En les situacions en què hi ha dues o més llengües en contacte es plantegen dificultats relatives al grau de bilingüisme o multilingüisme dels parlants.

Tècniques de mostreig

Mostreig a l’atzar

Qualsevol persona que pertanyi a la població té les mateixes possibilitats de ser seleccionada per formar part de la mostra.

En els estudis a gran escala –sobretot els que s’orienten cap a la sociolingüística o cap a la dialectologia moderna– la selecció a l’atzar es realitza a partir d’una llista (el cens, per exemple) dels membres de la població.

Mostreig a l’atzar sistemàtic

Si es necessiten x parlants, s’escull a l’atzar el primer de la llista establerta i després es continua de y en y fins a arribar a x.

Mostreig a l’atzar per blocs

S’inicia a l’atzar en la llista de parlants i s’escullen els x primers que hi apareguin, suposant que x sigui la mida de la mostra que s’ha decidit estudiar.

Mostreig estratificat o per quotes

Implica un coneixement de les variables que intervindran en l’estudi.

S’estableixen subgrups en funció de les variables i en cada subgrup es compta amb el mateix nombre de participants en l’estudi.

Mostreig estratificat o per quotes amb una mostra de 180 participants.

Mostreig estratificat o per quotes en el «Proyecto para el estudio sociolingüístico del español de España y de América» (PRESEEA).

Moreno Fernández, F. (2021). Metodología del «Proyecto para el estudio sociolingüístico del español del España y de América» (PRESEEA). Proyecto para el estudio sociolingüístico del español del España y de América (PRESEEA); Editorial Universidad de Alcalá. https://doi.org/10.37536/PRESEEA.2021.doc1

Si la població no està repartida de manera equilibrada entre els subgrups establerts sorgeix el problema de les ‘caselles buides’.

Mostra desproporcionalment estratificada: el nombre d’informants pot ser diferent en cada subgrup.

Selecció en funció de criteris específics definits per l’investigador

Selecció dels informants en funció de les decisions preses pel mateix investigador o per un expert.

«A good judgement sample needs to be based on some kind of defensible theoretical framework; in other words, the researcher needs to be able to demonstrate that his or her judgement is rational and well-motivated» (p. 46).

 

Milroy, L. (1987). Observing and analysing natural language. A critical account of sociolinguistic method. Basil Blackwell.

Ann Lesley Milroy (Font de la imatge: Linguistics Department. (s. d.). Lesley Milroy. University of Michigan. https://lsa.umich.edu/linguistics/people/faculty/professors-emeriti/amilroy.html)

La selecció pot requerir avaluacions específiques en funció dels objectius del corpus.

• Nivell de coneixement de la llengua.
• Dominança lingüística.
• Grau de desenvolupament lingüístic.
• Diagnòstic d’una patologia.

La mida de la mostra

Condicionada pel volum de dades que es pugui tractar.

Estudis de fonètica experimental duts a terme amb un nombre reduït de participants:

• Dificultats materials dels estudis de tipus articulatori.
• Impossibilitat d’anàlisi a gran escala a causa del creixement exponencial del corpus.

«Even for quite complex speech communities samples of more than about 150 individuals tend to be redundant, bringing increasing data-handling problems with diminishing analytical returns. … It is crucial, however, that the sample be well chosen, and representative of all social subsegments about which one wishes to generalize» (p. 51–52).

 

Sankoff, G. (1980). A quantitative paradigm for the study of communicative competence. A The social life of language. (p. 47–79). University of Pennsylvania Press. (Obra original publicada el 1974)

Gillian Sankoff (Font de la imatge: Department of Linguistics. (s. d.). Gillian Sankoff. University of Pennsylvania. https://www.ling.upenn.edu/~gillian/home.html)

Control del moment en què comença a aparèixer un comportament regular en els informants.

Com menys homogeni és el grup, més gran ha de ser el nombre de participants perquè es manifestin tendències clares.

La validació dels informants

Determinació del compliment per part dels informants dels requisits establerts per l’investigador.

Tècniques prèvies a la gravació del corpus

Dades d’una fitxa personal del participant o d’un qüestionari.

Si no es tracta d’un estudi de fonètica clínica, cal una observació detallada de la parla dels informants per a descartar:

• Disfèmia: trastorns de la fluïdesa de l’elocució.
• Disglòssia: dificultats generals de producció degudes a alteracions anatòmiques o fisiològiques.
• Dislàlia: dificultats en la pronunciació d’un determinat so.
• Disfonia: alteracions de la veu.

Tècniques posteriors a la gravació del corpus

Un altre grup d’informants escolta una mostra de les gravacions realitzades i en proporciona una opinió global.

Prova sistemàtica amb preguntes sobre procedència geogràfica, procedència social o adequació a una determinada tasca (locutor de ràdio, presentador de televisió, servei d’atenció telefònica…).

Les variables relatives als informants

Característiques intrínseques

Determinades per factors biològics individuals.

Sexe

Diferències anatòmiques entre la laringe masculina i la femenina:

• Massa i longitud de les cordes vocals.

Diferències en la veu:

• Forma de l’ona glotal.
• Freqüència del fonamental.
• Freqüències dels formants.

Una freqüència fonamental elevada produeix una major separació entre els harmònics del senyal sonor, cosa que dificulta la detecció dels formants.

Kent, R. D. i Read, C. (2002). The acoustic analysis of speech (2a ed.). Singular / Thomson Learning. https://archive.org/details/acousticanalysis0000kent_r5w4

Kent, R. D. i Read, C. (2002). The acoustic analysis of speech (2a ed.). Singular / Thomson Learning. https://archive.org/details/acousticanalysis0000kent_r5w4

Espectrograma de la paraula «animà» pronunciada per un locutor masculí.

Espectrograma de la paraula «animà» pronunciada per una locutora femenina.

Espectre de la vocal [a] pronunciada per un locutor masculí.

Espectre de la vocal [a] pronunciada per una locutora femenina.

Diferències culturals entre la parla de les dones i la dels homes.

Tendència d’un o altre sexe a:

• Mantenir les formes lingüístiques més conservadores o més innovadores.
• Apropar-se a la norma de més prestigi en una determinada comunitat.

Anàlisi acústica de la variació fonètica relacionada amb el sexe i l’edat

Edat

Canvis en la veu al llarg del desenvolupament de l’individu:

• Variacions de la freqüència del fonamental.
• Variacions en la freqüència dels formants degudes al desenvolupament del tracte vocal.

Espectre de la vocal [a] pronunciada per un locutor masculí infantil.

Superposició de l’espectre de la vocal [a] pronunciada per un locutor masculí adult (línia de punts blava) i per un locutor masculí infantil (línia de punts vermella).

Correlació entre l’edat i els hàbits lingüístics dels informants.

Anàlisi acústica de la variació fonètica relacionada amb el sexe i l’edat

Altres característiques intrínseques

Pes i alçada

Hàbits relacionats amb el consum de tabac i d’alcohol

Alteracions en la producció o la percepció de la parla

Estat emocional

Característiques extrínseques

Característiques determinades per factors de tipus geogràfic

Determinen la variant dialectal (geolecte) emprada pel participant.

Característiques determinades per factors de tipus social

Milroy, L. (1987). Observing and analysing natural language. A critical account of sociolinguistic method. Basil Blackwell.

Ann Lesley Milroy (Font de la imatge: Linguistics Department. (s. d.). Lesley Milroy. University of Michigan. https://lsa.umich.edu/linguistics/people/faculty/professors-emeriti/amilroy.html)

Nacionalitat

Etnicitat (en anglès, ethnicity)

Determina la sensació d’un individu de pertànyer a un grup ben diferenciat, els membres del qual comparteixen una mateixa història i una cultura comuna.

No sempre existeix una correspondència biunívoca entre llengua i nacionalitat.

En situacions de llengües en contacte cal considerar especialment la llengua materna o primera llengua (L1) del participant.

Incidència dels hàbits fonatoris en la L1 sobre les altres llengües.

Integració en un grup social

Xarxa social (en anglès, social network)

Determinada pel conjunt de relacions interpersonals que un individu manté amb els membres d’una comunitat.

Professió

Els locutors professionals poden ser adequats en determinats contexts –per exemple, en el desenvolupament de sistemes de conversió de text en parla–, però no solen ser representatius de la població general.

«One possible important drawback of using professional speakers must be emphasised: more often than not, professional speakers are not really representative of the ‘normal’ speech behaviour in the community. If the corpus is collected for the development of a text-to-speech system this may not be a problem. However, linguistic and phonetic findings based on a corpus comprising only speech of a small number of highly trained professional speakers should not be generalised without extreme caution» (p. 116).

 

Gibbon, D., Moore, R. i Winski, R. (Ed.). (1998). Spoken language system and corpus design. Mouton de Gruyter. https://doi.org/10.1515/9783110809817

Dafydd Gibbon (Font de la imatge: Prof. Dr. Dafydd Gibbon. (2015, 11 de setembre). University of Bielefeld. https://wwwhomes.uni-bielefeld.de/gibbon/)	Roger Moore (Font de la imatge: Prof. Roger K. Moore. (2024). The University of Sheffield. https://staffwww.dcs.shef.ac.uk/people/R.K.Moore/)
Richard Winski (Font de la imatge: Winski, R. (s. d.). Richard Winski [Perfil a LinkedIn]. LinkedIn. Consultat el 21 de setembre de 2026, a https://www.linkedin.com/in/richard-winski-156957/)

L’obtenció de dades sobre els informants

Les característiques dels informants o dels participants en els experiments han d’estar adequadament documentades per a poder interpretar correctament les dades i per a exposar-les en la presentació dels resultats de la recerca.

Les dades sobre els informants es recullen en una fitxa personal o en un qüestionari, que pot ser més o menys extens segons els objectius de la recerca.

Model de fitxa d’un participant.

Tió, J. (1988). Treballar en lingüística. Edició de l’autor.

Dades sobre els informants recollides en el projecte SAM (Speech Assessment Methodologies).

Gibbon, D., Moore, R. i Winski, R. (Ed.). (1998). Spoken language reference materials. Mouton de Gruyter. https://doi.org/10.1515/9783110804508

En els estudis orientats a la sociolingüística, mitjançant el qüestionari es recullen dades relatives a les variables d’interès en la selecció dels informants: característiques intrínseques (sexe i edat) i característiques extrínseques (grau d’instrucció, professió, ingressos econòmics, condicions d’allotjament, etc.) orientades a establir el mode de vida o el nivell sociocultural.

Qüestionari utilitzat en el projecte PRESEEA (Proyecto para el estudio sociolingüístico del español de España y de América).

Moreno Fernández, F. (2021). Metodología del «Proyecto para el estudio sociolingüístico del español del España y de América» (PRESEEA). Proyecto para el estudio sociolingüístico del español del España y de América (PRESEEA); Editorial Universidad de Alcalá. https://doi.org/10.37536/PRESEEA.2021.doc1

En estudis específics sobre un determinat aspecte es poden utilitzar qüestionaris detallats orientats al fenomen estudiat.

Qüestionari d’activitat verbal emprat en un estudi sobre bilingüisme.

Viladot, M. Á. (1981). Qüestionari d’activitat verbal. A El bilingüisme a Catalunya: investigació i psicologia (p. 121–126). Laia.

Avaluació de la dominància lingüística

Vegeu també

Els informants