El plantejament de l’experiment
La investigació científica
|
(Font de la imatge: Hossein Farhady. (2024, 11 de novembre). A Wikipedia. https://en.wikipedia.org/wiki/Hossein_Farhady)
|
Preguntes inicials: constitueixen la base per a la formulació d’una hipòtesi.
Tècniques d’anàlisi i quantificació dels resultats: mètode que permet assolir les respostes.
Respostes: resultats de l’experiment.
La delimitació del camp de treball
La delimitació del camp de treball és la primera etapa en qualsevol investigació.
Factors personals:
- Interessos de l’investigador.
- Formació de l’investigador.
- Observació dels fenòmens per part de l’investigador.
Factors interpersonals:
- Tendències en el camp de recerca.
- Consulta de la bibliografia.
Revistes en l’àmbit de la fonètica
Actes de congressos en l’àmbit de la fonètica - Contacte amb altres investigadors.
Factors pràctics:
- Accessibilitat dels participants en l’experiment.
- Accessibilitat dels instruments d’anàlisi.
- Formació en l’ús de les tècniques d’anàlisi.
- Marc temporal per a la realització del treball.
Procés de delimitació del camp de treball.
Field, A. i Hole, G. (2003). How to design and report experiments. SAGE Publications.
Delimitació gradual de l’objecte d’estudi, d’un tema general a un aspecte particular amb la finalitat d’arribar a formular una hipòtesi.
Diferències entre llengües:
→ Les consonants del castellà
Diferències geogràfiques en la mateixa llengua:
→ Les consonants del castellà meridional
Diferències geogràfiques en la mateixa variant d’una mateixa llengua:
→ Les consonants de l’andalús oriental
Diferències en el mode d’articulació entre consonants:
→ Les consonants fricatives de l’andalús oriental
Diferències en la zona d’articulació entre consonants:
→ Les consonants fricatives alveolars de l’andalús oriental
Diferències entre consonants degudes a la posició en la síl·laba:
→ Les consonants fricatives alveolars de l’andalús oriental en posició final de síl·laba
Diferències entre parlants degudes a l’edat:
→ Les consonants fricatives alveolars de l’andalús oriental en posició final de síl·laba en parlants adults
Diferències entre parlants degudes al nivell cultural:
→ Les consonants fricatives alveolars de l’andalús oriental en posició final de síl·laba en parlants adults de nivell cultural alt
Diferents tècniques per a l’estudi dels sons de la parla:
→ Les característiques acústiques de les consonants fricatives alveolars de l’andalús oriental en posició final de síl·laba en parlants adults de nivell cultural alt
Diferents possibilitats d’elecció d’una L2:
→ L’adquisició del català com a llengua estrangera
Parlants amb diferents L1:
→ L’adquisició del català com a llengua estrangera per angloparlants
Parlants amb diferents nivells de coneixement de l’L2:
→ L’adquisició del català com a llengua estrangera per angloparlants amb un nivell bàsic de coneixement de català
Diferències entre classes de sons:
→ L’adquisició de les consonants del català com a llengua estrangera per angloparlants amb un nivell bàsic de coneixement de català
Diferències en el mode d’articulació de les consonants:
→ L’adquisició de les consonants oclusives del català com a llengua estrangera per angloparlants amb un nivell bàsic de coneixement de català
Diferències en la sonoritat de les consonants:
→ L’adquisició de les consonants oclusives sordes del català com a llengua estrangera per angloparlants amb un nivell bàsic de coneixement de català
Diferents patologies de la parla:
→ L’estudi fonètic de les disàrtries
Diferents llengües:
→ L’estudi fonètic de les disàrtries en parlants de català
Diferents variants de la llengua:
→ L’estudi fonètic de les disàrtries en parlants de català central
Diferències entre elements segmentals i suprasegmentals:
→ L’estudi fonètic dels elements suprasegmentals en parlants amb disàrtria en català central
Diferents elements suprasegmentals:
→ L’estudi de la velocitat d’elocució en parlants amb disàrtria en català central
Diferents estils de parla:
→ L’estudi de la velocitat d’elocució en parla espontània en parlants amb disàrtria en català central
Diferents orígens de la patologia:
→ L’estudi de la velocitat d’elocució en parla espontània en català central en parlants amb disàrtria afectats per la malaltia de Parkinson
La formulació de les hipòtesis
Hipòtesis: primera resposta provisional a les preguntes que es formula l’investigador.
Factors que intervenen en la formulació de les hipòtesis
- Coneixements que l’investigador posseeixi sobre el camp de treball escollit.
- Bibliografia sobre el camp de treball.
- Existència de teories prèvies.
- Observació prèvia dels fets.
|
(Font de la imatge: René Thom. (2024, 11 d’octubre). Alchetron. https://alchetron.com/Ren%C3%A9-Thom)
|
Kuhn, T. S. (1971). La estructura de las revoluciones científicas (A. Contín, Trad.). Fondo de Cultura Económica. (Obra original publicada el 1962)
|
(Font de la imatge: Marcum, J. A. (s. d.). Thomas S. Kuhn (1922–1996). Internet Encyclopedia of Philosophy. https://iep.utm.edu/kuhn-ts/)
|
Recopilació de la bibliografia sobre el tema a partir d’eines de cerca específiques, repertoris bibliogràfics sobre fonètica del castellà, manuals i revistes especialitzades: estudis de dialectologia i de sociolingüística sobre l’andalús oriental.
Observació auditiva de parlants de la varietat oriental de l’andalús, adults i de nivell cultural alt.
Observació preliminar de les dades mitjançant una eina d’anàlisi acústica.
→ Hipòtesi: La consonant fricativa alveolar [s] en posició final de síl·laba en parlants adults d’andalús oriental de nivell cultural alt es realitza amb les característiques acústiques d’una consonant fricativa glotal [h].
Recopilació de la bibliografia sobre el tema a partir d’eines de cerca específiques, repertoris bibliogràfics sobre fonètica del català, manuals i revistes especialitzades: descripcions fonètiques contrastives del català i de l’anglès, estudis sobre l’adquisició del component fònic en català com a llengua estrangera per part d’angloparlants.
Observació auditiva de les produccions en català com a llengua estrangera d’angloparlants que aprenen català i que posseeixen un nivell bàsic de coneixement de la llengua.
→ Hipòtesi: Els angloparlants amb un nivell bàsic de coneixements de català realitzen com aspirades [pʰ], [tʰ] i [kʰ] les consonants oclusives sordes [p], [t] i [k] del català.
La gènesi de les hipòtesis i les teories
Popper (1959) situa la gènesi de les hipòtesis fora de les qüestions que han de tractar-se en la metodologia de la investigació científica, ja que per a aquest autor seria una qüestió pròpia de la psicologia de la creativitat.
Hoffman, B. (1984). Einstein (J. Fernández Zulaica, Trad.). Salvat.
|
(Font de la imatge: Mario Bunge. (2025, 24 d’agost). A Viquipèdia. https://ca.wikipedia.org/wiki/Mario_Bunge)
|
Hipòtesi nul·la i hipòtesi alternativa
Una hipòtesi és una predicció realitzada per l’investigador que estableix una relació entre dos fets.
Hipòtesi alternativa (H1)
Hipòtesi positiva:
Com més s’assemblen els sons de la primera llengua (L1) als de la llengua estrangera que s’aprèn (L2), es cometen més errors de pronunciació.
Hipòtesi negativa:
Com més s’assemblen els sons de la primera llengua (L1) als de la llengua estrangera que s’aprèn (L2), es cometen menys errors de pronunciació.
Hipòtesi nul·la (H0)
En alguns casos és difícil saber quina ha de ser l’orientació de la hipòtesi:
- Informacions contradictòries a la bibliografia.
- Manca d’estudis previs.
Les hipòtesis s’enuncien com una relació entre dos fets que es consideren, d’entrada, independents: Hipòtesi nul·la (H0).
La hipòtesi nul·la no prediu una relació ni positiva ni negativa entre les dades.
No existeix cap relació entre la semblança entre els sons de la primera llengua (L1) i els de la llengua estrangera que s’aprèn (L2) i els errors de pronunciació.
Els experiments i els tractaments estadístics tenen com a objectiu falsar la hipòtesi nul·la.
En mostrar que la hipòtesi nul·la no és certa (o que hi ha molt poques probabilitats que sigui certa), se sosté la hipòtesi que postula una relació entre les dades (hipòtesi alternativa: H1).
Hi ha un 5 % de possibilitats que no hi hagi cap relació entre el grau de semblança dels sons de l’L1 i de l’L2 i els errors de pronunciació → 95 % de possibilitats que hi hagi una relació entre el grau de semblança dels sons de l’L1 i de l’L2 i els errors de pronunciació.
El disseny experimental
Definició de les dades
La decisió sobre què constituirà una dada per a un experiment depèn de la precisió amb què s’hagi acotat el camp de treball i amb què s’hagi formulat la hipòtesi.
Les característiques acústiques de les consonants fricatives alveolars de l’andalús oriental en posició final de síl·laba en parlants adults de nivell cultural alt.
Hipòtesi:
La consonant fricativa alveolar [s] en posició final de síl·laba en parlants adults d’andalús oriental de nivell cultural alt es realitza amb les característiques acústiques d’una consonant fricativa glotal [h].
Dades:
Realitzacions de la consonant fricativa alveolar [s] en posició final de síl·laba en parlants adults d’andalús oriental de nivell cultural alt.
Dades sobre les característiques acústiques de la consonant fricativa glotal [h].
L’adquisició de les consonants oclusives sordes del català com a llengua estrangera per anglòfons amb un nivell bàsic de coneixement del català.
Hipòtesi:
Els parlants anglòfons amb un nivell bàsic de català realitzen com a aspirades [pʰ], [tʰ] i [kʰ] les consonants oclusives sordes [p], [t] i [k] del català.
Dades:
Realitzacions de consonants oclusives sordes del català per parlants anglòfons amb un nivell bàsic de coneixement del català.
Dades sobre les consonants oclusives sordes del català nadiu (L1).
Dades sobre les consonants oclusives sordes de l’anglès nadiu (L1).
Dades:
Inventaris de sons de les llengües estudiades (L1 i L2)
Realitzacions no natives (L2) de les llengües estudiades
→ Definició del grau de semblança entre dos sons
→ Classificació dels sons de l’L1 i de l’L2 en funció del seu grau de semblança
→ Definició de què constitueix un error de pronunciació
→ Inventari d’errors de pronunciació.
Establiment de criteris estrictes sobre la recollida de dades per a la constitució del corpus de treball.
Parlants, informants o participants que compleixin els requisits establerts en el disseny experimental.
Anàlisi de les dades
La selecció de les tècniques d’anàlisi depèn:
- De la infraestructura del laboratori on es dugui a terme la investigació.
- De la preparació –o les possibilitats d’adquirir-la– de l’investigador.
Error de mesura.
Relacionat amb les característiques tècniques de l’instrumental d’anàlisi.
Bachelard, G. (2000). La formación del espíritu científico: contribución a un psicoanálisis del conocimiento objetivo (J. Babini, Trad.; 23a ed.). Siglo XXI. https://archive.org/details/bachelard-gaston.-la-formacion-del-espiritu-cientifico-2000 (Obra original publicada el 1934)
|
(Font de la imatge: Gaston Bachelard. (2024, 23 de setembre). Alchetron. https://alchetron.com/Gaston-Bachelard)
|
Organització de les dades
Dades distribuïdes en diferents grups.
Els grups solen correspondre als participants en l’experiment o als fenòmens escollits en funció de la hipòtesi inicial.
Grup de control
Disseny experimental amb un grup de control:
- Usat en fonètica aplicada a l’aprenentatge de llengües estrangeres i a l’estudi de les patologies de la parla.
- Aplicable als estudis que pretenen caracteritzar un determinat sistema lingüístic (una variant geogràfica, una variant social, un estil de parla, una L2, parla amb alteracions) en relació amb un altre considerat «estàndard».
|
(Font de la imatge: Hossein Farhady. (2024, 11 de novembre). A Wikipedia. https://en.wikipedia.org/wiki/Hossein_Farhady)
|
Mateix criteri de selecció dels participants en el grup de control i en el grup experimental.
Mateix corpus recollit per al grup de control i per al grup experimental.
Dos grups:
Grup experimental format per pacients amb disàrtria.
Grup de control format per participants sense alteracions en la parla amb les mateixes característiques que les del grup experimental (edat, sexe, variant geogràfica, nivell sociocultural, etc.).
El mateix corpus es recull en les mateixes condicions de gravació amb el grup experimental i amb el grup de control.
Mateixes condicions mentre dura l’experiment per al grup de control i per al grup experimental.
Mateixa prova que s’administra al grup de control i al grup experimental abans de començar l’experiment (pretest) i que es torna a administrar en finalitzar-lo (posttest).
Dos grups:
Grup al qual s’aplica el mètode de correcció basat en la producció.
Grup al qual s’aplica el mètode de correcció basat en la percepció.
Les característiques del grup i les condicions en què es produeix l’aprenentatge són les mateixes, excepte en l’aplicació del mètode de correcció fonètica.
Prova d’avaluació dels errors de pronunciació en ambdós grups abans (pretest) i després (posttest) de l’aplicació del mètode.
El grup de control permet obtenir dades de referència en aquells casos en què les dades publicades no corresponen a una població comparable amb l’estudiada.
Estudis longitudinals
Disseny experimental amb un estudi longitudinal:
- Estudi del llenguatge infantil.
- Investigació sobre adquisició de segones llengües.
- Seguiment d’un tractament logopèdic.
Seguiment de les variacions d’un grup de participants en l’experiment al llarg del temps.
Pot dur-se a terme un estudi longitudinal amb pretest i posttest per a verificar l’evolució del comportament lingüístic entre l’inici i el final de l’experiment.
Prova d’avaluació dels errors de pronunciació al principi de l’experiment (pretest).
Proves d’avaluació al llarg de l’experiment.
Prova d’avaluació dels errors de pronunciació al final de l’experiment (posttest).
Avaluació del grau de disfonia a l’inici del tractament (pretest).
Avaluació del grau de disfonia durant el tractament.
Avaluació del grau de disfonia al final del tractament (posttest).





