La fonació
La fonació és el procés mitjançant el qual es produeix la veu.
La veu és el resultat de l’acció de la laringe.
 |
 |
|
Posició de la laringe. Daniloff, R., Shuckers, G., i Feth, L. (1980). The physiology of speech and hearing. Prentice Hall. |
Posició de la laringe. Daily Anatomy. (2015, 12 d’abril). Landmarks of the throat. Can you name them? [Imatge adjunta] [Actualització d’estat]. Facebook. https://www.facebook.com/DailyAnatomy/photos/a.165931116911609/414260995411952/ |
Descripció de la laringe i del mecanisme de la fonació.
Cambrai, L. (2013, 9 de novembre). Le larynx – Son rôle dans la phonation [Vídeo]. YouTube. https://www.youtube.com/watch?v=ZVIxVgPgIpA
Estructures de la laringe.
Schneiderman, C. R. (1984). Basic anatomy and physiology in speech and hearing. College Hill Press; Croom Helm.
Visió anterior i posterior de la laringe.
Llisterri, J. (1996). Los sonidos del habla. A C. Martín Vide (Ed.), Elementos de lingüística (p. 67–128). Octaedro. (Imatge adaptada de Borden, G. J., i Harris, K. S. (1980). Speech science primer: Physiology, acoustics and perception of speech. Williams & Wilkins).
Desplaçament de la laringe en la producció de les vocals.
Ladefoged, P. (2004). Larynx video. Vowels and consonants: An introduction to the sounds of languages (2a ed.). Blackwell. http://www.phonetics.ucla.edu/vowels/chapter11/larynx.html
Os hioide: os situat a la base de la llengua del qual està suspesa la laringe.
Os hioide.
MedicaLook. (2007–2017). Hyoid bone diagram. Facial bones. https://web.archive.org/web/20210426112428/http://www.medicalook.com/human_anatomy/organs/Facial_bones.html
Cartílag cricoide: cartílag en forma d’anell situat a la base de la laringe, que enllaça la laringe amb la tràquea.
 Cartílag cricoide. Ocran, E. (2020, 21 de setembre). Larynx. Kenhub. https://www.kenhub.com/en/library/anatomy/larynx |
 Visió posterior (C) i visió lateral (D) del cartílag cricoide. Borden, G. J., Harris, K. S., i Raphael, L. J. (1994). Speech science primer: Physiology, acoustics and perception of speech (3a ed.). Lippincott Williams & Wilkins. |
Cartílag tiroide: cartílag en forma d’escut, articulat amb el cartílag cricoide; forma un angle (més agut en les dones que en els homes) que crea una prominència que es coneix com a ‘nou del coll’ (en anglès, Adam’s apple).
 |
 |
 |
|
Cartílag tiroide. Ocran, E. (2020, 21 de setembre). Larynx. Kenhub. https://www.kenhub.com/en/library/anatomy/larynx |
Visió posterior, anterior i lateral del cartílag tiroide. Borden, G. J., Harris, K. S., i Raphael, L. J. (1994). Speech science primer: Physiology, acoustics and perception of speech (3a ed.). Lippincott Williams & Wilkins. |
|
Cartílags aritenoides: dos cartílags en forma de piràmide, articulats amb el cartílag cricoide, als quals es connecten els lligaments vocals i els plecs vocals
 |
 |
|
Cartílag aritenoide. Ocran, E. (2020, 21 de setembre). Larynx. Kenhub. https://www.kenhub.com/en/library/anatomy/larynx |
Visió lateral del cartílag aritenoide esquerre (A) i del cartílag aritenoide dret (B). Borden, G. J., Harris, K. S., i Raphael, L. J. (1994). Speech science primer: Physiology, acoustics and perception of speech (3a ed.). Lippincott Williams & Wilkins. |
Epiglotis: cartílag en forma de fulla, connectat amb la base de la llengua, les parets de la faringe i el cartílag tiroide; impedeix que el menjar i els líquids entrin a la laringe i arribin a la tràquea i als pulmons.
Epiglotis.
Ocran, E. (2020, 21 de setembre). Larynx. Kenhub. https://www.kenhub.com/en/library/anatomy/larynx
Membranes extrínseques: connecten els cartílags laringis, l’os hioide i la tràquea.
Membranes intrínseques: connecten els cartílags de la laringe entre ells.
Músculs extrínsecs: músculs que sostenen la laringe.
Músculs intrínsecs: músculs que obren i tanquen la glotis en separar-se o ajuntar-se els plecs vocals.
Músculs intrínsecs de la laringe.
Legent, F., Perlemuter, L., i Vandenbrouck, C. (1986). Cahiers d’anatomie ORL : Cahier 2. Fosses nasales. Pharynx (4a ed.). Masson. http://nantesorl.free.fr/telechargements/Cahiers/cahiers2.html
Visió posterior dels músculs aritenoidal transvers i aritenoidal oblic, que formen el múscul interaritenoidal.
Borden, G. J., Harris, K. S., i Raphael, L. J. (1994). Speech science primer: Physiology, acoustics and perception of speech (3a ed.). Lippincott Williams & Wilkins.
Múscul aritenoidal transvers.
Ocran, E. (2020, 21 de setembre). Larynx. Kenhub. https://www.kenhub.com/en/library/anatomy/larynx
Múscul aritenoidal oblic.
Ocran, E. (2020, 21 de setembre). Larynx. Kenhub. https://www.kenhub.com/en/library/anatomy/larynx
 |
 |
|
Múscul cricoaritenoidal lateral. Ocran, E. (2020, 21 de setembre). Larynx. Kenhub. https://www.kenhub.com/en/library/anatomy/larynx |
Músculs cricoaritenoidals laterals. Ro, T. (2013, 17 de febrer). Ch. 4 Part 3, Communication Disorders and Science 3100, Utah State University. StudyBlue. https://www.chegg.com/flashcards/ch-4-part-3-db6a6150-155c-4d21-a1e9-8d6acc012eb5/deck |
 |
 |
|
Múscul cricoaritenoidal posterior. Ocran, E. (2020, 21 de setembre). Larynx. Kenhub. https://www.kenhub.com/en/library/anatomy/larynx |
Músculs cricoaritenoidals posteriors. Ro, T. (2013, 17 de febrer). Ch. 4 Part 3, Communication Disorders and Science 3100, Utah State University. StudyBlue. https://www.chegg.com/flashcards/ch-4-part-3-db6a6150-155c-4d21-a1e9-8d6acc012eb5/deck |
Visió posterior del múscul cricoaritenoidal posterior i visió lateral del múscul cricoaritenoidal lateral.
Borden, G. J., Harris, K. S., i Raphael, L. J. (1994). Speech science primer: Physiology, acoustics and perception of speech (3a ed.). Lippincott Williams & Wilkins.
 |
 |
|
Músculs cricotiroidals. Ocran, E. (2020, 21 de setembre). Larynx. Kenhub. https://www.kenhub.com/en/library/anatomy/larynx |
Visió lateral del múscul cricotiroidal. Borden, G. J., Harris, K. S., i Raphael, L. J. (1994). Speech science primer: Physiology, acoustics and perception of speech (3a ed.). Lippincott Williams & Wilkins. |
Múscul tiroaritenoidal.
Ocran, E. (2020, 21 de setembre). Larynx. Kenhub. https://www.kenhub.com/en/library/anatomy/larynx
Múscul vocal.
Ocran, E. (2020, 21 de setembre). Larynx. Kenhub. https://www.kenhub.com/en/library/anatomy/larynx
Plecs vestibulars (plecs ventriculars o cordes vocals falses): situats horitzontalment a les parets de la laringe, per sobre dels autèntics plecs vocals.
Ventricles laringis: cavitat entre els plecs vestibulars i els plecs vocals..
 |
 |
|
Visió transversal de la laringe. Llisterri, J. (1996). Los sonidos del habla. A C. Martín Vide (Ed.), Elementos de lingüística (p. 67–128). Octaedro. (Imatge adaptada de Borden, G. J., i Harris, K. S. (1980). Speech science primer: Physiology, acoustics and perception of speech. Williams & Wilkins). |
Visió transversal de la laringe. Gray, H., i Carter, H. V. (2016). Gray’s anatomy: The anatomical basis of clinical practice (S. Standring, Ed.; 41a ed.). Elsevier. (Obra original publicada el 1878) (Font de la imatge: Henry Vandyke Carter – Henry Gray (1918) Anatomy of the Human Body Bartleby.com: Gray’s Anatomy, Plate 954, Domini públic, Enllaç)
|
Anomenats, en anglès, vocal folds. Tradicionalment també s’ha fet servir el terme ‘cordes vocals’.
 |
 |
|
Músculs vocals. Ro, T. (2013, 17 de febrer). Ch. 4 Part 3, Communication Disorders and Science 3100, Utah State University. StudyBlue. https://www.chegg.com/flashcards/ch-4-part-3-db6a6150-155c-4d21-a1e9-8d6acc012eb5/deck |
La laringe i els plecs vocals. Washington Voice Consortium i Watergate Voice Foundation. (1969–2020). Voice reference guide. The Voice Foundation. https://voicefoundation.org/health-science/voice-disorders/ |
Glotis (fenedura glòtica): espai horitzontal entre els plecs vocals.
 |
 |
|
La cavitat laríngia (glotis oberta). Legent, F., Perlemuter, L., i Vandenbrouck, C. (1986). Cahiers d’anatomie ORL : Cahier 2. Fosses nasales. Pharynx (4a ed.). Masson. http://nantesorl.free.fr/telechargements/Cahiers/cahiers2.html |
La cavitat laríngiea (glotis oberta). Gray, H., i Carter, H. V. (2016). Gray’s anatomy: The anatomical basis of clinical practice (S. Standring, Ed.; 41a ed.). Elsevier. (Obra original publicada el 1878) (Font de la imatge: Henry Vandyke Carter – Henry Gray (1918) Anatomy of the Human Body Bartleby.com: Gray’s Anatomy, Plate 956, Domini públic, Enllaç)
|
La cavitat laríngia.
Borden, G. J., Harris, K. S., i Raphael, L. J. (1994). Speech science primer: Physiology, acoustics and perception of speech (3a ed.). Lippincott Williams & Wilkins.
La veu és el resultat del moviment dels plecs vocals que es produeix amb el pas de l’aire a través de la glotis.
Els plecs vocals s’obren i es tanquen amb un moviment ondulatori.
Els músculs que controlen els plecs vocals regulen el gruix i la tensió necessaris per a produir diferents freqüències (velocitats) de vibració dels plecs.
‣ Els plecs vocals s’apropen com a resultat de les contraccions dels músculs que actuen sobre els cartílags aritenoides.
‣ La velocitat de l’aire augmenta com a conseqüència de la disminució de l’obertura de la glotis.
‣ La pressió a la glotis disminueix i els plecs vocals s’apropen: efecte Bernoulli combinat amb l’elasticitat muscular.
‣ La glotis es tanca.
‣ La pressió de l’aire que ve dels pulmons (pressió subglòtica) augmenta.
‣ Els plecs vocals se separen a causa de l’augment de la pressió subglòtica i la glotis s’obre.
Aerodinàmica de la fonació.
Schneiderman, C. R. (1984). Basic anatomy and physiology in speech and hearing. College Hill Press; Croom Helm.
Fases del mecanisme de la fonació.
Llisterri, J. (1996). Los sonidos del habla. A C. Martín Vide (Ed.), Elementos de lingüística (p. 67–128). Octaedro. (Imatge adaptada de Borden, G. J., i Harris, K. S. (1980). Speech science primer: Physiology, acoustics and perception of speech. Williams & Wilkins).
L’efecte Bernoulli fa que en augmentar la velocitat de l’aire que passa per un canal estret disminueixi la pressió en el canal i es produeixi un efecte de succió.
Coolphysicvideos Physics. (2009, 3 de juny). Bernoulli’s principle – physics experiment [Vídeo]. YouTube. https://www.youtube.com/watch?v=P-xNXrELCmU
 |
 |
|
Cicle vibratori d’obertura i tancament dels plecs vocals. Washington Voice Consortium i Watergate Voice Foundation. (1969–2020). Voice reference guide. The Voice Foundation. https://voicefoundation.org/health-science/voice-disorders/ |
Obertura i tancament dels plecs vocals durant la fonació. Ladefoged, P. (2004). The vibrating vocal folds. Vowels and consonants: An introduction to the sounds of languages (2a ed.). Blackwell. http://www.phonetics.ucla.edu/vowels/chapter2/vibrating%20cords/vibrating.html |
Filmació del moviment dels plecs vocals obtinguda mitjançant estroboscòpia laríngia.
Laryngograph Ltd. (s. d.). LxStrobe3 Digital Precision Stroboscopy. http://www.laryngograph.com/pr_lxstrobe.htm
Filmació del moviment dels plecs vocals obtinguda mitjançant estroboscòpia laríngia.
Sean Parker Institute for the Voice. (s. d.). Normal voice function. Weill Cornell Medicine. https://voice.weill.cornell.edu/voice-evaluation/normal-voice-function
Esquema dels mecanismes implicats en la fonació.
Raphael, L. J., Borden, G. J., i Harris, K. S. (2011). Speech science primer: Physiology, acoustics and perception of speech (6a ed.). Wolters Kluwer; Lippincott Williams & Wilkins.
La freqüència d’obertura i tancament dels plecs vocals (freqüència fonamental o f0) és més elevada en les dones que en els homes com a conseqüència de la menor longitud i massa dels plecs vocals femenins.
| Sexe | f0 mitjana | f0 més baixa possible (en Hz) | f0 més alta possible (en Hz) | Rang de la f0 (en Hz) | Rang de la f0 (en semitons) |
| Masculí | Lleugerament per sobre dels 100 Hz | 83 | 588 | 505 | 34 |
| Femení | Al voltant dels 200 Hz | 154 | 1097 | 943 | 34 |
Freqüència fonamental (f0) en homes i en dones segons les dades recollides a Reich, Frederickson, Mason i Schlauch (1990). Els valors de la freqüència fonamental mitjana es basen en els de Baken i Orlikoff (2000), reproduïts a Hewlett i Beck (2006, p. 127).
Font de la taula: Hewlett, N., i Beck, J. (2006). An introduction to the science of phonetics. Routledge. https://doi.org/10.4324/9780203053867
 |
|
 |
| 120 Hz | 160 Hz | 200 Hz |
Fotografia dels plecs vocals durant la producció de tres sons amb diferent freqüència fonamental.
Ladefoged, P. (2004). Photographs of the vocal folds producing a sound at three different pitches. Vowels and consonants: An introduction to the sounds of languages (2a ed.). Blackwell. http://www.phonetics.ucla.edu/vowels/chapter2/photos%20vocal%20cords/photos.html
Activitat dels plecs vocals en la producció d’una vocal amb canvis ascendents de la freqüència fonamental.
Thomas, J. (2011, 16 de març). Stroboscopy: Rigid: Normal female vocal cords – glide up [Vídeo]. YouTube. https://www.youtube.com/watch?v=U2tO9w7rPPA
Comparació de l’activitat dels plecs vocals en la producció de sons amb variacions de la freqüència fonamental.
Tomas, J. (2011, 17 de març). Stroboscopy: Rigid: Female Vocal cords at high and low pitch [Vídeo]. YouTube. https://www.youtube.com/watch?v=UpOXecWC5Dw
Canvis en la freqüència fonamental en funció de l’edat.
Schneiderman, C. R. (1984). Basic anatomy and physiology in speech and hearing. College Hill Press; Croom Helm.
❯ Els models (tipus) de fonació
❯ Mètodes per a l’estudi de la fonació