La fonació

La fonació

La fonació és el procés mitjançant el qual es produeix la veu.

La veu és el resultat de l’acció de la laringe.

Posició de la laringe. Daniloff, R., Shuckers, G. i Feth, L. (1980). The physiology of speech and hearing: An introduction. Prentice Hall.	Posició de la laringe. Daily Anatomy. (2015, 12 d’abril). Landmarks of the throat. Can you name them? [Imatge adjunta] [Actualització d’estat]. Facebook. https://www.facebook.com/DailyAnatomy/photos/a.165931116911609/414260995411952/

Descripció de la laringe i del mecanisme de la fonació.

Cambrai, L. (2013, 9 de novembre). Le larynx – Son rôle dans la phonation [Vídeo]. YouTube. https://www.youtube.com/watch?v=ZVIxVgPgIpA

Bases anatòmiques

Estructures de la laringe.

Schneiderman, C. R. (1984). Basic anatomy and physiology in speech and hearing. College Hill Press; Croom Helm. https://archive.org/details/basicanatomyphys0000schn

Visió anterior i posterior de la laringe.

Llisterri, J. (1996). Los sonidos del habla. A C. Martín Vide (Ed.), Elementos de lingüística (p. 67–128). Octaedro. (Imatge adaptada de Borden, G. J. i Harris, K. S. (1980). Speech science primer: Physiology, acoustics and perception of speech. Williams & Wilkins).

Desplaçament de la laringe en la producció de les vocals.

Ladefoged, P. i Disner, S. F. (2012). Larynx video. A Vowels and consonants (3a ed.). Wiley-Blackwell. https://www.vowelsandconsonants3e.com/chapter_12.html

Estructures òssies

Os hioide: os situat a la base de la llengua del qual està suspesa la laringe.

Os hioide.

MedicaLook. (2007–2017). Hyoid bone diagram. Facial bones. https://web.archive.org/web/20210426112428/http://www.medicalook.com/human_anatomy/organs/Facial_bones.html

Estructures cartilaginoses

Cartílag cricoide: cartílag en forma d’anell situat a la base de la laringe, que enllaça la laringe amb la tràquea.

Cartílag cricoide. Ocran, E. (2023, 30 d’octubre). Larynx. Kenhub. https://www.kenhub.com/en/library/anatomy/larynx

Visió posterior (C) i visió lateral (D) del cartílag cricoide. Borden, G. J., Harris, K. S. i Raphael, L. J. (1994). Speech science primer: Physiology, acoustics, and perception of speech (3a ed.). Williams & Wilkins.

Cartílag tiroide: cartílag en forma d’escut, articulat amb el cartílag cricoide; forma un angle (més agut en els homes que en les dones) que crea una prominència que es coneix com a ‘nou del coll’ (en anglès, Adam’s apple).

Cartílag tiroide. Ocran, E. (2023, 30 d’octubre). Larynx. Kenhub. https://www.kenhub.com/en/library/anatomy/larynx		Visió posterior, anterior i lateral del cartílag tiroide. Borden, G. J., Harris, K. S. i Raphael, L. J. (1994). Speech science primer: Physiology, acoustics, and perception of speech (3a ed.). Williams & Wilkins.

Cartílags aritenoides: dos cartílags en forma de piràmide, articulats amb el cartílag cricoide, als quals es connecten els lligaments vocals i els plecs vocals

Cartílag aritenoide. Ocran, E. (2023, 30 d’octubre). Larynx. Kenhub. https://www.kenhub.com/en/library/anatomy/larynx	Visió lateral del cartílag aritenoide esquerre (A) i del cartílag aritenoide dret (B). Borden, G. J., Harris, K. S. i Raphael, L. J. (1994). Speech science primer: Physiology, acoustics, and perception of speech (3a ed.). Williams & Wilkins.

Epiglotis: cartílag en forma de fulla, connectat amb la base de la llengua, les parets de la faringe i el cartílag tiroide; impedeix que el menjar i els líquids entrin a la laringe i arribin a la tràquea i als pulmons.

Epiglotis.

Ocran, E. (2023, 30 d’octubre). Larynx. Kenhub. https://www.kenhub.com/en/library/anatomy/larynx

Membranes extrínseques: connecten els cartílags laringis, l’os hioide i la tràquea.

Membranes intrínseques: connecten els cartílags de la laringe entre ells.

Estructures musculars

Músculs extrínsecs: músculs que sostenen la laringe.

Músculs intrínsecs: músculs que obren i tanquen la glotis en separar-se o ajuntar-se els plecs vocals, i que regulen la tensió dels plecs vocals.

Músculs intrínsecs de la laringe.

Legent, F., Perlemuter, L. i Vandenbrouck, C. (1986). Cahiers d’anatomie ORL : Cahier 2. Fosses nasales. Pharynx (4a ed.). Masson. http://nantesorl.free.fr/telechargements/Cahiers/cahiers2.html

• Múscul interaritenoidal: múscul que intervé en el tancament dels plecs vocals mitjançant la unió dels cartílags aritenoides.

Visió posterior dels músculs aritenoidal transvers i aritenoidal oblic, que formen el múscul interaritenoidal.

Borden, G. J., Harris, K. S. i Raphael, L. J. (1994). Speech science primer: Physiology, acoustics, and perception of speech (3a ed.). Williams & Wilkins.

• Múscul aritenoidal transvers: situat a la part posterior dels cartílags aritenoides; en ajuntar els cartílags aritenoides, contribueix al tancament dels plecs vocals.

Múscul aritenoidal transvers.

Ocran, E. (2023, 30 d’octubre). Larynx. Kenhub. https://www.kenhub.com/en/library/anatomy/larynx

• Múscul aritenoidal oblic: es creua amb el múscul aritenoidal transvers formant una X; en actuar sobre el moviment dels cartílags aritenoides contribueix al tancament dels plecs vocals.

Múscul aritenoidal oblic.

Ocran, E. (2023, 30 d’octubre). Larynx. Kenhub. https://www.kenhub.com/en/library/anatomy/larynx

• Músculs cricoaritenoidals

• Músculs cricoaritenoidals laterals: contribueixen al tancament dels plecs vocals mitjançant la rotació interna dels cartílags aritenoides.

Múscul cricoaritenoidal lateral. Ocran, E. (2023, 30 d’octubre). Larynx. Kenhub. https://www.kenhub.com/en/library/anatomy/larynx	Músculs cricoaritenoidals laterals. Ro, T. (2013, 17 de febrer). Ch. 4 Part 3, Communication Disorders and Science 3100, Utah State University. StudyBlue.

• Músculs cricoaritenoidals posteriors: connectats als cartílags aritenoides i al cartílag cricoide, produeixen la rotació dels aritenoides i provoquen la separació dels plecs vocals.

Múscul cricoaritenoidal posterior. Ocran, E. (2023, 30 d’octubre). Larynx. Kenhub. https://www.kenhub.com/en/library/anatomy/larynx	Músculs cricoaritenoidals posteriors. Ro, T. (2013, 17 de febrer). Ch. 4 Part 3, Communication Disorders and Science 3100, Utah State University. StudyBlue.

Visió posterior del múscul cricoaritenoidal posterior i visió lateral del múscul cricoaritenoidal lateral.

Borden, G. J., Harris, K. S. i Raphael, L. J. (1994). Speech science primer: Physiology, acoustics, and perception of speech (3a ed.). Williams & Wilkins.

• Músculs cricotiroidals: músculs lligats al cartílag cricoide i al cartílag tiroide, responsables de l’allargament dels plecs vocals i de l’augment de la seva tensió longitudinal.

Músculs cricotiroidals. Ocran, E. (2023, 30 d’octubre). Larynx. Kenhub. https://www.kenhub.com/en/library/anatomy/larynx	Visió lateral del múscul cricotiroidal. Borden, G. J., Harris, K. S. i Raphael, L. J. (1994). Speech science primer: Physiology, acoustics, and perception of speech (3a ed.). Williams & Wilkins.

• Músculs tiroaritenoidals: músculs que van des dels cartílags aritenoides fins a la part interna del cartílag tiroide.

Múscul tiroaritenoidal.

Ocran, E. (2023, 30 d’octubre). Larynx. Kenhub. https://www.kenhub.com/en/library/anatomy/larynx

• Músculs vocals: part interna dels músculs tiroaritenoidals que formen cadascun dels plecs vocals.

Múscul vocal.

Ocran, E. (2023, 30 d’octubre). Larynx. Kenhub. https://www.kenhub.com/en/library/anatomy/larynx

La cavitat laríngia

Plecs vestibulars (plecs ventriculars o cordes vocals falses): situats horitzontalment a les parets de la laringe, per sobre dels autèntics plecs vocals.

Ventricles laringis: cavitats situades entre els plecs vestibulars i els plecs vocals.

Secció coronal de la laringe. Llisterri, J. (1996). Los sonidos del habla. A C. Martín Vide (Ed.), Elementos de lingüística (p. 67–128). Octaedro. (Imatge adaptada de Borden, G. J. i Harris, K. S. (1980). Speech science primer: Physiology, acoustics and perception of speech. Williams & Wilkins).	Secció coronal de la laringe. Gray, H. i Carter, H. V. (2016). Gray’s anatomy: The anatomical basis of clinical practice (S. Standring, Ed.; 41a ed.). Elsevier. (Obra original publicada el 1858) (Font de la imatge: Carter, H. V. (1918). Plate 954 [Il·lustració]. A H. Gray, Anatomy of the human body (20a ed.). Bartleby.com. Domini públic. https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=244422)

Plecs vocals

Anomenats, en anglès, vocal folds. Tradicionalment també s’ha fet servir el terme ‘cordes vocals’.

• Músculs vocals: músculs que formen el cos dels plecs vocals juntament amb el lligament vocal; van des de la part frontal del cartílag tiroide fins als cartílags aritenoides.
• Lligaments vocals: teixit connectiu que recobreix la vora dels músculs vocals.
• Teixit epitelial: teixit que recobreix la superfície dels plecs vocals.

Músculs vocals. Ro, T. (2013, 17 de febrer). Ch. 4 Part 3, Communication Disorders and Science 3100, Utah State University. StudyBlue.	La laringe i els plecs vocals. Washington Voice Consortium i Watergate Voice Foundation. (s. d.). Voice reference guide. The Voice Foundation. https://voicefoundation.org/health-science/voice-disorders/

Glotis (fenedura glòtica): espai horitzontal entre els plecs vocals.

La cavitat laríngia (glotis oberta). Legent, F., Perlemuter, L. i Vandenbrouck, C. (1986). Cahiers d’anatomie ORL : Cahier 2. Fosses nasales. Pharynx (4a ed.). Masson. http://nantesorl.free.fr/telechargements/Cahiers/cahiers2.html

La cavitat laríngia (glotis oberta). Gray, H. i Carter, H. V. (2016). Gray’s anatomy: The anatomical basis of clinical practice (S. Standring, Ed.; 41a ed.). Elsevier. (Obra original publicada el 1858) (Font de la imatge: Carter, H. V. (1918). Plate 956 [Il·lustració]. A H. Gray, Anatomy of the human body (20a ed.). Bartleby.com. Domini públic. https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=244424)

La cavitat laríngia.

Borden, G. J., Harris, K. S. i Raphael, L. J. (1994). Speech science primer: Physiology, acoustics, and perception of speech (3a ed.). Williams & Wilkins.

El mecanisme de la fonació

La veu és el resultat del moviment dels plecs vocals que es produeix amb el pas de l’aire a través de la glotis.

Els plecs vocals s’obren i es tanquen amb un moviment ondulatori.

• Abducció: separació dels plecs vocals.
• Adducció: aproximació dels plecs vocals.

Els músculs que controlen els plecs vocals regulen el gruix i la tensió necessaris per a produir diferents freqüències (velocitats) de vibració dels plecs.

La teoria mioelàstica aerodinàmica de la fonació

1. Els plecs vocals s’apropen com a resultat de les contraccions dels músculs que actuen sobre els cartílags aritenoides.
2. La velocitat de l’aire augmenta com a conseqüència de la disminució de l’obertura de la glotis.
3. La pressió a la glotis disminueix i els plecs vocals s’apropen: efecte Bernoulli combinat amb l’elasticitat muscular.
4. La glotis es tanca.
5. La pressió de l’aire que ve dels pulmons (pressió subglòtica) augmenta.
6. Els plecs vocals se separen a causa de l’augment de la pressió subglòtica i la glotis s’obre.

Aerodinàmica de la fonació.

Schneiderman, C. R. (1984). Basic anatomy and physiology in speech and hearing. College Hill Press; Croom Helm. https://archive.org/details/basicanatomyphys0000schn

Fases del mecanisme de la fonació.

Llisterri, J. (1996). Los sonidos del habla. A C. Martín Vide (Ed.), Elementos de lingüística (p. 67–128). Octaedro. (Imatge adaptada de Borden, G. J. i Harris, K. S. (1980). Speech science primer: Physiology, acoustics and perception of speech. Williams & Wilkins).

L’efecte Bernoulli fa que en augmentar la velocitat de l’aire que passa per un canal estret disminueixi la pressió en el canal i es produeixi un efecte de succió.

Coolphysicsvideos Physics. (2009, 3 de juny). Bernoulli’s principle – physics experiment [Vídeo]. YouTube. https://www.youtube.com/watch?v=P-xNXrELCmU

Cicle vibratori d’obertura i tancament dels plecs vocals. Washington Voice Consortium i Watergate Voice Foundation. (s. d.). Voice reference guide. The Voice Foundation. https://voicefoundation.org/health-science/voice-disorders/	Obertura i tancament dels plecs vocals durant la fonació. Ladefoged, P. (2005). The vibrating vocal folds. A Vowels and consonants: An introduction to the sounds of languages (2a ed.). Blackwell. https://www.phonetics.ucla.edu/vowels/chapter2/vibrating%20cords/vibrating.html

Filmació del moviment dels plecs vocals obtinguda mitjançant estroboscòpia laríngia digital.

Laryngograph Ltd. (s. d.). LxStrobe3 Digital Precision Stroboscopy. https://www.laryngograph.com/pr_lxstrobe.htm

Vibració dels plecs vocals en la fonació normal observada mitjançant estroboscòpia laríngia.

Sean Parker Institute for the Voice. (s. d.). Normal voice function. Weill Cornell Medicine. https://voice.weill.cornell.edu/voice-evaluation/normal-voice-function

Esquema dels mecanismes implicats en la fonació.

Raphael, L. J., Borden, G. J. i Harris, K. S. (2011). Speech science primer: Physiology, acoustics and perception of speech (6a ed.). Wolters Kluwer; Lippincott Williams & Wilkins.

La fonació en la producció de la parla

La freqüència d’obertura i tancament dels plecs vocals (freqüència fonamental o f₀) és més elevada en les dones que en els homes com a conseqüència de la menor longitud i massa dels plecs vocals femenins.

Freqüència fonamental (f₀) en homes i en dones segons les dades recollides a Reich, Frederickson, Mason i Schlauch (1990). Els valors de la freqüència fonamental mitjana es basen en els de Baken i Orlikoff (2000), reproduïts a Hewlett i Beck (2006, p. 127).

Font de la taula: Hewlett, N. i Beck, J. (2006). An introduction to the science of phonetics. Routledge. https://doi.org/10.4324/9780203053867

120 Hz	160 Hz	200 Hz

Fotografia dels plecs vocals durant la producció de tres sons amb diferent freqüència fonamental.

Ladefoged, P. (2005). Photographs of the vocal folds producing a sound at three different pitches. A Vowels and consonants: An introduction to the sounds of languages (2a ed.). Blackwell. https://www.phonetics.ucla.edu/vowels/chapter2/photos%20vocal%20cords/photos.html

Activitat dels plecs vocals en la producció d’una vocal amb canvis ascendents de la freqüència fonamental.

Thomas, J. (2011, 16 de març). Stroboscopy: Rigid: Normal female vocal cords – glide up [Vídeo]. YouTube. https://www.youtube.com/watch?v=U2tO9w7rPPA

Comparació de l’activitat dels plecs vocals en la producció de sons amb variacions de la freqüència fonamental.

Thomas, J. (2011, 17 de març). Stroboscopy: Rigid: Female vocal cords at high and low pitch [Vídeo]. YouTube. https://www.youtube.com/watch?v=UpOXecWC5Dw

Canvis en la freqüència fonamental en funció de l’edat.

Schneiderman, C. R. (1984). Basic anatomy and physiology in speech and hearing. College Hill Press; Croom Helm. https://archive.org/details/basicanatomyphys0000schn

Els models (tipus) de fonació

Contratenors i castrati

Vegeu també

Mètodes per a l’estudi de la fonació

La fonació

La fonació