La fonació



La fonació

La fonació és el procés mitjançant el qual es produeix la veu.

La veu és el resultat de l’acció de la laringe.


Descripció de la laringe i del mecanisme de la fonació.

Cambrai, L. (2013, 9 de novembre). Le larynx – Son rôle dans la phonation [Vídeo]. YouTube. https://www.youtube.com/watch?v=ZVIxVgPgIpA

Tornar al principi de la pàgina

Bases anatòmiques

Estructures de la laringe

Estructures de la laringe.

Schneiderman, C. R. (1984). Basic anatomy and physiology in speech and hearing. College Hill Press; Croom Helm. https://archive.org/details/basicanatomyphys0000schn

Visió anterior i posterior de la laringe

Visió anterior i posterior de la laringe.

Llisterri, J. (1996). Los sonidos del habla. A C. Martín Vide (Ed.), Elementos de lingüística (p. 67–128). Octaedro. (Imatge adaptada de Borden, G. J. i Harris, K. S. (1980). Speech science primer: Physiology, acoustics and perception of speech. Williams & Wilkins).


Desplaçament de la laringe en la producció de les vocals.

Ladefoged, P. i Disner, S. F. (2012). Larynx video. A Vowels and consonants (3a ed.). Wiley-Blackwell. https://www.vowelsandconsonants3e.com/chapter_12.html

Estructures òssies

Os hioide: os situat a la base de la llengua del qual està suspesa la laringe.

Os hioide

Os hioide.

MedicaLook. (2007–2017). Hyoid bone diagram. Facial bones. https://web.archive.org/web/20210426112428/http://www.medicalook.com/human_anatomy/organs/Facial_bones.html

Estructures cartilaginoses

Cartílag cricoide: cartílag en forma d’anell situat a la base de la laringe, que enllaça la laringe amb la tràquea.

Cartílag tiroide: cartílag en forma d’escut, articulat amb el cartílag cricoide; forma un angle (més agut en els homes que en les dones) que crea una prominència que es coneix com a ‘nou del coll’ (en anglès, Adam’s apple).

Cartílags aritenoides: dos cartílags en forma de piràmide, articulats amb el cartílag cricoide, als quals es connecten els lligaments vocals i els plecs vocals

Epiglotis: cartílag en forma de fulla, connectat amb la base de la llengua, les parets de la faringe i el cartílag tiroide; impedeix que el menjar i els líquids entrin a la laringe i arribin a la tràquea i als pulmons.

Epiglotis

Epiglotis.

Ocran, E. (2023, 30 d’octubre). Larynx. Kenhub. https://www.kenhub.com/en/library/anatomy/larynx

Membranes extrínseques: connecten els cartílags laringis, l’os hioide i la tràquea.

Membranes intrínseques: connecten els cartílags de la laringe entre ells.

Estructures musculars

Músculs extrínsecs: músculs que sostenen la laringe.

Músculs intrínsecs: músculs que obren i tanquen la glotis en separar-se o ajuntar-se els plecs vocals, i que regulen la tensió dels plecs vocals.

Músculs intrínsecs de la laringe

Músculs intrínsecs de la laringe.

Legent, F., Perlemuter, L. i Vandenbrouck, C. (1986). Cahiers d’anatomie ORL : Cahier 2. Fosses nasales. Pharynx (4a ed.). Masson. http://nantesorl.free.fr/telechargements/Cahiers/cahiers2.html

Múscul interaritenoidal

Visió posterior dels músculs aritenoidal transvers i aritenoidal oblic, que formen el múscul interaritenoidal.

Borden, G. J., Harris, K. S. i Raphael, L. J. (1994). Speech science primer: Physiology, acoustics, and perception of speech (3a ed.). Williams & Wilkins.

Múscul aritenoidal transvers

Múscul aritenoidal transvers.

Ocran, E. (2023, 30 d’octubre). Larynx. Kenhub. https://www.kenhub.com/en/library/anatomy/larynx

Múscul aritenoidal oblic

Múscul aritenoidal oblic.

Ocran, E. (2023, 30 d’octubre). Larynx. Kenhub. https://www.kenhub.com/en/library/anatomy/larynx

Múscul cricoaritenoidal posterior i múscul cricoaritenoidal lateral

Visió posterior del múscul cricoaritenoidal posterior i visió lateral del múscul cricoaritenoidal lateral.

Borden, G. J., Harris, K. S. i Raphael, L. J. (1994). Speech science primer: Physiology, acoustics, and perception of speech (3a ed.). Williams & Wilkins.

Múscul tiroaritenoidal

Múscul tiroaritenoidal.

Ocran, E. (2023, 30 d’octubre). Larynx. Kenhub. https://www.kenhub.com/en/library/anatomy/larynx

Múscul vocal

Múscul vocal.

Ocran, E. (2023, 30 d’octubre). Larynx. Kenhub. https://www.kenhub.com/en/library/anatomy/larynx

La cavitat laríngia

Plecs vestibulars (plecs ventriculars o cordes vocals falses): situats horitzontalment a les parets de la laringe, per sobre dels autèntics plecs vocals.

Ventricles laringis: cavitats situades entre els plecs vestibulars i els plecs vocals.

Plecs vocals

Anomenats, en anglès, vocal folds. Tradicionalment també s’ha fet servir el terme ‘cordes vocals’.

Glotis (fenedura glòtica): espai horitzontal entre els plecs vocals.

La cavitat laríngia

La cavitat laríngia.

Borden, G. J., Harris, K. S. i Raphael, L. J. (1994). Speech science primer: Physiology, acoustics, and perception of speech (3a ed.). Williams & Wilkins.

Tornar al principi de la pàgina

El mecanisme de la fonació

La veu és el resultat del moviment dels plecs vocals que es produeix amb el pas de l’aire a través de la glotis.

Els plecs vocals s’obren i es tanquen amb un moviment ondulatori.

Els músculs que controlen els plecs vocals regulen el gruix i la tensió necessaris per a produir diferents freqüències (velocitats) de vibració dels plecs.

La teoria mioelàstica aerodinàmica de la fonació

  1. Els plecs vocals s’apropen com a resultat de les contraccions dels músculs que actuen sobre els cartílags aritenoides.
  2. La velocitat de l’aire augmenta com a conseqüència de la disminució de l’obertura de la glotis.
  3. La pressió a la glotis disminueix i els plecs vocals s’apropen: efecte Bernoulli combinat amb l’elasticitat muscular.
  4. La glotis es tanca.
  5. La pressió de l’aire que ve dels pulmons (pressió subglòtica) augmenta.
  6. Els plecs vocals se separen a causa de l’augment de la pressió subglòtica i la glotis s’obre.
Aerodinàmica de la fonació

Aerodinàmica de la fonació.

Schneiderman, C. R. (1984). Basic anatomy and physiology in speech and hearing. College Hill Press; Croom Helm. https://archive.org/details/basicanatomyphys0000schn

Fases del mecanisme de la fonació

Fases del mecanisme de la fonació.

Llisterri, J. (1996). Los sonidos del habla. A C. Martín Vide (Ed.), Elementos de lingüística (p. 67–128). Octaedro. (Imatge adaptada de Borden, G. J. i Harris, K. S. (1980). Speech science primer: Physiology, acoustics and perception of speech. Williams & Wilkins).

L’efecte Bernoulli fa que en augmentar la velocitat de l’aire que passa per un canal estret disminueixi la pressió en el canal i es produeixi un efecte de succió.

Coolphysicsvideos Physics. (2009, 3 de juny). Bernoulli’s principle – physics experiment [Vídeo]. YouTube. https://www.youtube.com/watch?v=P-xNXrELCmU

Filmació del moviment dels plecs vocals obtinguda mitjançant estroboscòpia laríngia digital.

Laryngograph Ltd. (s. d.). LxStrobe3 Digital Precision Stroboscopy. https://www.laryngograph.com/pr_lxstrobe.htm


Vibració dels plecs vocals en la fonació normal observada mitjançant estroboscòpia laríngia.

Sean Parker Institute for the Voice. (s. d.). Normal voice function. Weill Cornell Medicine. https://voice.weill.cornell.edu/voice-evaluation/normal-voice-function

Esquema dels mecanismes implicats en la fonació

Esquema dels mecanismes implicats en la fonació.

Raphael, L. J., Borden, G. J. i Harris, K. S. (2011). Speech science primer: Physiology, acoustics and perception of speech (6a ed.). Wolters Kluwer; Lippincott Williams & Wilkins.

Tornar al principi de la pàgina

La fonació en la producció de la parla

La freqüència d’obertura i tancament dels plecs vocals (freqüència fonamental o f0) és més elevada en les dones que en els homes com a conseqüència de la menor longitud i massa dels plecs vocals femenins.

Sexe f0 mitjana f0 més baixa possible (en Hz) f0 més alta possible (en Hz) Rang de la f0 (en Hz) Rang de la f0 (en semitons)
Masculí Lleugerament per sobre dels 100 Hz 83 588 505 34
Femení Al voltant dels 200 Hz 154 1097 943 34

Freqüència fonamental (f0) en homes i en dones segons les dades recollides a Reich, Frederickson, Mason i Schlauch (1990). Els valors de la freqüència fonamental mitjana es basen en els de Baken i Orlikoff (2000), reproduïts a Hewlett i Beck (2006, p. 127).

Font de la taula: Hewlett, N. i Beck, J. (2006). An introduction to the science of phonetics. Routledge. https://doi.org/10.4324/9780203053867

Fotografia dels plecs vocals durant la producció de tres sons amb diferent freqüència fonamental.

Ladefoged, P. (2005). Photographs of the vocal folds producing a sound at three different pitches. A Vowels and consonants: An introduction to the sounds of languages (2a ed.). Blackwell. https://www.phonetics.ucla.edu/vowels/chapter2/photos%20vocal%20cords/photos.html


Activitat dels plecs vocals en la producció d’una vocal amb canvis ascendents de la freqüència fonamental.

Thomas, J. (2011, 16 de març). Stroboscopy: Rigid: Normal female vocal cords – glide up [Vídeo]. YouTube. https://www.youtube.com/watch?v=U2tO9w7rPPA


Comparació de l’activitat dels plecs vocals en la producció de sons amb variacions de la freqüència fonamental.

Thomas, J. (2011, 17 de març). Stroboscopy: Rigid: Female vocal cords at high and low pitch [Vídeo]. YouTube. https://www.youtube.com/watch?v=UpOXecWC5Dw

Variacions de la freqüència fonamental en funció de l’edat

Canvis en la freqüència fonamental en funció de l’edat.

Schneiderman, C. R. (1984). Basic anatomy and physiology in speech and hearing. College Hill Press; Croom Helm. https://archive.org/details/basicanatomyphys0000schn

Els models (tipus) de fonació

Contratenors i castrati

Tornar al principi de la pàgina

Vegeu també

Mètodes per a l’estudi de la fonació

La fonació

La fonació