La qualitat de veu


La qualitat de veu

Els modes de fonació

La base d’articulació


La qualitat de veu

Altres termes emprats per a fer referència a la qualitat de veu: qualitat de la veu, timbre de la veu, qualitat vocal, voice quality (en anglès), qualité vocale (en francès).

«La cualidad de voz (ing. voice quality) es la coloración auditiva propia de la voz de un individuo derivada de un conjunto de propiedades laríngeas y supralaríngeas y que caracteriza todas sus emisiones de habla. Por tanto, se trata de un rasgo de largo alcance de naturaleza suprasegmental. En otras palabras, considerando que la voz que escuchamos de un hablante, i.e. el educto vocal, es el producto de una fuente sonora filtrada a través de unas cavidades de resonancia, la cualidad individual de esa voz proviene de la peculiar configuración anatómica, dispositiva o funcional del instrumento fonador, del resonador, o de ambos» (p. 1).
 
Gil, J. (2012, 18–19 de octubre). La cualidad de voz y la comparación judicial de voces [Conferència]. II Jornadas (In)formativas de Lingüística Forense, Madrid, España. https://linguisticaforensemadrid.files.wordpress.com/2012/04/abstracts_completo.pdf
(Font de la imatge: Juana Gil Fernández. (s. d.). https://www.juanagilfernandez.com)

La qualitat de veu és una característica global que és el resultat dels ajustaments laringis (modes de fonació; en anglès, phonation types) i dels ajustaments de les cavitats supraglòtiques (ajustaments articulatoris; en anglès, articulatory settings) d’un parlant.

Diferents qualitats de veu exemplificades amb l’enunciat «La Costa Brava esperona el desig de viure»: ajustaments supralaringis, ajustaments laringis i ajustaments de la tensió global.

Julià, J. (2005). Fonètica aplicada catalana: dels fonaments a les aplicacions de les ciències fonètiques. Ariel.

Laver, J. (1980). The phonetic description of voice quality. Cambridge University Press.
 
John Laver
John Laver (1938–2020)
(Font de la imatge: Wellekens, C. (2020, 15 de maig). Obituary Professor John Laver. ISCApad, 263. https://www.isca-speech.org/iscapad/iscapad.php?module=article&id=21129&back=p,267)
Gil, J. (2007). Fonética para profesores de español: de la teoría a la práctica. Arco/Libros.
 
 
(Font de la imatge: Juana Gil Fernández. (s. d.). https://www.juanagilfernandez.com)

La descripció de la qualitat de veu es realitza prenent com a referència una configuració neutra.

«— La laringe no está subida ni bajada. La vibración de las cuerdas vocales, cuando se produce, es periódica, económica en cuanto al gasto de aire, sin fricción audible, con sólo los auténticos pliegues vocales vibrando en toda su extensión, bajo una tensión longitudinal moderada y con una compresión media moderada también.
— El tracto supraglótico no está distorsionado en ningún punto y tiende a presentar una sección transversal prácticamente uniforme a lo largo de toda su longitud. Los labios, levemente abiertos, no sobresalen; la mandíbula no está ni cerrada ni excesivamente abierta.
— La raíz de la lengua no está adelantada ni retraída. El cuerpo de la lengua presenta una forma convexa y curvada.
— Los músculos constrictores faríngeos no constriñen el conducto vocal.
— El sistema velofaríngeo no produce nasalidad, excepto cuando se requiere fonológicamente.
— La tensión muscular a lo largo de todo el aparato vocal no es ni alta ni baja, sino moderada» (p. 211).
 
Gil, J. (2007). Fonética para profesores de español: de la teoría a la práctica. Arco/Libros.
(Font de la imatge: Juana Gil Fernández. (s. d.). https://www.juanagilfernandez.com)

Es pot fer servir un valor que va de l’1 al 3 i que expressa el grau de desviació de cada tipus d’ajustament en relació amb la configuració neutra.

La transcripció de la qualitat de veu

La qualitat de veu es transcriu mitjançant un sistema conegut com a VoQS (Voice Quality Symbols).

Ball, M. J., Esling, J. H. i Dickson, B. C. (2018). Revisions to the VoQS system for the transcription of voice quality. Journal of the International Phonetic Association, 48(2), 165–171. https://doi.org/10.1017/s0025100317000159

VoQS: Voice Quality Symbols

VoQS: Voice Quality Symbols

Ball, M. J., Esling, J. H. i Dickson, B. C. (2018). Revisions to the VoQS system for the transcription of voice quality. Journal of the International Phonetic Association, 48(2), 165–171. https://doi.org/10.1017/s0025100317000159

Terminologia emprada en la descripció de la qualitat de veu

La terminologia emprada per a descriure la qualitat de veu sovint difereix entre autors. En aquest document es fan servir els termes proposats per Julià (2003, 2005) per al català, per Gil (2007) per al castellà i per Laver (1980) per a l’anglès:

tornar al principi

La tensió articulatòria

Laringe: la tensió articulatòria de la laringe ve determinada per la tensió d’adducció i per la compressió medial que actuen sobre els plecs vocals i també per la pressió subglòtica.

Tracte vocal: la tensió articulatòria en el tracte vocal es reflecteix en una major deformació del tracte respecte a la posició neutra, especialment a la llengua i a les parets de la regió bucal.

❯ La tensió

Veu tensa

Veu tensa (Julià, 2005, p. 76).

Voz tensa (Gil, 2007, p. 217).

Tense voice (Laver, 1980, p. 141).

Julià, J. (2005). Fonètica aplicada catalana: dels fonaments a les aplicacions de les ciències fonètiques. Ariel.

«En general, pues, en una cualidad de voz tensa siempre se eleva la energía en los armónicos superiores a los 1000 Hz y se amortiguan menos los formantes inferiores debido a una mayor impedancia, o resistencia a la absorción de la energía acústica, de las paredes rígidas del tracto, y a que el área glotal media es más pequeña (cf., para más detalles, Gospodnetic y Wuilmart, 1968)» (p. 214).
 
Gil, J. (2007). Fonética para profesores de español: de la teoría a la práctica. Arco/Libros.
(Font de la imatge: Juana Gil Fernández. (s. d.). https://www.juanagilfernandez.com)
Osciŀlograma, corba d’intensitat, espectrograma i corba melòdica de l’enunciat La Costa Brava esperona el desig de viure - Veu tensa

Osciŀlograma, corba d’intensitat (en verd), espectrograma i corba melòdica (en blau) obtinguts mitjançant el programa Praat de l’enunciat «La Costa Brava esperona el desig de viure» emès amb veu tensa (Julià, 2005).

Veu relaxada

Veu relaxada (Julià, 2005, p. 76).

Voz relajada (Gil, 2007, p. 217).

Lax voice (Laver, 1980, p. 141).

Julià, J. (2005). Fonètica aplicada catalana: dels fonaments a les aplicacions de les ciències fonètiques. Ariel.

Osciŀlograma, corba d’intensitat, espectrograma i corba melòdica de l’enunciat La Costa Brava esperona el desig de viure - Veu tensa

Osciŀlograma, corba d’intensitat (en verd), espectrograma i corba melòdica (en blau) obtinguts mitjançant el programa Praat de l’enunciat «La Costa Brava esperona el desig de viure» emès amb veu relaxada (Julià, 2005).

Espectre mitjà de l’enunciat La Costa Brava esperona el desig de viure - Veu neutra. veu tensa i veu relaxada

Espectre mitjà (Long Term Average Spectrum) obtingut mitjançant el programa Praat de l’enunciat «La Costa Brava esperona el desig de viure» (Julià, 2005). Corba en negre: veu modal; corba en vermell: veu tensa; corba en verd: veu relaxada.

tornar al principi

Els modes de fonació

També anomenats ‘tipus de fonació’ (en anglès, phonation types).

Ajustaments laringis que donen lloc a diverses qualitats de veu.

Descrits articulatòriament en termes de forces musculars que actuen sobre els plecs vocals:

Representació esquemàtica dels plecs vocals
Representació esquemàtica dels plecs vocals

Forces musculars que actuen sobre els plecs vocals durant la fonació: (1) Tensió d’adducció; (2) Compressió medial; (3) Tensió longitudinal.

Hewlett, N. i Beck, J. (2006). An introduction to the science of phonetics. Routledge. https://doi.org/10.4324/9780203053867

Representació esquemàtica dels plecs vocals.

Hewlett, N. i Beck, J. (2006). An introduction to the science of phonetics. Routledge. https://doi.org/10.4324/9780203053867

Modes de fonació

Modes de fonació.

Hewlett, N. i Beck, J. (2006). An introduction to the science of phonetics. Routledge. https://doi.org/10.4324/9780203053867

Veu modal

Veu modal (Julià, 2005, p. 76).

Voz modal (Gil, 2007, p. 217).

Modal voice (Laver, 1980, p. 95).

Julià, J. (2005). Fonètica aplicada catalana: dels fonaments a les aplicacions de les ciències fonètiques. Ariel.

«Modal voice, or modal phonation, is a term used to describe the type of phonation that is produced when there is a moderate degree of longitudinal tension, adductive tension, and medial compression. Vocal fold vibration is regular and periodic and the vocal folds are adducted along their full length so that there is no fricative airflow between the vocal folds» (p. 274).
 
Hewlett, N. i Beck, J. (2006). An introduction to the science of phonetics. Routledge. https://doi.org/10.4324/9780203053867
(Font de la imatge: Centre for Speech Technology Research. (s. d.). CSTR & SSRC staff involved with EdSST. Edinburgh Speech Science and Technology. https://www.cstr.ed.ac.uk/edsst/people/)
(Font de la imatge: Queen Margaret University. (2021). Celebrating 75 years of speech at QMU. QMYOU Magazine, 88. https://www.qmu.ac.uk/alumni-and-friends/magazine/celebrating-75-years-of-speech-at-qmu/)
Osciŀlograma, corba d’intensitat, espectrograma i corba melòdica de l’enunciat La Costa Brava esperona el desig de viure - Veu modal

Osciŀlograma, corba d’intensitat (en verd), espectrograma i corba melòdica (en blau) obtinguts mitjançant el programa Praat de l’enunciat «La Costa Brava esperona el desig de viure» emès amb veu modal (Julià, 2005).

Veu de falset

Falset (Julià, 2005, p. 76).

Voz de falsete (Gil, 2007, p. 217).

Falsetto (Laver, 1980, p. 118).

Julià, J. (2005). Fonètica aplicada catalana: dels fonaments a les aplicacions de les ciències fonètiques. Ariel.

«Falsetto phonation contrasts with modal voice in terms of the longitudinal tension of the vocal folds, which is much greater in falsetto. This is passive tension, in the sense that the vocalis muscles within the vocal folds are stretched, so that they have a rather thinner cross section than in modal voice. The resulting phonation is typically hight pitched. … and has a characteristically ‘pure’ or ‘thin’ quality» (p. 274).
 
Hewlett, N. i Beck, J. (2006). An introduction to the science of phonetics. Routledge. https://doi.org/10.4324/9780203053867
(Font de la imatge: Centre for Speech Technology Research. (s. d.). CSTR & SSRC staff involved with EdSST. Edinburgh Speech Science and Technology. https://www.cstr.ed.ac.uk/edsst/people/)
(Font de la imatge: Queen Margaret University. (2021). Celebrating 75 years of speech at QMU. QMYOU Magazine, 88. https://www.qmu.ac.uk/alumni-and-friends/magazine/celebrating-75-years-of-speech-at-qmu/)
Osciŀlograma, corba d’intensitat, espectrograma i corba melòdica de l’enunciat La Costa Brava esperona el desig de viure - Veu de falset

Osciŀlograma, corba d’intensitat (en verd), espectrograma i corba melòdica (en blau) obtinguts mitjançant el programa Praat de l’enunciat «La Costa Brava esperona el desig de viure» emès amb veu de falset (Julià, 2005).

Espectre mitjà de l’enunciat La Costa Brava esperona el desig de viure - Veu modal i veu de falset

Espectre mitjà (Long Term Average Spectrum) obtingut mitjançant el programa Praat de l’enunciat «La Costa Brava esperona el desig de viure» (Julià, 2005). Corba en negre: veu modal; corba en vermell: veu de falset.

Veu xiuxiuejant

Veu xiuxiuejant, xiuxiueig (Julià, 2005, p. 76; Julià, 2003, p. 208).

Susurro (Gil, 2007, p. 217).

Whispery voice, whisper (Laver, 1980, p. 120).

Julià, J. (2005). Fonètica aplicada catalana: dels fonaments a les aplicacions de les ciències fonètiques. Ariel.

«Whisper, when it occurs in isolation, does not involve any vibration of the vocal folds, but is simply the creation of fricative noise within the glottis. … Whisperiness may also occur in combination with other phonation types if the vocal folds are vibrating without being fully adducted, so that some fricative leakage of air occurs. In this case, the spectrum will show evidence of periodic glottal pulses and harmonics, but with additional noise (interharmonic noise)» (p. 277–278).
 
Hewlett, N. i Beck, J. (2006). An introduction to the science of phonetics. Routledge. https://doi.org/10.4324/9780203053867
(Font de la imatge: Centre for Speech Technology Research. (s. d.). CSTR & SSRC staff involved with EdSST. Edinburgh Speech Science and Technology. https://www.cstr.ed.ac.uk/edsst/people/)
(Font de la imatge: Queen Margaret University. (2021). Celebrating 75 years of speech at QMU. QMYOU Magazine, 88. https://www.qmu.ac.uk/alumni-and-friends/magazine/celebrating-75-years-of-speech-at-qmu/)
Osciŀlograma, corba d’intensitat, espectrograma i corba melòdica de l’enunciat La Costa Brava esperona el desig de viure - Veu xiuxiuejant

Osciŀlograma, corba d’intensitat (en verd), espectrograma i corba melòdica (en blau) obtinguts mitjançant el programa Praat de l’enunciat «La Costa Brava esperona el desig de viure» emès amb veu xiuxiuejant (Julià, 2005).

Espectre mitjà de l’enunciat La Costa Brava esperona el desig de viure - Veu modal i veu xiuxiuejant

Espectre mitjà (Long Term Average Spectrum) obtingut mitjançant el programa Praat de l’enunciat «La Costa Brava esperona el desig de viure» (Julià, 2005). Corba en negre: veu modal; corba en vermell: veu xiuxiuejant.

Veu cruixidora

Veu cruixidora, veu grinyolant, cruixit, grinyol (Julià, 2005, p. 76; Julià, 2003, p. 208).

‘Veu grinyolada’ en la traducció al català dels termes emprats per a la descripció articulatòria a l’Alfabet Fonètic Internacional (International Phonetic Association. (2020). Alfabet Fonètic Internacional (revisat el 2020) (D. Recasens, Trad.). IPA charts: Sample translation batch. https://www.internationalphoneticassociation.org/IPAcharts/IPA_chart_trans/pdfs/IPA_Kiel_2020_full_cat.pdf).

Voz rota, voz quebrada (Gil, 2007, p. 217).

Creaky voice, creak, vocal fry, gottal fry (Laver, 1980, p. 122).

Julià, J. (2005). Fonètica aplicada catalana: dels fonaments a les aplicacions de les ciències fonètiques. Ariel.

«Creak is a very distinctive phonation type in which high levels of adductive tension and medial compression, in combination with low levels of longitudinal tension, result is a very thick cross section. … This results in a very low f0 (in the region of 50 Hz to 90 Hz), which allows each cicle to be heard as a discrete sound» (p. 274–276).
 
Hewlett, N. i Beck, J. (2006). An introduction to the science of phonetics. Routledge. https://doi.org/10.4324/9780203053867
(Font de la imatge: Centre for Speech Technology Research. (s. d.). CSTR & SSRC staff involved with EdSST. Edinburgh Speech Science and Technology. https://www.cstr.ed.ac.uk/edsst/people/)
(Font de la imatge: Queen Margaret University. (2021). Celebrating 75 years of speech at QMU. QMYOU Magazine, 88. https://www.qmu.ac.uk/alumni-and-friends/magazine/celebrating-75-years-of-speech-at-qmu/)
Osciŀlograma, corba d’intensitat, espectrograma i corba melòdica de l’enunciat La Costa Brava esperona el desig de viure - Veu cruixidora

Osciŀlograma, corba d’intensitat (en verd), espectrograma i corba melòdica (en blau) obtinguts mitjançant el programa Praat de l’enunciat «La Costa Brava esperona el desig de viure» emès amb veu cruixidora (Julià, 2005).

Espectre mitjà de l’enunciat La Costa Brava esperona el desig de viure - Veu modal i veu cruixidora

Espectre mitjà (Long Term Average Spectrum) obtingut mitjançant el programa Praat de l’enunciat «La Costa Brava esperona el desig de viure» (Julià, 2005). Corba en negre: veu modal; corba en vermell: veu cruixidora.

Veu aspra

Veu aspra (Julià, 2005, p. 76).

Voz dura, voz metálica (Gil, 2007, p. 217).

Harsh voice, harshness (Laver, 1980, p. 126).

Julià, J. (2005). Fonètica aplicada catalana: dels fonaments a les aplicacions de les ciències fonètiques. Ariel.

«Harshness is the auditory effect of irregular vocal fold vibration, which is evident in the laryngeal waveform as cycle-to-cycle variations in either amplitude or period (i.e., shimmer or jitter). … it does not occur in isolation, but only as a modification of either modal voice or falsetto. In speakers with normal laryngeal structure, harshness is typically associated with excessive levels of muscular tension, with adductive tension and medial compression being most marked» (p. 278).
 
Hewlett, N. i Beck, J. (2006). An introduction to the science of phonetics. Routledge. https://doi.org/10.4324/9780203053867
(Font de la imatge: Centre for Speech Technology Research. (s. d.). CSTR & SSRC staff involved with EdSST. Edinburgh Speech Science and Technology. https://www.cstr.ed.ac.uk/edsst/people/)
(Font de la imatge: Queen Margaret University. (2021). Celebrating 75 years of speech at QMU. QMYOU Magazine, 88. https://www.qmu.ac.uk/alumni-and-friends/magazine/celebrating-75-years-of-speech-at-qmu/)
Osciŀlograma, corba d’intensitat, espectrograma i corba melòdica de l’enunciat La Costa Brava esperona el desig de viure - Veu aspra

Osciŀlograma, corba d’intensitat (en verd), espectrograma i corba melòdica (en blau) obtinguts mitjançant el programa Praat de l’enunciat «La Costa Brava esperona el desig de viure» emès amb veu aspra (Julià, 2005).

Espectre mitjà de l’enunciat La Costa Brava esperona el desig de viure - Veu modal i veu aspra

Espectre mitjà (Long Term Average Spectrum) obtingut mitjançant el programa Praat de l’enunciat «La Costa Brava esperona el desig de viure» (Julià, 2005). Corba en negre: veu modal; corba en vermell: veu aspra.

Veu murmuriosa

Veu murmuriosa, murmuri (Julià, 2005, p. 76; Julià, 2003, p. 208).

‘Veu panteixosa’en la traducció al català dels termes emprats per a la descripció articulatòria a l’Alfabet Fonètic Internacional (International Phonetic Association. (2020). Alfabet Fonètic Internacional (revisat el 2020) (D. Recasens, Trad.). IPA charts: Sample translation batch. https://www.internationalphoneticassociation.org/IPAcharts/IPA_chart_trans/pdfs/IPA_Kiel_2020_full_cat.pdf).

Voz de hálito (Gil, 2007, p. 217).

Breathy voice, breathiness (Laver, 1980, p. 132).

Julià, J. (2005). Fonètica aplicada catalana: dels fonaments a les aplicacions de les ciències fonètiques. Ariel.

«Like harshness, breathiness cannot occur in isolation, but only as a modification of modal voice or falsetto. … it is characterized by low levels of adductive tension, medial compression, and longitudinal tension. The vocal folds are brought toward each other, but do not make complete closure, so that there is a lot of air leakage, but with rather lower amplitude of vibration and less fricative energy than in whispery voice » (p. 279).
 
Hewlett, N. i Beck, J. (2006). An introduction to the science of phonetics. Routledge. https://doi.org/10.4324/9780203053867
(Font de la imatge: Centre for Speech Technology Research. (s. d.). CSTR & SSRC staff involved with EdSST. Edinburgh Speech Science and Technology. https://www.cstr.ed.ac.uk/edsst/people/)
(Font de la imatge: Queen Margaret University. (2021). Celebrating 75 years of speech at QMU. QMYOU Magazine, 88. https://www.qmu.ac.uk/alumni-and-friends/magazine/celebrating-75-years-of-speech-at-qmu/)
Osciŀlograma, corba d’intensitat, espectrograma i corba melòdica de l’enunciat La Costa Brava esperona el desig de viure - Veu murmuriosa

Osciŀlograma, corba d’intensitat (en verd), espectrograma i corba melòdica (en blau) obtinguts mitjançant el programa Praat de l’enunciat «La Costa Brava esperona el desig de viure» emès amb veu murmuriosa (Julià, 2005).

Espectre mitjà de l’enunciat La Costa Brava esperona el desig de viure - Veu modal i veu murmuriosa

Espectre mitjà (Long Term Average Spectrum) obtingut mitjançant el programa Praat de l’enunciat «La Costa Brava esperona el desig de viure» (Julià, 2005). Corba en negre: veu modal; corba en vermell: veu murmuriosa.

Els modes de fonació

tornar al principi

Els ajustaments supralaringis

Modificacions longitudinals

«El tracto vocal se ve modificado longitudinalmente si se producen determinados desplazamientos de ciertos órganos articulatorios con respecto a la posición que consideramos neutra. … Cada una de estas variaciones genera un cambio en la longitud del canal vocal y, en consecuencia, si su aparición es sistemática y recurrente, se altera el timbre de voz resultante» (p. 221).
 
Gil, J. (2007). Fonética para profesores de español: de la teoría a la práctica. Arco/Libros.
(Font de la imatge: Juana Gil Fernández. (s. d.). https://www.juanagilfernandez.com)

Posició de la laringe

Veu de laringe elevada

Veu de laringe elevada (Julià, 2005, p. 76).

Voz de laringe elevada (Gil, 2007, p. 221).

Raised larynx voice (Laver, 1980, p. 24).

Julià, J. (2005). Fonètica aplicada catalana: dels fonaments a les aplicacions de les ciències fonètiques. Ariel.

«Laryngeal elevation tends to be accompanied by a rise in the fundamental frequency, and most voices produced with a raised larynx seem comparatively high pitched. … Auditorily, and with an implication of an empathetically-sensed physiological state, raised larynx voice often sounds rather strained» (p. 191).
 
Laver, J. (1991). The description of voice quality in general phonetic theory. A The gift of speech: Papers in the analysis of speech and voice (p. 184–208). Edinburgh University Press. (Obra original publicada el 1979)
John Laver
John Laver (1938–2020)
(Font de la imatge: Wellekens, C. (2020, 15 de maig). Obituary Professor John Laver. ISCApad, 263. https://www.isca-speech.org/iscapad/iscapad.php?module=article&id=21129&back=p,267)
Osciŀlograma, corba d’intensitat, espectrograma i corba melòdica de l’enunciat La Costa Brava esperona el desig de viure - Veu de laringe elevada

Osciŀlograma, corba d’intensitat (en verd), espectrograma i corba melòdica (en blau) obtinguts mitjançant el programa Praat de l’enunciat «La Costa Brava esperona el desig de viure» emès amb veu de laringe elevada (Julià, 2005).

Veu de laringe abaixada

Veu de laringe abaixada (Julià, 2005, p. 76).

Lowered larynx voice (Laver, 1980, p. 29).

Julià, J. (2005). Fonètica aplicada catalana: dels fonaments a les aplicacions de les ciències fonètiques. Ariel.

«In lowered larynx voice, the fundamental frequency tends to be lower. … low pitch is an almost ubiquitous accompaniment of lowered larynx voice» (p. 191)
 
Laver, J. (1991). The description of voice quality in general phonetic theory. A The gift of speech: Papers in the analysis of speech and voice (p. 184–208). Edinburgh University Press. (Obra original publicada el 1979)
John Laver
John Laver (1938–2020)
(Font de la imatge: Wellekens, C. (2020, 15 de maig). Obituary Professor John Laver. ISCApad, 263. https://www.isca-speech.org/iscapad/iscapad.php?module=article&id=21129&back=p,267)
Osciŀlograma, corba d’intensitat, espectrograma i corba melòdica de l’enunciat La Costa Brava esperona el desig de viure - Veu de laringe abaixada

Osciŀlograma, corba d’intensitat (en verd), espectrograma i corba melòdica (en blau) obtinguts mitjançant el programa Praat de l’enunciat «La Costa Brava esperona el desig de viure» emès amb veu de laringe abaixada (Julià, 2005).

Espectre mitjà de l’enunciat La Costa Brava esperona el desig de viure - Veu modal, veu de laringe elevada i veu de laringe abaixada

Espectre mitjà (Long Term Average Spectrum) obtingut mitjançant el programa Praat de l’enunciat «La Costa Brava esperona el desig de viure» (Julià, 2005). Corba en negre: veu modal; corba en vermell: veu de laringe elevada; corba en verd: veu de laringe abaixada.

Protrusió labial

«Protruding the lips adds a short section to the longitudinal axis of the vocal tract, which lowers all formant frequencies, with the higher formants more affected» (p. 191).
 
Laver, J. (1991). The description of voice quality in general phonetic theory. A The gift of speech: Papers in the analysis of speech and voice (p. 184–208). Edinburgh University Press. (Obra original publicada el 1979)
 
«The neutral labial setting requires the lips to be held slightly open, without rounding or spreading. Deviations from this long-term configuration give rise to two main settings — a lip-rounded setting and a lip-spread setting. Althoug lip-rounding can be physiologically achieved withour labial protrusion, this seems to be seldom used as a setting, and the comments on the lip-rounded setting will assume that a component of protrusion is included» (p. 407–408).
 
Laver, J. (1994). Principles of phonetics. Cambridge University Press. https://doi.org/10.1017/CBO9781139166621
John Laver
John Laver (1938–2020)
(Font de la imatge: Wellekens, C. (2020, 15 de maig). Obituary Professor John Laver. ISCApad, 263. https://www.isca-speech.org/iscapad/iscapad.php?module=article&id=21129&back=p,267)

Llavis arrodonits

Arrodoniment ample

Arrodoniment ample (Julià, 2005, p. 76)

Open rounding (Laver, 1980, p. 38).

Julià, J. (2005). Fonètica aplicada catalana: dels fonaments a les aplicacions de les ciències fonètiques. Ariel.

Osciŀlograma, corba d’intensitat, espectrograma i corba melòdica de l’enunciat La Costa Brava esperona el desig de viure - Veu amb arrodoniment ample

Osciŀlograma, corba d’intensitat (en verd), espectrograma i corba melòdica (en blau) obtinguts mitjançant el programa Praat de l’enunciat «La Costa Brava esperona el desig de viure» emès amb veu amb arrodiniment ample (Julià, 2005).

Arrodoniment estret

Arrodoniment estret (Julià, 2005, p. 76)

Close rounding (Laver, 1980, p. 38).

Julià, J. (2005). Fonètica aplicada catalana: dels fonaments a les aplicacions de les ciències fonètiques. Ariel.

Osciŀlograma, corba d’intensitat, espectrograma i corba melòdica de l’enunciat La Costa Brava esperona el desig de viure - Veu amb arrodoniment estret

Osciŀlograma, corba d’intensitat (en verd), espectrograma i corba melòdica (en blau) obtinguts mitjançant el programa Praat de l’enunciat «La Costa Brava esperona el desig de viure» emès amb veu amb arrodiniment estret (Julià, 2005).

Llavis tibants

Llavis tibants (Julià, 2005, p. 76)

Spread lips (Laver, 1980, p. 38).

Julià, J. (2005). Fonètica aplicada catalana: dels fonaments a les aplicacions de les ciències fonètiques. Ariel.

Osciŀlograma, corba d’intensitat, espectrograma i corba melòdica de l’enunciat La Costa Brava esperona el desig de viure - Veu amb llavis tibants

Osciŀlograma, corba d’intensitat (en verd), espectrograma i corba melòdica (en blau) obtinguts mitjançant el programa Praat de l’enunciat «La Costa Brava esperona el desig de viure» emès amb veu amb llavis tibants (Julià, 2005).

Veu labiodentalitzada

Veu labiodentalitzada (Julià, 2005, p. 76)

Labiodentalized voice (Laver, 1980, p. 33).

Julià, J. (2005). Fonètica aplicada catalana: dels fonaments a les aplicacions de les ciències fonètiques. Ariel.

«The decrease in length of the vocal tract effected by a labiodentalized setting is minimal, through audible. It normally involver retraction of the lower lip to the point where it comes in contact with the outer surfaces of the lower teeth and approximation towards the bitting edge of the upper teeth» (p. 407).
 
Laver, J. (1994). Principles of phonetics. Cambridge University Press. https://doi.org/10.1017/CBO9781139166621
John Laver
John Laver (1938–2020)
(Font de la imatge: Wellekens, C. (2020, 15 de maig). Obituary Professor John Laver. ISCApad, 263. https://www.isca-speech.org/iscapad/iscapad.php?module=article&id=21129&back=p,267)
Osciŀlograma, corba d’intensitat, espectrograma i corba melòdica de l’enunciat La Costa Brava esperona el desig de viure - Veu labiodentalitzada

Osciŀlograma, corba d’intensitat (en verd), espectrograma i corba melòdica (en blau) obtinguts mitjançant el programa Praat de l’enunciat «La Costa Brava esperona el desig de viure» emès amb veu labiodentalitzada (Julià, 2005).

Modificacions latitudinals

«En las modificaciones o ajustes latitudinales, es decir, aquellos que no afectan a la longitud del tracto vocal, sino a su anchura y su configuración interna, desempeña un papel fundamental la lengua. … las distintas bases idiomáticas pueden clasificarse como de tendencia anterior, de tendencia posterior, o centrales, dependiendo de hacia qué zona se desplace preferentemente, en el continuum del habla y a medio y a largo plazo, la masa de la lengua» (p. 223).
 
Gil, J. (2007). Fonética para profesores de español: de la teoría a la práctica. Arco/Libros.
(Font de la imatge: Juana Gil Fernández. (s. d.). https://www.juanagilfernandez.com)

Ajustaments labials

«These settings tend to constrict or expand the interlabial space, in two dimensions of the coronal plane of the lips. … there are eight labial settings which involve expansion or constriction of the maximum horizontal and vertical dimensions of the interlabial space. … If labial protrusion is combined with all these different longitudinal settings, and with the neutral latitudinal setting, then the scheme yields eighteen different settings of the lips. All are physiologically possible but some seem to be used much more frequently than others» (p. 192).
 
Laver, J. (1991). The description of voice quality in general phonetic theory. A The gift of speech: Papers in the analysis of speech and voice (p. 184–208). Edinburgh University Press. (Obra original publicada el 1979)
John Laver
John Laver (1938–2020)
(Font de la imatge: Wellekens, C. (2020, 15 de maig). Obituary Professor John Laver. ISCApad, 263. https://www.isca-speech.org/iscapad/iscapad.php?module=article&id=21129&back=p,267)

Ajustaments linguals

«In describing settings, however, we state general tendencies for the positioning of the bulk of the tongue rather than specify relatively fine distinctions of place of articulation. We can profitably take as our reference point the long-term average speech position of the approximate centre of mass of the tongue» (p. 194).
 
Laver, J. (1991). The description of voice quality in general phonetic theory. A The gift of speech: Papers in the analysis of speech and voice (p. 184–208). Edinburgh University Press. (Obra original publicada el 1979)
 
«Lingual settings can be descriptively divided into three subgropus: settings of the tip/blade system; settings of the body of the tongue; and settings of the root of the tonge» (p. 409).
 
Laver, J. (1994). Principles of phonetics. Cambridge University Press. https://doi.org/10.1017/CBO9781139166621
John Laver
John Laver (1938–2020)
(Font de la imatge: Wellekens, C. (2020, 15 de maig). Obituary Professor John Laver. ISCApad, 263. https://www.isca-speech.org/iscapad/iscapad.php?module=article&id=21129&back=p,267)

Veu dentalitzada

Veu dentalitzada (Julià, 2005, p. 76).

Dentalized voice (Laver, 1980, p. 46).

Julià, J. (2005). Fonètica aplicada catalana: dels fonaments a les aplicacions de les ciències fonètiques. Ariel.

Osciŀlograma, corba d’intensitat, espectrograma i corba melòdica de l’enunciat La Costa Brava esperona el desig de viure - Veu dentalitzada

Osciŀlograma, corba d’intensitat (en verd), espectrograma i corba melòdica (en blau) obtinguts mitjançant el programa Praat de l’enunciat «La Costa Brava esperona el desig de viure» emès amb veu dentalitzada (Julià, 2005).

Veu alveolaritzada

Veu alveolaritzada (Julià, 2005, p. 76).

Alveolarized voice (Laver, 1980, p. 46).

Julià, J. (2005). Fonètica aplicada catalana: dels fonaments a les aplicacions de les ciències fonètiques. Ariel.

Osciŀlograma, corba d’intensitat, espectrograma i corba melòdica de l’enunciat La Costa Brava esperona el desig de viure - Veu alveolaritzada

Osciŀlograma, corba d’intensitat (en verd), espectrograma i corba melòdica (en blau) obtinguts mitjançant el programa Praat de l’enunciat «La Costa Brava esperona el desig de viure» emès amb veu alveolaritzada (Julià, 2005).

Veu prepalatalitzada

Veu prepalatalitzada (Julià, 2005, p. 76).

Palato-alveolarized voice (Laver, 1980, p. 46).

Julià, J. (2005). Fonètica aplicada catalana: dels fonaments a les aplicacions de les ciències fonètiques. Ariel.

Osciŀlograma, corba d’intensitat, espectrograma i corba melòdica de l’enunciat La Costa Brava esperona el desig de viure - Veu prepalatalitzada

Osciŀlograma, corba d’intensitat (en verd), espectrograma i corba melòdica (en blau) obtinguts mitjançant el programa Praat de l’enunciat «La Costa Brava esperona el desig de viure» emès amb veu prepalatalitzada (Julià, 2005).

Veu palatalitzada

Veu palatalitzada (Julià, 2005, p. 76).

Palatalized voice (Laver, 1980, p. 46).

Julià, J. (2005). Fonètica aplicada catalana: dels fonaments a les aplicacions de les ciències fonètiques. Ariel.

«A combination of advanced and raised tongue-body settings compresses the vocoid space towards the hard palate» (p. 411).
 
Laver, J. (1994). Principles of phonetics. Cambridge University Press. https://doi.org/10.1017/CBO9781139166621
John Laver
John Laver (1938–2020)
(Font de la imatge: Wellekens, C. (2020, 15 de maig). Obituary Professor John Laver. ISCApad, 263. https://www.isca-speech.org/iscapad/iscapad.php?module=article&id=21129&back=p,267)
Osciŀlograma, corba d’intensitat, espectrograma i corba melòdica de l’enunciat La Costa Brava esperona el desig de viure - Veu palatalitzada

Osciŀlograma, corba d’intensitat (en verd), espectrograma i corba melòdica (en blau) obtinguts mitjançant el programa Praat de l’enunciat «La Costa Brava esperona el desig de viure» emès amb veu palatalitzada (Julià, 2005).

Veu velaritzada

Veu velaritzada (Julià, 2005, p. 76).

Velarized voice (Laver, 1980, p. 46).

Julià, J. (2005). Fonètica aplicada catalana: dels fonaments a les aplicacions de les ciències fonètiques. Ariel.

«The combination of a raised with a retracted setting compresses the vocoid space towards the soft palate, and can be called a velarized voice» (p. 411).
 
Laver, J. (1994). Principles of phonetics. Cambridge University Press. https://doi.org/10.1017/CBO9781139166621
John Laver
John Laver (1938–2020)
(Font de la imatge: Wellekens, C. (2020, 15 de maig). Obituary Professor John Laver. ISCApad, 263. https://www.isca-speech.org/iscapad/iscapad.php?module=article&id=21129&back=p,267)
Osciŀlograma, corba d’intensitat, espectrograma i corba melòdica de l’enunciat La Costa Brava esperona el desig de viure - Veu velaritzada

Osciŀlograma, corba d’intensitat (en verd), espectrograma i corba melòdica (en blau) obtinguts mitjançant el programa Praat de l’enunciat «La Costa Brava esperona el desig de viure» emès amb veu velaritzada (Julià, 2005).

Veu uvularitzada

Veu uvularitzada (Julià, 2005, p. 76).

Uvularized voice (Laver, 1980, p. 46).

Julià, J. (2005). Fonètica aplicada catalana: dels fonaments a les aplicacions de les ciències fonètiques. Ariel.

Osciŀlograma, corba d’intensitat, espectrograma i corba melòdica de l’enunciat La Costa Brava esperona el desig de viure - Veu uvularitzada

Osciŀlograma, corba d’intensitat (en verd), espectrograma i corba melòdica (en blau) obtinguts mitjançant el programa Praat de l’enunciat «La Costa Brava esperona el desig de viure» emès amb veu uvularitzada (Julià, 2005).

Veu faríngia

Veu faríngia (Julià, 2005, p. 76).

Pharyngalized voice (Julià, 2005, p. 46).

Julià, J. (2005). Fonètica aplicada catalana: dels fonaments a les aplicacions de les ciències fonètiques. Ariel.

«a lowered and retracted tongue-body setting combination compresses the location of vocoids towards the back and open part of the vocoid space. … because the mass of the tongue is drawn backwards in all cases» (p. 411–412).
 
Laver, J. (1994). Principles of phonetics. Cambridge University Press. https://doi.org/10.1017/CBO9781139166621
John Laver
John Laver (1938–2020)
(Font de la imatge: Wellekens, C. (2020, 15 de maig). Obituary Professor John Laver. ISCApad, 263. https://www.isca-speech.org/iscapad/iscapad.php?module=article&id=21129&back=p,267)
Osciŀlograma, corba d’intensitat, espectrograma i corba melòdica de l’enunciat La Costa Brava esperona el desig de viure - Veu faríngia

Osciŀlograma, corba d’intensitat (en verd), espectrograma i corba melòdica (en blau) obtinguts mitjançant el programa Praat de l’enunciat «La Costa Brava esperona el desig de viure» emès amb veu faríngia (Julià, 2005).

Veu laringofaríngia

Veu laringofaríngia (Julià, 2005, p. 76).

Laryngo-pharyngalized voice (Julià, 2005, p. 46).

Julià, J. (2005). Fonètica aplicada catalana: dels fonaments a les aplicacions de les ciències fonètiques. Ariel.

Osciŀlograma, corba d’intensitat, espectrograma i corba melòdica de l’enunciat La Costa Brava esperona el desig de viure - Veu laringofaríngia

Osciŀlograma, corba d’intensitat (en verd), espectrograma i corba melòdica (en blau) obtinguts mitjançant el programa Praat de l’enunciat «La Costa Brava esperona el desig de viure» emès amb veu laringofaríngia (Julià, 2005).

Ajustaments mandibulars

Barra tancada

Barra tancada (Julià, 2005, p. 76).

Close jaw (Julià, 2005, p. 67).

Julià, J. (2005). Fonètica aplicada catalana: dels fonaments a les aplicacions de les ciències fonètiques. Ariel.

Osciŀlograma, corba d’intensitat, espectrograma i corba melòdica de l’enunciat La Costa Brava esperona el desig de viure - Veu amb barra tancada

Osciŀlograma, corba d’intensitat (en verd), espectrograma i corba melòdica (en blau) obtinguts mitjançant el programa Praat de l’enunciat «La Costa Brava esperona el desig de viure» emès amb veu amb barra tancada (Julià, 2005).

Barra oberta

Barra oberta (Julià, 2005, p. 76).

Open jaw (Julià, 2005, p. 67).

Julià, J. (2005). Fonètica aplicada catalana: dels fonaments a les aplicacions de les ciències fonètiques. Ariel.

Osciŀlograma, corba d’intensitat, espectrograma i corba melòdica de l’enunciat La Costa Brava esperona el desig de viure - Veu amb barra oberta

Osciŀlograma, corba d’intensitat (en verd), espectrograma i corba melòdica (en blau) obtinguts mitjançant el programa Praat de l’enunciat «La Costa Brava esperona el desig de viure» emès amb veu amb barra oberta (Julià, 2005).

Barra sobresortint

Barra sobresortint (Julià, 2005, p. 76).

Protruded jaw (Julià, 2005, p. 67).

Julià, J. (2005). Fonètica aplicada catalana: dels fonaments a les aplicacions de les ciències fonètiques. Ariel.

Osciŀlograma, corba d’intensitat, espectrograma i corba melòdica de l’enunciat La Costa Brava esperona el desig de viure - Veu amb barra sobresortint

Osciŀlograma, corba d’intensitat (en verd), espectrograma i corba melòdica (en blau) obtinguts mitjançant el programa Praat de l’enunciat «La Costa Brava esperona el desig de viure» emès amb veu amb barra sobresortint (Julià, 2005).

Ajustaments velofaringis

«Los últimos ajustes articulatorios a los que me voy a referir tienen que ver con la nasalidad o la nasalización, entendida, claro está, como un rasgo de la disposición articulatoria tendente a mantenerse por defecto a lo largo de toda la producción considerada. … A este parámetro se le asigna el adjetivo velofaríngeo, porque la actividad del velo del paladar tiene también reflejos en la actividad de la faringe» (p. 228).
 
Gil, J. (2007). Fonética para profesores de español: de la teoría a la práctica. Arco/Libros.
(Font de la imatge: Juana Gil Fernández. (s. d.). https://www.juanagilfernandez.com)

Veu nasal

Veu nasal (Julià, 2005, p. 76).

Nasal voice (Julià, 2005, p. 68).

Julià, J. (2005). Fonètica aplicada catalana: dels fonaments a les aplicacions de les ciències fonètiques. Ariel.

«the nasal settings of the velopharyngeal system include any setting of the velum which produces more audible nasality than is appropriate for the neutral setting» (p. 198).
 
Laver, J. (1991). The description of voice quality in general phonetic theory. A The gift of speech: Papers in the analysis of speech and voice (p. 184–208). Edinburgh University Press. (Obra original publicada el 1979)
John Laver
John Laver (1938–2020)
(Font de la imatge: Wellekens, C. (2020, 15 de maig). Obituary Professor John Laver. ISCApad, 263. https://www.isca-speech.org/iscapad/iscapad.php?module=article&id=21129&back=p,267)
Osciŀlograma, corba d’intensitat, espectrograma i corba melòdica de l’enunciat La Costa Brava esperona el desig de viure - Veu nasal

Osciŀlograma, corba d’intensitat (en verd), espectrograma i corba melòdica (en blau) obtinguts mitjançant el programa Praat de l’enunciat «La Costa Brava esperona el desig de viure» emès amb veu nasal (Julià, 2005).

Voz desnasalitzada

Veu desnasalitzada (Julià, 2005, p. 76)

Denasal voice (Julià, 2005, p. 68).

Julià, J. (2005). Fonètica aplicada catalana: dels fonaments a les aplicacions de les ciències fonètiques. Ariel.

«denasal settings of the velopharyngeal system can be taken to include any setting of the velum which produces less audible nasality than is appropriate for the neutral setting» (p. 198).
 
Laver, J. (1991). The description of voice quality in general phonetic theory. A The gift of speech: Papers in the analysis of speech and voice (p. 184–208). Edinburgh University Press. (Obra original publicada el 1979)
John Laver
John Laver (1938–2020)
(Font de la imatge: Wellekens, C. (2020, 15 de maig). Obituary Professor John Laver. ISCApad, 263. https://www.isca-speech.org/iscapad/iscapad.php?module=article&id=21129&back=p,267)
Osciŀlograma, corba d’intensitat, espectrograma i corba melòdica de l’enunciat La Costa Brava esperona el desig de viure - Veu desnasalitzada

Osciŀlograma, corba d’intensitat (en verd), espectrograma i corba melòdica (en blau) obtinguts mitjançant el programa Praat de l’enunciat «La Costa Brava esperona el desig de viure» emès amb veu desnasalitzada (Julià, 2005).

Espectre mitjà de l’enunciat La Costa Brava esperona el desig de viure - Veu nasal i veu desnasalitzada

Espectre mitjà (Long Term Average Spectrum) obtingut mitjançant el programa Praat de l’enunciat «La Costa Brava esperona el desig de viure» (Julià, 2005). Corba en vermell: veu nasal; corba en verd: veu desnasalitzada.

tornar al principi

La base d’articulació

Altres termes per a referir-se a la base d’articulació: disposició articulatòria, configuració articulatòria, base articulatòria, ajustaments articulatoris; en anglès, articulatory setting.

Disposició general de l’aparell fonador (a mitjà o a llarg termini) que determina la qualitat de veu pròpia dels parlants d’una llengua.

«Base de articulación (o disposición articulatoria): Disposición de todas las partes del mecanismo del habla y su acción conjunta destinadas a realizar una emisión natural en una lengua dada» (p. 537).
 
Gil, J. (2007). Fonética para profesores de español: de la teoría a la práctica. Arco/Libros.
(Font de la imatge: Juana Gil Fernández. (s. d.). https://www.juanagilfernandez.com)

La base d’articulació del castellà:

«— tensión articulatoria relativamente alta
— fonación modal, laringe en posición neutra (sin descenso ni elevación marcados)
— resonancia central - ligeramente anterior
— escasa labialización (redondeamiento labial no muy marcado)
— considerable actividad del ápice de la lengua
— desplazamiento mandibular marcado
— escaso grado de nasalidad» (p. 230).
 
Gil, J. (2007). Fonética para profesores de español: de la teoría a la práctica. Arco/Libros.
(Font de la imatge: Juana Gil Fernández. (s. d.). https://www.juanagilfernandez.com)

La base d’articulació

tornar al principi
La qualitat de veu
Joaquim Llisterri, Departament de Filologia Espanyola, Universitat Autònoma de Barcelona

La pàgina va ser modificada per darrera vegada el