Els corpus de llengua oral
Aquesta pàgina ja no s’actualitza
Els corpus de llengua oral
En anglès, Spoken language corpora.
|
(Font de la imatge: Centre for Corpus Research. (2025). John Sinclair (1933-2007). University of Birmingham. https://www.birmingham.ac.uk/schools/edacs/departments/englishlanguage/events/2025/sinclair)
|
Desenvolupats en el marc de la lingüística de corpus.
Consisteixen essencialment en la transcripció en ortografia convencional (de vegades denominada «transliteració») d’una gravació.
El tractament i l’anàlisi del corpus es duen a terme a partir de la transcripció; per això aquesta mena de corpus es descriu com a un «text parlat» (en anglès, spoken text).
La transcripció ortogràfica s’enriqueix amb diversos aspectes que reflecteixen el procés de producció de la parla en funció dels objectius i aplicacions del corpus.
L’objectiu és disposar d’una representació simbòlica de l’ús oral espontani i natural de la llengua. En aquesta representació:
- No s’hi recull la variació fonètica.
- En algun cas s’hi afegeix informació prosòdica.
- L’accés al senyal sonor es realitza únicament en la fase de transcripció.
Els corpus de llengua oral s’analitzen com a «text» amb els mètodes de l’anàlisi del discurs, de l’anàlisi de la conversa o de la lingüística del text.
Els corpus de llengua oral s’estudien com a «mostra de llengua» en tots els nivells de l’anàlisi lingüística: morfològic, lèxic, sintàctic, semàntic i pragmàtic.
Hi ha la possibilitat de fer una anàlisi fonètica –segmental i suprasegmental– o una anàlisi fonològica si es disposa d’una transcripció fonètica o fonològica.
Hi ha la possibilitat de fer una anàlisi fonètica acústica –segmental i suprasegmental– si es disposa de la gravació original feta en condicions acústiques adequades.
Principals característiques que diferencien els corpus de llengua oral dels corpus orals:
| Corpus de llengua oral (Spoken language corpora) Lingüística de corpus |
Corpus orals (Speech corpora) Fonètica Tecnologies de la parla |
|
| Materials | Parla espontània (Unelicited speech) |
Corpus controlat (Elicited speech) |
| Nivell d’anàlisi | Discurs, diàleg | Enunciat |
| Obtenció de les dades | Entorn natural | Entorn controlat |
| Transcripció | Transcripció ortogràfica enriquida | Transcripció fonètica i ortogràfica alineada amb el senyal sonor |
| Orientació | Representació simbòlica, categorial | Senyal sonor, representació temporal |
Llisterri, J. (1996, maig). Preliminary recommendations on spoken texts (EAGLES Document EAG-TCWG-SPT/P). Expert Advisory Group on Language Engineering Standards. https://www.ilc.cnr.it/EAGLES96/spokentx/spokentx.html
Disseny d’un corpus de llengua oral
Contingut del corpus
Tipologia temàtica
Establerta en funció dels criteris descrits a Language and situation: Language varieties and their social contexts de Michael Gregory i Susanne Carroll.
Tipologia textual
 Michael Gregory (1935–2007) (Font de la imatge: Lennon, F. (1968). Professor Michael Gregory takes microphone during the Glendon debate [Fotografia]. Toronto Public Library. https://digitalarchive.tpl.ca/objects/236784)
|
(Font de la imatge: Université du Québec à Montréal. (2010). Susanne Carroll. Colloque 50 ans de linguistique à l’UQAM : Regards croisés sur les enjeux de la linguistique. https://sites.grenadine.uqam.ca/sites/linguistique/en/50ansdelinguistique/people/76/Susanne%20Carroll)
|
Definida en funció del tipus de text oral recollit.
- Oral
- Espontani
- Conversa
- Monòleg
- No espontani
- Recitat
- Llegit
- Escrit
- Escrit per ser oralitzat
- Escrit per ser oralitzat com si no fos escrit
Tipologia situacional
Dissenyada en funció de les situacions comunicatives en què es recullen les dades.
Pot determinar el grau de formalitat o d’espontaneïtat del registre o estil de parla.
- Monòleg (un emissor i diversos receptors):
- Conferència, classe, discurs polític…
- Diàleg (diversos emissors i diversos receptors):
- Conversa espontània, debat, taula rodona o tertúlia en mitjans de comunicació…
- Entrevista:
- Diàleg amb intervenció mínima de l’entrevistador i amb la participació màxima de l’entrevistat.
Tipologia en funció de la procedència
Pot incidir en el grau de formalitat o d’espontaneïtat del registre o estil de parla.
- Mitjans de comunicació:
- Gravacions procedents de ràdio i televisió, tant de les emissions convencionals com de les emissions en plataformes digitals.
- Gravació en context natural
- Gravacions fetes en el context en què l’informant desenvolupa la seva activitat quotidiana.
- Gravació en context controlat:
- Gravacions fetes en un context que no és l’habitual de l’informant (per exemple, en un laboratori).
Els informants
Criteris per a la selecció dels informants
Variables relatives als informants
La recollida de les dades
La transcripció
La transcripció d’un corpus oral hauria de complir una sèrie de requisits.
|
(Font de la imatge: Departament de Filologia Catalana i Lingüística General. (s. d.). Lluís Payrató. Universitat de Barcelona. https://filcat.ub.edu/directori-organitzatiu/lluis-payrato)
|
Des d’una perspectiva teòrica, una transcripció ha de reunir una sèrie de requisits ideals:
- Neutralitat o fidelitat, de manera que la transcripció no sigui interpretativa.
- Globalitat o complexitat, recollint la totalitat dels fenòmens que apareixen en el discurs oral.
- Omnifuncionalitat, permetent diversos usos i aplicacions.
- Claredat, tant des del punt de vista de l’aprenentatge del sistema com de la llegibilitat de la representació.
- Universalitat i compatibilitat entre sistemes informàtics.
Des d’un punt de vista pràctic, un sistema de transcripció ha de posseir una sèrie de característiques que en facilitin l’ús:
- Interpretatiu de les dades.
- Selectiu pel que fa als fenòmens que es transcriuen.
- Pertinent per a l’objecte d’investigació.
- Coherent amb la base teòrica adoptada per l’investigador.
- Fidel pel que fa a la representació de les dades.
- Flexible per permetre la seva utilització en diversos estudis.
- Simbologia utilitzada:
- Clara.
- Econòmica.
- Senzilla.
- Exempta d’ambigüitat.
- Compatible amb sistemes internacionals estandarditzats.
La transcripció ortogràfica
Transcripció ortogràfica de corpus de llengua oral
Els nivells d’anotació o etiquetatge del corpus
En els corpus de llengua oral s’empren, en ocasions, criteris propis de l’anàlisi del discurs i de la conversa o criteris derivats de l’etnografia de la comunicació i de la sociolingüística interaccional.
Gumperz, J. J. i Berenz, N. (1993). Transcribing conversational exchanges. A J. A. Edwards i M. D. Lampert (Eds.), Talking data: Transcription and coding in discourse research (p. 91–122). Lawrence Erlbaum. https://doi.org/10.4324/9781315807928
Edwards, J. A. (1995). Principles and alternative systems in the transcription, coding and mark-up of spoken discourse. A G. Leech, G. Myers i J. Thomas (Eds.), Spoken English on computer: Transcription, markup and applications (p. 19–34). Longman. https://doi.org/10.4324/9781315843162
La codificació del corpus
Elements transcrits i codificats en l’estudi de la llengua oral
| Nivell d’anàlisi | Elements transcrits, marcats o codificats |
| Nivell segmental | Allargament, timbre, accent, reconstrucció de segments elidits. |
| Nivell sil·làbic | Fronteres sil·làbiques, allargament sil·làbic. |
| Nivell lèxic | Fronteres de paraules, paraules truncades, formes no estàndard, formes onomatopeiques, formes lletrejades, acrònims, abreviatures, canvis entonatius en la paraula, accent lèxic, pauses percebudes entre paraules o dins d’una paraula. |
| Nivell sintàctic | Fronteres entre enunciats, modalitat, interrupcions en l’enunciat amb o sense presència de pauses. |
| Nivell suprasegmental | Unitats entonatives Fronteres entre unitats entonatives o entre unitats menors, unitats tonals incompletes o truncades, reajustaments (resets) tonals, juntures, índexs de cohesió, contorns tonals terminals. |
| To Canvis melòdics en l’enunciat o en part de l’enunciat, nivell tonal, rang tonal, registre, moviment tonal en la paraula o en l’enunciat. |
|
| Accent Accent de paraula, accent de frase, accent tonal, nivells d’accent, prominència, èmfasi, accent contrastiu, tensió, propietats rítmiques. |
|
| Intensitat Intensitat absoluta o relativa de parts de l’enunciat. |
|
| Velocitat d’elocució. Canvis en la velocitat d’elocució, velocitat d’elocució relativa o absoluta. |
|
| Pauses Pauses silencioses, pauses vocalitzades, durada absoluta o relativa de les pauses. |
|
| Nivell paralingüístic | Vocalitzacions semilèxiques, vocalitzacions no lèxiques, qualitat de veu, altres elements vocalitzats (cant, crits, etc.). |
| Nivell discursiu | Torns de paraula, tipus de transició entre torns, superposició de torns. |
| Nivell contextual | Fenòmens no comunicatius no lèxics i no vocals, informació cinètica. |
La codificació proposada per la TEI (Text Encoding Initiative) permet també recollir altres elements:
- Mecanismes per indicar l’inici i el final d’un fenomen, la seva durada i la seva sincronització temporal amb altres elements.
- Possibilitat de marcar unitats inferiors a l’enunciat –segments <seg>– que permeten delimitar, per exemple, unitats prosòdiques.
- Marques necessàries per assenyalar fenòmens propis de la llengua parlada:
- Paraules truncades.
- Repeticions.
- Falsos inicis.
- Marques per assenyalar les dificultats de la transcripció:
- Parts de la gravació que el transcriptor no aconsegueix interpretar correctament: <unclear>.
- Parts de la gravació que el transcriptor no pot escoltar: <gap>.
- Delimitació d’errors de producció de l’informant –<sic>– i de la correcció introduïda pel transcriptor –<corr>–.
La proposta del Grup de treball sobre textos orals d’EAGLES (Expert Advisory Group on Language Engineering Standards)
En el marc del projecte EAGLES (Expert Advisory Group on Language Engineering Standards) es suggereix que la codificació d’un text oral ha de contenir, almenys, informació sobre una sèrie d’aspectes bàsics.
Elements vocals i no vocals
Elements vocals semilèxics
Elements utilitzats principalment en la parla espontània durant els moments en què el parlant planifica la continuació del seu discurs:
- Pauses plenes (pauses sonores, pauses vocalitzades).
- Elements que marquen dubtes en el moment de la producció de la parla.
Corresponen als elements que a la TEI es marquen amb l’etiqueta <vocal>
Elements vocals no lèxics:
Tots els tipus de sons produïts pel parlant —tos, rialles, badalls, esternuts, etc.— que no constitueixen formes lèxiques de la llengua.
Corresponen als codificats amb la marca <vocal> a la TEI.
Esdeveniments no vocals i no comunicatius:
Inclou els sorolls produïts per altres parlants o procedents de l’entorn de gravació.
Codificats a la TEI mitjançant la marca <incident>
Elements necessaris en la transcripció d’interaccions verbals
Identitat del parlant:
Element imprescindible en la transcripció d’interaccions verbals.
La TEI disposa dels mecanismes per documentar informació sobre els parlants a la capçalera dels textos, així com d’un sistema per marcar la identitat de cada participant dins del text, encara que també es poden utilitzar altres procediments.
Torns de paraula:
Indiquen un canvi de parlant.
A més de les convencions de la TEI, es poden emprar altres procediments sempre que es mantingui aquesta informació, que és essencial en l’estudi de la interacció verbal.
Solapament de torns de paraula:
Diferents procediments per marcar la superposició d’emissions de dos parlants, a més de les propostes de la TEI.
La TEI tracta les superposicions com a part de les estratègies per codificar esdeveniments simultanis.
Elements relacionats amb l’actuació del parlant
Omissions en un text llegit:
Si es transcriu un text llegit i es disposa de l’original, és recomanable anotar les paraules o segments omesos pel locutor.
Autocorreccions:
Correccions de la seva pròpia producció lingüística (en anglès, self-repairs) realitzades pels parlants.
Fragments de paraules:
Un o més segments pertanyents a una paraula que no ha estat totalment pronunciada pel parlant en un primer intent i que solen repetir-se quan aquest aconsegueix produir la paraula completa.
Fragments inintel·ligibles:
Parts de la gravació que no són compreses pel transcriptor.
A la TEI es codifiquen amb l’etiqueta <unclear>
Es poden utilitzar marques més detallades, distingint entre transcripcions completament inintel·ligibles i una possible interpretació oferida pel transcriptor.
EAGLES, Expert Advisory Group on Language Engineering Standards
La codificació del subcorpus oral del CREA (Corpus de Referencia del Español Actual)