La velocitat d’elocució

La velocitat d’elocució

«Velocidad de elocución: Número de elementos fónicos (sonidos y pausas) que se pronuncian en una unidad de tiempo determinada» (p. 548).

 

Gil, J. (2007). Fonética para profesores de español: de la teoría a la práctica. Arco/Libros.

Juana Gil (Font de la imatge: Juana Gil Fernández. (s. d.). https://www.juanagilfernandez.com)

Altres termes emprats per a referir-se a la velocitat d’elocució: tempo, tempo elocutiu, caudal (en castellà), speech rate, speaking rate (en anglès), débit (en francès).

La velocitat d’elocució es mesura comptant el nombre d’unitats lingüístiques (segments, síl·labes o paraules) produïdes per unitat de temps (segons o minuts).

En l’estudi de la velocitat d’elocució és habitual distingir entre velocitat de parla i velocitat d’articulació:

• La velocitat de parla (en anglès, speaking rate o speech rate) es calcula a partir del temps total d’emissió del discurs, incloses les pauses.
• La velocitat d’articulació (en anglès, articulation rate) es calcula a partir del temps total de vocalització (de fonació), és a dir, s’exclouen les pauses silencioses.

«Articulation rate describes the tempo of articulating an utterance, excluding any silent pauses, but including non-linguistic speech material such as filled pauses and prolongations of syllables. Articulation rate thus refers to the tempo of performance of all audible, ‘vocalized’ speech within an individual utterance, whether that speech consists of the manifestation of linguistic units or of paralinguistic signals of hesitation. Speaking rate refers to the overall tempo of performance not only of all the utterances in the particular speaking turn, including any filled pauses and prolongations of syllables within the utterances, but also the durations of any silent pauses between the utterances making up the speaking-turn» (p. 539).

 

Laver, J. (1994). Principles of phonetics. Cambridge University Press. https://doi.org/10.1017/CBO9781139166621

John Laver (1938–2020) (Font de la imatge: Wellekens, C. (2020, 15 de maig). Obituary Professor John Laver. ISCApad, 263.)

Les variacions de la velocitat d’elocució

«In order to establish norms for speaking rate, one might conclude as a somewhat arbitrary rule of thumb that a speaking rate of more than 240 words per minute would count paralinguistically as a notably fast speaking rate, and fewer than 160 as a notably slow rate» (p. 542).

 

Laver, J. (1994). Principles of phonetics. Cambridge University Press. https://doi.org/10.1017/CBO9781139166621

John Laver (1938–2020) (Font de la imatge: Wellekens, C. (2020, 15 de maig). Obituary Professor John Laver. ISCApad, 263.)

Variacions de la velocitat d’elocució en funció del parlant

La velocitat d’elocució pot variar en un mateix parlant en funció de diversos factors, tant lingüístics com extralingüístics:

• Estat emocional del parlant.
• Esforç cognitiu requerit per a una determinada activitat lingüística.
• Rellevància informativa dels elements que configuren el discurs.
• Situació comunicativa i relació amb el receptor.
• Coneixement de la llengua emprada.
• Trastorns del llenguatge.
• Consum d’alcohol o de drogues.

Variacions de la velocitat d’elocució en funció de la llengua

«Osser and Peng (1964) measured sounds per second for speakers of Japanese and of American English, and found no significant difference between them. den Os (1988) compared Dutch and Italian and found no significant difference in terms of syllables per second, though Italian was somewhat slower in terms of sounds per second. In a review of measurements of a number of different languages, Dankovicova (1994) quotes average figures from various studies: for German, 5.55 and 5.7 syllables per second, for French 5.29, 5.2 and 5.7 syl/sec, for Dutch 6.1, and for Italian 6.4. These are all for “normal” speaking rate – in different circumstances, of course, rates can vary. … Arnfield and Roach (1995) showed rates in English varying between 3.3 and 5.9 syls/sec. But overall, it seems that, on the evidence available at present, there is no real difference between different languages in terms of sounds per second in normal speaking styles» (p. 153).

 

Roach, P. (1998). Some languages are spoken more quickly than others. A L. Bauer i P. Trudgill (Ed.), Language myths (p. 150–158). Penguin Books.

Peter Roach (Font de la imatge: Roach, P. (s. d.). Peter Roach’s home page. https://www.peterroach.net)

Estudi publicat el 2019 realitzat per Christophe Coupé, Yoon Mi Oh, Dan Dediu i François Pellegrino basat en la lectura de 15 textos semànticament semblants per part de 170 parlants adults de 17 llengües pertanyents a nou famílies lingüístiques diferents:

• Mitjana per a les 17 llengües: 6,63 síl·labes per segon (desviació típica: 1,15 síl·labes per segon).
• Valors mitjans significativament més baixos (−0,17 síl·labes per segon) en les dones que en els homes.

Distribució de la velocitat d’articulació en síl·labes per segon en 17 llengües pertanyents a nou famílies lingüístiques diferents. La línia contínua vertical representa la mitjana i les línies discontínues representen la desviació típica ±1. Llengües: vietnamita (VIE), basc (EUS), català (CAT), alemany (DEU), anglès (ENG), francès (FRA), italià (ITA), castellà (SPA), serbi (SRP), japonès (JPN), coreà (KOR), xinès mandarí (CMN), cantonès (YUE), tai (THA), turc (TUR), finès (FIN) i hongarès (HUN).

Coupé, C., Oh, Y. M., Dediu, D. i Pellegrino, F. (2019). Different languages, similar encoding efficiency: Comparable information rates across the human communicative niche. Science Advances, 5(9), Article eaaw2594. https://doi.org/10.1126/sciadv.aaw2594

La impressió d’una major o menor velocitat d’elocució en les llengües pot venir donada per la distribució entre el temps d’articulació i les pauses.

«los investigadores que examinaron, con una metodología similar, las variables temporales en dos lenguas —por ejemplo, Grosjean y Deschamps (1975) en francés y en inglés, y de Johnson, O’Connell y Sabin (1979) en español y en inglés— llegaron a la siguiente conclusión: las lenguas no presentan necesariamente diferencias en todas las variables temporales (velocidad de elocución, de articulación, pausas, etcétera), por lo que es necesario examinar de manera detallada cada variable. De este modo, dos lenguas pueden presentar una velocidad de elocución similar, y organizar de manera distinta su tiempo de articulación y de pausa (como sucede en francés y en inglés), mientras que una diferencia de velocidad de elocución entre dos lenguas puede reflejar una velocidad de articulación diferente y un tiempo de pausa similar (como sucede en español y en inglés)» (p. 1151).

 

Schwab, S. (2024). Descripción fonética y variación de la velocidad de elocución. A J. Gil i J. Llisterri (Ed.), Fonética y fonología descriptivas de la lengua española: Vol. 2. Nivel suprasegmental (p. 1147–1161). Georgetown University Press.

Sandra Schwab (Font de la imatge: Institut de langue et de littérature françaises. (s. d.). PD Dr. Sandra Schwab. Université de Berne. https://www.francais.unibe.ch/notre_institut/personen/pd_dr_schwab_sandra/index_fra.html)

Les variacions de la velocitat d’elocució en castellà

Variacions de la velocitat d’elocució en funció de l’estil de parla

Les diferències en l’estil de parla o de la tasca lingüística realitzada poden tenir com a resultat diferències en la velocitat d’elocució.

«AR [Articulation rate] also varies as a function of the speaking style. It has been claimed that AR is faster in reading than in conversation (Grosjean & Deschamps, 1975; Lucci, 1983). However, some studies present an inverse tendency (Avanzi, Schwab, Dubosson, & Goldman, 2012; Crystal & House, 1990; Woehrling, Boula de Mareüil, & Adda-Decker, 2008)» (p. 96).

 

Schwab, S. i Avanzi, M. (2015). Regional variation and articulation rate in French. Journal of Phonetics, 48, 96–105. https://doi.org/10.1016/j.wocn.2014.10.009

Sandra Schwab (Font de la imatge: Institut de langue et de littérature françaises. (s. d.). PD Dr. Sandra Schwab. Université de Berne. https://www.francais.unibe.ch/notre_institut/personen/pd_dr_schwab_sandra/index_fra.html)

Mathieu Avanzi (Font de la imatge: Avanzi, M. (2023, 17 d’agost). Mathieu Avanzi. https://sites.google.com/site/mathieuavanzi)

Per a la lectura de notícies radiofòniques es recomanen velocitats d’elocució entre 160 i 180 paraules per minut, encara que en ràdios espanyoles es troben velocitats al voltant de 200 paraules per minut.

«most authors addressing the medium of radio recommend a speech rate of between 160 and 180 wpm. According to Hills (1987), the most recommended pace is 160 wpm; McLeish (2005 [1978]: 71) sets the rate at between 160 and 180 wpm; Utterback (2000: 141) determines that a rate of between 145 and 180 wpm is best: ‘Normally we read out loud at between 145 to 180 wpm. The most comfortable speed would be around 150 to 175 wpm.’ Boyd (2003) establishes the rate at between 140 and 220 wpm, although he considers 180 wpm to be the most natural and pleasing rate. … the work of Tauroza and Allison (1990) who analyzed the delivery rate of news items on BBC Radio and recorded a speed of between 150 and 170 wpm, moderately fast between 170 and 190 wpm, moderately slow between 130 and 150 wpm, faster than normal in 190 wpm, and on the contrary slower than normal in 130 wpm. These figures, in turn, reinforce the findings of Pimsleur et al. (1977) who recorded a delivery rate of between 160 and 190 wpm for English and French radio news broadcasters, moderately fast between 190 and 220 wpm and moderately slow between 130 and 160 wpm. In Spanish radio news, some research has shown that a high speech rate, of around 200 wpm, is used on all national radio stations (Rodero 2007)» (p. 393).

 

Rodero, E. (2012). A comparative analysis of speech rate and perception in radio bulletins. Text & Talk, 32(3), 391–411. https://doi.org/10.1515/text-2012-0019

Emma Rodero (Font de la imatge: Emma Rodero [Perfil a Google Scholar]. (s. d.). Google Scholar. Consultat el 4 d’octubre de 2026, a https://scholar.google.com/citations?user=b8jdqIQAAAAJ)

Vegeu també

La velocitat d’elocució