La variació situacional

El repertori verbal o repertori lingüístic

Conjunt de llengües o de varietats lingüístiques emprades per un individu o per una comunitat lingüística.

«El repertori lingüístic (també repertori verbal) és el conjunt d’habilitats i coneixements que una persona posseeix d’una o més llengües, així com de les diverses varietats (diatòpiques, diafàsiques, diastràtiques o diacròniques). Inclou elements dels diversos nivells de descripció de la llengua i el seu ús (fonètic-gràfics, lèxic-gramaticals, discursiu-gramaticals o pragmàtics) … El terme neix al context de la sociologia de les llengües, referit a una comunitat de parla: ‘We use the term linguistic repertoire for the set of language varieties exhibited in the speaking and writing practices of a speech community’ (Fishman 1972: 48). Aquest repertori pot abastar diverses llengües i incloure diferents varietats de cadascuna: ‘Linguistic repertoire: The set of language varieties (including registers and dialects) used in the speaking and writing practices of a speech community; also called verbal repertoire’ (Finegan 2004: 540). El concepte s’aplica tant a repertoris multilingües com monolingües: ‘Just as a multilingual linguistic repertoire allocates different language varieties to different speech situations, so does a monolingual repertoire. For all speakers —monolingual and multilingual— there is marked variation in the forms of language used for different activities, addressees, topics, and settings’ (Finegan 2004: 319).»

 

López Ferrero, C., Martín Peris, E., Esteve, O. i Atienza, E. (2019). Repertori lingüístic. La competència discursiva en les seves constel·lacions: glossari. https://www.upf.edu/web/ecodal/glosario-repertorio-linguistico

Carmen López Ferrero (Font de la imatge: Universitat Pompeu Fabra. (s. d.). Carmen López Ferrero. https://www.upf.edu/web/carmen-lopez-ferrero)	Ernesto Martín Peris (Font de la imatge: Martín Peris, E. (s. d.). Profile [Perfil a ResearchGate]. ResearchGate. Consultat el el 12 de desembre de 2025, a https://www.researchgate.net/profile/Ernesto-Martin-Peris)
Olga Esteve (Font de la imatge: Grup de Recerca en Aprenentatge i Ensenyament de Llengües. (s. d.). Esteve Ruescas, Olga. Inter_ECODAL. https://www.upf.edu/web/ecodal/miembros-ecodal/- /asset_publisher/vkAvnnIiEkwy/content/esteve-ruescas-olga/maximized)	Encarnación Atienza (Font de la imatge: Grup de Recerca en Aprenentatge i Ensenyament de Llengües. (s. d.). Atienza Cerezo, Encarnación. Inter_ECODAL. https://www.upf.edu/web/ecodal/miembros-ecodal/- /asset_publisher/vkAvnnIiEkwy/content/atienza-cerezo-encarnación/maximized)

L’elecció d’una llengua o d’una varietat del repertori (un geolecte, un sociolecte o un registre) ve donada per la situació de parla o situació comunicativa.

La situació de parla o situació comunicativa

Finegan, E. (2015). Language variation across situations of use. A Language: Its structure and use (7a ed., p. 339–371). Cengage Learning.

 

 

Edward Finegan (Font de la imatge: University of Southern California. (s. d.). Edward Finegan. USC Gould School of Law. https://gould.usc.edu/faculty/profile/edward-finegan/)

Brown, P. i Fraser, C. (1979). Speech as a marker of situation. A K. R. Scherer i H. Giles (Ed.), Social markers in speech (p. 33–62). Cambridge University Press; Maison des Sciences de l’Homme. https://archive.org/details/socialmarkersinspee0000_v0n5

 

 

Penelope Brown (Font de la imatge: Wissenschaftskolleg zu Berlin. (s. d.). Penelope Brown, Ph.D. https://www.wiko-berlin.de/en/fellows/academic-year/2009/brown-penelope)

Colin Fraser (Font de la imatge: Churchill College. (s. d.). Dr Colin Fraser. University of Cambridge. https://web.archive.org/web/20260609025829/https://www.chu.cam.ac.uk/fellows/dr-colin-fraser/)

Elements que configuren una situació de parla o situació comunicativa:

• Intenció.
• Context.
• Participants.

«A situation is defined by the co-occurrence of two (or more) interlocutors related to each other in a particular way, communicating about a particular topic, in a particular setting. Thus, a social network or community may define a beer-party between university people as a quite different situation than a lecture involving the same people. The topics of talk in the two situations are likely to be different; their locales and times and likely to be different; and the relationship or roles of the interlocutors vis-à-vis each other are likely to be different. Any one of these differences may be sufficient for the situation to be defined as sufficiently different by the members of the university community to require that a different language variety be utilized in each case» (p. 48–49).

 

Fishman, J. A. (1972). The sociology of language. A P. P. Giglioli (Ed.), Language and social context: Selected readings (p. 45–58). Penguin. https://archive.org/details/languagesocialco0000unse

Joshua A. Fishman (1926–2015) (Font de la imatge: Joshua Fishman. (2025, 28 de setembre). A Wikipedia. https://en.wikipedia.org/wiki/Joshua_Fishman)

Elements d’una situació comunicativa.

Finegan, E. (2015). Language variation across situations of use. A Language: Its structure and use (7a ed., p. 339–371). Cengage Learning.

Elements d’una situació comunicativa.

Brown, P. i Fraser, C. (1979). Speech as a marker of situation. A K. R. Scherer i H. Giles (Ed.), Social markers in speech (p. 33–62). Cambridge University Press; Maison des Sciences de l’Homme. https://archive.org/details/socialmarkersinspee0000_v0n5

Intenció

Elements d’una situació comunicativa: la intenció.

Finegan, E. (2015). Language variation across situations of use. A Language: Its structure and use (7a ed., p. 339–371). Cengage Learning.

Propòsit (en anglès, purpose).

Allò que els participants tenen intenció de dur a terme.

Tipus d’activitat

Es poden identificar diversos tipus d’activitat amb independència del seu contingut.

Existeixen activitats que són reconegudes com a tals en un determinat context cultural.

El tipus d’activitat pot anar lligat a papers socials dels participants.

Objectiu de l’activitat

Un mateix tipus d’activitat pot tenir diferents objectius.

Context

Elements d’una situació comunicativa: el context.

Finegan, E. (2015). Language variation across situations of use. A Language: Its structure and use (7a ed., p. 339–371). Cengage Learning.

Entorn (en anglès, setting).

Tema

Característiques del contingut de la interacció comunicativa.

Lloc

Entorn físic en el que té lloc la interacció comunicativa.

El lloc condiciona la distància física entre els interlocutors i l’orientació dels uns respecte als altres.

El lloc por marcar la distància social percebuda entre l’emissor i el receptor.

Modalitat

Mode de transmissió del missatge: escrit o oral.

Participants

Elements d’una situació comunicativa: els participants.

Finegan, E. (2015). Language variation across situations of use. A Language: Its structure and use (7a ed., p. 339–371). Cengage Learning.

Els participants en una situació comunicativa presenten característiques individuals i també característiques derivades del fet de pertànyer a un grup social.

Emissor

La identitat de l’emissor és un dels factors que determina la situació comunicativa.

Receptor

La identitat del receptor i la relació entre l’emissor i el receptor condicionen la situació comunicativa.

Adaptació de les formes de tractament en funció de l’edat o de l’estatus social del receptor i de la relació entre l’emissor i el receptor

 

 

 

Distribució de les formes de tractament en funció de l’interlocutor a Cali (Colòmbia).

Michnowicz, J. i Quintana, V. (2020). A new look at forms of address in the Spanish of Cali, Colombia. Hispanic Studies Review, 4(2), 121–139. https://hispanicstudiesreview.cofc.edu/article/34078-a-new-look-at-forms-of-address-in-the-spanish-of-cali-colombia

Papers socials de l’emissor i del receptor

Els papers socials (rols) de l’emissor i del receptor determinen aspectes de la situació comunicativa.

Tipus d’audiència

En el discurs adreçat a més d’un interlocutor el tipus d’audiència fa variar la situació comunicativa.

Interlocutor únic, audiència àmplia, audiència restringida…
Audiència general, audiència especialitzada en un tema, audiència d’un grup d’edat o d’un grup social…

 

 

 

Freqüència d’ús de formes estàndards en un presentador de ràdio de Múrcia (Espanya) durant l’emissió en públic del seu programa i en una entrevista realitzada en privat.

Cutillas, J. A. i Hernández Campoy, J. M. (2018). Modelos sociolingüísticos de variación estilística. Tonos Digital. Revista Electrónica de Estudios Filológicos, 35. http://www.tonosdigital.es/ojs/index.php/tonos/article/view/1994

La variació estilística

La variació estilística

Dimensions de la variació relacionades amb l’ús del llenguatge, el mitjà de transmissió del discurs, l’oralitat i l’escriptura

Dimensions relacionades amb la variació en l’ús del llenguatge

Dimensions relacionades amb la variació en el mitjà de transmissió del discurs

Dimensions relacionades amb l’ús oral i l’ús escrit de la llengua

Vegeu també

Sociolingüística