La variació situacional


La variació lingüística


El repertori verbal o repertori lingüístic

Conjunt de llengües o de varietats lingüístiques emprades per un individu o per una comunitat lingüística.

«El repertori lingüístic (també repertori verbal) és el conjunt d’habilitats i coneixements que una persona posseeix d’una o més llengües, així com de les diverses varietats (diatòpiques, diafàsiques, diastràtiques o diacròniques). Inclou elements dels diversos nivells de descripció de la llengua i el seu ús (fonètic-gràfics, lèxic-gramaticals, discursiu-gramaticals o pragmàtics) … El terme neix al context de la sociologia de les llengües, referit a una comunitat de parla: ‘We use the term linguistic repertoire for the set of language varieties exhibited in the speaking and writing practices of a speech community’ (Fishman 1972: 48). Aquest repertori pot abastar diverses llengües i incloure diferents varietats de cadascuna: ‘Linguistic repertoire: The set of language varieties (including registers and dialects) used in the speaking and writing practices of a speech community; also called verbal repertoire’ (Finegan 2004: 540). El concepte s’aplica tant a repertoris multilingües com monolingües: ‘Just as a multilingual linguistic repertoire allocates different language varieties to different speech situations, so does a monolingual repertoire. For all speakers —monolingual and multilingual— there is marked variation in the forms of language used for different activities, addressees, topics, and settings’ (Finegan 2004: 319).»
 
López Ferrero, C., Martín Peris, E., Esteve, O. i Atienza, E. (2019). Repertori lingüístic. La competència discursiva en les seves consteŀlacions: glossari. https://www.upf.edu/web/ecodal/glosario-repertorio-linguistico
(Font de la imatge: Universitat Pompeu Fabra. (s. d.). Carmen López Ferrero. https://www.upf.edu/web/carmen-lopez-ferrero)
(Font de la imatge: Projecte ECODAL. (s. d.). Martín Peris, Ernesto. Universitat Pompeu Fabra. https://www.upf.edu/web/ecodal/entry/-/-/16568/adscripcion/ernesto-mart%C3%ADn)
(Font de la imatge: Projecte ECODAL. (s. d.). Esteve Ruescas, Olga. Universitat Pompeu Fabra. https://www.upf.edu/web/ecodal/entry/-/-/16173/adscripcion/olga-esteve)
(Font de la imatge: Projecte ECODAL. (s. d.). Atienza Cerezo, Encarnación. Universitat Pompeu Fabra. https://www.upf.edu/ca/web/ecodal/entry/-/-/15844/adscripcion/encarnación-atienza)

L’elecció d’una llengua o d’una varietat del repertori (un geolecte, un sociolecte o un registre) ve donada per la situació de parla o situació comunicativa.

(espanyol i anglès)
Situació Relació entre els parlants Lloc Tema Espanyol Anglès
A íntima escola no acadèmic X
B íntima casa no acadèmic X
C no íntima escola no acadèmic X
D no íntima casa acadèmic X
E íntima escola acadèmic X X
 
Factors que condicionen la tria d’una de les dues llengües del repertori en una comunitat bilingüe a Los Angeles.
Finegan, E. (2015). Language variation across situations of use. Language: Its structure and use (7a ed., p. 339–371). Cengage Learning.
tornar al principi

La situació de parla o situació comunicativa

Finegan, E. (2015). Language variation across situations of use. Language: Its structure and use (7a ed., p. 339–371). Cengage Learning.
 
 
(Font de la imatge: University of Southern California. (s. d.). Edward Finegan. USC Dornsife. https://dornsife.usc.edu/cf/faculty-and-staff/faculty.cfm?pid=1003246)
Brown, P. i Fraser, C. (1979). Speech as a marker of situation. A K. R. Scherer i H. Giles (Ed.), Social markers in speech (p. 33–62). Cambridge University Press; Maison des Sciences de l’Homme.
 
 
(Font de la imatge: Wissenschaftskolleg zu Berlin. (s. d.). Penelope Brown, Ph.D. https://www.wiko-berlin.de/en/fellows/academic-year/2009/brown-penelope)
(Font de la imatge: Churchill College. (s. d.). Dr Colin Fraser. University of Cambridge. https://www.chu.cam.ac.uk/people/view/colin-fraser/)

Elements que configuren una situació de parla o situació comunicativa: intenció, context i participants.

«A situation is defined by the co-occurrence of two (or more) interlocutors related to each other in a particular way, communicating about a particular topic, in a particular setting. Thus, a social network or community may define a beer-party between university people as a quite different situation than a lecture involving the same people. The topics of talk in the two situations are likely to be different; their locales and times and likely to be different; and the relationship or roles of the interlocutors vis-à-vis each other are likely to be different. Any one of these differences may be sufficient for the situation to be defined as sufficiently different by the members of the university community to require that a different language variety be utilized in each case» (p. 48–49).
 
Fishman, J. A. (1972). The sociology of language. A P. P. Giglioli (Ed.), Language and social context: Selected readings (p. 45–58). Penguin.
(Font de la imatge: Per El bes – obra pròpia, amb la coŀlaboració del Sr. Dominic Watt, lingüista a la Universitat de York, CC BY-SA 3.0, Enllaç)
Situació comunicativa

Elements d’una situació comunicativa.

Finegan, E. (2015). Language variation across situations of use. Language: Its structure and use (7a ed., p. 339–371). Cengage Learning.

Situació comunicativa Brown i Fraser 1979

Elements d’una situació comunicativa.

Brown, P. i Fraser, C. (1979). Speech as a marker of situation. A K. R. Scherer i H. Giles (Ed.), Social markers in speech (p. 33–62). Cambridge University Press; Maison des Sciences de l’Homme.

Intenció

Propòsit (en anglès, purpose).

Allò que els participants tenen intenció de dur a terme.

Tipus d’activitat

Es poden identificar diversos tipus d’activitat amb independència del seu contingut.

Existeixen activitats que són reconegudes com a tals en un determinat context cultural.

El tipus d’activitat pot anar lligat a papers socials dels participants.

Comprar, vendre, negociar, fer una classe, presidir una reunió, explicar una història, jugar, xerrar…

Objectiu de l’activitat

Un mateix tipus d’activitat pot tenir diferents objectius.

Distreure l’audiència, proporcionar informació, consolidar una relació social…

Context

Entorn (en anglès, setting).

Tema

Característiques del contingut de la interacció comunicativa.

Tema d’interès personal, d’interès per a un grup, d’interès local, d’interès nacional, tema tècnic, tema que implica emocionalment el parlant…

Lloc

Entorn físic en el que té lloc la interacció comunicativa.

El lloc condiciona la distància física entre els interlocutors i l’orientació dels uns respecte als altres.

El lloc por marcar la distància social percebuda entre l’emissor i el receptor.

Casa, feina, aula, biblioteca, ascensor, gimnàs, restaurant, bar, jutjat, església…
Trobada dels mateixos participants en un lloc familiar (a la seva ciutat) o en un lloc no familiar (en un hotel a l’estranger)

Modalitat

Mode de transmissió del missatge: escrit o oral.

Conversa telefònica, missatge de text, missatge de veu, llibre, nota, informe…

Participants

Els participants en una situació comunicativa presenten característiques individuals i també característiques derivades del fet de pertànyer a un grup social.

Emissor

La identitat de l’emissor és un dels factors que determina la situació comunicativa.

Receptor

La identitat del receptor i la relació entre l’emissor i el receptor condicionen la situació comunicativa.

Adaptació de les formes de tractament en funció de l’edat o de l’estatus social del receptor i de la relació entre l’emissor i el receptor
 
 
Fòrmules de tractament a Cali
 
Distribució de les formes de tractament en funció de l’interlocutor a Cali (Colòmbia).
Michnowicz, J. i Quintana, V. (2020). A new look at forms of address in the Spanish of Cali, Colombia. Hispanic Studies Review, 4(2), 121–139. https://hispanicstudiesreview.cofc.edu/issues/vol4_no2_2020/hsr-vol-4-no-2-michnowicz-quintana.pdf

Papers socials de l’emissor i del receptor

Els papers socials (rols) de l’emissor i del receptor determinen aspectes de la situació comunicativa.

un professor que té un fill com alumne: paper de pare i de professor
un metge que tracta un pacient de la seva família: paper de familiar i de metge

Tipus d’audiència

En el discurs adreçat a més d’un interlocutor el tipus d’audiència fa variar la situació comunicativa.

Interlocutor únic, audiència àmplia, audiència restringida…
Audiència general, audiència especialitzada en un tema, audiència d’un grup d’edat o d’un grup social…
 
 
Freqüència d’ús de formes estàndards en funció de l’audiència
 
Freqüència d’ús de formes estàndards en un presentador de ràdio de Múrcia durant l’emissió en públic del seu programa i en una entrevista realitzada en privat.
Cutillas, J. A. i Hernández Campoy, J. M. (2018). Modelos sociolingüísticos de variación estilística. Tonos Digital. Revista Electrónica de Estudios Filológicos, 35. http://www.tonosdigital.es/ojs/index.php/tonos/article/view/1994
tornar al principi

Els registres o estils de parla

❯ La variació estilística

tornar al principi

Dimensions de la variació relacionades amb l’ús del llenguatge, el mitjà de transmissió del discurs, l’oralitat i l’escriptura

❯ Dimensions relacionades amb la variació en l’ús del llenguatge

❯ Dimensions relacionades amb la variació en el mitjà de transmissió del discurs

❯ Dimensions relacionades amb l’ús oral i l’ús escrit de la llengua

tornar al principi

La variació lingüística


La variació situacional
Joaquim Llisterri, Departament de Filologia Espanyola, Universitat Autònoma de Barcelona

La pàgina va ser modificada per darrera vegada el