Llengua oral i llengua escrita

El prestigi de la llengua escrita i la prioritat de la llengua oral

El prestigi de la llengua escrita

La visió «grafocèntrica»: en certes comunitats no es pot concebre el món sense la llengua escrita.

«Els qui usem de forma habitual el codi escrit (per llegir, estudiar, fer resums o informes, prendre notes, etc.) tendim a considerar que seria impossible viure en un món en què no existís l’escriptura, tenim una imatge “grafocèntrica” de la vida» (p. 14).
 
Tuson, A. (1995). Anàlisi de la conversa. Empúries.

Prejudicis sobre la llengua escrita

Saber llegir i escriure equival a tenir «cultura» i no hi ha «cultura» sense llengua escrita.

«El grafocentrismo no consiste en alabar las inmensas posibilidades que ofrece la escritura. Empieza a darse cuando consideramos el modelo lingüístico escrito como el más perfecto y los demás modelos como inferiores, menos evolucionados o menos desarrollados. Desde esta perspectiva se usan e interpretan expresiones como lenguas literarias o lenguas de cultura como denotadoras de lenguas que tienen una dilatada tradición escrita. El uso de estas expresiones es además valorativo (y ofensivo) por lo que da a entender, a saber, que las lenguas sin tradición escrita o con una tradición escrita corta no son lenguas literarias ni de cultura. La idea de que la literatura se reduce a literatura escrita, deja sin cultura literaria a la gran mayoría de las sociedades del mundo actual» (p. 29).
 
Moreno Cabrera, J. C. (2005). Las lenguas y sus escrituras: tipología, evolución e ideología. Síntesis.

Parlar «bé» consisteix a apropar-se a la llengua escrita.

«molta gent considera que parlar bé consisteix a apropar-se al màxim possible a la modalitat escrita; d’aquí la dita Parla com un llibre (obert). Aquesta postura està molt estesa i fins és promoguda per certs acadèmics i educadors que consideren que l’ús oral espontani està ple de “vicis”, “desviacions” o “errors”» (p. 13).
 
Tuson, A. (1995). Anàlisi de la conversa. Empúries.

La variació situacional

Realitats sobre la llengua escrita

El coneixement de la lectura i de l’escriptura ha estat, històricament, un mitjà de control social.

La norma lingüística es fonamenta en la llengua escrita.

«descriptions are typically written by middle-aged people who have spent long years reading written language» (p. 14).
 
Brown, G. i Yule, G. (1983). Discourse analysis. Cambridge University Press. https://doi.org/10.1017/CBO9780511805226

La llengua escrita i, en particular, l’ortografia tenen un paper molt rellevant en el sistema escolar.

L’ortografia és socialment important perquè constitueix un dels aspectes de la llengua més «visibles» per als parlants.

Existeix el prejudici que la pronunciació s’ha de guiar per l’ortografia.

Pregunta resuelta: Si existe la diferencia entre V y B, por que cuando escribimos sus sonidos, tampoco hacemos la diferencia?
Mejor respuesta, elegida por los votantes: Sí la hacemos, cuando decimos palabras con V, marcamos con los dientes en los labios, cuando nos referimos a la B, emitimos el sonido con solo los labios.
Respuesta: Mi madre es argentina y si la escuchas hablar si se diferencia entre estas letras, supungo que alli les pasara a todos.
Respuesta: la diferencia en sus sonidos es muy poca pero si hay y por mala costumbre nunca hacemos esa diferencia. bay
Respuesta: por comodidad ya que el sonido es tan parecido que lo relacionamos en uno solo, además que desde la infancia no nos enseñan a diferenciarlas por el sonido.
Respuesta: si existe diferencia. pero el lenguaje coloquial lo suprime e iguala foneticamente

Si existe la diferencia entre V y B, por que cuando escribimos sus sonidos, tampoco hacemos la diferencia? (s. d.). Yahoo! Respuestas.

«No existe en español ninguna diferencia en la pronunciación de las letras b y v. Las dos representan hoy el fonema bilabial sonoro /b/. Por tanto, no es propio de nuestra lengua articular la v como labiodental, es decir, apoyando los dientes superiores en el labio inferior, como ocurre en otros idiomas. Así pues, pares de palabras como baca y vaca, bello y vello, acerbo y acervo se pronuncian exactamente igual».
 
Real Academia Española i Asociación de Academias de la Lengua Española. (2025). v. A Diccionario panhispánico de dudas (2a ed.). Taurus. https://www.rae.es/dpd/v

La prioritat de la llengua oral

La forma bàsica de les llengües parlades és la modalitat oral.

«Car une langue, c’est avant tout des sons, une matière orale d’abord modelée par la bouche, puis transportée dans l’air sous forme d’ondes lentes, et qui viennent caresser l’oreille. Le son est la vraie réalité de la langue ; tout le reste n’est qu’abstraction» (p. 215).
 
Delattre, P. (1966). Sur les origines celtiques de la prononciation française. A Studies in French and comparative phonetics: Selected papers in French and English (p. 215–217). Mouton. (Obra original publicada el 1954)

Arguments que justifiquen la prioritat de la llengua oral

Murillo, J. (1979). Langue orale, langue écrite. A M. Pendanx-Pousa (Ed.), L’écrit (p. 23–28). Institut de Ciències de l’Educació, Universitat Autònoma de Barcelona.
 
 

Arguments genètics

En l’adquisició del llenguatge la parla és anterior a l’escriptura.

La llengua oral s’adquireix de manera espontània si l’entorn és l’adequat; la llengua escrita s’aprèn d’una manera formal durant l’escolarització.

Existeix un «període crític» per a l’adquisició de la llengua, mentre que l’escriptura es pot aprendre en qualsevol etapa de la vida.

L’ésser humà neix amb els òrgans necessaris per a la producció i la percepció de la parla; per a escriure cal utilitzar eines.

«The human language faculty evolved over some many generations, so that no human infant can avoid learning the language(s) of the environment. No child, however, can learn to read or write simply by watching other people read or write: explicit instruction is required. For writing is so recent (anthropologically speaking) that no special capacity for it can have evolved – especially since literate populations have not reproduced in preference to nonliterate ones! Moreover, there is no “critical period” for learning to read comparable to that for acquiring a native language; adult illiterates can become literate with no more difficulty than schoolchildren» (p. 88).
 
Daniels, P. T. (2017). Writing systems. A M. Aronoff i J. Rees-Miller (Ed.), The handbook of linguistics (2a ed., p. 75–94). Wiley Blackwell. https://doi.org/10.1002/9781119072256.ch5

Arguments històrics

En l’evolució de l’espècie humana, la llengua oral és anterior a l’escrita.

«For about 99.5 per cent of the history of the human race, the only medium of expression for language has been sound, the sound produced by the organs of speech (from the larynx to the lips and nostrils) in modifying the stream of air that comes from the diaphragm. The “sender” of the message has been a speaker and the “receiver” has been a listener» (p. 12).
 
Halliday, M. A. K. (1989). Spoken and written language (2a ed.). Oxford University Press.
«Natural selection acting on the mutations that yielded its human form would have enabled rapid, encoded speech, in turn enhancing the selective value of the mutations that shaped the modern human vocal tract. These events, which led to the emergence of fully modern speech, language, and cognition, appear to have occurred sometime in the period between 90,000 and 50,000 BP, the time frame between fossils like Skhul V and fully modern humans who were capable of talking and acting (Klein 1999) as we do» (p. 52–53).
 
Lieberman, P. (2007). The evolution of human speech: Its anatomical and neural bases. Current Anthropology, 48(1), 39–66. https://doi.org/10.1086/509092
«En la historia de la humanidad, la invención de la escritura se ha producido de manera independiente en cinco ocasiones y en cinco regiones distintas del planeta: en el Alto Egipto hacia el 3300 aC; en la Baja Mesopotamia en esta misma cronología; en el valle del Indo hacia 2600 aC; en China en el siglo XIV aC; y en Mesoamérica en la primera mitad del I milenio aC» (p. 367).
 
Cervelló, J. (2015). Escrituras, lengua y cultura en el antiguo Egipto. Edicions UAB.

El canvi lingüístic s’origina, en general, en la llengua oral.

Arguments sociològics

L’absència d’un sistema d’escriptura no limita la capacitat d’una llengua per a complir qualsevol funció comunicativa.

«The exact number of unwritten languages is difficult to determine precisely. Ethnologue (28th edition) has data to indicate that of the currently listed 7,170 living languages, 4,153 have a developed writing system.
We don’t always know, however, if the existing writing systems are widely used. While an alphabet may exist, there may not be many people who are literate and actually using the alphabet.
The remaining 3,011 languages are likely unwritten.»
 
How many languages of the world are unwritten? (2026). A D. M. Eberhard, G. F. Simons i A. J. Robinson (Ed.), Ethnologue: Languages of the world (29a ed.). SIL Global. https://www.ethnologue.com/faq/how-many-languages-unwritten/

No hi ha llengües naturals en què s’hagi desenvolupat únicament una modalitat escrita sense una modalitat oral.

«Hay lenguas que se hablan y no se escriben, pero toda lengua escrita es hablada» (p. 74).
 
Gregory, M. i Carroll, S. (1986). Lenguaje y situación: variedades del lenguaje y sus contextos sociales (L. A. Rodríguez, Trad.). Fondo de Cultura Económica. (Obra original publicada el 1978)

En la població mundial hi ha persones sense alfabetitzar o que no fan servir pràcticament mai la llengua escrita.

Mapa del món amb el percentatge de població adulta (de 15 anys en endavant) alfabetitzada l’any 2024. La major part d’Amèrica Llatina, de l’Europa oriental i d’Àsia se situa entre el 90% i el 100%. Les taxes més baixes, per sota del 50%, es concentren a l’Àfrica occidental i central i a l’Afganistan. No hi ha dades de l’Amèrica del Nord, de bona part de l’Europa occidental ni d’Austràlia.

Percentatge de població adulta (de 15 anys en endavant) alfabetitzada l’any 2024.

UNESCO. (2025). International Literacy Day 2025. Promoting literacy in the digital era [Factsheet]. https://www.unesco.org/sites/default/files/medias/fichiers/2025/09/ild-2025-factsheet.pdf

Mapa del món amb el percentatge de població jove (entre 15 i 24 anys) alfabetitzada l’any 2024. La gran majoria de països se situa entre el 90% i el 100%. Les taxes per sota del 50% es limiten a alguns països del Sahel i de l’Àfrica central; l’Afganistan se situa entre el 50% i el 59%. No hi ha dades de l’Amèrica del Nord, de bona part de l’Europa occidental ni d’Austràlia.

Percentatge de població jove (entre 15 i 24 anys) alfabetitzada l’any 2024.

UNESCO. (2025). International Literacy Day 2025. Promoting literacy in the digital era [Factsheet]. https://www.unesco.org/sites/default/files/medias/fichiers/2025/09/ild-2025-factsheet.pdf

Gràfic de barres amb el nombre de persones adultes (de 15 anys en endavant) sense alfabetitzar per regions i per sexe, en milions, el 2015 i el 2024. Àsia central i meridional: de 372,0 (134,0 homes i 238,0 dones) a 347,1 (124,8 i 222,3). Àfrica subsahariana: de 195,6 (75,1 i 120,5) a 224,6 (88,5 i 136,1). Àsia oriental i sud-oriental: de 80,3 (22,9 i 57,4) a 59,4 (17,6 i 41,8). Àsia occidental i Àfrica del Nord: de 58,9 (19,6 i 39,3) a 65,1 (22,9 i 42,2). Amèrica Llatina i el Carib: de 30,0 (13,6 i 16,4) a 25,7 (11,8 i 13,9). Sense dades d’Austràlia i Nova Zelanda, d’Europa i l’Amèrica del Nord ni d’Oceania.

Evolució per regions i per sexe del nombre de persones adultes (de 15 anys en endavant) sense alfabetitzar entre 2015 i 2024 (SDG: Sustainable Development Goals).

UNESCO. (2025). International Literacy Day 2025. Promoting literacy in the digital era [Factsheet]. https://www.unesco.org/sites/default/files/medias/fichiers/2025/09/ild-2025-factsheet.pdf

Gràfic de barres amb el nombre de persones joves (entre 15 i 24 anys) sense alfabetitzar per regions i per sexe, en milions, el 2015 i el 2024. Àfrica subsahariana: de 46,9 (19,7 homes i 27,2 dones) a 51,2 (22,7 i 28,5). Àsia central i meridional: de 43,8 (18,3 i 25,5) a 23,4 (9,7 i 13,7). Àsia occidental i Àfrica del Nord: de 6,9 (2,6 i 4,3) a 7,1 (2,9 i 4,2). Àsia oriental i sud-oriental: de 2,7 (1,4 i 1,3) a 1,8 (1,0 i 0,8). Amèrica Llatina i el Carib: de 1,9 (1,1 i 0,8) a 1,4 (0,8 i 0,6). Sense dades d’Austràlia i Nova Zelanda, d’Europa i l’Amèrica del Nord ni d’Oceania.

Evolució per regions i per sexe del nombre de persones joves (entre 15 i 24 anys) sense alfabetitzar entre 2015 i 2024 (SDG: Sustainable Development Goals).

UNESCO. (2025). International Literacy Day 2025. Promoting literacy in the digital era [Factsheet]. https://www.unesco.org/sites/default/files/medias/fichiers/2025/09/ild-2025-factsheet.pdf

Arguments fisiològics

Els errors ortogràfics de les persones sordes són diferents dels errors ortogràfics propis de les persones oients.

L’efecte de la retroalimentació auditiva retardada (DAF, Delayed Auditory Feedback) s’observa en la parla espontània i també en la lectura d’un text en veu alta; en canvi, si no s’altera la retroalimentació auditiva però es modifiquen les característiques visuals del text, la lectura en veu alta no queda afectada.

Arguments diacrònics

L’evolució de les llengües obeeix a lleis fonètiques més que a la forma gràfica.

Arguments derivats de l’anàlisi d’errors

Els errors de pronunciació es relacionen amb característiques fonètiques dels sons de la parla i no amb trets visuals dels grafemes.

Arguments derivats de l’estudi de les patologies de la parla

En les patologies derivades de lesions cerebrals, si es produeix una alteració de la llengua oral és probable que també es produeixi una alteració de la llengua escrita (agrafia).

Els trastorns de la llengua escrita no sempre afecten la llengua oral.

La llengua escrita com a representació de la llengua oral

El codi escrit és subsidiari de l’oral o es tracta de dos codis diferents?

«Writing is not language, but merely a way of recording language by means of visible marks» (§ 2.1).
 
Bloomfield, L. (1933). Language. Henry Holt.

Escrit i oral són dos codis diferents que es fan servir amb finalitats diferents.

Saber quan és adequat utilitzar el codi escrit i quan és adequat emprar el codi oral forma part de la competència comunicativa.

Tornar al principi de la pàgina

La situació comunicativa: ús de la llengua escrita i de la llengua oral

«Although either speech or writing can be used for almost any communicative need, we do not in fact use the two forms interchangeably. Rather, depending on the situational demands of the communicative task, we readily choose one mode over the other» (p. 8).
 
Biber, D. (1988). Variation across speech and writing. Cambridge University Press. https://doi.org/10.1017/CBO9780511621024

Ús de la llengua escrita

Distància física entre els interlocutors.

→ Ús de la llengua oral quan hi ha distància física entre els interlocutors: trucades telefòniques, videoconferències, missatges de veu, etc.

Necessitat que quedi constància del contingut o necessitat de conservar la informació.

→ Ús de la llengua oral per a conservar la informació: gravacions.

Exigències de caràcter administratiu o jurídic.

→ Hi ha situacions en què el registre escrit s’ha de complementar amb fórmules orals que contenen expressions performatives (matrimoni, bateig, etc.).

Necessitat de donar instruccions complexes: ús transaccional.

«There is a general expectation that people will not remember detailed facts correctly if they are only exposed to them in the spoken mode, especially if they are required to remember them over an extended period of time» (p. 13–14).
 
Brown, G. i Yule, G. (1983). Discourse analysis. Cambridge University Press. https://doi.org/10.1017/CBO9780511805226

Ús de la llengua oral

En la comunicació quotidiana, quan els dos interlocutors estan presents de manera simultània: ús interaccional.

Funcions del llenguatge i ús de la llengua oral o de la llengua escrita

Les funcions del llenguatge

Funcions del llenguatge associades principalment a la llengua escrita

Funció referencial

Funció predominant en els missatges orientats a informar sobre el context extralingüístic.

→ Ús de la llengua oral amb un predomini de la funció referencial: instruccions, classes, conferències, etc.

Funció poètica

Funció predominant en els missatges en què la forma d’utilitzar el codi constitueix un element primordial.

→ Ús de la llengua oral amb un predomini de la funció poètica: literatura oral, eslògans, consignes, certs missatges publicitaris, etc.

Funcions del llenguatge associades principalment a la llengua oral

Funció conativa

Funció predominant en els missatges orientats principalment al receptor.

→ Ús de la llengua escrita amb un predomini de la funció conativa: interpel·lació al lector com a recurs literari, publicitat escrita, cartells amb prohibicions, etc.

Funció fàtica

Funció predominant en els missatges que tenen com a objectiu mantenir el contacte entre l’emissor i el receptor.

→ Ús de la llengua escrita amb un predomini de la funció fàtica: xarxes socials, missatgeria instantània, etc.

Tornar al principi de la pàgina

La variació en el discurs: relació amb l’oralitat i l’escriptura

Dimensions relacionades amb la variació en l’ús del llenguatge

Gregory, M. i Carroll, S. (1978). Language and situation: Language varieties and their social contexts. Routledge. https://doi.org/10.4324/9780429436185
 
Gregory, M. i Carroll, S. (1986). Lenguaje y situación: variedades del lenguaje y sus contextos sociales (L. A. Rodríguez, Trad.). Fondo de Cultura Económica. (Obra original publicada el 1978)
 
 

Mode del discurs

Reflecteix la relació entre el mitjà de transmissió del discurs i l’ús del llenguatge.

Monòleg, conversa, lectura, etc.

Camp del discurs

Reflecteix el propòsit comunicatiu, centrat en el tema de què es parla.

Tenor del discurs

Tenor personal

Resultat de la relació entre l’emissor i el receptor.

Formal ↔ Informal
Tenor funcional

Relacionat amb la intenció en l’ús del llenguatge.

Ensenyament, publicitat

Registre

Varietat fixada culturalment emprada en determinats tipus de textos.

Per a altres autors, el registre seria equivalent al gènere.

Recepta de cuina, conversa personal

Dimensions relacionades amb el mitjà de transmissió del discurs

Gregory, M. (1967). Aspects of varieties differentiation. Journal of Linguistics, 3(2), 177–198. https://doi.org/10.1017/S0022226700016601
 
 

Oral

Escrit

Dimensions de la variació relacionades amb l’oralitat i l’escriptura

Grau de formalitat

El registre o estil formal es tendeix a associar amb la llengua escrita.

→ Hi ha textos escrits (literaris o periodístics) que utilitzen recursos propis del registre informal o col·loquial:

(castellà)
«Válgame Dios. Hay como diez mil, presos preventivos en las cárceles españolas, donde los enchiqueran desde toda la vida durante meses y años hasta que a un juez se le ocurre preguntar qué pasa contigo. Y resulta que, de pronto, a los analistas y a todos los tertulianos y a los líderes de opinión y a los políticos y a todo Cristo le da ahora por decir que si tal y que si cual, y que a ver si esto de la cárcel preventiva es un abuso, oiga. (A. Pérez-Reverte, “Cuánto cuento”, El Semanal, 5 de marzo de 1995)»
 
Briz, A. (1996). El español coloquial: situación y uso. Arco/Libros (p. 19).

El registre o estil informal es tendeix a associar amb la llengua oral.

→ Hi ha casos en què en la llengua oral s’empra un registre o estil formal: conferències, discursos protocol·laris.

→ En la llengua oral informal o col·loquial es poden introduir termes procedents de la llengua escrita.

(castellà)
paracetamol, consenso, mesa negociadora, anticonstitucional
 
calcs lèxics de l’anglès: efectivos, fuerzas, escalada, Kuwait City
Briz, A. (1996). El español coloquial: situación y uso. Arco/Libros (p. 20, p. 29).

Llengua escrita en registre o estil informal / col·loquial:

En la comunicació electrònica es troben gèneres «mixtos».

La llengua dels xats

Els xats s’han descrit com una «conversa escrita», un «text escrit oralitzat» o «el més oral dels gèneres escrits».

Elisions en posició interior de paraula:

(castellà)
ruben15_: porfi privaioooooooooooooo
 
^Biel^: sos privaetes!!!!!!
 
MaRC: pelailla mia :*
 
lover_man: tas pesaita
 
TNT16: joe ke resakita tenemos x lo visto eh
 
[GaMBiTo]: joete pq no hya operador ni leches
 
Atreyo: na de na
Llisterri, J. (2002). Marcas fonéticas de la oralidad en la lengua de los chats: elisiones y epéntesis consonánticas. Revista de Investigación Lingüística, 5(2), 61–100. https://revistas.um.es/ril/article/view/5461

Elisions en posició final de paraula:

(castellà)
LoKiTa: tenchu joder tio abe si es verda q van pa ti
 
str19046: soy de madri
 
Nastic-AE: podria tene el onó de kedá con usté cuando vaya a madriz?
 
mc^_^psk: alguna xika pa hablá con un rapero loko de bcn?
 
Sabbath: ( ia nu se q desi )
 
McFan: adio a to kiski
Llisterri, J. (2002). Marcas fonéticas de la oralidad en la lengua de los chats: elisiones y epéntesis consonánticas. Revista de Investigación Lingüística, 5(2), 61–100. https://revistas.um.es/ril/article/view/5461

Elisions en les terminacions en -ado, -ido:

(castellà)
MaRC: qué pesao es el tio ese
 
miriam16_: pos ten cuidao q pronto eres un viejo
 
guapo15: sois todos unos pringaos
 
MaRC: kuando te pones así es pk stas cabreá
 
NEYARA: ya evueltoooo me perdio algo???
Llisterri, J. (2002). Marcas fonéticas de la oralidad en la lengua de los chats: elisiones y epéntesis consonánticas. Revista de Investigación Lingüística, 5(2), 61–100. https://revistas.um.es/ril/article/view/5461

La llengua dels xats

Grau de planificació

El discurs escrit s’associa a un major grau de planificació que el discurs oral, que es relaciona amb l’espontaneïtat.

Textos escrits per a ésser oralitzats:

Discursos orals planificats:

Grau de proximitat física entre els interlocutors

L’ús de la llengua escrita s’associa a la distància física entre els interlocutors, mentre que l’ús de la llengua oral es relaciona amb la proximitat.

Ús de la llengua oral quan hi ha distància física entre els interlocutors:

Si els interlocutors estan presents però no s’estableix una interacció i el paper de l’interlocutor és el de «públic», es pot donar l’ús del registre o estil formal propi de la llengua escrita.

Tornar al principi de la pàgina

Elements característics de la llengua oral i elements característics de la llengua escrita

Elements característics de la llengua oral

Elements prosòdics o suprasegmentals

Accent

Entonació

Pauses

En la llengua escrita es poden reflectir mitjançant l’ús de:

Elements paralingüístics

Qualitat de veu

Velocitat d’elocució

Ritme

Intensitat.

En la llengua escrita es poden reflectir mitjançant l’ús de:

(anglès)
«He protested in the cajoling tone of one who implores a child to behave reasonably. (A. Huxley, Point Counter Point)»
Crystal, D. (1987). The Cambridge encyclopedia of language. Cambridge University Press (p. 180).
(francès)
«— Oh¡¡ (¡¡ c’est le point d’indignation). (R. Queneau, Le Chiendent)»
Crystal, D. (1987). The Cambridge encyclopedia of language. Cambridge University Press (p. 180).

Elements extralingüístics

La comunicació no verbal

En la llengua escrita, els elements extralingüístics es poden expressar mitjançant descripcions.

«aixecant les celles», «amb un moviment de…»

Elements fàtics

Permeten verificar que es manté la comunicació entre els interlocutors.

Elements díctics

La dixi

En la llengua oral existeix la possibilitat de substituir els elements díctics per la gestualitat si els participants tenen accés al context extralingüístic.

(castellà)
«Se ven escenas como ésta [refiriéndose al ambiente de desconcierto tras el asesinato de Ernest Lluch]. (Antena 3, 22 de noviembre de 2000)»
 
«Son imágenes de la reunión del grupo socialista esta mañana en el Congreso de los Diputados. Gestos que reflejaban dolor, consternación, incredulidad. (Antena 3, 22 de noviembre de 2000)»
Machuca, M. J. (s. d.). Lengua oral y lengua escrita: modelo de análisis [Manuscrit inèdit]. Departament de Filologia Espanyola, Universitat Autònoma de Barcelona.

Elements relacionats amb la planificació del discurs

Reflecteixen la planificació «en línia» del discurs que realitza l’emissor i la seva adaptació a les reaccions del receptor.

Característiques sintàctiques

Habitualment es considera que la sintaxi de la llengua oral és menys estructurada que la de la llengua escrita.

(castellà)
«La operación policial espectacular, rápida, precisa. Cien agentes de la policía nacional y algunos geos irrumpieron de madrugada en pisos del País Vasco, detenían a siete presuntos etarras y se incautaban de un pequeño arsenal. (Antena 3, 14 de junio de 2001)»
 
«La operación ordenada por el magistrado de la Audiencia Nacional Ruiz-Polanco es resultado de una línea de investigación desarrollada por la Comisaría de San Sebastián que, según Vasco Press, llevó a la identificación de un grupo de personas sospechosas de estar relacionadas con el atentado con un coche bomba perpetrado la madrugada del pasado domingo en el centro de Logroño, que causó dos heridos leves y cuantiosos daños materiales. (El País, 15 de junio de 2001)»
Machuca, M. J. (s. d.). Lengua oral y lengua escrita: modelo de análisis [Manuscrit inèdit]. Departament de Filologia Espanyola, Universitat Autònoma de Barcelona.
(castellà)
«Han podido hacer esta peculiar adopción acogiéndose a una ley que aprobó en diciembre la Generalitat de Cataluña. (Antena 3, 14 de junio de 2001)»
 
«En virtud de una ley promulgada por el Parlamento de Cataluña en diciembre de 2000, Manuela, casada y con dos hijos ya mayores, se ha llevado a Juana a vivir a su casa en régimen de acogida. (El País, 15 de junio de 2001)»
Machuca, M. J. (s. d.). Lengua oral y lengua escrita: modelo de análisis [Manuscrit inèdit]. Departament de Filologia Espanyola, Universitat Autònoma de Barcelona.

En la llengua oral es planteja el problema de la definició de les unitats d’anàlisi: unitats cognitives o «idees» en la llengua oral i «frases» o «oracions» en els textos escrits.

Característiques lèxiques

En la llengua oral es donen elements amb poc contingut lèxic, però que es poden interpretar en funció del context.

(castellà)
«Se ven escenas como ésta [refiriéndose al ambiente de desconcierto tras el asesinato de Ernest Lluch]. (Antena 3, 22 de noviembre de 2000)»
Machuca, M. J. (s. d.). Lengua oral y lengua escrita: modelo de análisis [Manuscrit inèdit]. Departament de Filologia Espanyola, Universitat Autònoma de Barcelona.

Organització del discurs

En la llengua oral el discurs tendeix a organitzar-se en forma de tema + comentari (tema + rema; en anglès, topic + comment).

(castellà)
«De Cataluña hay otra imagen. (Antena 3, 14 de junio de 2001)»
 
«De las pocas cosas que doce horas después del accidente pueden confirmarse es que solo han sobrevivido ocho, todos ellos alemanes. (Telecinco, 11 de noviembre de 2000)»
Machuca, M. J. (s. d.). Lengua oral y lengua escrita: modelo de análisis [Manuscrit inèdit]. Departament de Filologia Espanyola, Universitat Autònoma de Barcelona.

Elements característics de la llengua escrita

Recursos gràfics

Cursiva, negreta, cometes, subratllat.

En la llengua oral es poden verbalitzar alguns recursos gràfics: «entre cometes», «subratllat».

Característiques sintàctiques

El discurs escrit tendeix a presentar una complexitat sintàctica més elevada que el discurs oral.

(castellà)
«La operación policial espectacular, rápida, precisa. Cien agentes de la policía nacional y algunos geos irrumpieron de madrugada en pisos del País Vasco, detenían a siete presuntos etarras y se incautaban de un pequeño arsenal. (Antena 3, 14 de junio de 2001)»
 
«La operación ordenada por el magistrado de la Audiencia Nacional Ruiz-Polanco es resultado de una línea de investigación desarrollada por la Comisaría de San Sebastián que, según Vasco Press, llevó a la identificación de un grupo de personas sospechosas de estar relacionadas con el atentado con un coche bomba perpetrado la madrugada del pasado domingo en el centro de Logroño, que causó dos heridos leves y cuantiosos daños materiales. (El País, 15 de junio de 2001)»
Machuca, M. J. (s. d.). Lengua oral y lengua escrita: modelo de análisis [Manuscrit inèdit]. Departament de Filologia Espanyola, Universitat Autònoma de Barcelona.
(castellà)
«Han podido hacer esta peculiar adopción acogiéndose a una ley que aprobó en diciembre la Generalitat de Cataluña. (Antena 3, 14 de junio de 2001)»
 
«En virtud de una ley promulgada por el Parlamento de Cataluña en diciembre de 2000, Manuela, casada y con dos hijos ya mayores, se ha llevado a Juana a vivir a su casa en régimen de acogida. (El País, 15 de junio de 2001)»
Machuca, M. J. (s. d.). Lengua oral y lengua escrita: modelo de análisis [Manuscrit inèdit]. Departament de Filologia Espanyola, Universitat Autònoma de Barcelona.
(castellà)
«No le preocupaba su familia (su marido y sus dos hijos le dijeron sí desde el primer momento y están encantados con la nueva abuela), tampoco le preocupaba el espacio (viven en un chalet en una urbanización de El Catllar, junto a Tarragona), ni los cuidados que necesita Juana. (La Vanguardia, 15 de junio de 2001)»
Machuca, M. J. (s. d.). Lengua oral y lengua escrita: modelo de análisis [Manuscrit inèdit]. Departament de Filologia Espanyola, Universitat Autònoma de Barcelona.

Característiques lèxiques

El discurs escrit es caracteritza per l’aparició d’elements lèxics «plens».

(castellà)
«La peste porcina es inocua para las personas pero diezma la cabaña porcina y causa graves pérdidas al sector. (La Vanguardia, 15 de junio de 2001)»
 
«La peste porcina clásica es la peor de las pesadillas … Pero antes de nada conviene dejar muy claro que no estamos ante un problema alimentario, no afecta, no se transmite al ser humano. (Antena 3, 14 de junio de 2001)»
Machuca, M. J. (s. d.). Lengua oral y lengua escrita: modelo de análisis [Manuscrit inèdit]. Departament de Filologia Espanyola, Universitat Autònoma de Barcelona.

Organització del discurs

El discurs escrit tendeix a presentar una forma més estructurada i més elaborada que el discurs oral.

En determinats registres del discurs oral és possible introduir elements que l’estructurin: «en primer lloc», «per concloure».

(castellà)
«Un Boeing 767 se ha hundido en las costas de Massachusetts con 217 personas.
Hacía treinta minutos que el avión había despegado del aeropuerto John Fitzgerald Kennedy de Nueva York con destino al Cairo cuando, de forma súbita, la señal desapareció de la pantalla del radar y en poco más de treinta segundos cayó al vacío. La compañía Egyptair niega que haya recibido amenazas y, de momento, descarta la posibilidad de un sabotaje.
Un piloto de dicha compañía asegura que solo puede tratarse de una explosión porque si hubiera sido otra la causa el piloto hubiera tenido tiempo de comunicarlo. (Tele5, 1 de noviembre de 1999)»
 
«Aunque no se conocen las causas del accidente, los investigadores se inclinan más por un fallo mecánico que por un posible atentado.
Otro gran avión de pasajeros, el tercero en tres años, se ha estrellado al salir de Nueva York. El Boeing 767 de Egyptair se cayó del cielo ayer de madrugada con 217 personas a bordo. Los equipos de rescate encontraron restos del avión al sur de la isla de Nantucket (Massachusetts), pero no había rastro de supervivientes.
No se conocen las causas del accidente, aunque la National Transportation Safety Board (NTSB), la organización gubernamental que va a investigarlo, no tiene indicios para pensar que haya sido un atentado. A pesar de ello, el FBI está buscando al único pasajero que desembarcó en Nueva York.
Un fallo mecánico era la hipótesis que más se comentaba ayer. El piloto no envió ningún SOS antes del accidente y el avión desapareció del radar en un abrir y cerrar de ojos. Lo que sucedió, pues, fue imprevisto. (La Vanguardia, 1 de noviembre de 1999)»
Machuca, M. J. (s. d.). Lengua oral y lengua escrita: modelo de análisis [Manuscrit inèdit]. Departament de Filologia Espanyola, Universitat Autònoma de Barcelona.

El discurs escrit tendeix a organitzar-se amb l’estructura subjecte + predicat.

En el discurs escrit es dona una major densitat d’informació que en l’oral.

(anglès)
«A man who turned into a human torch ten days ago after snoozing in his locked car while smoking his pipe has died in hospital. (Evening News, Edinburgh, 22 April 1982)»
Brown, G. i Yule, G. (1983). Discourse analysis. Cambridge University Press (p. 16). https://doi.org/10.1017/CBO9780511805226
Tornar al principi de la pàgina

Llengua oral i llengua escrita

L’escrit i l’oral són dos codis diferents, no necessàriament supeditats l’un a l’altre malgrat la prioritat de la llengua oral.

La tria entre la modalitat escrita i la modalitat oral depèn de la situació comunicativa.

Biber, D. (1988). Variation across speech and writing. Cambridge University Press. https://doi.org/10.1017/CBO9780511621024
 
 

Oral i escrit poden relacionar-se amb dimensions que caracteritzen els registres lingüístics, però no hi ha una única dimensió que separi l’oral de l’escrit.

Existeixen trets lingüístics que es troben predominantment en el discurs oral i trets que es troben predominantment en la llengua escrita, però les dues modalitats disposen de recursos propis per a respondre a les necessitats comunicatives dels parlants.

Tornar al principi de la pàgina

Vegeu també

Llengua oral i llengua escrita