La melodia i l’entonació
La melodia
La melodia és un element suprasegmental que es manifesta mitjançant variacions de l’altura tonal a l’enunciat.
|
(Font de la imatge: Uberuaga, B. P. [Buber]. (2019, 11 de gener). Buber’s Basque flashback: Larry Trask’s introduction to Basque. Buber’s Basque page. https://buber.net/Basque/2019/01/11/bubers-basque-flashback-larry-trasks-introduction-to-basque/)
|
Els correlats articulatoris de la melodia
Des del punt de vista articulatori, la melodia és el resultat de les variacions en la freqüència d’obertura i tancament dels plecs vocals que es produeixen en l’etapa de la producció de la parla corresponent a la fonació.
L’augment de velocitat d’obertura i tancament dels plecs vocals té com a conseqüència un augment de la freqüència fonamental; la disminució de la velocitat d’obertura i tancament dels plecs té com a resultat un descens de la freqüència fonamental.
Activitat dels plecs vocals i corba melòdica en la producció d’una vocal amb canvis ascendents de la freqüència fonamental.
Font de la filmació: Thomas, J. [VOXDOC – the voicedoctor]. (2011, 16 de març). Stroboscopy: Rigid: Normal female vocal cords – glide up [Vídeo]. YouTube. https://www.youtube.com/watch?v=U2tO9w7rPPA
Els correlats acústics de la melodia
El resultat acústic dels canvis en la freqüència d’obertura i tancament dels plecs vocals és la variació de la freqüència fonamental (f0) en el temps.
La melodia es representa acústicament mitjançant l’evolució temporal de la freqüència fonamental.
La representació acústica de la melodia es coneix com a corba melòdica i es pot obtenir mitjançant eines d’anàlisi acústica que detecten les variacions de la freqüència fonamental (f0) en el temps.
Corba melòdica de l’enunciat El viento norte y el sol porfiaban sobre cuál de ellos era el más fuerte ‘La tramuntana i el sol es disputaven sostenint cada u que ell era el més fort’.
El viento norte y el sol porfiaban sobre cuál de ellos era el más fuerte ‘La tramuntana i el sol es disputaven sostenint cada u que ell era el més fort’, resintetitzat amb una corba melòdica (f0) sense variacions (plana) mitjançant el programa Praat.
El viento norte y el sol porfiaban sobre cuál de ellos era el más fuerte ‘La tramuntana i el sol es disputaven sostenint cada u que ell era el més fort’, resintetitzat únicament amb la corba melòdica (f0) mitjançant el programa Praat.
|
(Font de la imatge: Kristine M. Yu. (s. d.). https://www.krisyu.org)
|
Anàlisi de la corba melòdica mitjançant el programa Praat
Anàlisi de la freqüència fonamental
Els correlats perceptius de la melodia
La melodia es percep com una successió de canvis de l’altura tonal (agut/greu) en l’enunciat.
Les parts de l’enunciat amb una freqüència fonamental més elevada es perceben com a més agudes, mentre que les parts amb una freqüència fonamental més baixa es perceben com a més greus.
Corba melòdica de l’enunciat ¿María vive en Málaga? ‘La Maria viu a Màlaga?’.
L’entonació
L’entonació pot considerar-se com el resultat de la integració entre la melodia i l’accent.
Acústicament, l’entonació es representa mitjançant la corba melòdica, que reflecteix simultàniament les variacions en la freqüència fonamental degudes a l’accent i a la melodia.
|
(Font de la imatge: Uberuaga, B. P. [Buber]. (2019, 11 de gener). Buber’s Basque flashback: Larry Trask’s introduction to Basque. Buber’s Basque page. https://buber.net/Basque/2019/01/11/bubers-basque-flashback-larry-trasks-introduction-to-basque/)
|
La representació simbòlica (transcripció) de l’entonació
Unitats emprades en l’anàlisi de l’entonació
Grup fònic
Grup accentual
Format per una síl·laba accentuada i les síl·labes no accentuades adjacents.
Divisió en grups accentuals de l’enunciat La firma del pacto autonómico entre los líderes de los dos principales partidos del país ‘La signatura del pacte autonòmic entre els líders dels dos principals partits del país’: La [firma del] (1) [pacto auto] (2) [nómico entre los] (3) [líderes de los] (4) [dos princi] (5) [pales par] (6) [tidos del pa] (7) [ís] (8).
Garrido, J. M. (2001). La estructura de las curvas melódicas del español: propuesta de modelización. Lingüística Española Actual, 23(2), 173–210.
Unitat melòdica, grup entonatiu
Relacionades amb l’estructuració del discurs en unitats menors.
Assenyalades per la presència d’una discontinuïtat en el patró melòdic o en el patró rítmic.
La discontinuïtat pot aparèixer en forma de reajustament de la freqüència fonamental.
Reajustament de la freqüència fonamental
En anglès es coneix com a f0 reset.
Canvi significatiu en la freqüència fonamental a l’inici d’una unitat melòdica respecte al valor final de la unitat melòdica anterior.
Reajustament de la freqüència fonamental.
Garrido, J. M. (2001). La estructura de las curvas melódicas del español: propuesta de modelización. Lingüística Española Actual, 23(2), 173–210.
Patró melòdic
|
(Font de la imatge: Juana Gil Fernández. (s. d.). https://www.juanagilfernandez.com)
|
Branques del patró melòdic
Branca ascendent: a la branca ascendent es troba sovint l’anomenat ‘accent de frase’.
|
(Font de la imatge: Juana Gil Fernández. (s. d.). https://www.juanagilfernandez.com)
|
Branca descendent: tendència a la declinació.
Oscil·lograma i corba melòdica (interpolada i suavitzada) de l’enunciat María vive en Málaga ‘La Maria viu a Màlaga’. Les fletxes indiquen la branca ascendent i la branca descendent del patró melòdic i l’accent de frase es troba a la seqüència [ˈia] de la paraula María.
Inflexió final
Les inflexions (moviments de la corba melòdica) finals del patró melòdic estan relacionades amb la modalitat oracional.
Ascendent (anticadència).
Oscil·lograma i corba melòdica (interpolada i suavitzada) de l’enunciat ¿María vive en Málaga? ‘La Maria viu a Màlaga?’ amb inflexió final ascendent.
Descendent (cadència).
Oscil·lograma i corba melòdica (interpolada i suavitzada) de l’enunciat Ana bebe vino ‘L’Anna beu vi’ amb inflexió final descendent.
La representació simbòlica (transcripció) de l’entonació
Les inflexions finals dels patrons melòdics a les llengües del món
Les funcions de l’entonació
Funció gramatical distintiva
L’entonació assenyala la modalitat oracional.
Oscil·lograma i corba melòdica (interpolada i suavitzada) de l’enunciat María vive en Málaga ‘La Maria viu a Màlaga’ (modalitat enunciativa).
María vive en Málaga ‘La Maria viu a Màlaga’ (modalitat enunciativa).
María vive en Málaga ‘La Maria viu a Màlaga’ (modalitat enunciativa) resintetitzat únicament amb la corba melòdica (f0) mitjançant el programa Praat.
Oscil·lograma i corba melòdica (interpolada i suavitzada) de l’enunciat ¿María vive en Málaga? ‘La Maria viu a Màlaga?’ (modalitat interrogativa).
¿María vive en Málaga? ‘La Maria viu a Màlaga?’ (modalitat interrogativa).
¿María vive en Málaga? ‘La Maria viu a Màlaga?’ (modalitat interrogativa) resintetitzat únicament amb la corba melòdica (f0) mitjançant el programa Praat.
Oscil·lograma i corba melòdica (interpolada i suavitzada) de l’enunciat ¡María vive en Málaga! ‘La Maria viu a Màlaga!’ (modalitat exclamativa).
¡María vive en Málaga! ‘La Maria viu a Màlaga!’ (modalitat exclamativa).
¡María vive en Málaga! ‘La Maria viu a Màlaga!’ (modalitat exclamativa) resintetitzat únicament amb la corba melòdica (f0) mitjançant el programa Praat.
Sintaxi i elements suprasegmentals
Funció pragmàtica
L’entonació pot marcar la informació nova en el discurs.
Oscil·lograma i corba melòdica (suavitzada) dels enunciats María ha venido ‘La Maria ha vingut’ i Ha venido María ‘Ha vingut la Maria’.
María ha venido ‘La Maria ha vingut’ – Ha venido María ‘Ha vingut la Maria’.
María ha venido ‘La Maria ha vingut’ – Ha venido María ‘Ha vingut la Maria’ resintetitzats únicament amb la corba melòdica (f0) mitjançant el programa Praat.
L’entonació també assenyala els diversos valors pragmàtics dels marcadors discursius.
Oscil·lograma, corba d’intensitat i corba melòdica de bueno a l’intercanvi conversacional —Siéntate aquí conmigo —Bueno ‘Seu aquí amb mi —Bé’.
Martín Butragueño, P. (2006). Prosodia del marcador bueno. Anuario de Letras. Lingüística y Filología, 44, 17–76. https://revistas-filologicas.unam.mx/anuario-letras/index.php/al/article/view/1018
Oscil·lograma, corba d’intensitat i corba melòdica de bueno a l’intercanvi conversacional —Me parece que Juan es brillante —Bueno, no es para tanto ‘Em sembla que en Joan és brillant —Bé, no n’hi ha per tant’.
Martín Butragueño, P. (2006). Prosodia del marcador bueno. Anuario de Letras. Lingüística y Filología, 44, 17–76. https://revistas-filologicas.unam.mx/anuario-letras/index.php/al/article/view/1018
Oscil·lograma, corba d’intensitat i corba melòdica de bueno a l’intercanvi conversacional —Te digo que es brillantísimo —Bueno, bueno, que sea menos ‘Et dic que és brillantíssim —Bé, bé, potser no tant’.
Martín Butragueño, P. (2006). Prosodia del marcador bueno. Anuario de Letras. Lingüística y Filología, 44, 17–76. https://revistas-filologicas.unam.mx/anuario-letras/index.php/al/article/view/1018
Oscil·lograma, corba d’intensitat i corba melòdica de bueno a l’intercanvi conversacional —Se trata de que hablemos —Bueno, qué te cuento ‘Es tracta que parlem —Bé, què t’explico’.
Martín Butragueño, P. (2006). Prosodia del marcador bueno. Anuario de Letras. Lingüística y Filología, 44, 17–76. https://revistas-filologicas.unam.mx/anuario-letras/index.php/al/article/view/1018
Oscil·lograma, corba d’intensitat i corba melòdica de bueno a l’intercanvi conversacional —Juan por fin se tituló —Bueno, qué alegría ‘En Joan per fi es va titular —Bé, quina alegria’.
Martín Butragueño, P. (2006). Prosodia del marcador bueno. Anuario de Letras. Lingüística y Filología, 44, 17–76. https://revistas-filologicas.unam.mx/anuario-letras/index.php/al/article/view/1018
Oscil·lograma, corba d’intensitat i corba melòdica de bueno a l’intercanvi conversacional —Juan y María se han divorciado —Bueno, se veía venir ‘En Joan i la Maria s’han divorciat —Bé, ja es veia venir’.
Martín Butragueño, P. (2006). Prosodia del marcador bueno. Anuario de Letras. Lingüística y Filología, 44, 17–76. https://revistas-filologicas.unam.mx/anuario-letras/index.php/al/article/view/1018
L’entonació es pot emprar com a marca de cortesia.
Valors de freqüència fonamental de les síl·labes d’un enunciat interrogatiu emès de forma neutra i emès amb cortesia.
Álvarez, A. i Blondet, M. A. (2003). Cortesía y prosodia: un estudio de la frase cortés en el español de Mérida (Venezuela). A E. Herrera Z. i P. Martín Butragueño (Ed.), La tonía: dimensiones fonéticas y fonológicas (p. 319–330). El Colegio de México.
L’entonació serveix per a destacar o emfasitzar elements del discurs.
Oscil·lograma i corba melòdica (suavitzada) de l’enunciat Y a mí no me representa nadie, en esas conversaciones, nadie ‘I a mi no em representa ningú, en aquestes converses, ningú’ (Juan Carlos Rodríguez Ibarra).
Y a mí no me representa nadie, en esas conversaciones, nadie ‘I a mi no em representa ningú, en aquestes converses, ningú’ (Juan Carlos Rodríguez Ibarra).
Y a mí no me representa nadie, en esas conversaciones, nadie ‘I a mi no em representa ningú, en aquestes converses, ningú’ resintetitzat únicament amb la corba melòdica (f0) mitjançant el programa Praat.
Oscil·lograma i corba melòdica (interpolada i suavitzada) de l’enunciat Tengo derecho ‘Tinc dret’ (Juan Carlos Rodríguez Ibarra).
Tengo derecho ‘Tinc dret’ (Juan Carlos Rodríguez Ibarra).
Tengo derecho ‘Tinc dret’ resintetitzat únicament amb la corba melòdica (f0) mitjançant el programa Praat.
Pragmàtica i elements suprasegmentals
Funció expressiva
L’entonació afegeix matisos expressius al significat de l’enunciat.
Oscil·lograma i corba melòdica (suavitzada) de diferents realitzacions de l’enunciat ¿Adónde va? ‘On va?’.
¿Adónde va? ‘On va?’.
¿Adónde va? ‘On va?’ resintetitzat únicament amb la corba melòdica (f0) mitjançant el programa Praat.
Emocions i elements suprasegmentals
L’entonació a les llengües
Malgrat la variació individual, l’entonació presenta patrons melòdics regulars, propis de cada llengua.
Locutor 1: Corba melòdica (f0) de El viento norte y el sol porfiaban sobre cuál de ellos era el más fuerte, cuando acertó a pasar un viajero envuelto en ancha capa ‘La tramuntana i el sol es disputaven, sostenint cada u que ell era el més fort, quan de sobte, veuen un viatger que s’acosta embolicat en una gran capa’.
Locutor 2: Corba melòdica (f0) de El viento norte y el sol porfiaban sobre cuál de ellos era el más fuerte, cuando acertó a pasar un viajero envuelto en ancha capa ‘La tramuntana i el sol es disputaven, sostenint cada u que ell era el més fort, quan de sobte, veuen un viatger que s’acosta embolicat en una gran capa’.
Locutor 3: Corba melòdica (f0) de El viento norte y el sol porfiaban sobre cuál de ellos era el más fuerte, cuando acertó a pasar un viajero envuelto en ancha capa ‘La tramuntana i el sol es disputaven, sostenint cada u que ell era el més fort, quan de sobte, veuen un viatger que s’acosta embolicat en una gran capa’.
Locutor 4: Corba melòdica (f0) de El viento norte y el sol porfiaban sobre cuál de ellos era el más fuerte, cuando acertó a pasar un viajero envuelto en ancha capa ‘La tramuntana i el sol es disputaven, sostenint cada u que ell era el més fort, quan de sobte, veuen un viatger que s’acosta embolicat en una gran capa’.
Locutor 5: Corba melòdica (f0) de El viento norte y el sol porfiaban sobre cuál de ellos era el más fuerte, cuando acertó a pasar un viajero envuelto en ancha capa ‘La tramuntana i el sol es disputaven, sostenint cada u que ell era el més fort, quan de sobte, veuen un viatger que s’acosta embolicat en una gran capa’.
Locutor 6: Corba melòdica (f0) de El viento norte y el sol porfiaban sobre cuál de ellos era el más fuerte, cuando acertó a pasar un viajero envuelto en ancha capa ‘La tramuntana i el sol es disputaven, sostenint cada u que ell era el més fort, quan de sobte, veuen un viatger que s’acosta embolicat en una gran capa’.
Corba melòdica (f0) de l’enunciat El viento norte y el sol porfiaban sobre cuál de ellos era el más fuerte, cuando acertó a pasar un viajero envuelto en ancha capa ‘La tramuntana i el sol es disputaven, sostenint cada u que ell era el més fort, quan de sobte, veuen un viatger que s’acosta embolicat en una gran capa’ llegit per sis parlants diferents.
Els patrons melòdics poden ser diferents per a cada llengua.
 |
 |
Patrons melòdics enunciatius en castellà, italià i francès.
de Dominicis, A. (1999). Fonologia comparata delle principali lingue europee moderne (2a ed.). Cooperativa Libraria Universitaria Editrice Bologna (CLUEB).
 |
 |
Patrons melòdics interrogatius en castellà, italià i francès.
de Dominicis, A. (1999). Fonologia comparata delle principali lingue europee moderne (2a ed.). Cooperativa Libraria Universitaria Editrice Bologna (CLUEB).
 |
 |
Patrons melòdics interrogatius (amb partícula interrogativa) en castellà, italià i francès.
de Dominicis, A. (1999). Fonologia comparata delle principali lingue europee moderne (2a ed.). Cooperativa Libraria Universitaria Editrice Bologna (CLUEB).
Inici de The North Wind and the Sun llegit per un parlant d’anglès.
Inici de La bise et le soleil llegit per un parlant de francès.
Inici de La bise et le soleil llegit per un parlant de francès amb la freqüència fonamental i la durada segmental d’un parlant d’anglès. Manipulació realitzada mitjançant el programa Praat.
Inici de The North Wind and the Sun llegit per un parlant d’anglès amb la freqüència fonamental i la durada segmental d’un parlant de francès. Manipulació realitzada mitjançant el programa Praat.
En el procés d’aprenentatge d’una llengua estrangera és habitual que els patrons melòdics de la primera llengua es transfereixin a la llengua que s’aprèn.
Oscil·lograma i corba melòdica (suavitzada) de l’enunciat en castellà Eh, muy bien ¿y tú? ‘Eh, molt bé, i tu?’ emès per una parlant nativa d’anglès.
L’anàlisi de l’entonació
L’obtenció de representacions vàlides i generals de les corbes melòdiques es pot concebre com un procés que parteix de la representació de l’evolució temporal de la freqüència fonamental (f0) en un enunciat —la corba melòdica— per arribar a una representació simbòlica —l’anotació— en què s’han eliminat les variacions que dificulten la interpretació de la corba.
Aquest procés es duu a terme en tres etapes:
- el càlcul de la corba melòdica, que requereix la detecció i l’estimació de la freqüència fonamental (f0);
- l’obtenció de la corba melòdica estilitzada;
- l’anotació o transcripció.
Les tres etapes són independents: cada etapa ofereix un tipus de representació diferent que pot emprar-se de manera autònoma per a l’anàlisi de l’entonació.
El procés complet permet passar de la forma fonètica concreta de la corba melòdica a la representació fonològica abstracta de l’entonació.
La detecció de la freqüència fonamental (f0)
Tècniques d’estimació de la freqüència fonamental (f0)
Tècniques que operen en el domini temporal
Es basen en el reconeixement de formes periòdiques recurrents a l’ona sonora.
Mètodes basats en la detecció dels pics presents a l’ona sonora (en anglès, peak-picking).
Tècniques relativament senzilles que no requereixen molt temps de càlcul, però que poden donar resultats amb errors.
Procediments basats en l’anàlisi freqüencial
Es determina la distància existent entre els harmònics de l’espectre: autocorrelació, compressió espectral o comparació dels harmònics.
Tècniques més fiables que les temporals, però més lentes perquè requereixen més temps de càlcul.
Oscil·lograma (finestra superior), corba melòdica obtinguda mitjançant un sistema d’estimació temporal, AMDF o Average Magnitude Difference Function (finestra central), i corba melòdica obtinguda mitjançant un sistema d’estimació freqüencial, Comb (finestra inferior) corresponents a l’enunciat Una vez en el interior, los agentes encontraron a tres de los niños ‘Un cop a dins, els agents van trobar tres dels nens’, emès per una locutora. Les dues tècniques s’han desenvolupat en el Laboratoire Parole et Langage de la Université de Provence i s’han integrat en el programa Phonédit.
Estruch, M., Garrido, J. M., Llisterri, J. i Riera, M. (2007). Técnicas y procedimientos para la representación de las curvas melódicas. Revista de Lingüística Teórica y Aplicada, 45(2), 59–87. https://doi.org/10.4067/S0718-48832007000200007
Les corbes melòdiques obtingudes tant amb els sistemes temporals com amb els freqüencials plantegen alguns problemes quan es fan servir com a base per a l’anàlisi de l’entonació:
- omissió o duplicació de períodes;
- consideració de segments sords com a sonors, i viceversa;
- salts d’octava (punts amb una freqüència dues vegades més alta o més baixa que l’original).
La minimització d’errors en l’estimació de la freqüència fonamental (f0)
Limitació del rang freqüencial
El rang freqüencial en el qual se cerquen els valors de la freqüència fonamental es pot establir en funció del parlant que s’està analitzant.
És probable que els valors de freqüència fonamental situats fora del rang freqüencial d’un parlant siguin el resultat d’errors del programa de detecció de l’f0.
Si es limita el rang freqüencial en el moment de la detecció de l’f0, l’algorisme descarta automàticament els valors freqüencials situats per sota del llindar mínim o per sobre del llindar màxim.
Per tal d’ajustar correctament els paràmetres de l’anàlisi, cal conèixer prèviament el rang freqüencial del parlant.
Oscil·lograma (finestra superior), corba melòdica obtinguda delimitant el rang freqüencial entre 75 Hz i 600 Hz (finestra central) i corba melòdica obtinguda delimitant el rang freqüencial entre 130 Hz i 300 Hz (finestra inferior) corresponents a l’enunciat Una vez en el interior, los agentes encontraron a tres de los niños ‘Un cop a dins, els agents van trobar tres dels nens’, emès per una locutora.
Estruch, M., Garrido, J. M., Llisterri, J. i Riera, M. (2007). Técnicas y procedimientos para la representación de las curvas melódicas. Revista de Lingüística Teórica y Aplicada, 45(2), 59–87. https://doi.org/10.4067/S0718-48832007000200007
En la segona versió de la corba, obtinguda delimitant el rang freqüencial entre 130 Hz i 300 Hz (finestra inferior), no s’observen els errors d’estimació de la freqüència fonamental que apareixen a la primera versió, calculada amb un rang freqüencial entre 75 Hz i 600 Hz (finestra central).
Tècniques de suavització
Una altra tècnica per a minimitzar els errors és incorporar a l’anàlisi un procés de suavització (en anglès, smoothing) que s’aplica un cop detectats els valors de freqüència fonamental (f0).
En la suavització s’empren una sèrie de restriccions orientades a detectar els valors d’f0 que són el resultat d’errors de detecció:
- es compara cada valor d’f0 amb els valors anteriors i posteriors i es defineix un percentatge màxim de variació de cada valor respecte als valors adjacents; els valors d’f0 que superen el percentatge màxim de variació establert es considera que corresponen a errors de detecció;
- el nombre de valors adjacents amb els quals es compara cada valor d’f0 i el percentatge de variació són específics de cada programa.
En el programa MES (desenvolupat al Laboratoire Parole et Langage de la Université de Provence), cada valor d’f0 es compara amb els valors anteriors i posteriors i, si supera un percentatge de variació predeterminat (el 5 % en aquest cas), es considera que es tracta d’un valor erroni.
En altres algorismes, cada valor d’f0 es compara únicament amb el valor anterior; existeix, també, la possibilitat de modificar el percentatge de variació.
Els valors de freqüència fonamental que es consideren invàlids a causa d’un error de detecció de l’f0 s’apropen als valors adjacents o bé s’eliminen de la corba melòdica.
Oscil·lograma i corba melòdica obtinguda mitjançant un sistema de detecció de la freqüència fonamental sense suavització i amb errors de detecció (finestra superior) i corba melòdica amb suavització per a corregir els errors de detecció (finestra inferior) corresponents a l’enunciat Una vez en el interior, los agentes encontraron a tres de los niños ‘Un cop a dins, els agents van trobar tres dels nens’, emès per una locutora. L’obtenció de les corbes melòdiques i la suavització s’han realitzat amb el programa Praat.
Estruch, M., Garrido, J. M., Llisterri, J. i Riera, M. (2007). Técnicas y procedimientos para la representación de las curvas melódicas. Revista de Lingüística Teórica y Aplicada, 45(2), 59–87. https://doi.org/10.4067/S0718-48832007000200007
Anàlisi de la freqüència fonamental
Suavització de la corba melòdica mitjançant el programa Praat
L’estilització de la corba melòdica
Les variacions micromelòdiques
A les corbes melòdiques es troben canvis i ruptures relacionades amb les característiques intrínseques dels elements segmentals (vocals i consonants) que formen els enunciats: variacions micromelòdiques o microprosòdiques.
Les variacions micromelòdiques no aporten informació lingüística relacionada amb la interpretació de la corba melòdica com a tal, però poden aportar indicis addicionals per a identificar els elements segmentals:
- l’anomenada ‘freqüència fonamental intrínseca’ de les vocals, que depèn del grau d’obertura: les vocals tancades presenten una freqüència fonamental més elevada que les vocals obertes;
- els lleus descensos de la freqüència fonamental deguts a les característiques de certes classes de consonants com les aproximants i les ròtiques;
- els ascensos i els descensos de la freqüència fonamental que s’observen abans i després d’un segment sonor deguts a la coarticulació.
Oscil·lograma i corba melòdica corresponents a l’enunciat Una vez en el interior ‘Un cop a dins’, emès per una locutora. Les línies verticals representen els límits entre segments.
Es mostra el descens en la freqüència fonamental que provoca la ròtica simple intervocàlica en el mot interior i el lleu moviment a l’inici de la vocal que apareix després de la consonant [t̪] en aquesta mateixa paraula.
Estruch, M., Garrido, J. M., Llisterri, J. i Riera, M. (2007). Técnicas y procedimientos para la representación de las curvas melódicas. Revista de Lingüística Teórica y Aplicada, 45(2), 59–87. https://doi.org/10.4067/S0718-48832007000200007
Els segments sords, com que no tenen f0, produeixen interrupcions en la corba melòdica que poden crear problemes en el procés d’interpretació.
Aquestes interrupcions no són perceptibles per a l’oïdor, que possiblement duu a terme un procés de reconstrucció del contorn melòdic; per aquest motiu, no són pertinents en l’estudi de l’entonació des d’un punt de vista lingüístic.
La noció d’estilització
Parenchyma, H. (2007). Cartoon theories of linguistics: Part E – Phonetics vs. phonology. Speculative Grammarian, CLIII(1). https://specgram.com/CLIII.1/09.parenchyma.cartoon.e.html
Corba melòdica estilitzada
En el procés d’estilització les corbes melòdiques es redueixen a una sèrie discreta de punts, que es consideren els valors d’f0 rellevants per a l’anàlisi: aquests punts s’anomenen punts d’inflexió.
En l’estilització es tenen en compte les variacions en la direcció del moviment de la corba melòdica que es consideren significatives.
Els punts d’inflexió s’uneixen o interpolen mitjançant línies (rectes o corbes) que proporcionen una representació dels moviments en què es pot descompondre la corba melòdica.
Punts d’inflexió
Punts en què es produeix un canvi significatiu en la trajectòria de la corba melòdica.
La interpolació entre punts d’inflexió permet definir el patró melòdic.
Estilització de la corba melòdica de l’enunciat Ramón llegó en avión ‘En Ramon va arribar en avió’, emès per un locutor, mitjançant una sèrie de punts d’inflexió rellevants.
Garrido, J. M. (2001). La estructura de las curvas melódicas del español: propuesta de modelización. Lingüística Española Actual, 23(2), 173–210.
Pics i valls
Augments (pics) i disminucions (valls) de la freqüència fonamental.
La interpolació entre els pics, per una banda, i la interpolació entre les valls, per una altra, permeten definir les línies de declinació superior (la que uneix els pics) i inferior (la que uneix les valls) del patró melòdic.
Etiquetatge de la corba melòdica en pics i valls de l’enunciat «No dictem signes de puntuació».
Artigas, R., Fernández, J. M., Garrido, J. M. i Llisterri, J. (1995). Contribució a l’estudi de les modalitats oracionals del català I i II. Jornades sobre Llengua i Ensenyament (Vol. 2, p. 14–40). Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona. https://joaquimllisterri.cat/publicacions/Artigas_Fernandez_Garrido_Llisterri_95_Modalitat_oracional_catala.pdf
Declinació
Descens gradual de la freqüència fonamental en l’enunciat.
Relacionada amb la disminució gradual de la pressió subglòtica —i, per tant, amb la disminució de la freqüència d’obertura i de tancament dels plecs vocals— des del principi fins al final de l’enunciat.
La declinació a l’enunciat.
Garrido, J. M. (1991). Modelización de patrones melódicos del español para la síntesis y el reconocimiento de habla. Universitat Autònoma de Barcelona, Departament de Filologia Espanyola. https://joaquimllisterri.cat/publicacions_GF/Garrido_91_Modelizacion.pdf
La declinació en el paràgraf.
Garrido, J. M., Llisterri, J., de la Mota, C. i Ríos, A. (1993). Prosodic differences in reading style: Isolated vs. contextualized sentences. A 3rd European Conference on Speech Communication and Technology (Eurospeech 1993). Berlin, Germany, 22–25 September 1993 (Vol. 1, p. 573–576). ISCA Archive. https://doi.org/10.21437/Eurospeech.1993-135
Procediments d’estilització de la corba melòdica
Estilització ampla: detecció d’un menor nombre de punts.
Estilització estreta: detecció d’un major nombre de punts.
Una estilització basada en criteris de tipus lingüístic, en què es calculi un valor d’f0 per a cada síl·laba, per exemple, serà més estreta que una estilització basada en criteris acústics en què es detectin els punts d’inflexió quan s’observa un canvi important en la direcció i el pendent de la corba melòdica.
Mètodes d’estilització basats en criteris lingüístics
S’empra informació lingüística per a la localització dels punts rellevants: límits dels segments o de les síl·labes que formen l’enunciat.
Tenint en compte que els segments vocàlics són les parts menys afectades per les variacions micromelòdiques, els valors d’f0 que serviran per a estilitzar la corba es poden seleccionar en punts de la corba melòdica que coincideixin amb les vocals de l’enunciat que s’analitza.
Corba melòdica i estilització corresponents a l’enunciat Una vez en el interior ‘Un cop a dins’, emès per una locutora. Els cercles indiquen els punts de la corba melòdica que es troben al principi, al centre o al final dels segments vocàlics de l’enunciat.
Estruch, M., Garrido, J. M., Llisterri, J. i Riera, M. (2007). Técnicas y procedimientos para la representación de las curvas melódicas. Revista de Lingüística Teórica y Aplicada, 45(2), 59–87. https://doi.org/10.4067/S0718-48832007000200007
Prosogram
Mertens, P. (2024, 11 de novembre). Prosogram 3.05 + Polytonia. https://sites.google.com/site/prosogram/home
Sistema d’estilització automàtica basada en informació lingüística desenvolupat per Piet Mertens.
Les corbes melòdiques s’estilitzen amb criteris perceptius, emprant com a base la segmentació en al·lòfons.
El sistema pretén oferir contorns melòdics estilitzats equivalents a la representació auditiva dels oïdors.
Prosograma corresponent a l’enunciat Una vez en el interior, los agentes encontraron a tres de los niños ‘Un cop a dins, els agents van trobar tres dels nens’, emès per una locutora.
Estruch, M., Garrido, J. M., Llisterri, J. i Riera, M. (2007). Técnicas y procedimientos para la representación de las curvas melódicas. Revista de Lingüística Teórica y Aplicada, 45(2), 59–87. https://doi.org/10.4067/S0718-48832007000200007
Mètodes d’estilització basats en criteris acústics
En els mètodes basats en criteris acústics no és necessari segmentar prèviament els enunciats en unitats fonètiques o lingüístiques.
La corba melòdica es converteix en una sèrie de punts d’inflexió units per línies.
Les diferències entre els dos mètodes d’estilització rauen, per una part, en el procediment d’obtenció dels punts d’inflexió i, per una altra, en la interpolació entre els punts, que es pot realitzar mitjançant línies rectes o mitjançant corbes.
L’objectiu comú dels mètodes d’estilització a partir de criteris acústics és que la corba estilitzada sigui perceptivament equivalent a l’original.
El mètode de l’IPO
|
(Font de la imatge: Haepers, K. i Maes, L. (2003). Germanist werd hoogleraar industrial design: René Collier (promotie 1967). Mededelingenblad van de Leuvense Germanisten, 16. https://alum.kuleuven.be/germaanse/archief-alumni-germaanse/mededelingenblad/portretten-van-germanisten/mededelingenblad-van-de-leuvense-germanisten-jaargang-16-2003-3)
|
(Font de la imatge: Nooteboom, S. G. (1996). Antonie Cohen. Phonetica, 53, 230–232. https://doi.org/10.1159/000262203)
|
|
Garrido, J. M. (2003). La escuela holandesa: el modelo IPO. A P. Prieto (Ed.), Teorías de la entonación (p. 97–122). Ariel.
(Font de la imatge: Juan María Garrido Almiñana. (s. d.). https://sites.google.com/site/juanmariagarrido/)
|
Desenvolupat des de principis dels anys seixanta a l’Institute for Perception Research (IPO, Instituut voor Perceptie Onderzoek) a Eindhoven (Països Baixos) per Johan ’t Hart, Antonie Cohen i René Collier.
L’objectiu del procés és obtenir una versió estilitzada de la corba melòdica original, formada per línies rectes i que:
- no es distingeixi perceptivament de la corba melòdica original;
- presenti el menor nombre possible de segments (línies rectes).
El tipus de representació obtinguda es coneix en anglès com a close-copy stylization.
Procediment manual que requereix un esforç important per a obtenir les estilitzacions.
Aplicació del model de l’IPO al castellà
|
(Font de la imatge: Juan María Garrido Almiñana. (s. d.). https://sites.google.com/site/juanmariagarrido/)
|
Es consideren les diferències freqüencials entre els diferents valors d’f0 de la corba melòdica per a determinar els punts d’inflexió.
S’extreu una sèrie de valors en determinats punts de la corba melòdica: valor temporal i valor d’f0 al principi de la corba, en cada punt d’inflexió i al final de la corba.
Els valors obtinguts s’uneixen amb línies rectes i s’obté la corba melòdica estilitzada.
Representació de l’entonació mitjançant el model de l’IPO
MOMEL (MOdelling MELody)
|
(Font de la imatge: Hirst, D. (s. d.). Daniel Hirst [Perfil a Google Scholar]. Google Scholar. Consultat el 4 d’octubre de 2026, a https://scholar.google.com/citations?user=OEgFhrsAAAAJ)
|
|
(Font de la imatge: Baqué, L. (s. d.). Papers [Perfil a Academia.edu]. Academia.edu. Consultat el 4 d’octubre de 2026, a https://uab.academia.edu/LorraineBaqu%C3%A9)
|
(Font de la imatge: Estruch, M. (s. d.). Mònica Estruch Axmacher [Perfil a LinkedIn]. LinkedIn. Consultat el 4 d’octubre de 2026, a https://www.linkedin.com/in/m%C3%B2nica-estruch-axmacher-9636a589/)
|
Desenvolupat en el Laboratoire Parole et Langage de la Université de Provence per Daniel Hirst, Albert Di Cristo i Robert Espesser.
Procediment creat inicialment com a part del programa MES (Motif Environment for Speech), integrat posteriorment en el programa comercial Phonédit, i disponible també en forma de connector per al programa Praat.
Hirst, D. (2007). A Praat plugin for MOMEL and INTSINT with improved algorithms for modelling and coding intonation. A J. Trouvain i W. J. Barry (Ed.), 16th International Congress of Phonetic Sciences. Saarbrücken, Germany, 6–10 August 2007 (p. 1233–1236). https://www.icphs2007.de/conference/Papers/1443/index.html
Resultat de l’anàlisi automàtica de la corba melòdica realitzat mitjançant l’script «Momel and Intsint» desenvolupat per Cyril Auran, i el programa Praat.
Auran, C. (s. d.). Momel and Intsint [Script de Praat]. Villeneuve d’Ascq, Laboratoire Savoirs, Textes, Langage, Université Charles de Gaulle – Lille 3.
Amb l’algorisme MOMEL es determinen els punts d’inflexió mitjançant un càlcul de regressió que detecta els punts d’inflexió en la corba melòdica i elimina els valors irrellevants.
Amb una funció quadràtica (quadratic spline function) s’uneixen els punts d’inflexió mitjançant paràboles.
Amb aquest mètode es pretén obtenir corbes estilitzades perceptivament equivalents a les originals; així i tot, és necessari validar els resultats mitjançant la resíntesi i corregir manualment els valors d’alguns punts d’inflexió.
Oscil·lograma (finestra superior) i corba melòdica estilitzada (finestra inferior) corresponents a l’enunciat Una vez en el interior, los agentes encontraron a tres de los niños ‘Un cop a dins, els agents van trobar tres dels nens’, emès per una locutora. La corba melòdica s’ha obtingut mitjançant MOMEL.
Estruch, M., Garrido, J. M., Llisterri, J. i Riera, M. (2007). Técnicas y procedimientos para la representación de las curvas melódicas. Revista de Lingüística Teórica y Aplicada, 45(2), 59–87. https://doi.org/10.4067/S0718-48832007000200007
Representació de l’entonació mitjançant INTSINT
Avaluació de MOMEL en el projecte LRE-62050 MULTEXT (Multilingual Text Tools and Corpora, 1994–1996)
|
(Font de la imatge: Astésano, C. (s. d.). Corine Astésano [Perfil a Google Scholar]. Google Scholar. Consultat el 4 d’octubre de 2026, a https://scholar.google.com/citations?user=9bAMR2AAAAAJ)
|
(Font de la imatge: Hirst, D. (s. d.). Daniel Hirst [Perfil a Google Scholar]. Google Scholar. Consultat el 4 d’octubre de 2026, a https://scholar.google.com/citations?user=OEgFhrsAAAAJ)
|
|
(Font de la imatge: Jean Véronis. (2026, 30 de juny). A Wikipédia. https://fr.wikipedia.org/wiki/Jean_Véronis)
|
Comparació entre les corbes melòdiques originals i les estilitzades automàticament en un corpus de 40 paràgrafs.
Es considera que existeix un error quan les corbes melòdiques estilitzades mitjançant MOMEL difereixen perceptivament de les originals.
- 4,37 % d’errors en el corpus en català.
- 4,41 % d’errors en el corpus en castellà.
Amb MOMEL no sempre es detecta l’últim punt d’inflexió abans d’una pausa, especialment si presenta valors d’f0 elevats; també es troben errors en els punts d’inflexió que apareixen immediatament després d’una pausa.
Praat
Estilització de la corba melòdica mitjançant el programa Praat
La normalització de la corba melòdica
|
(Font de la imatge: Juan María Garrido Almiñana. (s. d.). https://sites.google.com/site/juanmariagarrido/)
|
Amb la normalització de les corbes melòdiques es pretén neutralitzar les variacions derivades de:
- la freqüència fonamental pròpia de cada parlant;
- les diferències de durada entre enunciats.
Normalització a partir d’un punt de referència
Normalització dels valors dels punts d’inflexió de la corba melòdica estilitzada restant a cada punt el valor d’f0 del primer punt de la corba.
El valor inicial es converteix en un punt de referència (valor 0) i els valors de la resta de punts d’inflexió s’expressen en funció de la diferència respecte al punt de referència.
Ús d’escales logarítmiques
Les diferències en la freqüència fonamental inherents a cada parlant es neutralitzen emprant una escala logarítmica per a representar els valors freqüencials de la corba melòdica.
El rang freqüencial de la corba corresponent a un mateix enunciat emès per dos parlants (per exemple, un home i una dona) es normalitza si en comptes d’emprar una escala lineal es fa servir una escala logarítmica.
Corbes melòdiques estilitzades corresponents a l’enunciat Una vez en el interior, los agentes encontraron a tres de los niños ‘Un cop a dins, els agents van trobar tres dels nens’ emès per un locutor (esquerra) i per una locutora (dreta), representades utilitzant una escala freqüencial lineal (part superior) i una escala logarítmica (part inferior).
Estruch, M., Garrido, J. M., Llisterri, J. i Riera, M. (2007). Técnicas y procedimientos para la representación de las curvas melódicas. Revista de Lingüística Teórica y Aplicada, 45(2), 59–87. https://doi.org/10.4067/S0718-48832007000200007