La melodia i l’entonació


L’entonació


La melodia

La melodia és un element suprasegmental que es manifesta mitjançant variacions de l’altura tonal a l’enunciat.

«melody /ˈmelədi/ n. 1. The sequence of pitch values in a speake’s voice within a particular utterances» (p. 220).
 
Trask, R. L. (1996). A dictionary of phonetics and phonology. Routledge. https://doi.org/10.4324/9780203695111
Larry Trask
Larry Trask (1944–2004)
(Font de la imatge: Uberuaga, B. P. [Buber]. (2019, 11 de gener). Buber’s Basque flashback: Larry Trask’s introduction to Basque. Buber’s Basque page. https://buber.net/Basque/2019/01/11/bubers-basque-flashback-larry-trasks-introduction-to-basque/)

Els correlats articulatoris de la melodia

Des del punt de vista articulatori, la melodia és el resultat de les variacions en la freqüència d’obertura i tancament dels plecs vocals que es produeixen en l’etapa de la producció de la parla corresponent a la fonació.

L’augment de velocitat d’obertura i tancament dels plecs vocals té com a conseqüència un augment de la freqüència fonamental; la disminució de la velocitat d’obertura i tancament dels plecs té com a resultat un descens de la freqüència fonamental.


Activitat dels plecs vocals i corba melòdica en la producció d’una vocal amb canvis ascendents de la freqüència fonamental.

Font de la filmació: Thomas, J. [VOXDOC – the voicedoctor]. (2011, 16 de març). Stroboscopy: Rigid: Normal female vocal cords – glide up [Vídeo]. YouTube. https://www.youtube.com/watch?v=U2tO9w7rPPA

Els correlats acústics de la melodia

El resultat acústic dels canvis en la freqüència d’obertura i tancament dels plecs glotals és la variació de la freqüència fonamental (f0) en el temps.

La melodia es representa acústicament mitjançant l’evolució temporal de la freqüència fonamental.

La representació acústica de la melodia es coneix com a corba melòdica i es pot obtenir mitjançant eines d’anàlisi acústica que detecten les variacions de la freqüència fonamental (f0) en el temps.

Corba melòdica de l’enunciat El viento norte y el sol porfiaban sobre cuál de ellos era el más fuerte

Corba melòdica de l’enunciat El viento norte y el sol porfiaban sobre cuál de ellos era el más fuerte ‘La tramuntana i el sol es disputaven sostenint cada u que ell era el més fort’.

Corba melòdica de l’enuncia El viento norte y el sol porfiaban sobre cuál de ellos era el más fuerte

El viento norte y el sol porfiaban sobre cuál de ellos era el más fuerte ‘La tramuntana i el sol es disputaven sostenint cada u que ell era el més fort’, resintetitzat amb una corba melòdica (f0) sense variacions (plana) mitjançant el programa Praat.

El viento norte y el sol porfiaban sobre cuál de ellos era el más fuerte ‘La tramuntana i el sol es disputaven sostenint cada u que ell era el més fort’, resintetitzat únicament amb la corba melòdica (f0) mitjançant el programa Praat.

«Fundamental frequency and pitch are used interchangeably, but if we are being precise about the terminology, they are distinct terms. Pitch refers to an auditory percept closely related to the rate of vocal fold vibration, or equivalently, the glottal pulse rate, which is manifested as the rate of repetition of cycles in the acoustic waveform—it is this rate of repetition that is called fundamental frequency, f0. Pitch is not something that can be directly extracted from a recording of speech because it is an interpretation of speech sounds that is mediated by the auditory pathways of the nervous system. What we can extract from recorded speech is fundamental frequency, as it is an acoustic parameter of the speech signal. Although we might refer to the timecourse of fundamental frequency estimated from a recording as the pitch contour, this is strictly a colloquial term for what is more accurately referred to as the fundamental frequency contour or f0 contour» (p. 750).
 
Yu, K. M. (2014). The experimental state of mind in elicitation: Illustrations from tonal fieldwork. Language Documentation & Conservation, 8, 738–777. http://hdl.handle.net/10125/24623
(Font de la imatge: Kristine M. Yu. (s.d.). https://www.krisyu.org)

❯ Anàlisi de la corba melòdica mitjançant el programa Praat

Anàlisi acústica de la freqüència fonamental

Els correlats perceptius de la melodia

La melodia es percep com una successió de canvis de l’altura tonal (agut/greu) en l’enunciat.

Les parts de l’enunciat amb una freqüència fonamental més elevada es perceben com a més agudes, mentre que les parts amb una freqüència fonamental més baixa es perceben com a més greus.

Corba melòdica de l’enunciat María vive en Málaga

Corba melòdica de l’enunciat ¿María vive en Málaga? ‘La Maria viu a Màlaga?’.

tornar al principi

L’entonació

L’entonació pot considerar-se com el resultat de la integració entre la melodia i l’accent.

Acústicament, l’entonació es representa mitjançant la corba melòdica, que reflecteix simultàniament les variacions en la freqüència fonamental degudes a l’accent i a la melodia.

«intonation /ɪntəˈeɪʃnˌ/ n. The use of pitch, and possibly of additional prosodic phenomena such as loudness, tempo and pauses, over a strecht of utterance generally longer than a single word for the purpose of conveying meaning. Intonation is used for a variety of purposes: for marking grammatical boundaries (phrases and clauses), for signalling sentence type (e.g., statements and questions), and for conveying the speaker’s attitude (surprise, irony, anger, etc.)» (p. 184).
 
Trask, R. L. (1996). A dictionary of phonetics and phonology. Routledge. https://doi.org/10.4324/9780203695111
Larry Trask
Larry Trask (1944–2004)
(Font de la imatge: Uberuaga, B. P. [Buber]. (2019, 11 de gener). Buber’s Basque flashback: Larry Trask’s introduction to Basque. Buber’s Basque page. https://buber.net/Basque/2019/01/11/bubers-basque-flashback-larry-trasks-introduction-to-basque/)

❯ La representació simbòlica (transcripció) de l’entonació

Unitats emprades en l’anàlisi de l’entonació

Grup fònic

❯ El grup fònic

Grup accentual

Format per una síŀlaba accentuada i les síŀlabes no accentuades adjacents.

Divisió d’un enunciat en grups accentuals

Divisió en grups accentuals de l’enunciat La firma del pacto autonómico entre los líderes de los dos principales partidos del país ‘La signatura del pacte autonòmic entre els líders dels dos principals partits del país’: La [firma del] (1) [pacto auto] (2) [nómico entre los] (3) [líderes de los] (4) [dos princi] (5) [pales par] (6) [tidos del pa] (7) [ís] (8).

Garrido, J. M. (2001). La estructura de las curvas melódicas del español: propuesta de modelización. Lingüística Española Actual, 23(2), 173–210.

Unitat melòdica, grup entonatiu

Relacionades amb l’estructuració del discurs en unitats menors.

Assenyalades per la presència d’una discontinuïtat en el patró melòdic o en el patró rítmic.

La discontinuïtat pot aparèixer en forma de reajustament de la freqüència fonamental.

Reajustament de la freqüència fonamental

En anglès es coneix com a f0 reset.

Canvi significatiu en la freqüència fonamental a l’inici d’una unitat melòdica respecte al valor final de la unitat melòdica anterior.

Reajustament de la freqüència fonamental

Reajustament de la freqüència fonamental.

Garrido, J. M. (2001). La estructura de las curvas melódicas del español: propuesta de modelización. Lingüística Española Actual, 23(2), 173–210.

Patró melòdic

«Patrón melódico: Forma característica que adopta la curva melódica, dependiendo del tipo de oración que se trate» (p. 544).
 
Gil, J. (2007). Fonética para profesores de español: de la teoría a la práctica. Arco/Libros.
(Font de la imatge: Juana Gil Fernández. (s. d.). https://www.juanagilfernandez.com)

Branques del patró melòdic

Branca ascendent: a la branca ascendent es troba sovint l’anomenat ‘accent de frase’.

«el acento sintáctico, de frase u oracional (a veces denominado principal) es el acento dotado de mayor prominencia en el grupo fónico o la oración; en castellano —digamos en un contexto neutro— es aquel situado más a la derecha del grupo: un. via. je. es. tu. pen.do. Otra cosa es que ese acento oracional se desplace a una sílaba diferente de la última tónica por razón del énfasis de que queramos dotarla, en función de la información que queramos transmitir. Por consiguiente, el acento principal es el resultado de la interfaz entre la fonética y la sintaxis por un lado, y entre la fonética y la pragmática, por otro» (p. 284).
 
Gil, J. (2007). Fonética para profesores de español: de la teoría a la práctica. Arco/Libros.
(Font de la imatge: Juana Gil Fernández. (s. d.). https://www.juanagilfernandez.com)

Branca descendent: tendència a la declinació.

Branques del patró melòdic

Osciŀlograma i corba melòdica (interpolada i allisada) de l’enunciat María vive en Málaga ‘La Maria viu a Màlaga’. Les fletxes indiquen la branca ascendent i la branca descendent del patró melòdic i l’accent de frase es troba a la seqüència [ˈia] de la paraula María.

Inflexió final

Les inflexions (moviments de la corba melòdica) finals del patró melòdic estan relacionades amb la modalitat oracional.

Ascendent (anticadència).

Anticadència

Osciŀlograma i corba melòdica (interpolada i allisada) de l’enunciat ¿María vive en Málaga? ‘La Maria viu a Màlaga?’ amb inflexió final ascendent.

Descendent (cadència).

Cadència

Osciŀlograma i corba melòdica (interpolada i allisada) de l’enunciat Ana bebe vino ‘L’Anna beu vi’ amb inflexió final descendent.

❯ La representació simbòlica (transcripció) de l’entonació

❯ Les inflexions finals dels patrons melòdics a les llengües del món

Les funcions de l’entonació

Funció gramatical distintiva

L’entonació assenyala la modalitat oracional.

Osciŀlograma i corba melòdica de l’enunciat María vive en Málaga - modalitat enunciativa

Osciŀlograma i corba melòdica (interpolada i allisada) de l’enunciat María vive en Málaga ‘La Maria viu a Màlaga’ (modalitat enunciativa).

María vive en Málaga ‘La Maria viu a Màlaga’ (modalitat enunciativa).

María vive en Málaga ‘La Maria viu a Màlaga’ (modalitat enunciativa) resintetitzat únicament amb la corba melòdica (f0) mitjançant el programa Praat.

Osciŀlograma i corba melòdica de l’enunciat María vive en Málaga - modalitat interrogativa

Osciŀlograma i corba melòdica (interpolada i allisada) de l’enunciat ¿María vive en Málaga? ‘La Maria viu a Màlaga?’ (modalitat interrogaiva).

¿María vive en Málaga? ‘La Maria viu a Màlaga?’ (modalitat interrogativa).

¿María vive en Málaga? ‘La Maria viu a Màlaga?’ (modalitat interrogativa) resintetitzat únicament amb la corba melòdica (f0) mitjançant el programa Praat.

Osciŀlograma i corba melòdica de l’enunciat María vive en Málaga - modalitat exclamativa

Osciŀlograma i corba melòdica (interpolada i allisada) de l’enunciat ¡María vive en Málaga! ‘La Maria viu a Màlaga!’ (modalitat exclamativa).

¡María vive en Málaga! ‘La Maria viu a Màlaga!’ (modalitat exclamativa).

¡María vive en Málaga! ‘La Maria viu a Màlaga!’ (modalitat exclamativa) resintetitzat únicament amb la corba melòdica (f0) mitjançant el programa Praat.

Entonació i sintaxi

Funció pragmàtica

L’entonació pot marcar la informació nova en el discurs.

Osciŀlograma i corba melòdica dels enunciats María ha venido i Ha venido María

Osciŀlograma i corba melòdica (allisada) dels enunciats María ha venido ‘La Maria ha vingut’ i Ha venido María ‘Ha vingut la Maria’.

María ha venido ‘La Maria ha vingut’ – Ha venido María ‘Ha vingut la Maria’.

María ha venido ‘La Maria ha vingut’ – Ha venido María ‘Ha vingut la Maria’ resintetitzats únicament amb la corba melòdica (f0) mitjançant el programa Praat.

L’entonació també assenyala els diversos valors pragmàtics dels marcadors discursius.

Osciŀlograma, corba melòdica i corba d’intensitat del marcador discursiu Bueno

Osciŀlograma, corba d’intensitat i corba melòdica de bueno a l’intercanvi conversacional —Siéntate aquí conmigo —Bueno ‘Seu aquí amb mi —Bé’.

Martín Butragueño, P. (2003). Hacia una descripción prosódica de los marcadores discursivos: datos del español de México. A E. Herrera Z i P. Martín Butragueño (Ed.), La tonía: dimensiones fonéticas y fonológicas (p. 375–402). El Colegio de México.

Osciŀlograma, corba d’intensitat i corba melòdica del marcador discursiu Bueno

Osciŀlograma, corba d’intensitat i corba melòdica de bueno a l’intercanvi conversacional —Me parece que Juan es brillante —Bueno, no es para tanto ‘Em sembla que en Joan és brillant —Bé, no n’hi ha per tant’.

Martín Butragueño, P. (2003). Hacia una descripción prosódica de los marcadores discursivos: datos del español de México. A E. Herrera Z i P. Martín Butragueño (Ed.), La tonía: dimensiones fonéticas y fonológicas (p. 375–402). El Colegio de México.

Osciŀlograma, corba d’intensitat i corba melòdica del marcador discursiu Bueno

Osciŀlograma, corba d’intensitat i corba melòdica de bueno a l’intercanvi conversacional —Te digo que es brillantísimo —Bueno, bueno, que sea menos ‘Et dic que és brillantíssim —Bé, bé, potser no tant’.

Martín Butragueño, P. (2003). Hacia una descripción prosódica de los marcadores discursivos: datos del español de México. A E. Herrera Z i P. Martín Butragueño (Ed.), La tonía: dimensiones fonéticas y fonológicas (p. 375–402). El Colegio de México.

Osciŀlograma, corba d’intensitat i corba melòdica del marcador discursiu Bueno

Osciŀlograma, corba d’intensitat i corba melòdica de bueno a l’intercanvi conversacional —Se trata de que hablemos —Bueno, qué te cuento ‘Es tracta de que parlem —Bé, què t’explico’.

Martín Butragueño, P. (2003). Hacia una descripción prosódica de los marcadores discursivos: datos del español de México. A E. Herrera Z i P. Martín Butragueño (Ed.), La tonía: dimensiones fonéticas y fonológicas (p. 375–402). El Colegio de México.

Osciŀlograma, corba d’intensitat i corba melòdica del marcador discursiu Bueno

Osciŀlograma, corba d’intensitat i corba melòdica de bueno a l’intercanvi conversacional —Juan por fin se tituló —Bueno, qué alegría ‘En Joan per fi es titula —Bé, quina alegria’.

Martín Butragueño, P. (2003). Hacia una descripción prosódica de los marcadores discursivos: datos del español de México. A E. Herrera Z i P. Martín Butragueño (Ed.), La tonía: dimensiones fonéticas y fonológicas (p. 375–402). El Colegio de México.

Osciŀlograma, corba d’intensitat i corba melòdica del marcador discursiu Bueno

Osciŀlograma, corba d’intensitat i corba melòdica de bueno a l’intercanvi conversacional —Juan y María se han divorciado —Bueno, se veía venir ‘En Joan i la Maria s’han divorciat —Bé, ja es veia venir’.

Martín Butragueño, P. (2003). Hacia una descripción prosódica de los marcadores discursivos: datos del español de México. A E. Herrera Z i P. Martín Butragueño (Ed.), La tonía: dimensiones fonéticas y fonológicas (p. 375–402). El Colegio de México.

L’entonació es pot emprar com a marca de cortesia.

Valors de freqüència fonamental de les síŀlabes d’un enunciat interrogatiu emès de forma neutra i emès amb cortesia

Valors de freqüència fonamental de les síŀlabes d’un enunciat interrogatiu emès de forma neutra i emès amb cortesia.

Álvarez, A., i Blondet, M. A. (2003). Cortesía y prosodia: un estudio de la frase cortés en el español de Mérida (Venezuela). A E. Herrera Z i P. Martín Butragueño (Ed.), La tonía: dimensiones fonéticas y fonológicas (p. 319–330). El Colegio de México.

L’entonació serveix per a destacar o emfasitzar elements del discurs.

Osciŀlograma i corba melòdica de l’enunciat Y a mí no me representa nadie, en esas conversaciones, nadie

Osciŀlograma i corba melòdica (allisada) de l’enunciat Y a mí no me representa nadie, en esas conversaciones, nadie ‘I a mi no em representa ningú, en aquestes converses, ningú’ (Juan Carlos Rodríguez Ybarra).

Y a mí no me representa nadie, en esas conversaciones, nadie ‘I a mi no em representa ningú, en aquestes converses, ningú’ (Juan Carlos Rodríguez Ybarra).

Y a mí no me representa nadie, en esas conversaciones, nadie ‘I a mi no em representa ningú, en aquestes converses, ningú’ resintetitzat únicament amb la corba melòdica (f0) mitjançant el programa Praat.

Osciŀlograma i corba melòdica de l’enunciat Tengo derecho

Osciŀlograma i corba melòdica (interpolada i allisada) de l’enunciat Tengo derecho ‘Tinc dret’ (Juan Carlos Rodríguez Ybarra).

Tengo derecho ‘Tinc dret’ (Juan Carlos Rodríguez Ybarra).

Tengo derecho ‘Tinc dret’ resintetitzat únicament amb la corba melòdica (f0) mitjançant el programa Praat.

Entonació i pragmàtica

Funció expressiva

L’entonació afegeix matisos expressius al significat de l’enunciat.

Osciŀlograma i corba melòdica de diferents realitzacions de l’enunciat Adónde va

Osciŀlograma i corba melòdica (allisada) de diferents realitzacions de l’enunciat ¿Adónde va? ‘On va?’.

¿Adónde va? ‘On va?’.

¿Adónde va? ‘On va?’ resintetitzat únicament amb la corba melòdica (f0) mitjançant el programa Praat.

Prosòdia i emocions

L’entonació a les llengües

Malgrat la variació individual, l’entonació presenta patrons melòdics regulars, propis de cada llengua.

Corba melòdica de l’inici de El viento norte y el sol

Locutor 1: Corba melòdica (f0) de El viento norte y el sol porfiaban sobre cuál de ellos era el más fuerte, cuando acertó a pasar un viajero envuelto en ancha capa ‘La tramuntana i el sol es disputaven, sostenint cada u que ell era el més fort, quan de sobte, veuen un viatger que s’acosta embolicat en una gran capa’.

Corba melòdica de l’inici de El viento norte y el sol

Locutor 2: Corba melòdica (f0) de El viento norte y el sol porfiaban sobre cuál de ellos era el más fuerte, cuando acertó a pasar un viajero envuelto en ancha capa ‘La tramuntana i el sol es disputaven, sostenint cada u que ell era el més fort, quan de sobte, veuen un viatger que s’acosta embolicat en una gran capa’.

Corba melòdica de l’inici de El viento norte y el sol

Locutor 3: Corba melòdica (f0) de El viento norte y el sol porfiaban sobre cuál de ellos era el más fuerte, cuando acertó a pasar un viajero envuelto en ancha capa ‘La tramuntana i el sol es disputaven, sostenint cada u que ell era el més fort, quan de sobte, veuen un viatger que s’acosta embolicat en una gran capa’.

Corba melòdica de l’inici de El viento norte y el sol

Locutor 4: Corba melòdica (f0) de El viento norte y el sol porfiaban sobre cuál de ellos era el más fuerte, cuando acertó a pasar un viajero envuelto en ancha capa ‘La tramuntana i el sol es disputaven, sostenint cada u que ell era el més fort, quan de sobte, veuen un viatger que s’acosta embolicat en una gran capa’.

Corba melòdica de l’inici de El viento norte y el sol

Locutor 5: Corba melòdica (f0) de El viento norte y el sol porfiaban sobre cuál de ellos era el más fuerte, cuando acertó a pasar un viajero envuelto en ancha capa ‘La tramuntana i el sol es disputaven, sostenint cada u que ell era el més fort, quan de sobte, veuen un viatger que s’acosta embolicat en una gran capa’.

Corba melòdica de l’inici de El viento norte y el sol

Locutor 6: Corba melòdica (f0) de El viento norte y el sol porfiaban sobre cuál de ellos era el más fuerte, cuando acertó a pasar un viajero envuelto en ancha capa ‘La tramuntana i el sol es disputaven, sostenint cada u que ell era el més fort, quan de sobte, veuen un viatger que s’acosta embolicat en una gran capa’.

Corba melòdica (f0) de l’enunciat El viento norte y el sol porfiaban sobre cuál de ellos era el más fuerte, cuando acertó a pasar un viajero envuelto en ancha capa ‘La tramuntana i el sol es disputaven, sostenint cada u que ell era el més fort, quan de sobte, veuen un viatger que s’acosta embolicat en una gran capa’ llegit per sis parlants diferents.

Els patrons melòdics poden ser diferents per a cada llengua.

Patrons melòdics enunciatius en castellà, italià i francès
Patrons melòdics enunciatius en castellà, italià i francès

Patrons melòdics enunciatius en castellà, italià i francès.

de Dominicis, A. (1999). Fonologia comparata delle principali lingue europee moderne (2a ed.). Cooperativa Libraria Universitaria Editrice Bologna (CLUEB).

Patrons melòdics interrogatius en castellà, italià i francès
Patrons melòdics interrogatius en castellà, italià i francès

Patrons melòdics interrogatius en castellà, italià i francès.

de Dominicis, A. (1999). Fonologia comparata delle principali lingue europee moderne (2a ed.). Cooperativa Libraria Universitaria Editrice Bologna (CLUEB).

Patrons melòdics interrogatius (amb partícula interrogativa)) en castellà, italià i francès
Patrons melòdics interrogatius (amb partícula interrogativa)) en castellà, italià i francès

Patrons melòdics interrogatius (amb partícula interrogativa)) en castellà, italià i francès.

de Dominicis, A. (1999). Fonologia comparata delle principali lingue europee moderne (2a ed.). Cooperativa Libraria Universitaria Editrice Bologna (CLUEB).

Inici de The North Wind and the Sun llegit per un parlant d’anglès.

Inici de La bise et le soleil llegit per un parlant de francès.

Inici de La bise et le soleil llegit per un parlant de francès amb la freqüència fonamental i la durada segmental d’un parlant d’anglès. Manipulació realitzada mitjançant el programa Praat.

Inici de The North Wind and the Sun llegit per un parlant d’anglès amb la freqüència fonamental i la durada segmental d’un parlant de francès. Manipulació realitzada mitjançant el programa Praat.

En el procés d’aprenentatge d’una llengua estrangera és habitual que els patrons melòdics de la primera llengua es transfereixin a la llengua que s’aprèn.

Osciŀlograma i corba melòdica de l’enunciat Eh, muy bien, y tú produït per un parlant natiu d’anglès

Osciŀlograma i corba melòdica (allisada) de l’enunciat en castellà Eh, muy bien ¿y tú? ‘Eh, molt bé, i tu?’ emès per una parlant nativa d’anglès.

tornar al principi

L’anàlisi de l’entonació

L’obtenció de representacions vàlides i generals de les corbes melòdiques es pot concebre com un procés que parteix de la representació de l’evolució temporal de la freqüència fonamental (f0) en un enunciat —la corba melòdica— per arribar a una representació simbòlica —l’anotació— en la que s’han eliminat les variacions que dificulten la interpretació de la corba.

Aquest procés es duu a terme en tres etapes:

Les tres etapes són independents: cada etapa ofereix un tipus de representació diferent que pot emprar-se de manera autònoma per a l’anàlisi de l’entonació.

El procés complet permet passar de la forma fonètica concreta de la corba melòdica a la representació fonològica abstracta de l’entonació.

La detecció de la freqüència fonamental (f0)

Tècniques d’estimació de la freqüència fonamental (f0)

Tècniques que operen en el domini temporal

Es basen en el reconeixement de formes periòdiques recurrents a l’ona sonora.

Mètodes basats en la detecció dels pics presents a l’ona sonora (en anglès, peak-picking).

Tècniques relativament senzilles que no requereixen molt temps de càlcul, però que poden donar resultats amb errors.

Procediments basats en l’anàlisi freqüencial

Es determina la distància existent entre els harmònics de l’espectre: autocorrelació, compressió espectral o comparació dels harmònics.

Tècniques més fiables que les temporals, però més lentes perquè requereixen més temps de càlcul.

stimació de la freqüència fonamental

Osciŀlograma (finestra superior), corba melòdica obtinguda mitjançant un sistema d’estimació temporal, AMDF o Average Magnitude Difference Function (finestra central), i corba melòdica obtinguda mitjançant un sistema d’estimació freqüencial, Comb, (finestra inferior) corresponents a l’enunciat Una vez en el interior, los agentes encontraron a tres de los niños ‘Un cop a dins, els agents van trobar tres dels nens’, emès per un locutor femení. Les dues tècniques s’han desenvolupat en el Laboratoire Parole et Langage de la Université de Provence i s’han integrat en el programa Phonédit, comercialitzat per l’empresa SQLab.

Estruch, M., Garrido, J. M., Llisterri, J., i Riera, M. (2007). Técnicas y procedimientos para la representación de las curvas melódicas. Revista de Lingüística Teórica y Aplicada, 45(2), 59–87. https://doi.org/10.4067/S0718-48832007000200007

Les corbes melòdiques obtingudes tant amb els sistemes temporals com amb els freqüencials plantegen alguns problemes quan es fan servir com a base per a l’anàlisi de l’entonació:

La minimització d’errors en l’estimació de la freqüència fonamental (f0)

Limitació del rang freqüencial

El rang freqüencial en el qual es cerquen els valors de la freqüència fonamental es pot establir en funció del parlant que s’està analitzant.

És probable que els valors de freqüència fonamental situats fora del rang freqüencial d’un parlant siguin el resultat d’errors del programa de detecció de l’f0.

Si es limita el rang freqüencial en el moment de la detecció de l’f0, l’algorisme descarta automàticament els valors freqüencials situats per sobre o per sota del llindar mínim i màxim.

Per tal d’ajustar correctament els paràmetres de l’anàlisi, cal conèixer prèviament el rang freqüencial del parlant.

Limitació del rang freqüencial

Osciŀlograma (finestra superior), corba melòdica obtinguda delimitant el rang freqüencial entre 75 Hz i 600 Hz (finestra central) i corba melòdica obtinguda delimitant el rang freqüencial entre 130 Hz i 300 Hz (finestra inferior) corresponents a l’enunciat Una vez en el interior, los agentes encontraron a tres de los niños ‘Un cop a dins, els agents van trobar tres dels nens’, emès per un locutor femení.

Estruch, M., Garrido, J. M., Llisterri, J., i Riera, M. (2007). Técnicas y procedimientos para la representación de las curvas melódicas. Revista de Lingüística Teórica y Aplicada, 45(2), 59–87. https://doi.org/10.4067/S0718-48832007000200007

En la segona versió de la corba, obtinguda delimitant el rang freqüencial entre 130 Hz i 300 Hz (finestra inferior), no s’observen els errors d’estimació de la freqüència fonamental que apareixen a la primera versió, calculada amb un rang freqüencial entre 75 Hz i 600 Hz (finestra central).

Tècniques d’allisat

Una altra tècnica per a minimitzar els errors és incorporar a l’anàlisi un procés d’allisat o suavitzat (en anglès, smooting) que s’aplica un cop detectats els valors de freqüència fonamental (f0).

En l’allisat s’empren una sèrie de restriccions orientades a detectar els valors d’f0 que són el resultat d’errors de detecció:

En el programa MES (desenvolupat al Laboratoire Parole et Langage de la Université de Provence), cada valor d’f0 es compara amb els valors anteriors i posteriors i, si supera un percentatge de variació predeterminat (el 5 % en aquest cas), es considera que es tracta d’un valor erroni.

En altres algorismes, cada valor d’f0 es compara únicament amb el valor anterior; existeix, també, la possibilitat de modificar el percentatge de variació.

Els valors de freqüència fonamental que es consideren invàlids a causa d’un error de detecció de l’f0 s’apropen als valors adjacents o bé s’eliminen de la corba melòdica.

Allisat

Osciŀlograma i corba melòdica obtinguda mitjançant un sistema de detecció de la freqüència fonamental sense allisat i amb errors de detecció (finestra superior) i corba melòdica amb allisat per a corregir els errors de detecció (finestra inferior) corresponents a l’enunciat Una vez en el interior, los agentes encontraron a tres de los niños ‘Un cop a dins, els agents van trobar tres dels nens’, emès per un locutor femení. L’obtenció de les corbes melòdiques i l’allisat s’han realitzat amb el programa Praat.

Estruch, M., Garrido, J. M., Llisterri, J., i Riera, M. (2007). Técnicas y procedimientos para la representación de las curvas melódicas. Revista de Lingüística Teórica y Aplicada, 45(2), 59–87. https://doi.org/10.4067/S0718-48832007000200007

Anàlisi acústica de la freqüència fonamental

❯ Allisat de la corba melòdica mitjançant el programa Praat

L’estilització de la corba melòdica

Les variacions micromelòdiques

A les corbes melòdiques es troben canvis i ruptures relacionades amb les característiques intrínseques dels elements segmentals (vocals i consonants) que formen els enunciats: variacions micromelòdiques o microprosòdiques

Les variacions micromelòdiques no aporten informació lingüística relacionada amb la interpretació de la corba melòdica com a tal, però poden aportar indicis addicionals per a identificar els elements segmentals:

Osciŀlograma i corba melòdica de l’enunciat Una vez en el interior

Osciŀlograma i corba melòdica corresponents a l’enunciat Una vez en el interior ‘Un cop a dins’, emès per un locutor femení. Les línies verticals representen els límits entre segments.
Es mostra el descens en la freqüència fonamental que provoca la ròtica simple intervocàlica en el mot interior i el lleu moviment a l’inici de la vocal que apareix després de la consonant [t̪] en aquesta mateixa paraula.

Estruch, M., Garrido, J. M., Llisterri, J., i Riera, M. (2007). Técnicas y procedimientos para la representación de las curvas melódicas. Revista de Lingüística Teórica y Aplicada, 45(2), 59–87. https://doi.org/10.4067/S0718-48832007000200007

Els segments sords, com que no tenen f0, produeixen interrupcions en la corba melòdica que poden crear problemes en el procés d’interpretació.

Aquestes interrupcions no són perceptibles per a l’oïdor, que possiblement duu a terme un procés de reconstrucció del contorn melòdic; per aquest motiu, no són pertinents en l’estudi de l’entonació des d’un punt de vista lingüístic.

Variacions micromelòdiques

La noció d’estilització

Representació no estilitzada
Representació estilitzada

Parenchyma, H. (2007). Cartoon theories of linguistics: Part E – Phonetics vs. phonology. Speculative Grammarian, CLIII(1). https://specgram.com/CLIII.1/09.parenchyma.cartoon.e.html

Corba melòdica estilitzada

En el procés d’estilització les corbes melòdiques es redueixen a una sèrie discreta de punts, que es consideren els valors d’f0 rellevants per a l’anàlisi: aquests punts s’anomenen punts d’inflexió.

En l’estilització es tenen en compte les variacions en la direcció del moviment de la corba melòdica que es consideren significatives.

Els punts d’inflexió s’uneixen o interpolen mitjançant línies (rectes o corbes) que proporcionen una representació dels moviments en què es pot descompondre la corba melòdica.

Punts d’inflexió

Punts en què es produeix un canvi significatiu en la trajectòria de la corba melòdica.

La interpolació entre punts d’inflexió permet definir el patró melòdic.

Punts d’inflexió a la corba melòdica de l’enunciat Ramón llegó en avión

Estilització de la corba melòdica de l’enunciat Ramón llegó en avión ‘En Ramon va arribar en avió’, emès per un parlant masculí, mitjançant una sèrie de punts d’inflexió rellevants.

Garrido, J. M. (2001). La estructura de las curvas melódicas del español: propuesta de modelización. Lingüística Española Actual, 23(2), 173–210.

Pics i valls

Augments (pics) i disminucions (valls) de la freqüencia fonamental.

La interpolació entre els pics, per una banda, i la interpolació entre les valls, per una altra, permeten definir les línies de declinació superior (la que uneix els pics) i inferior (la que uneix les valls) del patró melòdic.

Etiquetat en pics i valls de la corba melòdica de l’enunciat No dictem signes de puntuació

Etiquetat de la corba melòdica en pics i valls de l’enunciat «No dictem signes de puntuació».

Artigas, R., Fernández, J. M., Garrido, J. M., i Llisterri, J. (1995). Contribució a l’estudi de les modalitats oracionals del català I i II. Jornades sobre Llengua i Ensenyament (Vol. 2, p. 14–40). Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona. https://joaquimllisterri.cat/publicacions/Artigas_Fernandez_Garrido_Llisterri_95_Modalitat_oracional_catala.pdf

Declinació

Descens gradual de la freqüència fonamental en l’enunciat.

Relacionada amb la disminució gradual de la pressió subglòtica —i, per tant, amb la disminució de la freqüència d’obertura i de tancament dels plecs vocals— des del principi fins al final de l’enunciat.

Declinació a l’enunciat

La declinació a l’enunciat.

Garrido, J. M. (1991). Modelización de patrones melódicos del español para la síntesis y el reconocimiento de habla. Universitat Autònoma de Barcelona, Departament de Filologia Espanyola. https://joaquimllisterri.cat/publicacions_GF/Garrido_91_Modelizacion.pdf

Declinació en el paràgraf

La declinació en el paràgraf.

Garrido, J. M., Llisterri, J., de la Mota, C., i Ríos, A. (1993). Prosodic differences in reading style: Isolated vs. contextualized sentences. 3rd European Conference on Speech Communication and Technology (Eurospeech 1993). Berlin, Germany, 22-25 September 1993 (Vol. 1, p. 573–576). ISCA Archive. https://www.isca-speech.org/archive/eurospeech_1993/garrido93_eurospeech.html

Procediments d’estilització de la corba melòdica

Estilització ampla: detecció d’un menor nombre de punts.

Estilització estreta: detecció d’un major nombre de punts.

Una estilització basada en criteris de tipus lingüístic, en què es calculi un valor d’f0 per a cada síŀlaba, per exemple, serà més estreta que una estilització basada en criteris acústics en què es detectin els punts d’inflexió quan s’observa un canvi important en la direcció i el pendent de la corba melòdica.

Mètodes d’estilització basats en criteris lingüístics

S’empra informació lingüística per a la localització dels punts rellevants: límits dels segments o de les síŀlabes que formen l’enunciat.

Tenint en compte que els segments vocàlics són les parts menys afectades per les variacions micromelòdiques, els valors d’f0 que serviran per a estilitzar la corba es poden seleccionar en punts de la corba melòdica que coincideixin amb les vocals de l’enunciat que s’analitza.

Corba melòdica estilitzada de l’enunciat Una vez en el interior

Corba melòdica i estilització corresponents a l’enunciat Una vez en el interior ‘Un cop a dins’, emès per una locutora femenina. Els cercles indiquen els punts de la corba melòdica que es troben al principi, al centre o al final dels segments vocàlics de l’enunciat.

Estruch, M., Garrido, J. M., Llisterri, J., i Riera, M. (2007). Técnicas y procedimientos para la representación de las curvas melódicas. Revista de Lingüística Teórica y Aplicada, 45(2), 59–87. https://doi.org/10.4067/S0718-48832007000200007

Prosogram

Mertens, P. (2020, 28 de novembre). Prosogram 3.01 + Polytonia. https://sites.google.com/site/prosogram/home

Sistema d’estilització automàtica basada en informació lingüística desenvolupat per Piet Mertens.

Les corbes melòdiques s’estilitzen amb criteris perceptius, emprant com a base la segmentació en aŀlòfons.

El sistema pretén oferir contorns melòdics estilitzats equivalents a la representació auditiva dels oïdors.

Prosograma de l’enunciat Una vez en el interior, los agentes encontraron a tres de los niños

Prosograma corresponent a l’enunciat Una vez en el interior, los agentes encontraron a tres de los niños ‘Un cop a dins, els agents van trobar tres dels nens’, emès per una locutora femenina.

Estruch, M., Garrido, J. M., Llisterri, J., i Riera, M. (2007). Técnicas y procedimientos para la representación de las curvas melódicas. Revista de Lingüística Teórica y Aplicada, 45(2), 59–87. https://doi.org/10.4067/S0718-48832007000200007

Mètodes d’estilització basats en criteris acústics

En els mètodes basats en criteris acústics no és necessari segmentar prèviament els enunciats en unitats fonètiques o lingüístiques.

La corba melòdica en converteix en una sèrie de punts d’inflexió units per línies.

Les diferències entre els dos mètodes d’estilització rauen, per una part, en el procediment d’obtenció dels punts d’inflexió i, per una altra, en la interpolació entre els punts, que es pot realitzar mitjançant línies rectes o mitjançant corbes

L’objectiu comú dels mètodes d’estilització a partir de criteris acústics és que la corba estilitzada sigui perceptivament equivalent a l’original.

El mètode de l’IPO

’t Hart, J., Collier, R., i Cohen, A. (1990). A perceptual study of intonation: An experimental-phonetic approach to speech melody. Cambridge University Press. https://doi.org/10.1017/CBO9780511627743
 
 
René Collier
René Collier
(Font de la imatge: Haepers, K., i Maes, L. (2003). Germanist werd hoogleraar industrial design: René Collier (promotie 1967). Mededelingenblad van de Leuvense Germanisten, 16. https://alum.kuleuven.be/germaanse/archief-alumni-germaanse/mededelingenblad/portretten-van-germanisten/mededelingenblad-van-de-leuvense-germanisten-jaargang-16-2003-3)
Antonie Cohen
Antonie Cohen (1922–1996)
(Font de la imatge: Nooteboom, S. G. (1996). Antonie Cohen. Phonetica, 53, 230–232. https://doi.org/10.1159/000262203)
Garrido, J. M. (2003). La escuela holandesa: el modelo IPO. A P. Prieto (Ed.), Teorías de la entonación (p. 97–122). Ariel.
 
 
(Font de la imatge: Juan María Garrido Almiñana. (s. d.). https://sites.google.com/site/juanmariagarrido/)

Desenvolupat des de principis dels anys 60 a l’Institute for Perception Research (IPO, Instituut voor Perceptie Onderzoek) a Eindhoven (Països Baixos) per Johan ’t Hart, Antonie Cohen i René Collier.

L’objectiu del procés és obtenir una versió estilitzada de la corba melòdica original, formada per línies rectes i que:

El tipus de representació obtinguda es coneix en anglès com a close-copy stylization.

Procediment manual que requereix un esforç important per a obtenir les estilitzacions.

Aplicació del model de l’IPO al castellà
Garrido, J. M. (1991). Modelización de patrones melódicos del español para la síntesis y el reconocimiento de habla. Universitat Autònoma de Barcelona, Departament de Filologia Espanyola. https://joaquimllisterri.cat/publicacions_GF/Garrido_91_Modelizacion.pdf
 
Garrido, J. M. (1996). Modelling Spanish intonation for text-to-speech applications [Tesi doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona]. TDX, Tesis Doctorals en Xarxa. http://hdl.handle.net/10803/4885
 
Garrido, J. M. (2001). La estructura de las curvas melódicas del español: propuesta de modelización. Lingüística Española Actual, 23(2), 173–210.
 
 
(Font de la imatge: Juan María Garrido Almiñana. (s. d.). https://sites.google.com/site/juanmariagarrido/)

Es consideren les diferències freqüencials entre els diferents valors d’f0 de la corba melòdica per a determinar els punts d’inflexió.

S’extreu una sèrie de valors en determinats punts de la corba melòdica: valor temporal i valor d’f0 al principi de la corba, en cada punt d’inflexió i al final de la corba.

Els valors obtinguts s’uneixen amb línies rectes i s’obté la corba melòdica estilitzada.

❯ Representació de l’entonació mitjançant el model de l’IPO

MOMEL (MOdelling MELody)

Hirst, D., i Espesser, R. (1993). Automatic modelling of fundamental frequency using a quadratic spline function. Travaux de l’Institut de Phonétique d’Aix, 15, 71–85. https://citeseerx.ist.psu.edu/doc_view/pid/22764375685b153ad12add25fb5faf0c2b32ef4b
 
(Font de la imatge: Hirst, D. (s. d.). Daniel Hirst [Perfil a Google Scholar]. Google Scholar. Consultat el 9 d’octubre de 2020, a https://scholar.google.com/citations?user=OEgFhrsAAAAJ)
Baqué, L., i Estruch, M. (2003). Modelo de Aix-en-Provence. A P. Prieto (Ed.), Teorías de la entonación (p. 123–153). Ariel. https://sites.google.com/site/lorrainebaqueuab/publis/ModeloAix-en-ProvenceV3.pdf
 
 
(Font de la imatge: Baqué, L. (s. d.). Papers [Perfil a Academia.edu]. Academia.edu. Consultat el 9 d’octubre de 2020, a https://uab.academia.edu/LorraineBaqué)
(Font de la imatge: Estruch, M. (s. d.). Mònica Estruch Axmacher [Perfil a LinkedIn]. LinkedIn. Consultat el 28 de febrer de 2022, a lhttps://www.linkedin.com/in/mònica-estruch-axmacher-9636a589/)

Desenvolupat en el Laboratoire Parole et Langage de la Université de Provence per Daniel Hirst, Albert Di Cristo i Robert Espesser.

Procediment creat inicialment com a part del programa MES (Motif Environement for Speech), integrat posteriorment en el programa comercial Phonédit, i disponible també en forma de plugin per al programa Praat.

Hirst, D. (2007). A Praat plugin for MOMEL and INTSINT with improved algorithms for modelling and coding intonation. A J. Trouvain i W. J. Barry (Ed.), 16th International Congress of Phonetic Sciences. Saarbrücken, Germany, 6-10 August, 2007 (p. 1233–1236). http://www.icphs2007.de/conference/Papers/1443/index.html

Representació de la corba melòdica mitjançant MOMEL-INTSINT

Resultat de l’anàlisi automàtica de la corba melòdica realitzat mitjançant l’script «Momel and Intsint» desenvolupat per Cyril Auran, i el programa Praat.

Auran, C. (s. d.). Momel and Intsint [Script de Praat]. Villeneuve d’Ascq, Laboratoire Savoirs, Textes, Langage, Université Charles de Gaulle - Lille3.

Amb l’algorisme MOMEL es determinen els punts d’inflexió mitjançant un càlcul de regressió que detecta els punts d’inflexió en la corba melòdica i elimina els valors irrellevants.

Amb una funció quadràtica (quadratic spline function) s’uneixen els punts d’inflexió mitjançant paràboles.

Amb aquest mètode es pretén obtenir corbes estilitzades perceptivament equivalents a les originals; tot i així, és necessari validar els resultats mitjançant la resíntesi i corregir manualment els valors d’alguns punts d’inflexió

Estilització mitjançant MOMEL

Osciŀlograma (finestra superior) i corba melòdica estilitzada (finestra inferior) corresponents a l’enunciat Una vez en el interior, los agentes encontraron a tres de los niños ‘Un cop a dins, els agents van trobar tres dels nens’, emès per una locutora femenina. La corba melòdica s’ha obtingut mitjançant MOMEL.

Estruch, M., Garrido, J. M., Llisterri, J., i Riera, M. (2007). Técnicas y procedimientos para la representación de las curvas melódicas. Revista de Lingüística Teórica y Aplicada, 45(2), 59–87. https://doi.org/10.4067/S0718-48832007000200007

❯ Representació de l’entonació mitjançant INTSINT

Avaluació de MOMEL en el projecte LRE-62050 MULTEXT (Multilingual Text Tools and Corpora, 1994–1996).
Astésano, C., Espesser, R., Hirst, D., i Llisterri, J. (1997). Stylisation automatique de la fréquence fondamentale: une évaluation multilingue. A Actes du 4e Congrés Français d’Acoustique. Marseille, France. 14-18 avril, 1997 (Vol. 1, p. 441–443). Teknea. https://joaquimllisterri.cat/publicacions/Astesano_et_al_97.pdf
 
 
(Font de la imatge: Astésano, C. (s. d.). Corine Astésano [Perfil a Google Scholar]. Google Scholar. Consultat el 10 d’octubre de 2020, a https://scholar.google.com/citations?user=9bAMR2AAAAAJ)
(Font de la imatge: Hirst, D. (s. d.). Daniel Hirst [Perfil a Google Scholar]. Google Scholar. Consultat el 9 d’octubre de 2020, a https://scholar.google.com/citations?user=OEgFhrsAAAAJ)
Campione, E., i Véronis, J. (2000). Une évaluation de l’algorithme de stylisation mélodique MOMEL. TIPA, Travaux Interdisciplinaires du Laboratoire Parole et Langage d’Aix-en-Provence, 19, 27–44. https://hal.archives-ouvertes.fr/hal-00285557
 
 
(Font de la imatge: Campione, E. (s. d.). Estelle Campione-Veronis [Perfil a LinkedIn]. LinkedIn. Consultat el 10 d’octubre de 2020, a https://www.linkedin.com/in/estelle-campione-veronis-9b65b7a4/)

Jean Véronis (1955–2013)
(Font de la imatge: Aixtal – Obra personal, CC BY-SA 3.0, Enllaç)
Llisterri, J. (1996). Prosody tools efficiency and failures (WP 4 Corpus, T4.6 Speech markup and validation, Deliverable 4.5.2. Final Report). LRE-62050 MULTEXT, Multilingual Text Tools and Corpora. https://joaquimllisterri.cat/publicacions/Prosody_tools_96.pdf

Comparació entre les corbes melòdiques originals i les estilitzades automàticament en un corpus de 40 paràgrafs.

Es considera que existeix un error quan les corbes melòdiques estilitzades mitjançant MOMEL difereixen perceptivament de les originals.

Amb MOMEL no sempre es detecta l’últim punt d’inflexió abans d’una pausa, especialment si presenta valors d’f0 elevats; també es troben errors en els punts d’inflexió que apareixen immediatament després d’una pausa.

Praat

❯ Estilització de la corba melòdica mitjançant el programa Praat

La normalització de la corba melòdica

Garrido, J. M. (1991). Modelización de patrones melódicos del español para la síntesis y el reconocimiento de habla. Universitat Autònoma de Barcelona, Departament de Filologia Espanyola. https://joaquimllisterri.cat/publicacions_GF/Garrido_91_Modelizacion.pdf
 
Garrido, J. M. (1991). Estilización de patrones melódicos del español para sistemas de conversión texto-habla. Procesamiento del Lenguaje Natural, 11, 209–220. https://joaquimllisterri.cat/publicacions_GF/Garrido_91_Estilizacion_Patrones_Melodicos_Sintesis.pdf
 
 
(Font de la imatge: Juan María Garrido Almiñana. (s. d.). https://sites.google.com/site/juanmariagarrido/)

Amb la normalització de les corbes melòdiques es pretén neutralitzar les variacions derivades de:

Normalització a partir d’un punt de referència

Normalització dels valors dels punts d’inflexió de la corba melòdica estilitzada restant a cada punt el valor d’f0 del primer punt de la corba.

El valor inicial es converteix en un punt de referència (valor 0) i els valors de la resta de punts d’inflexió s’expressen en funció de la diferència respecte al punt de referència.

Ús d’escales logarítmiques

Les diferències en la freqüència fonamental inherents a cada parlant es neutralitzen emprant una escala logarítmica per a representar els valors freqüencials de la corba melòdica.

El rang freqüencial de la corba corresponent a un mateix enunciat emès per dos parlants (per exemple, un de masculí i un de femení) es normalitza si en comptes d’emprar una escala lineal es fa servir una escala logarítmica.

Corbes melòdiques estilitzades representades amb una escala lineal i amb una escala logarítmica

Corbes melòdiques estilitzades corresponents a l’enunciat Una vez en el interior, los agentes encontraron a tres de los niños ‘Un cop a dins, els agents van trobar tres dels nens’ emès per un parlant masculí (esquerra) i per un parlant masculí (dreta), representades utilitzant una escala freqüencial lineal (part superior) i una escala logarítmica (part inferior).

Estruch, M., Garrido, J. M., Llisterri, J., i Riera, M. (2007). Técnicas y procedimientos para la representación de las curvas melódicas. Revista de Lingüística Teórica y Aplicada, 45(2), 59–87. https://doi.org/10.4067/S0718-48832007000200007

tornar al principi

L’entonació


La melodia i l’entonació
Joaquim Llisterri, Departament de Filologia Espanyola, Universitat Autònoma de Barcelona

La pàgina va ser modificada per darrera vegada el