Gil, J. (2007). Fonética para profesores de español: de la teoría a la práctica. Arco/Libros.
|
(Font de la imatge: Juana Gil Fernández. (s. d.). https://www.juanagilfernandez.com)
|
L’accent
L’accent es pot definir com la prominència d’una síŀlaba en contrast amb les que l’envolten.
La prominència originada per l’accent es manifesta acústicament i és percebuda pels parlants.
Mitjançant l’accent es crea un contrast entre síŀlabes prominents (tòniques, accentuades) i síŀlabes sense prominència (àtones, inaccentuades).
|
(Font de la imatge: Juana Gil Fernández. (s. d.). https://www.juanagilfernandez.com)
|
En anglès existeixen dos termes relacionat amb la noció d’accent:
En les llengües amb accent lliure —llengües en què l’accent es pot donar a qualsevol síŀlaba de la paraula— l’accent pot tenir un valor contrastiu (distintiu) i diferenciar significats de paraules.
El patró accentual correspon a la posició de l’accent en la paraula.
| agut – oxíton | [ˈanimo] ánimo ‘ànim’ | |
| pla – greu – paroxíton | [aˈnimo] animo ‘jo animo’ | |
| esdrúixol – proparoxíton | [aniˈmo] animó ‘ell/ella va animar’ |
Osciŀlograma, corba melòdica (línia contínua) i corba d’intensitat (línia de punts) de les paraules ánimo ‘ànim’, animo ‘jo animo’ i animó ‘ell/ella va animar’.
Contrast accentual entre ánimo ‘ànim’, animo ‘jo animo’ i animó ‘ell/ella va animar’.
ánimo ‘ànim’, animo ‘jo animo’ i animó ‘ell/ella va animar&rsquo resintetitzats únicament amb la corba melòdica (f0) mitjançant el programa Praat.
Osciŀlograma, corba melòdica (línia contínua) i corba d’intensitat (línia de punts) del contrast accentual entre els enunciats El vino de Jerez ‘El vi de Jerez’ i Él vino de Jerez ‘Ell va venir de Jerez’.
Osciŀlograma, corba melòdica (línia contínua) i corba d’intensitat (línia de punts) del contrast accentual entre els enunciats No se nada en el colegio ‘No es neda a l’escola’ i No sé nada en el colegio ‘No sé res a l’escola’.
Osciŀlograma, corba melòdica (línia contínua) i corba d’intensitat (línia de punts) del contrast accentual entre els enunciats No sabía que estudiaba ‘No sabia que estudiava’ i No sabía qué estudiaba ‘No sabia què estudiava’.
Contrastos accentuals entre els enunciats El vino de Jerez / Él vino de Jerez ‘El vi de Jerez / Ell va venir de Jerez’, No se nada en el colegio / No sé nada en el colegio ‘No es neda a l’escola / No sé res a l’escola’ i No sabía que estudiaba / No sabía qué estudiaba ‘No sabia que estudiava / No sabia què estudiava’.
Aguilar, L. (2000). La prosodia. A S. Alcoba (Coord.), La expresión oral (p. 89–146). Ariel.
Parell mínim accentual: [ˈpeθes] ~ [peˈθes].
Barbazán, L. [@Loli_Ba]. (2014, 26 de desembre). Pero mira cómo beben, los PCs en el río… [Imatge adjunta] [Tuit]. Twitter. https://twitter.com/loli_ba/status/548491062281777153
En les llengües amb accent fix —llengües en què l’accent sempre es troba a la mateixa síŀlaba de la paraula— l’accent pot tenir un valor demarcatiu i marcar els límits entre paraules:
L’accent es pot manifestar com un increment de l’activitat articulatòria per a assolir una prominència de la síŀlaba accentuada i establir un contrast amb les síŀlabes no accentuades.
Des d’un punt de vista acústic, l’accent es pot manifestar mitjançant un augment dels valors d’algun dels tres paràmetres físics que defineixen una ona sonora:
L’accent també es pot manifestar mitjançant variacions acústiques de:
Osciŀlograma, corba melòdica (línia contínua) i corba d’intensitat (línia de punts) de les paraules ánimo ‘ànim’, animo ‘jo animo’ i animó ‘ell/ella va animar’.
No sempre es dona una correlació exacta entre la presència d’un accent lèxic i un increment en tots els valors dels paràmetres acústics.
|
(Font de la imatge: Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Biblioteca General de Humanidades. (2004). Antonio Quilis Morales. Especial Antonio Quilis. https://web.archive.org/web/20071227191811/http://www.csic.es/cbic/BGH/quilis.htm)
|
❯ Els correlats acústics de l’accent en les llengües del món
Les vocals lèxicament accentuades tendeixen a ser sistemàticament més llargues que les vocals que no són portadores d’accent lèxic.
Durada de les vocals del castellà en funció de l’accent en textos llegits.
Marín, R. (1994). La duración vocálica en español. Estudios de Lingüística. Universidad de Alicante (ELUA), 10, 213–226. https://doi.org/10.14198/ELUA1994-1995.10.11
En un enunciat, els valors màxims de la freqüència fonamental (f0) no sempre coincideixen amb la síŀlaba lèxicament accentuada.
En la parla contínua, al contrari del que succeeix en les paraules aïllades, es produeix el fenomen que es coneix com a desplaçament accentual o desplaçament del pic d’f0 (en anglès, stress shift, peak delay o f0 peak displacement): la síŀlaba lèxicament accentuada presenta una corba melòdica ascendent, mentre que el valor màxim o pic es troba a la síŀlaba que segueix l’accentuada.
Desplaçament accentual a l’enunciat La niña de Bali baila la rumba de moda ‘La nena de Bali balla la rumba de moda’.
Percentatge d’aparició i nombre de casos de valors màxims de la freqüència fonamental en relació amb la síŀlaba accentuada en textos llegits en castellà. Les dades corresponen a frases aïllades (Isolated) i a frases en posició inicial (T. initial), medial (T. medial) i final (T. final) de paràgraf.
Garrido, J. M., Llisterri, J., de la Mota, C., i Ríos, A. (1993). Prosodic differences in reading style: Isolated vs. contextualized sentences. A 3rd European Conference on Speech Communication and Technology (Eurospeech 1993). Berlin, Germany, 22-25 September 1993 (Vol. 1, p. 573–576). ISCA Archive. https://doi.org/10.21437/Eurospeech.1993-135
Freqüència del desplaçament (shift) del pic de freqüència fonamental (desplaçament accentual) en adjectius, noms i verbs paroxítons en posició no prepausal en frases llegides en castellà.
Llisterri, J., Marín, R., de la Mota, C., i Ríos, A. (1995). Factors affecting F0 peak displacement in Spanish. A 4th European Conference on Speech Communication and Technology (Eurospeech 1995). Madrid, Spain, 18-21 September 1995 (Vol. 3, p. 2061–2064). ISCA Archive. https://doi.org/10.21437/Eurospeech.1995-493
Es podria pensar que es dona una compensació entre paràmetres per tal de crear una prominència en la síŀlaba lèxicament accentuada.
Les síŀlabes lèxicament accentuades que presenten un pic d’f0 podrien ser més breus o tenir la mateixa durada que les síŀlabes lèxicament accentuades que no presenten un pic d’f0.
Durada mitjana en miŀlisegons i desviació típica (entre parèntesis) de síŀlabes accentuades (stressed) i no accentuades (unstressed) en funció de la presència o absència d’un valor màxim (P) de la freqüència fonamental en textos llegits en castellà. Les dades corresponen a frases aïllades (Isolated) i a frases en posició inicial (T. initial), medial (T. medial) i final (T. final) de paràgraf.
Garrido, J. M., Llisterri, J., de la Mota, C., i Ríos, A. (1993). Prosodic differences in reading style: Isolated vs. contextualized sentences. A 3rd European Conference on Speech Communication and Technology (Eurospeech 1993). Berlin, Germany, 22-25 September 1993 (Vol. 1, p. 573–576). ISCA Archive. https://doi.org/10.21437/Eurospeech.1993-135
L’es vocals lèxicament accentuades tendeixen a presentar una amplitud més elevada que les vocals que no porten accent lèxic.
Intensitat de les vocals accentuades i no accentuades del castellà en la lectura de frases.
Blecua, B., i Acín, V. (1995). Propuesta de un modelo de intensidad vocálica del castellano y el catalán aplicable a un sistema de conversión de texto a habla. Procesamiento del Lenguaje Natural, 17, 257–271. http://journal.sepln.org/sepln/ojs/ojs/index.php/pln/article/view/3810/2265
L’accent es percep com un increment en l’altura tonal, en la intensitat o en la durada de la síŀlaba, de manera que els canvis o contrastos en els paràmetres acústics tenen el seu correlat en la percepció.
❯ Tipologia dels sistemes accentuals
