L’accent
L’accent
L’accent es pot definir com la prominència d’una síl·laba en contrast amb les que l’envolten.
La prominència originada per l’accent es manifesta acústicament i és percebuda pels parlants.
Mitjançant l’accent es crea un contrast entre síl·labes prominents (tòniques, accentuades) i síl·labes sense prominència (àtones, inaccentuades).
|
(Font de la imatge: Juana Gil Fernández. (s. d.). https://www.juanagilfernandez.com)
|
En anglès existeixen dos termes relacionats amb la noció d’accent:
- Stress: habitualment es refereix a l’accent lèxic o accent de paraula (lexical stress).
- Accent: habitualment es refereix a l’accent sintàctic o accent de frase (sentence accent).
Les funcions lingüístiques de l’accent
En les llengües amb accent lliure —llengües en què l’accent es pot donar a qualsevol síl·laba de la paraula— l’accent pot tenir un valor contrastiu (distintiu) i diferenciar significats de paraules.
El patró accentual correspon a la posició de l’accent en la paraula.
| agut – oxíton | [aniˈmo] animó ‘ell/ella va animar’ | |
| pla – greu – paroxíton | [aˈnimo] animo ‘jo animo’ | |
| esdrúixol – proparoxíton | [ˈanimo] ánimo ‘ànim’ |
Oscil·lograma, corba melòdica (línia contínua) i corba d’intensitat (línia de punts) de les paraules ánimo ‘ànim’, animo ‘jo animo’ i animó ‘ell/ella va animar’.
Contrast accentual entre ánimo ‘ànim’, animo ‘jo animo’ i animó ‘ell/ella va animar’.
ánimo ‘ànim’, animo ‘jo animo’ i animó ‘ell/ella va animar’ resintetitzats únicament amb la corba melòdica (f0) mitjançant el programa Praat.
Oscil·lograma, corba melòdica (línia contínua) i corba d’intensitat (línia de punts) del contrast accentual entre els enunciats El vino de Jerez ‘El vi de Xerès’ i Él vino de Jerez ‘Ell va venir de Xerès’.
Oscil·lograma, corba melòdica (línia contínua) i corba d’intensitat (línia de punts) del contrast accentual entre els enunciats No se nada en el colegio ‘No es neda a l’escola’ i No sé nada en el colegio ‘No sé res a l’escola’.
Oscil·lograma, corba melòdica (línia contínua) i corba d’intensitat (línia de punts) del contrast accentual entre els enunciats No sabía que estudiaba ‘No sabia que estudiava’ i No sabía qué estudiaba ‘No sabia què estudiava’.
Contrasts accentuals entre els enunciats El vino de Jerez / Él vino de Jerez ‘El vi de Xerès / Ell va venir de Xerès’, No se nada en el colegio / No sé nada en el colegio ‘No es neda a l’escola / No sé res a l’escola’ i No sabía que estudiaba / No sabía qué estudiaba ‘No sabia que estudiava / No sabia què estudiava’.
Aguilar, L. (2000). La prosodia. A S. Alcoba (Coord.), La expresión oral (p. 89–146). Ariel.
Parell mínim accentual: peces [ˈpeθes] ∼ PC’s [peˈθes].
Suárez Martín, T. [@teresuarezm]. (2014, 24 de desembre). Un poquito de cante por #Navidad «Pero mira como beben los pc’s en el río…» [Imatge adjunta] [Tuit]. Twitter. https://x.com/teresuarezm/status/547764470903476224
En les llengües amb accent fix —llengües en què l’accent sempre es troba a la mateixa síl·laba de la paraula— l’accent pot tenir un valor demarcatiu i marcar els límits entre paraules:
- Guaraní, hebreu modern: accent a l’última síl·laba de la paraula.
- Polonès, aimara central: accent a la penúltima síl·laba de la paraula.
- Txec, finès: accent a la síl·laba inicial de la paraula.
Tipologia dels sistemes accentuals
Els correlats articulatoris de l’accent
L’accent es pot manifestar com un increment de l’activitat articulatòria per a assolir una prominència de la síl·laba accentuada i establir un contrast amb les síl·labes no accentuades.
- Augment de la velocitat d’obertura i tancament dels plecs vocals.
- Major esforç espiratori que es tradueix en un increment de la pressió subglòtica.
- Augment del temps de sortida de l’aire.
Els correlats acústics de l’accent
Des d’un punt de vista acústic, l’accent es pot manifestar mitjançant un augment dels valors d’algun dels tres paràmetres físics que defineixen una ona sonora:
- la freqüència fonamental (f0);
- l’amplitud o energia sonora;
- el temps d’emissió.
L’accent també es pot manifestar mitjançant variacions acústiques en:
- els valors freqüencials dels formants de les vocals;
- el pendent espectral, mesurat com la diferència d’energia sonora entre les freqüències altes i les freqüències baixes de l’espectre de les vocals.
Oscil·lograma, corba melòdica (línia contínua) i corba d’intensitat (línia de punts) de les paraules ánimo ‘ànim’, animo ‘jo animo’ i animó ‘ell/ella va animar’.
No sempre es dona una correlació exacta entre la presència d’un accent lèxic i un increment en tots els valors dels paràmetres acústics.
2. De 40 casos, en un 38 % coinciden tres índices …
3. En 21 casos, o sea, el 20 %, aparecen sólo dos índices …
4. En ocho casos, o sea, el 7,62 %, sólo aparece un índice …
5. No aparece ningún índice de los señalados en cuatro casos, lo que representa el 3,8 % del total» (p. 330–331).
|
(Font de la imatge: Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Biblioteca General de Humanidades. (2004). Antonio Quilis Morales. Especial Antonio Quilis. https://web.archive.org/web/20071227191811/http://www.csic.es/cbic/BGH/quilis.htm)
|
Els correlats acústics de l’accent en les llengües del món
La durada
Les vocals lèxicament accentuades tendeixen a ser sistemàticament més llargues que les vocals que no són portadores d’accent lèxic.
Durada de les vocals del castellà en funció de l’accent en texts llegits.
Marín, R. (1994). La duración vocálica en español. Estudios de Lingüística. Universidad de Alicante (ELUA), 10, 213–226. https://doi.org/10.14198/ELUA1994-1995.10.11
La freqüència fonamental (f0)
En un enunciat, els valors màxims de la freqüència fonamental (f0) no sempre coincideixen amb la síl·laba lèxicament accentuada.
En la parla contínua, al contrari del que succeeix en les paraules aïllades, es produeix el fenomen que es coneix com a desplaçament accentual o desplaçament del pic d’f0 (en anglès, peak delay o f0 peak displacement): la síl·laba lèxicament accentuada presenta una corba melòdica ascendent, mentre que el valor màxim o pic es troba a la síl·laba que segueix l’accentuada.
Desplaçament accentual a l’enunciat La niña de Bali baila la rumba de moda ‘La nena de Bali balla la rumba de moda’.
Percentatge d’aparició i nombre de casos de valors màxims de la freqüència fonamental en relació amb la síl·laba accentuada en texts llegits en castellà. Les dades corresponen a frases aïllades (Isolated) i a frases en posició inicial (T. initial), medial (T. medial) i final (T. final) de paràgraf.
Garrido, J. M., Llisterri, J., de la Mota, C. i Ríos, A. (1993). Prosodic differences in reading style: Isolated vs. contextualized sentences. A 3rd European Conference on Speech Communication and Technology (Eurospeech 1993). Berlin, Germany, 22–25 September 1993 (Vol. 1, p. 573–576). ISCA Archive. https://doi.org/10.21437/Eurospeech.1993-135
Freqüència del desplaçament (shift) del pic de freqüència fonamental (desplaçament accentual) en adjectius, noms i verbs paroxítons en posició no prepausal en frases llegides en castellà.
Llisterri, J., Marín, R., de la Mota, C. i Ríos, A. (1995). Factors affecting F0 peak displacement in Spanish. A 4th European Conference on Speech Communication and Technology (Eurospeech 1995). Madrid, Spain, 18–21 September 1995 (Vol. 3, p. 2061–2064). ISCA Archive. https://doi.org/10.21437/Eurospeech.1995-493
Es podria pensar que es dona una compensació entre paràmetres per tal de crear una prominència en la síl·laba lèxicament accentuada.
Les síl·labes lèxicament accentuades que presenten un pic d’f0 podrien ser més breus o tenir la mateixa durada que les síl·labes lèxicament accentuades que no presenten un pic d’f0.
Durada mitjana en mil·lisegons i desviació típica (entre parèntesis) de síl·labes accentuades (stressed) i no accentuades (unstressed) en funció de la presència o absència d’un valor màxim (P) de la freqüència fonamental en texts llegits en castellà. Les dades corresponen a frases aïllades (Isolated) i a frases en posició inicial (T. initial), medial (T. medial) i final (T. final) de paràgraf.
Garrido, J. M., Llisterri, J., de la Mota, C. i Ríos, A. (1993). Prosodic differences in reading style: Isolated vs. contextualized sentences. A 3rd European Conference on Speech Communication and Technology (Eurospeech 1993). Berlin, Germany, 22–25 September 1993 (Vol. 1, p. 573–576). ISCA Archive. https://doi.org/10.21437/Eurospeech.1993-135
L’amplitud
Les vocals lèxicament accentuades tendeixen a presentar una amplitud més elevada que les vocals que no porten accent lèxic.
Intensitat de les vocals accentuades i no accentuades del castellà en la lectura de frases.
Blecua, B. i Acín, V. (1995). Propuesta de un modelo de intensidad vocálica del castellano y el catalán aplicable a un sistema de conversión de texto a habla. Procesamiento del Lenguaje Natural, 17, 257–271. http://journal.sepln.org/sepln/ojs/ojs/index.php/pln/article/view/3810/2265
Els correlats perceptius de l’accent
L’accent es percep com un increment en l’altura tonal, en la intensitat o en la durada de la síl·laba, de manera que els canvis o contrasts en els paràmetres acústics tenen el seu correlat en la percepció.
- Increment del temps: increment de la durada o quantitat.
- Increment de la freqüència fonamental (f0): increment de l’altura tonal.
- Increment de l’amplitud o energia sonora: increment de la intensitat sonora subjectiva.
- Variacions de freqüència dels formants (configuració espectral): variacions en el timbre vocàlic.
Tipologia dels sistemes accentuals
Tipologia dels sistemes accentuals