L’accent

L’accent

L’accent es pot definir com la prominència d’una síŀlaba en contrast amb les que l’envolten.

La prominència originada per l’accent es manifesta acústicament i és percebuda pels parlants.

Mitjançant l’accent es crea un contrast entre síŀlabes prominents (tòniques, accentuades) i síŀlabes sense prominència (àtones, inaccentuades).

«Acento: Sensación perceptiva que pone de relieve una sílaba sobre el resto de las sílabas de la palabra» (p. 535).

 

Gil, J. (2007). Fonética para profesores de español: de la teoría a la práctica. Arco/Libros.

Juana Gil (Font de la imatge: Juana Gil Fernández. (s. d.). https://www.juanagilfernandez.com)

En anglès existeixen dos termes relacionat amb la noció d’accent:

• Stress: habitualment es refereix a l’accent lèxic o accent de paraula (lexical stress).
• Accent: habitualment es refereix a l’accent sintàctic o accent de frase (sentence accent).

Les funcions lingüístiques de l’accent

En les llengües amb accent lliure —llengües en què l’accent es pot donar a qualsevol síŀlaba de la paraula— l’accent pot tenir un valor contrastiu (distintiu) i diferenciar significats de paraules.

El patró accentual correspon a la posició de l’accent en la paraula.

Osciŀlograma, corba melòdica (línia contínua) i corba d’intensitat (línia de punts) de les paraules número ‘el número’, numero ‘jo numero’ numeró ‘ell/ella va numerar’.

Contrast accentual entre número ‘el número’, numero ‘jo numero’ i numeró ‘ell/ella va numerar’.

número ‘el número’, numero ‘jo numero’ i numeró ‘ell/ella va numerar’ resintetitzats únicament amb la corba melòdica (f₀) mitjançant el programa Praat.

Osciŀlograma, corba melòdica (línia contínua) i corba d’intensitat (línia de punts) del contrast accentual entre els enunciats El vino de Jerez ‘El vi de Jerez’ i Él vino de Jerez ‘Ell va venir de Jerez’.

Osciŀlograma, corba melòdica (línia contínua) i corba d’intensitat (línia de punts) del contrast accentual entre els enunciats No se nada en el colegio ‘No es neda a l’escola’ i No sé nada en el colegio No sé res a l’escola.

Osciŀlograma, corba melòdica (línia contínua) i corba d’intensitat (línia de punts) del contrast accentual entre els enunciats No sabía que estudiaba ‘No sabia que estudiava’ i No sabía qué estudiaba ‘No sabia què estudiava’.

Contrastos accentuals entre els enunciats El vino de Jerez / Él vino de Jerez ‘El vi de Jerez / Ell va venir de Jerez’, No se nada en el colegio / No sé nada en el colegio ‘No es neda a l’escola / No sé res a l’escola’ i No sabía que estudiaba / No sabía qué estudiaba ‘No sabia que estudiava / No sabia què estudiava’.

Aguilar, L. (2000). La prosodia. A S. Alcoba (Coord.), La expresión oral (p. 89–146). Ariel.

Parell mínim accentual: [ˈpeθes] ~ [peˈθes].

Barbazán, L. [@Loli_Ba]. (2014, 26 de desembre). Pero mira cómo beben, los PCs en el río… [Imatge adjunta] [Tuit]. Twitter. https://twitter.com/loli_ba/status/548491062281777153

En les llengües amb accent fix —llengües en què l’accent sempre es troba a la mateixa síŀlaba de la paraula— l’accent pot tenir un valor demarcatiu i marcar els límits entre paraules:

• Guaraní, hebreu modern: accent a l’última síŀlaba de la paraula.
• Polonès, aimara central: accent a la penúltima sí’laba de la paraula.
• Txec, finès: accent a la síŀlaba inicial de la paraula.

Els correlats articulatoris de l’accent

L’accent es pot manifestar com un increment de l’activitat articulatòria per a assolir una prominència de la síŀlaba accentuada i establir un contrast amb les síŀlabes no accentuades.

• Augment de la velocitat d’obertura i tancament dels plecs vocals.
• Major esforç expiratori que es tradueix en un increment de la pressió subglòtica.
• Augment del temps de sortida de l’aire.

Els correlats acústics de l’accent

Des d’un punt de vista acústic, l’accent es pot manifestar mitjançant un augment dels valors d’algun dels tres paràmetres físics que defineixen una ona sonora:

• la freqüencia fonamental (f₀);
• l’amplitud o energia sonora;
• el temps d’emissió.

L’accent també es pot manifestar mitjançant variacions acústiques de:

• els valors freqüencials dels formants de les vocals;
• el pendent espectral, mesurat com la diferència d’energia sonora entre les freqüències altes i les freqüències baixes de l’espectre de les vocals.

No sempre es dona una correlació exacta entre la presència d’un accent lèxic i un increment en tots els valors dels paràmetres acústics.

Osciŀlograma, corba melòdica (línia contínua) i corba d’intensitat (línia de punts) de les paraules número ‘el número’, numero ‘jo numero’ i numeró ‘ell/ella va numerar’.

«1. Coinciden los cuatro índices analizados sobre la vocal que percibimos como acentuada en un 30,47 %.
2. De 40 casos, en un 38 % coinciden tres índices …
3. En 21 casos, o sea, el 20 %, aparecen solo dos índices …
4. En 21 casos, o sea, el 20 %, aparecen sólo dos índices …
5. No aparece ningún índice de los señalados en cuatro casos, lo que representa el 3,8 % del total» (p. 330–331).

 

Quilis, A. (1971). Caracterización fonética del acento español. Travaux de Linguistique et de Littérature, 9(1), 53–72; citat a Quilis, A. (1981). Fonética acústica de la lengua española. Gredos.

Antonio Quilis (1933–2003) (Font de la imatge: Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Biblioteca General de Humanidades. (2004). Antonio Quilis Morales. Especial Antonio Quilis. https://web.archive.org/web/20071227191811/http://www.csic.es/cbic/BGH/quilis.htm)

❯ Els correlats acústics de l’accent en les llengües del món

La durada

Les vocals lèxicament accentuades tendeixen a ser sistemàticament més llargues que les vocals que no són portadores d’accent lèxic.

Marín, R. (1994). La duración vocálica en español. Estudios de Lingüística. Universidad de Alicante (ELUA), 10, 213–226. https://doi.org/10.14198/ELUA1994-1995.10.11

La freqüència fonamental (f₀)

En un enunciat, els valors màxims de la freqüència fonamental (f₀) no sempre coincideixen amb la síŀlaba lèxicament accentuada.

En la parla contínua, al contrari del que succeeix en les paraules aïllades, es produeix el fenomen que es coneix com a desplaçament accentual o desplaçament del pic d’f₀ (en anglès, stress shift, peak delay o f₀ peak displacement): la síŀlaba lèxicament accentuada presenta una corba melòdica ascendent, mentre que el valor màxim o pic es troba a la síŀlaba que segueix l’accentuada.

Desplaçament accentual a l’enunciat La niña de Bali baila la rumba de moda ‘La nena de Bali balla la rumba de moda’.

Garrido, J. M., Llisterri, J., de la Mota, C. i Ríos, A. (1993). Prosodic differences in reading style: Isolated vs. contextualized sentences. 3rd European Conference on Speech Communication and Technology (Eurospeech 1993). Berlin, Germany, 22-25 September 1993 (Vol. 1, p. 573–576). ISCA Archive. https://www.isca-speech.org/archive/eurospeech_1993/garrido93_eurospeech.html

Llisterri, J., Marín, R., de la Mota, C. i Ríos, A. (1995). Factors affecting F0 peak displacement in Spanish. 4th European Conference on Speech Communication and Technology (Eurospeech 1995). Madrid, Spain, 18-21 September 1995 (Vol. 3, p. 2061–2064). ISCA Archive. https://www.isca-speech.org/archive/eurospeech_1995/llisterri95_eurospeech.html

Es podria pensar que es dona una compensació entre paràmetres per tal de crear una prominència en la síŀlaba lèxicament accentuada.

Les síŀlabes lèxicament accentuades que presenten un pic d’f₀ podrien ser més breus o tenir la mateixa durada que les síŀlabes lèxicament accentuades que no presenten un pic d’f₀.

Garrido, J. M., Llisterri, J., de la Mota, C. i Ríos, A. (1993). Prosodic differences in reading style: Isolated vs. contextualized sentences. 3rd European Conference on Speech Communication and Technology (Eurospeech 1993). Berlin, Germany, 22-25 September 1993 (Vol. 1, p. 573–576). ISCA Archive. https://www.isca-speech.org/archive/eurospeech_1993/garrido93_eurospeech.html

L’amplitud

L’es vocals lèxicament accentuades tendeixen a presentar una amplitud més elevada que les vocals que no porten accent lèxic.

Blecua, B. i Acín, V. (1995). Propuesta de un modelo de intensidad vocálica del castellano y el catalán aplicable a un sistema de conversión de texto a habla. Procesamiento del Lenguaje Natural, 17, 257–271. http://journal.sepln.org/sepln/ojs/ojs/index.php/pln/article/view/3810/2265

Els correlats perceptius de l’accent

L’accent es percep com un increment en l’alçada tonal, en la intensitat o en la durada de la síŀlaba, de manera que els canvis o contrastos en els paràmetres acústics tenen el seu correlat en la percepció.

• Increment del temps: increment de la durada o quantitat.
• Increment de la freqüència fonamenal (f₀): increment de l’alçada tonal.
• Increment de l’amplitud o energia sonora: increment de la intensitat sonora subjectiva.
• Variacions de freqüència dels formants (configuració espectral): variacions en el timbre vocàlic.

Tipologia dels sistemes accentuals

❯ Tipologia dels sistemes accentuals

L’accent