L’accent


L’accent


L’accent

L’accent es pot definir com la prominència d’una síŀlaba en contrast amb les que l’envolten.

La prominència originada per l’accent es manifesta acústicament i és percebuda pels parlants.

Mitjançant l’accent es crea un contrast entre síŀlabes prominents (tòniques, accentuades) i síŀlabes sense prominència (àtones, inaccentuades).

«Acento: Sensación perceptiva que pone de relieve una sílaba sobre el resto de las sílabas de la palabra» (p. 535).
 
Gil, J. (2007). Fonética para profesores de español: de la teoría a la práctica. Arco/Libros.
(Font de la imatge: Juana Gil Fernández. (s. d.). https://www.juanagilfernandez.com)

En anglès existeixen dos termes relacionat amb la noció d’accent:

tornar al principi

Les funcions lingüístiques de l’accent

En les llengües amb accent lliure —llengües en què l’accent es pot donar a qualsevol síŀlaba de la paraula— l’accent pot tenir un valor contrastiu (distintiu) i diferenciar significats de paraules.

El patró accentual correspon a la posició de l’accent en la paraula.

(castellà)
agut – oxíton [ˈanimo] ánimo ‘ànim’
pla – greu – paroxíton [aˈnimo] animo ‘jo animo’
esdrúixol – proparoxíton [aniˈmo] animó ‘ell/ella va animar’
Osciŀlograma, corba melòdica i corba d’intensitat de les paraules ánimo, animo i animó

Osciŀlograma, corba melòdica (línia contínua) i corba d’intensitat (línia de punts) de les paraules ánimo ‘ànim’, animo ‘jo animo’ i animó ‘ell/ella va animar’.

Contrast accentual entre ánimo ‘ànim’, animo ‘jo animo’ i animó ‘ell/ella va animar’.

ánimo ‘ànim’, animo ‘jo animo’ i animó ‘ell/ella va animar&rsquo resintetitzats únicament amb la corba melòdica (f0) mitjançant el programa Praat.

Osciŀlograma, corba melòdica i corba d’intensitat del contrast accentual entre els enunciats El vino de Jerez i Él vino de Jerez

Osciŀlograma, corba melòdica (línia contínua) i corba d’intensitat (línia de punts) del contrast accentual entre els enunciats El vino de Jerez ‘El vi de Jerez’ i Él vino de Jerez ‘Ell va venir de Jerez’.

Osciŀlograma, corba melòdica i corba d’intensitat del contrast entre els enunciats No se nada en el colegio i No sé nada en el colegio

Osciŀlograma, corba melòdica (línia contínua) i corba d’intensitat (línia de punts) del contrast accentual entre els enunciats No se nada en el colegio ‘No es neda a l’escola’ i No sé nada en el colegio ‘No sé res a l’escola’.

Osciŀlograma, corba melòdica i corba d’intensitat del contrast accentual entre els enunciats No sabía que estudiaba i No sabía qué estudiaba

Osciŀlograma, corba melòdica (línia contínua) i corba d’intensitat (línia de punts) del contrast accentual entre els enunciats No sabía que estudiaba ‘No sabia que estudiava’ i No sabía qué estudiaba ‘No sabia què estudiava’.

Contrastos accentuals entre els enunciats El vino de Jerez / Él vino de Jerez ‘El vi de Jerez / Ell va venir de Jerez’, No se nada en el colegio / No sé nada en el colegio ‘No es neda a l’escola / No sé res a l’escola’ i No sabía que estudiaba / No sabía qué estudiaba ‘No sabia que estudiava / No sabia què estudiava’.

Aguilar, L. (2000). La prosodia. A S. Alcoba (Coord.), La expresión oral (p. 89–146). Ariel.

Parell mínim accentual: pecés i peces

Parell mínim accentual: [ˈpeθes] ~ [peˈθes].

Barbazán, L. [@Loli_Ba]. (2014, 26 de desembre). Pero mira cómo beben, los PCs en el río… [Imatge adjunta] [Tuit]. Twitter. https://twitter.com/loli_ba/status/548491062281777153

En les llengües amb accent fix —llengües en què l’accent sempre es troba a la mateixa síŀlaba de la paraula— l’accent pot tenir un valor demarcatiu i marcar els límits entre paraules:

tornar al principi

Els correlats articulatoris de l’accent

L’accent es pot manifestar com un increment de l’activitat articulatòria per a assolir una prominència de la síŀlaba accentuada i establir un contrast amb les síŀlabes no accentuades.

tornar al principi

Els correlats acústics de l’accent

Des d’un punt de vista acústic, l’accent es pot manifestar mitjançant un augment dels valors d’algun dels tres paràmetres físics que defineixen una ona sonora:

L’accent també es pot manifestar mitjançant variacions acústiques de:

Osciŀlograma, corba melòdica i corba d’intensitat de les paraules ánimo, animo i animó

Osciŀlograma, corba melòdica (línia contínua) i corba d’intensitat (línia de punts) de les paraules ánimo ‘ànim’, animo ‘jo animo’ i animó ‘ell/ella va animar’.

No sempre es dona una correlació exacta entre la presència d’un accent lèxic i un increment en tots els valors dels paràmetres acústics.

«1. Coinciden los cuatro índices analizados sobre la vocal que percibimos como acentuada en un 30,47 %.
2. De 40 casos, en un 38 % coinciden tres índices …
3. En 21 casos, o sea, el 20 %, aparecen solo dos índices …
4. En 21 casos, o sea, el 20 %, aparecen sólo dos índices …
5. No aparece ningún índice de los señalados en cuatro casos, lo que representa el 3,8 % del total» (p. 330–331).
 
Quilis, A. (1971). Caracterización fonética del acento español. Travaux de Linguistique et de Littérature, 9(1), 53–72; citat a Quilis, A. (1981). Fonética acústica de la lengua española. Gredos.
Antonio Quilis
Antonio Quilis (1933–2003)
(Font de la imatge: Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Biblioteca General de Humanidades. (2004). Antonio Quilis Morales. Especial Antonio Quilis. https://web.archive.org/web/20071227191811/http://www.csic.es/cbic/BGH/quilis.htm)

❯ Els correlats acústics de l’accent en les llengües del món

La durada

Les vocals lèxicament accentuades tendeixen a ser sistemàticament més llargues que les vocals que no són portadores d’accent lèxic.

Dades sobre durada vocàlica en castellà de Marín, 1994

Durada de les vocals del castellà en funció de l’accent en textos llegits.

Marín, R. (1994). La duración vocálica en español. Estudios de Lingüística. Universidad de Alicante (ELUA), 10, 213–226. https://doi.org/10.14198/ELUA1994-1995.10.11

La freqüència fonamental (f0)

En un enunciat, els valors màxims de la freqüència fonamental (f0) no sempre coincideixen amb la síŀlaba lèxicament accentuada.

En la parla contínua, al contrari del que succeeix en les paraules aïllades, es produeix el fenomen que es coneix com a desplaçament accentual o desplaçament del pic d’f0 (en anglès, stress shift, peak delay o f0 peak displacement): la síŀlaba lèxicament accentuada presenta una corba melòdica ascendent, mentre que el valor màxim o pic es troba a la síŀlaba que segueix l’accentuada.

Desplaçament accentual a l’enunciat La niña d Bali baila la rumba de moda

Desplaçament accentual a l’enunciat La niña de Bali baila la rumba de moda ‘La nena de Bali balla la rumba de moda’.

Dades sobre desplaçament accentual de Garrido et al., 1993

Percentatge d’aparició i nombre de casos de valors màxims de la freqüència fonamental en relació amb la síŀlaba accentuada en textos llegits en castellà. Les dades corresponen a frases aïllades (Isolated) i a frases en posició inicial (T. initial), medial (T. medial) i final (T. final) de paràgraf.

Garrido, J. M., Llisterri, J., de la Mota, C., i Ríos, A. (1993). Prosodic differences in reading style: Isolated vs. contextualized sentences. A 3rd European Conference on Speech Communication and Technology (Eurospeech 1993). Berlin, Germany, 22-25 September 1993 (Vol. 1, p. 573–576). ISCA Archive. https://doi.org/10.21437/Eurospeech.1993-135

Dades sobre desplaçament accentual de Llisterri et al., 1995

Freqüència del desplaçament (shift) del pic de freqüència fonamental (desplaçament accentual) en adjectius, noms i verbs paroxítons en posició no prepausal en frases llegides en castellà.

Llisterri, J., Marín, R., de la Mota, C., i Ríos, A. (1995). Factors affecting F0 peak displacement in Spanish. A 4th European Conference on Speech Communication and Technology (Eurospeech 1995). Madrid, Spain, 18-21 September 1995 (Vol. 3, p. 2061–2064). ISCA Archive. https://doi.org/10.21437/Eurospeech.1995-493

Es podria pensar que es dona una compensació entre paràmetres per tal de crear una prominència en la síŀlaba lèxicament accentuada.

Les síŀlabes lèxicament accentuades que presenten un pic d’f0 podrien ser més breus o tenir la mateixa durada que les síŀlabes lèxicament accentuades que no presenten un pic d’f0.

Dades sobre el desplaçament accentual de Garrido et al., 1993

Durada mitjana en miŀlisegons i desviació típica (entre parèntesis) de síŀlabes accentuades (stressed) i no accentuades (unstressed) en funció de la presència o absència d’un valor màxim (P) de la freqüència fonamental en textos llegits en castellà. Les dades corresponen a frases aïllades (Isolated) i a frases en posició inicial (T. initial), medial (T. medial) i final (T. final) de paràgraf.

Garrido, J. M., Llisterri, J., de la Mota, C., i Ríos, A. (1993). Prosodic differences in reading style: Isolated vs. contextualized sentences. A 3rd European Conference on Speech Communication and Technology (Eurospeech 1993). Berlin, Germany, 22-25 September 1993 (Vol. 1, p. 573–576). ISCA Archive. https://doi.org/10.21437/Eurospeech.1993-135

L’amplitud

L’es vocals lèxicament accentuades tendeixen a presentar una amplitud més elevada que les vocals que no porten accent lèxic.

Dades sobre intensitat vocàlica de Blecua i Acín, 1995

Intensitat de les vocals accentuades i no accentuades del castellà en la lectura de frases.

Blecua, B., i Acín, V. (1995). Propuesta de un modelo de intensidad vocálica del castellano y el catalán aplicable a un sistema de conversión de texto a habla. Procesamiento del Lenguaje Natural, 17, 257–271. http://journal.sepln.org/sepln/ojs/ojs/index.php/pln/article/view/3810/2265

tornar al principi

Els correlats perceptius de l’accent

L’accent es percep com un increment en l’altura tonal, en la intensitat o en la durada de la síŀlaba, de manera que els canvis o contrastos en els paràmetres acústics tenen el seu correlat en la percepció.

tornar al principi

Tipologia dels sistemes accentuals

❯ Tipologia dels sistemes accentuals

tornar al principi

L’accent


L’accent
Joaquim Llisterri, Departament de Filologia Espanyola, Universitat Autònoma de Barcelona

La pàgina va ser modificada per darrera vegada el