Els mecanismes subglòtics i la respiració


La respiració


La respiració

La producció de la parla requereix la creació d’un corrent d’aire, que té el seu origen en els pulmons.

La respiració és un procés inconscient que experimenta modificacions durant la producció de la parla.

Funció vegetativa de la respiració: transformació de l’oxigen en diòxid de carboni mitjançant l’entrada i la sortida d’aire dels pulmons.

Inspiració: entrada de l’aire als pulmons.

Expiració: sortida de l’aire dels pulmons.

tornar al principi

Bases anatòmiques

Estructures òssies

Dotze parells que costelles que es mouen per a variar el volum del tòrax.

Estern (o estèrnum), al qual es connecten els set primers parells de costelles.

Clavícules: situades a sobre de l’estern.

Visió frontal de les costelles

Visió frontal de les costelles.

Schneiderman, C. R. (1984). Basic anatomy and physiology in speech and hearing. College Hill Press; Croom Helm.

Parts d’una costella

Parts d’una costella.

Schneiderman, C. R. (1984). Basic anatomy and physiology in speech and hearing. College Hill Press; Croom Helm.

Estructures musculars

Diafragma: múscul que separa el tòrax de l’abdomen.

Músculs intercostals: permeten modificar la posició de les costelles durant la respiració.

Músculs abdominals.

Visió frontal del diafragma

Visió frontal del diafragma.

Dickson, D. R., i Maue-Dickson, W. (1970). Human vocal anatomy. Charles C. Thomas.

Músculs intercostals

Músculs intercostals.

Schneiderman, C. R. (1984). Basic anatomy and physiology in speech and hearing. College Hill Press; Croom Helm.

Múscul transvers del tòrax

Múscul transvers del tòrax (o múscul triangular de l’estern).

Schneiderman, C. R. (1984). Basic anatomy and physiology in speech and hearing. College Hill Press; Croom Helm.

Músculs pectorals

Músculs pectorals.

Schneiderman, C. R. (1984). Basic anatomy and physiology in speech and hearing. College Hill Press; Croom Helm.

Músculs de l’esquena

Músculs de l’esquena.

Schneiderman, C. R. (1984). Basic anatomy and physiology in speech and hearing. College Hill Press; Croom Helm.

Músculs del coll

Músculs del coll.

Schneiderman, C. R. (1984). Basic anatomy and physiology in speech and hearing. College Hill Press; Croom Helm.

Els pulmons i la tràquea

Pulmons: masses còniques de material esponjós.

Tràquea: tub format per cartílags que permet el pas de l’aire als pulmons.

tornar al principi

El mecanisme de la respiració

Mecanisme de manxa del sistema respiratori.

Mecanisme de manxa del sistema respiratori.

Minifie, F., Hixon, T. J., i Williams, F. (Ed.). (1973). Normal aspects of speech, hearing and language. Prentice Hall.

Canvis de pressió a la cavitat toràcica produïts pels moviments del diafragma

Canvis de pressió a la cavitat toràcica produïts pels moviments del diafragma.

Daniloff, R., Shuckers, G., i Feth, L. (1980). The physiology of speech and hearing: An introduction. Prentice Hall.

El mecanisme de la respiració

El mecanisme de la respiració.

Borden, G. J., i Harris, K. S. (1980). Speech science primer: Physiology, acoustics and perception of speech. Williams & Wilkins.

Inspiració

 Manca d’oxigen a la sang.
 Innervació del diafragma.
 Descens del diafragma.
 Prominència de l’abdomen.
 Augment del volum del tòrax.
 Descens de la pressió a l’interior dels pulmons.
 Entrada de l’aire als pulmons.

Esquema del mecanisme d’entrada de l’aire als pulmons

Esquema del mecanisme d’entrada de l’aire als pulmons.

Daniloff, R., Shuckers, G., i Feth, L. (1980). The physiology of speech and hearing: An introduction. Prentice Hall.

 Manca d’oxigen a la sang.
 Innervació dels músculs intercostals.
 Elevació de les costelles.
 Augment del volum del tòrax.
 Descens de la pressió a l’interior dels pulmons.
 Entrada de l’aire als pulmons.

Moviments de les costelles durant l’entrada de l’aire als pulmons

Moviments de les costelles durant l’entrada de l’aire als pulmons.

Cherniack, R. M., i Cherniack, L. (1961). Respiration in health and disease. W. B. Saunders.

Moviment del diafragma i de la caixa toràcica durant l’entrada de l’aire als pulmons

Moviment del diafragma i de la caixa toràcica durant l’entrada de l’aire als pulmons.

Llisterri, J. (1996). Los sonidos del habla. A C. Martín Vide (Ed.), Elementos de lingüística (p. 67–128). Octaedro. (Imatge adaptada de Minifie, F., Hixon, T. J., i Williams, F. (Ed.). (1973). Normal aspects of speech, hearing and language. Prentice Hall).

Expiració

 Contracció dels músculs expiratoris.
 Relaxació i moviment ascendent del diafragma.
 Moviment ascendent de la paret abdominal.
 Sortida de l’aire dels pulmons.

Esquema del mecanisme de sortida de l’aire dels pulmons

Esquema del mecanisme de sortida de l’aire dels pulmons.

Daniloff, R., Shuckers, G., i Feth, L. (1980). The physiology of speech and hearing: An introduction. Prentice Hall.

tornar al principi

La respiració en la producció de la parla

Per a la producció de la parla cal un control perllongat de l’expiració.

Aquest control permet mantenir la pressió subglòtica necessària per a la producció de la parla durant el temps necessari en funció de la durada de l’emissió.

Durant la parla les inspiracions són ràpides.

Respiració vegetativa:

Producció de la parla:

«During quiet respiration, about 40 percent of the breathing cycle is reserved for breathing in, the remaining 60 percent for breathing out. During speech, however, only about 10 percent of the time is used for breathing in, against 90 percent for breathing out … The respiration musculature thus extends the expiration phase when a person is speaking» (p. 67).
 
Reetz, H., i Jongman, A. (2009). Phonetics: Transcription, production, acoustics, and perception. Wiley-Blackwell.
(Font de la imatge: Henning Reetz. (s. d.). Universität Frankfurt, Institut für Phonetik. http://menzerath.phonetik.uni-frankfurt.de/staff/reetz/reetz.html)
(Font de la imatge: Phonetics & Psycholinguistics Laboratory. (s. d.). Allard Jongman, Ph.D. The University of Kansas. https://kuppl.ku.edu/allard-jongman)
tornar al principi

La respiració

❯ Mètodes per a l’estudi de la respiració


Els mecanismes subglòtics i la respiració
Joaquim Llisterri, Departament de Filologia Espanyola, Universitat Autònoma de Barcelona

La pàgina va ser modificada per darrera vegada el