La producció de la parla

La parla com a activitat teleològica

«speech is the most highly developed motor skill possessed by all of us» (p. 137).
 
Kelso, J. A. S., Tuller, B. i Harris, K. S. (1983). A «dynamic pattern» perspective on the control and coordination of movement. A P. F. MacNeilage (Ed.), The production of speech (p. 137–174). Springer. https://doi.org/10.1007/978-1-4613-8202-7_7

Necessitat d’un principi organitzador en la producció de la parla:

L’objectiu final del moviment articulatori determina la seqüència de comportaments motors.

La parla és una activitat teleològica.

La producció i la percepció de la parla estan orientades cap a una mateixa finalitat: la comunicació entre un emissor i un receptor.

«We speak to be heard and need to be heard in order to be understood» (p. 47).
 
Jakobson, R. i Halle, M. (1971). Phonology and phonetics. A Fundamentals of language (2a ed. rev., p. 13–66). De Gruyter Mouton. https://doi.org/10.1515/9783110894264
Lindblom, B. (1983). On the teleological nature of speech processes. Speech Communication, 2(2–3), 155–158. https://doi.org/10.1016/0167-6393(83)90016-X
 
 

La producció de la parla comparteix característiques amb altres comportaments motors humans:

El control motor s’organitza teleològicament, és a dir, en funció d’un objectiu determinat.

Plasticitat

El moviment s’adapta a les circumstàncies del moment.

Els canvis en el moviment que són el resultat de situacions noves no arriben a alterar l’objectiu final.

Compensació articulatòria

Adaptació dels mecanismes articulatoris per a arribar al resultat acústic desitjat.

El mateix resultat acústic es pot aconseguir amb configuracions articulatòries diferents.

«Se consigue [ø] tanto redondeando los labios a partir de la configuración articulatoria de [e], como retrotrayendo la raíz de la lengua» (p. 129, n. 2).
 
Gil, J. (2007). Fonética para profesores de español: de la teoría a la práctica. Arco/Libros.

Economia

Lindblom, B. (1983). Economy of speech gestures. A P. MacNeilage (Ed.), The production of speech (p. 216–246). Springer. https://doi.org/10.1007/978-1-4613-8202-7_10
 
 

En la producció de la parla no es fa servir més energia articulatòria de la que és necessària.

Coarticulació

La coarticulació fa que en un enunciat hi hagi fragments amb informació simultània sobre més d’una unitat lingüística.

La coarticulació

Reducció

En la realització reduïda d’un segment no s’assoleix la configuració articulatòria que tindria el segment aïllat.

Assimilació

L’assimilació fa que un segment adquireixi característiques articulatòries dels segments adjacents.

En els moviments realitzats per a la producció de la parla no es troben mai desplaçaments extrems.

Existència de condicionaments sinergètics.

Analogia entre els moviments realitzats durant la producció de la parla i altres tipus de moviments

Analogia entre els moviments realitzats durant la producció de la parla i altres tipus de moviments.

Lindblom, B. (1983). Economy of speech gestures. A P. MacNeilage (Ed.), The production of speech (p. 216–246). Springer. https://doi.org/10.1007/978-1-4613-8202-7_10

Dues estratègies de moviment per a assolir la mateixa finalitat, arribar a la finestra:

Dues estratègies de moviment per a assolir la mateixa finalitat, produir la vocal [i]:

Adaptabilitat

Els parlants poden adaptar la seva pronunciació a les necessitats estilístiques o pragmàtiques de la situació comunicativa en funció del seu interlocutor.

El model de la variabilitat adaptativa

Tornar al principi de la pàgina

El control de la producció de la parla

Arguments neurofisiològics: la transmissió dels impulsos nerviosos

Les bases neurofisiològiques de la producció de la parla

Lenneberg, E. H. (1967). Biological foundations of language. John Wiley & Sons.
 
Lenneberg, E. H. (1975). Fundamentos biológicos del lenguaje (N. Sánchez Sáinz-Trápaga i A. Montesinos, Trad.). Alianza. (Obra original publicada el 1967)
 
 

Els òrgans que intervenen en la producció de la parla es troben a distàncies diferents del cervell.

Els impulsos nerviosos necessiten temps diferents per a arribar als músculs que controlen.

El temps d’innervació dels músculs laringis pot ser uns 30 ms més llarg que el dels músculs adjacents a la cavitat bucal.

Necessitat d’un control temporal (en anglès, timing) que no ha de coincidir necessàriament amb l’ordre real de la producció de les unitats de la parla.

Arguments psicolingüístics: els errors de producció de la parla

La regularitat i la sistematicitat dels errors lingüístics (denominats també lapsus linguae; en anglès, slips of the tongue) són una prova a favor de l’existència d’una etapa de preplanificació en el procés de producció de la parla.

Els errors no es poden explicar amb un model serial de producció de la parla en el qual no es contempli una concepció global o una planificació prèvia dels enunciats.

Tipus d’errors lingüístics:

Errors de selecció

Els errors de selecció impliquen habitualment paraules senceres.

(anglès)
Did you remember to buy some toothache? (toothpaste)
Aitchison, J. (1976). The articulate mammal: An introduction to psycholinguistics. Hutchinson.
Errors semàntics per confusió de sentits

Afecten, generalment, parelles de paraules relacionades: dreta i esquerra, amunt i avall, d’hora i tard, etc.

(català)
És millor que isquem de dia (‘dia’ per ‘nit’)
Cervera, T. (2015). Llibre de pràctiques de psicologia del llenguatge. Universitat de València, Facultat de Psicologia. https://hdl.handle.net/10550/43466
(castellà)
Jesús hizo hablar a los ciegos (‘ciegos’ per ‘mudos’)
Yo he estado en esta terraza en invierno (‘invierno’ per ‘verano’)
Valle, F. (1991). Psicolingüística. Morata.
Confusió de paraules amb sons similars

Confusions conegudes com a ‘malapropismes’, terme derivat de Mrs. Malaprop, nom d’un personatge de la comèdia The Rivals de Richard B. Sheridan (1775).

(anglès)
She’s as headstrong as an allegory on the banks of the Nile (alligator)
A nice derangement of epitaphs (A nice arrangement of epithets)
You keep newborn chicks warm in an incinerator (incubator)
Aitchison, J. (1976). The articulate mammal: An introduction to psycholinguistics. Hutchinson.
(català)
des del meu punt de vida (des del meu punt de vista)
Cervera, T. (2015). Llibre de pràctiques de psicologia del llenguatge. Universitat de València, Facultat de Psicologia. https://hdl.handle.net/10550/43466
(castellà)
Teñidos de un timbre sombrío (tinte)
Me temo que es así la cartelera hasta Santander (carretera)
Valle, F. (1991). Psicolingüística. Morata.
Fusions o combinacions

Conegudes en anglès com a blends.

Creació d’una nova paraula a partir de la combinació de dues paraules existents.

(català)
La paella està bonífica (boníssima + magnífica)
Cervera, T. (2015). Llibre de pràctiques de psicologia del llenguatge. Universitat de València, Facultat de Psicologia. https://hdl.handle.net/10550/43466
(castellà)
Ha estudiado en los mejores colegios de Camford (Cambridge + Oxford)
Periáñez, J. A. i González Marqués, J. (2010). Producció del llenguatge. A L. Andreu i E. Muñoz Marrón (Coord.), Psicologia del llenguatge. FUOC. https://hdl.handle.net/10609/47881
(anglès)
Not in the sleast (slightest + least)
Please expland that (explain + expand)
Aitchison, J. (1976). The articulate mammal: An introduction to psycholinguistics. Hutchinson.

Les fusions també es donen en els processos de creació de paraules noves en les llengües.

Errors d’execució

La selecció de la paraula és correcta, però falla l’execució.

Transposicions

Les transposicions impliquen un canvi d’ordre en l’aparició dels elements.

Transposicions de tota la paraula
(anglès)
Don’t buy a car with its tail in the engine (with its engine in the tail)
Aitchison, J. (1976). The articulate mammal: An introduction to psycholinguistics. Hutchinson.
(castellà)
Se le llenaron las lágrimas de ojos (los ojos de lágrimas)
El que estuvo en nosotros con los toros (con nosotros en los toros)
Valle, F. (1991). Psicolingüística. Morata.
Transposicions d’una o de diverses síl·labes
(castellà)
Juan es un compañoso cariñero (Juan es un compañero cariñoso)
Periáñez, J. A. i González Marqués, J. (2010). Producció del llenguatge. A L. Andreu i E. Muñoz Marrón (Coord.), Psicologia del llenguatge. FUOC. https://hdl.handle.net/10609/47881
Transposicions de sons

Conegudes en anglès com a spoonerisms, terme derivat del cognom del Rev. William A. Spooner (1844–1930), professor a Oxford.

(anglès)
You have hissed all my mystery lectures (You have missed all my history lectures)
You have tasted the whole worm (You have wasted the whole term)
Aitchison, J. (1976). The articulate mammal: An introduction to psycholinguistics. Hutchinson.
(anglès)
I would like a Vienel Schnitzer (a Wiener Schnitzel)
Aitchison, J. (1976). The articulate mammal: An introduction to psycholinguistics. Hutchinson.
(català)
senelaguès (senegalès)
Vilà, Í. (2014). La lògica dels errors de la parla espontània en llengua catalana [Treball de Fi de Grau, Universitat de Girona]. DUGiDocs. https://dugi-doc.udg.edu/handle/10256/10035
 
És Kovin Kestner (Kevin Costner)
Costa, A. (2006). Producció del llenguatge. A O. Soler (Coord.), Psicologia del llenguatge (p. 153–172). Editorial UOC.
(castellà)
cuando comos caracole (cuando como caracoles)
¿Qué tal le vas? (¿Qué tal les va?)
Periáñez, J. A. i González Marqués, J. (2010). Producció del llenguatge. A L. Andreu i E. Muñoz Marrón (Coord.), Psicologia del llenguatge. FUOC. https://hdl.handle.net/10609/47881

Metàtesi

Anticipacions

El parlant s’avança a allò que té planificat i apareix un element abans del moment en què s’hauria d’haver produït.

(català)
La pianesa (la pianista xinesa)
Catalunya Informació (24 de febrer de 2021).
 
Bona tardia, Núria (Bona tarda, Núria)
Vilà, Í. (2014). La lògica dels errors de la parla espontània en llengua catalana [Treball de Fi de Grau, Universitat de Girona]. DUGiDocs. https://dugi-doc.udg.edu/handle/10256/10035
 
El vebre vert (El pebre verd)
Costa, A. (2006). Producció del llenguatge. A O. Soler (Coord.), Psicologia del llenguatge (p. 153–172). Editorial UOC.
(castellà)
Serría fantástico ir a la sierra este fin de semana (sería fantástico)
Periáñez, J. A. i González Marqués, J. (2010). Producció del llenguatge. A L. Andreu i E. Muñoz Marrón (Coord.), Psicologia del llenguatge. FUOC. https://hdl.handle.net/10609/47881
(anglès)
An impoitant point (An important point)
The worst German chancellor (The West German chancellor)
Aitchison, J. (1976). The articulate mammal: An introduction to psycholinguistics. Hutchinson.
Perseverances

Impliquen la repetició d’un element que ha aparegut prèviament a l’enunciat.

(català)
Dilluns que ve, aquí els espiro (Dilluns que ve, aquí els espero)
codi pedal (codi penal)
Vilà, Í. (2014). La lògica dels errors de la parla espontània en llengua catalana [Treball de Fi de Grau, Universitat de Girona]. DUGiDocs. https://dugi-doc.udg.edu/handle/10256/10035
 
La taula taixa (La taula baixa)
Costa, A. (2006). Producció del llenguatge. A O. Soler (Coord.), Psicologia del llenguatge (p. 153–172). Editorial UOC.
(castellà)
Pásame la pata (Pásame la bata)
Periáñez, J. A. i González Marqués, J. (2010). Producció del llenguatge. A L. Andreu i E. Muñoz Marrón (Coord.), Psicologia del llenguatge. FUOC. https://hdl.handle.net/10609/47881
(anglès)
The book by Chomsky and Challe (Chomsky and Halle)
Aitchison, J. (1976). The articulate mammal: An introduction to psycholinguistics. Hutchinson.
Addicions

Aparició d’un element afegit.

(castellà)
Cuando las mujeres tenemos la menospausia (menopausia)
Periáñez, J. A. i González Marqués, J. (2010). Producció del llenguatge. A L. Andreu i E. Muñoz Marrón (Coord.), Psicologia del llenguatge. FUOC. https://hdl.handle.net/10609/47881

Epèntesi

Omissions

Pèrdua d’un element.

(català)
holocast (holocaust)
fumar govern (formar govern)
Vilà, Í. (2014). La lògica dels errors de la parla espontània en llengua catalana [Treball de Fi de Grau, Universitat de Girona]. DUGiDocs. https://dugi-doc.udg.edu/handle/10256/10035
(castellà)
Estudio en la Universidad Computense (Complutense)
Periáñez, J. A. i González Marqués, J. (2010). Producció del llenguatge. A L. Andreu i E. Muñoz Marrón (Coord.), Psicologia del llenguatge. FUOC. https://hdl.handle.net/10609/47881

Elisió

Substitucions

Substitució d’un element per un altre.

(castellà)
Es una amiga nuestro (nuestra)
Periáñez, J. A. i González Marqués, J. (2010). Producció del llenguatge. A L. Andreu i E. Muñoz Marrón (Coord.), Psicologia del llenguatge. FUOC. https://hdl.handle.net/10609/47881

Psicolingüística

La retroalimentació

Regulació de la producció de la parla mitjançant la retroalimentació cinestèsica

Les terminacions nervioses situades en els músculs i en la superfície de l’aparell fonador reben estímuls causats pels moviments dels òrgans que intervenen en la producció de la parla.

Aquests estímuls es transformen en informació que arriba al sistema nerviós central i que es converteix en sensacions de moviment i de pressió.

La percepció dels moviments dels propis articuladors (propiocepció) ajuda a controlar la producció de la parla.

Regulació de la producció de la parla mitjançant la retroalimentació auditiva

Les ones sonores produïdes per un parlant estimulen el seu propi mecanisme auditiu per dues vies:

Experiments amb retroalimentació auditiva retardada (DAF, Delayed Auditory Feedback)
Lee, B. S. (1950). Effects of delayed speech feedback. The Journal of the Acoustical Society of America, 22(6), 824–826. https://doi.org/10.1121/1.1906696
«When a person’s own voice is returned to his ears by technique of the multihead magnetic tape recorder and earphones a startling disturbance of his speech may be noted. A delay of about 1/4 sec. may cause the subject to speak very slowly but if he maintains normal speed, stuttering characterized by repetition of syllables or fricatives may occur» (p. 824).
 
Lee, B. S. (1950). Effects of delayed speech feedback. The Journal of the Acoustical Society of America, 22(6), 824–826. https://doi.org/10.1121/1.1906696
Fairbanks, G. (1955). Selective vocal effects of delayed auditory feedback. Journal of Speech and Hearing Disorders, 20(4), 333–346. https://doi.org/10.1044/jshd.2004.333
 
 
«Delayed auditory feedback resulted in various types of speech disturbance, among which were increased number of articulatory errors, longer duration, greater sound pressure and higher fundamental frequency. … Delayed auditory feedback increased the rate of articulatory error, indicating greater effect upon articulation than upon duration and supporting an interpretation of articulatory disturbance as the primary effect of time delay» (p. 345).
 
Fairbanks, G. (1955). Selective vocal effects of delayed auditory feedback. Journal of Speech and Hearing Disorders, 20(4), 333–346. https://doi.org/10.1044/jshd.2004.333

Efectes de la retroalimentació auditiva retardada en la parla.

Antena 3. (2011, 26 d’octubre). El hormiguero – Ana Milán con el idiotizador [Vídeo]. YouTube. https://www.youtube.com/watch?v=zhUDQGWM8kM

Tornar al principi de la pàgina

Vegeu també

La producció de la parla