El significat en la paraula

Relacions de sentit entre unitats lèxiques

Cabré, T. i Rigau, G. (1986). Lexicologia i semàntica. Enciclopèdia Catalana.

(Font de la imatge: Grup IULATERM. (s. d.). Espai M. Teresa Cabré Castellví. Universitat Pompeu Fabra. https://www.upf.edu/web/teresa-cabre)

Gemma Rigau

(Font de la imatge: Centre de Lingüística Teòrica. (s. d.). Gemma Rigau. Universitat Autònoma de Barcelona. https://clt.uab.cat/gemma-rigau/)

Espinal, M. T. i Mateu, J. (2002). Lexicologia I: la informació semàntica de les unitats lèxiques. A M. T. Espinal (Coord.), Semàntica: del significat del mot al significat de l’oració (p. 83–138). Ariel.

Maria Teresa Espinal

(Font de la imatge: Centre de Lingüística Teòrica. (s. d.). M. Teresa Espinal. Universitat Autònoma de Barcelona, https://clt.uab.cat/m-teresa-espinal/)

Jaume Mateu

(Font de la imatge: Centre de Lingüística Teòrica. (s. d.). Jaume Mateu. Universitat Autònoma de Barcelona. https://clt.uab.cat/jaume-mateu/)

Contrastos binaris

Antonímia

Antònims o contraris.

Relació entre dos termes entre els quals hi ha termes intermedis –és a dir, una gradació– per cobrir el camp: oposició gradual.

(català)

alt / baix
ample / estret
gran / petit
jove / vell
fred / calent

En Joan no és alt ni és baix
El cafè no és ni fred ni calent; és tebi

Complementarietat

Complementaris o contradictoris.

Relació entre dos termes que cobreixen la totalitat del camp, de manera que un terme pressuposa la negació de l’altre: oposició no graduable.

(català)

mort / viu
cert / fals

*En Joan no és mort ni és viu
*En Joan és una mica mort

Complementarietat.

tmdarby. (s. d.). Experts. Cheezburger. https://cheezburger.com/4330192384/experts

Inversió

Relació entre dos termes que mostren una inversió d’arguments.

(català)

comprar / vendre
preguntar / respondre
pare / fill
professor / alumne
metge / pacient

En Joan_i compra un cotxe a la Maria_j. La Maria_j ven un cotxe a en Joan_i
En Joan_i és el pare del Jordi_j. El Jordi_j és el fill d’en Joan_i

Contrastos no binaris

Incompatibilitat

La tria d’un membre del conjunt exclou els altres.

Cicles.

Dies de la setmana
Mesos de l’any

*Avui és dilluns i dimarts

Rangs.

Qualificacions
Jerarquia militar
Numerals

*A l’examen va treure un notable i un excel·lent

Relacions d’implicació

Hiponímia i hiperonímia

Relació d’implicació en la qual un terme genèric (hiperònim; superordinat) n’inclou d’altres més específics (hipònims).

Els termes que comparteixen el mateix hiperònim estan en relació de cohiponímia.

(català)

Si una fruita és una clementina, implica que és una mandarina
Si una fruita és una mandarina, implica que és un cítric
Si un vegetal és un cítric, implica que és una fruita

Relació d’inclusió:

Base de l’estructuració dels camps semàntics i de les jerarquies lèxiques.

Sinonímia

Relació simètrica.

(català)

avar / gasiu
Si un individu és avar, també és cert que és gasiu i, si un individu és gasiu, també és cert que és avar

(castellà)

hermoso / bello ‘bonic’
Si una cosa és «hermosa», també és cert que és «bella» i, si una cosa és «bella», també és cert que és «hermosa»

Relació transitiva.

(català)

content / cofoi / joiós
Si «content» és un sinònim de «cofoi» i «cofoi» és un sinònim de «joiós», «content» és un sinònim de «joiós»

(castellà)

terminado / acabado / finalizado ‘acabat’
Si «terminado» és un sinònim ’«acabado» i «acabado» és un sinònim de «finalizado», «terminado» és un sinònom de «finalizado»

Sinonímia completa: identitat de significat.

Sinonímia total: identitat de contextos d’utilització.

«we may use the term complete synonymy for equivalence of both cognitive and emotive sense; and we may restrict the term total synonymy to those synonyms (wether complete or not) which are interchangeable in all contexts» (p. 448).

Lyons, J. (1968). Introduction to theoretical linguistics. Cambridge University Press. https://doi.org/10.1017/CBO9781139165570

John Lyons (1932–2020)

(Font de la imatge: John Lyons (linguist). (2023, 16 d’abril). A Wikipedia. https://en.wikipedia.org/wiki/John_Lyons_%28linguist%29)

Sinonímia total i completa

Identitat de significat i de contextos d’utilització entre les dues unitats.

(català)

de manera ràpida / ràpidament
portar / dur

No m’has portat el llibre / No m’has dut el llibre
Portava un abric gruixut / Duia un abric gruixut

Sinonímia no total no completa

No hi ha identitat total de contextos d’utilització ni identitat completa de significat.

(català)

ocupat / enfeinat
sofrir / patir

El malalt sofria molt / El malalt patia molt
No puc sofrir la seva prepotència / *No puc patir la seva prepotència

Sinonímia no total i completa

Identitat completa de significat, però no hi ha una identitat total de contextos d’utilització: connotacions i factors relacionats amb el registre (nivell de llengua) o amb la variació geogràfica.

(català)

otitis / mal d’orella
oftalmòleg / oculista

(castellà)

morir / palmarla ‘morir’
enfadar / cabrear ‘enfadar’

Geosinònims:

(català)

tarda (central) / vesprada (valencià)
sortir (central) / eixir (valencià)

(castellà)

manejar (americà) / conducir (peninsular) ‘conduir’
carro (americà) / coche (peninsular) ‘cotxe’

(anglès)

lift (britànic) / elevator (americà) ‘ascensor’
biscuit (britànic) / cookie (americà) ‘galeta’

Multiplicitat de significat

Polisèmia

Intersecció en un mateix element lèxic de significats amb certa proximitat deguda a un origen únic.

Ampliació del significat d’una forma.

(català)

Boca: part del cos
Boca d’un volcà, boca del port, boca d’un riu, boca d’incendis, boca de metro

Coll: part del cos
Coll d’una ampolla, part més estreta entre dues muntanyes

Homonímia

Coincidència en una mateixa forma lèxica de diversos significats amb independència semàntica (sense origen comú).

(català)

gat: ‘animal / eina’

(castellà)

banco ‘banc’: ‘per seure / per guardar diners’

(francès)

louer: ‘llogar / lloar’

(anglès)

ears: ‘orelles / espigues’

Les paraules homònimes apareixen en entrades diferents dels diccionaris; els diferents sentits d’una paraula polisèmica apareixen a la mateixa entrada.

Homonímia i polisèmia.

Homonímia parcial: cadascun dels significats correspon a una categoria lèxica diferent.

(català)

dur: adjectiu, verb

(castellà)

sobre: preposició, nom, verb

Homofonia

Coincidència de més d’un significat en una mateixa realització fonètica.

(castellà)

vaca ‘vaca’ / baca ‘baca’: [ˈbaka]

(francès)

verre ‘vidre’ / vert ‘verd’ / vers ‘vers’ / ver ‘cuc’ / vair ‘pell d’esquirol’: [vɛʀ]

Homografia

Coincidència de més d’un significat en una mateixa forma ortogràfica.

(català)

gat: ‘animal / eina’

(castellà)

banco ‘banc’: ‘per seure / per guardar diners’

Homografia i homofonia

Homònims	Homògrafs	Homòfons
(català)
nou [ˈnɔu̯] / nou [ˈnɔu̯]	+	+
buit [ˈbui̯t] / vuit [ˈbui̯t]	−	+
dona [ˈdonə] / dona [ˈdɔnə]	+	−
(castellà)
lima ‘llimona’ [ˈlima] / lima ‘llima’ [ˈlima]	+	+
bello ‘bell’ [ˈbeʎo] / vello ‘pèl’ [ˈbeʎo]	−	+
hacer ‘fer’ [aˈθ̟eɾ] / hacer ‘fer’ [aˈseɾ]	+	−
(anglès)
mean ‘mesquí’ [ˈmiːn] / mean ‘mitjana’ [ˈmiːn]	+	+
heal ‘curar’ [ˈhiːl] / heel ‘taló’ [ˈhiːl]	−	+
wind ‘vent’ [ˈwɪnd] / wind ‘cargolar’ [ˈwaɪnd]	+	−
(francès)
rue ‘carrer’ [ˈʁy] / rue ‘ruda’ [ˈʁy]	+	+
chaîne ‘cadena’ [ˈʃɛn] / chêne ‘roure’ [ˈʃɛn]	−	+
content ‘(ells) conten’ [ˈkɔ̃t] / content ‘content’ [kɔ̃ˈtɑ̃]	+	−

Significat central i significat perifèric

Significat central, bàsic o focal

Relacionat amb la denotació; significat prototípic; significat més freqüent.

Significat perifèric

Extensió del significat central.

Entrada corresponent a la paraula «boca».

Real Academia Española. (2021). boca. A Diccionario de la lengua española [versió 23.5 en línia]. https://dle.rae.es/boca

Entrada corresponent a la paraula «mano».

Real Academia Española. (2021). mano. A Diccionario de la lengua española [versió 23.5 en línia]. https://dle.rae.es/mano

Relacions paradigmàtiques de significat entre unitats lèxiques

Camps semàntics, camps conceptuals, camps associatius, camps nocionals i famílies derivatives

Camps semàntics

Conjunt de nocions representat per un grup de paraules de la llengua.

«Els camps semàntics o conceptuals són conjunts de relacions conceptuals referides a la realitat, les quals s’estructuren per mitjà de lexemes. D’una banda, el seu significat es pot descompondre en trets conceptuals. De l’altra, cal entendre que tot camp semàntic té associat un o diversos camps lèxics» (p. 107).

Maria Teresa Espinal

(Font de la imatge: Centre de Lingüística Teòrica. (s. d.). M. Teresa Espinal. Universitat Autònoma de Barcelona, https://clt.uab.cat/m-teresa-espinal/)

Jaume Mateu

(Font de la imatge: Centre de Lingüística Teòrica. (s. d.). Jaume Mateu. Universitat Autònoma de Barcelona. https://clt.uab.cat/jaume-mateu/)

Camp semàntic dels estats civils

es pot definir per mitjà dels trets [+humà, +adult, <estat>]
solter, casat, vidu, divorciat, separat

Camp semàntic dels seients

El mateix camp semàntic es pot estructurar de manera diferent segons la llengua.

(català)	(castellà)	(català)	(francès)	(castellà)	(anglès)
peix	pez	carn	chair	carne	flesh
peix	pescado	carn	viande	carne	meat

Camps conceptuals

Conjunt de paraules agrupades de manera referencial o extralingüística.

Trier, J. (1931). Der deutsche Wortschatz im Sinnbezirk des Verstandes: Die Geschichte eines sprachlichen Feldes. Winter.

Wîstheit ‘sabiduria’, Kunst ‘art’, List ‘artifici’ i Wissen ‘saber’ en l’alemany dels segles XIII i XIV

Camps associatius

Conjunt de paraules evocades per un mot determinat.

Bally, C. (1940). L’arbitraire du signe, valeur et signification. Le Français Moderne, 8(3), 193–206.

boeuf ‘bou’

taureau ‘toro’, vache ‘vaca’, corne ‘banya’, ruminer ‘remugar’
labourage ‘conreu’, charrue ‘arada’, joug ‘jou’
force ‘força’, ténacité ‘tenacitat’, travail patient ‘treball pacient’
lenteur ‘lentitud’, paresse ‘mandra’ , passivité ‘ passivitat’

Être fort comme un boeuf ‘Ser fort com un toro’

Camps nocionals

Conjunt de paraules relacionades amb un concepte clau o testimoni d’una societat.

Art i Tècnica en el segle XVIII francès segons Matoré, 1950

Art i Tècnica en el segle XVIII francès. Extret de Matoré, G. (1950). La méthode en lexicologie: domaine français. Didier.

Guiraud, P. (1979). La sémantique (9a ed.). Presses Universitaires de France.
Guiraud, P. (1960). La semántica (J. A. Hasler, Trad.). Fondo de Cultura Económica. https://archive.org/details/guiraud-p.-la-semantica-epl-fs-2023 (Obra original publicada el 1955)

Famílies derivatives

Conjunt de paraules amb un radical comú formades per derivació.

(català)

Casa, caseta, casal, casalot, casolà

Camps lèxics

Conjunt de paraules que es poden commutar en un context que especifica les característiques pertinents del camp de què es tracta.

Els animals domèstics

«X és un animal que es reprodueix en els dominis de l’home»

Els àpats

«Ahir em van convidar a fer un X»

El camp es pot estructurar en:
ordenat / no ordenat en el temps
que precedeix a altres menjades / que no les precedeix
que es fa al matí / al migdia / a la tarda / al vespre / de matinada

Cabré, T. i Rigau, G. (1986). Lexicologia i semàntica. Enciclopèdia Catalana.

«un camp lèxic és un conjunt de lexemes en el sistema d’una llengua que cobreix una àrea conceptual mitjançant les relacions de sentit que s’hi estableixen» (p. 110).

Maria Teresa Espinal

(Font de la imatge: Centre de Lingüística Teòrica. (s. d.). M. Teresa Espinal. Universitat Autònoma de Barcelona, https://clt.uab.cat/m-teresa-espinal/)

Jaume Mateu

(Font de la imatge: Centre de Lingüística Teòrica. (s. d.). Jaume Mateu. Universitat Autònoma de Barcelona. https://clt.uab.cat/jaume-mateu/)

L’estructuració del lèxic

En les llengües es troben tres tipus de paraules en funció de la seva procedència:

Lèxic hereditari o patrimonial.
Lèxic adquirit, préstecs o manlleus.
Lèxic creat o neologismes.

Lèxic hereditari o patrimonial

Lèxic que forma part d’una llengua des dels orígens.

Lèxic adquirit, préstecs o manlleus

Elements lèxics procedents d’una altra llengua.

Anglicismes (procedents de l’anglès).

(català)

esport, club

(castellà)

yate ‘iot’, turista ‘turista’

Americanismes (procedents de les llengües indígenes americanes).

(català)

xocolata, tomàquet

(castellà)

maíz ‘blat de moro’, papa ‘patata’

Arabismes (procedents de l’àrab).

(català)

duana, llimona

(castellà)

alforja ‘alforja’, albaricoque ‘albercoc’

Castellanismes (procedents del castellà).

(català)

borratxo, tarda

Catalanismes (procedents del català).

(castellà)

alioli ‘allioli’, forastero ‘foraster’, mercería ‘merceria’

Gal·licismes (procedents del francès).

(català)

bitllet, menú

(castellà)

galante ‘galant’, interesante ‘interessant’

Germanismes (procedents de l’alemany o d’altres llengües germàniques).

(català)

guerra, fang

(castellà)

cobalto ‘cobalt’, níquel ‘níquel’

Italianismes (procedents de l’italià).

(català)

violí, aquarel·la

(castellà)

novela ‘novel·la’, ópera ‘òpera’

Traduccions literals (loan shift, loan translation)

(anglès)

handbook ‘manual’: manualis = ‘hand’ + liber = ‘book’
Monday ‘dilluns’: dies = ‘day’ + lunae = ‘moon’

Shukla, S. i Connor-Linton, J. (2014). Language change. A R. W. Fasold i J. Connor-Linton (Ed.), An introduction to language and linguistics (2a ed., p. 287–320). Cambridge University Press. https://doi.org/10.1017/CBO9781107707511.009

Els préstecs es poden adaptar a la fonologia de la llengua receptora.

Préstecs de l’anglès al castellà

/h/ → /x/: hippy [ˈxipi]
/dʒ/ → /ʝ/: jazz [ˈʝas]
/ʌ/ → /a/: pub [ˈpab]
/v/ → /β̞/: heavy [ˈxeβ̞i]
/s+C/ → /es+C/: spray [esˈpɾai̯]
/lk+C/ → /l+C/: walkman [ˈu̯alman]

Gómez Capuz, J. (2001). Estrategias de integración fónica de los anglicismos en un corpus de español hablado: asimilación, compromiso y efectos estructurales. Estudios de Lingüística. Universidad de Alicante (ELUA), 15, 51–86. http://hdl.handle.net/10045/6222

Lèxic creat o neologismes

Derivació
Composició
Truncació
Fusió
Acronímia
Siglació

Derivació

Composició

Truncació

Afèresi

Processos fonològics d’elisió: afèresi

Apòcope

Processos fonològics d’elisió: apòcope

Fusió

També es fan servir els termes ‘creuament’, ‘mot creuat’ o ‘mot maleta’ i, en anglès, blending o portmanteau.

(anglès)

mo[torway] + [ho]tel → motel ‘motel’
mo[dulator] + dem[odulator] → modem ‘mòdem’
work + a[lco]holic → workaholic ‘addicte al treball’
span[ish] + [en]glish → spanglish ‘spanglish’
ph[one] + [sn]ubbing → phubbing ‘menysteniment telefònic’

(català)

inform[ació] + [autom]àtica → informàtica
ofi[cina] + [auto]màtica → ofimàtica
cant[ant] + autor → cantautor

(castellà)

Marí[a] + [Lui]sa → Marisa
Marí[a] + [Isa]bel → Maribel
Ma[r]í[a] + Te[resa] → Maite
bur[ka] + [bi]kini → burkini ‘burquini, vestit de bany islàmic’
portu[gués] + [espa]ñol → portuñol ‘portunyol’
facha + [cha]leco → fachaleco ‘armilla’ (associada a persones considerades de dretes)
bro[ther] + [ro]mance → bromance ‘bromanç’
mosta[za] + [mayo]nesa → mostanesa ‘salsa que combina mostassa amb maionesa’

Les fusions com a errors de producció de la parla

Siglació i acronímia

(català)

Síndrome d’ImmunoDeficiència Adquirida → SIDA → sida, sidós, sidosa
Candidatura d’Unitat Popular → CUP → cupaire
Lesbiana, Gai, Transexual, Bisexual, Intersexual → LGTBI → LGTBIfòbia

(castellà)

Partido Popular → PP → pepero
Unión General de Trabajadores → UGT → ugetista
Partido Revolucionario Institucional → PRI → priista

«Les sigles són mots que resulten de l’abreviació del sintagma nominal que habitualment substitueixen … En uns casos, la sigla es pronuncia habitualment com un mot (com ONU, pronunciada o.nu) i s’anomena acrònim.»

Institut d’Estudis Catalans. (2023). La formació de sigles i de mots creuats. A Gramàtica essencial de la llengua catalana (4a ed.). https://geiec.iec.cat/text/7.4.3 d

«No obstante, hay siglas que presentan una estructura que permite su pronunciación como palabras, como ocurre en los casos de ONU, ovni o sida. Este tipo de siglas recibe el nombre de acrónimos. Así pues, los acrónimos no son más que un conjunto especial de siglas cuya estructura se acomoda a los patrones silábicos característicos del español, lo que favorece su lectura normal por siglas» (p. 578–579).

Real Academia Española i Asociación de Academias de la Lengua Española. (2010). Ortografía de la lengua española. Espasa. https://www.rae.es/obras-academicas/ortografia/ortografia-2010

Rodríguez González, F. (2019). Taxonomía de las abreviaciones y de la siglación: revisión crítica y propuestas terminológicas. Revista Española de Lingüística, 49, 267–312. https://doi.org/10.31810/RSEL.49.11

Lèxic, lexicó, diccionari i terminologia

Lèxic i lexicologia

Lèxic

Conjunt d’unitats lèxiques –lexemes, mots– d’una llengua.

Lexicologia

Estudi del lèxic d’una llengua.

Lexicó o component lèxic

Component de la gramàtica (generativa) que correspon al conjunt d’elements lèxics d’una llengua amb l’especificació de les seves propietats fonològiques, sintàctiques i semàntiques.

Reflecteix la competència lèxica dels parlants.

Representació fonològica
Categoria lèxica.
Contingut semàntic

Espinal, M. T. i Ynglés, M. T. (2002). L’estudi del lèxic i del significat a la gramàtica. A M. T. Espinal (Coord.), Semàntica: del significat del mot al significat de l’oració (p. 21–82). Ariel.

(català)

El vell admirava el mar
*El mar admirava el vell

Admirar només pot combinar-se amb un subjecte amb el tret semàntic [+humà]

El mar captivava el vell
*El vell captivava el mar

Captivar exigeix un objecte directe amb el tret [+humà]

Cabré, T. i Rigau, G. (1986). Lexicologia i semàntica. Enciclopèdia Catalana.

Lexicó mental

Conjunt organitzat d’elements lèxics amb la seva representació fonològica, categorització sintàctica, significat i condicionaments pragmàtics que posseeix el parlant per tal de produir i entendre enunciats.

Diccionari i lexicografia

Diccionari

Repertori (tancat) de les unitats lèxiques de la llengua.

Lexicografia

Branca aplicada de la lexicologia que s’ocupa de la confecció de diccionaris.

Estructura del diccionari

Macroestructura

Conjunt d’entrades del diccionari.

Lema: forma que figura com a principal a l’entrada del diccionari; considerada fent abstracció de la variació morfològica.

Remissions: entrades que remeten a altres entrades.

Microestructura

Conjunt d’informació associada a cada lema.

Etimologia, pronunciació, informació gramatical, camp del saber, vigència cronològica, delimitació geogràfica, sociolecte, registre, variants ortogràfiques, definició i accepcions, exemples, compostos sintagmàtics, locucions, expressions lexicalitzades, notes sobre l’ús.