La competència i l’actuació

El coneixement de la llengua

Qualsevol parlant natiu sense una formació lingüística específica pot dur a terme una sèrie d’operacions que posen de manifest que posseeix un coneixement interioritzat (intrínsec, inherent, no après durant l’escolarització) de la seva pròpia llengua.

Algunes d’aquestes operacions són:

• Distingir les oracions ben formades de les que no ho són.

• Comprendre el significat d’oracions que no ha sentit prèviament.

• Realitzar construccions regulars fins i tot en casos en què la llengua presenta irregularitats.

El coneixement de la llengua que es desenvolupa durant el procés d’adquisició de la primera llengua és d’una naturalesa diferent del coneixement sobre les normes d’ús de la llengua que s’aprenen durant l’etapa d’escolarització.

El coneixement de la pròpia llengua és un coneixement:

• operatiu: els parlants el saben fer servir en la pràctica;
• implícit o interioritzat: no és un coneixement conscient que s’aprengui de manera formal.

Tots els parlants tenen un coneixement interioritzat de la seva pròpia llengua amb independència del que puguin saber sobre la normativa o del fet que disposin d’un metallenguatge per a descriure aquest coneixement.

La competència

En el context de la gramàtica generativa, l’objectiu de la lingüística és descriure el coneixement interioritzat de la seva pròpia llengua que tenen tots els parlants, amb independència de com el posin en pràctica en el seu ús de la llengua.

«Linguistic theory is concerned primarily with an ideal speaker-listener, in a completely homogeneous speech-community, who knows its language perfectly and is unaffected by such grammatically irrelevant conditions as memory limitations, distractions, shifts of attention and interest, and errors (random or characteristic) in applying his knowledge of the language in actual performance» (p. 1).

 

Chomsky, N. (2015). Aspects of the theory of syntax: 50th anniversary edition. The MIT Press. (Obra original publicada el 1965)

Noam Chomsky (Font de la imatge: Department of Linguistics. (s. d.). Noam Chomsky. The University of Arizona. https://linguistics.arizona.edu/person/noam-chomsky)

El coneixement operatiu i interioritzat (implícit) que els parlants tenen de la seva pròpia llengua es coneix com a ‘competència’ o ‘competència gramatical’.

«Denominamos competencia (competence) gramatical al conocimiento práctico e interiorizado de las reglas de la gramática de su lengua que cada individuo ha ido construyendo de manera no consciente como resultado de su crecimiento como miembro de una comunidad. Es importante subrayar que estas reglas del sistema combinatorio no vienen impuestas desde el exterior, ni representan decretos prescriptivos que sea necesario aceptar y cumplir; son simplemente las regularidades que emergen de la manera en que los miembros de cada comunidad lingüística utilizan un inventario finito de unidades y un conjunto también finito de pautas combinatorias para producir e interpretar un conjunto infinito de expresiones» (p. 22).

 

Escandell, M. V. (2014). El lenguaje y la lingüística. A M. V. Escandell (Coord.), Claves del lenguaje humano (p. 1–37). Editorial Universitaria Ramón Areces.

M. Victoria Escandell (Font de la imatge: Escandell-Vidal, V. (s. d.). Overview [Perfil a ResearchGate]. ResearchGate. Consultat el 10 de febrer de 2026, a https://www.researchgate.net/profile/Victoria-Escandell-Vidal)

Errors de competència:

Competència gramatical i competència comunicativa

Cal distingir entre ‘competència gramatical’ i ‘competència comunicativa’.

• Competència gramatical: coneixement intrínsec que té el parlant de l’estructura de la seva pròpia llengua.
• Competència comunicativa: capacitat de fer un ús adequat de la llengua en una situació concreta i en una determinada comunitat de parla.

«We have then to account for the fact that a normal child acquires knowledge of sentences, not only as grammatical, but also as appropriate. He or she acquires competence as when to speak, when not, and as to what to talk about with whom, when, where, in what manner. In short, a child becomes able to accomplish a repertoire of speech acts, to take part in speech events, and to evaluate their accomplishment by others» (p. 277).

 

Hymes, D. H. (1972). On communicative competence (Excerpts). A J. B. Pride i J. Holmes (Ed.), Sociolinguistics: Selected readings (p. 269–293). Penguin.

Dell H. Hymes (1927–2009) (Font de la imatge: Dell Hymes. (2024, 3 d’octubre. Alchetron. https://alchetron.com/Dell-Hymes)

La situació de parla o situació comunicativa

L’actuació

En el context de la gramàtica generativa es distingeix l’estudi de la competència de l’anàlisi de l’actuació lingüística.

• Competència (en anglès, competence): coneixement intrínsec que el parlant té de la seva pròpia llengua.
• Actuació (en anglès, performance): ús real de la llengua en situacions concretes.

«We thus make a fundamental distinction between competence (the speaker-hearer’s knowledge of his language) and performance (the actual use of language in concrete situations). Only under the idealization set forth in the preceding paragraph is performance a direct reflection of competence. In actual fact, it obviously could not directly reflect competence. A record of natural speech will show numerous false starts, deviations from rules, changes of plan in mid-course, and so on. The problem for the linguist, as well as for the child learning the language, is to determine from the data of performance the underlying system of rules that has been mastered by the speaker-hearer and that he puts to use in actual performance» (p. 2).

 

Chomsky, N. (2015). Aspects of the theory of syntax: 50th anniversary edition. The MIT Press. (Obra original publicada el 1965)

Noam Chomsky (Font de la imatge: Department of Linguistics. (s. d.). Noam Chomsky. The University of Arizona. https://linguistics.arizona.edu/person/noam-chomsky)

La competència és un coneixement, mentre que l’actuació és una conducta.

«Esta breve introducción resulta necesaria para distinguir lo gramatical de lo aceptable. El primer concepto es una extensión natural de la noción de competencia … entendida como el conocimiento que los hablantes tienen del idioma. Al concepto de conocimiento se opone el de conducta. En cuanto conducta, la actuación incluye factores extragramaticales entre los que ya se han señalado la memoria, la consciencia o la rapidez de procesamiento, entre otros» (p. 33).

 

Bosque, I. i Gutiérrez-Rexach, J. (2009). Fundamentos de sintaxis formal. Akal. https://archive.org/details/fundamentosdesin0000bosq

Ignacio Bosque (Font de la imatge: Ignacio Bosque. (s. d.). https://sites.google.com/site/ignaciobosquemunoz/)

Javier Gutiérrez-Rexach (1967–2016) (Font de la imatge: Department of Spanish and Portuguese. (s. d.). Javier Gutiérrez-Rexac: In Memoriam. The Ohio State University. https://sppo.osu.edu/people/gutierrez-rexach.1)

Errors d’actuació

La gramàtica generativa

Segons Noam Chomsky, la gramàtica d’una llengua ha de consistir en una descripció de la competència gramatical del parlant (el coneixement intrínsec de la seva pròpia llengua) mitjançant un conjunt de regles explícites.

«A grammar of a language purports to be a description of the ideal speaker-hearer’s intrinsic competence. If the grammar is, furthermore, perfectly explicit—in other words, if it does not rely on the intelligence of the understanding reader but rather provides an explicit analysis of his contribution—we may (somewhat redundantly) call it a generative grammar» (p. 2–3).

 

Chomsky, N. (2015). Aspects of the theory of syntax: 50th anniversary edition. The MIT Press. (Obra original publicada el 1965)

Noam Chomsky (Font de la imatge: Department of Linguistics. (s. d.). Noam Chomsky. The University of Arizona. https://linguistics.arizona.edu/person/noam-chomsky)

Una gramàtica generativa es pot organitzar com:

• un conjunt d’elements discrets;
• un conjunt de regles explícites que governen la combinació dels elements discrets.

El coneixement d’una llengua es pot descriure com el coneixement del mecanisme que permet associar sons i sentits.

Components bàsics d’una gramàtica generativa.