Gramaticalitat, acceptabilitat i correcció
La gramaticalitat i l’acceptabilitat
Gramaticalitat i gramàtica
En el context de la gramàtica generativa, la gramàtica es defineix com un mecanisme que ha de generar i explicar els enunciats ben formats (és a dir, gramaticals) que pertanyen a la llengua.
«The fundamental aim in the linguistic analysis of a language L is to separate the grammatical sequences which are sentences of L from the ungrammatical sequences which are not sentences of L and to study the structure of the grammatical sequences. The grammar of L will thus be a device that generates all of the grammatical sequences of L and none of the ungrammatical ones» (p. 13).
Chomsky, N. (2002). Syntactic structures (2a ed.). De Gruyter Mouton. https://doi.org/10.1515/9783110218329 (Obra original publicada el 1957)
|
(Font de la imatge: Department of Linguistics. (s. d.). Noam Chomsky. The University of Arizona. https://linguistics.arizona.edu/person/noam-chomsky)
|
Un enunciat gramatical ha de poder ser generat i explicat per les regles d’una gramàtica (generativa) de la llengua.
(castellà)
EL: Element lèxicNP: Nom propi
NPH: Nom propi humà
V: Verb
VT: Verb transitiu
VTP: Verb transitiu de percepció
| Nivell | Seqüència |
| 1 | EL1 EL2 EL3 EL4 |
| 2 | NP V a NP |
| 3 | NP VT a NP |
| 4 | NPH VTP a NP |
Gramatical en el nivell 1
Gramatical en els nivells 1 i 2
Gramatical en els nivells 1, 2 i 3
Gramatical en els nivells 1, 2, 3 i 4
Moreno Cabrera, J. C. (1991). Curso universitario de lingüística general: Vol. 1. Teoría de la gramática y sintaxis general. Síntesis.
Gramaticalitat i competència
La gramaticalitat es relaciona amb la competència gramatical dels parlants, fent abstracció dels condicionaments deguts a l’ús de la llengua.
Un enunciat és gramatical si els parlants natius de la llengua l’identifiquen com a ben format, és a dir, com a un enunciat que pertany a la llengua.
Un enunciat és agramatical si els parlants natius de la llengua l’identifiquen com a mal format.
(català)
La Maria observa la nena*La Maria resa la nena
*La Maria surt la nena
*La Maria la nena cau
*Les pilotes són on?
*Són on les pilotes?
!La pissarra mira l’estudiant
❯ Oracions semànticament anòmales
Salmons, I. (2023–2024). Lingüística: marc teòric i conceptes bàsics [Document en PowerPoint]. Campus Virtual, Universitat Autònoma de Barcelona.
(castellà)
Pedro ve a Juan!Pedro encuaderna a Juan
*Pedro camina a Juan
*Pedro lápiz dentro compromete
Moreno Cabrera, J. C. (1991). Curso universitario de lingüística general: Vol. 1. Teoría de la gramática y sintaxis general. Síntesis.
Els enunciats agramaticals es marquen, convencionalment, amb un asterisc (*).
«Parece útil tener un concepto que nos diga que un determinado objeto construido está bien formado de acuerdo con los principios que articulan el sistema. El término que se utiliza en lingüística para designar exactamente ese concepto es el de gramaticalidad. Las secuencias que se ajustan a los principios combinatorios del sistema lingüístico se llaman secuencias gramaticales, y las que no se ajustan a él se llaman secuencias agramaticales. Así, la oración Mi perro está cansado es gramatical porque está bien formada de acuerdo con el sistema gramatical del español. Por el contrario, *Mi está cansado perro no lo está, y decimos por tanto que es agramatical» (p. 28).
Bosque, I. i Gutiérrez-Rexach, J. (2009). Fundamentos de sintaxis formal. Akal. https://archive.org/details/fundamentosdesin0000bosq
|
(Font de la imatge: Ignacio Bosque. (s. d.). https://sites.google.com/site/ignaciobosquemunoz/)
|
(Font de la imatge: Department of Spanish and Portuguese. (s. d.). Javier Gutiérrez-Rexac: In Memoriam. The Ohio State University. https://sppo.osu.edu/people/gutierrez-rexach.1)
|
Gramaticalitat i acceptabilitat
Tots els enunciats gramaticals d’una llengua no són necessàriament acceptables per als parlants.
Un enunciat és acceptable si els parlants natius de la llengua el consideren natural i fàcilment comprensible.
«acceptabilitat. Propietat de tota manifestació lingüística considerada natural i intel·ligible pels parlants nadius d’una determinada llengua. Cal no confondre l’acceptabilitat amb la gramaticalitat: una manifestació lingüística pot estar gramaticalment ben formada però ser inacceptable per raons de percepció, de memòria o d’estil. Una oració com La companya del xic la germana del qual estudià alemany a Magúncia perquè hi vivien uns parents seus és a Màlaga és gramatical però resulta difícilment acceptable. En gramàtica generativa, es considera que l’acceptabilitat pertany à l’àmbit de l’actuació i la gramaticalitat a l’àmbit de la competència. L’acceptabilitat, com la gramaticalitat, és sovint una qüestió de grau, ja que una determinada construcció pot resultar acceptable per a alguns parlants i inacceptable per a d’altres» (p. 12).
Pérez Saldanya, M., Mestre, R. i Sanmartin, O. (2022). acceptabilitat. A Diccionari de lingüística. Acadèmia Valenciana de la Llengua; TERMCAT, Centre de Terminologia. https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308/fitxa/NDY0Mjg5MQ%3D%3D
|
(Font de la imatge: Pérez Saldanya, M. (s. d.). Manuel Pérez Saldanya [Perfil a Google Scholar]. Google Scholar. Consultat el 10 de febrer de 2026, a https://scholar.google.es/citations?user=SoEbFXQAAAAJ)
|
(Font de la imatge: Mestre-Perez, R. (s. d.). All [Perfil a Academia.edu]. Academia.edu. Consultat el 10 de febrer de 2026,
a https://uv.academia.edu/RosannaMestrePerez)
|
L’acceptabilitat d’un enunciat es relaciona amb l’actuació.
«For the purposes of this discussion, let us use the term ‘acceptable’ to refer to utterances that are perfectly natural and immediately comprehensible without paper-and-pencil analysis, and in no way bizarre or outlandish. Obviously, acceptability will be a matter of degree, along various dimensions. … The more acceptable sentences are those that are more likely to be produced, more easily understood, less clumsy, and in some sense more natural. The unacceptable sentences one would tend to avoid and replace by more acceptable variants, wherever possible, in actual discourse.
The notion ‘acceptable’ is not to be confused with ‘grammatical’. Acceptability is a concept that belongs to the study of performance, whereas grammaticalness belongs to the study of competence» (p. 9).
The notion ‘acceptable’ is not to be confused with ‘grammatical’. Acceptability is a concept that belongs to the study of performance, whereas grammaticalness belongs to the study of competence» (p. 9).
Chomsky, N. (2015). Aspects of the theory of syntax: 50th anniversary edition. The MIT Press. (Obra original publicada el 1965)
|
(Font de la imatge: Department of Linguistics. (s. d.). Noam Chomsky. The University of Arizona. https://linguistics.arizona.edu/person/noam-chomsky)
|
La gramaticalitat és un concepte relacionat amb l’estructura interna de la llengua, mentre que l’acceptabilitat ve condicionada per circumstàncies externes a l’estructura de la llengua.
«La aceptabilidad de las secuencias se distingue de su gramaticalidad, ya que este último concepto refleja su estatus en función de los principios que articulan el sistema gramatical, mientras que el primero alude a la relativa irregularidad de las secuencias que resultan anómalas porque no se ajustan a aspectos de la producción verbal externos a la gramática» (p. 35).
Bosque, I. i Gutiérrez-Rexach, J. (2009). Fundamentos de sintaxis formal. Akal. https://archive.org/details/fundamentosdesin0000bosq
|
(Font de la imatge: Ignacio Bosque. (s. d.). https://sites.google.com/site/ignaciobosquemunoz/)
|
(Font de la imatge: Department of Spanish and Portuguese. (s. d.). Javier Gutiérrez-Rexac: In Memoriam. The Ohio State University. https://sppo.osu.edu/people/gutierrez-rexach.1)
|
Enunciats gramaticals no acceptables
«The unacceptable grammatical sentences often cannot be used, for reasons having to do, not with grammar, but rather with memory limitations, intonational and stylistic factors, ‘iconic’ elements of discourse (for example, a tendency to place logical subject and object early rather than late; …), and so on» (p. 10).
Chomsky, N. (2015). Aspects of the theory of syntax: 50th anniversary edition. The MIT Press. (Obra original publicada el 1965)
|
(Font de la imatge: Department of Linguistics. (s. d.). Noam Chomsky. The University of Arizona. https://linguistics.arizona.edu/person/noam-chomsky)
|
Un enunciat pot ser gramatical però no ser acceptable a causa de les dificultats que implica la seva comprensió (el seu processament).
(català)
Em sembla que el Joan m’ha dit que en Pere pensa que en Lluís considera que la Laura creu que la Maria vindràEl gos del veí del cosí del pare de l’amic del germà de l’avi és molt intel·ligent
Salmons, I. (2023–2024). Lingüística: marc teòric i conceptes bàsics [Document en PowerPoint]. Campus Virtual, Universitat Autònoma de Barcelona.
(castellà)
Me parece que algunos de ustedes no creen que ciertos alumnos hayan dicho que determinados profesores no lamentan que los planes de estudio no hayan sido modificadosLa publicación del anuncio del aumento del precio de los carburantes y la del del del de las viviendas
Bosque, I. i Gutiérrez-Rexach, J. (2009). Fundamentos de sintaxis formal. Akal. https://archive.org/details/fundamentosdesin0000bosq
Un enunciat pot ser gramatical però no ser acceptable en el context d’una determinada situació comunicativa o en funció de les convencions d’una determinada comunitat de parla.
(català)
– Hola! Què tal? Com anem?– El canvi climàtic acabarà per destruir el planeta i els polítics no fan res per a solucionar-ho
(castellà)
Yo y mi padreEs un concienzudo trabajo e interesante
Bosque, I. i Gutiérrez-Rexach, J. (2009). Fundamentos de sintaxis formal. Akal. https://archive.org/details/fundamentosdesin0000bosq
Enunciats agramaticals acceptables
Un enunciat agramatical pot ser acceptable en un determinat registre (estil de parla) o en una determinada situació comunicativa.
(català)
*Jo, a mi, em sembla que avui plourà
(castellà)
– *¿Cuándo es Valencia?– El jueves y el viernes de la semana que viene
Gramaticalitat i correcció
La gramaticalitat és una noció abstracta relacionada amb la definició del concepte de gramàtica en el marc de la gramàtica generativa.
La gramaticalitat es defineix en funció de la competència gramatical del parlant, tal com s’entén aquest terme en la gramàtica generativa.
La correcció és un criteri relacionat amb la normativa establerta per a una llengua.
La correcció es defineix en funció de normes externes elaborades per una institució o en funció de convencions que són el resultat de la tradició literària.
(català)
*La Maria surt la nena: enunciat agramaticalEl verb sortir no es construeix amb un objecte directe.
«Com a norma general, el complement directe se situa immediatament després del verb i no apareix precedit de cap preposició.»
Institut d’Estudis Catalans. (2018). La preposición a encapçalant el complement directe. A Gramàtica essencial de la llengua catalana. https://geiec.iec.cat/text/14.4.2
(castellà)
*Pienso que Juan vendrán: enunciat agramaticalEl subjecte ha de concordar en nombre amb el verb.
«dequeísmo. Es el uso indebido de la preposición de delante de la conjunción que cuando la preposición no viene exigida por ninguna palabra del enunciado.»
Real Academia Española i Asociación de Academias de la Lengua Española. (2023). Dequeísmo. A Diccionario panhispánico de dudas [Versión provisional] (2a ed.). https://www.rae.es/dpd/deque%C3%ADsmo
«el concepto de ‘corrección’ se diferencia del de ‘gramaticalidad’ en que es un concepto relativamente externo a los principios que articulan el sistema lingüístico. … Las oraciones incorrectas se diferencian de las agramaticales en que las primeras son las que se recomienda no usar, en función de algún imperativo externo de carácter social, una vez que el sistema lingüístico que el gramático investiga les da cabida como parte del conjunto de opciones posibles. Por supuesto, cabría pensar que las oraciones agramaticales son también incorrectas, pero lo habitual es reservar el concepto de ‘incorrección’ para las secuencias atestiguadas» (p. 29).
Bosque, I. i Gutiérrez-Rexach, J. (2009). Fundamentos de sintaxis formal. Akal. https://archive.org/details/fundamentosdesin0000bosq
|
(Font de la imatge: Ignacio Bosque. (s. d.). https://sites.google.com/site/ignaciobosquemunoz/)
|
(Font de la imatge: Department of Spanish and Portuguese. (s. d.). Javier Gutiérrez-Rexac: In Memoriam. The Ohio State University. https://sppo.osu.edu/people/gutierrez-rexach.1)
|
La correcció i la normativa
La correcció
Un enunciat és correcte si s’adequa a la normativa de la llengua.
Correcció en el nivell gràfic
Un enunciat és correcte en el nivell gràfic si s’adequa a les normes ortogràfiques de la llengua.
Ortografia: conjunt de regles que estableixen la correspondència entre les grafies i els sons d’una llengua.
Correcció en el nivell fonètic
Un enunciat és correcte en el nivell fonètic si s’adequa a les normes ortològiques de la llengua.
Ortologia o ortoèpia: conjunt de normes que regeixen la pronunciació d’una llengua.
(català)
[disiˈð̞i] (incorrecte) – [dəsiˈð̞i] (correcte) decidir[kumiˈzaɾi] (incorrecte) – [kumiˈsaɾi] (correcte) comissari
[puˈβ̞lɛmə] (incorrecte) – [pruˈβ̞lɛmə] (correcte) problema
Institut d’Estudis Catalans. Secció Filològica. (2009). Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana, I: fonètica (3a ed. rev.). Institut d’Estudis Catalans. https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000246/00000047.pdf
(castellà)
[baɣ̞aˈmun̪d̪o] (incorrecte) – [baɣ̞aˈβ̞un̪d̪o] (correcte) vagabundo[kaˈɾakteɾes] (incorrecte) – [kaɾakˈteɾes] (correcte) caracteres
[ˈmeksiko] (incorrecte) – [ˈmexiko] (correcte) México
Real Academia Española i Asociación de Academias de la Lengua Española. (2025). Diccionario panhispánico de dudas (2a ed.). https://www.rae.es/dpd/
Correcció en el nivell gramatical
Un enunciat és correcte en el nivell gramatical si s’adequa a les normes sobre els aspectes morfològics i sintàctics de la llengua.
(català)
una perla gris, una dona cortès, una amiga comú (incorrecte) – una perla grisa, una dona cortesa, una amiga comuna (correcte)dir que la sessió començarà puntualment a les sis, recordar que està prohibit fumar (incorrecte) – vull dir que la sessió començarà puntualment a les sis, cal/convé recordar que està prohibit fumar
Institut d’Estudis Catalans. (2018). Gramàtica essencial de la llengua catalana. https://geiec.iec.cat
(castellà)
me alegra de que seáis felices (incorrecte) – me alegra que seáis felices (correcte)delante mío (incorrecte) – delante de mí (correcte)
soy de los que pienso que… (incorrecte) – soy de los que piensan que… (correcte)
Real Academia Española i Asociación de Academias de la Lengua Española. (2025). Diccionario panhispánico de dudas (2a ed.). https://www.rae.es/dpd/
Correcció en el nivell lèxic
Un enunciat és correcte en el nivell lèxic si els mots que conté es troben en vocabulari recollit en el diccionari normatiu de la llengua.
(català)
bueno (incorrecte) – bé (correcte)puro (incorrecte) – havà, cigar (correcte)
radera (incorrecte) – darrera (correcte)
Institut d’Estudis Catalans. (2007). DIEC2. Diccionari de la llengua catalana (2a ed.). https://dlc.iec.cat
(castellà)
convalescencia (incorrecte) – convalecencia (correcte)elicitar (incorrecte) – provocar, suscitar, obtener (correcte)
estado del arte (incorrecte) – estado o situación actual, últimos avances, estado de la cuestión (correcte)
Real Academia Española i Asociación de Academias de la Lengua Española. (2025). Diccionario panhispánico de dudas (2a ed.). https://www.rae.es/dpd/
Des del punt de vista de la normativa, existeixen formes correctes –les que s’adapten a la normativa– i formes incorrectes –les que no s’adapten a la normativa–.
La normativa
Els documents normatius i les institucions responsables de la normativa
La normativa ve definida pel conjunt de prescripcions sobre l’ús correcte de la llengua.
La normativa pot estar recollida en una ortografia, un diccionari i una gramàtica oficials avalats per les institucions responsables de la codificació de la llengua o es pot reflectir en un conjunt de texts establerts per la tradició.
 |
RAE, Real Academia Española Fundada el 1714 |
Real Academia Española. (2014). Diccionario de la lengua española (23a ed.). Espasa. https://dle.rae.es
Real Academia Española i Asociación de Academias de la Lengua Española. (2025). Nueva gramática de la lengua española: morfología y sintaxis (Ed. rev. i ampl.). Planeta. https://www.rae.es/gramática//
Real Academia Española i Asociación de Academias de la Lengua Española. (2025). Nueva gramática de la lengua española: fonética y fonología (Ed. rev. i ampl.). Planeta.
Real Academia Española i Asociación de Academias de la Lengua Española. (2010). Ortografía de la lengua española. Espasa. https://www.rae.es/ortografía/
Real Academia Española i Asociación de Academias de la Lengua Española. (2025). Diccionario panhispánico de dudas (2a ed.). Taurus. https://www.rae.es/dpd/
FundéuRAE. (2026). https://www.fundeu.es
 |
RAG, Real Academia Galega Fundada el 1906 |
Real Academia Galega. (2012). Dicionario da Real Academia Galega. https://academia.gal/dicionario
Real Academia Galega. (2012). Normas ortográficas e morfolóxicas do idioma galego (23a ed.). https://publicacions.academia.gal/index.php/rag/catalog/book/252
Regueira, X. L. (Coord.). (2010). Dicionario de pronuncia da lingua galega. Instituto da Lingua Galega; Real Academia Galega. https://publicacions.academia.gal/index.php/rag/catalog/book/235
 |
IEC, Institut d’Estudis Catalans Fundat el 1907 |
Institut d’Estudis Catalans. (2007). DIEC2. Diccionari de la llengua catalana (2a ed.). https://dlc.iec.cat
Institut d’Estudis Catalans. (2024). Gramàtica de la llengua catalana (2a ed.). https://doi.org/10.2436/10.2500.08.1
Institut d’Estudis Catalans. (2023). Gramàtica essencial de la llengua catalana (4a ed.). https://doi.org/10.2436/10.2500.04.1
Institut d’Estudis Catalans. (2022). Gramàtica bàsica i d’ús de la llengua catalana (2a ed.). https://doi.org/10.2436/10.2500.11.1
Institut d’Estudis Catalans. (2022). Ortografia catalana (2a ed.). https://doi.org/10.2436/10.2500.10.1
TERMCAT, Centre de terminologia. (2025). https://www.termcat.cat
 |
Euskaltzaindia (Real Academia de la Lengua Vasca / Académie de la Langue Basque) Fundada el 1919 |
Euskaltzaindia. (2016). Euskaltzaindiaren Hiztegia (2a ed.). https://tinyurl.com/4r6je46z
Gramatika Batzordea. (2012). Euskararen Gramatika. Euskaltzaindia. https://tinyurl.com/ymfuwzvf
La norma com a «ús comú»
La norma també es pot concebre com l’ús comú adoptat per la major part d’una comunitat lingüística.
«La norma no es sino el conjunto de preferencias lingüísticas vigentes en una comunidad de hablantes, adoptadas por consenso implícito entre sus miembros y convertidas en modelos de buen uso. Si no existiera ese conjunto de preferencias comunes, y cada hablante emplease sistemáticamente opciones particulares, la comunicación se haría difícil y, en último extremo, imposible. La norma surge, pues, del uso comúnmente aceptado y se impone a él, no por decisión o capricho de ninguna autoridad lingüística, sino porque asegura la existencia de un código compartido que preserva la eficacia de la lengua como instrumento de comunicación.»
Real Academia Española i Asociación de Academias de la Lengua Española. (2025). Qué es. A Diccionario panhispánico de dudas (2a ed.). https://www.rae.es/dpd/ayuda/que-es/div
El purisme o prescriptivisme
El purisme o prescriptivisme és una actitud respecte a la llengua relacionada, fonamentalment, amb dos prejudicis:
- el prejudici de la «correcció» i de les formes «pures»;
- el prejudici de la «degradació» progressiva de la llengua.
Virgili, J. M. [@Virgili7]. (2020, 24 de març). Tweet de #boncatalà del 24 de març [Imatge adjunta] [Tuit]. Twitter. https://x.com/virgili7/status/1242262043979366401
«Señor Director:
Su editorial de hoy (17 de noviembre) sobre el Spanglish sería más convincente de no ser por dos aspectos. En primer lugar, parece concentrarse en la adopción masiva de palabras inglesas por el español, práctica esta observada desde fines del siglo XIX e ilustrada, entre otros, por los vocablos planta (fábrica) y repórter o reportero. Las más veces, estos hijos adoptivos enriquecen el idioma, desde cuando no dupliquen innecesariamente formas preexistentes y de uso fácil, como son de tiempo completo y sobrecupo, cuyos homólogos ingleses se citan en el editorial.
Este deja a un lado, en cambio, la perversión del castellano por imitación mecánica del inglés, tal como se lee a diario en las páginas de EL TIEMPO y de Portafolio, en expresiones como asumir (en el sentido de suponer), contrario a (contrariamente a), consistente (congruente), consistente con (de conformidad con), la medida aplicará a partir de mañana (se aplicará), etc. La gran prensa es quien más atenta contra la identidad lingüística del español y su defensa debe asimismo empezar en casa.
Tomás Uribe Mosquera, Bogotá»
Su editorial de hoy (17 de noviembre) sobre el Spanglish sería más convincente de no ser por dos aspectos. En primer lugar, parece concentrarse en la adopción masiva de palabras inglesas por el español, práctica esta observada desde fines del siglo XIX e ilustrada, entre otros, por los vocablos planta (fábrica) y repórter o reportero. Las más veces, estos hijos adoptivos enriquecen el idioma, desde cuando no dupliquen innecesariamente formas preexistentes y de uso fácil, como son de tiempo completo y sobrecupo, cuyos homólogos ingleses se citan en el editorial.
Este deja a un lado, en cambio, la perversión del castellano por imitación mecánica del inglés, tal como se lee a diario en las páginas de EL TIEMPO y de Portafolio, en expresiones como asumir (en el sentido de suponer), contrario a (contrariamente a), consistente (congruente), consistente con (de conformidad con), la medida aplicará a partir de mañana (se aplicará), etc. La gran prensa es quien más atenta contra la identidad lingüística del español y su defensa debe asimismo empezar en casa.
Tomás Uribe Mosquera, Bogotá»
El tiempo (Colombia), Opinión, 18 de noviembre de 2004.
Problemes derivats d’un excés de purisme:
- exclusió de trets propis de variants geogràfiques o de variants socials de la llengua;
- creació d’inseguretat lingüística en els parlants.
«El purisme és la ideologia o representació que es creu capaç d’elucidar quins elements són genuïns o no genuïns o indesitjables d’una llengua, i que condemna o exclou els segons. Els moviments de recuperació lingüística sempre tenen un component purista perquè es plantegen com a objectiu netejar, purificar tot allò que es creu no propi o genuí, pertanyent a un nucli de trets propis. Evidentment els excessos del purisme són perillosos.
(1) En primer lloc, perquè la positura de vigilància i de purificació del purisme pot ultrapassar-se. Així, en nom del purisme es poden excloure erròniament trets socials o geolectals. Es passen a rebutjar com a aliens a la llengua, trets que pertanyen a un subgrup de parlants de la llengua. Per exemple, en el català de Barcelona, papà o mamà són considerats castellanismes per molts parlants, perquè coincideixen amb el castellà, quan simplement són variants de la classe mitjana alta.
(2) En segon lloc perquè el zel purista, pot comportar un excés de vigilància entre els parlants, de tal manera que aquests poden tenir escassa seguretat lingüística. Creiem que l’objectiu social que s’hauria d’abastar és que els i les parlants puguin usar la llengua amb seguretat i amb autonomia, segurs de la seva competència lingüística, sentint que la seva llengua pot expressar els matisos de la seva vida, sense cap excés de respecte o de por envers les normes lingüístiques, siguin quines siguin» (p. 5).
(1) En primer lloc, perquè la positura de vigilància i de purificació del purisme pot ultrapassar-se. Així, en nom del purisme es poden excloure erròniament trets socials o geolectals. Es passen a rebutjar com a aliens a la llengua, trets que pertanyen a un subgrup de parlants de la llengua. Per exemple, en el català de Barcelona, papà o mamà són considerats castellanismes per molts parlants, perquè coincideixen amb el castellà, quan simplement són variants de la classe mitjana alta.
(2) En segon lloc perquè el zel purista, pot comportar un excés de vigilància entre els parlants, de tal manera que aquests poden tenir escassa seguretat lingüística. Creiem que l’objectiu social que s’hauria d’abastar és que els i les parlants puguin usar la llengua amb seguretat i amb autonomia, segurs de la seva competència lingüística, sentint que la seva llengua pot expressar els matisos de la seva vida, sense cap excés de respecte o de por envers les normes lingüístiques, siguin quines siguin» (p. 5).
Boix, E. (2004, 20–23 de maig). Les representacions: un camp de recerca des de l’antropologia lingüística per mantenir la diversitat [Comunicació]. Congrés LinguaPax X, Barcelona, España. http://www.linguapax.org/wp-content/uploads/2015/03/3_boix.pdf
|
(Font de la imatge: Boix, E. (s. d.). All [Perfil a Academia.edu]. Academia.edu. Consultat el 10 de febrer de 2026, a https://barcelona.academia.edu/EmiliBoixFuster)
|
