La transcripció fonètica

Les relacions entre els sons i les grafies

Cal distingir entre la representació ortogràfica de la llengua, la representació fonètica dels sons de la parla i la representació fonològica dels fonemes.

Els fonemes no són lletres

lolPhonology. (2012, 11 d’abril). terminology [Imatge adjunta] [Actualització d’estat]. Facebook. https://www.facebook.com/photo.php?fbid=409530749075421

El grafema

El grafema

La representació ortogràfica

ὀρθο ‘recte’, ‘correcte’
γραφία, de γράφειν ‘escriure’

L’ortografia estableix les regles d’associació entre grafemes (grafies) i sons.

Relacions entre grafemes i sons:

(català)
(castellà)

Les regles d’associació entre grafemes i sons són específiques per a cada llengua i presenten un grau de complexitat diferent:

Resultats de l’entrenament d’una xarxa neuronal en la lectura (conversió de grafemes en fonemes) i en l’escriptura (conversió de fonemes en grafemes) de 17 llengües

Resultats de l’entrenament d’una xarxa neuronal artificial en la lectura (conversió de grafemes en fonemes) i en l’escriptura (conversió de fonemes en grafemes) de 17 llengües: àrab (ar), bretó (br), alemany (de), anglès (en), esperanto (eo), espanyol (es), finès (fi), francès (fr), francès Ortofasil (fro), italià (it), coreà (ko), neerlandès (nl), portuguès (pt), rus (ru), serbocroat (sh), turc (tr) i xinès (zh).

Marjou, X. (2021). OTEANN: Estimating the transparency of orthographies with an artificial neural network. A Proceedings of the Third Workshop on Computational Typology and Multilingual NLP (p. 1–9). ACL Anthology. https://doi.org/10.18653/v1/2021.sigtyp-1.1

«Our study first confirms that orthographies like Arabic, Finnish, Korean, Serbo-Croatian and Turkish are highly transparent whereas other ones like Chinese, French and English are highly opaque. For example, when solely based on a phoneme-grapheme correspondence, we estimated the chances of correctly writing a French word at 28%; similarly, when solely based on a grapheme-phoneme correspondence, we estimated the chances of correctly pronouncing an English word at 31%» (p. 2).
 
Marjou, X. (2021). OTEANN: Estimating the transparency of orthographies with an artificial neural network. A Proceedings of the Third Workshop on Computational Typology and Multilingual NLP (p. 1–9). ACL Anthology. https://doi.org/10.18653/v1/2021.sigtyp-1.1
En anglès, fish [fɪʃ] es podria escriure ghoti
 
<gh> com en laugh: [f]
<o> com en women: [ɪ]
<ti> com en nation: [ʃ]
Erròniament atribuït a George Bernard Shaw (1856–1950).
 
Zimmer, B. (2008, 23 d’abril). «Ghoti» before Shaw. Language Log. https://languagelog.ldc.upenn.edu/nll/?p=81

Les normes ortogràfiques són convencions independents, des d’un punt de vista estrictament lingüístic, de les llengües a què s’apliquen.

«A pesar de este uso identificativo, las normas ortográficas de las lenguas son independientes, desde un punto de vista estrictamente lingüístico, de las lenguas a las que se aplican. Por esta razón, podemos escribir una lengua con las normas ortográficas de otra» (p. 41).
 
Moreno Cabrera, J. C. (2005). Las lenguas y sus escrituras: tipología, evolución e ideología. Síntesis.
Aid laik tu gou tu a fútbol mach
May goostahreeah eerr ah oon pahrteedhoa day footbol
Es que vu vandé des anvlop e de yurnó?
Vindai oustaid saubraisse y pairiauxdicause?
Moreno Cabrera, J. C. (2005). Las lenguas y sus escrituras: tipología, evolución e ideología. Síntesis.
«Él sabe hablar francés» representat mitjançant diversos sistemes d’escriptura (1)
«Él sabe hablar francés» representat mitjançant diversos sistemes d’escriptura (2)
 
«Él sabe hablar francés» representat mitjançant diversos sistemes d’escriptura.
Moreno Cabrera, J. C. (2005). Las lenguas y sus escrituras: tipología, evolución e ideología. Síntesis.

Hi ha sistemes d’escriptura que s’han utilitzat per a representar gràficament diferents llengües.

Texts aljamiats:
 
Texts escrits en llengües romàniques fent servir l’alifat àrab o l’alefat hebreu.
 
Escriptura aljamiada
 
Anònim, Poema de Yúçuf. Manuscrit, s. XVI. Biblioteca Nacional de España.
Biblioteca Nacional de España. (2010). Memoria de los moriscos: escritos y relatos de una diáspora cultural. https://www.bne.es/es/Micrositios/Exposiciones/MemoriaMoriscos/
Escriptura cuneïforme:
 
«Hem trobat textos cuneïformes escrits en diverses llengües durant els més de tres mil anys d’ús del cuneïforme. El sumeri i l’accadi van ser les dues llengües principals, però l’elamita, l’hurrita, l’hitita, l’urarten o fins i tot l’arameu també han arribat a nosaltres gràcies al suport de l’escriptura cuneïforme» (p. 56).
 
Feliu, L. (2007). L’escriptura cuneïforme. Editorial UOC.
Tornar al principi de la pàgina

Els alfabets fonètics i la transcripció fonètica

Els alfabets fonètics

«Alfabeto fonético: Se denomina así cualquiera de los sistemas utilizados para representar gráficamente los sonidos que pronunciamos, de forma que queden reflejados todos los matices que diferencian dichos sonidos entre sí» (p. 536).
 
Gil, J. (2007). Fonética para profesores de español: de la teoría a la práctica. Arco/Libros.
«Alfabeto fonético: Conjunto de signos que sirve para transcribir con un grado diverso de precisión los fonemas de las diferentes lenguas sin incurrir en las incongruencias que típicamente ofrecen los alfabetos convencionales, esto es eliminando los símbolos sin correspondencia fónica, unificando los símbolos de doble o triple valor, etc.» (p. 133).
 
Cerdà, R. (Coord.). (1986). Diccionario de lingüística. Anaya. https://archive.org/details/diccionariodelin0000unse

Un alfabet fonètic és una eina per a la representació simbòlica de la parla.

El principi bàsic dels alfabets fonètics és que es dona una correspondència biunívoca entre un so i un símbol de transcripció.

Es fa servir un símbol de transcripció diferent per a cada so distintiu.

Un so distintiu no es pot representar mitjançant més d’un símbol de transcripció.

Si un mateix so es troba en diverses llengües, s’utilitza el mateix símbol.

La transcripció fonètica

«Transcripción fonética: Representación escrita de los sonidos que pronunciamos» (p. 547).
 
Gil, J. (2007). Fonética para profesores de español: de la teoría a la práctica. Arco/Libros.
«Transcripción || t. fonética. Tipo de transcripción, generalmente inserta entre corchetes, que representa los alófonos por los cuales se realizan las unidades fonológicas del habla en un grado variable de precisión. Según las necesidades metodológicas de cada caso, se distingue la llamada transcripción ancha de la transcripción estrecha» (p. 288).
 
Cerdà, R. (Coord.). (1986). Diccionario de lingüística. Anaya. https://archive.org/details/diccionariodelin0000unse

La transliteració

La transcripció fonètica no s’ha de confondre amb la transliteració.

Transliteració: representació dels caràcters d’un sistema d’escriptura mitjançant els caràcters d’un altre sistema d’escriptura.

Si la transliteració es realitza canviant els caràcters d’un sistema d’escriptura pels de l’alfabet llatí, es fa servir el terme ‘romanització’.

Per a la transliteració hi ha estàndards internacionals, estàndards propis de diverses especialitats i tradicions, i convencions específiques per a diverses llengües.

Pinyin (Hànyǔ Pīnyīn): sistema de romanització del xinès mandarí estàndard.
Caràcters xinesos 我是中國人
Transliteració en pinyin Wǒ shì Zhōngguó rén
Transcripció fonètica mitjançant l’Alfabet Fonètic Internacional [wu̯ɔ˨˩ ʂɨ˥˩ tʂʊŋ˥˥ku̯ɔ˧˥ ʐən˧˥]

Utilitat de la transcripció fonètica

pgswan. (2009, 20 de maig). Everyday IPA [Vídeo]. YouTube. https://www.youtube.com/watch?v=JO6XSCwUO8o

La transcripció fonètica es fa servir per a representar la pronúncia en:

Dificultats i limitacions de la transcripció fonètica

Transcriure fonèticament una llengua desconeguda o transcriure realitzacions fonètiques poc habituals per al transcriptor pot plantejar dificultats:

«On first exposure to an unknown language, or to an unknown dialect of a familiar language, the fieldworker does not know what sort of phonetic material is going to be encountered. Under these circumstances, a phonetically untrained observer will be likely to refer the incoming data to the known phonetic categories of his/her own first language, or to those of some other language with which he/she is familiar. This is an impressionistic transcription (Abercrombie, 1964: 35). The trained observer, on the other hand, can ideally refer instead to general phonetic categories. (The purpose of phonetic ear-training is precisely to establish such language-independent, general-phonetic categories in the phonetician’s mind.) As a sound system is investigated, any impressionistic transcription is subject to revision. Characteristics that were initially ignored or overlooked may prove to be phonologically relevant; conversely, some characteristics that were noticed and notated may prove to be phonologically irrelevant. Thus, for example, a European producing an impressionistic transcription of an Australian language might at first overlook a distinction such as alveolar vs. retroflex place (which then turns out to be relevant) while distinguishing voiced vs. voiceless phonation (which then turns out to be irrelevant). As a sound system becomes clear, the analyst is in a position to replace the ad hoc impressionistic transcription by a systematic transcription that reflects the structure of the language under description» (p. 386–388).
 
Wells, J. C. (2006). Phonetic transcription and analysis. A K. Brown (Ed.), Encyclopedia of language & linguistics (2a ed., p. 386–396). Elsevier. https://doi.org/10.1016/B0-08-044854-2/00014-6
«the speed and accuracy of speech processing in typical human interactions is significantly aided by categorical perception, whereby listeners sort and categorize sounds according to broad phonological distinctions, rather than by their fine phonetic detail (Buckingham and Yule, 1987). In this way all kinds of variant realizations of the voiceless alveolar plosive /t/ (e.g. dentalized, retracted, glottalized, etc.) will be subsumed into the same category by the listener, and contrasted with variant realizations of, for instance, the voiceless velar plosive /k/. Whilst this “phonological” processing undoubtedly helps us in everyday interactions, it becomes such an automatic process, over the course of speech development, that it may then be hard to overcome for the purposes of narrow phonetic transcription. This is the case in the speech of some individuals with cleft palate, whose atypical realizations of /t/ and /k/ may correspond to a palatal plosive /c/, which although discernible as such from instrumental analysis, may be hard to identify auditorily if the influence of categorical perception proves too great (Howard, 2011). The good news, however, is that the effects of categorical perception can be overcome by training and practice» (p. 179).
 
Ball, M. J., Howard, S., Müller, N. i Granese, A. (2013). Data processing: Transcriptional and impressionistic methods. A N. Müller i M. J. Ball (Ed.), Research methods in clinical linguistics and phonetics: A practical guide (p. 177–194). Wiley-Blackwell.

La percepció categòrica de la parla

La «sordesa fonològica»

La transcripció implica una interpretació de les dades per part de l’investigador.

«The transcription system will in general reflect the phonetic analysis imposed by the transcriber on the material. In particular, the choice of symbol set will tend to reflect decisions about (1) segmentation of the language data and (2) its phonemicization or phonological treatment. In practice, the same data set may be transcribed in more than one way» (p. 386).
 
Wells, J. C. (2006). Phonetic transcription and analysis. A K. Brown (Ed.), Encyclopedia of language & linguistics (2a ed., p. 386–396). Elsevier. https://doi.org/10.1016/B0-08-044854-2/00014-6
(català)
rosa [ˈrɔzə]: en la transcripció s’indica que s’ha realitzat una consonant fricativa alveolar sonora
els nens [əls̬ˈnɛns]: en la transcripció s’indica que s’ha donat un procés de sonorització d’una fricativa alveolar sorda per la influència de la consonant sonora següent
En ambdós casos la realització fonètica és una consonant fricativa alveolar sonora
(castellà)
mismo [ˈmizmo]: en la transcripció s’indica que s’ha realitzat una consonant fricativa alveolar sonora
mismo [ˈmis̬mo]: en la transcripció s’indica que s’ha donat un procés de sonorització d’una fricativa alveolar sorda per la influència de la consonant sonora següent
En ambdós casos la realització fonètica és una consonant fricativa alveolar sonora

Dos sons que en llengües diferents es poden representar amb el mateix símbol no necessàriament tenen una manifestació fonètica idèntica.

«The symbol t, part of the basic lowercase Roman alphabet, is simpler than symbols such as t̪, tʰ, or t̪ʰ. Therefore, when a language has only one voiceless plosive in the alveolar area, it is appropriate to symbolize it t, rather than to complicate the transcription by deploying the more complex symbol. Thus it is appropriate to use the same symbol /t/ for Swedish (for which the sound so denoted is typically dental and aspirated), English (alveolar, aspirated), French (dental, unaspirated), and Dutch (alveolar, unaspirated), even though the first three could more “precisely” be written t̪ʰ, tʰ, and t̪, respectively. It is more efficient to state these interpretative conventions once only, rather than to repeat the information every time that the symbol is used» (p. 389).
 
Wells, J. C. (2006). Phonetic transcription and analysis. A K. Brown (Ed.), Encyclopedia of language & linguistics (2a ed., p. 386–396). Elsevier. https://doi.org/10.1016/B0-08-044854-2/00014-6

La transcripció de l’entonació planteja dificultats degudes al caràcter continu de la corba melòdica i a la necessitat de segmentar-la en unitats lingüísticament significatives.

La lectura d’una transcripció fonètica no garanteix necessàriament una pronúncia perfectament nativa d’una llengua que es desconeix.

Tipus de transcripció fonètica

Tradicionalment es distingeixen dos tipus de transcripció:

«Strictly speaking, phonetic transcription records not an utterance but an analysis of an utterance, and the analysis may be of two basically different kinds: it may be in general phonetic terms, or it may be in phonological terms. There will therefore be two basically different types of transcription. If the analysis is in general phonetic terms, the transcriber will identify segments as representatives of general phonetic taxonomic categories. If the analysis is in phonological terms, the transcriber will identify segments as the representatives of elements of structure and of items in systems.
The first type of transcription is called impressionistic, and the second systematic» (p. 127–128).
 
Abercrombie, D. (1967). Elements of general phonetics. Edinburgh University Press. https://archive.org/details/elementsofgenera0000unse_z3v7

Segons el grau de detall, la transcripció sistemàtica pot ser ampla o estreta; la transcripció impressionista és sempre estreta.

Transcripció fonètica ampla

És una transcripció sistemàtica en la qual es transcriuen principalment els elements distintius (fonemes) de la llengua; per això també s’anomena, a vegades, ‘transcripció fonològica’.

«The basis of a systematic transcription is the provision of a different symbol for each phoneme, though it is sometimes useful to indicate allophones by special extra symbols. The IPA alphabet is better designed to furnish systematic transcriptions than impressionistic ones» (p. 129).
 
Abercrombie, D. (1967). Elements of general phonetics. Edinburgh University Press. https://archive.org/details/elementsofgenera0000unse_z3v7

En alguns casos es tendeix a utilitzar, per simplicitat, els símbols que coincideixen amb lletres de l’alfabet llatí.

Transcripció ampla

Transcripció ampla d’El viento norte y el sol en espanyol de Buenos Aires.

Publicat originalment a Jones, D. i Dahl, I. (1944). Fundamentos de escritura fonética según el sistema de la Asociación Fonética Internacional. University College London, Department of Phonetics. Reproduït a Martínez Celdrán, E., Fernández Planas, A. M. i Carrera, J. (2003). Castilian Spanish. Journal of the International Phonetic Association, 33(2), 255–259. https://doi.org/10.1017/S0025100303001373

Transcripció fonètica estreta
Transcripció impressionista

Transcripció que recull tots els detalls possibles de la realització fonètica.

La transcripció impressionista es fa servir:

«An almost infinite number of possibilities stretches before a transcriber making an impressionistic transcription. He must be ready for anything, and prepared to use symbols from the whole range offered by the notation. Impressionistic transcriptions are difficult to make; they require long training, continual practice, and familiarity with the whole of human phonetic capabilities» (p. 128).
 
Abercrombie, D. (1967). Elements of general phonetics. Edinburgh University Press. https://archive.org/details/elementsofgenera0000unse_z3v7
Transcripció al·lofònica

Transcripció estreta sistemàtica: es transcriuen les realitzacions al·lofòniques dels fonemes.

En certs casos les realitzacions al·lofòniques que es poden predir de manera regular no es recullen en la transcripció, sinó que s’indiquen en l’explicació de les convencions que s’han seguit en la transcripció.

Transcripció semiestreta

Transcripció semiestreta d’El viento norte y el sol en espanyol peninsular.

Martínez Celdrán, E., Fernández Planas, A. M. i Carrera, J. (2003). Castilian Spanish. Journal of the International Phonetic Association, 33(2), 255–259. https://doi.org/10.1017/S0025100303001373

Representació fonètica i representació fonològica

Tornar al principi de la pàgina

L’Alfabet Fonètic Internacional

Lloc web de l’International Phonetic Association

IPA, International Phonetic Alphabet.

API, Alphabet Phonétique International.

AFI, Alfabeto Fonético Internacional – Alfabet Fonètic Internacional.

«The aim of the International Phonetic Association is to promote the study of the science of phonetics and the various practical applications of that science. For both these it is desirable to have a consistent way of representing the sounds of language in written form. From its foundation in 1886 the Association has been concerned to develop a set of symbols which would be convenient to use, but comprehensive enough to cope with the wide variety of sounds found in the languages of the world; and to encourage the use of this notation as widely as possible among those concerned with language. The system is generally known as the International Phonetic Alphabet. Both the Association and its alphabet are widely referred to by the abbreviation IPA, and here the alphabet will generally be abbreviated to “the IPA”. The IPA is based on the Roman alphabet, which has the advantage of being widely familiar, but it also includes letters and additional symbols from a variety of other sources. These additions are necessary because the variety of sounds in languages is much greater than the number of letters in the Roman alphabet. The use of sequences of phonetic symbols to represent speech is known as transcription» (p. 3).
 
International Phonetic Association. (1999). Handbook of the International Phonetic Association: A guide to the use of the International Phonetic Alphabet. Cambridge University Press. https://doi.org/10.1017/9780511807954

Desenvolupament històric de l’Alfabet Fonètic Internacional

1882: Inicis del moviment de renovació de l’ensenyament de les llengües modernes a Europa.

1886: Fundació de The Phonetic Teachers’ Association (Dhi Fonètik Tîtcerz’ Asóciécon) i publicació de la revista The Phonetic Teacher (Dhi Fonètik Tîtcer).

1888: Primera versió de l’alfabet fonètic que donarà lloc a l’Alfabet Fonètic Internacional.

1889: The Phonetic Teachers’ Association canvia el nom a Association Phonétique de Professeurs de Langues Vivantes. La revista The Phonetic Teacher passa a denominar-se Le Maître Phonétique (lə mɛːtrə fɔnetik).

1897: L’Association Phonétique de Professeurs de Langues Vivantes es converteix en l’Association Phonétique Internationale (API) – International Phonetic Association (IPA).

1900: Publicació de l’Exposé des principes de l’Association Phonétique Internationale.

1949: Publicació de The Principles of the International Phonetic Association.

International Phonetic Association. (2010). The Principles of the International Phonetic Association (1949). Journal of the International Phonetic Association, 40(3), 299–358. https://doi.org/10.1017/S0025100311000089

1971: Le Maître Phonétique canvia el títol a Journal of the International Phonetic Association (JIPA).

1989: Congrés a Kiel (Alemanya) per a actualitzar i modificar l’Alfabet Fonètic Internacional.

International Phonetic Association. (1989). Report on the 1989 Kiel Convention. Journal of the International Phonetic Association, 19(2), 67–80. https://doi.org/10.1017/S0025100300003868

1999: Publicació del Handbook of the International Phonetic Association.

International Phonetic Association. (1999). Handbook of the International Phonetic Association: A guide to the use of the International Phonetic Alphabet. Cambridge University Press. https://doi.org/10.1017/9780511807954

2005: Última revisió de l’Alfabet Fonètic Internacional.

International Phonetic Association. (2026). The International Phonetic Alphabet and the IPA Chart [IPA Chart revised to 2015/2005]. International Phonetic Association. https://www.internationalphoneticassociation.org/content/ipa-chart

2015: Modificacions tipogràfiques per a presentar l’alfabet en tres tipus de fonts: IPA Kiel, DejaVu Sans i Doulos SIL. Posteriorment s’afegeix una versió en TeX TIPA Roman.

International Phonetic Association. (2026). The IPA Chart and sub-charts in four fonts. International Phonetic Association. https://www.internationalphoneticassociation.org/IPAcharts/IPA_charts_E/IPA_charts_E.html

2018 –: Desenvolupament de versions de l’Alfabet Fonètic Internacional amb traduccions a diverses llengües (entre les quals hi ha el català i el castellà) de la terminologia utilitzada en la descripció fonètica. No es consideraran versions oficials fins que no siguin aprovades per l’Associació Fonètica Internacional.

International Phonetic Association. (s. d.). IPA charts in other languages. https://www.internationalphoneticassociation.org/IPAcharts/IPA_chart_trans/IPA_charts_T.html

2025 – A partir del 2025 cada any es publica una versió de l’Alfabet Fonètic Internacional amb una nota al peu del quadre de símbols que indica la data de la darrera revisió (IPA chart revised to 2015/2005 en la versió actual) i amb la data dels drets d’autor actualitzada cada any, juntament amb els símbols corresponents a la llicència, a la part superior dreta del quadre.

Alfabet Fonètic Internacional 2026

Alfabet Fonètic Internacional amb data de drets d’autor del 2026.

International Phonetic Association. (2026). The International Phonetic Alphabet and the IPA Chart [IPA Chart revised to 2015/2005]. International Phonetic Association. https://www.internationalphoneticassociation.org/content/ipa-chart

Principis de l’Alfabet Fonètic Internacional

L’Alfabet Fonètic Internacional s’orienta principalment a donar una resposta a necessitats lingüístiques pràctiques:

L’Alfabet Fonètic Internacional pretén ser un conjunt de símbols mitjançant els quals es puguin representar els sons possibles en les llengües del món.

Els sons representats en la transcripció són principalment els que serveixen per a distingir significats de paraules en les llengües, és a dir, els sons distintius.

L’Alfabet Fonètic Internacional es revisa si apareixen noves dades sobre sons amb valor contrastiu en les llengües del món.

L’any 2005 l’Associació Fonètica Internacional va aprovar incloure un nou símbol per a representar un so bategant labiodental, a proposta de Kenneth S. Olson, després de documentar que aquesta consonant forma part del sistema fonològic de diverses llengües parlades, sobretot, a l’Àfrica.

Símbols emprats a l’Alfabet Fonètic Internacional

International Phonetic Association. (2026). The International Phonetic Alphabet and the IPA Chart [IPA Chart revised to 2015/2005]. International Phonetic Association. https://www.internationalphoneticassociation.org/content/ipa-chart

Consonants pulmonars

Consonants pulmonars

Consonants pulmonars.

International Phonetic Association. (2026). The International Phonetic Alphabet and the IPA Chart [IPA Chart revised to 2015/2005]. International Phonetic Association. https://www.internationalphoneticassociation.org/content/ipa-chart

La classificació articulatòria dels sons de la parla: mode d’articulació

La classificació articulatòria dels sons de la parla: zona d’articulació

Consonants no pulmonars

Consonants no pulmonars

Consonants no pulmonars.

International Phonetic Association. (2026). The International Phonetic Alphabet and the IPA Chart [IPA Chart revised to 2015/2005]. International Phonetic Association. https://www.internationalphoneticassociation.org/content/ipa-chart

La classificació articulatòria dels sons de la parla: consonants no pulmonars

Vocals

Vocals

Vocals.

International Phonetic Association. (2026). The International Phonetic Alphabet and the IPA Chart [IPA Chart revised to 2015/2005]. International Phonetic Association. https://www.internationalphoneticassociation.org/content/ipa-chart

La classificació articulatòria dels sons de la parla: vocals

Altres símbols

Altres símbols

Altres símbols.

International Phonetic Association. (2026). The International Phonetic Alphabet and the IPA Chart [IPA Chart revised to 2015/2005]. International Phonetic Association. https://www.internationalphoneticassociation.org/content/ipa-chart

Diacrítics

Diacrítics

Diacrítics.

International Phonetic Association. (2026). The International Phonetic Alphabet and the IPA Chart [IPA Chart revised to 2015/2005]. International Phonetic Association. https://www.internationalphoneticassociation.org/content/ipa-chart

Elements suprasegmentals

Elements suprasegmentals

Elements suprasegmentals.

International Phonetic Association. (2026). The International Phonetic Alphabet and the IPA Chart [IPA Chart revised to 2015/2005]. International Phonetic Association. https://www.internationalphoneticassociation.org/content/ipa-chart

Tons i accents tonals de mot

Tons i accents tonals de mot

Tons i accents tonals de mot.

International Phonetic Association. (2026). The International Phonetic Alphabet and the IPA Chart [IPA Chart revised to 2015/2005]. International Phonetic Association. https://www.internationalphoneticassociation.org/content/ipa-chart

El to

Transcripció fonètica

Tornar al principi de la pàgina

L’alfabet fonètic de la Revista de Filología Española

Sistema de transcripció fonètica proposat per Tomás Navarro Tomás el 1915 per a la Revista de Filología Española.

Emprat únicament en treballs tradicionals de l’àmbit hispànic.

Revista de Filología Española. (1915). Alfabeto fonético. Revista de Filología Española, 2(4), 374–376. https://archive.org/details/revistadefilolog02centuoft
 
Navarro Tomás, T. (1966). El alfabeto fonético de la Revista de Filología Española. Anuario de Letras, 6, 5–19. https://revistas-filologicas.unam.mx/anuario-letras/index.php/al/article/view/205
 
 
Alfabet fonètic de la Revista de Filología Española (1)
Alfabet fonètic de la Revista de Filología Española (2)

Alfabet fonètic de la Revista de Filología Española.

Revista de Filología Española. (1915). Alfabeto fonético. Revista de Filología Española, 2(4), 374–376. https://archive.org/details/revistadefilolog02centuoft

Sistema adaptat al català per Antoni M. Badia i Margarit el 1951.

Badia i Margarit, A. M. (1984). Gramàtica històrica catalana (2a ed.). Tres i Quatre.
 
 
Adaptació al català de l’alfabet fonètic de la Revista de Filología Española (1)
Adaptació al català de l’alfabet fonètic de la Revista de Filología Española (2)
Adaptació al català de l’alfabet fonètic de la Revista de Filología Española (3)

Adaptació al català de l’alfabet fonètic de la Revista de Filología Española.

Badia i Margarit, A. M. (1984). Gramàtica històrica catalana (2a ed.). Tres i Quatre.

Tornar al principi de la pàgina

Alfabets fonètics per a usos computacionals

SAMPA (SAM Phonetic Alphabet)

Tornar al principi de la pàgina

Vegeu també

Transcripció fonètica

Transcripció fonètica