La transcripció fonètica


Transcripció fonètica

Transcripció fonètica fonética


Les relacions entre els sons i les grafies

Cal distingir entre la representació ortogràfica de la llengua, la representació fonètica dels sons de la parla i la representació fonològica dels fonemes.

Els fonemes no són lletres

lolPhonology. (2012, 13 de setembre). terminology [Imatge adjunta] [Actualització d’estat]. Facebook. https://www.facebook.com/lolphonology/posts/407039756017599

El grafema

❯ El grafema

La representació ortogràfica

ὀρθο ‘recte’, ‘correcte’
γραφία, de γράφειν ‘escriure’

L’ortografia estableix les regles d’associació entre grafies (grafemes) i sons.

Relacions entre sons i grafies:

una grafia un so
una grafia més d’un so
una grafia cap so
un so més d’una grafia
(català)
Una grafia → Un so <l> [l]
Una grafia → Dos sons <s> [s] [z]
Una grafia → Tres sons <e> [e] [ɛ] [ə]
Dues grafies → Un so <s> <ç> [s]
Dues grafies → Un so <ny> [ɲ]
Una grafia → Cap so <h>
(castellà)
Una grafia → Un so <ñ> [ɲ]
Una grafia → Dos sons <c> [k] [θ]
Dues grafies → Un so <b> <v> [b]
Dues grafies → Un so <qu> [k]
Una grafia → Cap so <h>

Les regles d’associació entre grafies i sons són específiques per a cada llengua.

Les regles d’associació entre grafies i sons presenten un grau de complexitat diferent en cada llengua:

Resultats de l’entrenament d’una xarxa neuronal en la lectura (conversió de grafemes a fonemes) i en l’escriptura (conversió de fonemes en grafemes) de 17 llengües

Resultats de l’entrenament d’una xarxa neuronal artificial en la lectura (conversió de grafemes a fonemes) i en l’escriptura (conversió de fonemes en grafemes) de 17 llengües: àrab (ar), bretó (br), alemany (de), anglès (en), esperanto (eo), espanyol (es), finès (fi), francès (fr), francès Ortofasil (fro), italià (it), coreà (ko), neerlandès (nl), portuguès (pt), rus (ru), serbocroat (sh), turc (tr) i xinès (zh).

Marjou, X. (2021). OTEANN: Estimating the transparency of orthographies with an artificial neural network. A Proceedings of the Third Workshop on Computational Typology and Multilingual NLP (p. 1–9). ACL Anthology. https://doi.org/10.18653/v1/2021.sigtyp-1.1

«Our study first confirms that orthographies like Arabic, Finnish, Korean, Serbo-Croatian and Turkish are highly transparent whereas other ones like Chinese, French and English are highly opaque. For example, when solely based on a phoneme-grapheme correspondence, we estimated the chances of correctly writing a French word at 28%; similarly, when solely based on a grapheme-phoneme correspondence, we estimated the chances of correctly pronouncing an English word at 31%» (p. 2).
 
Marjou, X. (2021). OTEANN: Estimating the transparency of orthographies with an artificial neural network. A Proceedings of the Third Workshop on Computational Typology and Multilingual NLP (p. 1–9). ACL Anthology. https://doi.org/10.18653/v1/2021.sigtyp-1.1
En anglès, fish [fɪʃ] es podria escriure ghoti
 
<gh> com a laugh: [f]
<o> com a women: [ɪ]
<ti> com a nation: [ʃ]
Atribuït a George Bernard Shaw (1856–1950). Citat per Zimmer, B. (2008, 23 d’abril). «Ghoti» before Shaw. Language Log. https://languagelog.ldc.upenn.edu/nll/?p=81

Les normes ortogràfiques són convencions que, des d’un punt de vista estrictament lingüístic, són independents de les llengües.

«A pesar de este uso identificativo, las normas ortográficas de las lenguas son independientes, desde un punto de vista estrictamente lingüístico, de las lenguas a las que se aplican. Por esta razón, podemos escribir una lengua con las normas ortográficas de otra» (p. 41).
 
Moreno Cabrera, J. C. (2005). Las lenguas y sus escrituras: tipología, evolución e ideología. Síntesis.
(Font de la imatge: Verger, G. (s. d.). Juan Carlos Moreno Cabrera. A Gran enciclopèdia catalana. Consultat el 6 de setembre de 2022, a https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/juan-carlos-moreno-cabrera)
Aid laik tu gou tu a fútbol mach
May goostahreeah eerr ah oon pahrteedhoa day footbol
Es que vu vandé des anvlop e de yurnó?
Vindai oustaid saubraisse y pairiauxdicause?
Moreno Cabrera, J. C. (2005). Las lenguas y sus escrituras: tipología, evolución e ideología. Síntesis.
«Él sabe hablar francés» representat mitjançant diversos sistemes d’escriptura
«Él sabe hablar francés» representat mitjançant diversos sistemes d’escriptura
 
«Él sabe hablar francés» representat mitjançant diversos sistemes d’escriptura.
Moreno Cabrera, J. C. (2005). Las lenguas y sus escrituras: tipología, evolución e ideología. Síntesis.

Existeixen sistemes d’escriptura que s’han utilitzat per representar gràficament diferents llengües.

Textos aljamiats:
 
Textos escrits en llengües romàniques fent servir l’alifat àrab o l’alefat hebreu.
 
Escriptura aljamiada
 
Anònim, Poema de Yúçuf. Manuscrit, s. XVI. Biblioteca Nacional de España.
Biblioteca Nacional de España. (2010). Memoria de los moriscos: escritos y relatos de una diáspora cultural. https://www.bne.es/es/Micrositios/Exposiciones/MemoriaMoriscos/
Escriptura cuneïforme:
 
«Hem trobat textos cuneïformes escrits en diverses llengües durant els més de tres mil anys d’ús del cuneïforme. El sumeri i l’accadi van ser les dues llengües principals, però l’elamita, l’hurrita, l’hitita, l’urarten o fins i tot l’arameu també han arribat a nosaltres gràcies al suport de l’escriptura cuneïforme» (p. 56).
 
Feliu, L. (2007). L’escriptura cuneïforme. Editorial UOC.
(Font de la imatge: Feliu, L. (s. d.). All [Perfil a Academia.edu]. Academia.edu. Consultat el 21 d’octubre de 2022, a https://ub.academia.edu/LluisFeliu)
tornar al principi

Els alfabets fonètics i la transcripció fonètica

Els alfabets fonètics

«Alfabeto fonético: Se denomina así cualquiera de los sistemas utilizados para representar gráficamente los sonidos que pronunciamos, de forma que queden reflejados todos los matices que diferencian dichos sonidos entre sí» (p. 536).
 
Gil, J. (2007). Fonética para profesores de español: de la teoría a la práctica. Arco/Libros.
(Font de la imatge: Juana Gil Fernández. (s. d.). https://www.juanagilfernandez.com)
«Alfabeto fonético: Conjunto de signos que sirve para transcribir con un grado diverso de precisión los fonemas de las diferentes lenguas sin incurrir en las incongruencias que típicamente ofrecen los alfabetos convencionales, esto es eliminando los símbolos sin correspondencia fónica, unificando los símbolos de doble o triple valor, etc.» (p. 133).
 
Cerdà, R. (Coord). (1986). Diccionario de lingüística. Anaya.
(Font de la imatge: Jornada d’homenatge al professor Ramon Cerdà. (2018). Alumni Universitat de Barcelona. https://www.alumni.ub.edu/jornada-homenatge-professor-ramon-cerda/)

Un alfabet fonètic és una eina per a la representació simbòlica de la parla.

El principi bàsic dels alfabets fonètics és que es dona una correspondència biunívoca entre un so i un símbol de transcripció.

Es fa servir un símbol de transcripció diferent per a cada so distintiu.

Un so distintiu no pot representar-se mitjançant més d’un símbol de transcripció.

Si un mateix so es troba en diverses llengües, s’utilitza el mateix símbol.

La transcripció fonètica

«Transcripción fonética: Representación escrita de los sonidos que pronunciamos» (p. 547).
 
Gil, J. (2007). Fonética para profesores de español: de la teoría a la práctica. Arco/Libros.
(Font de la imatge: Juana Gil Fernández. (s. d.). https://www.juanagilfernandez.com)
«Transcripción || t. fonética. Tipo de transcripción, generalmente inserta entre corchetes, que representa los alófonos por los cuales se realizan las unidades fonológicas del habla en un grado variable de precisión. Según las necesidades metodológicas de cada caso, se distingue la llamada transcripción ancha de la transcripción estrecha» (p. 288).
 
Cerdà, R. (Coord). (1986). Diccionario de lingüística. Anaya.
(Font de la imatge: Jornada d’homenatge al professor Ramon Cerdà. (2018). Alumni Universitat de Barcelona. https://www.alumni.ub.edu/jornada-homenatge-professor-ramon-cerda/)

La transliteració

La transcripció fonètica no s’ha de confondre amb la transliteració.

Transliteració: representació dels caràcters d’un sistema d’escriptura mitjançant els caràcters d’un altre sistema d’escriptura.

Si la transliteració es realitza canviant els caràcters d’un sistema d’escriptura pels de l’alfabet llatí, es fa servir el terme ‘romanització’.

Per a la transliteració existeixen estàndards internacionals, estàndards propis de diverses especialitats i tradicions i convencions específiques per a diverses llengües.

Pinyin (Hànyǔ Pīnyīn): sistema de romanització del xinès mandarí estàndard.
Caràcters xinesos 我是中國人
Transliteració en pinyin wǒ shì zhōngguó rén
Transcripció fonètica mitjançant l’Alfabet Fonètic Internacional [wu̯ɔ ʂɨ tʂʊŋku̯ɔ ʐən]

Utilitat de la transcripció fonètica

pgswan. (2009, 20 de maig). Everyday IPA [Vídeo]. YouTube. https://www.youtube.com/watch?v=JO6XSCwUO8o

Representació de la pronúncia en diccionaris per a parlants natius.

Representació de la pronúncia en diccionaris per a parlants no natius.

Estudis de dialectologia i de sociolingüística que consideren variables fonètiques.

Estudis fonètics sobre l’adquisició de la primera llengua.

Estudis fonètics sobre l’adquisició de segones llengües i llengües estrangeres.

Estudis sobre fonètica clínica.

❯ La transcripció fonètica de la parla amb alteracions

Qualsevol anàlisi de la llengua oral en el que sigui necessari representar la pronúncia dels parlants.

Dificultats i limitacions de la transcripció fonètica

Transcriure fonèticament una llengua desconeguda o transcriure realitzacions fonètiques poc habituals per al transcriptor pot plantejar dificultats:

«On first exposure to an unknown language, or to an unknown dialect of a familiar language, the fieldworker does not know what sort of phonetic material is going to be encountered. Under these circumstances, a phonetically untrained observer will be likely to refer the incoming data to the known phonetic categories of his/her own first language, or to those of some other language with which he/she is familiar. This is an impressionistic transcription (Abercrombie, 1964: 35). The trained observer, on the other hand, can ideally refer instead to general phonetic categories. (The purpose of phonetic ear-training is precisely to establish such language-independent, general-phonetic categories in the phonetician’s mind.) As a sound system is investigated, any impressionistic transcription is subject to revision. Characteristics that were initially ignored or overlooked may prove to be phonologically relevant; conversely, some characteristics that were noticed and notated may prove to be phonologically irrelevant. Thus, for example, a European producing an impressionistic transcription of an Australian language might at first overlook a distinction such as alveolar vs. retroflex place (which then turns out to be relevant) while distinguishing voiced vs. voiceless phonation (which then turns out to be irrelevant). As a sound system becomes clear, the analyst is in a position to replace the ad hoc impressionistic transcription by a systematic transcription that reflects the structure of the language under description.»
 
Wells, J. C. (2006). Phonetic transcription and analysis. A K. Brown (Ed.), Encyclopedia of language & linguistics (2a ed., p. 386–396). Elsevier. https://doi.org/10.1016/B0-08-044854-2/00014-6
(Font de la imatge: Professor John Wells. (2014, 25 de setembre). University College London. https://www.phon.ucl.ac.uk/home/wells/)
«the speed and accuracy of speech processing in typical human interactions is significantly aided by categorical perception, whereby listeners sort and categorize sounds according to broad phonological distinctions, rather than by their fine phonetic detail. … In this way all kinds of variant realizations of the voiceless alveolar plosive /t/ (e.g. dentalized, retracted, glottalized, etc.) will be subsumed into the same category by the listener, and contrasted with variant realizations of, for instance, the voiceless velar plosive /k/. Whilst this «phonological» processing undoubtedly helps us in everyday interactions, it becomes such an automatic process, over the course of speech development, that it may then be hard to overcome for the purposes of narrow phonetic transcription. This is the case in the speech of some individuals with cleft palate, whose atypical realizations of /t/ and /k/ may correspond to a palatal plosive /c/, which although discernible as such from instrumental analysis, may be hard to identify auditorily if the influence of categorial perception proves too great. … The good news, however, is that the effects of categorical perception can be overcome by training and practice» (p. 179).
 
Ball, M. J., Howard, S., Müller, N., i Granese, A. (2013). Data processing: Transcriptional and impressionistic methods. A N. Müller i M. J. Ball (Ed.), Research methods in clinical linguistics and phonetics: A practical guide (p. 177–194). Wiley-Blackwell.
(Font de la imatge: Martin J. Ball. (s. d.). https://martinjball.webs.com)
(Font de la imatge: Howard, S. (s. d.). Overview [Perfil a ResearchGate]. ResearchGate. Consultat el 21 d’octubre de 2022, a https://www.researchgate.net/profile/Sara-Howard-2)
(Font de la imatge: Müller, N. (s. d.). Overview [Perfil a ResearchGate]. ResearchGate. Consultat el 21 d’octubre de 2022, a https://www.researchgate.net/profile/Nicole-Mueller-2)
Angela Granese
Angela Granese
(Font de la imatge: Angela Granese, ’06, accepted into Univ. of Louisianna Ph.D Program. (s. d.). University of South Florida Alumni Association. https://www.usfalumni.org/show_module_fw2.aspx?sid=861&gid=1&ecid=4758&control_id=644&nologo=1&cvprint=1&page_id=252)

❯ La percepció categòrica de la parla

❯ La «sordesa fonològica»

La transcripció implica una interpretació de les dades per part de l’investigador.

«The transcription system will in general reflect the phonetic analysis imposed by the transcriber on the material. In particular, the choice of symbol set will tend to reflect decisions about (1) segmentation of the language data and (2) its phonemicization or phonological treatment. In practice, the same data set may be transcribed in more than one way.»
 
Wells, J. C. (2006). Phonetic transcription and analysis. A K. Brown (Ed.), Encyclopedia of language & linguistics (2a ed., p. 386–396). Elsevier. https://doi.org/10.1016/B0-08-044854-2/00014-6
(Font de la imatge: Professor John Wells. (2014, 25 de setembre). University College London. https://www.phon.ucl.ac.uk/home/wells/)
(català)
[ˈrɔzə]: en la transcripció s’indica que s’ha realitzat una consonant fricativa alveolar sonora
[əls̬ˈnɛns]: en la transcripció s’indica que s’ha donat un procés de sonorització d’una fricativa alveolar sorda per la influència de la consonant sonora següent
En ambdós casos la realització fonètica és una consonant fricativa alveolar sonora
(castellà)
[ˈmizmo]: en la transcripció s’indica que s’ha realitzat una consonant fricativa alveolar sonora
[ˈmis̬mo]: en la transcripció s’indica que s’ha donat un procés de sonorització d’una fricativa alveolar sorda per la influència de la consonant sonora següent
En ambdós casos la realització fonètica és una consonant fricativa alveolar sonora

Dos sons que en llengües diferents es poden representar amb el mateix símbol no necessàriament tenen una manifestació fonètica idèntica.

«The symbol t, part of the basic lowercase Roman alphabet, is simpler than symbols such as t̪, tʰ, or t̪ʰ. Therefore, when a language has only one voiceless plosive in the alveolar area, it is appropriate to symbolize it t, rather than to complicate the transcription by deploying the more complex symbol. Thus it is appropriate to use the same symbol /t/ for Swedish (for which the sound so denoted is typically dental and aspirated), English (alveolar, aspirated), French (dental, unaspirated), and Dutch (alveolar, unaspirated), even though the first three could more ‘precisely’ be written t̪ʰ, tʰ, and t̪, respectively. It is more efficient to state these interpretative conventions once only, rather than to repeat the information every time that the symbol is used.»
 
Wells, J. C. (2006). Phonetic transcription and analysis. A K. Brown (Ed.), Encyclopedia of language & linguistics (2a ed., p. 386–396). Elsevier. https://doi.org/10.1016/B0-08-044854-2/00014-6
(Font de la imatge: Professor John Wells. (2014, 25 de setembre). University College London. https://www.phon.ucl.ac.uk/home/wells/)

La transcripció de l’entonació planteja dificultats degudes al caràcter continu de la corba melòdica i a la necessitat de segmentar-la en unitats lingüísticament significatives.

La lectura d’una transcripció fonètica no garanteix necessàriament una pronúncia perfectament nativa d’una llengua que es desconeix.

Tipus de transcripció fonètica

Transcripció fonètica ampla

Transcripció fonològica, transcripció sistemàtica.

Es transcriuen els elements distintius (fonemes) de la llengua.

A vegades es tendeix a utilitzar, per simplicitat, els símbols que coincideixen amb lletres de l’alfabet llatí.

Transcripció ampla

Transcripció ampla d’El viento norte y el sol en espanyol de Buenos Aires.

Publicat originalment a Jones, D., i Dahl, I. (1944). Fundamentos de escritura fonética según el sistema de la Asociación Fonética Internacional. University College London, Department of Phonetics. Reproduït a Martínez Celdrán, E., Fernández Planas, A. M., i Carrera, J. (2003). Castilian Spanish. Journal of the International Phonetic Association, 33(2), 255–259. https://doi.org/10.1017/S0025100303001373

Transcripció fonètica estreta

Transcripció impressionista

Transcripció en la que es recullen tots els detalls possibles de la realització fonètica.

La transcripció impressionista es fa servir:

Transcripció aŀlofònica

Transcripció estreta sistemàtica: es transcriuen les realitzacions aŀlofòniques dels fonemes.

En certs casos les realitzacions aŀlofòniques que es poden predir de manera regular no es recullen en la pròpia transcripció, sinó que s’indiquen en l’explicació de les convencions que s’han seguit en la transcripció.

Transcripció semiestreta

Transcripció semiestreta d’El viento norte y el sol en espanyol peninsular.

Martínez Celdrán, E., Fernández Planas, A. M., i Carrera, J. (2003). Castilian Spanish. Journal of the International Phonetic Association, 33(2), 255–259. https://doi.org/10.1017/S0025100303001373

❯ Representació fonètica i representació fonològica

tornar al principi

L’Alfabet Fonètic Internacional

International Phonetic Association - Logotipo

IPA, International Phonetic Alphabet.

API, Alphabet Phonétique International.

AFI, Alfabeto Fonético Internacional – Alfabet Fonètic Internacional.

«The aim of the International Phonetic Association is to promote the study of the science of phonetics and the various practical applications of that science. For both these it is desirable to have a consistent way of representing the sounds of language in written form. From its foundation in 1886 the Association has been concerned to develop a set of symbols which would be convenient to use, but comprehensive enough to cope with the wide variety of sounds found in the languages of the world; and to encourage the use of this notation as widely as possible among those concerned with language. The system is generally known as the International Phonetic Alphabet. Both the Association and its alphabet are widely referred to by the abbreviation IPA, and here the alphabet will generally by abbreviated to ‘the IPA’. The IPA is based on the Roman alphabet, which has the advantage of being widely familiar, but it also includes letters and additional symbols from a variety of other sources. These additions are necessary because the variety of sounds in languages is much greater than the number of letters in the Roman alphabet. The use of sequences of phonetic symbols to represent speech is known as transcription» (p. 3).
 
International Phonetic Association (1999). Handbook of the International Phonetic Association: A guide to the use of the International Phonetic Alphabet. Cambridge University Press.

Desenvolupament històric de l’Alfabet Fonètic Internacional

1882: Inicis del moviment de renovació de l’ensenyament de les llengües modernes a Europa.

1886: Fundació de la The Phonetic Teacher’s Association (Dhi Fonètik Tîtcerz’ Asóciécon) i publicació de la revista The Phonetic Teacher (Dhi Fonètik Tîtcer).

1888: Primera versió de l’alfabet fonètic que donarà lloc a l’Alfabet Fonètic Internacional.

1889: The Phonetic Teacher’s Association canvia el nom a Association Phonétique de Professeurs de Langues Vivantes. La revista The Phonetic Teacher passa a denominar-se Le Maître Phonétique (lə mɛːtrə fɔnetik).

1897: L’Association Phonétique de Professeurs de Langues Vivantes canvia el nom a Association Phonétique Internationale (API) – International Phonetic Association (IPA).

Paul Passy
Otto Jespersen
Paul Passy (1859–1940)
(Font de la imatge: Smith, R. (2010, 13 de març). Paul Passy (1859–1940). Warwick ELT Archive: Hall of Fame. https://warwick.ac.uk/fac/soc/al/research/collections/elt_archive/halloffame/passy/)
Otto Jespersen (1860–1943)
(Font de la imatge: Smith, R. (2010, 13 de març). Otto Jespersen (1860–1943). Warwick ELT Archive: Hall of Fame. https://warwick.ac.uk/fac/soc/al/research/collections/elt_archive/halloffame/jespersen/)
Henry Sweet
Wilhelm Viëtor
Henry Sweet (1845–1912)
(Font de la imatge: Forshaw, W. [ca. 1890]. Henry Sweet [Fotografia]. National Portrait Gallery, London, England. https://www.npg.org.uk/collections/search/portrait/mw248211/Henry-Sweet)
Wilhelm Viëtor (1850–1918)
(Font de la imatge: Smith, R. (2010, 13 de març). Wilhelm Viëtor (1850–1918). Warwick ELT Archive: Hall of Fame. https://warwick.ac.uk/fac/soc/al/research/collections/elt_archive/halloffame/vietor/)

1900: Publicació de l’Exposé des principes de l’Association Phonétique Internationale.

1949: Publicació de The Principles of the International Phonetic Association.

International Phonetic Association. (2010). The Principles of the International Phonetic Association (1949). Journal of the International Phonetic Association, 40(3), 299–358. https://doi.org/10.1017/S0025100311000089

1971: Le Maître Phonétique canvia el títol a Journal of the International Phonetic Association (JIPA).

1989: Congrés a Kiel (Alemanya) per actualitzar i modificar l’Alfabet Fonètic Internacional.

Report on the 1989 Kiel Convention: International Phonetic Association. (1989). Journal of the International Phonetic Association, 19(2), 67–80. https://doi.org/10.1017/S0025100300003868

1999: Publicació del Handbook of the International Phonetic Association.

International Phonetic Association (1999). Handbook of the International Phonetic Association: A guide to the use of the International Phonetic Alphabet. Cambridge University Press.

2005: Última revisió de l’Alfabet Fonètic Internacional.

2015: Modificacions tipogràfiques per a la presentació de l’alfabet en tres tipus de fonts: IPA Kiel, DejaVu Sans i Doulos SIL.

International Phonetic Association. (2015). Full IPA chart. https://www.internationalphoneticassociation.org/content/full-ipa-chart

2018: Versions de l’Alfabet Fonètic Internacional en els tres tipus de fonts emprats el 2015 i en TeX TIPA Roman, amb informació afegida que s’activa en passar el cursor per sobre de cada símbol. Aquestes versions, encara que estiguin datades el 2020, no impliquen canvis ni en l’estructura ni en els símbols de l’AFI.

Deroń, M. (2020). IPA charts and sub-charts in four fonts. International Phonetic Association. https://www.internationalphoneticassociation.org/IPAcharts/IPA_chart_orig/IPA_charts_E.html

2018: Desenvolupament de versions de l’Alfabet Fonètic Internacional amb traduccions a diverses llengües (entre les que s’hi troben el català i el castellà) de la terminologia emprada en la descripció fonètica. No es consideraran versions oficials fins que no siguin aprovades per l’Associació Fonètica Internacional.

International Phonetic Association. (s. d.). IPA charts: Sample translation batch. https://www.internationalphoneticassociation.org/IPAcharts/IPA_chart_trans/IPA_charts_T.html

Principis de l’Alfabet Fonètic Internacional

L’Alfabet Fonètic Internacional s’orienta principalment a donar una resposta a necessitats lingüístiques pràctiques:

L’Alfabet Fonètic Internacional pretén ser un conjunt de símbols mitjançant els quals es puguin representar els sons possibles en les llengües del món.

Els sons representats en la transcripció són principalment els que serveixen per a distingir significats de paraules en les llengües, és a dir, els sons distintius.

L’Alfabet Fonètic Internacional es revisa si apareixen noves dades sobre sons amb valor contrastiu en les llengües del món.

L’any 2005 l’Associació Fonètica Internacional va aprovar la inclusió d’un nou símbol per a la representació del flap labiodental, a proposta de Kenneth S. Olson, després de documentar que aquest so forma part del sistema fonològic d’almenys una vintena de llengües parlades a l’Àfrica.

Símbols emprats en l’Alfabet Fonètic Internacional

International Phonetic Association. (2015). Full IPA chart. https://www.internationalphoneticassociation.org/content/full-ipa-chart

Consonants pulmonars

Consonants pulmonars

Consonants pulmonars.

International Phonetic Association. (2015). Full IPA chart. https://www.internationalphoneticassociation.org/content/full-ipa-chart

❯ La classificació articulatòria dels sons de la parla: mode d’articulació.

❯ La classificació articulatòria dels sons de la parla: zona d’articulació.

Consonants no pulmonars

Consonants no pulmonars

Consonants no pulmonars.

International Phonetic Association. (2015). Full IPA chart. https://www.internationalphoneticassociation.org/content/full-ipa-chart

❯ La classificació articulatòria dels sons de la parla: consonants no pulmonars

Vocals

Vocals

Vocals.

International Phonetic Association. (2015). Full IPA chart. https://www.internationalphoneticassociation.org/content/full-ipa-chart

❯ La classificació articulatòria dels sons de la parla: vocals

Altres símbols

Altres símbols

Altres símbols.

International Phonetic Association. (2015). Full IPA chart. https://www.internationalphoneticassociation.org/content/full-ipa-chart

Diacrítics

Diacrítics

Diacrítics.

International Phonetic Association. (2015). Full IPA chart. https://www.internationalphoneticassociation.org/content/full-ipa-chart

Elements suprasegmentals

Elements suprasegmentals

Elements suprasegmentals.

International Phonetic Association. (2015). Full IPA chart. https://www.internationalphoneticassociation.org/content/full-ipa-chart

Tons i accents de paraula

Tons i accents de paraula

Tons i accents de paraula.

International Phonetic Association. (2015). Full IPA chart. https://www.internationalphoneticassociation.org/content/full-ipa-chart

❯ El to

Transcripció fonètica

tornar al principi

L’alfabet fonètic de la Revista de Filología Española

Sistema de transcripció fonètica proposat per Tomás Navarro Tomás el 1915 per a la Revista de Filología Española.

Emprat únicament en treballs tradicionals de l’àmbit hispànic.

Revista de Filología Española. (1915). Alfabeto fonético. Revista de Filología Española, 2(4), 374–376. https://archive.org/details/revistadefilolog02centuoft
 
Navarro Tomás, T. (1966). El alfabeto fonético de la Revista de Filología Española. Anuario de Letras, 6, 5–19. https://revistas-filologicas.unam.mx/anuario-letras/index.php/al/article/view/205
 
 
Tomás Navarro Tomás
Tomás Navarro Tomás (1884–1979)
(Font de la imatge: Tomás Navarro Tomás (1884–1979). (1988). Excelentísima Diputación de Albacete; Excelentísimo Ayuntamiento de La Roda.)
Alfabet fonètic de la Revista de Filología Española
Alfabet fonètic de la Revista de Filología Española

Alfabet fonètic de la Revista de Filología Española.

Revista de Filología Española. (1915). Alfabeto fonético. Revista de Filología Española, 2(4), 374–376. https://archive.org/details/revistadefilolog02centuoft

Sistema adaptat al català per Antoni M. Badia i Margarit el 1951.

Badia i Margarit, A. M. (1984). Gramàtica històrica catalana (2a ed.). Tres i Quatre.
 
 
(Font de la imatge: Carbonell, J., i Ferrer, I. (s. d.). Antoni Maria Badia i Margarit. A Gran Enciclopèdia Catalana. Consultat el 21 de setembre de 2022, a https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/antoni-maria-badia-i-margarit)
Adaptació al català de l’alfabet fonètic de la Revista de Filología Española
Adaptació al català de l’alfabet fonètic de la Revista de Filología Española
Adaptació al català de l’alfabet fonètic de la Revista de Filología Española

Adaptació al català de l’alfabet fonètic de la Revista de Filología Española.

Badia i Margarit, A. M. (1984). Gramàtica històrica catalana (2a ed.). Tres i Quatre.

tornar al principi

Alfabets fonètics per a usos computacionals

❯ SAMPA (SAM Phonetic Alphabet)

tornar al principi

Transcripció fonètica

Transcripció fonètica


La transcripció fonètica
Joaquim Llisterri, Departament de Filologia Espanyola, Universitat Autònoma de Barcelona

La pàgina va ser modificada per darrera vegada el