Fonètica i adquisició de segones i terceres llengües
La interferència fonètica en l’adquisició d’una segona llengua
El concepte d’interferència fonètica
Les dificultats en l’adquisició dels sons d’una segona llengua (L2) s’expliquen per la interferència o transferència (en anglès, transfer) de la primera llengua (L1).
Uderzo, A. i Goscinny, R. (1980) Astérix y Cleopatra. Grijalbo Dargaud
Models d’interferència fonètica
Models fonològics clàssics basats en el concepte de ‘filtre fonològic’ i de ‘sordesa fonològica’
Models que es fonamenten en els plantejaments de la fonologia estructural.
El ‘filtre fonològic’ (o ‘sedàs fonològic’), que és responsable de la ‘sordesa fonològica’, explicaria la interferència fonètica.
Una de les primeres hipòtesis per a explicar la interferència fonètica des de la perspectiva del ‘filtre’ es troba en els treballs dels precursors de la fonologia estructural: Polivànov (1931) i Trubetskoi (1939).
Polivanov, E. (1969). La perception des sons d’une langue étrangère. Change, 3, 111–114. (Obra original publicada el 1931)
|
(Font de la imatge: Autor desconegut – http://danefae.org/pics/polivanov.jpg, Domini públic, Enllaç)
|
Trubetzkoy, N. S. (1973). Principios de fonología (D. García Giordano i L. J. Prieto, Trad.). Cincel. (Obra original publicada el 1939)
|
(Font de la imatge: Autor desconegut – Trubetzkoy.jpg, Domini públic, Enllaç)
|
El sistema fonològic de la primera llengua (L1) és un conjunt de categories que, un cop establert, determina la percepció dels sons de les altres llengües.
Metafòricament, el sistema fonològic de la primera llengua (L1) es pot concebre com un sedàs que filtra els sons de les altres llengües i que en determina la seva percepció.
 |
 |
Sedàs real i ‘sedàs fonològic’.
La categorització dels sons d’altres llengües depèn del sistema de categories fonològiques de la primera llengua (L1).
El mateix espai acústic es divideix en categories diferents segons l’inventari de fonemes (de categories fonològiques) de la llengua.
Estructuració de l’espai vocàlic en dues llengües amb dos sistemes fonològics diferents.
La percepció de les categories fonològiques a l’edat adulta:
- depèn de l’inventari de fonemes de la llengua;
- ve condicionada per l’estructura fonològica de l’L1.
|
(Font de la imatge: Emmanuel Dupoux. (s. d.). Laboratoire de Sciences Cognitives et Psycholinguistique. https://lscp.dec.ens.fr/en/member/630/emmanuel-dupoux)
|
(Font de la imatge: Sharon Peperkamp. (2010). Laboratoire de Sciences Cognitives et Psycholinguistique. http://www.lscp.net/persons/peperkamp/index.html)
|
El análisis fonético contrastivo
Models actuals basats en la formació de categories
La percepció categòrica de la parla
SLM, Speech Learning Model
|
(Font de la imatge: Flege, J. E. (s. d.). About me. The home page of Jim Flege. http://jimflege.com/about_me.html)
|
La identificació interlingüística
En l’adquisició del sistema fònic d’una L2 es troben errors produïts per la identificació interlingüística, és a dir, una equiparació errònia entre els sons de l’L1 i de l’L2.
Equiparació errònia entre sons de l’L1 i de l’L2
L’equiparació errònia entre els sons de l’L1 i l’L2 es pot explicar per diversos factors:
- Per similitud entre els sons de l’L1 i els de l’L2.
- Per similitud en la representació ortogràfica.
- Equivalència errònia entre sons de l’L1 i de l’L2 que tenen la mateixa representació ortogràfica en les dues llengües, especialment en paraules similars (en anglès, cognates).
- Per transferència de l’L1.
- Matisada per aptituds fonètiques individuals com ara la capacitat d’imitació fonètica (en anglès, phonetic mimicry).
La formació de categories i la classificació equivalent
La formació de categories constants a partir d’elements variables en l’L1 bloqueja la formació de noves categories en l’L2.
PAM, Perceptual Assimilation Model
|
(Font de la imatge: The MARCS Institute for Brain, Behaviour and Development. (s. d.). Professor Catherine (Cathi) Best. Western Sydney University. https://www.westernsydney.edu.au/marcs/about/our_people/researchers/professor_catherine_best)
|
NLM, Native Language Magnet Model
La percepció categòrica de la parla en el desenvolupament lingüístic
NLM, Native Language Magnet Model
Producció i percepció en l’adquisició del sistema fonètic de l’L2
El problema de la precedència de la producció o de la percepció en l’adquisició del sistema fonètic d’una L2.
Precedència de la producció sobre la percepció en l’adquisició de l’L2
Hi ha estudiants que poden produir sons de l’L2 que no són capaços de discriminar perceptivament.
Si la producció precedeix la percepció, en l’ensenyament de la pronunciació la pràctica articulatòria ha de fer-se abans que la perceptiva.
Precedència de la percepció sobre la producció en l’adquisició de l’L2
Hi ha estudiants que poden discriminar perceptivament sons de l’L2 que no són capaços de produir.
Si la percepció precedeix la producció, en l’ensenyament de la pronunciació la pràctica de la percepció ha de fer-se abans que la de l’articulació.
Aproximacions no experimentals a les relacions entre producció i percepció
Observacions de Brière (1966), Neufeld (1988), Borrell (1990): la producció precedeix la percepció.
La hipòtesi del ‘sedàs fonològic’: Polivànov (1931), Trubetskoi (1939) i el mètode verbo-tonal de correcció fonètica: la percepció precedeix la producció.
- Brière, E. J. (1966). An investigation of phonological interference. Language, 42(4), 769–796. https://doi.org/10.2307/411832
- Neufeld, G. G. (1988). Phonological assimetry in second language learning and performance. Language Learning, 38, 531–559. https://doi.org/10.1111/j.1467-1770.1988.tb00166.x
- Borrell, A. (1990). Perception et (re)production dans l’apprentissage des langues étrangères : quelques réflexions sur les aspects phonético-phonologiques. Revue de Phonétique Appliquée, 95-96-97, 107–114.
- Polivanov, E. (1931). La perception des sons d’une langue étrangère. Travaux du Cercle Linguistique de Prague, 4: Réunion phonologique internationale tenue à Prague (18-21/ XII 1930), 4, 79–96.
- Trubetzkoy, N. S. (1939). Grundzüge der phonologie. Travaux du Cercle Linguistique de Prague, 7.
Aproximacions experimentals a les relacions entre producció i percepció
Precedència de la producció sobre la percepció
Sheldon i Strange (1982): la discriminació perceptiva d’un contrast fonètic es pot donar després del domini de la producció d’aquest contrast.
Flege (1993): en les vocals d’una L2 la producció no està inhibida per les representacions perceptives.
Flege y Eefting (1987): la distinció entre l’L1 i l’L2 és més clara en la producció que en la percepció.
Rochet (1995): casos d’imitacions correctes de vocals de l’L2 que l’estudiant no és capaç de discriminar perceptivament.
- Sheldon, A. i Strange, W. (1982). The acquisition of /r/ and /l/ by Japanese learners of English: Evidence that speech production can precede speech perception. Applied Psycholinguistics, 3(3), 243–261. https://doi.org/10.1017/S0142716400001417
- Flege, J. E. (1993). Production and perception of a novel, second-language phonetic contrast. The Journal of the Acoustical Society of America, 93(3), 1589–1608. https://doi.org/10.1121/1.406818
- Flege, J. E. i Eefting, W. (1987). Cross-language switching in stop consonant perception and production by Dutch speakers of English. Speech Communication, 6(3), 185–202. https://doi.org/10.1016/0167-6393(87)90025-2
- Rochet, B. L. (1995). Perception and production of L2 speech sounds by adults. A W. Strange (Ed.), Speech perception and linguistic experience: Issues in cross-language speech research (p. 379–410). York Press.
Precedència de la percepció sobre la producció
Borden, Gerber i Milsark (1983): la capacitat perceptiva millora abans que la de producció.
Flege (1988): en un grup amb experiència amb l’L2, la detecció de l’accent estranger és millor que la producció.
Bohn i Flege (1990): en les primeres fases de l’adquisició d’una L2 la percepció pot avançar-se a la producció.
Flege (1993): els parlants no nadius es comporten de manera més similar als nadius en la percepció que en la producció.
Rochet (1995): les produccions no nadiues en l’L2 es poden explicar per una percepció errònia.
- Borden, G., Gerber, A. i Milsark, G. (1983). Production and perception of the /r/-/l/ contrast in Korean adults learning English. Language Learning, 33(4), 499–526. https://doi.org/10.1111/j.1467-1770.1983.tb00946.x
- Flege, J. E. (1988). Factors affecting degree of perceived foreign accent in English sentences. The Journal of the Acoustical Society of America, 84(1), 70–79. https://doi.org/10.1121/1.396876
- Bohn, O.-S. i Flege, J. E. (1990). Perception and production of a new vowel category by adult second language learners. A J. Leather i A. James (Ed.), New Sounds 90: Proceedings of the 1990 Amsterdam symposium on the acquisition of second language speech (p. 37–56). University of Amsterdam Press.
- Flege, J. E. (1993). Production and perception of a novel, second-language phonetic contrast. The Journal of the Acoustical Society of America, 93(3), 1589–1608. https://doi.org/10.1121/1.406818
- Rochet, B. L. (1995). Perception and production of L2 speech sounds by adults. A W. Strange (Ed.), Speech perception and linguistic experience: Issues in cross-language speech research (p. 379–410). York Press.
Aproximacions des de la correcció fonètica a les relacions entre producció i percepció
Catford i Pisoni (1970): a correcció fonètica articulatòria contribueix a millorar la producció i també la percepció més que la correcció fonètica auditiva.
Weiss (1992): després d’una correcció fonètica de tipus articulatori poden donar-se millores en la discriminació.
Rochet (1995): les millores en la percepció comporten millores en la producció.
- Catford, J. C. i Pisoni, D. B. (1970). Auditory vs. articulatory training in exotic sounds. The Modern Language Journal, 54(7), 477–481. https://doi.org/10.2307/321767
- Weiss, W. (1992). Perception and production in accent training. Revue de Phonétique Appliquée, 102, 68–92.
- Rochet, B. L. (1995). Perception and production of L2 speech sounds by adults. A W. Strange (Ed.), Speech perception and linguistic experience: Issues in cross-language speech research (p. 379–410). York Press.
Hipòtesis que expliquen la precedència de la producció
Major grau de pressió social per a millorar la producció que per a millorar la percepció.
Una producció inadequada pot tenir conseqüències socials més visibles que una percepció inadequada.
- Sheldon, A. (1985). The relationship between production and perception of the /r/-/l/ contrast in Korean adults learning English: A reply to Borden, Gerber and Milsark. Language Learning, 35(1), 107–113. https://doi.org/10.1111/j.1467-1770.1985.tb01018.x
- Mack, M. (1989). Consonant and vowel perception and production: Early English-French bilinguals and English monolinguals. Perception & Psychophysics, 46(2), 187–200. https://doi.org/10.3758/bf03204982
- Bohn, O.-S. i Flege, J. E. (1990). Perception and production of a new vowel category by adult second language learners. A J. Leather i A. James (Ed.), New Sounds 90: Proceedings of the 1990 Amsterdam symposium on the acquisition of second language speech (p. 37–56). University of Amsterdam Press.
Hipòtesis que expliquen la precedència de la percepció
La hipòtesi del ‘sedàs fonològic’.
Flege (1991): el principi de la classificació equivalent.
- Polivanov, E. (1931). La perception des sons d’une langue étrangère. Travaux du Cercle Linguistique de Prague, 4: Réunion phonologique internationale tenue à Prague (18-21/ XII 1930), 4, 79–96.
- Trubetzkoy, N. S. (1939). Grundzüge der phonologie. Travaux du Cercle Linguistique de Prague, 7.
- Flege, J. E. (1991). Perception and production: The relevance of phonetic input to L2 phonological learning. A T. Hueber i C. Ferguson (Ed.), Crosscurrents in second language acquisition and linguistic theories (p. 249–289). John Benjamins. https://doi.org/10.1075/lald.2.15fle
La interferència fonètica en l’adquisició d’una tercera llengua
Tipologia clàssica del bilingüisme
- Bilingüisme coordinat: dos significants i dos significats.
- Bilingüisme compost: un significat i dos significants.
- Bilingüisme subordinat: traducció de l’L1 a l’L2
La mesura del bilingüisme
Qüestionaris d’activitat verbal.
Mesures de la competència lingüística.
Avaluació per part de parlants monolingües.
Avaluació de la dominància lingüística
La dominància lingüística
L’estudi de la interferència fonètica en parlants bilingües que aprenen una tercera llengua
Model d’interferència que tingui en compte la dominància lingüística i la influència de l’L1 i de l’L2.
Comparació entre:
- les produccions en L3 dels parlants bilingües;
- les produccions en L1 i en L2 dels parlants bilingües;
- les produccions en L1, L2 i L3 de parlants monolingües.
Models d’interferència fonètica en bilingües que aprenen una L3
Model seqüencial
La primera llengua (L1) influeix en la segona (L2) i la segona llengua influeix en la tercera (L3).
Model en paral·lel
La primera i la segona llengua (L1 i L2) influeixen conjuntament sobre la tercera (L3).
La primera llengua (L1) influeix sobre la segona (L2).
Véase también
Fonètica i adquisició de segones llengües