La percepció de la parla
La parla com a senyal portador d’informació lingüística
En la producció de la parla l’emissor codifica en un senyal sonor la informació lingüística que té la intenció de transmetre.
En la percepció de la parla el receptor ha de descodificar la informació lingüística codificada a l’ona sonora produïda per l’emissor.
Divisió de la fonètica i codificació de la informació lingüística.
La parla com a senyal portador d’informació lingüística
La segmentació i el problema de la linealització
La parla és un contínuum sonor.
Contràriament al que succeeix en l’escriptura, a la parla no hi ha separacions ni entre els sons ni entre les paraules.
La descodificació de la informació lingüística continguda en el senyal sonor requereix segmentar o dividir el contínuum en unitats lingüístiques.
Espectrograma de l’enunciat Hoy hay agua ‘Avui hi ha aigua’.
Espectrograma i segmentació en sons, síl·labes i paraules de l’enunciat Hoy hay agua ‘Avui hi ha aigua’.
Els articuladors es mouen d’una manera contínua, passant gradualment de la posició pròpia d’un so a la del següent.
El moviment gradual dels articuladors fa que es doni una influència mútua entre els sons: coarticulació.
La conseqüència de la coarticulació és que en un mateix instant del senyal sonor es troba informació corresponent a més d’una unitat lingüística, la qual cosa crea dificultats en la segmentació dels enunciats.
La informació necessària per a descodificar el missatge no apareix de manera seqüencia o lineal, sinó que hi ha una superposició d’informació corresponent a més d’una unitat lingüística: el problema de la linealització.
![Segmentació de la seqüència [alə]](Transicions_ala.jpg)
Segmentació de la seqüència [ˈalə] en què es mostra la transició entre [a] i [l], una zona de l’ona sonora que conté informació simultània sobre la vocal [a] i la consonant [l].
Demestre, J., Llisterri, J., Riera, M. i Soler, O. (2006). La percepció del llenguatge. A O. Soler (Coord.), Psicologia del llenguatge (p. 35–114). Editorial UOC. https://joaquimllisterri.cat/publicacions/Demestre_Llisterri_Riera_Soler_06_Percepcio_Parla.pdf
El problema de la invariància i la variació
Les diferències fonètiques entre les diverses classes de sons de la parla es manifesten acústicament en el senyal sonor.
![Espectrograma de la seqüència [da]](Oclusiu_da.jpg)
Espectrograma de la seqüència [ˈda]: el fonema /d/ té una realització oclusiva.
![Espectrograma de la seqüència [að̞a]](Aproximant_ada.jpg)
Espectrograma de la seqüència [ˈað̞ə]: el fonema /d/ té una realització aproximant.
Demestre, J., Llisterri, J., Riera, M. i Soler, O. (2006). La percepció del llenguatge. A O. Soler (Coord.), Psicologia del llenguatge (p. 35–114). Editorial UOC. https://joaquimllisterri.cat/publicacions/Demestre_Llisterri_Riera_Soler_06_Percepcio_Parla.pdf
En el procés de descodificació del missatge, els parlants de llengües com el català o el castellà són capaços de fer abstracció de les diferències acústiques entre [d] oclusiva i [ð̞] aproximant perquè aquests dos sons no distingeixen significats de paraules.
Aquesta capacitat permet agrupar en una mateixa categoria invariant el (fonema /d/) les variacions que no tenen un efecte en el significat de la paraula (els al·lòfons [d] i [ð̞]).
En el procés de percepció de la parla s’indentifiquen com a elements invariants fragments del senyal sonor que són acústicament i articulatòriament diferents, és a dir, elements físicament variables.
Els indicis acústics en la percepció de la parla
En la percepció de la parla el receptor ha de descodificar l’ona sonora per a identificar-hi les unitats lingüístiques que conté.
La descodificació en fonamenta en:
- el context extralingüístic en què s’ha emès l’enunciat;
- la informació lingüística present en el senyal sonor.
La percepció de la parla es basa en identificar i interpretar els indicis acústics (en anglès, acoustic cues) que es troben en el senyal sonor.
Els trets distintius i els indicis acústics
La percepció categòrica de la parla
La percepció categòrica de la parla es posa de manifest en la discontinuïtat en les respostes a estímuls sonors que formen un contínuum acústic però que corresponen a fonemes diferents.
Els oients no discriminen entre sons que pertanyen a una mateixa categoria (manifestacions fonètiques diferents d’un mateix fonema), mentre que discriminen entre categories (fonemes diferents).
![Contínuum acústic entre [ba] i [da]](Percepcio_categorial_estimuls.jpg)
Contínuum sonor des de [ba] fins a [da] emprat en experiments sobre percepció categòrica de la parla.
![Respostes en una prova de discriminació en un contínuum sonor des de [ba] fins a [da]](Percepcio_categorial_resposta.jpg)
Respostes a una prova de discriminació en un contínuum sonor des de [ba] (1) fins a [da] (6). El punt d’intersecció entre les corbes de resposta correspon a la frontera entre les categories fonològiques /b/ i /d/.
Demestre, J., Llisterri, J., Riera, M. i Soler, O. (2006). La percepció del llenguatge. A O. Soler (Coord.), Psicologia del llenguatge (p. 35–114). Editorial UOC. https://joaquimllisterri.cat/publicacions/Demestre_Llisterri_Riera_Soler_06_Percepcio_Parla.pdf
La percepció categòrica mostra que en la parla s’agrupen en una única categoria invariant (els fonemes) sons que acústicament són diferents.
L’estudi dels indicis acústics en la percepció de la parla mitjançant el Pattern Playback
La percepció categòrica de la parla en adults
Estudis intralingüístics sobre la percepció categòrica de la parla
Els estudis intralingüístics amb adults han mostrat que la percepció categòrica es dona en:
- la zona d’articulació (/b/ ∼ /d/);
- el mode d’articulació (/b/ ∼ /m/);
- la sonoritat (/b/ ∼ /p/);
- les vocals en síl·labes consonant–vocal.
Estudis interlingüístics sobre la percepció categòrica de la parla
La interferència fonètica en l’adquisició d’una segona llengua
La percepció categòrica de la parla en el desenvolupament lingüístic
Els experiments sobre la percepció de la parla en la primera infància posen de manifest l’existència de la percepció categòrica.
Mètodes d’estudi de la percepció de la parla en el desenvolupament lingüístic
Els infants posseeixen una capacitat de discriminació en el moment del naixement.
Aquesta capacitat es veu progressivament limitada en funció de les categories fonològiques (distintives) de la llengua de l’entorn.
El sistema perceptiu de la parla es configura durant els primers 8 o 10 mesos de vida.
Amb la configuració del sistema perceptiu es produeix una pèrdua de la capacitat de discriminar entre les categories fonològiques (distintives) que no es donen en la llengua de l’entorn.
En estructurar-se el sistema perceptiu augmenta la capacitat de discriminar entre les categories fonològiques (distintives) de la llengua de l’entorn.
La noció de prototip
Un prototip és l’exemplar més representatiu d’una categoria:
- comparteix el màxim de similituds amb els membres de la mateixa categoria;
- presenta les màximes diferències amb els membres d’altres categories
Els parlants poden identificar els ‘millors exemplars’ o prototips d’una categoria fonètica.
La noció d’imant perceptiu
La discriminació fonètica és més difícil entre mostres o exemplars molt propers al prototip.
El prototip ‘atreu’ els sons similars: efecte imant.
L’efecte imant no es dona en les fronteres entre categories perquè en aquestes fronteres es troben els casos més diferents del prototip que representa la categoria; en el centre de la categoria, en canvi, les diferències entre casos o exemplars es redueixen.
Espai psicoacústic sense una categoria fonètica (esquerra) i espai psicoacústic estructurat en funció d’una categoria fonètica (dreta); l’efecte imant es dona quan existeix una categoria fonètica.
Hawkins, S. (1999). Auditory capacities and phonological development: Animal, baby, and foreign listeners. A J. M. Pickett, The acoustics of speech communication: Fundamentals, speech perception, theory and technology (p. 183–197). Allyn and Bacon.
El model de l’imant de la llengua nadiua
|
(Font de la imatge: Institute for Learning & Brain Sciences. (s. d.). Patricia K. Kuhl, Ph.D. University of Washington. https://ilabs.uw.edu/kuhl/)
|
(Font de la imatge: UCL Psychology and Language Sciences. (s. d.). Prof Paul Iverson. University College London. https://www.ucl.ac.uk/pals/people/paul-iverson)
|
Conegut en anglès com a Native Language Magnet Model (NLM).
Els oients tenen una capacitat innata per a segmentar el senyal sonor en categories fonètiques.
Les fronteres entre categories fonètiques són, en principi, les fronteres psicoacústiques (auditives) naturals.
L’adquisició de la llengua de l’entorn implica una reorganització de l’espai perceptiu.
Estadi inicial amb un espai vocàlic estructurat en funció de les fronteres auditives naturals.
Hawkins, S. (1999). Reevaluating assumptions about speech perception: Interactive and integrative theories. A J. M. Pickett, The acoustics of speech communication: Fundamentals, speech perception, theory and technology (p. 232–288). Allyn and Bacon.
Cap als sis mesos d’edat es desenvolupen els imants perceptius propis de la llengua nadiua, tot i que encara existeix una sensibilitat a les fronteres auditives naturals.
Hawkins, S. (1999). Reevaluating assumptions about speech perception: Interactive and integrative theories. A J. M. Pickett, The acoustics of speech communication: Fundamentals, speech perception, theory and technology (p. 232–288). Allyn and Bacon.
Establiment de les fronteres específiques pròpies de la llengua nadiua.
Hawkins, S. (1999). Reevaluating assumptions about speech perception: Interactive and integrative theories. A J. M. Pickett, The acoustics of speech communication: Fundamentals, speech perception, theory and technology (p. 232–288). Allyn and Bacon.
Abans d’aproximadament els 10 mesos els nens poden percebre categòricament contrasts fonològics que no són propis de la llengua del seu entorn.
Més endavant, aquesta capacitat queda limitada als contrasts fonològics de la llengua de l’entorn (la llengua nadiua).
Processament auditiu i processament fonètic
La capacitat de discriminar millor entre categories fonològiques que entre sons acústicament similars que pertanyen a la mateixa categoria respon a les característiques del sistema auditiu?
- Les xinxilles mostren una discriminació categòrica entre sons que són fonològicament diferents en les llengües.
- Les xinxilles també poden segmentar un contínuum sonor /pa/ – /ta/ – /ka/ de manera similar a com ho fan els humans.
- S’han obtingut resultats similars en primats i en aus.
Les fronteres perceptives entre categories fonològiques podrien estar parcialment relacionades amb la capacitat de discriminació del sistema auditiu.
Les diferències acústiques que l’oïda humana discrimina més fàcilment serien les que es fan servir per a diferenciar entre categories fonològiques a les llengües.
Alguns contrasts fonològics en les llengües serien contrasts naturals, establerts en funció de les capacitats de l’oïda humana.
Es pot pensar que existeix un mode de percepció ‘auditiu’ i un mode de percepció ‘fonètic’ que s’aplica quan cal extreure la informació lingüística que conté un senyal sonor.
La segmentació i les unitats lingüístiques en la percepció de la parla
La segmentació de la parla
La segmentació és una de les primeres etapes en el procés de percepció de la parla.
Té com a objectiu identificar les unitats lingüístiques codificades en el senyal sonor.
Informació emprada en la segmentació
Informació segmental
Indicis acústics dels fonemes i dels al·lòfons.
Informació suprasegmental
Informació fonotàctica
Combinacions possibles de sons a l’interior de la paraula i entre paraules.
Les unitats en la percepció de la parla
Trets acústico-fonètics
Elements directament presents en el senyal sonor.
El sistema perceptiu aprèn a extreure i a processar els trets acústico-fonètics.
Els trets acústico-fonètics es detecten a partir dels indicis acústics que caracteritzen les diferents classes de sons.
Fonemes
Segments que contrasten significats en una determinada llengua.
Al·lòfons
Variants en la realització dels fonemes condicionades pel context.
Es considera el paper del context fonètic i de la coarticulació.
Síl·labes
Conjunt de segments organitzats al voltant d’un nucli, generalment, una vocal.
Identificades intuïtivament fins i tot per parlants no alfabetitzats.
Efecte de congruència sil·làbica:
El paper de la síl·laba en la percepció de la parla pot variar en funció de les característiques rítmiques de cada llengua.