La coarticulació
La coarticulació
|
(Font de la imatge: Mannell, R. (s. d.). Profile [Perfil a ResearchGate]. ResearchGate. Consultat el 3 d’octubre de 2026, a https://www.researchgate.net/profile/Robert-Mannell-2)
|
La coarticulació té com a conseqüència que les característiques articulatòries i acústiques d’un segment aïllat siguin diferents de les del mateix segment produït en context.
En la descripció dels processos coarticulatoris, el terme anglès target (objectiu que es vol assolir) fa referència a les característiques que tindria el segment implicat en la coarticulació si es produís aïlladament.
![Coarticulació de la consonant [t] en contacte amb les vocals [a] i [i]](Coarticulacio_ta_ti.jpg)
Modificació de la configuració articulatòria de la consonant (target) en funció del context vocàlic: palatograma de les síl·labes [ta] i [ti].
Magno Caldognetto, E. (1980). La coarticolazione: introduzione agli aspetti dinamici della produzione della parola. CLESP.
![Coarticulació de la consonant [k] en contacte amb les vocals [i], [a] i [o]](Coarticulacio_ka_ki_ko.jpg)
Modificació de la configuració articulatòria de la consonant (target) en funció del context vocàlic: palatograma de les síl·labes [ki], [ka] i [ko].
Magno Caldognetto, E. (1980). La coarticolazione: introduzione agli aspetti dinamici della produzione della parola. CLESP.
En la coarticulació es produeix una superposició dels esdeveniments motors necessaris per a produir una seqüència de sons.
En determinats casos, la coarticulació fa que no s’arribi a assolir plenament l’objectiu articulatori (és a dir, el que en anglès s’anomenaria el target).
La coarticulació afecta tant la configuració del segment com la trajectòria dels articuladors per a arribar a aquesta configuració.
![Representació acústica esquematitzada i representació articulatòria de les seqüències [ydy], [ɑdɑ] i [udu]](Coarticulacio_VdV.jpg)
Representació acústica (espectrograma esquematitzat) i representació articulatòria de les seqüències [ydy], [ɑdɑ] i [udu]. Es mostren els canvis en la configuració de [d] en funció del context vocàlic.
Lindblom, B. (1983). Economy of speech gestures. A P. F. MacNeilage (Ed.), The production of speech (p. 217–245). Springer. https://doi.org/10.1007/978-1-4613-8202-7_10
![Modificació de la configuració articulatòria de la consonant [k] en contacte amb les vocals [i] i [u]](Coarticulacio_tiki_tuku.jpg)
Modificació de la configuració articulatòria de la consonant [k] en contacte amb les vocals [i] i [u].
Daniloff, R. G. (1973). Normal articulation processes. A F. D. Minifie, T. J. Hixon i F. Williams (Ed.), Normal aspects of speech, hearing and language (p. 169–210). Prentice Hall. https://archive.org/details/normalaspectsof000mini
![Modificació de la trajectòria dels articuladors en la producció de les seqüències [tuki] i [tiku]](Coarticulacio_tuki_tiku.jpg)
Modificació de la trajectòria dels articuladors en la producció de les seqüències [tuki] i [tiku].
Daniloff, R. G. (1973). Normal articulation processes. A F. D. Minifie, T. J. Hixon i F. Williams (Ed.), Normal aspects of speech, hearing and language (p. 169–210). Prentice Hall. https://archive.org/details/normalaspectsof000mini
La coarticulació es dona en elements estàtics com les vocals i les consonants i també en elements dinàmics com els diftongs.
![Producció del diftong [aɪ] en tres contextos fonètics diferents](Coarticulacio_ai.jpg)
Coarticulació en elements dinàmics: producció del diftong [aɪ] en tres contextos fonètics diferents.
Kent, R. D. (1983). The segmental organization of speech. A P. F. MacNeilage (Ed.), The production of speech (p. 57–89). Springer. https://doi.org/10.1007/978-1-4613-8202-7_4
Tipus de coarticulació
Coarticulació anticipatòria o regressiva
En anglès, forward coarticulation.
Un segment presenta característiques que s’anticipen a les del segment següent.
Coarticulació retardatòria o progressiva
En anglès, backward coarticulation.
Un segment presenta característiques que corresponen a les del segment precedent.
Coarticulació retardatòria: nasalització de la vocal final per influència de la consonant nasal precedent.
Magno Caldognetto, E. (1980). La coarticolazione: introduzione agli aspetti dinamici della produzione della parola. CLESP.
Coarticulació, reducció i reorganització
Coarticulació
En la coarticulació es superposen els moviments dels articuladors.
Reducció
En la reducció es dona un moviment articulatori incomplet que no permet assolir la configuració articulatòria pròpia del segment (és a dir, el que en anglès es descriuria com el target).
Reorganització
En la reorganització es produeix un canvi en l’especificació dels trets d’un segment.
Coarticulació, reducció i reorganització.
Magno Caldognetto, E. (1980). La coarticolazione: introduzione agli aspetti dinamici della produzione della parola. CLESP.
El problema de la segmentació
La producció de la parla es pot entendre com un procés que té com a objectiu codificar les unitats lingüístiques portadores del missatge en forma d’ona sonora per tal que arribin al receptor.
En la producció de la parla, la fluïdesa del gest articulatori és més important que la sincronització perfecta entre els moviments.
Si tots els articuladors realitzessin simultàniament els moviments necessaris per a la producció d’un segment, no es podria donar la coarticulació.
La coarticulació obeeix a un requisit cognitiu: un fragment amb sentit s’ha de produir amb prou rapidesa per a evitar que la part inicial ja no estigui activa a la memòria quan es produeix la part final.
El tracte vocal no pot produir els segments (les unitats lingüístiques abstractes i discretes) amb prou rapidesa.
Les unitats lingüístiques abstractes (els segments fonològics) es reestructuren durant l’articulació.
La informació sobre cada segment fonològic abstracte es troba en diverses parts del senyal sonor i cada part del senyal sonor proporciona informació sobre més d’un segment fonològic abstracte.
La coarticulació és un dels factors que crea dificultats per a segmentar l’ona sonora en unitats lingüístiques discretes.
![Representació esquemàtica dels moviments dels articuladors durant la producció de la paraula [hɔs]](Coarticulacio_hos.jpg)
Representació esquemàtica dels moviments dels articuladors durant la producció de la paraula [hɔs].
Magno Caldognetto, E. (1980). La coarticolazione: introduzione agli aspetti dinamici della produzione della parola. CLESP.