La coarticulació


La coarticulació


La coarticulació

«Coarticulation is the way in which the movements of different articulators affect each other and the ways in which preceding and following articulations of an individual articulator affect its current articulation. Articulatory planning in the brain takes these affects into account when producing a sequence of speech sounds. Some of these effects are very slight whilst some are quite strong.
 
Coarticulation ALWAYS occurs in ALL languages for ALL sequences of sounds not separated by pauses. Speakers have no choice - they MUST coarticulate adjacent sounds. Without appropriate coarticulation (eg. in poor synthetic speech) the resulting speech sounds unnatural and is hard to understand.»
 
Mannell, R. (2018, gener). Coarticulation and assimilation. ResearchGate. https://www.researchgate.net/publication/242681658_Coarticulation_and_Assimilation
(Font de la imatge: Mannell, R. (s. d.). Profile [Perfil a ResearchGate]. ResearchGate. Consultat el 25 de juliol de 2022, a https://www.researchgate.net/profile/Robert-Mannell-2)

La coarticulació té com a conseqüència que les característiques articulatòries i acústiques d’un segment aïllat siguin diferents de les del mateix segment produït en context.

En la descripció dels processos coarticulatoris, el terme anglès target (objectiu que es vol assolir) fa referència a les característiques que tindria el segment implicat en la coarticulació si es produís aïlladament.

Coarticulació de la consonant [t] en contacte amb les vocals [a] i [i]

Modificació de la configuració articulatòria de la consonant (target) en funció del context vocàlic: palatograma de les síŀlabes [ta] i [ti].

Magno Caldognetto, E. (1980). La coarticolazione: introduzione agli aspetti dinamici della produzione della parola. CLESP.

Coarticulació de la consonant [k] en contacte amb les vocals [a], [i] i [o]

Modificació de la configuració articulatòria de la consonant (target) en funció del context vocàlic: palatograma de les síŀlabes [ki], [ka] i [ko].

Magno Caldognetto, E. (1980). La coarticolazione: introduzione agli aspetti dinamici della produzione della parola. CLESP.

En la coarticulació es produeix una superposició dels esdeveniments motors necessaris per a produir una seqüència de sons.

La coarticulació té com a conseqüència que en determinats casos no s’arribi a assolir plenament l’objectiu articulatori (és a dir, el que en anglès s’anomenaria el target).

La coarticulació afecta tant la configuració del segment com la trajectòria dels articuladors per a arribar a aquesta configuració.

Representació acústica esquematitzada i representació articulatòria de les síŀlabes [ydy], [ɑdɑ] i [udu]

Representació acústica (espectrograma esquematitzat) i representació articulatòria de les síŀlabes [ydy], [ɑdɑ] i [udu]. Es mostren els canvis en la configuració de [d] en funció del context vocàlic.

Lindblom, B. (1983). Economy of speech gestures. A P. MacNeilage (Ed.), The production of speech (p. 216–246). Springer. https://doi.org/10.1007/978-1-4613-8202-7_10

Modificació de la configuració articulatòria de la consonant [k] en contacte amb les vocals [i] i [u]

Modificació de la configuració articulatòria de la consonant [k] en contacte amb les vocals [i] i [u].

Daniloff, R. G. (1973). Normal articulation processes. A F. D. Minifie, T. J. Hixon i F. Williams (Ed.), Normal aspects of speech, hearing and language (p. 169–210). Prentice Hall.

Modificació de la trajectòria dels articuladors en la producció de les seqüències [tuki] i [tiku]

Modificació de la trajectòria dels articuladors en la producció de les seqüències [tuki] i [tiku].

Daniloff, R. G. (1973). Normal articulation processes. A F. D. Minifie, T. J. Hixon i F. Williams (Ed.), Normal aspects of speech, hearing and language (p. 169–210). Prentice Hall.

La coarticulació es dona en elements estàtics com les vocals i les consonants i també en elements dinàmics com els diftongs.

Producció del diftong [aɪ] en tres contextos fonètics diferents

Coarticulació en elements dinàmics: producció del diftong [aɪ] en tres contextos fonètics diferents.

Kent, R. D. (1983). The segmental organization of speech. A P. MacNeilage (Ed.), The production of speech (p. 57–90). Springer. https://doi.org/10.1007/978-1-4613-8202-7_4

tornar al principi

Tipus de coarticulació

Coarticulació anticipatòria

En anglès, forward coarticulation.

En un grup consonant-vocal (CV), la consonant presenta característiques que s’anticipen a les de la vocal que la segueix.

Coarticulació regressiva

En anglès, backward coarticulacion.

En un grup consonant-vocal (CV), la vocal presenta característiques que responen a la consonant que la precedeix.

Nasalització de la vocal final per influència de la consonant nasal precedent

Coarticulació regressiva: nasalització de la vocal final per influència de la consonant nasal precedent.

Magno Caldognetto, E. (1980). La coarticolazione: introduzione agli aspetti dinamici della produzione della parola. CLESP.

Coarticulació, reducció i reorganització

Coarticulació

En la coarticulació es superposen els moviments dels articuladors.

Reducció

En la reducció es dona un moviment articulatori incomplet que no permet assolir la configuració articulatòria pròpia del segment (és a dir, el que en anglès es descriuria com el target).

Reorganització

En la reorganització es produeix un canvi en l’especificació dels trets d’un segment.

Coarticulación

Coarticulació, reducció i reorganització.

Magno Caldognetto, E. (1980). La coarticolazione: introduzione agli aspetti dinamici della produzione della parola. CLESP.

tornar al principi

El problema de la segmentació

La producció de la parla es pot entendre com un procés que té com a objectiu codificar les unitats lingüístiques portadores del missatge en forma d’ona sonora per tal que arribin al receptor.

En la producció de la parla, la fluïdesa del gest articulatori és més important que la sincronització perfecta entre els moviments.

Si tots els articuladors realitzessin simultàniament els moviments necessaris per a la producció d’un segment, no es podria donar la coarticulació.

La coarticulació obeeix a una requisit cognitiu: un fragment amb sentit s’ha de produir amb prou rapidesa com per evitar que la part inicial ja no estigui activa a la memòria quan es produeix la part final.

El tracte vocal no pot produir els segments (les unitats lingüístiques abstractes i discretes) amb prou rapidesa.

Les unitats lingüístiques abstractes (els segments fonològics) es reestructuren durant l’articulació.

La informació sobre cada segment fonològic abstracte es troba en diverses parts del senyal sonor i cada part del senyal sonor proporciona informació sobre més d’un segment fonològic abstracte.

La coarticulació és un dels factors que crea dificultats per a segmentar l’ona sonora en unitats lingüístiques discretes.

Coarticulació

Representació esquemàtica dels moviments dels articuladors durant la producció de la paraula [hɔs].

Magno Caldognetto, E. (1980). La coarticolazione: introduzione agli aspetti dinamici della produzione della parola. CLESP.

❯ El problema de la segmentació i de la linealització

La coarticulació


La coarticulació
Joaquim Llisterri, Departament de Filologia Espanyola, Universitat Autònoma de Barcelona

La pàgina va ser modificada per darrera vegada el