La síŀlaba


❯ Tipologia siŀlàbica

❯ L’estructura siŀlàbica del català

❯ L’estructura siŀlàbica del castellà


El concepte de síŀlaba

«syllable /ˈsɪləbəl/ n. A fundamental but elusive phonological unit typically consisting of a short sequence of segments, most typically a single vowel or diphthong possibly preceded and/or followed by one or more consonants. Although native speakers usually find it easy to decide how many syllables are present in a given word or utterance, although syllable-based writing systems have been in use for thousands of years and although speech errors provide abundant evidence for the mental reality of syllables, the syllable has proved exceedingly difficult to define. … Today two approaches dominate: (1) the syllable is a unit of neural programming which can be reconstructed by the hearer from a variety of clues, in spite of the absence of any single phonetic correlate; (2) the syllable is a purely phonological unit consisting of a single peak of intrinsic sonority» (p. 345).
 
Trask, R. L. (1996). A dictionary of phonetics and phonology. Routledge. https://doi.org/10.4324/9780203695111
Larry Trask
Larry Trask (1944–2004)
(Font de la imatge: Uberuaga, B. P. [Buber]. (2019, 11 de gener). Buber’s Basque flashback: Larry Trask’s introduction to Basque. Buber’s Basque page. https://buber.net/Basque/2019/01/11/bubers-basque-flashback-larry-trasks-introduction-to-basque/)
«Diremos, entonces, con J. Chlumský (1935), que la sílaba es una articulación o grupo de articulaciones de tensión fisiológica creciente al principio y decreciente al final, que responde a un solo impulso de energía muscular, y cuyo centro, formado por uno o más sonidos, posee mayor intensidad espiratoria, mayor abertura, mayor perceptibilidad y mayor tensión muscular que el resto de los sonidos que la integran. Así pues, la sílaba es a la vez una unidad de tipo articulatorio, acústico, auditivo y psicológico» (p. 121).
 
Gil, J. (1988). Los sonidos del lenguaje. Síntesis.
(Font de la imatge: Juana Gil Fernández. (s. d.). https://www.juanagilfernandez.com)
tornar al principi

Transcripció i convencions

En el sistema de transcripció de l’Alfabet Fonètic Internacional les fronteres entre síŀlabes es marquen mitjançant un punt.

[əl.fə.ˈβ̞ɛt̪.fu.ˈnɛ.t̪ik]

En la formalització de les regles fonològiques les fronteres entre síŀlabes es marquen amb el símbol $.

Per a fer referència a l’estructura siŀlàbica les vocals es simbolitzen com a V i les consonants com a C.

(català)
/i/ i: V
/ˈsi/ si: CV
/ˈes/ és: VC
/ˈfil/ fil: CVC
/ˈfils/ fils: CVCC
/ˈtɾɛs/ tres: CCVC
/ˈtɾɛns/ trens: CCVCC
tornar al principi

El tractament clàssic de l’estructura siŀlàbica

Constituents de la síŀlaba

Tres constituents:

Constituents de la síŀlaba segons Hidalgo i Quilis Merín 2012

Estructura de la síŀlaba.

Hidalgo, A. i Quilis Merín, M. (2012). La voz del lenguaje: fonética y fonología del español. Tirant Humanidades.

Nucli

Constituents de la síŀlaba segons Hidalgo i Quilis Merín 2012

Estructura de la síŀlaba.

Hidalgo, A. i Quilis Merín, M. (2012). La voz del lenguaje: fonética y fonología del español. Tirant Humanidades.

Element central de la síŀlaba.

Nucli simple: format per una vocal.

Nucli complex: format per dues vocals (diftong) o per tres vocals (triftong).

Combinacions de vocals

Vocals que pertanyen a dues síŀlabes diferents (heterosiŀlàbiques): hiat.

Vocals que pertanyen a la mateixa síŀlaba (tautosiŀlàbiques: diftong o triftong.

Diftongs

Diftongs creixents: vocal tancada no siŀlàbica (paravocal) + vocal més oberta.

Diftongs decreixents: vocal més oberta + vocal tancada no siŀlàbica (paravocal).

Diftongs homogenis: vocal tancada + vocal tancada.

Paravocal (en anglès, glide): vocal tancada no siŀlàbica ([i̯] o [u̯]) que forma part d’un diftong o d’un triftong.

«De entre las varias denominaciones disponibles y ya empleadas en la bibliografía en español, para designar a esos sonidos (por ejemplo, semivocales o semiconsonantes dependiendo de la posición posterior o anterior al núcleo silábico, semivocales en general, deslizadas, ligaduras, sonantes, sonantes de deslizamiento o incluso el mismo vocablo inglés ‘glides’) he optado por el término paravocales –que, si no estoy mal informada, debemos a Carlos Piera– porque me parece el más apropiado, sea cual sea el valor que queramos darle al prefijo griego para- (‘junto a’, ‘cerca de’, ‘más allá de’, etc.)» (p. 45–46, n. 45).
 
Gil, J. (2000). Un cuarto de siglo de fonología española. A J. Gil (Ed.), Panorama de la fonología española actual (p. 19–100). Arco/Libros.
(Font de la imatge: Juana Gil Fernández. (s. d.). https://www.juanagilfernandez.com)

Transcripció fonètica

Transcripció tradicional:

Alfabet Fonètic Internacional:

Totes les vocals tancades que formen part d’un diftong o d’un triftong (paravocals) es transcriuen amb el diacrític que indica que són vocals no siŀlàbiques: [i̯] [u̯].

«Las vocales cerradas que forman parte de un diptongo o triptongo se denominan en general paravocales y se transcriben así: [i̯] [u̯], de acuerdo con las últimas normas de la International Phonetic Association, tanto si van en posición inicial del diptongo (novia, pueblo) como si van situadas tras el núcleo (peine, cautivo)» (p. 448).
 
Gil, J. (2007). Fonética para profesores de español: de la teoría a la práctica. Arco/Libros.
(Font de la imatge: Juana Gil Fernández. (s. d.). https://www.juanagilfernandez.com)

Gradació en el grau de constricció,del sons més oberts (amb un grau de constricció menor) als més tancats (amb un grau de constricció major):

vocal anterior tancada no labialitzada [i] > consonant aproximant palatal sonora [j] > consonant fricativa palatal sonora [ʝ] > consonant oclusiva palatal sonora [ɟ]

[i]
[j]
[ʝ]
[ɟ]

Ladefoged, P. i Johnson, K. (2015). The IPA chart. A A course in phonetics (7a ed.). Cengage Learning. https://linguistics.berkeley.edu/acip/

vocal posterior tancada labialitzada [u] > consonant aproximant labiovelar sonora [w]

[u]
[w]

Ladefoged, P. i Johnson, K. (2015). The IPA chart. A A course in phonetics (7a ed.). Cengage Learning. https://linguistics.berkeley.edu/acip/

Atac

Constituents de la síŀlaba segons Hidalgo i Quilis Merín 2012

Estructura de la síŀlaba.

Hidalgo, A. i Quilis Merín, M. (2012). La voz del lenguaje: fonética y fonología del español. Tirant Humanidades.

Situat a l’esquerra del nucli, en la fase inicial de la síŀlaba.

També denominat ‘marge prenuclear’.

La posició del sons que formen l’atac de la síŀlaba es descriu com a ‘posició explosiva’.

Atac simple: format per una consonant.

Atac complex: format per mes d’una consonant.

Coda

Constituents de la síŀlaba segons Hidalgo i Quilis Merín 2012

Estructura de la síŀlaba.

Hidalgo, A. i Quilis Merín, M. (2012). La voz del lenguaje: fonética y fonología del español. Tirant Humanidades.

Situada a la dreta del nucli, en la fase final de la síŀlaba.

També denominada ‘marge postnuclear’.

La posició dels sons que formen la coda de la síŀlaba es descriu com a ‘posició implosiva’.

Coda simple: formada per una consonant.

Coda complexa: formada per més d’una consonant.

tornar al principi

El tractament de l’estructura siŀlàbica en la fonologia generativa

Constituents de la síŀlaba

Constituents de la síŀlaba en la fonologia generativa

Obertura

En anglès, onset.

Situada a l’esquerra de la rima.

L’obertura és un constituent optatiu.

L’obertura pot estar formada per més d’un segment.

Rima

En anglès, rhyme.

La rima és un constituent obligatori.

La rima està formada per un nucli (obligatori) i per una coda (optatiu).

La rima conté l’element amb un major grau de sonicitat (en anglès, sonority) de la síŀlaba que, en general, és una vocal.

«sonicitat [su.ni.siˈtat] (sonority) [səˈnɒɹət̠i]
Intensitat intrínseca d’un so relativa a la d’altres sons (d’igual durada i to), determinada especialment pel seu grau d’obertura i relacionat, per tant, amb el grau d’audibilitat o escala de perceptibilitat. Això fa que es pugui establir una escala o jerarquia de sonicitat: [a] és més perceptible que [i], els sonors (cf. sonants) ho són més que els sords, etc. Vegem-la tot seguit, de més a menys sonicitat: vocals (oberts > tancats) > semivocals > líquids (laterals > ròtics) > nasals > fricatius > oclusius» (p. 191).
 
Julià, J. (2003). Diccionari de fonètica: terminologia de les ciències fonètiques. Edicions 62.
Joan Julià
Joan Julià (1950–2020)
(Font de la imatge: Facultat de Lletres. (2020, 8 de juliol). Joan Julià-Muné (1950–2020). Universitat de Lleida. http://www.lletres.udl.cat/ca/noticies/Joan-Julia-Mune-1950-2020)

La coda pot estar formada per més d’un segment.

tornar al principi

Tipus de síŀlaba

Tipus de síŀlaba segons la coda

Síŀlaba lliure o oberta: síŀlaba que no conté una coda, és a dir, acabada en vocal.

(català)
[pə.ˈt̪a.t̪]ə patata
[kə.ˈmi.zə] camisa
(castellà)
[se.ˈɾe.no] sereno ‘serè’
[ka.ˈmi.no] camino ‘camí’

Síŀlaba travada o tancada: síŀlaba que conté una coda, és a dir, acabada en consonant.

(català)
[ˈpis̪.t̪əs] pistes
[fes̪.t̪əs] festes
(castellà)
[ˈas̬.nos] asnos ‘ases’
[sal̪.ˈt̪aɾ] saltar ‘saltar’

Tipus de síŀlaba segons el pes

L’anomenat ‘pes siŀlàbic’ (en anglès, syllable weight) depèn, bàsicament, de la quantitat —en termes fonètics, de la durada— de la vocal del nucli i del tipus de coda. L’obertura no es té en compte per a establir el pes de la síŀlaba.

Les propietat que determinen el pes siŀlàbic depenen de cada llengua.

Síŀlaba pesant (en anglès, heavy): síŀlaba que té com a nucli una vocal llarga o un diftong o síŀlaba amb una o més consonants a la coda (síŀlaba travada o tancada).

Síŀlaba llleugera (en anglès, light); siŀlaba que té com a nucli una vocal breu o síŀlaba sense coda (síŀlaba lliure o oberta).

(castellà)
/bi̯en/ bien és més pesada que /ben/ ven
/kons/ cons és més pesada que /kon/ con
/kon/ con és més pesada que /ko/ co
/as/ as, /ras/ ras i /tɾas/ tras tenen el mateix pes
Rico, J. (2019). Acento y ritmo en español. Arco/Libros.
tornar al principi

❯ Tipologia siŀlàbica

❯ L’estructura siŀlàbica del català

❯ L’estructura siŀlàbica del castellà


La síŀlaba
Joaquim Llisterri, Departament de Filologia Espanyola, Universitat Autònoma de Barcelona

La pàgina va ser modificada per darrera vegada el