Fonètica i fonologia

Fonètica i fonologia

Variació i invariància en la parla

Des del punt de vista físic, la parla és un senyal sonor caracteritzat per:

• la presència de variacions;
• el caràcter continu.

La variació en la parla

En el senyal sonor de la parla s’observen diversos tipus de variació:

• variació interlocutor:
• variació relacionada amb les característiques físiques dels parlants (sexe, edat, etc.) i amb els seus hàbits articulatoris;
• variació relacionada amb la pertinença a un grup territorial (geolecte), un grup social (sociolecte), etc.;
• variació intralocutor:
• variació relacionada amb l’actitud del parlant, el seu estat físic, l’estat anímic, etc.
• variació relacionada amb l’adaptació del parlant a l’interlocutor i a la situació comunicativa.

Variació interlocutor

Diferències en la pronunciació del mateix so entre parlants diferents.

• En el nivell articulatori.
• En el nivell acústic.

Osciŀlograma de la consonant fricativa alveolar sorda [s] realitzada en el context el sol per set parlants diferents de castellà.

Espectre de la vocal anterior mitjana tancada [e] realitzada en la paraula el per set parlants diferents de castellà.

Variació intralocutor

Diferències en la pronunciació d’un mateix so en un mateix parlant.

• En el nivell articulatori.
• En el nivell acústic.

Osciŀlograma de la consonant fricativa alveolar sorda [s] realitzada en el context debe ser pel mateix parlant de castellà en tres sessions de gravació diferents.

Espectre de la vocal anterior mitjana tancada [e] realitzada a la primera síŀlaba de la paraula debe pel mateix parlant de castellà en tres sessions de gravació diferents.

Diferències relacionades amb canvis en l’expressivitat o en l’estat d’ànim del parlant.

Osciŀlograma, corba melòdica (línia contínua) i corba d’intensitat (línia discontínua) de l’enunciat ¿A dónde va? realitzat pel mateix parlant amb cinc matisos expressius diferents.

El caràcter continu del senyal sonor

Els elements mínims de la parla són sons que formen un contínuum.

Espectrograma de l’enunciat Hay algo ahí [ai̯ˈalɣ̞oaˈi].

La percepció de la parla

Malgrat la variabilitat observable en el nivell articulatori i en el nivell acústic, els oients són capaços de segmentar el contínuum sonor en unitats discretes i de distingir-hi les unitats lingüístiques que s’hi troben codificades.

Espectrograma i segmentació en unitats discretes (segments, síŀlabes i paraules) de l’enunciat Hay algo ahí.

La percepció de la parla implica:

• segmentar el contínuum sonor en unitats discretes identificant-hi els límits entre les unitats;
• identificar el tipus d’unitat (segment, síŀlaba, paraula) que es troba en el contínuum sonor;
• assignar un significat al senyal sonor en funció de les unitats lingüístiques que s’hi han segmentat i identificat.

L’existència de la variació inter i intralocutor fa pensar que la percepció de la parla és un procés que requereix la identificació d’elements invariants, agrupant en una mateixa categoria allò que en la realitat física és diferent.

Les diferents manifestacions fonètiques de la consonant fricativa alveolar sorda [s] s’interpreten com a casos concrets de la categoria /s/.

Les diferents manifestacions fonètiques de la vocal anterior mitjana tancada [e] s’interpreten com a casos concrets de la categoria /e/.

Conèixer una llengua implica:

• agrupar en una única categoria (invariant) allò que físicament és diferent (variable);.
• segmentar el contínuum sonor en elements discrets;
• identificar les unitats lingüístiques codificades en el senyal sonor per a assignar-hi un significat.

❯ La percepció categòrica de la parla

❯ El ‘filtre fonològic’ i la ‘sordesa fonològica’

Fonètica i fonologia

Per a explicar la producció i la percepció de la parla és útil distingir entre dos nivells d’anàlisi lingüística: el nivell fonètic i el nivell fonològic.

Fonètica

Estudi de la variació articulatòria i de la variació acústica en la producció dels sons de la parla i dels processos implicats en la percepció d’aquests sons.

Fonologia

Estudi dels elements invariants que intervenen en la producció i la percepció de la parla: unitats lingüístiques codificades en el senyal sonor mitjançant les quals es transmet un missatge.

Les unitats de les que s’ocupa la fonologia (fonemes) són unitats distintives que contrasten per a produir diferències de significat.

«Fonética: Ciencia que estudia los sonidos del habla»

 

«Fonología: Ciencia que estudia la organización lingüística de los sonidos de las diversas lenguas» (p. 540).

 

Gil, J. (2007). Fonética para profesores de español: de la teoría a la práctica. Arco/Libros.

Juana Gil (Font de la imatge: Juana Gil Fernández. (s. d.). https://www.juanagilfernandez.com)

«Phonemic analysis is a study of properties, invariant under certain transformations» (p. 24).

 

Jakobson, R., i Halle, M. (1971). Phonology and phonetics. A Fundamentals of language (2a ed. rev., p. 13–66). de Gruyter Mouton. https://doi.org/10.1515/9783110894264

 

«L’anàlisi fonèmica és un estudi de propietats que es mantenen invariables sota certes transformacions» (p. 51).

 

Jakobson, R., i Halle, M. (1984). Fonologia i fonètica (J. Llisterri, Trad.). A Fonaments del llenguatge (p. 41–98). Empúries. (Obra original publicada el 1971)

Roman Jakobson (1896–1982) (Font de la imatge: Roman Jakobson. (2022, 26 de maig). A Monoskop. https://monoskop.org/Roman_Jakobson)

Morris Halle (1923–2018) (Font de la imatge: Dizikes, P. (2018, 3 d’abril). Institute Professor Emeritus Morris Halle, innovative and influential linguist, dies at 94 [Nota de premsa]. Massachusetts Institute of Technology. https://news.mit.edu/2018/institute-professor-emeritus-morris-halle-innovative-and-influential-linguist-dies-94-0403 )

El concepte de fonema

Oposicions distintives i no distintives

Entre els sons de les llengües s’estableixen dos tipus d’oposicions:

• oposicions distintives o significatives: permeten distingir paraules amb diferent significat;
• oposicions no distintives o no significatives: no creen diferències de significat entre paraules.

Parells mínims

«Par mínimo: Un par mínimo está constituido por dos palabras que difieren sólo por un segmento fonológico situado en idéntico contexto» (p. 544).

 

Gil, J. (2007). Fonética para profesores de español: de la teoría a la práctica. Arco/Libros.

Juana Gil (Font de la imatge: Juana Gil Fernández. (s. d.). https://www.juanagilfernandez.com)

Parella de paraules que es distingeix únicament per un fonema (segment que fa canviar el significat de la paraula).

Carlson-Smith, D. (2006, 22 de juliol). German Coast Guard - Lost in Translation [Vídeo]. YouTube. https://www.youtube.com/watch?v=rD4roXEY8hk

HaXz4you. (2009, 17 d’abril). The Italian man who went to Malta [Vídeo]. YouTube. https://www.youtube.com/watch?v=JAFQFvSPhQ8

Si la substitució d’un segment per un altre dona com a resultat un canvi de significat, aquests segments són fonemes.

Els parlants tenen intuïcions sobre les diferències que són significatives i les que no són significatives en la seva llengua: competència fonològica.

«It is true that no two individuals have precisely the same pronunciation of a language, but it is equally true that they aim to make the same sound discriminations … A’s s, for instance, may differ markedly from B’s s, but if each individual keeps his s equally distant from such points in the pattern as th and sh and if there is a one to one correspondence between the distribution of A’s s and that of B’s s, then the difference of pronunciation is of little or no interest» (p. 41).

 

Sapir, E. (1925). Sound patterns in language. Language, 1(2), 37–51. https://doi.org/10.2307/409004

Edward Sapir (1884–1939) (Font de la imatge: Autor desconegut – http://www.nutquote.com/quote/Edward_Sapir/7, Domini públic, Enllaç)

Fonema

El fonema com a unitat d’anàlisi lingüística.

Element abstracte (categoria) que representa una classe de sons.

Segment que distingeix significats.

Representat entre barres inclinades / /.

«Fonema: La unidad lingüística más pequeña con capacidad para diferenciar significados» (p. 540).

 

Gil, J. (2007). Fonética para profesores de español: de la teoría a la práctica. Arco/Libros.

Juana Gil (Font de la imatge: Juana Gil Fernández. (s. d.). https://www.juanagilfernandez.com)

Unitat lingüística abstracta que en cada cas té una realització concreta determinada pels factors de variació en la producció de la parla.

Els missatges es codifiquen mitjançant fonemes (abstractes), però en la seva emissió s’empren sons de la parla (concrets).

La noció de fonema permet agrupar en una única categoria abstracta els elements que es perceben com a invariants encara que físicament siguin diferents; així es restringeix l’abast de la variació acústica en el procés de percepció de la parla.

Les diferents manifestacions fonètiques de la vocal anterior mitjana tancada [e] s’interpreten com a casos concrets de la categoria (fonema) /e/.

«Viewed from the «physical angle», a phoneme is a family of uttered sounds (segmental elements of speech) in a particular language which count for practical purposes as if they were one and the same; the use of each member of the family (allophone) is conditioned by the phonetic environment» (p. 7).

 

Jones, D. (1957). The history and meaning of the term «phoneme». Le Maître Phonétique, 35(72), 1–20. https://www.jstor.org/stable/44705495

Daniel Jones (1881–1967) (Font de la imatge: University College London. (2006, 6 de setembre). The real ˈenry ˈiggins. UCL News. https://www.ucl.ac.uk/news/2006/sep/real-enry-iggins)

So de la parla, fon i aŀlòfon

So (de la parla)

Manifestació acústica (sonora) concreta d’un element segmental.

Es fa servir a vegades com a sinònim de ‘fon’.

Representat entre claudàtors [ ].

Fon

«Fono: Sonido del habla» (p. 540).

 

Gil, J. (2007). Fonética para profesores de español: de la teoría a la práctica. Arco/Libros.

Juana Gil (Font de la imatge: Juana Gil Fernández. (s. d.). https://www.juanagilfernandez.com)

Manifestació acústica (sonora) concreta d’un fonema.

Es fa servir a vegades com a sinònim de ‘so (de la parla)’.

Representat entre claudàtors [ ].

Aŀlòfon

«Alófono: Cada una de las variantes contextuales de un fonema» (p. 536).

 

Gil, J. (2007). Fonética para profesores de español: de la teoría a la práctica. Arco/Libros.

Juana Gil (Font de la imatge: Juana Gil Fernández. (s. d.). https://www.juanagilfernandez.com)

Del grec άλλo- allo-: ‘altre’, ‘diferent’; prefix que indica ‘variació’ o ‘variant’.

Variant d’un fonema condicionada pel context.

Segment que no distingeix significats.

Representat entre claudàtors [ ].

Un fonema pot tenir un únic aŀlòfon o en pot tenir més d’un.

Fonema, so de la parla, fon i aŀlòfon

Fonema: unitat abstracta, representada entre barres inclinades, estudiada per la fonologia.

So de la parla, fon, aŀlòfon: unitats concretes, representades entre claudàtors, estudiades per la fonètica.

lolPhonology. (2012, 13 de setembre). terminology [Imatge adjunta] [Actualització d’estat]. Facebook. https://www.facebook.com/lolphonology/posts/407039756017599

Representació fonètica i representació fonològica

En l’anàlisi lingüística es defineixen dos nivells de representació: representació fonètica i representació fonològica

Representació fonètica

Es representen els sons de la parla.

Representació concreta.

Reflecteix la variació existent en els sons.

Entre claudàtors [ ].

Parenchyma, H. (2007). Cartoon theories of linguistics: Part E – Phonetics vs. phonology. Speculative Grammarian, CLIII(1). https://specgram.com/CLIII.1/09.parenchyma.cartoon.e.html

Representació fonològica

Es representen els fonemes.

Representació abstracta.

Reflecteix la invariància (categories) i els segments que són distintius.

Entre barres inclinades / /.

Parenchyma, H. (2007). Cartoon theories of linguistics: Part E – Phonetics vs. phonology. Speculative Grammarian, CLIII(1). https://specgram.com/CLIII.1/09.parenchyma.cartoon.e.html

Les regles fonològiques

La relació entre la representació fonètica i la representació fonològica s’estableix mitjançant les regles fonològiques.

Les regles fonològiques formen part de la competència fonològica dels parlants.

Les regles fonològiques operen sobre classes naturals.

Les regles fonològiques es poden expressar mitjançant regles de reescriptura, fent ús, si cal, dels trets distintius.

Una regla de reescriptura té la forma:

A → B / C __ D

(castellà)

Les consonants oclusives sonores es converteixen (es realitzen fonèticament) en aproximants en posició intervocàlica

 

/b/ → [β̞] /Vocal __ Vocal
/d/ → [ð̞] /Vocal __ Vocal
/ɡ/ → [ɣ̞] /Vocal __ Vocal

 

/b d g/: [+obstruent] [+sonor] [–continu] [–estrident]
[β̞ ð̞ ɣ̞]: [+obstruent] [+sonor] [+continu] [–estrident]

 

(castellà)

Les consonants nasals adopten (assimilen) el llloc d’articulació de la consonant següent

 

/m/ /p/ /b/: [–coronal] [+anterior] [–alt] [–posterior] [+distribuït]
[ɱ] /f/: [–coronal] [+anterior] [–alt] [–posterior] [–distribuït]
[n̪] /θ̟/ /t/ /d/: [+coronal] [+anterior] [–alt] [–posterior] [–distribuït]
/n/ /s/: [+coronal] [+anterior] [–alt] [–posterior] [+distribuït]
[nˠ] /k/ /ɡ/ /x/: [–coronal] [–anterior] [+alt] [+posterior] [+distribuït]

 

/n/ → [n] /__ /s/
/n/ → [nˠ] /__ /k/ /ɡ/ /x/

 

[+nasal] → [+anterior] / __ [+anterior]
[+nasal] → [–anterior] / __ [–anterior]
[+nasal] → [+coronal] / __ [+coronal]
[+nasal] → [–coronal] / __ [–coronal], etc.

 

Els trets distintius

El concepte de tret distintiu

El tret distintiu com a unitat d’anàlisi lingüística.

«Rasgo distintivo: Propiedad acústica o articulatoria de los segmentos fónicos lingüísticamente relevante y que puede presentar dos o más posibles valores contrastivos» (p. 544–545).

 

Gil, J. (2007). Fonética para profesores de español: de la teoría a la práctica. Arco/Libros.

Juana Gil (Font de la imatge: Juana Gil Fernández. (s. d.). https://www.juanagilfernandez.com)

Els trets distintius es poden concebre com una manera d’explicar la relació entre les propietats físiques dels elements de la cadena sonora (sons de la parla) i els elements lingüístics abstractes (fonemes) que permeten codificar i descodificar el missatge.

• Propietats acústiques de l’ona sonora.
• Indicis acústics.
• Trets distintius.
• Fonema

Propietats acústiques de l’ona sonora

Codificació de la informació lingüística a l’ona sonora.

Propietats acústiques dels sons presents a l’ona sonora.

Paràmetres amb valors absoluts diferents per a cada parlant.

Indicis acústics

També anomenats ‘pistes acústiques’ (en anglès, acoustic cues).

Característiques de l’ona sonora que permeten identificar una determinada classe de sons.

Indicis acústics presents a l’ona sonora de la consonant oclusiva velar sorda [k] en context intervocàlic.

Els indicis acústics com les transicions, l’oclusió, l’explosió o la sonoritat proporcionen informació sobre la classe de consonants.

❯ Les característiques acústiques dels elements segmentals

❯ Els indicis acústics en la percepció dels elements segmentals

Tret distintiu

Un tret distintiu es pot definir com un conjunt d’indicis acústics que permeten identificar una propietat fonètica.

Fonema

La presència simultània d’un conjunt de trets distintius permet identificar l’existència d’un fonema.

Relació entre indicis acústics, trets distintius i fonemes.

Relació entre indicis acústics, trets distintius i fonemes en la consonant oclusiva sonora dental /d/.

«any distinctive feature, and consequently, any phoneme treated by the linguist [must] have their constant correlate at each stage of the speech event and thus be identifiable at any level accessible to observation» (p. 25).

 

Jakobson, R., i Halle, M. (1971). Phonology and phonetics. A Fundamentals of language (2a ed. rev., p. 13–66). de Gruyter Mouton. https://doi.org/10.1515/9783110894264

 

«cada tret distintiu i, en conseqüència, qualsevol fonema tractat pel lingüista [ha de tenir] el seu correlat constant en cada estadi de l’acte de parla, i per tant [ha de ser] identificable a qualsevol nivell accessible a l’observació» (p. 52).

 

Jakobson, R., i Halle, M. (1984). Fonologia i fonètica (J. Llisterri, Trad.). A Fonaments del llenguatge (p. 41–98). Empúries. (Obra original publicada el 1971)

Roman Jakobson (1896–1982) (Font de la imatge: Roman Jakobson. (2022, 26 de maig). A Monoskop. https://monoskop.org/Roman_Jakobson)

Morris Halle (1923–2018) (Font de la imatge: Dizikes, P. (2018, 3 d’abril). Institute Professor Emeritus Morris Halle, innovative and influential linguist, dies at 94 [Nota de premsa]. Massachusetts Institute of Technology. https://news.mit.edu/2018/institute-professor-emeritus-morris-halle-innovative-and-influential-linguist-dies-94-0403 )

Els trets distintius permeten classificar l’inventari de fonemes d’una llengua determinada mitjançant propietats que es relacionen de forma directa amb les característiques articulatòries o acústiques dels sons en què es materialitzen els fonemes.

«Le lien entre la structure de la langue et la réalité acoustique et articulatoire est assuré par les traits qui jouent le rôle de classificateurs.»

 

Rossi, M. (1981). De la physiologie à la perception phonémique. Modèles linguistiques, 3(2), 5–22.

Mario Rossi (Font de la imatge: Autour du patois charolais-brionnais. (2011, 7 de maig). Le Journal de Saône et Loire. https://www.lejsl.com/pays-charolais/2011/05/07/autour-du-patois-charolais-brionnais)

❯ Classificació en trets distintius dels fonemes del català

❯ Classificació en trets distintius dels fonemes del castellà

Els trets distintius de Jakobson i Halle (1956)

Jakobson, R., i Halle, M. (1956). Phonology and phonetics. A Fundamentals of language (p. 3–51). Mouton. https://archive.org/details/fundamentalsofla00jako

 

Jakobson, R., i Halle, M. (1971). Phonology and phonetics. A Fundamentals of language (2a ed. rev., p. 13–66). de Gruyter Mouton. https://doi.org/10.1515/9783110894264

 

Jakobson, R., i Halle, M. (1973). Fonología y fonética (C. Piera, Trad.). A Fundamentos del lenguaje (2a ed., p. 9–90). Ayuso. (Obra original publicada el 1956)

 

Jakobson, R., i Halle, M. (1984). Fonologia i fonètica (J. Llisterri, Trad.). A Fonaments del llenguatge (p. 41–98). Empúries. (Obra original publicada el 1971)

 

 

Roman Jakobson (1896–1982) (Font de la imatge: Roman Jakobson. (2022, 26 de maig). A Monoskop. https://monoskop.org/Roman_Jakobson)

Morris Halle (1923–2018) (Font de la imatge: Dizikes, P. (2018, 3 d’abril). Institute Professor Emeritus Morris Halle, innovative and influential linguist, dies at 94 [Nota de premsa]. Massachusetts Institute of Technology. https://news.mit.edu/2018/institute-professor-emeritus-morris-halle-innovative-and-influential-linguist-dies-94-0403 )

Inventari de 12 trets que es poden aplicar a l’anàlisi dels sistemes fonològics de les llengües del món.

Trets binaris: un determinat fonema presenta un tret (+) o no el presenta (-).

La definició dels trets es fonamenta en criteris predominantment acústics.

• Trets de sonoritat
• Vocàlic / No-vocàlic
• Consonàntic / No-consonàntic
• Nasal / Oral
• Compacte / Difús
• Interrupte / Continu
• Estrident / No-estrident
• Bloquejat / No-bloquejat
• Sonor / Sord
• Trets de prominència
• Tens / Lax
• Trets de tonalitat
• Greu / Agut
• Bemollitzat / No-bemollitzat
• Sostingut / No-sostingut

Trets de sonoritat

Vocàlic / No-vocàlic

En anglès, Vocalic / Non-vocalic; en castellà, Vocálico / no vocálico.

Presència ([vocàlic]) o absència ([no-vocàlic]) de pas lliure de l’aire pel tracte bucal.

Consonàntic / No-consonàntic

En anglès, Consonantal / Non-consonantal; en castellà, Consonántico / No consonántico.

Presència ([consonàntic]) o absència ([no-consonàntic]) d’una obstrucció al pas de l’aire pel tracte bucal.

Nasal / Oral

En anglès, Nasal / Oral; en castellà, Nasal / oral.

Sortida de l’aire per la cavita nasal ([nasal]) o per la cavitat oral ([oral]).

Compacte / Difús

En anglès, Compact / Diffuse; en castellà, Denso / difuso.

Concentració de l’energia sonora en una regió central de l’espectre ([compacte]) o dispersió de l’energia sonora a l’espectre ([difús]).

Interrupte / Continu

En anglès, Abrupt / Continuant; en castellà, Interrupto / continuo.

Presència ([interrupte]) o absència ([continu]) d’una explosió (sortida sobtada de l’aire que té com a resultat acústic un so impulsional) després d’una oclusió (silenci) en el tracte vocal.

Estrident / No-estrident (suau)

En anglès, Strident / Non-strident (mellow); en castellà, Estridente / mate.

Alguns autors fan servir el terme ‘mat’ en oposició a ‘estrident’.

Presència ([estrident]) o absència ([no-estrident]) d’energia sonora aperiòdica d’intensitat elevada a les freqüències altes i de reducció de la intensitat del soroll a les freqüències baixes.

Bloquejat / No-bloquejat

En anglès, Checked / Unchecked; en castellà, Recursivo / infraglotal.

Presència ([bloquejat]) o absència ([no-bloquejat]) d’un nivell elevat de descàrrega d’energia sonora en un interval temporal reduït.

Sonor / Sord

En anglès, Voice / Voiceless; en castellà, Sonoro / sordo.

Presència ([sonor]) o absència ([sord]) de vibració dels plecs vocals.

Trets de prominència

Tens / Lax

En anglès, Tense / Lax; en castellà, Tenso / flojo.

Presència ([tens]) o absència ([lax]) d’una durada més llarga de la part estable dels sons i de zones de ressonància clarament definides.

Trets de tonalitat

Greu / Agut

En anglès, Grave / Acute; en castellà, Grave / agudo.

Energia sonora concentrada a les freqüències altes ([agut]) o a les freqüències baixes ([greu]).

Bemollitzat / No-bemollitzat

En anglès, Flat / Non-flat; en castellà, Bemolizado / normal.

Presència ([bemollitzat]) o absència ([no-bemollitzat]) d’un afebliment de l’energia sonora a les freqüències altes.

Sostingut / No-sostingut

En anglès, Sharp / Non-sharp; en castellà, Sostenido / normal.

Presència ([sostingut]) o absència ([no-sostingut]) d’un reforçament de l’energia sonora a les freqüències altes.

❯ Classificació dels fonemes del català segons els trets distintius de Jakobson i Halle (1956)

❯ Classificació dels fonemes del castellà segons els trets distintius de Jakobson i Halle (1956)

Els trets distintius de Chomsky i Halle (1968)

Chomsky, N., i Halle, M. (1968). The phonetic framework. A The sound pattern of English (p. 293–329). Harper and Row. http://web.mit.edu/morrishalle/pubworks/papers/1968_Chomsky_Halle_The_Sound_Pattern_of_English.pdf

 

Chomsky, N., i Halle, M. (1979). El marco fonético (J. A. Millán, Trad.). A Principios de fonología generativa (p. 151–228). Fundamentos. (Obra original publicada el 1968)

 

 

Noam Chomsky (Font de la imatge: Department of Linguistics and Philosophy. (s. d.). Noam Chomsky. Massachusetts Institute of Technology. https://linguistics.mit.edu/user/chomsky/)

Morris Halle (1923–2018) (Font de la imatge: Dizikes, P. (2018, 3 d’abril). Institute Professor Emeritus Morris Halle, innovative and influential linguist, dies at 94 [Nota de premsa]. Massachusetts Institute of Technology. https://news.mit.edu/2018/institute-professor-emeritus-morris-halle-innovative-and-influential-linguist-dies-94-0403 )

La definició dels trets es fonamenta en criteris predominantment articulatoris.

Model orientat a la fonologia, encara que pretén reflectir les capacitats fonètiques humanes.

• Trets de classe major
• Sonant
• Vocàlic
• Consonàntic
• Siŀlàbic
• Trets de la cavitat
• Constriccions primàries
• Coronal
• Anterior
• Trets relacionats amb el cos de la llengua
• Alt
• Baix
• Posterior
• Arrodonit
• Distribuït
• Cobert
• Obertures secundàries
• Nasal
• Lateral
• Trets de mode d’articulació
• Continu
• Trets del relaxament: instantani i retardat
• Relaxament retardat de les constriccions primàries
• Relaxament retardat de les constriccions secundàries
• Moviments suplementaris
• Succió
• Clics
• Implosió
• Pressió
• Pressió velar
• Ejecció
• Tens
• Trets de la font
• Pressió subglòtica augmentada
• Sonor
• Estrident

Trets de classe major

Sonant / No sonant (Obstruent)

En anglès, Sonorant / Nonsonorant (obstruent); en castellà, Sonante / No sonante (obstruyente).

Presència ([obstruent]) o absència ([sonant]) d’una constricció en el tracte vocal.

Els sonants es produeixen amb ressonància en el tracte vocal, cosa que no succeeix en els obstruents.

Vocàlic / No vocàlic

En anglès, Vocalic / Nonvocalic; en castellà, Vocálico / No vocálico.

Els vocàlics es produeixen amb una constricció a la cavitat oral menor que la que es dona en les vocals /i/ o /u/ i amb vibració dels plecs vocals.

Consonàntic / No consonàntic

En anglès, Consonantal / Nonconsonantal; en castellà, Consonántico / No consonántico.

Els consonàntics es caracteritzen per una constricció estreta en el tracte vocal que té com a resultat una oclusió o una fricció.

Siŀlàbic / No siŀlàbic

En anglès, Syllabic / Nonsyllabic; en castellà, Silábico / No silábico.

Tret incorporat per Chomsky y Halle (1968, p. 353–354) per a substituir el tret [vocàlic]; implica una modificació del conjunt de trets proposats pels mateixos autors (1968, p. 302.)

Capacitat de constituir el nucli d’una síŀlaba.

Schane, S. A. (1973). Generative phonology. Prentice Hall.
Schane, S. A. (1979). Introducción a la fonología generativa (E. Franquesa, Trad.). Labor. (Obra original publicada el 1973)

Trets de la cavitat

Constriccions primàries

Coronal / No coronal

En anglès, Coronal / Noncoronal; en castellà, Coronal / No coronal.

Els coronals es produeixen amb una elevació de la làmina (el predors o l’àpex) de la llengua; en els no coronals la làmina de la llengua es troba en la posició de repòs.

Anterior / No anterior

En anglès, Anterior / Nonanterior; en castellà, Anterior / No anterior.

Els anteriors es caracteritzen per una constricció que es produeix abans de la zona palatoalveolar (o postalveolar); en els no anteriors no es dona una constricció abans de la zona postalveolar.

Trets relacionats amb el cos de la llengua

Alt / No alt

En anglès, High / Nonhigh; en castellà, Alto / No alto.

Els alts es produeixen amb una elevació del cos de la llengua per damunt de la posició de repòs; en els no alts no es dona aquesta elevació.

Baix / No baix

En anglès, Low / Nonlow; en castellà, Bajo / No bajo.

Els baixos es produeixen amb un descens del cos de la llengua per sota de la posició de repòs; en els no baixos no es dona aquest descens.

Posterior / No posterior

En anglès, Back / Nonback; en castellà, Posterior / No posterior.

Els posteriors es produeixen amb un endarreriment (retracció) del cos de la llengua respecte a la posició de repòs; en els no posteriors no es dona aquest endarreriment.

Arrodonit / No arrodonit

En anglès, Rounded / Nonrounded; en castellà, Redondeado / No redondeado.

Els arrodonits es produeixen amb un arrodoniment dels llavis; en els no arrodonits no es dona aquesta configuració dels llavis.

Distribuït / No distribuït

En anglès, Distributed / Nondistributed; en castellà, Distribuido / No distribuido.

Els distribuïts es produeixen amb una constricció que abasta una gran part de la zona del pas de l’aire; en els no distribuïts la constricció ocupa un espai més reduït.

Cobert / No cobert

En anglès, Covered / Noncovered; en castellà, Cubierto / No cubierto.

Els coberts es produeixen amb una elevació de la laringe i amb un estretament i tensió de les parets de la faringe; en els no coberts no es dona ni estretament ni tensió a la faringe.

Obertures secundàries

Nasal / No nasal

En anglès, Nasal / Nonnasal; en castellà, Nasal / No nasal.

Els nasals es produeixen amb un descens del vel del paladar que permet la sortida de l’aire per la cavitat nasal; en els no nasals (orals), l’elevació del vel de paladar bloqueja la sortida de l’aire per la cavitat nasal.

Lateral / No lateral

En anglès, Lateral / Nonlateral; en castellà, Lateral / No lateral.

Tret aplicat únicament a les consonants coronals (articulades amb una elevació de la zona laminar (el predors o l’àpex) de la llengua. En les laterals es crea un canal de sortida de l’aire per un o pels dos costats de la llegua, a l’alçada de les dents molars; en les no laterals (centrals) no es crea aquest canal.

Trets de mode d’articulació

Continu/ No continu

En anglès, Continuant / Noncontinuant (stop); en castellà, Continuo / No continuo (oclusivo).

Presència ([continu]) o absència ([no continu]) d’una constricció en el tracte vocal que bloqueja la sortida de l’aire.

Relaxament instantani / Relaxament retardat

En anglès, Instantaneous release / Delayed release; en castellà, Relajamiento instantáneo / Relajamiento retardado.

Aplicat únicament a les consonants amb oclusió en el tracte vocal.

En el relaxament retardat es produeix una turbulència similar a la de les consonants fricatives; aquesta turbulència no és tan intensa o és inexistent en l’explosió instantània.

Relaxament de les constriccions primàries

Relaxament de les constriccions secundàries

Moviments suplementaris

Succió

La succió es produeix quan es dona un flux d’aire entrant.

Clics

En els clics la succió (entrada d’aire) es produeix com a resultat d’una constricció a la zona velar.

Implosió

En els implosius la succió es produeix com a conseqüència d’una constricció a la glotis.

Pressió

La pressió correspon a un increment de la pressió de l’aire sortint.

Pressió velar

Increment de la pressió de l’aire sortint com a conseqüència d’una constricció a la zona velar.

Ejecció

Els ejectius es produeixen amb un moviment ascendent de la laringe amb la glotis tancada.

Tens / No tens (Lax)

En anglès, Tense / Nontense (lax); en castellà, Tenso / No tenso (relajado).

Els tensos es produeixen amb un gest articulatori precís i acurat que implica un esforç muscular considerable; els no tensos es realitzen de manena ràpida i relativament poc precisa.

Trets de la font

Pressió subglòtica augmentada

En anglès, Heightened subglottal pressure; en castellà, Presió subglotal aumentada.

L’increment de la pressió subglòtica és característic dels oclusius aspirats.

Sonor / No sonor (Sord)

En anglès Voiced / Nonvoiced (voiceless); en castellà, Sonoras / No sonoras (sordas).

Presència ([sonor]) o absència ([sord]) de vibració dels plecs vocals.

Estrident / No estrident

En anglès, Strident / Nonstrident; en castellà, Estridente / No estridente.

En els estridents es dona una major quantitat d’energia sonora aperiòdica que en els no estridents.

❯ Classificació dels fonemes del català segons els trets distintius de Chomsky i Halle (1968)

❯ Classificació dels fonemes del castellà segons els trets distintius de Chomsky i Halle (1968)

Classes naturals

Una classe natural està formada per un conjunt de fonemes que comparteixen un o més trets distintius i que estan afectats pel mateix tipus de processos fonològics.

Trets distintius i trets fonètics

Des del punt de vista fonètic, un so vocàlic es descriu:

• articulatòriament, per l’obertura de la mandíbula, la posició de la llengua a la cavitat bucal i la posició dels llavis;
• acústicament, per la freqüència i l’amplitud dels formants, la durada i l’energia sonora.

Des del punt de vista dels trets distintius, els fonemes vocàlics es poden classificar amb trets com:

• [+/– alt]: relacionat amb l’elevació de la llengua;
• [+/– posterior]: relacionat amb la posició més o menys avançada de la llengua a la cavitat bucal;
• [compacte / difús]: relacionat amb la distribució de l’energia sonora.

«Students should be aware that there is no one set of distinctive features that is universally accepted for use in speech analysis or in modelling speech production. Individual linguists and phoneticians propose different feature inventories, often to meet different requirements. Clearly, someone interested in phonology will make different decisions about the number and types of features that are important, as opposed to someone interested in specifying the physiological, articulatory or acoustic output of the speech mechanism» (p. 153).

 

Borden, G. J., Harris, K. S., i Raphael, L. J. (1994). Speech science primer: Physiology, acoustics and perception of speech (3a ed.). Lippincott Williams & Wilkins.

Gloria J. Borden (1930–2014) (Font de la imatge: Gloria Jones Borden. (2014, 21 de maig). Town Topics. https://www.towntopics.com/wordpress/2014/05/21/obituaries-52114/)	Katherine S. Harris (Font de la imatge: Haskins Laboratories. (s. d.). Katherine Harris, Ph.D. https://haskinslabs.org/people/katherine-harris)
Lawrence J. Raphael (Font de la imatge: Raphael, L. (s. d.). Overview. ResearchGate. Consultat el 29 d’octubre de 2022, a https://www.researchgate.net/profile/Lawrence-Raphael)

Teories fonològiques de base fonètica

En contrast amb els models fonològics més abstractes, s’han desenvolupat altres teories fonològiques més properes als models de producció i als models de percepció dels sons de la parla que es proposen en el camp de la fonètica.

Fonologia experimental

«We would like to believe that phonology is on the verge of developing into an experimental discipline» (p. 1).

 

«one can not help wonder if phonology’s apparent lack of progress in these and other areas is due to its weak empirical base» (p. 5).

 

Ohala, J. J., i Jaeger, J. J. (1986). Introduction. A J. J. Ohala i J. J. Jaeger (Ed.), Experimental phonology (p. 1–12). Academic Press.

John Ohala (1941–2020) (Font de la imatge: John Ohala, Emeritus Lab Director. (s. d.). Berkeley Linguistics. http://linguistics.berkeley.edu/~ohala/)

Jeri J. Jaeger (Font de la imatge: Department of Linguistics. (s. d.). Jeri J. Jaeger. University at Buffalo. https://arts-sciences.buffalo.edu/linguistics/faculty/jeri-jaeger.html)

«without having an «anchor» in the real world, phonology risks having its claims apply only to an imaginary universe of little interest to those outside the narrowly circumscribed world of autonomous phonology. Fortunately, such a parochial view of phonology is disappearing» (p. 715).

 

Ohala, J. J. (1995). Experimental phonology. A J. Goldsmith (Ed.), The handbook of phonological theory (p. 713–722). Blackwell.

John Ohala (1941–2020) (Font de la imatge: John Ohala, Emeritus Lab Director. (s. d.). Berkeley Linguistics. http://linguistics.berkeley.edu/~ohala/)

Fonologia de laboratori

Terme introduït per Janet B. Pierrehumbert l’any 1987: First Conferece in Laboratory Phonology (Columbus, Ohio).

Association for Laboratory Phonology

Laboratory phonology. Journal of the Association for Laboratory Phonology. (2010–). Ubiquity Press. https://www.journal-labphon.org/

«Research activities within laboratory phonology involve the cooperation of people who may disagree about phonological theory, but who share a concern for strengthening the scientific foundations of phonology through improved methodology, explicit modeling, and cumulation of results. These goals, we would argue, all reflect the belief that phonology is one of the natural sciences, and that all of language, including language-specific characteristics and sociolinguistic variation, is part of the natural world. – In contrast, laboratory phonology is not a framework. As we pointed out in Section 2, it is a coalition amongst groups of people, with some working in one or another of the various current frameworks, and others working in no phonological framework at all» (p. 274–278).

 

Pierrehumbert, J. B., Beckman, M. E., i Ladd, D. R. (2000). Conceptual foundations of phonology as a laboratory science. A N. Burton-Roberts, P. Carr i G. Docherty (Ed.), Phonological knowledge: Conceptual and empirical issues (p. 273–303). Oxford University Press.

Janet B. Pierrehumbert (Font de la imatge: Janet B. Pierrehumbert. (s. d.). University of Oxford, Phonetics Laboratory. http://www.phon.ox.ac.uk/jpierrehumbert/)	Mary E. Beckman (Font de la imatge: Mary E. Beckman. (2018, 5 de gener). The Ohio State University. https://linguistics.osu.edu/people/beckman.2)
D. Robert Ladd (Font de la imatge: D. Robert Ladd, FBA. (2021, gener). The University of Edinburgh, Linguistics and English Language. http://www.lel.ed.ac.uk/~bob/)

Fonologia basada en l’ús

Bybee, J. (2001). Phonology and language use. Cambridge University Press. https://doi.org/10.1017/CBO9780511612886

 

 

Joan Bybee (Font de la imatge: Joan Bybee. (s. d.). The University of New Mexico. http://www.unm.edu/~jbybee/)

«los fonemas son conjuntos de variantes fonéticamente similares que se agrupan en torno a prototipos o modelos ejemplares, esto es, la formas más habituales que los fonemas adoptan en determinados entornos. Por ejemplo, una /p/ no presenta sólo un prototipo, sino que puede tener varios, uno para cada contexto. El oyente categoriza los elementos fonéticos que percibe como miembros de la misma unidad lingüística si comparten propiedades acústicas o articulatorias con los elementos que ya ha registrado en su experiencia. Así pues, las representaciones léxicas son de naturaleza fonética y de un alto grado de complejidad, no sujetas a ningún proceso de eliminación de redundancias, y se ven influidas claramente por la frecuencia estadística de las palabras. Si las palabras ocurren muy a menudo, las posibilidades cambios fonéticos (por ejemplo, elisiones) se acentúan, de manera que con el tiempo los prototipos correspondientes se verán afectados en mucha mayor medida, desde luego, que en el caso de palabras poco frecuentes» (p. 96).

 

Gil, J. (2008). Acerca de la interrelación Fonética/Fonología. A A. Pamies i E. Melguizo (Ed.), Language Design. Journal of Theoretical and Experimental Linguistics. Special Issue 1: New Trends in Experimental Phonetics: Selected papers from the IV International Conference on Experimental Phonetics, Granada, 11-14 February 2008 (p. 87–109). Método Ediciones.

Juana Gil (Font de la imatge: Juana Gil Fernández. (s. d.). https://www.juanagilfernandez.com)

Fonologia evolutiva

Blevins, J. (2004). Evolutionary phonology: The emergence of sound patterns. Cambridge University Press. https://doi.org/10.1017/CBO9780511486357

 

 

Juliette Blevins (Font de la imatge: Juliette Blevins. (s. d.). Juliette Blevins Homepage. https://julietteblevins.ws.gc.cuny.edu)

«la llamada Fonología Evolutiva –, siguiendo el rastro dejado por los Neogramáticos, trata de probar que los sistemas fónicos sincrónicos y en muchos casos recurrentes emergen a partir de la interacción diacrónica de las tendencias perceptivas y articulatorias propias de los seres humanos con los aspectos derivados del uso del lenguaje, sin necesidad de asumir un conocimiento fonético innato. El lenguaje es, pues, un sistema adaptativo complejo cuya evolución puede compararse con la evolución de los organismos biológicos. … ciertos cambios fonéticamente motivados por causas relacionadas con el oyente o con el hablante son más habituales que otros, y llevan a sistemas fónicos también más comunes, mientras que otros cambios son menos frecuentes y ocasionan sistemas fónicos más anómalos» (p. 98).

 

Gil, J. (2008). Acerca de la interrelación Fonética/Fonología. A A. Pamies i E. Melguizo (Ed.), Language Design. Journal of Theoretical and Experimental Linguistics. Special Issue 1: New Trends in Experimental Phonetics: Selected papers from the IV International Conference on Experimental Phonetics, Granada, 11-14 February 2008 (p. 87–109). Método Ediciones.

Juana Gil (Font de la imatge: Juana Gil Fernández. (s. d.). https://www.juanagilfernandez.com)

Fonologia articulatòria o fonologia gestual

«Gestures are characterizations of discrete, physically real events that unfold during the speech production process. Articulatory phonology attempts to describe lexical units in terms of these events and their interrelations, which means that gestures are basic units of contrast among lexical items as well as units of articulatory action. From our perspective, phonology is a set of relations among physically real events, a characterization of the systems and patterns that these events, the gestures, enter into» (p. 23).

 

Browman, C. P., i Goldstein, L. (1992). Articulatory phonology: An overview. Phonetica, 49(3–4), 155–180. https://doi.org/10.1159/000261913

Catherine P. Browman (1945–2008) (Font de la imatge: Haskins Laboratories. (s. d.). Cathe Browman. https://haskinslabs.org/cathe-browman)

Louis M. Goldstein (Font de la imatge: Haskins Laboratories. (s. d.). Louis M. Goldstein. https://haskinslabs.org/people/louis-goldstein)

«Las unidades básicas no son segmentos ni «rasgos» estáticos entendidos al modo tradicional, sino gestos articulatorios coordinados, en los que están implicados varios articuladores al tiempo, que se mueven de un modo u otro dependiendo del contexto. Estos gestos, discretos, abstractos y definidos dinámicamente, se combinan a su vez en esquemas o marcadores gestuales (ing. gestural scores) de los que resultan o «emergen» los segmentos; por poner un ejemplo, una /b/ ya no es un fonema estático [+consonántico] [+sonoro], etc., sino que se interpreta como un movimiento labial que se denomina gesto de cierre labial (en el cual se ven implicados labios y mandíbulas), que se combina con otro gesto, el de abertura del velo del paladar, en este caso especificado negativamente porque no es una nasal, todos los cuales —esto es lo más importante desde el punto de vista de su tratamiento fonológico— son susceptibles de formalización y análisis matemático. Además, durante la producción del habla los gestos se suceden o se solapan entre sí temporalmente y este posible solapamiento temporal, afecta a la trayectoria y duración de los diferentes movimientos que los realizan, lo que da lugar a la variación observable en la actividad del tracto vocal» (p. 96).

 

Gil, J. (2008). Acerca de la interrelación Fonética/Fonología. A A. Pamies i E. Melguizo (Ed.), Language Design. Journal of Theoretical and Experimental Linguistics. Special Issue 1: New Trends in Experimental Phonetics: Selected papers from the IV International Conference on Experimental Phonetics, Granada, 11-14 February 2008 (p. 87–109). Método Ediciones.

Juana Gil (Font de la imatge: Juana Gil Fernández. (s. d.). https://www.juanagilfernandez.com)

Gestos (en anglès, gestures): unitats d’activitat articulatòria especificades dinàmicament.

Les unitats de la producció de la parla són:

• accions;
• dinàmiques;
• de naturalesa articulatòria.

Els gestos s’especifiquen en funció de variables relacionades amb el tracte vocal.

«A tract variable characterizes a dimension of vocal tract constriction; the articulators that contribute to the formation and release of this constriction are organized into a coordinative structure … each gesture is a local constriction, defined with respect to one of the five tract variable sets shown in the figure (lips, tongue tip, tongue body, velum, glottis)» (p. 23–24).

 

Browman, C. P., i Goldstein, L. (1992). Articulatory phonology: An overview. Phonetica, 49(3–4), 155–180. https://doi.org/10.1159/000261913

Catherine P. Browman (1945–2008) (Font de la imatge: Haskins Laboratories. (s. d.). Cathe Browman. https://haskinslabs.org/cathe-browman)

Louis M. Goldstein (Font de la imatge: Haskins Laboratories. (s. d.). Louis M. Goldstein. https://haskinslabs.org/people/louis-goldstein)

Browman, C. P., i Goldstein, L. (1992). Articulatory phonology: An overview. Phonetica, 49(3–4), 155–180. https://doi.org/10.1159/000261913

❯ Estructures coordinatives

Consteŀlacions gestuals (en anglès, gestural constellations): conjunt de gestos coordinats que es poden superposar.

Haskins Laboratories. (s. d.). Gestural Model: Introduction to Articulatory Phonology and the Gestural Computational Model. Features and demos. https://haskinslabs.org/about-us/features-and-demos/gestural-model

Partitures gestuals (en anglès, gestural scores): especifiquen els intervals temporals d’activació de cada gest de què consta un enunciat.

Haskins Laboratories. (s. d.). Gestural Model: Introduction to Articulatory Phonology and the Gestural Computational Model. Features and demos. https://haskinslabs.org/about-us/features-and-demos/gestural-model

Haskins Laboratories. (s. d.). Gestural Model: Introduction to Articulatory Phonology and the Gestural Computational Model. Features and demos. https://haskinslabs.org/about-us/features-and-demos/gestural-model

Els contrastos fonològics es realitzen mitjançant contrastos en la composició dels gestos.

«Gestures can function as primitives of phonological contrast. That is, two lexical items will contrast if they differ in gestural composition. This difference can involve the presence or absence of a given gesture, parameter differences among gestures, or differences among organizations of the same gestures» (p. 24).

 

Browman, C. P., i Goldstein, L. (1992). Articulatory phonology: An overview. Phonetica, 49(3–4), 155–180. https://doi.org/10.1159/000261913

Catherine P. Browman (1945–2008) (Font de la imatge: Haskins Laboratories. (s. d.). Cathe Browman. https://haskinslabs.org/cathe-browman)

Louis M. Goldstein (Font de la imatge: Haskins Laboratories. (s. d.). Louis M. Goldstein. https://haskinslabs.org/people/louis-goldstein)

add	had
bad	pad
dad	pan
span

Partitures gestuals esquematitzades corresponents a les paraules add, had, bad pad, dad, pan i span. VEL = vel del paladar; TB = cos de la llengua; TT = àpex de la llengua; LIPS = llavis; GLO = glotis.

Browman, C. P., i Goldstein, L. (1992). Articulatory phonology: An overview. Phonetica, 49(3–4), 155–180. https://doi.org/10.1159/000261913

Fonètica i fonologia