Fonètica i fonologia


Fonètica i fonologia


Fonètica i fonologia

Variació i invariància en la parla

Des del punt de vista físic, la parla és un senyal sonor caracteritzat per:

La variació en la parla

En el senyal sonor de la parla s’observen diversos tipus de variació:

Variació interlocutor

Diferències en la pronunciació del mateix so entre parlants diferents.

Osciŀlograma [s] locutor 1
Osciŀlograma [s] locutor 2
Osciŀlograma [s] locutor 3
Osciŀlograma [s] locutor 4
Osciŀlograma [s] locutor 5
Osciŀlograma [s] locutor 6
Osciŀlograma [s] locutor 7

Osciŀlograma de la consonant fricativa alveolar sorda [s] realitzada en el context el sol per set parlants diferents de castellà.

Espectre [e] locutor 1
Espectre [e] locutor 2
Espectre [e] locutor 3
Espectre [e] locutor 4
Espectre [e] locutor 5
Espectre [e] locutor 6
Espectre [e] locutor 7

Espectre de la vocal anterior mitjana tancada [e] realitzada en la paraula el per set parlants diferents de castellà.

Variació intralocutor

Diferències en la pronunciació d’un mateix so en un mateix parlant.

Osciŀlograma [s] locutor 1 sessió de gravació 1
Osciŀlograma [s] locutor 1 sessió de gravació 2
Osciŀlograma [s] locutor 1 sessió de gravació 3

Osciŀlograma de la consonant fricativa alveolar sorda [s] realitzada en el context debe ser pel mateix parlant de castellà en tres sessions de gravació diferents.

Espectre [e] locutor 1 sessió de gravació 1
Espectre [e] locutor 1 sessió de gravació 2
Espectre [e] locutor 1 sessió de gravació 3

Espectre de la vocal anterior mitjana tancada [e] realitzada a la primera síŀlaba de la paraula debe pel mateix parlant de castellà en tres sessions de gravació diferents.

Diferències relacionades amb canvis en l’expressivitat o en l’estat d’ànim del parlant.

¿A dónde vas? Versió 1
¿A dónde vas? Versió 2
¿A dónde vas? Versió 3
¿A dónde vas? Versió 4
¿A dónde vas? Versió 5

Osciŀlograma, corba melòdica (línia contínua) i corba d’intensitat (línia discontínua) de l’enunciat ¿A dónde va? realitzat pel mateix parlant amb cinc matisos expressius diferents.

El caràcter continu del senyal sonor

Els elements mínims de la parla són sons que formen un contínuum.

Espectrograma de Hay algo ahí

Espectrograma de l’enunciat Hay algo ahí [ai̯ˈalɣ̞oaˈi].

La percepció de la parla

Malgrat la variabilitat observable en el nivell articulatori i en el nivell acústic, els oients són capaços de segmentar el contínuum sonor en unitats discretes i de distingir-hi les unitats lingüístiques que s’hi troben codificades.

Espectrograma de Hay algo ahí amb marques de segmentació

Espectrograma i segmentació en unitats discretes (segments, síŀlabes i paraules) de l’enunciat Hay algo ahí.

La percepció de la parla implica:

L’existència de la variació inter i intralocutor fa pensar que la percepció de la parla és un procés que requereix la identificació d’elements invariants, agrupant en una mateixa categoria allò que en la realitat física és diferent.

Realització de sons i categoria

Les diferents manifestacions fonètiques de la consonant fricativa alveolar sorda [s] s’interpreten com a casos concrets de la categoria /s/.

Realització de sons i categoria

Les diferents manifestacions fonètiques de la vocal anterior mitjana tancada [e] s’interpreten com a casos concrets de la categoria /e/.

Conèixer una llengua implica:

Elements invariants i coneixement de la llengua

❯ La percepció categòrica de la parla

❯ El ‘filtre fonològic’ i la ‘sordesa fonològica’

tornar al principi

Fonètica i fonologia

Per a explicar la producció i la percepció de la parla és útil distingir entre dos nivells d’anàlisi lingüística: el nivell fonètic i el nivell fonològic.

Nivell fonètic Nivell fonològic
Estudi de la variació Estudi de la invariància
Unitats concretes Unitats abstractes (categories)
Sons [ ] Fonemes / /
Trets distintius [+ / - ]

Fonètica

Estudi de la variació articulatòria i de la variació acústica en la producció dels sons de la parla i dels processos implicats en la percepció d’aquests sons.

Fonologia

Estudi dels elements invariants que intervenen en la producció i la percepció de la parla: unitats lingüístiques codificades en el senyal sonor mitjançant les quals es transmet un missatge.

Les unitats de les que s’ocupa la fonologia (fonemes) són unitats distintives que contrasten per a produir diferències de significat.

«Fonética: Ciencia que estudia los sonidos del habla»
 
«Fonología: Ciencia que estudia la organización lingüística de los sonidos de las diversas lenguas» (p. 540).
 
Gil, J. (2007). Fonética para profesores de español: de la teoría a la práctica. Arco/Libros.
(Font de la imatge: Juana Gil Fernández. (s. d.). https://www.juanagilfernandez.com)
«Phonemic analysis is a study of properties, invariant under certain transformations» (p. 24).
 
Jakobson, R., i Halle, M. (1971). Phonology and phonetics. A Fundamentals of language (2a ed. rev., p. 13–66). de Gruyter Mouton. https://doi.org/10.1515/9783110894264
 
«L’anàlisi fonèmica és un estudi de propietats que es mantenen invariables sota certes transformacions» (p. 51).
 
Jakobson, R., i Halle, M. (1984). Fonologia i fonètica (J. Llisterri, Trad.). A Fonaments del llenguatge (p. 41–98). Empúries. (Obra original publicada el 1971)
Roman Jakobson
Roman Jakobson (1896–1982)
(Font de la imatge: Roman Jakobson. (2022, 26 de maig). A Monoskop. https://monoskop.org/Roman_Jakobson)
Morris Halle
Morris Halle (1923–2018)
(Font de la imatge: Dizikes, P. (2018, 3 d’abril). Institute Professor Emeritus Morris Halle, innovative and influential linguist, dies at 94 [Nota de premsa]. Massachusetts Institute of Technology. https://news.mit.edu/2018/institute-professor-emeritus-morris-halle-innovative-and-influential-linguist-dies-94-0403 )
tornar al principi

El concepte de fonema

Oposicions distintives i no distintives

Entre els sons de les llengües s’estableixen dos tipus d’oposicions:

(anglès)
/n/ ∼ /ŋ/
/sɪn/ sin ‘pecat’ ∼ /sɪŋ/ sing ‘cantar’
→ oposició distintiva
 
(castellà)
[n] ∼ [ŋ]
[ˈpan] ∼ *[ˈpaŋ] pan ‘pa’
[aŋˈɡosto] ∼ *[anˈɡosto] angosto ‘angost’
→ oposició no distintiva
 
(català)
/s/ ∼ /z/
/ˈkasə/ caça ∼ /ˈkazə/ casa
→ oposició distintiva
 
(francès)
/s/ ∼ /z/
/pwaˈsɔ̃/ poisson ‘peix’ ∼ /pwaˈzɔ̃/ poison ‘verí’
→ oposició distintiva
 
(castellà)
[s] ∼ [z]
[ˈesta] ∼ *[ˈezta] esta ‘aquesta’
[ˈdezð̞e] ∼ *[ˈdesð̞e] desde ‘des de’
→ oposició no distintiva

Parells mínims

«Par mínimo: Un par mínimo está constituido por dos palabras que difieren sólo por un segmento fonológico situado en idéntico contexto» (p. 544).
 
Gil, J. (2007). Fonética para profesores de español: de la teoría a la práctica. Arco/Libros.
(Font de la imatge: Juana Gil Fernández. (s. d.). https://www.juanagilfernandez.com)

Parella de paraules que es distingeix únicament per un fonema (segment que fa canviar el significat de la paraula).

(català)
/ˈkasə/ caça ∼ /ˈkazə/ casa
/ˈos/ os ∼ /ˈɔs/ os
 
(castellà)
/ˈpeɾo/ pero ‘però’ ∼ /ˈpero/ perro ‘gos’
/ˈpisa/ pisa ‘trepitja’ ∼ /ˈpesa/ pesa ‘pesa’
 
(francès)
/deˈsɛʀ/ dessert ‘postres’ ∼ /deˈzɛʀ/ desert ‘desert’
/ˈvi/ vie ‘vida’ ∼ /ˈvy/ vue ‘vista’
 
(anglès)
/friː/ free ‘lliure’ ∼ /θriː/ three ‘tres’
/ˈbeɪ/ bay ‘badia’ ∼ /ˈbaɪ/ buy ‘comprar’
 
(japonès)
/ˈbiɾɯ/ ビル ‘edifici’ ∼ /ˈbiːɾɯ/ ビール ‘cervesa’
 
(khmer)
/ˈkat/ កាត់ ‘tallar’ ∼ /ˈkʰat/ ខាត់ ‘pulir’

Carlson-Smith, D. (2006, 22 de juliol). German Coast Guard - Lost in Translation [Vídeo]. YouTube. https://www.youtube.com/watch?v=rD4roXEY8hk

HaXz4you. (2009, 17 d’abril). The Italian man who went to Malta [Vídeo]. YouTube. https://www.youtube.com/watch?v=JAFQFvSPhQ8

Si la substitució d’un segment per un altre dona com a resultat un canvi de significat, aquests segments són fonemes.

(català)
[iɱfiˈð̞ɛl] i *[infiˈð̞ɛl] no formen un parell mínim: no canvia el significat
[kəˈnal] i [kəˈmal] formen un parell mínim: canvia el significat
 
[ɱ] i [n] són variants contextuals —aŀlòfons— del fonema /n/: la substitució d’un segment per un altre no fa variar el significat
/n/ i /m/ són dos fonemes diferents: la substitució d’un segment per un altre en un parell mínim fa canviar el significat
 
 
[ˈal̪t̪ə] i *[ˈalt̪ə] no formen un parell mínim: no canvia el significat
[ˈkalə] i [ˈkaʎə] formen un parell mínim: canvia el significat
 
[l̪] i [l] són variants contextuals —aŀlòfons— del fonema /l/: la substitució d’un segment per un altre no fa variar el significat
/l/ i /ʎ/ són dos fonemes diferents: la substitució d’un segment per un altre en un parell mínim fa canviar el significat
 
 
[bəˈɾat̪] i [bəˈɹat̪] no formen un parell mínim: no canvia el significat
[bəˈɾat̪] i [bəˈrat̪] formen un parell mínim: canvia el significat
 
[ɾ] i [ɹ] són variants —aŀlòfons— del fonema /ɾ/: la substitució d’un segment per un altre no fa variar el significat
/ɾ/ i /r/ són dos fonemes diferents: la substitució d’un segment per un altre en un parell mínim fa canviar el significat
(castellà)
[ˈkaβ̞a] i *[ˈkaba] no formen un parell mínim: no canvia el significat
[ˈban] i *[ˈβ̞an] no formen un parell mínim: no canvia el significat.
[ˈban] i [ˈpan] formen un parell mínim: canvia el significat
 
[β̞] i [b] són variants contextuals —aŀlòfons— del fonema /b/: la substitució d’un segment per un altre no fa variar el significat
/b/ i /p/ són dos fonemes diferents: la substitució d’un segment per un altre en un parell mínim fa canviar el significat
 
 
[ˈkað̞a] i *[ˈkad̪a] no formen un parell mínim: no canvia el significat
[ˈd̪an] i *[ˈð̞an] no formen un parell mínim: no canvia el significat
[ˈd̪an] i [ˈpan] formen un parell mínim: canvia el significat
 
[ð̞] i [d̪] són variants contextuals —aŀlòfons— del fonema /d/: la substitució d’un segment per un altre no fa variar el significat
/d/ i /p/ són dos fonemes diferents: la substitució d’un segment per un altre en un parell mínim fa canviar el significat
 
 
[ˈbaɣ̞o] i *[ˈbaɡo] no formen un parell mínim: no canvia el significat
[ˈɡol] i *[ˈɣ̞ol] no formen un parell mínim: no canvia el significat
[ˈɡol] i [ˈsol] formen un parell mínim: canvia el significat
 
[ɣ̞] i [ɡ] són variants contextuals —aŀlòfons— del fonema /ɡ/: la substitució d’un segment per un altre no fa variar el significat
/ɡ/ i /s/ són dos fonemes diferents: la substitució d’un segment per un altre en un parell mínim fa canviar el significat

Els parlants tenen intuïcions sobre les diferències que són significatives i les que no són significatives en la seva llengua: competència fonològica.

«It is true that no two individuals have precisely the same pronunciation of a language, but it is equally true that they aim to make the same sound discriminations … A’s s, for instance, may differ markedly from B’s s, but if each individual keeps his s equally distant from such points in the pattern as th and sh and if there is a one to one correspondence between the distribution of A’s s and that of B’s s, then the difference of pronunciation is of little or no interest» (p. 41).
 
Sapir, E. (1925). Sound patterns in language. Language, 1(2), 37–51. https://doi.org/10.2307/409004
Edward Sapir
Edward Sapir (1884–1939)
(Font de la imatge: Autor desconegut – http://www.nutquote.com/quote/Edward_Sapir/7, Domini públic, Enllaç)

Fonema

El fonema com a unitat d’anàlisi lingüística

El fonema com a unitat d’anàlisi lingüística.

Element abstracte (categoria) que representa una classe de sons.

Segment que distingeix significats.

Representat entre barres inclinades / /.

«Fonema: La unidad lingüística más pequeña con capacidad para diferenciar significados» (p. 540).
 
Gil, J. (2007). Fonética para profesores de español: de la teoría a la práctica. Arco/Libros.
(Font de la imatge: Juana Gil Fernández. (s. d.). https://www.juanagilfernandez.com)

Unitat lingüística abstracta que en cada cas té una realització concreta determinada pels factors de variació en la producció de la parla.

Els missatges es codifiquen mitjançant fonemes (abstractes), però en la seva emissió s’empren sons de la parla (concrets).

La noció de fonema permet agrupar en una única categoria abstracta els elements que es perceben com a invariants encara que físicament siguin diferents; així es restringeix l’abast de la variació acústica en el procés de percepció de la parla.

Realització de sons i categoria

Les diferents manifestacions fonètiques de la vocal anterior mitjana tancada [e] s’interpreten com a casos concrets de la categoria (fonema) /e/.

«Viewed from the «physical angle», a phoneme is a family of uttered sounds (segmental elements of speech) in a particular language which count for practical purposes as if they were one and the same; the use of each member of the family (allophone) is conditioned by the phonetic environment» (p. 7).
 
Jones, D. (1957). The history and meaning of the term «phoneme». Le Maître Phonétique, 35(72), 1–20. https://www.jstor.org/stable/44705495
Daniel Jones
Daniel Jones (1881–1967)
(Font de la imatge: University College London. (2006, 6 de setembre). The real ˈenry ˈiggins. UCL News. https://www.ucl.ac.uk/news/2006/sep/real-enry-iggins)
«Phonemes are thus families of related sounds which count linguistically in a given language as if they were one.»
 
International Phonetic Association. (2010). The Principles of the International Phonetic Association (1949). Journal of the International Phonetic Association, 40(3), 299–358. https://doi.org/10.1017/S0025100311000089

So de la parla, fon i aŀlòfon

So (de la parla)

Manifestació acústica (sonora) concreta d’un element segmental.

Es fa servir a vegades com a sinònim de ‘fon’.

Representat entre claudàtors [ ].

Fon

«Fono: Sonido del habla» (p. 540).
 
Gil, J. (2007). Fonética para profesores de español: de la teoría a la práctica. Arco/Libros.
(Font de la imatge: Juana Gil Fernández. (s. d.). https://www.juanagilfernandez.com)

Manifestació acústica (sonora) concreta d’un fonema.

Es fa servir a vegades com a sinònim de ‘so (de la parla)’.

Representat entre claudàtors [ ].

Aŀlòfon

«Alófono: Cada una de las variantes contextuales de un fonema» (p. 536).
 
Gil, J. (2007). Fonética para profesores de español: de la teoría a la práctica. Arco/Libros.
(Font de la imatge: Juana Gil Fernández. (s. d.). https://www.juanagilfernandez.com)

Del grec άλλo- allo-: ‘altre’, ‘diferent’; prefix que indica ‘variació’ o ‘variant’.

Variant d’un fonema condicionada pel context.

Segment que no distingeix significats.

Representat entre claudàtors [ ].

(català)
Fonema   /b/  
Aŀlòfons [b] [ˈban]
Context: després de pausa
  [β̞] [ˈkaβ̞ə]
Context: entre vocals
Fonema   /d/  
Aŀlòfons [d̪] [ˈd̪iə]
Context: després de pausa
  [ð̞] [ˈkað̞ə]
Context: entre vocals
Fonema   /ɡ/  
Aŀlòfons [ɡ] [ˈɡɔl]
Context: després de pausa
  [ɣ̞] [ˈbaɣ̞ə]
Context: entre vocals
Aŀlòfons oclusius i aproximants de les consonants oclusives sonores del català.
(castellà)
Fonema   /b/  
Aŀlòfons [b] [ˈban]
Context: després de pausa
  [β̞] [ˈkaβ̞a]
Context: entre vocals
Fonema   /d/  
Aŀlòfons [d̪] [ˈd̪ia]
Context: després de pausa
  [ð̞] [ˈkað̞a]
Context: entre vocals
Fonema   /ɡ/  
Aŀlòfons [ɡ] [ˈɡol]
Context: després de pausa
  [ɣ̞] [ˈbaɣ̞o]
Context: entre vocals
Aŀlòfons oclusius i aproximants de les consonants oclusives sonores del castellà.

Un fonema pot tenir un únic aŀlòfon o en pot tenir més d’un.

(català)
Fonema Aŀlòfons
/ɲ/ [ɲ] [ˈɲap] [ˈkaɲə] [ˈbaɲ]
/b/ [b] [β̞] [ˈban] [ˈkaβ̞ə]
/l/ [l̪] [l] [lʲ] [ɫ] [ˈal̪t̪ə] [ˈkalə] [əlʲˈʎit̪] [ˈsɔɫ]
Fonemes del català amb un, dos i quatre aŀlòfons.
(castellà)
Fonema Aŀlòfons
/r/ [r] [ˈrama] [ˈpero]
/d/ [d̪] [ð̞] [ˈdan] [ˈkað̞a]
/n/ [ɱ] [n̪̟] [n̪] [n] [nʲ] [nˠ] [iɱˈfi̯el] [in̪̟ˈθ̟i̯enso] [in̪t̪eˈɾino] [inseˈɣ̞uɾo] [inʲˈtʃaɾ] [inˠˈkomoð̞o]
Fonemes del castellà amb un, dos i sis aŀlòfons.

Fonema, so de la parla, fon i aŀlòfon

Fonema: unitat abstracta, representada entre barres inclinades, estudiada per la fonologia.

So de la parla, fon, aŀlòfon: unitats concretes, representades entre claudàtors, estudiades per la fonètica.

Fonema So de la parla, fon, aŀlòfon
/ / [ ]
Abstracte Concret
Fonologia Fonètica
/b/ [b] [ˈban]
[β̞] [ˈkaβ̞ə]
Els fonemes no són lletres

lolPhonology. (2012, 13 de setembre). terminology [Imatge adjunta] [Actualització d’estat]. Facebook. https://www.facebook.com/lolphonology/posts/407039756017599

tornar al principi

Representació fonètica i representació fonològica

En l’anàlisi lingüística es defineixen dos nivells de representació: representació fonètica i representació fonològica

Representació fonètica

Es representen els sons de la parla.

Representació concreta.

Reflecteix la variació existent en els sons.

Entre claudàtors [ ].

(català)
cava [ˈkaβ̞ə]
cada [ˈkað̞ə]
vaga [ˈbaɣ̞ə]
 
infidel [iɱfiˈð̞ɛl]
entrada [ən̪ˈt̪ɾað̞ə]
angoixa [əŋˈɡoʃə]
(castellà)
cava [ˈkaβ̞a]
cada [ˈkað̞a]
vago [ˈbaɣ̞o]
 
infiel [iɱˈfi̯el]
entrada [en̪ˈt̪ɾað̞a]
angustia [anˠˈɡus̪t̪i̯a]
Representació fonètica

Parenchyma, H. (2007). Cartoon theories of linguistics: Part E – Phonetics vs. phonology. Speculative Grammarian, CLIII(1). https://specgram.com/CLIII.1/09.parenchyma.cartoon.e.html

Representació fonològica

Es representen els fonemes.

Representació abstracta.

Reflecteix la invariància (categories) i els segments que són distintius.

Entre barres inclinades / /.

(català)
cava /ˈkabə/
cada /ˈkadə/
vaga /ˈbaɡə/
 
infidel /infiˈdɛl/
entrada /ənˈtɾadə/
angoixa /ənˈɡoʃə/
(castellà)
cava /ˈkaba/
cada /ˈkada/
vago /ˈbaɡo/
 
infiel /inˈfi̯el/
entrada /enˈtɾada/
angustia /anˈɡusti̯a/
Representació fonològica

Parenchyma, H. (2007). Cartoon theories of linguistics: Part E – Phonetics vs. phonology. Speculative Grammarian, CLIII(1). https://specgram.com/CLIII.1/09.parenchyma.cartoon.e.html

Les regles fonològiques

La relació entre la representació fonètica i la representació fonològica s’estableix mitjançant les regles fonològiques.

Les regles fonològiques formen part de la competència fonològica dels parlants.

(castellà)
Representació fonològica:
/ˈkasa/+/s/ casas ‘cases’
/paˈpel/+/s/ papeles ‘papers’
/ˈlunes/+/s/ lunes (plural) ‘dilluns (plural)’
 
Representació fonètica:
[ˈkasas] casas ‘cases’
[paˈpeles] papeles ‘papers’
[ˈlunes] lunes (plural) ‘dilluns (plural)’
 
Regles fonològiques:
Per a formar el plural, s’afegeix el morfema de plural, que es manifesta fonològicament com a /s/: /ˈkasa/+/s/ → [ˈkasas]
Si l’última vocal es tònica, s’insereix /e/ entre les dues consonants finals quan pertanyen a morfemes diferents: /paˈpel/+/s/ → [paˈpeles]
En posició final de paraula s’elideix una de les dues consonants idèntiques: /ˈlunes/+/s/ → [ˈlunes]

Les regles fonològiques operen sobre classes naturals.

(castellà)
Representació fonològica:
/ˈkaba/ cava ‘cava’
/ˈkada/ cada ‘cada’
/ˈbaɡo/ vago ‘gandul, vague’
 
Representació fonètica:
[ˈkaβ̞a] cava ‘cava’
[ˈkað̞a] cada ‘cada’
[ˈbaɣ̞o] vago ‘gandul, vague’
 
Regla fonològica:
Les consonants oclusives sonores es realitzen fonèticament com a aproximants en posició intervocàlica
 
 
Representació fonològica
/enˈbias/ envías ‘envies’
/ˈsanɡɾe/ sangre ‘sang’
/ˈanfoɾa/ ánfora ‘àmfora’
 
Representació fonètica:
[emˈbias] envías ‘envies’
[ˈsanˠɡɾe] sangre ‘sang’
[ˈaɱfoɾa] ánfora ‘àmfora’
 
Regla fonològica:
En la seva realització fonètica les consonants nasals adopten el lloc d’articulació de la consonant següent

Les regles fonològiques es poden expressar mitjançant regles de reescriptura, fent ús, si cal, dels trets distintius.

Una regla de reescriptura té la forma:

A → B / C __ D

A: element que experimenta el procés
→ : es converteix en
B: resultat del procés
/ : en el context
C: context anterior a l’element que experimenta el procés
__ : posició de l’element que experimenta el procés
D: context posterior a l’element que experimenta el procés

(castellà)
Les consonants oclusives sonores es converteixen (es realitzen fonèticament) en aproximants en posició intervocàlica
 
/b/ → [β̞] /Vocal __ Vocal
/d/ → [ð̞] /Vocal __ Vocal
/ɡ/ → [ɣ̞] /Vocal __ Vocal
 
/b d g/: [+obstruent] [+sonor] [–continu] [–estrident]
[β̞ ð̞ ɣ̞]: [+obstruent] [+sonor] [+continu] [–estrident]
 
Regla d’espirantització
(castellà)
Les consonants nasals adopten (assimilen) el llloc d’articulació de la consonant següent
 
/m/ /p/ /b/: [–coronal] [+anterior] [–alt] [–posterior] [+distribuït]
[ɱ] /f/: [–coronal] [+anterior] [–alt] [–posterior] [–distribuït]
[n̪] /θ̟/ /t/ /d/: [+coronal] [+anterior] [–alt] [–posterior] [–distribuït]
/n/ /s/: [+coronal] [+anterior] [–alt] [–posterior] [+distribuït]
[nˠ] /k/ /ɡ/ /x/: [–coronal] [–anterior] [+alt] [+posterior] [+distribuït]
 
/n/ → [n] /__ /s/
/n/ → [nˠ] /__ /k/ /ɡ/ /x/
 
[+nasal] → [+anterior] / __ [+anterior]
[+nasal] → [–anterior] / __ [–anterior]
[+nasal] → [+coronal] / __ [+coronal]
[+nasal] → [–coronal] / __ [–coronal], etc.
 
Regla d’assimilació de lloc d’articulació de nasals
tornar al principi

Els trets distintius

El concepte de tret distintiu

El tret distintiu com a unitat d’anàlisi lingüística

El tret distintiu com a unitat d’anàlisi lingüística.

«Rasgo distintivo: Propiedad acústica o articulatoria de los segmentos fónicos lingüísticamente relevante y que puede presentar dos o más posibles valores contrastivos» (p. 544–545).
 
Gil, J. (2007). Fonética para profesores de español: de la teoría a la práctica. Arco/Libros.
(Font de la imatge: Juana Gil Fernández. (s. d.). https://www.juanagilfernandez.com)

Els trets distintius es poden concebre com una manera d’explicar la relació entre les propietats físiques dels elements de la cadena sonora (sons de la parla) i els elements lingüístics abstractes (fonemes) que permeten codificar i descodificar el missatge.

Propietats acústiques de l’ona sonora

Codificació de la informació lingüística a l’ona sonora

Codificació de la informació lingüística a l’ona sonora.

Propietats acústiques dels sons presents a l’ona sonora.

Paràmetres amb valors absoluts diferents per a cada parlant.

Indicis acústics

També anomenats ‘pistes acústiques’ (en anglès, acoustic cues).

Característiques de l’ona sonora que permeten identificar una determinada classe de sons.

Indicis acústics presents a l’ona sonora

Indicis acústics presents a l’ona sonora de la consonant oclusiva velar sorda [k] en context intervocàlic.

Els indicis acústics com les transicions, l’oclusió, l’explosió o la sonoritat proporcionen informació sobre la classe de consonants.

❯ Les característiques acústiques dels elements segmentals

❯ Els indicis acústics en la percepció dels elements segmentals

Tret distintiu

Un tret distintiu es pot definir com un conjunt d’indicis acústics que permeten identificar una propietat fonètica.

Fonema

La presència simultània d’un conjunt de trets distintius permet identificar l’existència d’un fonema.

Relació entre indicis acústics, trets distintius i fonemes

Relació entre indicis acústics, trets distintius i fonemes.

Relació entre indicis acústics, trets distintius i fonemes en la consonant oclusiva sonora dental /d/

Relació entre indicis acústics, trets distintius i fonemes en la consonant oclusiva sonora dental /d/.

Propietats de l’ona sonora Nivell fonètic
Indicis acústics Nivell fonètic
Trets distintius Enllaç entre el nivell fonètic i el nivell fonològic
Fonemes Nivell fonològic
«any distinctive feature, and consequently, any phoneme treated by the linguist [must] have their constant correlate at each stage of the speech event and thus be identifiable at any level accessible to observation» (p. 25).
 
Jakobson, R., i Halle, M. (1971). Phonology and phonetics. A Fundamentals of language (2a ed. rev., p. 13–66). de Gruyter Mouton. https://doi.org/10.1515/9783110894264
 
«cada tret distintiu i, en conseqüència, qualsevol fonema tractat pel lingüista [ha de tenir] el seu correlat constant en cada estadi de l’acte de parla, i per tant [ha de ser] identificable a qualsevol nivell accessible a l’observació» (p. 52).
 
Jakobson, R., i Halle, M. (1984). Fonologia i fonètica (J. Llisterri, Trad.). A Fonaments del llenguatge (p. 41–98). Empúries. (Obra original publicada el 1971)
Roman Jakobson
Roman Jakobson (1896–1982)
(Font de la imatge: Roman Jakobson. (2022, 26 de maig). A Monoskop. https://monoskop.org/Roman_Jakobson)
Morris Halle
Morris Halle (1923–2018)
(Font de la imatge: Dizikes, P. (2018, 3 d’abril). Institute Professor Emeritus Morris Halle, innovative and influential linguist, dies at 94 [Nota de premsa]. Massachusetts Institute of Technology. https://news.mit.edu/2018/institute-professor-emeritus-morris-halle-innovative-and-influential-linguist-dies-94-0403 )

Els trets distintius permeten classificar l’inventari de fonemes d’una llengua determinada mitjançant propietats que es relacionen de forma directa amb les característiques articulatòries o acústiques dels sons en què es materialitzen els fonemes.

«Le lien entre la structure de la langue et la réalité acoustique et articulatoire est assuré par les traits qui jouent le rôle de classificateurs.»
 
Rossi, M. (1981). De la physiologie à la perception phonémique. Modèles linguistiques, 3(2), 5–22.
(Font de la imatge: Autour du patois charolais-brionnais. (2011, 7 de maig). Le Journal de Saône et Loire. https://www.lejsl.com/pays-charolais/2011/05/07/autour-du-patois-charolais-brionnais)

❯ Classificació en trets distintius dels fonemes del català

❯ Classificació en trets distintius dels fonemes del castellà

tornar al principi

Els trets distintius de Jakobson i Halle (1956)

Jakobson, R., i Halle, M. (1956). Phonology and phonetics. A Fundamentals of language (p. 3–51). Mouton. https://archive.org/details/fundamentalsofla00jako
 
Jakobson, R., i Halle, M. (1971). Phonology and phonetics. A Fundamentals of language (2a ed. rev., p. 13–66). de Gruyter Mouton. https://doi.org/10.1515/9783110894264
 
Jakobson, R., i Halle, M. (1973). Fonología y fonética (C. Piera, Trad.). A Fundamentos del lenguaje (2a ed., p. 9–90). Ayuso. (Obra original publicada el 1956)
 
Jakobson, R., i Halle, M. (1984). Fonologia i fonètica (J. Llisterri, Trad.). A Fonaments del llenguatge (p. 41–98). Empúries. (Obra original publicada el 1971)
 
 
Roman Jakobson
Roman Jakobson (1896–1982)
(Font de la imatge: Roman Jakobson. (2022, 26 de maig). A Monoskop. https://monoskop.org/Roman_Jakobson)
Morris Halle
Morris Halle (1923–2018)
(Font de la imatge: Dizikes, P. (2018, 3 d’abril). Institute Professor Emeritus Morris Halle, innovative and influential linguist, dies at 94 [Nota de premsa]. Massachusetts Institute of Technology. https://news.mit.edu/2018/institute-professor-emeritus-morris-halle-innovative-and-influential-linguist-dies-94-0403 )

Inventari de 12 trets que es poden aplicar a l’anàlisi dels sistemes fonològics de les llengües del món.

Trets binaris: un determinat fonema presenta un tret (+) o no el presenta (-).

La definició dels trets es fonamenta en criteris predominantment acústics.

Trets de sonoritat

Vocàlic / No-vocàlic

En anglès, Vocalic / Non-vocalic; en castellà, Vocálico / no vocálico.

Presència ([vocàlic]) o absència ([no-vocàlic]) de pas lliure de l’aire pel tracte bucal.

Consonàntic / No-consonàntic

En anglès, Consonantal / Non-consonantal; en castellà, Consonántico / No consonántico.

Presència ([consonàntic]) o absència ([no-consonàntic]) d’una obstrucció al pas de l’aire pel tracte bucal.

Nasal / Oral

En anglès, Nasal / Oral; en castellà, Nasal / oral.

Sortida de l’aire per la cavita nasal ([nasal]) o per la cavitat oral ([oral]).

Compacte / Difús

En anglès, Compact / Diffuse; en castellà, Denso / difuso.

Concentració de l’energia sonora en una regió central de l’espectre ([compacte]) o dispersió de l’energia sonora a l’espectre ([difús]).

Consonants velars i palatals i vocals obertes: [compacte]
Consonants labials i dentals i vocals tancades: [difús]

Interrupte / Continu

En anglès, Abrupt / Continuant; en castellà, Interrupto / continuo.

Presència ([interrupte]) o absència ([continu]) d’una explosió (sortida sobtada de l’aire que té com a resultat acústic un so impulsional) després d’una oclusió (silenci) en el tracte vocal.

Estrident / No-estrident (suau)

En anglès, Strident / Non-strident (mellow); en castellà, Estridente / mate.

Alguns autors fan servir el terme ‘mat’ en oposició a ‘estrident’.

Presència ([estrident]) o absència ([no-estrident]) d’energia sonora aperiòdica d’intensitat elevada a les freqüències altes i de reducció de la intensitat del soroll a les freqüències baixes.

Bloquejat / No-bloquejat

En anglès, Checked / Unchecked; en castellà, Recursivo / infraglotal.

Presència ([bloquejat]) o absència ([no-bloquejat]) d’un nivell elevat de descàrrega d’energia sonora en un interval temporal reduït.

Consonants ejectives, implosives i clics: [bloquejat]

Sonor / Sord

En anglès, Voice / Voiceless; en castellà, Sonoro / sordo.

Presència ([sonor]) o absència ([sord]) de vibració dels plecs vocals.

Trets de prominència

Tens / Lax

En anglès, Tense / Lax; en castellà, Tenso / flojo.

Presència ([tens]) o absència ([lax]) d’una durada més llarga de la part estable dels sons i de zones de ressonància clarament definides.

Trets de tonalitat

Greu / Agut

En anglès, Grave / Acute; en castellà, Grave / agudo.

Energia sonora concentrada a les freqüències altes ([agut]) o a les freqüències baixes ([greu]).

Consonants dentals i palatals i vocals anteriors: [agut]
Consonants labials i velars i vocals posteriors: [greu]

Bemollitzat / No-bemollitzat

En anglès, Flat / Non-flat; en castellà, Bemolizado / normal.

Presència ([bemollitzat]) o absència ([no-bemollitzat]) d’un afebliment de l’energia sonora a les freqüències altes.

Velarizació: [bemollitzat]

Sostingut / No-sostingut

En anglès, Sharp / Non-sharp; en castellà, Sostenido / normal.

Presència ([sostingut]) o absència ([no-sostingut]) d’un reforçament de l’energia sonora a les freqüències altes.

Palatalització: [sostingut]

❯ Classificació dels fonemes del català segons els trets distintius de Jakobson i Halle (1956)

❯ Classificació dels fonemes del castellà segons els trets distintius de Jakobson i Halle (1956)

tornar al principi

Els trets distintius de Chomsky i Halle (1968)

Chomsky, N., i Halle, M. (1968). The phonetic framework. A The sound pattern of English (p. 293–329). Harper and Row. http://web.mit.edu/morrishalle/pubworks/papers/1968_Chomsky_Halle_The_Sound_Pattern_of_English.pdf
 
Chomsky, N., i Halle, M. (1979). El marco fonético (J. A. Millán, Trad.). A Principios de fonología generativa (p. 151–228). Fundamentos. (Obra original publicada el 1968)
 
 
(Font de la imatge: Department of Linguistics and Philosophy. (s. d.). Noam Chomsky. Massachusetts Institute of Technology. https://linguistics.mit.edu/user/chomsky/)
Morris Halle
Morris Halle (1923–2018)
(Font de la imatge: Dizikes, P. (2018, 3 d’abril). Institute Professor Emeritus Morris Halle, innovative and influential linguist, dies at 94 [Nota de premsa]. Massachusetts Institute of Technology. https://news.mit.edu/2018/institute-professor-emeritus-morris-halle-innovative-and-influential-linguist-dies-94-0403 )

La definició dels trets es fonamenta en criteris predominantment articulatoris.

Model orientat a la fonologia, encara que pretén reflectir les capacitats fonètiques humanes.

Trets de classe major

Sonant / No sonant (Obstruent)

En anglès, Sonorant / Nonsonorant (obstruent); en castellà, Sonante / No sonante (obstruyente).

Presència ([obstruent]) o absència ([sonant]) d’una constricció en el tracte vocal.

Els sonants es produeixen amb ressonància en el tracte vocal, cosa que no succeeix en els obstruents.

Vocals, paravocals, nasals i líquides (ròtiques i laterals): [sonant]
Oclusives, fricatives i africades: [obstruent]
  Oclusives, fricatives i africades Nasals Líquides
(ròtiques i laterals)
Paravocals Vocals
[obstruent] +

Vocàlic / No vocàlic

En anglès, Vocalic / Nonvocalic; en castellà, Vocálico / No vocálico.

Els vocàlics es produeixen amb una constricció a la cavitat oral menor que la que es dona en les vocals /i/ o /u/ i amb vibració dels plecs vocals.

Vocals i líquides (ròtiques i laterals): [vocàlic]
Oclusives, fricatives, africades, nasals i paravocals: [no vocàlic]
  Oclusives, fricatives i africades Nasals Líquidas
(ròtiques i laterals)
Paravocals Vocals
[obstruent] +
[vocàlic] + +

Consonàntic / No consonàntic

En anglès, Consonantal / Nonconsonantal; en castellà, Consonántico / No consonántico.

Els consonàntics es caracteritzen per una constricció estreta en el tracte vocal que té com a resultat una oclusió o una fricció.

Oclusives, fricatives, africades, nasals i líquides (ròtiques i laterals): [consonàntic]
Vocals i paravocals: [no consonàntic]
  Oclusives, fricatives i africades Nasals Líquidas
(ròtiques i laterals)
Paravocals Vocals
[obstruent] +
[vocàlic] + +
[consonàntic] + + +

Siŀlàbic / No siŀlàbic

En anglès, Syllabic / Nonsyllabic; en castellà, Silábico / No silábico.

Tret incorporat per Chomsky y Halle (1968, p. 353–354) per a substituir el tret [vocàlic]; implica una modificació del conjunt de trets proposats pels mateixos autors (1968, p. 302.)

Capacitat de constituir el nucli d’una síŀlaba.

Vocals, i nasals, ròtiques i laterals que formen el nucli d’una siŀlaba: [siŀlàbic]
Oclusives, fricatives, africades i paravocals, i nasals, ròtiques i laterals que no formen el nucli d’una síŀlaba: [no siŀlàbic]
  Oclusives, fricatives i africades Nasals i líquides (ròtiques i laterals)
no siŀlàbiques
Nasals i líquides
(ròtiques i laterals)
siŀlàbiques
Paravocals Vocals
[obstruent] +
[siŀlàbic] + +
[consonàntic] + + +

Schane, S. A. (1973). Generative phonology. Prentice Hall.
Schane, S. A. (1979). Introducción a la fonología generativa (E. Franquesa, Trad.). Labor. (Obra original publicada el 1973)

Trets de la cavitat

Constriccions primàries

Coronal / No coronal

En anglès, Coronal / Noncoronal; en castellà, Coronal / No coronal.

Els coronals es produeixen amb una elevació de la làmina (el predors o l’àpex) de la llengua; en els no coronals la làmina de la llengua es troba en la posició de repòs.

Dentals, alveolars i palatoalveolars (postalveolars): [coronals]
Anterior / No anterior

En anglès, Anterior / Nonanterior; en castellà, Anterior / No anterior.

Els anteriors es caracteritzen per una constricció que es produeix abans de la zona palatoalveolar (o postalveolar); en els no anteriors no es dona una constricció abans de la zona postalveolar.

Labials, dentals i alveolars: [anterior]

Trets relacionats amb el cos de la llengua

Alt / No alt

En anglès, High / Nonhigh; en castellà, Alto / No alto.

Els alts es produeixen amb una elevació del cos de la llengua per damunt de la posició de repòs; en els no alts no es dona aquesta elevació.

/i u/: [alt]
/e ɛ a ɔ o/: [no alt]
Baix / No baix

En anglès, Low / Nonlow; en castellà, Bajo / No bajo.

Els baixos es produeixen amb un descens del cos de la llengua per sota de la posició de repòs; en els no baixos no es dona aquest descens.

/a/: [baix]
/i e ɛ ɔ o u/: [no baix]
Posterior / No posterior

En anglès, Back / Nonback; en castellà, Posterior / No posterior.

Els posteriors es produeixen amb un endarreriment (retracció) del cos de la llengua respecte a la posició de repòs; en els no posteriors no es dona aquest endarreriment.

/a ɔ o u/: [posterior]
/i e ɛ/: [no posterior]

Arrodonit / No arrodonit

En anglès, Rounded / Nonrounded; en castellà, Redondeado / No redondeado.

Els arrodonits es produeixen amb un arrodoniment dels llavis; en els no arrodonits no es dona aquesta configuració dels llavis.

/ɔ o u/: [arrodonit]

Distribuït / No distribuït

En anglès, Distributed / Nondistributed; en castellà, Distribuido / No distribuido.

Els distribuïts es produeixen amb una constricció que abasta una gran part de la zona del pas de l’aire; en els no distribuïts la constricció ocupa un espai més reduït.

Labials, dentals: [distribuït]
Labiodentals, alveolars: [no distribuït]

Cobert / No cobert

En anglès, Covered / Noncovered; en castellà, Cubierto / No cubierto.

Els coberts es produeixen amb una elevació de la laringe i amb un estretament i tensió de les parets de la faringe; en els no coberts no es dona ni estretament ni tensió a la faringe.

Obertures secundàries

Nasal / No nasal

En anglès, Nasal / Nonnasal; en castellà, Nasal / No nasal.

Els nasals es produeixen amb un descens del vel del paladar que permet la sortida de l’aire per la cavitat nasal; en els no nasals (orals), l’elevació del vel de paladar bloqueja la sortida de l’aire per la cavitat nasal.

Lateral / No lateral

En anglès, Lateral / Nonlateral; en castellà, Lateral / No lateral.

Tret aplicat únicament a les consonants coronals (articulades amb una elevació de la zona laminar (el predors o l’àpex) de la llengua. En les laterals es crea un canal de sortida de l’aire per un o pels dos costats de la llegua, a l’alçada de les dents molars; en les no laterals (centrals) no es crea aquest canal.

Trets de mode d’articulació

Continu/ No continu

En anglès, Continuant / Noncontinuant (stop); en castellà, Continuo / No continuo (oclusivo).

Presència ([continu]) o absència ([no continu]) d’una constricció en el tracte vocal que bloqueja la sortida de l’aire.

Oclusives orals, oclusives nasals, africades, clics, implosives i ejectives: [no continu]
Fricatives: [continu]

Relaxament instantani / Relaxament retardat

En anglès, Instantaneous release / Delayed release; en castellà, Relajamiento instantáneo / Relajamiento retardado.

Aplicat únicament a les consonants amb oclusió en el tracte vocal.

En el relaxament retardat es produeix una turbulència similar a la de les consonants fricatives; aquesta turbulència no és tan intensa o és inexistent en l’explosió instantània.

Oclusives: [relaxament instantani]
Africades: [relaxament retardat]
Relaxament de les constriccions primàries
Oclusives: relaxament instantani de la constricció primària
Africades: relaxament retardat de la constricció primària
Relaxament de les constriccions secundàries
Clics africats: relaxament retardat de la constricció secundària

Moviments suplementaris

Succió

La succió es produeix quan es dona un flux d’aire entrant.

Clics

En els clics la succió (entrada d’aire) es produeix com a resultat d’una constricció a la zona velar.

Implosió

En els implosius la succió es produeix com a conseqüència d’una constricció a la glotis.

Pressió

La pressió correspon a un increment de la pressió de l’aire sortint.

Pressió velar

Increment de la pressió de l’aire sortint com a conseqüència d’una constricció a la zona velar.

Ejecció

Els ejectius es produeixen amb un moviment ascendent de la laringe amb la glotis tancada.

Tens / No tens (Lax)

En anglès, Tense / Nontense (lax); en castellà, Tenso / No tenso (relajado).

Els tensos es produeixen amb un gest articulatori precís i acurat que implica un esforç muscular considerable; els no tensos es realitzen de manena ràpida i relativament poc precisa.

Trets de la font

Pressió subglòtica augmentada

En anglès, Heightened subglottal pressure; en castellà, Presió subglotal aumentada.

L’increment de la pressió subglòtica és característic dels oclusius aspirats.

Sonor / No sonor (Sord)

En anglès Voiced / Nonvoiced (voiceless); en castellà, Sonoras / No sonoras (sordas).

Presència ([sonor]) o absència ([sord]) de vibració dels plecs vocals.

Estrident / No estrident

En anglès, Strident / Nonstrident; en castellà, Estridente / No estridente.

En els estridents es dona una major quantitat d’energia sonora aperiòdica que en els no estridents.

Fricatives alveolars, fricatives postalveolars i africades palatals: [estrident]
Fricatives bilabials, fricatives interdentals: [no estrident]

❯ Classificació dels fonemes del català segons els trets distintius de Chomsky i Halle (1968)

❯ Classificació dels fonemes del castellà segons els trets distintius de Chomsky i Halle (1968)

tornar al principi

Classes naturals

Una classe natural està formada per un conjunt de fonemes que comparteixen un o més trets distintius i que estan afectats pel mateix tipus de processos fonològics.

/b d ɡ/ : [+ consonàntic][+ obstruent][+ sonor][– continu]
 
/m n ɲ ŋ/: [+ consonàntic] [– obstruent][+ nasal]
tornar al principi

Trets distintius i trets fonètics

Des del punt de vista fonètic, un so vocàlic es descriu:

Des del punt de vista dels trets distintius, els fonemes vocàlics es poden classificar amb trets com:

«Students should be aware that there is no one set of distinctive features that is universally accepted for use in speech analysis or in modelling speech production. Individual linguists and phoneticians propose different feature inventories, often to meet different requirements. Clearly, someone interested in phonology will make different decisions about the number and types of features that are important, as opposed to someone interested in specifying the physiological, articulatory or acoustic output of the speech mechanism» (p. 153).
 
Borden, G. J., Harris, K. S., i Raphael, L. J. (1994). Speech science primer: Physiology, acoustics and perception of speech (3a ed.). Lippincott Williams & Wilkins.
Gloria J. Borden
Gloria J. Borden (1930–2014)
(Font de la imatge: Gloria Jones Borden. (2014, 21 de maig). Town Topics. https://www.towntopics.com/wordpress/2014/05/21/obituaries-52114/)
(Font de la imatge: Haskins Laboratories. (s. d.). Katherine Harris, Ph.D. https://haskinslabs.org/people/katherine-harris)
(Font de la imatge: Raphael, L. (s. d.). Overview. ResearchGate. Consultat el 29 d’octubre de 2022, a https://www.researchgate.net/profile/Lawrence-Raphael)
tornar al principi

Teories fonològiques de base fonètica

En contrast amb els models fonològics més abstractes, s’han desenvolupat altres teories fonològiques més properes als models de producció i als models de percepció dels sons de la parla que es proposen en el camp de la fonètica.

Fonologia experimental

«We would like to believe that phonology is on the verge of developing into an experimental discipline» (p. 1).
 
«one can not help wonder if phonology’s apparent lack of progress in these and other areas is due to its weak empirical base» (p. 5).
 
Ohala, J. J., i Jaeger, J. J. (1986). Introduction. A J. J. Ohala i J. J. Jaeger (Ed.), Experimental phonology (p. 1–12). Academic Press.
John Ohala
John Ohala (1941–2020)
(Font de la imatge: John Ohala, Emeritus Lab Director. (s. d.). Berkeley Linguistics. http://linguistics.berkeley.edu/~ohala/)
(Font de la imatge: Department of Linguistics. (s. d.). Jeri J. Jaeger. University at Buffalo. https://arts-sciences.buffalo.edu/linguistics/faculty/jeri-jaeger.html)
«without having an «anchor» in the real world, phonology risks having its claims apply only to an imaginary universe of little interest to those outside the narrowly circumscribed world of autonomous phonology. Fortunately, such a parochial view of phonology is disappearing» (p. 715).
 
Ohala, J. J. (1995). Experimental phonology. A J. Goldsmith (Ed.), The handbook of phonological theory (p. 713–722). Blackwell.
John Ohala
John Ohala (1941–2020)
(Font de la imatge: John Ohala, Emeritus Lab Director. (s. d.). Berkeley Linguistics. http://linguistics.berkeley.edu/~ohala/)
tornar al principi

Fonologia de laboratori

Terme introduït per Janet B. Pierrehumbert l’any 1987: First Conferece in Laboratory Phonology (Columbus, Ohio).

«Laboratory Phonology is the official journal of the Association for Laboratory Phonology. It represents the scientific study of the elements of spoken and signed language, their organization, their grammatical functions, and their roles in speech communication. … Readers of Laboratory Phonology are interested in phonological questions, within various theoretical frameworks, investigated with empirical methods. … Research in Laboratory Phonology is grounded in quantitative analyses of empirical data from diverse languages and from diverse types of populations (including infants and patient groups), obtained in (laboratory) experiments or from speech or signed corpora. The types of data include frequency counts; acoustic measurements; articulatory measurements; and reaction times, judgments and EEG responses elicited in comprehension and perception experiments. »
 
About. (s. d.). Laboratory Phonology. Journal of the Association for Laboratory Phonology. https://www.journal-labphon.org/site/about/

Association for Laboratory Phonology

Journal of the Association for Laboratory Phonology

Laboratory phonology. Journal of the Association for Laboratory Phonology. (2010–). Ubiquity Press. https://www.journal-labphon.org/

«Research activities within laboratory phonology involve the cooperation of people who may disagree about phonological theory, but who share a concern for strengthening the scientific foundations of phonology through improved methodology, explicit modeling, and cumulation of results. These goals, we would argue, all reflect the belief that phonology is one of the natural sciences, and that all of language, including language-specific characteristics and sociolinguistic variation, is part of the natural world. – In contrast, laboratory phonology is not a framework. As we pointed out in Section 2, it is a coalition amongst groups of people, with some working in one or another of the various current frameworks, and others working in no phonological framework at all» (p. 274–278).
 
Pierrehumbert, J. B., Beckman, M. E., i Ladd, D. R. (2000). Conceptual foundations of phonology as a laboratory science. A N. Burton-Roberts, P. Carr i G. Docherty (Ed.), Phonological knowledge: Conceptual and empirical issues (p. 273–303). Oxford University Press.
(Font de la imatge: Janet B. Pierrehumbert. (s. d.). University of Oxford, Phonetics Laboratory. http://www.phon.ox.ac.uk/jpierrehumbert/)
(Font de la imatge: Mary E. Beckman. (2018, 5 de gener). The Ohio State University. https://linguistics.osu.edu/people/beckman.2)
(Font de la imatge: D. Robert Ladd, FBA. (2021, gener). The University of Edinburgh, Linguistics and English Language. http://www.lel.ed.ac.uk/~bob/)
tornar al principi

Fonologia basada en l’ús

Bybee, J. (2001). Phonology and language use. Cambridge University Press. https://doi.org/10.1017/CBO9780511612886
 
 
(Font de la imatge: Joan Bybee. (s. d.). The University of New Mexico. http://www.unm.edu/~jbybee/)
«This book introduces into the traditional study of phonology the notion that language use plays a role in shaping the form and content of sound systems. In particular, the frequency with which individual words or sequences of words are used and the frequency with which certain patterns recur in a language affects the nature of mental representation and in some cases the actual phonetic shape of words. It is the goal of the present work to explore to the extent possible at the present moment the nature of the relation between the use of linguistic forms on the one hand, and their storage and processing on the other» (p. 20).
 
Bybee, J. (2001). Phonology and language use. Cambridge University Press. https://doi.org/10.1017/CBO9780511612886
«los fonemas son conjuntos de variantes fonéticamente similares que se agrupan en torno a prototipos o modelos ejemplares, esto es, la formas más habituales que los fonemas adoptan en determinados entornos. Por ejemplo, una /p/ no presenta sólo un prototipo, sino que puede tener varios, uno para cada contexto. El oyente categoriza los elementos fonéticos que percibe como miembros de la misma unidad lingüística si comparten propiedades acústicas o articulatorias con los elementos que ya ha registrado en su experiencia. Así pues, las representaciones léxicas son de naturaleza fonética y de un alto grado de complejidad, no sujetas a ningún proceso de eliminación de redundancias, y se ven influidas claramente por la frecuencia estadística de las palabras. Si las palabras ocurren muy a menudo, las posibilidades cambios fonéticos (por ejemplo, elisiones) se acentúan, de manera que con el tiempo los prototipos correspondientes se verán afectados en mucha mayor medida, desde luego, que en el caso de palabras poco frecuentes» (p. 96).
 
Gil, J. (2008). Acerca de la interrelación Fonética/Fonología. A A. Pamies i E. Melguizo (Ed.), Language Design. Journal of Theoretical and Experimental Linguistics. Special Issue 1: New Trends in Experimental Phonetics: Selected papers from the IV International Conference on Experimental Phonetics, Granada, 11-14 February 2008 (p. 87–109). Método Ediciones.
(Font de la imatge: Juana Gil Fernández. (s. d.). https://www.juanagilfernandez.com)
tornar al principi

Fonologia evolutiva

Blevins, J. (2004). Evolutionary phonology: The emergence of sound patterns. Cambridge University Press. https://doi.org/10.1017/CBO9780511486357
 
 
(Font de la imatge: Juliette Blevins. (s. d.). Juliette Blevins Homepage. https://julietteblevins.ws.gc.cuny.edu)
«Pervasive parallels between common synchronic alternations and common instances of sound change have suggested to many, most notably the Neogrammarians, that recurrent synchronic sound patterns are a direct reflection of their diachronic origins, and, more specifically, that regular phonetically based sound change is the common source of recurrent sound patterns. Evolutionary Phonology (Blevins 2004a) investigates this hypothesis and explores its consequences for phonological theory and models of sound change. … Central to Evolutionary Phonology (Blevins 2004a) is the attempt to explain why certain sound patterns have the typological distributions they do. Why are certain sound patterns extremely common, while others are rare? What factors play a role in determining similar sound patterns across languages? And what is the ultimate explanation for the striking identity between recurrent context-dependent instances of sound change and recurrent alternation types across the world’s languages? – Within Evolutionary Phonology (Blevins 2004a), the attempt to explain recurrent sound patterns like those in (1) gives equal consideration to all potential sources of similarity. As with similar biological characteristics, two languages may have similar sound patterns due to: (i) inheritance from a mother tongue; (ii) parallel evolution in the form of parallel phonetically motivated sound change; (iii) physical constraints on form & function, in particular, innate aspects of speech perception & production, and potential phonological universals; (iv) ‘non-natural’ or external factors (e.g. language contact, prescriptive norms, literacy, second-language learning); (v) or mere chance.»
 
Blevins, J. (2006). A theoretical synopsis of evolutionary phonology. Theoretical Linguistics, 32(2), 117–166. https://doi.org/10.1515/TL.2006.009
«la llamada Fonología Evolutiva –, siguiendo el rastro dejado por los Neogramáticos, trata de probar que los sistemas fónicos sincrónicos y en muchos casos recurrentes emergen a partir de la interacción diacrónica de las tendencias perceptivas y articulatorias propias de los seres humanos con los aspectos derivados del uso del lenguaje, sin necesidad de asumir un conocimiento fonético innato. El lenguaje es, pues, un sistema adaptativo complejo cuya evolución puede compararse con la evolución de los organismos biológicos. … ciertos cambios fonéticamente motivados por causas relacionadas con el oyente o con el hablante son más habituales que otros, y llevan a sistemas fónicos también más comunes, mientras que otros cambios son menos frecuentes y ocasionan sistemas fónicos más anómalos» (p. 98).
 
Gil, J. (2008). Acerca de la interrelación Fonética/Fonología. A A. Pamies i E. Melguizo (Ed.), Language Design. Journal of Theoretical and Experimental Linguistics. Special Issue 1: New Trends in Experimental Phonetics: Selected papers from the IV International Conference on Experimental Phonetics, Granada, 11-14 February 2008 (p. 87–109). Método Ediciones.
(Font de la imatge: Juana Gil Fernández. (s. d.). https://www.juanagilfernandez.com)
tornar al principi

Fonologia articulatòria o fonologia gestual

«Gestures are characterizations of discrete, physically real events that unfold during the speech production process. Articulatory phonology attempts to describe lexical units in terms of these events and their interrelations, which means that gestures are basic units of contrast among lexical items as well as units of articulatory action. From our perspective, phonology is a set of relations among physically real events, a characterization of the systems and patterns that these events, the gestures, enter into» (p. 23).
 
Browman, C. P., i Goldstein, L. (1992). Articulatory phonology: An overview. Phonetica, 49(3–4), 155–180. https://doi.org/10.1159/000261913
Catherine Browman
Catherine P. Browman (1945–2008)
(Font de la imatge: Haskins Laboratories. (s. d.). Cathe Browman. https://haskinslabs.org/cathe-browman)
(Font de la imatge: Haskins Laboratories. (s. d.). Louis M. Goldstein. https://haskinslabs.org/people/louis-goldstein)
«Las unidades básicas no son segmentos ni «rasgos» estáticos entendidos al modo tradicional, sino gestos articulatorios coordinados, en los que están implicados varios articuladores al tiempo, que se mueven de un modo u otro dependiendo del contexto. Estos gestos, discretos, abstractos y definidos dinámicamente, se combinan a su vez en esquemas o marcadores gestuales (ing. gestural scores) de los que resultan o «emergen» los segmentos; por poner un ejemplo, una /b/ ya no es un fonema estático [+consonántico] [+sonoro], etc., sino que se interpreta como un movimiento labial que se denomina gesto de cierre labial (en el cual se ven implicados labios y mandíbulas), que se combina con otro gesto, el de abertura del velo del paladar, en este caso especificado negativamente porque no es una nasal, todos los cuales —esto es lo más importante desde el punto de vista de su tratamiento fonológico— son susceptibles de formalización y análisis matemático. Además, durante la producción del habla los gestos se suceden o se solapan entre sí temporalmente y este posible solapamiento temporal, afecta a la trayectoria y duración de los diferentes movimientos que los realizan, lo que da lugar a la variación observable en la actividad del tracto vocal» (p. 96).
 
Gil, J. (2008). Acerca de la interrelación Fonética/Fonología. A A. Pamies i E. Melguizo (Ed.), Language Design. Journal of Theoretical and Experimental Linguistics. Special Issue 1: New Trends in Experimental Phonetics: Selected papers from the IV International Conference on Experimental Phonetics, Granada, 11-14 February 2008 (p. 87–109). Método Ediciones.
(Font de la imatge: Juana Gil Fernández. (s. d.). https://www.juanagilfernandez.com)

Gestos (en anglès, gestures): unitats d’activitat articulatòria especificades dinàmicament.

Les unitats de la producció de la parla són:

Els gestos s’especifiquen en funció de variables relacionades amb el tracte vocal.

«A tract variable characterizes a dimension of vocal tract constriction; the articulators that contribute to the formation and release of this constriction are organized into a coordinative structure … each gesture is a local constriction, defined with respect to one of the five tract variable sets shown in the figure (lips, tongue tip, tongue body, velum, glottis)» (p. 23–24).
 
Browman, C. P., i Goldstein, L. (1992). Articulatory phonology: An overview. Phonetica, 49(3–4), 155–180. https://doi.org/10.1159/000261913
Catherine Browman
Catherine P. Browman (1945–2008)
(Font de la imatge: Haskins Laboratories. (s. d.). Cathe Browman. https://haskinslabs.org/cathe-browman)
(Font de la imatge: Haskins Laboratories. (s. d.). Louis M. Goldstein. https://haskinslabs.org/people/louis-goldstein)
Variables del tracte vocal i articuladors relacionats

Browman, C. P., i Goldstein, L. (1992). Articulatory phonology: An overview. Phonetica, 49(3–4), 155–180. https://doi.org/10.1159/000261913

❯ Estructures coordinatives

Consteŀlacions gestuals (en anglès, gestural constellations): conjunt de gestos coordinats que es poden superposar.

«in articulatory phonology, the basic phonological unit is the articulatory gesture, which is defined as a dynamical system specified with a characteristic set of parameter values … because the tasks are distributed across the various articulator sets of the vocal tract (the lips, tongue, glottis, velum, etc.), an utterance is modeled as an ensemble, or constellation, of a small number of potentially overlapping gestural units.»
 
Haskins Laboratories. (s. d.). Gestural Model: Introduction to Articulatory Phonology and the Gestural Computational Model. Features and demos. https://haskinslabs.org/about-us/features-and-demos/gestural-model
«An example of a gestural constellation (for the word ‘pawn’ as pronounced with the back unrounded vowel characteristic of much of the U.S.) is shown in Figure 3a, which gives an idea of the kind of information contained in the gestural dictionary. Each row, or tier, shows the gestures that control the distinct articulator sets: velum, tongue tip, tongue body, lips, and glottis. The gestures are represented here by descriptors, each of which stands for a numerical equilibrium position value assigned to a tract variable. In the case of the oral gestures, there are two descriptors, one for each of the paired tract variables. For example, for the tongue tip gesture labeled {clo alv}, {clo} stands for -3.5 mm (negative value indicates compression of the surfaces), and {alv} stands for 56 degrees (where 90 degrees is vertical and would correspond to a midpalatal constriction). The association lines connect gestures that are phased with respect to one another. For example, the tongue tip {clo alv} gesture and the velum {wide} gesture (for nasalization) are phased such that the point indicating 0 degrees —onset of movement— of the tongue tip closure gesture is synchronized with the point indicating 240 degrees —achievement of goal— of the velic gesture.»
 
Haskins Laboratories. (s. d.). Gestural Model: Introduction to Articulatory Phonology and the Gestural Computational Model. Features and demos. https://haskinslabs.org/about-us/features-and-demos/gestural-model
Consteŀlació gestual

Haskins Laboratories. (s. d.). Gestural Model: Introduction to Articulatory Phonology and the Gestural Computational Model. Features and demos. https://haskinslabs.org/about-us/features-and-demos/gestural-model

Partitures gestuals (en anglès, gestural scores): especifiquen els intervals temporals d’activació de cada gest de què consta un enunciat.

«One form of this gestural score for ‘pawn’ is shown in Figure 3b, with the horizontal extent of each box indicating its activation interval, and the lines between boxes indicating which gesture is phased with respect to which other gesture(s), as before. Note that there is substantial overlap among the gestures. This kind of overlap can result in certain types of context dependence in the articulatory trajectories of the invariantly specified gestures. In addition, overlap can cause the kinds of acoustic variation that have been traditionally described as allophonic variation. For example in this case, note the substantial overlap between the velic lowering gesture (velum {wide}) and the gesture for the vowel (tongue body {narrow pharyngeal}). This will result in an interval of time during which the velo-pharyngeal port is open and the vocal tract is in position for the vowel —that is, a nasalized vowel. Traditionally, the fact of nasalization has been represented by a rule that changes an oral vowel into a nasalized one before a (final) nasal consonant. But viewed in terms of gestural constellations, this nasalization is just the lawful consequence of how the individual gestures are coordinated. The vowel gesture itself hasn’t changed in any way: it has the same specification in this word and in the word ‘pawed’ (which is not nasalized).»
 
Haskins Laboratories. (s. d.). Gestural Model: Introduction to Articulatory Phonology and the Gestural Computational Model. Features and demos. https://haskinslabs.org/about-us/features-and-demos/gestural-model
Partitura gestual

Haskins Laboratories. (s. d.). Gestural Model: Introduction to Articulatory Phonology and the Gestural Computational Model. Features and demos. https://haskinslabs.org/about-us/features-and-demos/gestural-model

«The parameter value specifications and activation intervals from the gestural score are input to the task dynamic model …, which calculates the time-varying response of the tract variables and component articulators to the imposition of the dynamical regimes defined by the gestural score. Some of the time-varying responses are shown in Figure 3c, along with the same boxes indicating the activation intervals for the gestures.»
 
Haskins Laboratories. (s. d.). Gestural Model: Introduction to Articulatory Phonology and the Gestural Computational Model. Features and demos. https://haskinslabs.org/about-us/features-and-demos/gestural-model
Resposta del tracte vocal

Haskins Laboratories. (s. d.). Gestural Model: Introduction to Articulatory Phonology and the Gestural Computational Model. Features and demos. https://haskinslabs.org/about-us/features-and-demos/gestural-model

Els contrastos fonològics es realitzen mitjançant contrastos en la composició dels gestos.

«Gestures can function as primitives of phonological contrast. That is, two lexical items will contrast if they differ in gestural composition. This difference can involve the presence or absence of a given gesture, parameter differences among gestures, or differences among organizations of the same gestures» (p. 24).
 
Browman, C. P., i Goldstein, L. (1992). Articulatory phonology: An overview. Phonetica, 49(3–4), 155–180. https://doi.org/10.1159/000261913
Catherine Browman
Catherine P. Browman (1945–2008)
(Font de la imatge: Haskins Laboratories. (s. d.). Cathe Browman. https://haskinslabs.org/cathe-browman)
(Font de la imatge: Haskins Laboratories. (s. d.). Louis M. Goldstein. https://haskinslabs.org/people/louis-goldstein)
Partitura gestual de la paraula add Partitura gestual de la paraula had
add had
Partitura gestual de la paraula bad Partitura gestual de la paraula pad
bad pad
Partitura gestual de la paraula dad Partitura gestual de la paraula pan
dad pan
Partitura gestual de la paraula span
span

Partitures gestuals esquematitzades corresponents a les paraules add, had, bad pad, dad, pan i span. VEL = vel del paladar; TB = cos de la llengua; TT = àpex de la llengua; LIPS = llavis; GLO = glotis.

Browman, C. P., i Goldstein, L. (1992). Articulatory phonology: An overview. Phonetica, 49(3–4), 155–180. https://doi.org/10.1159/000261913

tornar al principi

Fonètica i fonologia


Fonètica i fonologia
Joaquim Llisterri, Departament de Filologia Espanyola, Universitat Autònoma de Barcelona

La pàgina va ser modificada per darrera vegada el