Fonètica i fonologia
Des del punt de vista físic, la parla és un senyal sonor caracteritzat per:
En el senyal sonor de la parla s’observen diversos tipus de variació:
Diferències en la pronunciació del mateix so entre parlants diferents.
Osciŀlograma de la consonant fricativa alveolar sorda [s] realitzada en el context el sol per set parlants diferents de castellà.
Espectre de la vocal anterior mitjana tancada [e] realitzada en la paraula el per set parlants diferents de castellà.
Diferències en la pronunciació d’un mateix so en un mateix parlant.
Osciŀlograma de la consonant fricativa alveolar sorda [s] realitzada en el context debe ser pel mateix parlant de castellà en tres sessions de gravació diferents.
Espectre de la vocal anterior mitjana tancada [e] realitzada a la primera síŀlaba de la paraula debe pel mateix parlant de castellà en tres sessions de gravació diferents.
Diferències relacionades amb canvis en l’expressivitat o en l’estat d’ànim del parlant.
Osciŀlograma, corba melòdica (línia contínua) i corba d’intensitat (línia discontínua) de l’enunciat ¿A dónde va? realitzat pel mateix parlant amb cinc matisos expressius diferents.
Els elements mínims de la parla són sons que formen un contínuum.
Espectrograma de l’enunciat Hay algo ahí [ai̯ˈalɣ̞oaˈi].
Malgrat la variabilitat observable en el nivell articulatori i en el nivell acústic, els oients són capaços de segmentar el contínuum sonor en unitats discretes i de distingir-hi les unitats lingüístiques que s’hi troben codificades.
Espectrograma i segmentació en unitats discretes (segments, síŀlabes i paraules) de l’enunciat Hay algo ahí.
La percepció de la parla implica:
L’existència de la variació inter i intralocutor fa pensar que la percepció de la parla és un procés que requereix la identificació d’elements invariants, agrupant en una mateixa categoria allò que en la realitat física és diferent.
Les diferents manifestacions fonètiques de la consonant fricativa alveolar sorda [s] s’interpreten com a casos concrets de la categoria /s/.
Les diferents manifestacions fonètiques de la vocal anterior mitjana tancada [e] s’interpreten com a casos concrets de la categoria /e/.
Conèixer una llengua implica:
❯ La percepció categòrica de la parla
❯ El ‘filtre fonològic’ i la ‘sordesa fonològica’
Per a explicar la producció i la percepció de la parla és útil distingir entre dos nivells d’anàlisi lingüística: nivell fonètic i nivell fonològic.
Nivell fonètic | Nivell fonològic |
Variació | Invariància |
Unitats concretes | Unitats abstractes (categories) |
Sons [ ] | Fonemes / / Trets distintius [+ / - ] |
Estudi de la variació articulatòria i de la variació acústica en la producció dels sons de la parla i dels processos implicats en la percepció d’aquests sons.
Estudi dels elements invariants que intervenen en la producció i la percepció de la parla: unitats lingüístiques codificades en el senyal sonor mitjançant les quals es transmet un missatge.
Les unitats de les que s’ocupa la fonologia (fonemes) són unitats distintives que contrasten per a produir diferències de significat.
(Font de la imatge: Juana Gil Fernández. (s. d.). https://www.juanagilfernandez.com)
|
(Font de la imatge: Roman Jakobson. (2021, 5 de març). A Monoskop. https://monoskop.org/Roman_Jakobson)
|
(Font de la imatge: Dizikes, P. (2018, 3 d’abril). Institute Professor Emeritus Morris Halle, innovative and influential linguist, dies at 94 [Nota de premsa]. Massachusetts Institute of Technology. https://news.mit.edu/2018/institute-professor-emeritus-morris-halle-innovative-and-influential-linguist-dies-94-0403
)
|
Entre els sons de les llengües s’estableixen dos tipus d’oposicions:
(Font de la imatge: Juana Gil Fernández. (s. d.). https://www.juanagilfernandez.com)
|
Parella de paraules que es distingeix únicament per un fonema (segment que fa canviar el significat de la paraula).
Carlson-Smith, D. (2006, 22 de juliol). German Coast Guard - Lost in Translation [Vídeo]. YouTube. https://www.youtube.com/watch?v=rD4roXEY8hk
HaXz4you. (2009, 17 d’abril). The Italian man who went to Malta [Vídeo]. YouTube. https://www.youtube.com/watch?v=JAFQFvSPhQ8
Si la substitució d’un segment per un altre dona com a resultat un canvi de significat, aquests segments són fonemes.
Els parlants tenen intuïcions sobre les diferències que són significatives i les que no són significatives en la seva llengua: competència fonològica.
(Font de la imatge: Autor desconegut – http://www.nutquote.com/quote/Edward_Sapir/7, Domini públic, Enllaç)
|
El fonema com a unitat d’anàlisi lingüística.
Element abstracte (categoria) que representa una classe de sons.
Segment que distingeix significats.
Representat entre barres inclinades / /.
(Font de la imatge: Juana Gil Fernández. (s. d.). https://www.juanagilfernandez.com)
|
Unitat lingüística abstracta que en cada cas té una realització concreta determinada pels factors de variació en la producció de la parla.
Els missatges es codifiquen mitjançant fonemes (abstractes), però en la seva emissió s’empren sons de la parla (concrets).
La noció de fonema permet agrupar en una única categoria abstracta els elements que es perceben com a invariants encara que físicament siguin diferents; així es restringeix l’abast de la variació acústica en el procés de percepció de la parla.
Les diferents manifestacions fonètiques de la vocal anterior mitjana tancada [e] s’interpreten com a casos concrets de la categoria (fonema) /e/.
(Font de la imatge: University College London. (2006, 6 de setembre). The real ˈenry ˈiggins. UCL News. https://www.ucl.ac.uk/news/2006/sep/real-enry-iggins)
|
Manifestació acústica (sonora) concreta d’un element segmental.
Es fa servir a vegades com a sinònim de ‘fon’.
Representat entre claudàtors [ ].
(Font de la imatge: Juana Gil Fernández. (s. d.). https://www.juanagilfernandez.com)
|
Manifestació acústica (sonora) concreta d’un fonema.
Es fa servir a vegades com a sinònim de ‘so (de la parla)’.
Representat entre claudàtors [ ].
(Font de la imatge: Juana Gil Fernández. (s. d.). https://www.juanagilfernandez.com)
|
Del grec άλλo- allo-: ‘altre’, ‘diferent’; prefix que indica ‘variació’ o ‘variant’.
Variant d’un fonema condicionada pel context.
Segment que no distingeix significats.
Representat entre claudàtors [ ].
Fonema | /b/ | ||
Aŀlòfons | [b] [ˈban] Context: després de pausa |
[β̞] [ˈkaβ̞ə] Context: entre vocals |
|
Fonema | /d/ | ||
Aŀlòfons | [d̪] [ˈd̪iə] Context: després de pausa |
[ð̞] [ˈkað̞ə] Context: entre vocals |
|
Fonema | /ɡ/ | ||
Aŀlòfons | [ɡ] [ˈɡɔl] Context: després de pausa |
[ɣ̞] [ˈbaɣ̞ə] Context: entre vocals |
|
Aŀlòfons oclusius i aproximants de les consonants oclusives sonores del català. |
Fonema | /b/ | ||
Aŀlòfons | [b] [ˈban] Context: després de pausa |
[β̞] [ˈkaβ̞a] Context: entre vocals |
|
Fonema | /d/ | ||
Aŀlòfons | [d̪] [ˈd̪ia] Context: després de pausa |
[ð̞] [ˈkað̞a] Context: entre vocals |
|
Fonema | /ɡ/ | ||
Aŀlòfons | [ɡ] [ˈɡol] Context: després de pausa |
[ɣ̞] [ˈbaɣ̞o] Context: entre vocals |
|
Aŀlòfons oclusius i aproximants de les consonants oclusives sonores del castellà. |
Un fonema pot tenir un únic aŀlòfon o en pot tenir més d’un.
Fonema | Aŀlòfons | |
/ɲ/ | [ɲ] | [ˈɲap] [ˈkaɲə] [ˈbaɲ] |
/b/ | [b] [β̞] | [ˈban] [ˈkaβ̞ə] |
/l/ | [l̪] [l] [lʲ] [ɫ] | [ˈal̪t̪ə] [ˈkalə] [əlʲˈʎit̪] [ˈsɔɫ] |
Fonemes del català amb un, dos i quatre aŀlòfons. |
Fonema | Aŀlòfons | |
/r/ | [r] | [ˈrama] [ˈpero] |
/d/ | [d̪] [ð̞] | [ˈdan] [ˈkað̞a] |
/n/ | [ɱ] [n̪̟] [n̪] [n] [nʲ] [nˠ] | [iɱˈfi̯el] [in̪̟ˈθ̟i̯enso] [in̪t̪eˈɾino] [inseˈɣ̞uɾo] [inʲˈtʃaɾ] [inˠˈkomoð̞o] |
Fonemes del castellà amb un, dos i sis aŀlòfons. |
Fonema: unitat abstracta, representada entre barres inclinades, estudiada per la fonologia.
So de la parla, fon, aŀlòfon: unitats concretes, representades entre claudàtors, estudiades per la fonètica.
Fonema | So de la parla, fon, aŀlòfon |
/ / | [ ] |
Abstracte | Concret |
Fonologia | Fonètica |
/b/ | [b] [ˈban] [β̞] [ˈkaβ̞ə] |
lolPhonology. (2012, 13 de setembre). terminology [Imatge adjunta] [Actualització d’estat]. Facebook. https://www.facebook.com/lolphonology/posts/407039756017599
En l’anàlisi lingüística es defineixen dos nivells de representació: representació fonètica i representació fonològica
Es representen els sons de la parla.
Representació concreta concreta.
Reflecteix la variació existent en els sons.
Entre claudàtors [ ].
Parenchyma, H. (2007). Cartoon theories of linguistics: Part E – Phonetics vs. phonology. Speculative Grammarian, CLIII(1). https://specgram.com/CLIII.1/09.parenchyma.cartoon.e.html
Es representen els fonemes.
Representació abstracta.
Reflecteix la invariància (categories) i els segments que són distintius.
Entre barres inclinades / /.
Parenchyma, H. (2007). Cartoon theories of linguistics: Part E – Phonetics vs. phonology. Speculative Grammarian, CLIII(1). https://specgram.com/CLIII.1/09.parenchyma.cartoon.e.html
La relació entre la representació fonètica i la representació fonològica s’estableix mitjançant les regles fonològiques.
Les regles fonològiques formen part de la competència fonològica dels parlants.
Les regles fonològiques operen sobre classes naturals.
Les regles fonològiques es poden expressar mitjançant regles de reescriptura, fent ús, si cal, dels trets distintius.
Una regla de reescriptura té la forma:
A → B / C __ D
El tret distintiu com a unitat d’anàlisi lingüística.
(Font de la imatge: Juana Gil Fernández. (s. d.). https://www.juanagilfernandez.com)
|
Els trets distintius es poden concebre com una manera d’explicar la relació entre les propietats físiques dels elements de la cadena sonora (sons de la parla) i els elements lingüístics abstractes (fonemes) que permeten codificar i descodificar el missatge.
Propietats acústiques de l’ona sonora
Codificació de la informació lingüística a l’ona sonora.
Propietats acústiques dels sons presents a l’ona sonora.
Paràmetres amb valors absoluts diferents per a cada parlant.
Indicis acústics
També anomenats ‘pistes acústiques’ (en anglès, acoustic cues).
Característiques de l’ona sonora que permeten identificar una determinada classe de sons.
Indicis acústics presents a l’ona sonora de la consonant oclusiva velar sorda [k] en context intervocàlic.
Els indicis acústics com les transicions, l’oclusió, l’explosió o la sonoritat proporcionen informació sobre la classe de consonants.
❯ Les característiques acústiques dels elements segmentals
❯ Els indicis acústics en la percepció dels elements segmentals
Tret distintiu
Un tret distintiu es pot definir com un conjunt d’indicis acústics que permeten identificar una propietat fonètica.
Fonema
La presència simultània d’un conjunt de trets distintius permet identificar l’existència d’un fonema.
Relació entre indicis acústics, trets distintius i fonemes.
Relació entre indicis acústics, trets distintius i fonemes en la consonant oclusiva sonora dental /d/.
Propietats de l’ona sonora | Nivell fonètic |
Indicis acústics | Nivell fonètic |
Trets distintius | Enllaç entre el nivell fonètic i el nivell fonològic |
Fonemes | Nivell fonològic |
(Font de la imatge: Roman Jakobson. (2021, 5 de març). A Monoskop. https://monoskop.org/Roman_Jakobson)
|
(Font de la imatge: Dizikes, P. (2018, 3 d’abril). Institute Professor Emeritus Morris Halle, innovative and influential linguist, dies at 94 [Nota de premsa]. Massachusetts Institute of Technology. https://news.mit.edu/2018/institute-professor-emeritus-morris-halle-innovative-and-influential-linguist-dies-94-0403
)
|
Els trets distintius permeten classificar l’inventari de fonemes d’una llengua determinada mitjançant propietats que es relacionen de forma directa amb les característiques articulatòries o acústiques dels sons en què es materialitzen els fonemes.
(Font de la imatge: Autour du patois charolais-brionnais. (2011, 7 de maig). Le Journal de Saône et Loire. https://www.lejsl.com/pays-charolais/2011/05/07/autour-du-patois-charolais-brionnais)
|
❯ Classificació en trets distintius dels fonemes del català
❯ Classificació en trets distintius dels fonemes del castellà
(Font de la imatge: Roman Jakobson. (2021, 5 de març). A Monoskop. https://monoskop.org/Roman_Jakobson)
|
(Font de la imatge: Dizikes, P. (2018, 3 d’abril). Institute Professor Emeritus Morris Halle, innovative and influential linguist, dies at 94 [Nota de premsa]. Massachusetts Institute of Technology. https://news.mit.edu/2018/institute-professor-emeritus-morris-halle-innovative-and-influential-linguist-dies-94-0403
)
|
Inventari de 12 trets que es poden aplicar a l’anàlisi dels sistemes fonològics de les llengües del món.
Trets binaris: un determinat fonema presenta un tret (+) o no el presenta (-).
La definició dels trets es fonamenta en criteris predominantment acústics.
En anglès, Vocalic / Non-vocalic; en castellà, Vocálico / no vocálico.
Presència o absència de pas lliure de l’aire pel tracte bucal.
En anglès, Consonantal / Non-consonantal; en castellà, Consonántico / No consonántico.
Presència o absència d’una obstrucció al pas de l’aire pel tracte bucal.
En anglès, Nasal / Oral; en castellà, Nasal / oral.
Sortida de l’aire per la cavita nasal o per la cavitat oral.
En anglès, Compact / Diffuse; en castellà, Denso / difuso.
Concentració de l’energia sonora en una regió central de l’espectre o dispersió de l’energia sonora a l’espectre.
En anglès, Abrupt / Continuant; en castellà, Interrupto / continuo.
Presència o absència d’explosió (sortida sobtada de l’aire que té com a resultat acústic un so impulsional) després d’una oclusió (silenci) en el tracte vocal.
En anglès, Strident / Non-strident (mellow); en castellà, Estridente / mate.
Alguns autors fan servir el terme ‘mat’ en oposició a ‘estrident’.
Presència o absència d’energia sonora aperiòdica d’intensitat elevada a les freqüències altes i de reducció de la intensitat del soroll a les freqüències baixes.
En anglès, Checked / Unchecked; en castellà, Recursivo / infraglotal.
Presència o absència d’un nivell elevat de descàrrega d’energia sonora en un interval temporal reduït.
En anglès, Voice / Voiceless; en castellà, Sonoro / sordo.
Presència o absència de vibració dels plecs vocals.
En anglès, Tense / Lax; en castellà, Tenso / flojo.
Presència o absència d’una durada més llarga de la part estable dels sons i de zones de ressonància clarament definides.
En anglès, Grave / Acute; en castellà, Grave / agudo.
Energia sonora concentrada a les freqüències altes ([+agut]) o a les freqüències baixes ([+greu]).
En anglès, Flat / Non-flat; en castellà, Bemolizado / normal.
Presència o absència d’un afebliment de l’energia sonora a les freqüències altes.
En anglès, Sharp / Non-sharp; en castellà, Sostenido / normal.
Presència o absència d’un reforçament de l’energia sonora a les freqüències altes.
❯ Classificació dels fonemes del català segons els trets distintius de Jakobson i Halle (1956)
❯ Classificació dels fonemes del castellà segons els trets distintius de Jakobson i Halle (1956)
(Font de la imatge: Department of Linguistics and Philosophy. (s. d.). Noam Chomsky. Massachusetts Institute of Technology. https://linguistics.mit.edu/user/chomsky/)
|
(Font de la imatge: Dizikes, P. (2018, 3 d’abril). Institute Professor Emeritus Morris Halle, innovative and influential linguist, dies at 94 [Nota de premsa]. Massachusetts Institute of Technology. https://news.mit.edu/2018/institute-professor-emeritus-morris-halle-innovative-and-influential-linguist-dies-94-0403
)
|
La definició dels trets es fonamenta en criteris predominantment articulatoris.
Model orientat a la fonologia, encara que pretén reflectir les capacitats fonètiques humanes.
En anglès, Sonorant / Nonsonorant (obstruent); en castellà, Sonante / No sonante (obstruyente).
Presència ([obstruent]) o absència ([sonant]) d’una constricció en el tracte vocal.
Els sonants es produeixen amb ressonància en el tracte vocal, cosa que no succeeix en els obstruents.
Oclusives, fricatives i africades | Nasals | Líquides (ròtiques i laterals) |
Paravocals | Vocalss | |
[obstruent] | + | – | – | – | – |
En anglès, Vocalic / Nonvocalic; en castellà, Vocálico / No vocálico.
Els vocàlics es produeixen amb constricció a la cavitat oral no és major que la que es dona en les vocals /i/ o /u/ i amb vibració dels plecs vocals.
Oclusives, fricatives i africades | Nasals | Líquidas (ròtiques i laterals) |
Paravocals | Vocals | |
[obstruent] | + | – | – | – | – |
[vocàlic] | – | – | + | – | + |
En anglès, Consonantal / Nonconsonantal; en castellà, Consonántico / No consonántico.
Els consonàntics es caracteritzen per una constricció estreta en el tracte vocal que té com a resultat una oclusió o una fricció.
Oclusives, fricatives i africades | Nasals | Líquidas (ròtiques i laterals) |
Paravocals | Vocals | |
[obstruent] | + | – | – | – | – |
[vocàlic] | – | – | + | – | + |
[consonàntic] | + | + | + | – | – |
En anglès, Syllabic / Nonsyllabic; en castellà, Silábico / No silábico.
Tret incorporat per Chomsky y Halle (1968, p. 353–354) per a substituir el tret [vocàlic]; implica una modificació del conjunt de trets proposats pels mateixos autors (1968, p. 302.)
Capacitat de constituir el nucli d’una síŀlaba.
Oclusives, fricatives i africades | Nasals i líquides (ròtiques i laterals) no siŀlàbiques |
Nasals i líquides (ròtiques i laterals) siŀlàbiques |
Paravocals | Vocals | |
[obstruent] | + | – | – | – | – |
[siŀlàbic] | – | – | + | – | + |
[consonàntic] | + | + | + | – | – |
Schane, S. A. (1973). Generative phonology. Prentice Hall.
Schane, S. A. (1979). Introducción a la fonología generativa (E. Franquesa, Trad.). Labor. (Obra original publicada el 1973)
En anglès, Coronal / Noncoronal; en castellà, Coronal / No coronal.
Els coronals es produeixen amb una elevació de la làmina (el predors o l’àpex) de la llengua; en els no coronals la làmina de la llengua es troba en la posició de repòs.
En anglès, Anterior / Nonanterior; en castellà, Anterior / No anterior.
Els anteriors es caracteritzen per una constricció que es produeix abans de la zona palatoalveolar (o postalveolar); en els no anteriors no es dona una constricció abans de la zona postalveolar.
En anglès, High / Nonhigh; en castellà, Alto / No alto.
Els alts es produeixen amb una elevació del cos de la llengua per damunt de la posició de repòs; en els no alts no es dona aquesta elevació.
En anglès, Low / Nonlow; en castellà, Bajo / No bajo.
Els baixos es produeixen amb un descens del cos de la llengua per sota de la posició de repòs; en els no baixos no es dona aquest descens.
En anglès, Back / Nonback; en castellà, Posterior / No posterior.
Els posteriors es produeixen amb un endarreriment (retracció) del cos de la llengua respecte a la posició de repòs; en els no posteriors no es dona aquest endarreriment.
En anglès, Rounded / Nonrounded; en castellà, Redondeado / No redondeado.
Els arrodonits es produeixen amb un arrodoniment dels llavis; en els no arrodonits no es dona aquesta configuració dels llavis.
En anglès, Distributed / Nondistributed; en castellà, Distribuido / No distribuido.
Els distribuïts es produeixen amb una constricció que abasta una gran part de la zona del pas de l’aire; en els no distribuïts la constricció ocupa un espai més reduït.
En anglès, Covered / Noncovered; en castellà, Cubierto / No cubierto.
Els coberts es produeixen amb una elevació de la laringe i amb un estretament i tensió de les parets de la faringe; en els no coberts no es dona ni estretament ni tensió a la faringe.
En anglès, Nasal / Nonnasal; en castellà, Nasal / No nasal.
Els nasals es produeixen amb un descens del vel del paladar que permet la sortida de l’aire per la cavitat nasal; en els no nasals, l’elevació del vel de paladar bloqueja la sortida de l’aire per la cavitat nasal.
En anglès, Lateral / Nonlateral; en castellà, Lateral / No lateral.
Tret aplicat únicament a les consonants coronals (articulades amb una elevació de la zona laminar (el predors o l’àpex) de la llengua. En els laterals es crea un canal de sortida de l’aire per un o pels dos costats de la llegua, a l’alçada de les dents molars ; en els no laterals no es crea aquest canal.
En anglès, Continuant / Noncontinuant (stop); en castellà, Continuo / No continuo (oclusivo).
Presència ([continu]) o absència ([no continu]) d’una constricció en el tracte vocal que bloqueja la sortida de l’aire.
En anglès, Instantaneous release / Delayed release; en castellà, Relajamiento instantáneo / Relajamiento retardado.
Aplicat únicament a les consonants amb oclusió en el tracte vocal.
En el relaxament retardat es produeix una turbulència similar a la de les consonants fricatives; aquesta turbulència no és tan intensa o és inexistent en l’explosió instantània.
La succió es produeix quan es dona un flux d’aire entrant.
En els clics la succió (entrada d’aire) es produeix com a resultat d’una constricció a la zona velar.
En els implosius la succió es produeix com a conseqüència d’una constricció a la glotis.
La pressió correspon a un increment de la pressió de l’aire sortint.
Increment de la pressió de l’aire sortint com a conseqüència d’una constricció a la zona velar.
Els ejectius es produeixen amb un moviment ascendent de la laringe amb la glotis tancada.
En anglès, Tense / Nontense (lax); en castellà, Tenso / No tenso (relajado).
Els tensos es produeixen amb un gest articulatori precís i acurat que implica un esforç muscular considerable; els no tensos es realitzen de manena ràpida i relativament poc precisa.
En anglès, Heightened subglottal pressure; en castellà, Presió subglotal aumentada.
L’increment de la pressió subglòtica és característic dels oclusius aspirats.
En anglès Voiced / Nonvoiced (voiceless); en castellà, Sonoras / No sonoras (sordas).
Presència o absència de vibració dels plecs vocals.
En anglès, Strident / Nonstrident; en castellà, Estridente / No estridente.
En els estridents es dona una major quantitat d’energia sonora aperiòdica que en els no estridents.
❯ Classificació dels fonemes del català segons els trets distintius de Chomsky i Halle (1968)
❯ Classificació dels fonemes del castellà segons els trets distintius de Chomsky i Halle (1968)
Una classe natural està formada per un conjunt de fonemes que comparteixen un o més trets distintius i que estan afectats pel mateix tipus de processos fonològics.
Des del punt de vista fonètic, un so vocàlic es descriu:
Des del punt de vista dels trets distintius, els fonemes vocàlics es poden classificar amb trets com:
![]() Gloria J. Borden (1930–2014) (Font de la imatge: Gloria Jones Borden. (2014, 21 de maig). Town Topics. https://www.towntopics.com/wordpress/2014/05/21/obituaries-52114/)
|
(Font de la imatge: Haskins Laboratories. (s. d.). Katherine Harris, Ph.D. https://haskinslabs.org/people/katherine-harris)
|
(Font de la imatge: Raphael, L. (s. d.). Overview. ResearchGate. Consultat el 5 d’octubre de 2021, a https://www.researchgate.net/profile/Lawrence-Raphael)
|
En contrast amb els models fonològics més abstractes, s’han desenvolupat altres teories fonològiques més properes als models de producció i als models de percepció dels sons de la parla que es proposen en el camp de la fonètica.
(Font de la imatge: John Ohala, Emeritus Lab Director. (s. d.). Berkeley Linguistics. http://linguistics.berkeley.edu/~ohala/)
|
(Font de la imatge: Department of Linguistics. (s. d.). Jeri J. Jaeger. University at Buffalo. https://arts-sciences.buffalo.edu/linguistics/faculty/jeri-jaeger.html)
|
(Font de la imatge: John Ohala, Emeritus Lab Director. (s. d.). Berkeley Linguistics. http://linguistics.berkeley.edu/~ohala/)
|
Terme introduït per Janet B. Pierrehumbert l’any 1987: First Conferece in Laboratory Phonology (Columbus, Ohio).
Association for Laboratory Phonology
Laboratory phonology. Journal of the Association for Laboratory Phonology. (2010–). Ubiquity Press. https://www.journal-labphon.org/
(Font de la imatge: Janet B. Pierrehumbert. (s. d.). University of Oxford, Phonetics Laboratory. http://www.phon.ox.ac.uk/jpierrehumbert/)
|
(Font de la imatge: Mary E. Beckman. (2018, 5 de gener). The Ohio State University. https://www.asc.ohio-state.edu/beckman.2/)
|
(Font de la imatge: D. Robert Ladd, FBA. (2021, gener). The University of Edinburgh, Linguistics and English Language. http://www.lel.ed.ac.uk/~bob/)
|
(Font de la imatge: Joan Bybee. (s. d.). The University of New Mexico. http://www.unm.edu/~jbybee/)
|
(Font de la imatge: Juana Gil Fernández. (s. d.). https://www.juanagilfernandez.com)
|
(Font de la imatge: Juliette Blevins. (s. d.). Juliette Blevins Homepage. https://julietteblevins.ws.gc.cuny.edu)
|
(Font de la imatge: Juana Gil Fernández. (s. d.). https://www.juanagilfernandez.com)
|
(Font de la imatge: Haskins Laboratories. (s. d.). Cathe Browman. https://haskinslabs.org/cathe-browman)
|
(Font de la imatge: Haskins Laboratories. (s. d.). Louis M. Goldstein. https://haskinslabs.org/people/louis-goldstein)
|
(Font de la imatge: Juana Gil Fernández. (s. d.). https://www.juanagilfernandez.com)
|
Gestos (en anglès, gestures): unitats d’activitat articulatòria especificades dinàmicament.
Les unitats de la producció de la parla són:
Els gestos s’especifiquen en funció de variables relacionades amb el tracte vocal.
(Font de la imatge: Haskins Laboratories. (s. d.). Cathe Browman. https://haskinslabs.org/cathe-browman)
|
(Font de la imatge: Haskins Laboratories. (s. d.). Louis M. Goldstein. https://haskinslabs.org/people/louis-goldstein)
|
Browman, C. P. i Goldstein, L. (1992). Articulatory phonology: An overview. Phonetica, 49(3–4), 155–180. https://doi.org/10.1159/000261913
Consteŀlacions gestuals (en anglès, gestural constellations): conjunt de gestos coordinats que es poden superposar.
Haskins Laboratories. (s. d.). Gestural Model: Introduction to Articulatory Phonology and the Gestural Computational Model. Features and demos. https://haskinslabs.org/about-us/features-and-demos/gestural-model
Partitures gestuals (en anglès, gestural scores): especifiquen els intervals temporals d’activació de cada gest de què consta un enunciat.
Haskins Laboratories. (s. d.). Gestural Model: Introduction to Articulatory Phonology and the Gestural Computational Model. Features and demos. https://haskinslabs.org/about-us/features-and-demos/gestural-model
Haskins Laboratories. (s. d.). Gestural Model: Introduction to Articulatory Phonology and the Gestural Computational Model. Features and demos. https://haskinslabs.org/about-us/features-and-demos/gestural-model
Els contrastos fonològics es realitzen mitjançant contrastos en la composició dels gestos.
(Font de la imatge: Haskins Laboratories. (s. d.). Cathe Browman. https://haskinslabs.org/cathe-browman)
|
(Font de la imatge: Haskins Laboratories. (s. d.). Louis M. Goldstein. https://haskinslabs.org/people/louis-goldstein)
|
![]() |
![]() |
add | had |
![]() |
![]() |
bad | pad |
![]() |
![]() |
dad | pan |
![]() |
|
span |
Partitures gestuals esquematitzades corresponents a les paraules add, had, bad pad, dad, pan i span. VEL = vel del paladar; TB = cos de la llengua; TT = àpex de la llengua; LIPS = llavis; GLO = glotis.
Browman, C. P. i Goldstein, L. (1992). Articulatory phonology: An overview. Phonetica, 49(3–4), 155–180. https://doi.org/10.1159/000261913