La variació geogràfica
La dialectologia i la geografia lingüística
La variació geogràfica en les llengües dona lloc als dialectes geogràfics o geolectes.
Les disciplines que tracten la variació geogràfica de les llengües són la dialectologia i la geografia lingüística.
|
(Font de la imatge: Pérez Saldanya, M. (s. d.). Manuel Pérez Saldanya [Perfil a Google Scholar]. Google Scholar. Consultat el 12 de desembre de 2025, a https://scholar.google.es/citations?user=SoEbFXQAAAAJ)
|
(Font de la imatge: Mestre-Perez, R. (s. d.). All [Perfil a Academia.edu]. Academia.edu. Consultat el 15 d’octubre de 2025, a https://uv.academia.edu/RosannaMestrePerez
|
La dialectologia
La dialectologia estudia, entre altres temes:
- L’extensió dels fenòmens lingüístics en una zona geogràfica.
- L’origen dels trets diferenciadors entre variants geogràfiques.
- La dialectalització o fragmentació geogràfica d’una llengua.
- L’estandardització de les variants geogràfiques.
La geografia lingüística o geolingüística
La geografia lingüística s’ocupa, entre altres temes, de:
- L’estudi de la distribució de les formes lingüístiques en l’espai geogràfic.
- La representació mitjançant mapes de la distribució geogràfica de les formes lingüístiques.
|
(Font de la imatge: Pérez Saldanya, M. (s. d.). Manuel Pérez Saldanya [Perfil a Google Scholar]. Google Scholar. Consultat el 12 de desembre de 2025, a https://scholar.google.es/citations?user=SoEbFXQAAAAJ)
|
(Font de la imatge: Mestre-Perez, R. (s. d.). All [Perfil a Academia.edu]. Academia.edu. Consultat el 15 d’octubre de 2025, a https://uv.academia.edu/RosannaMestrePerez
|
Els atles lingüístics
|
(Font de la imatge: Pérez Saldanya, M. (s. d.). Manuel Pérez Saldanya [Perfil a Google Scholar]. Google Scholar. Consultat el 12 de desembre de 2025, a https://scholar.google.es/citations?user=SoEbFXQAAAAJ)
|
(Font de la imatge: Mestre-Perez, R. (s. d.). All [Perfil a Academia.edu]. Academia.edu. Consultat el 15 d’octubre de 2025, a https://uv.academia.edu/RosannaMestrePerez |
Tipus d’atles lingüístics
Atles regionals
ALeCMan, Atlas Lingüístico (y Etnográfico) de Castilla - La Mancha
|
(Font de la imatge: Instituto de Lengua, Literatura y Antropología. (s. d.). Pilar García Mouton. Consejo Superior de Investigaciones Científicas. https://illa.csic.es/es/personal/pilar-garcia-mouton)
|
(Font de la imatge: Francisco Moreno Fernández. (2022, 8 de novembre). A Wikipedia. https://es.wikipedia.org/wiki/Francisco_Moreno_Fernández)
|
García Mouton, P. i Moreno Fernández, F. (Dir.). (2003). Atlas Lingüístico (y Etnográfico) de Castilla - La Mancha. Universidad de Alcalá. https://alecman.web.uah.es
Atles d’un domini lingüístic
ALDC, Atles Lingüístic del Domini Català
L’etapa actual del projecte va precedida d’una fase prèvia, auspiciada per la Universitat de Barcelona i pel Consejo Superior de Investigaciones Científicas, que va consistir en la recollida de dades. Es tracta de materials de llengua oral enregistrats en cinta magnètica o transcrits directament en caràcters fonètics; una part s’ajusta a l’estructura d’un qüestionari preguntat en forma d’enquesta i una altra part són narracions lliures.
L’any 1989 l’Institut d’Estudis Catalans va acollir el projecte i va començar una nova etapa de treball regular i sistemàtic; des de l’any 1998, i de manera continuada, es publiquen en diferents formats els materials que es preparen i s’interpreten en el marc del projecte.»
|
(Font de la imatge: Joan Veny i Clar. (2025, 25 d’agost). A Viquipèdia. https://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Veny_i_Clar)
|
(Font de la imatge: Universitat de Barcelona. (2014, 14 de maig). Acte dʼhomenatge als professors de Filologia Catalana Lídia Pons i Joaquim Rafel. https://web.ub.edu/web/actualitat/w/acte-dhomenatge-als-professors-de-filologia-catalana-lidia-pons-i-joaquim-rafel-)
|
Veny, J. i Pons, L. (Dir.). (s. d.). Atles lingüístic del domini català. Institut d’Estudis Catalans. https://aldc.iec.cat/
Atles nacionals
ALPI, Atlas Lingüístico de la Península Ibérica
Dirigit inicialment per Tomás Navarro Tomás (1884–1979) al Centro de Estudios Históricos de la Junta para la Ampliación de Estudios.
- ALEA, Atlas Lingüístico-Etnográfico de Andalucía
- ALEICan, Atlas Lingüístico-Etnográfico de las Islas Canarias
- ALEANR, Atlas Lingüístico y Etnográfico de Aragón, Navarra y La Rioja
- Atlas Lingüístico y Etnográfico de Cantabria
- Atlas Lingüístico y de Castilla y León
Coordinats per Manuel Alvar (1923–2001).
Primer volum publicat el 1962.
García Mouton, P., Fernández-Ordóñez, I., Heap, D., Perea, M.-P., Saramago, J. i Sousa, X. (2016). ALPI- CSIC [www.alpi.csic.es], edición digital de Navarro Tomás, Tomás (Dir.), Atlas Lingüístico de la Península Ibérica (P. García Mouton, Coord.). Consejo Superior de Investigaciones Científicas. http://alpi.csic.es
Mariño, H. (2021, 21 de gener). El filólogo que fue confundido con un espía y condenado por el franquismo. Público. https://www.publico.es/politica/filologo-confundido-espia-condenado-franquismo.html
ALEC, Atlas Lingüístico y Etnográfico de Colombia
Realitzat pel Departamento de Dialectología del Instituto Caro y Cuervo entre 1954 i 1983.
Alimentación
Animales Domésticos
Animales Silvestres
El Campo - cultivo y otros vegetales
Cuerpo humano
Embarcaciones y Pesca
Familia y ciclo de vida
Festividades y distracciones
Ganadería
Instituciones y vida religiosa
Industrias relacionadas con la agricultura
Oficios y empleo
Transporte
Tiempo y espacio
Vivienda
Vestido
FONÉTICA
GRAMÁTICA
ONOMÁSTICA
El ALEC cuenta con 1176 informantes de edades entre los 5 y 100 años. Durante la investigación se buscaba que los hablantes fueran nativos de su localidad y que tuvieran un mismo nivel sociocultural, es decir: trabajadores de las zonas rurales o relacionadas, con niveles similares de formación académica, que estuvieran entre los 40 y 60 años. En las grabaciones, sin embargo, los hablantes no siempre cumplen con estas características: se pueden encontrar personas de diversas edades con estudios superiores a la primaria, e incluso con cargos no relacionados con la vida rural. Esto también se debe a que en varias grabaciones, cuando se estaba entrevistando a una persona, llegaban otras e intervenían en la conversación.»
Instituto Caro y Cuervo. (2021). ALEC, Atlas Lingüístico – Etnográfico de Colombia. https://alec.caroycuervo.gov.co/
Atles d’una família lingüística
ALiR, Atlas Linguistique Roman
García Mouton, P. (2003). El Atlas Linguistique Roman (ALiR): historia y características de un proyecto europeo. A F. Moreno Fernández, J. A. Samper, M. Vaquero, M. L. Gutiérrez Araus, C. Hernández Alonso i F. Gimeno Menéndez (Ed.), Lengua, variación y contexto: estudios dedicados a Humberto López Morales (p. 611–624). Arco/Libros.
Macroatles
ALE, Atlas Linguarum Europae
The Introduction to the Atlas Linguarum Europae was issued in Assen in 1975, followed by The First Questionnaire in 1976 and by The Second Questionnaire in 1979. Thus, The European Languages Atlas exists for over a quarter of a century. The first fascicle from the first volume was issued in 1983 at Van Gorcum Publishing House in Assen and it includes both maps and linguistic commentaries. Once the fifth fascicle appeared in 1997, at the initiative of the president Mario Alinei the publishing of the atlas has been done by the Istituto Poligrafico e Zecca dello Stato Publishing House in Rome.»
ILIR – Institutul de Lingvuistică al Academiei Române «Iorgu Iordan – Al. Rosetti». (s. d.). Atlas Linguarum Europae. https://lingv.ro/atlas-linguarum-europae/
Elaboració d’un atles lingüístic
Delimitació de la zona estudiada.
Determinació dels punts d’enquesta.
Definició dels criteris de selecció dels informants.
Definició dels materials lingüístics.
Preparació d’un qüestionari per a obtenir els materials lingüístics.
Els parlants
Criteris de selecció dels parlants en la dialectologia tradicional
L’entrevista
Els mapes
Distribució d’alguns trets del català balear.
Veny, J. (2002). Els parlars catalans: síntesi de dialectologia (13a ed. rev. i ampl.). Moll.
Distribució de les variants de la paraula zagal a l’Atlas Lingüístico y Etnográfico de Andalucía.
García Mouton, P. (1990). El estudio del léxico en los mapas lingüísticos. A F. Moreno Fernández (Ed.), Estudios sobre variación lingüística (p. 27–75). Universidad de Alcalá.
Les isoglosses
Isoglossa: línia que en un atles lingüístic assenyala el límit entre la presència i l’absència d’un fenomen lingüístic determinat.
Els feixos d’isoglosses poden servir per separar llengües o dialectes.
Isoglosses de la frontera entre el català oriental i el català occidental.
Navarro, P. (1999). Els parlars de transició entre el català occidental i l’oriental. Caplletra. Revista Internacional de Filologia, 26, 91–105. https://raco.cat/index.php/Caplletra/article/view/295578
Isoglosses septentrionals del valencià.
Veny, J. (2002). Els parlars catalans: síntesi de dialectologia (13a ed. rev. i ampl.). Moll.