La variació en la comunitat lingüística
Llengua i dialecte
Llengua
Una llengua es pot definir com el sistema de comunicació propi d’una comunitat.
La llengua d’una comunitat no és necessàriament intel·ligible per als membres d’una altra comunitat.
Dialecte
Els dialectes són variants mútuament intel·ligibles d’una llengua que difereixen entre si d’una manera sistemàtica.
- Dialectes geogràfics: geolectes
- Dialectes socials: sociolectes
Diferència entre llengua i dialecte
La diversificació dialectal al llarg de la història pot donar origen a llengües diferents.
La diferència entre una llengua i un dialecte és alhora social i lingüística.
El terme ‘dialecte’ s’utilitza a vegades amb connotacions pejoratives per a desprestigiar una llengua.
«¿Cuántos idiomas habla?
— Bien, sólo el castellano.
¿El catalán tampoco?
— Sí, pero el catalán es un dialecto, no es un idioma, igual que el gallego. Es como el asturiano. Eso no son idiomas. Yo creo que son dialectos, no los considero idiomas. Y el inglés, tengo el de BUP.»
— Bien, sólo el castellano.
¿El catalán tampoco?
— Sí, pero el catalán es un dialecto, no es un idioma, igual que el gallego. Es como el asturiano. Eso no son idiomas. Yo creo que son dialectos, no los considero idiomas. Y el inglés, tengo el de BUP.»
El jugador del Depor i exjugador de l’Espanyol Sergio considera «dialectes» el català i el gallec. (2008, 13 d’agost). El Punt Avui. https://www.elpuntavui.cat/societat/article/242064--el-jugador-del-depor-i-exjugador-de-lespanyol-sergio-considera-qdialectesq-el-catala-i-el-gallec-.html
«… en la carta (PDF), firmada por José Manuel Opazo, preguntan a los responsables de la aerolínea suiza: ‘Según su forma de proceder en este caso, deberían en los vuelos que van o salen de Zurich, emitir las comunicaciones en suizo-alemán y no en alto alemán. O respetan Ustedes el dialecto catalán en relación al idioma español más que el suizoalemán en relación al alto alemán?»
UPyD se refiere al catalán como ‘dialecto’. (2008, 19 de novembre). La Voz de Barcelona. https://web.archive.org/web/20220627112750/https://www.vozbcn.com/2008/11/19/5133/upyd-trata-catalan-dialecto/
«El Club de Futbol Barcelona, cual vulgar correa de transmision, del nuevo Mesías de plastilina encarnado en Artur Mas, ha acudido raudo y veloz a socorrer el separatismo y el dialecto catalan. … En sí, la plantilla de este club se echa en brazo del separatismo más casposo y paleto al oponerse como entidad deportiva a la enseñanza de la lengua española en la región catalana. … Este patán cargado de millones, que aparte de darle patadas a un balon no se le conoce otra actividad intelectual, se permite como un paladín de las causas justa decir que en Cataluña no se discrimina a nadie por hablar español y que los chiquillos necesitan hablar varios idiomas. Por supuesto señor Messi. Eso sí, que le pregunten a su hermanita y a resto de su familia. Si estaban tan contento hablando el dialecto catalan, ¿por qué ella solo aguanto dos añitos y voló para Argentina harta de tanto dialecto? Ya ven, este elemento defendiendo algo que su familia no deseaba hablar. Quítese la careta señor Messi y deje de tocarnos los huevos con su encendida defensa del dialecto catalan. Yo le recomendaría a Messi que leyera algo de sus paisanos, Jorge Luis Borges, Julio Cortaza, Ernesto Sabato. Pues de seguro que le haría un gran bien en vez de joder con la boludez del dialecto catalán.»
Fernández, L. (2012, 8 de desembre). Leo Messi y el dialecto catalán. Reflections from New Zealand. http://agustindesnudo.blogspot.com/2012/12/leo-messi-y-el-dialecto-catalan.html
Anderson, S. R. (2010). How many languages are there in the world? Linguistic Society of America. https://web.archive.org/web/20220808144236/https://www.linguisticsociety.org/resource/faq-how-many-languages-are-there-world
|
(Font de la imatge: Center for Academic Research and Training in Anthropogeny. (2006). Stephen Anderson. Symposium ‘Language - A key human trait’. https://carta.anthropogeny.org/users/stephen-anderson)
|
La diferència entre llengua i dialecte està influenciada per factors com el sentiment d’identitat nacional, per raons històriques, culturals i polítiques o per la tradició religiosa.
«Chinese ‘dialects’ such as Cantonese, Hakka, Shanghainese, etc. are just as different from one another (and from the dominant Mandarin) as Romance languages such as French, Spanish, Italian and Romanian. They are not mutually intelligible, but their status derives from their association with a single nation and a shared writing system, as well as from explicit government policy.»
Anderson, S. R. (2010). How many languages are there in the world? Linguistic Society of America. https://web.archive.org/web/20220808144236/https://www.linguisticsociety.org/resource/faq-how-many-languages-are-there-world
Hindi (escrit amb un abugida) parlat pels hindús a l’Índia i urdú (escrit amb un abjad) parlat pels musulmans del Pakistan.
«Hindi and Urdu are essentially the same system (referred to in earlier times as «Hindustani»), but associated with different countries (India and Pakistan), different writing systems, and different religious orientations. Although varieties in use in India and Pakistan by well-educated speakers are somewhat more distinct than the local vernaculars, the differences are still minimal–far less significant than those separating Mandarin from Cantonese, for example.»
Anderson, S. R. (2010). How many languages are there in the world? Linguistic Society of America. https://web.archive.org/web/20220808144236/https://www.linguisticsociety.org/resource/faq-how-many-languages-are-there-world
Serbi (escrit amb l’alfabet ciríl·lic i amb l’alfabet llatí) i croat (escrit amb l’alfabet llatí):
Desenvolupats per separat durant el segle XIX i a principis del segle XX.
Unificats en el serbocroat el 1945.
Serbi i croat considerats dues llengües diferents després de la creació dels estats de Sèrbia (2006) i Croàcia (1991).
Desenvolupats per separat durant el segle XIX i a principis del segle XX.
Unificats en el serbocroat el 1945.
Serbi i croat considerats dues llengües diferents després de la creació dels estats de Sèrbia (2006) i Croàcia (1991).
«consider the language formerly known as Serbo-Croatian, spoken over much of the territory of the former Yugoslavia and generally considered a single language with different local dialects and writing systems. Within this territory, Serbs (who are largely Orthodox) use a Cyrillic alphabet, while Croats (largely Roman Catholic) use the Latin alphabet. Within a period of only a few years after the breakup of Yugoslavia as a political entity, at least three new languages (Serbian, Croatian and Bosnian) had emerged, although the actual linguistic facts had not changed a bit.»
Anderson, S. R. (2010). How many languages are there in the world? Linguistic Society of America. https://web.archive.org/web/20220808144236/https://www.linguisticsociety.org/resource/faq-how-many-languages-are-there-world
El criteri de la intel·ligibilitat mútua
The problem of language identification. (2026). A D. M. Eberhard, G. F. Simons i A. J. Robinson (Ed.), Ethnologue: Languages of the world (29a ed.). SIL Global. https://www.ethnologue.com/methodology/#language-id
Language information. (2026). A D. M. Eberhard, G. F. Simons i A. J. Robinson (Ed.), Ethnologue: Languages of the world (29a ed.). SIL Global. https://www.ethnologue.com/methodology/#language-pages
|
(Font de la imatge: Eberhard, D. M. (s. d.). Dave Eberhard [Perfil a Google Scholar]. Google Scholar. Consultat el 8 de setembre de 2026, a https://scholar.google.co.th/citations?user=T5oK55cAAAAJ) |
(Font de la imatge: SIL International. (s. d.). Gary F. Simons. Scholars. https://scholars.sil.org/gary_f_simons) |
|
(Font de la imatge: Robinson, A. J. (s. d.). Alison J Robinson [Perfil a Academia.edu]. Academia.edu. Consultat el 8 de setembre de
2026, a https://sil.academia.edu/AliRobinson) |
Es considera que existeix intel·ligibilitat mútua si els parlants de dues variants es poden comunicar fent únicament del coneixement de la seva pròpia llengua.
«Two related language varieties are normally considered to belong to the same individual language if speakers of each language variety have inherent understanding of the other language variety at a functional level (i.e. they can understand each other based on knowledge of their own language variety without needing to learn the other language variety). Where such mutual intelligibility does not exist, the two language varieties are generally seen to belong to different individual languages.»
The problem of language identification. (2026). A D. M. Eberhard, G. F. Simons i A. J. Robinson (Ed.), Ethnologue: Languages of the world (29a ed.). SIL Global. https://www.ethnologue.com/methodology/#language-id
El grau d’intel·ligibilitat mútua entre dues variants per a determinar si es tracta de dues llengües diferents o de dos dialectes de la mateixa llengua és difícil de quantificar i s’haurien de considerar tots els nivells de l’anàlisi lingüística.
S’han desenvolupat proves per a determinar experimentalment el grau d’intel·ligibilitat mútua entre variants, però no s’han aplicat sistemàticament a tots els grups lingüístics.
«To measure intelligibility SIL assessment specialists use the recorded text test (RTT). The RTT method involves recording a short autobiographical story. Comprehension questions are dubbed into the recording. The new recording is played for people in another community. The number of correct answers to the comprehension questions gives a measure of comprehension of the speech of the other community.»
SIL Global. (2026). Language variation. https://www.sil.org/language-assessment/language-variation
No s’ha definit de forma unànime un llindar d’intel·ligibilitat mútua mínim per a distingir entre llengües diferents i dialectes de la mateixa llengua. Els experts de SIL International proposen que una intel·ligibilitat inherent per sota del 85 % indica que hi ha problemes de comprensió.
«A measure of inherent intelligibility with other varieties is given by percent. Values of less than 85 % are likely to signal difficulty in comprehension of the indicated language. The ability of the users of one variety to understand another variety, based only on the similarity of those two varieties, is called inherent intelligibility.»
Language information. (2026). A D. M. Eberhard, G. F. Simons i A. J. Robinson (Ed.), Ethnologue: Languages of the world (29a ed.). SIL Global. https://www.ethnologue.com/methodology/#language-pages
Existeixen els anomenats ‘continus dialectals’ o ‘àrees dialectals’ que dificulten una separació entre llengües i dialectes fonamentada en el criteri de la intel·ligibilitat mútua.
«Another reason why the criterion of mutual intelligibility fails to tell us how many distinct languages there are in the world is the existence of dialect continua. To illustrate, suppose you were to start from Berlin and walk to Amsterdam, covering about ten miles every day. You can be sure that the people who provided your breakfast each morning could understand (and be understood by) the people who served you supper that evening. Nonetheless, the German speakers at the beginning of your trip and the Dutch speakers at its end would have much more trouble, and certainly think of themselves as speaking two quite distinct (if related) languages.»
Anderson, S. R. (2010). How many languages are there in the world? Linguistic Society of America. https://web.archive.org/web/20220808144236/https://www.linguisticsociety.org/resource/faq-how-many-languages-are-there-world
|
(Font de la imatge: Center for Academic Research and Training in Anthropogeny. (2006). Stephen Anderson. Symposium ‘Language - A key human trait’. https://carta.anthropogeny.org/users/stephen-anderson)
|
«The task of drawing boundaries between dialects and languages is even more difficult because of the phenomenon known as a dialect continuum, which is a range of dialects that are spoken across some geographical area, with the dialects of neighboring areas differing from each other only slightly, and the dialects from the opposite ends of the continuum being much less similar to each other and possibly not mutually intelligible at all … Dialect continua (plural of continuum) are found not only in Western Europe, but in many other parts of the world. Elsewhere in Europe we find dialect continua among varieties of East Slavic languages (Russian, Byelorussian, Rusyn and Ukrainian) and among varieties of South Slavic languages (Slovenian, Croatian, Bosnian, Serbian, Macedonian and Bulgarian). Outside of Europe dialect continua have been described in the Persian-speaking area, the Turkic-speaking world, and the Arabic-speaking parts of North Africa and the Middle East, as well as among varieties of Algonquian languages in the northeastern United States and Canada, and among varieties of Eskimo-Aleut languages in Alaska and northern Canada, and elsewhere» (p. 42).
Pereltsvaig, A. (2021). Languages of the world: An introduction (3a ed.). Cambridge University Press. https://doi.org/10.1017/9781108783071
|
(Font de la imatge: Pereltsvaig, A. (2025). About The Author – Asya Pereltsvaig. Languages of the world: Exploring the rich diversity of human languages. https://www.languagesoftheworld.info/about-asya-pereltsvaig)
|
Malgrat les seves limitacions, el criteri de la intel·ligibilitat mútua es fa servir de manera pràctica per a diferenciar entre llengües i dialectes.
«Linguists generally work with a loose version of the first concept of language and dialect – the (imperfect) criterion of mutual intelligibility – to (roughly) distinguish languages and dialects. In other words, there are groups of linguistic varieties whose speakers understand each other reasonably well. At the same time, they don’t understand speakers of other linguistic varieties very well, or at all. These are «languages.» Within each of these languages are linguistic subsystems. Speakers of the language generally understand speakers of other subsystems of that language, but also notice that their speech is peculiar, or in any case different from their own. These are «dialects.» Linguists recognize that it is impossible, in many cases, to determine if a particular linguistic variety is a «dialect» of another variety or a separate language. In spite of more than a century of effort, linguists have never found a definition of mutual intelligibility or separation that can unambiguously tell us if we are looking at a language or a dialect. Nevertheless, they find this way of distinguishing languages and dialects sufficient for most of their work.»
Fasold, R. W. (2014). The politics of language. A R. W. Fasold i J. Connor-Linton (Ed.), An introduction to language and linguistics (2a ed., p. 383–412). Cambridge University Press. https://doi.org/10.1017/CBO9781107707511.012
L’estàndard ISO 639-3
L’objectiu de l’ISO 639-3 (una de les parts de l’estàndard conegut com a ISO 639 Language Codes) és estandarditzar la codificació dels noms de les llengües i establir un identificador de tres lletres únic per a cada llengua (per exemple, cat per al català, spa per al castellà, eng per a l’anglès o fra per al francès).
«A language identifier (also known as a language code or language code element) represents one or more language names, all of which designate the same specific language. The ultimate objects of identification are languages themselves; language names are the formal means by which the languages denoted by language identifiers are designated.»
SIL Global. (2026). Scope of denotation for language identifiers. ISO 639-3. https://iso639-3.sil.org/about/scope
«The language identifiers in ISO 639-3 were devised for use in a wide range of applications, especially in computer systems where there is potential need to support a large number of the languages that are known to have ever existed. Whereas ISO 639-1 and ISO 639-2 are intended to focus on the major languages of the world that are most frequently represented in the total body of the world’s literature, ISO 639-3 attempts to provide as complete an enumeration of languages as possible, including living, extinct, ancient and constructed languages, whether major or minor. As a result, ISO 639-3 lists a very large number of lesser-known languages. Languages designed exclusively for machine use, such as computer-programming languages, and reconstructed languages are not included in this code. Constructed languages that have not come into general use beyond a generation are also excluded.»
SIL Global. (2026). Relationship between ISO 639-3 and the other parts of ISO 639. ISO 639-3. https://iso639-3.sil.org/about/relationships
SIL Global. (2026). ISO 639 Code Tables. ISO 639-3. https://iso639-3.sil.org/code_tables/639/data
La creació d’un identificador únic per a cada llengua requereix establir criteris per a diferenciar entre llengües i dialectes (variants d’una mateixa llengua).
«There is no one definition of «language» that is agreed upon by all and appropriate for all purposes. As a result, there can be disagreement, even among speakers or linguistic experts, as to whether two varieties represent dialects of a single language or two distinct languages. For this part of ISO 639, judgments regarding when two varieties are considered to be the same or different languages are based on a number of factors, including linguistic similarity, intelligibility, the existence of a common literature, the views of speakers concerning the relationship between language and identity, and other factors. The following basic criteria are followed:
Two related varieties are normally considered varieties of the same language if speakers of each variety have inherent understanding of the other variety (that is, can understand based on knowledge of their own variety without needing to learn the other variety) at a functional level.
Where spoken intelligibility between varieties is marginal, the existence of a common literature or of a common ethnolinguistic identity with a central variety that both understand can be strong indicators that they should nevertheless be considered varieties of the same language.
Where there is enough intelligibility between varieties to enable communication, the existence of well-established distinct ethnolinguistic identities can be a strong indicator that they should nevertheless be considered to be different languages. This is particularly considered when there are political boundaries separating the language communities.»
SIL Global. (2026). Scope of denotation for language identifiers. ISO 639-3. https://iso639-3.sil.org/about/scope
Idiolecte
Del grec ἴδιος ‘particular’, ‘propi’ i λεκτος, relacionat amb λέγο ‘dir’, ‘parlar’.
Característiques específiques de la llengua d’un únic individu.
«Idiolecte. Sistema lingüístic d’un parlant individual.
Nota: Inclou peculiaritats de pronúncia, gramàtica, morfosintaxi i estil, i està determinat per les circumstàncies específiques que concorren en cada persona; concretament, circumstàncies relacionades amb el moment històric, la situació geogràfica i els condicionaments socials (canvi en l’escala social, canvi de domicili, contacte amb parlants de característiques diferents, etc.).»
Nota: Inclou peculiaritats de pronúncia, gramàtica, morfosintaxi i estil, i està determinat per les circumstàncies específiques que concorren en cada persona; concretament, circumstàncies relacionades amb el moment històric, la situació geogràfica i els condicionaments socials (canvi en l’escala social, canvi de domicili, contacte amb parlants de característiques diferents, etc.).»
Pérez Saldanya, M., Mestre, R. i Sanmartin, O. (2022). idiolecte. A Diccionari de lingüística. Acadèmia Valenciana de la Llengua; TERMCAT, Centre de Terminologia. https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308/fitxa/NDY0NDYzNQ%3D%3D
|
(Font de la imatge: Pérez Saldanya, M. (s. d.). Manuel Pérez Saldanya [Perfil a Google Scholar]. Google Scholar. Consultat el 14 de setembre de 2026, a https://scholar.google.es/citations?user=SoEbFXQAAAAJ)
|
(Font de la imatge: Mestre-Perez, R. (s. d.). All [Perfil a Academia.edu]. Academia.edu. Consultat el 13 d’agost de 2025, a https://uv.academia.edu/RosannaMestrePerez)
|
Wright, D. (2018, 29 de novembre). Idiolect. Oxford Bibliographies. https://doi.org/10.1093/OBO/9780199772810-0225
Llengua oficial
L’oficialitat d’una llengua depèn únicament del seu reconeixement en el sistema legal d’una comunitat.
La llengua oficial, a més d’un valor legal, també té un valor simbòlic com a element de cohesió i d’identitat nacional.
Artículo 3
1. El castellano es la lengua española oficial del Estado. Todos los españoles tienen el deber de conocerla y el derecho a usarla.
2. Las demás lenguas españolas serán también oficiales en las respectivas Comunidades Autónomas de acuerdo con sus Estatutos.
3. La riqueza de las distintas modalidades lingüísticas de España es un patrimonio cultural que será objeto de especial respeto y protección.
1. El castellano es la lengua española oficial del Estado. Todos los españoles tienen el deber de conocerla y el derecho a usarla.
2. Las demás lenguas españolas serán también oficiales en las respectivas Comunidades Autónomas de acuerdo con sus Estatutos.
3. La riqueza de las distintas modalidades lingüísticas de España es un patrimonio cultural que será objeto de especial respeto y protección.
Constitución Española. (1978). Boletín Oficial del Estado, 311.1, 29313–29424. https://www.boe.es/boe/dias/1978/12/29/pdfs/A29313-29424.pdf
Article 3
1. La llengua pròpia de Catalunya és el català.
2. L’idioma català és l’oficial de Catalunya, així com també ho és el castellà, oficial a tot l’Estat espanyol.
3. La Generalitat garantirà l’ús normal i oficial d’ambdós idiomes, prendrà les mesures necessàries per tal d’assegurar llur coneixement i crearà les condicions que permetin d’arribar a llur igualtat plena quant als drets i deures dels ciutadans de Catalunya.
4. La parla aranesa serà objecte d’ensenyament i d’especial respecte i protecció.
1. La llengua pròpia de Catalunya és el català.
2. L’idioma català és l’oficial de Catalunya, així com també ho és el castellà, oficial a tot l’Estat espanyol.
3. La Generalitat garantirà l’ús normal i oficial d’ambdós idiomes, prendrà les mesures necessàries per tal d’assegurar llur coneixement i crearà les condicions que permetin d’arribar a llur igualtat plena quant als drets i deures dels ciutadans de Catalunya.
4. La parla aranesa serà objecte d’ensenyament i d’especial respecte i protecció.
Llei Orgànica 4/1979, de 18 de desembre, d’Estatut d’Autonomia de Catalunya. (1979). Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, 38, 576–585. https://portaljuridic.gencat.cat/eli/es/lo/1979/12/18/4
Article 6
La llengua pròpia i les llengües oficials
1. La llengua pròpia de Catalunya és el català. Com a tal, el català és la llengua d’ús normal i preferent de les administracions públiques i dels mitjans de comunicació públics de Catalunya, i és també la llengua normalment emprada com a vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament.
2. El català és la llengua oficial de Catalunya. També ho és el castellà, que és la llengua oficial de l’Estat espanyol. Totes les persones tenen el dret d’utilitzar les dues llengües oficials i els ciutadans de Catalunya tenen el dret i el deure de conèixer-les. Els poders públics de Catalunya han d’establir les mesures necessàries per a facilitar l’exercici d’aquests drets i el compliment d’aquest deure. D’acord amb el que disposa l’article 32, no hi pot haver discriminació per l’ús de qualsevol de les dues llengües.
3. La Generalitat i l’Estat han d’emprendre les accions necessàries per al reconeixement de l’oficialitat del català a la Unió Europea i la presència i la utilització del català en els organismes internacionals i en els tractats internacionals de contingut cultural o lingüístic.
4. La Generalitat ha de promoure la comunicació i la cooperació amb les altres comunitats i els altres territoris que comparteixen patrimoni lingüístic amb Catalunya. A aquests efectes, la Generalitat i l’Estat, segons que correspongui, poden subscriure convenis, tractats i altres mecanismes de col·laboració per a la promoció i la difusió exterior del català.
5. La llengua occitana, denominada aranès a l’Aran, és la llengua pròpia d’aquest territori i és oficial a Catalunya, d’acord amb el que estableixen aquest Estatut i les lleis de normalització lingüística.
La llengua pròpia i les llengües oficials
1. La llengua pròpia de Catalunya és el català. Com a tal, el català és la llengua d’ús normal i preferent de les administracions públiques i dels mitjans de comunicació públics de Catalunya, i és també la llengua normalment emprada com a vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament.
2. El català és la llengua oficial de Catalunya. També ho és el castellà, que és la llengua oficial de l’Estat espanyol. Totes les persones tenen el dret d’utilitzar les dues llengües oficials i els ciutadans de Catalunya tenen el dret i el deure de conèixer-les. Els poders públics de Catalunya han d’establir les mesures necessàries per a facilitar l’exercici d’aquests drets i el compliment d’aquest deure. D’acord amb el que disposa l’article 32, no hi pot haver discriminació per l’ús de qualsevol de les dues llengües.
3. La Generalitat i l’Estat han d’emprendre les accions necessàries per al reconeixement de l’oficialitat del català a la Unió Europea i la presència i la utilització del català en els organismes internacionals i en els tractats internacionals de contingut cultural o lingüístic.
4. La Generalitat ha de promoure la comunicació i la cooperació amb les altres comunitats i els altres territoris que comparteixen patrimoni lingüístic amb Catalunya. A aquests efectes, la Generalitat i l’Estat, segons que correspongui, poden subscriure convenis, tractats i altres mecanismes de col·laboració per a la promoció i la difusió exterior del català.
5. La llengua occitana, denominada aranès a l’Aran, és la llengua pròpia d’aquest territori i és oficial a Catalunya, d’acord amb el que estableixen aquest Estatut i les lleis de normalització lingüística.
Decret 306/2006, de 20 de juliol, pel qual es dóna publicitat a la Llei orgànica 6/2006, de 19 de juliol, de reforma de l’Estatut d’autonomia de Catalunya. (2006). Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, 4680, 31875–31904. https://portaljuridic.gencat.cat/eli/es/lo/2006/07/19/6
En un mateix estat pot haver-hi més d’una llengüa oficial.
Artículo 140. De los idiomas
El Paraguay es un país pluricultural y bilingüe.
Son idiomas oficiales el castellano y el guaraní. La ley establecerá las modalidades de utilización de uno y otro.
Las lenguas indígenas, así como las de otras minorías, forman parte del patrimonio cultural de la Nación.
El Paraguay es un país pluricultural y bilingüe.
Son idiomas oficiales el castellano y el guaraní. La ley establecerá las modalidades de utilización de uno y otro.
Las lenguas indígenas, así como las de otras minorías, forman parte del patrimonio cultural de la Nación.
Constitución de la República de Paraguay. (1992). Organización de Estados Americanos (OEA). https://www.oas.org/juridico/spanish/mesicic2_pry_anexo3.pdf
Artículo 5.
I. Son idiomas oficiales del Estado el castellano y todos los idiomas de las naciones y pueblos indígena originario campesinos, que son el aymara, araona, baure, bésiro, canichana, cavineño, cayubaba, chácobo, chimán, ese ejja, guaraní, guarasu’we, guarayu, itonama, leco, machajuyai-kallawaya, machineri, maropa, mojeño-trinitario, mojeño-ignaciano, moré, mosetén, movima, pacawara, puquina, quechua, sirionó, tacana, tapiete, toromona, uru-chipaya, weenhayek, yaminawa, yuki, yuracaré y zamuco.
II. El Gobierno plurinacional y los gobiernos departamentales deben utilizar al menos dos idiomas oficiales. Uno de ellos debe ser el castellano, y el otro se decidirá tomando en cuenta el uso, la conveniencia, las circunstancias, las necesidades y preferencias de la población en su totalidad o del territorio en cuestión. Los demás gobiernos autónomos deben utilizar los idiomas propios de su territorio, y uno de ellos debe ser el castellano.
I. Son idiomas oficiales del Estado el castellano y todos los idiomas de las naciones y pueblos indígena originario campesinos, que son el aymara, araona, baure, bésiro, canichana, cavineño, cayubaba, chácobo, chimán, ese ejja, guaraní, guarasu’we, guarayu, itonama, leco, machajuyai-kallawaya, machineri, maropa, mojeño-trinitario, mojeño-ignaciano, moré, mosetén, movima, pacawara, puquina, quechua, sirionó, tacana, tapiete, toromona, uru-chipaya, weenhayek, yaminawa, yuki, yuracaré y zamuco.
II. El Gobierno plurinacional y los gobiernos departamentales deben utilizar al menos dos idiomas oficiales. Uno de ellos debe ser el castellano, y el otro se decidirá tomando en cuenta el uso, la conveniencia, las circunstancias, las necesidades y preferencias de la población en su totalidad o del territorio en cuestión. Los demás gobiernos autónomos deben utilizar los idiomas propios de su territorio, y uno de ellos debe ser el castellano.
Constitución Política del Estado (CPE) – Bolivia. (2009). Organización de Estados Americanos (OEA). https://www.oas.org/dil/esp/constitucion_bolivia.pdf
Leclerc, J. (2026). L’aménagement linguistique dans le monde. Université Laval, CEFAN. https://www.axl.cefan.ulaval.ca/
Política i planificació lingüístiques
Llengua estàndard
«Estàndard. Varietat d’una llengua, establida de manera més o menys artificial, que gaudeix d’un alt estatus i que s’usa especialment en els mitjans de comunicació socials, l’escola i l’administració, i sol ser descrita en els diccionaris i gramàtiques.»
Pérez Saldanya, M., Mestre, R. i Sanmartin, O. (2022). estàndard. A Diccionari de lingüística. Acadèmia Valenciana de la Llengua; TERMCAT, Centre de Terminologia. https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308/fitxa/NDY0NDE3NQ%3D%3D
|
(Font de la imatge: Pérez Saldanya, M. (s. d.). Manuel Pérez Saldanya [Perfil a Google Scholar]. Google Scholar. Consultat el 14 de setembre de 2026, a https://scholar.google.es/citations?user=SoEbFXQAAAAJ)
|
(Font de la imatge: Mestre-Perez, R. (s. d.). All [Perfil a Academia.edu]. Academia.edu. Consultat el 13 d’agost de 2025, a https://uv.academia.edu/RosannaMestrePerez)
|
Variant lingüística dominant o de prestigi en una determinada comunitat.
Variant codificada, generalment, per una autoritat normativa.
La llengua estàndard té una funció social com a element de cohesió d’una comunitat.
La llengua estàndard té un paper predominant en els processos de normalització lingüística i de difusió de la llengua.
«Atès la realitat sociolingüística de la comunitat catalanoparlant, entenem que la proposta més viable d’estandardització ha d’orientar-se d’acord amb els postulats d’una normativa composicional, basada en diverses solucions polimòrfiques: una varietat de la llengua que contingui suficients elements comuns al diasistema perquè pugui assolir valor referencial i alhora que sigui una varietat no pas monolíticament unitarista sinó més aviat múltiple, això és, que disposi d’opcions alternatives en funció de les grans variants territorials que configuren l’espai català. … no es tracta tampoc de crear una varietat supradialectal elaborada per especialistes de manera artificiosa, sinó més aviat de reforçar els trets que són comuns a les grans modalitats catalanes dialectals i evitar tot allò que pot dificultar la ràpida comprensió per part d’un auditori de procedència geogràfica diversa» (p. 8–9).
Institut d’Estudis Catalans. Secció Filològica. (2009). Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana, I: fonètica (3a ed. rev.). Institut d’Estudis Catalans. https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000246/00000047.pdf
«Por su carácter de lengua supranacional, hablada en más de veinte países, el español constituye, en realidad, un conjunto de normas diversas, que comparten, no obstante, una amplia base común: la que se manifiesta en la expresión culta de nivel formal, extraordinariamente homogénea en todo el ámbito hispánico, con variaciones mínimas entre las diferentes zonas, casi siempre de tipo fónico y léxico. Es por ello la expresión culta formal la que constituye el español estándar: la lengua que todos empleamos, o aspiramos a emplear, cuando sentimos la necesidad de expresarnos con corrección; la lengua que se enseña en las escuelas; la que, con mayor o menor acierto, utilizamos al hablar en público o emplean los medios de comunicación; la lengua de los ensayos y de los libros científicos y técnicos. Es, en definitiva, la que configura la norma, el código compartido que hace posible que hispanohablantes de muy distintas procedencias se entiendan sin dificultad y se reconozcan miembros de una misma comunidad lingüística.»
Real Academia Española i Asociación de Academias de la Lengua Española. (2025). Qué es. A Diccionario panhispánico de dudas (2a ed.). Taurus. https://www.rae.es/dpd/ayuda/que-es
Processos de codificació
En el procés de codificació d’una llengua es defineixen les normes que regeixen l’ús de la llengua estàndard.
«Codificació. En sociolingüística, procés de fixació de la varietat seleccionada perquè es convertisca en llengua estàndard. Per a fixar aquesta varietat s’han d’escriure diccionaris i gramàtiques, de manera que tots els parlants tinguen un criteri per a decidir què és correcte i què no ho és.»
Pérez Saldanya, M., Mestre, R. i Sanmartin, O. (2022). codificació. A Diccionari de lingüística. Acadèmia Valenciana de la Llengua; TERMCAT, Centre de Terminologia. https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308/fitxa/NDY0MzUwOA%3D%3D
|
(Font de la imatge: Pérez Saldanya, M. (s. d.). Manuel Pérez Saldanya [Perfil a Google Scholar]. Google Scholar. Consultat el 14 de setembre de 2026, a https://scholar.google.es/citations?user=SoEbFXQAAAAJ)
|
(Font de la imatge: Mestre-Perez, R. (s. d.). All [Perfil a Academia.edu]. Academia.edu. Consultat el 13 d’agost de 2025, a https://uv.academia.edu/RosannaMestrePerez)
|
La codificació la sol portar a terme un organisme amb autoritat normativa o especialistes en l’estudi de la llengua, que poden tenir un suport oficial.
- Codificació de la representació escrita: ortografia.
- Codificació de la morfologia i de la sintaxi: gramàtica.
- Codificació del lèxic: diccionari.
Pǔtōnghuà (‘parla comuna’) o mandarí estàndard a la Xina (1955).
Euskara batua (‘basc unificat’) al País Basc (1968).
Hebreu modern a Israel (Creació de l’Acadèmia de la Llengua Hebrea: 1953)
«If the committee members discussing the term decide that it warrants a Hebrew equivalent, they try to find a solution within the existing Hebrew lexicon, whether by constructing a distinctive phrase (e.g., חַדְשׁוֹת כָּזָב for «fake news»), choosing a single word already in use in a related sense, or «recycling» a word that has fallen out of use, sometimes changing its meaning slightly. For instance, the Hebrew term for an open-air museum, מוּזֵאוֹン קָטוּר, taps the Biblical adjective קָטוּר to express «open-air»; in the one appearance of the word in the Bible (Ezek. 46:22), it modifies the noun חָצֵר (‘court’) and may mean ‘enclosed’.
If the committee members resort to coining a new Hebrew word, they typically derive it from an existing root (shoresh), feeding the root into an appropriate word-pattern (mishkal). For example, the neologism הֶדְבֵּק (hedbek), approved in 1997 for “collage,” is derived from the root דב"ק, d-b-k. The word-pattern of הֶדְבֵּק identifies it clearly as a noun; and since Hebrew speakers are already familiar with the verb הִדְבִּיק (hidbik, ‘to glue’) that shares the same root, they can surmise upon encountering הֶדְבֵּק that its meaning bears a connection to gluing. Similarly, the word נִזּוּם (nizzum), approved in 2016 for «piercing», announces itself as a verbal noun by means of its word-pattern; and speakers can easily recognize it as a relative of the word נֶזֶם (nezem, which in classical Hebrew texts denotes a nose ring or an earring and today may also refer to a nose stud), since both words share the root נז"ם, n-z-m.»
If the committee members resort to coining a new Hebrew word, they typically derive it from an existing root (shoresh), feeding the root into an appropriate word-pattern (mishkal). For example, the neologism הֶדְבֵּק (hedbek), approved in 1997 for “collage,” is derived from the root דב"ק, d-b-k. The word-pattern of הֶדְבֵּק identifies it clearly as a noun; and since Hebrew speakers are already familiar with the verb הִדְבִּיק (hidbik, ‘to glue’) that shares the same root, they can surmise upon encountering הֶדְבֵּק that its meaning bears a connection to gluing. Similarly, the word נִזּוּם (nizzum), approved in 2016 for «piercing», announces itself as a verbal noun by means of its word-pattern; and speakers can easily recognize it as a relative of the word נֶזֶם (nezem, which in classical Hebrew texts denotes a nose ring or an earring and today may also refer to a nose stud), since both words share the root נז"ם, n-z-m.»
The Academy of the Hebrew Language. (2024, 24 de gener). Terminology. https://eng.hebrew-academy.org.il/our-work/language-decisions/terminology/
Política i planificació lingüístiques