Nivells i operacions de l’anàlisi lingüística
Segmentació i substitució
L’anàlisi lingüística estructural es fonamenta en dues operacions:
- Segmentació.
- Substitució.
Segmentació
Divisió dels enunciats en elements cada vegada més reduïts fins a arribar a aquells elements que ja no admeten la divisió en unitats menors.
/ les cases boniques / són cares /
/ les / cases / boniques /
/ˈkas/ /ə/ /s/
/k/ /a/ /s/
/ los niños buenos / leen libros/
/ los / niños / buenos/
/ˈniɲ/ /o/ /s/
/n/ /i/ /ɲ/
Substitució
La substitució permet identificar els elements obtinguts mitjançant la segmentació, comprovant que aquest procés s’ha realitzat correctament.
/s/ /a/ /k/
/a/ → /ɛ/: sec [ˈsɛk]
/a/ → /o/: soc [ˈsok]
/a/ → /u/: suc [ˈsuk]
/k/ → /l/: sal [ˈsal]
/k/ → /n/: sant [ˈsan]
/ˈkas/ /ə/ /s/ cases
/ˈkas/ → /ˈnɛn/: [ˈnɛnəs] nenes
/ˈkas/ → /ˈɡat/: [ˈɡatəs] gates
les cases boniques / són cares
les cases boniques → les cases: les cases són cares
/p/ /a/ /s/ /o/
/p/ → /k/: caso [ˈkaso]
/p/ → /r/: raso [ˈraso]
/a/ → /e/: peso [ˈpeso]
/a/ → /i/: piso [ˈpiso]
/s/ → /r/: barro [ˈbaro]
/s/ → /x/: bajo [ˈbaxo]
/o/ → /e/: pase [ˈpase]
/o/ → /a/: pasa [ˈpasa]
/ˈniɲ/ /o/ /s/ niños
/ˈniɲ/ → /ˈɡat/: gatos /ˈɡatos/ ‘gats’
/ˈniɲ/ → /ˈper/: perros /ˈperos/ ‘gossos’
/o/ → /a/: niñas /ˈniɲas/ ‘nenes’
los niños buenos / leen libros
los niños buenos → los niños: los niños leen libros
los niños → ellos: ellos leen libros
Relacions de constituència i relacions d’integració
Entre les unitats lingüístiques es donen dos tipus de relacions:
- Relacions de constituència.
- Relacions d’integració.
A està constituït per x i per y.
x i y estan integrats en A.
Relacions de constituència
Les unitats es defineixen per les unitats menors que les constitueixen.
La forma d’una unitat lingüística es defineix com la seva capacitat de dissociar-se en elements menors.
Relacions d’integració
Les unitats es defineixen per les unitats majors en les quals s’integren.
El significat d’una unitat lingüística es defineix com la seva capacitat d’integrar-se en un nivell superior.
Nivells d’anàlisi lingüística i relacions de constituència i d’integració.
Relacions de distribució
Les unitats lingüístiques poden aparèixer en contexts diferents.
Això dona lloc a diverses relacions distribucionals:
- Distribució equivalent.
- Distribució complementària.
- Distribució lliure.
Distribució equivalent
També anomenada ‘distribució contrastiva’.
Les unitats lingüístiques en distribució equivalent poden aparèixer en la mateixa classe de contexts i per això s’empra el terme ‘equivalent’.
No es pot predir quina unitat apareixerà en un determinat context.
El canvi d’una unitat per una altra implica un canvi de significat i per això aquest tipus de distribució també es coneix com a ‘contrastiva’.
ròtica simple (bategant): pare [ˈpaɾə], cera [ˈsɛɾə]
nasal alveolar: cana [ˈkana] ‘cabell blanc’
nasal palatal: caña [ˈkaɲa] ‘canya’
Distribució equivalent (o contrastiva).
Langstaff, J. (2000). [bnik] Knowledge of sounds [Document en PowerPoint]. SlideShare. https://web.archive.org/web/20200219003834/http://slideplayer.com/slide/4034004
Distribució complementària
Les unitats lingüístiques en distribució complementària no presenten cap context d’aparició en comú.
L’aparició d’una unitat o una altra és predictible, ja que depèn del context.
ròtica simple (bategant): rec *[ˈɾek], ric *[ˈɾik], roc *[ˈɾɔk], ruc *[ˈɾuk]
nasal dental: antes [ˈan̪t̪es] ‘abans’
nasal velar: sangre [ˈsaŋgre] ‘sang’
*[ˈaɱt̪es] *[ˈaŋt̪es]
*[ˈsan̪gre] *[ˈsaɱgre]
Abans de dental: únicament [n̪]; mai *[ɱ] ni *[ŋ]
Abans de velar: únicament [ŋ]; mai *[ɱ] ni *[n̪]
aproximants: bebo [beβ̞o] ‘bec’, dedo [deð̞o] ‘dit’, vago [baɣ̞o] ‘gandul’
*[bebo] *[d̪ed̪o] *[baɡo]
Entre vocals: sempre [β̞], [ð̞] o [ɣ̞]; mai *[b] ni *[d̪] ni *[ɡ]
Distribució complementària.
Langstaff, J. (2000). [bnik] Knowledge of sounds [Document en PowerPoint]. SlideShare. https://web.archive.org/web/20200219003834/http://slideplayer.com/slide/4034004
Variació lliure
Les unitats lingüístiques en distribució o variació lliure poden aparèixer en un mateix context sense que es produeixi un contrast de significat.
L’aparició d’una unitat o una altra quan es troben en variació lliure sovint està condicionada per l’estil de parla (o registre).
ròtica simple (bategant): mar [ˈmaɾ], amor [əˈmoɾ]
aproximant dental relaxada: cantado [kan̪ˈt̪að̞o] ‘cantat’, dado [ˈd̪að̞o] ‘donat’
elisió d’aproximant: cantado [kan̪ˈt̪ao̯] ‘cantat’, dado [ˈd̪ao̯] ‘donat’
forma en -se del subjuntiu imperfet: me gustaría que María cantase en la fiesta ‘m’agradaria que la Maria cantés a la festa’
Els nivells d’anàlisi lingüística
|
(Font de la imatge: Pinault, G.-J. (2019, 11 de setembre). Émile Benveniste. A H. Bost i A. Brahim (Ed.), Dictionnaire prosopographique de l’EPHE. École Pratique des Hautes Études. https://prosopo.ephe.psl.eu/emile-benveniste)
|
Les unitats lingüístiques poden organitzar-se en nivells, a cadascun dels quals correspon una unitat.
| Nivell | Unitat |
| Merismàtic | Tret distintiu |
| Fonemàtic | Fonema |
| Signe | Mot |
| Categoremàtic | Frase |
Els nivells de l’anàlisi lingüística segons Benveniste (1966).
Benveniste, É. (1966). Les niveaux de l’analyse linguistique. A Problèmes de linguistique générale, I (p. 119–131). Gallimard. https://archive.org/details/problemesdelingu0000eben (Obra original publicada el 1964)
Benveniste, É. (1971). Los niveles del análisis lingüístico (J. Almela, Trad.). A Problemas de lingüística general, I (p. 118–130). Siglo XXI. (Obra original publicada el 1964)
Els termes ‘merismàtic’ i ‘categoremàtic’ són els emprats per Benveniste. Actualment, els trets distintius s’associen al nivell fonològic i les frases, al nivell sintàctic.
Tret distintiu
El tret distintiu és la unitat mínima no segmentable, encara que és identificable i substituïble. És una unitat del nivell fonològic (o merismàtic, en la terminologia de Benveniste).
Fonema
El fonema és la unitat segmentable mínima. És una unitat del nivell fonològic (o fonemàtic, en la terminologia de Benveniste).
Morfema
El morfema és la unitat constituïda per fonemes que s’integra en una unitat més gran: el mot. És una unitat del nivell morfològic.
Mot
El mot és la mínima unitat lliure i significativa. És una unitat del nivell lèxic (o del nivell del signe, en la terminologia de Benveniste).
Sintagma
El sintagma és una unitat estructurada que conté més d’un mot però que no presenta l’estructura predicativa pròpia de les oracions. És una unitat del nivell sintàctic.
Oració
L’oració és una unitat que no s’integra en un nivell més alt, amb valor de predicat. És una unitat del nivell sintàctic (o categoremàtic, en la terminologia de Benveniste).
Discurs
Expressió de la llengua com a mitjà de comunicació.
| Nivell | Unitat | |
| Fonològic | [sonor] [nasal] | Tret distintiu |
| Fonològic | /b/ /ə/ /i/ /n/ /ə/ | Fonema |
| Morfològic | veïn-a cant-a | Morfema |
| Lèxic | veïna | Mot |
| Sintàctic | La meva veïna | Sintagma |
| Sintàctic | La meva veïna canta òpera | Oració |
Nivells d’anàlisi lingüística.
Nivells d’anàlisi lingüística.
Nivells d’anàlisi lingüística i relacions de constituència i d’integració.