Les unitats de l’anàlisi sintàctica

El sintagma

Del grec clàssic σύνταγμα sýntagma ‘agrupació ordenada’

«Unidad básica de la oración compuesta de elementos lingüísticos dotados de coherencia sintáctica y significado unitario» (p. 270).

 

Cerdà, R. (Coord.). (1986). Diccionario de lingüística. Anaya. https://archive.org/details/diccionariodelin0000unse

Ramon Cerdà (Font de la imatge: Jornada d’homenatge al professor Ramon Cerdà. (2018). Alumni Universitat de Barcelona. https://www.alumni.ub.edu/jornada-homenatge-professor-ramon-cerda/)

«cualquier secuencia de palabras menor que la oración entre las que existe una relación gramatical» (p. 97).

 

Moreno Cabrera, J. C. (1991). Curso universitario de lingüística general: Vol. 1. Teoría de la gramática y sintaxis general. Síntesis.

Juan Carlos Moreno Cabrera (Font de la imatge: Verger, G. (s. d.). Juan Carlos Moreno Cabrera. A Gran enciclopèdia catalana. Consultat el 4 de novembre de 2025, a https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/juan-carlos-moreno-cabrera)

L’oració

«Unidad máxima de descripción gramatical y de comunicación dotada de significación plena, que no pertenece a otra unidad mayor y está formada por sujeto, predicado (de diversos tipos) y otros constituyentes inmediatos. Sintácticamente se caracteriza por su independencia y, semánticamente, refleja la actitud del hablante (como pregunta, aseveración, ruego, duda, deseo, etc.), lo que da lugar a diferentes clases de oración. Así, la oración gramatical por definición es toda expresión articulada con autonomía sintáctica y semántica» (p. 217).

 

Cerdà, R. (Coord.). (1986). Diccionario de lingüística. Anaya. https://archive.org/details/diccionariodelin0000unse

Ramon Cerdà (Font de la imatge: Jornada d’homenatge al professor Ramon Cerdà. (2018). Alumni Universitat de Barcelona. https://www.alumni.ub.edu/jornada-homenatge-professor-ramon-cerda/)

«Sentence. The largest structural unit in terms of which the grammar of a language is organized»

 

Crystal, D. (1980). A first dictionary of linguistics and phonetics. André Deutsch. https://archive.org/details/firstdictionaryo0000crys

David Crystal (Font de la imatge: David Crystal. (s. d.). http://www.davidcrystal.com)

Hernanz, M. L. i Brucart, J. M. (1987). La sintaxis I: principios teóricos. La oración simple. Crítica.

 

 

Maria Lluïsa Hernanz (Font de la imatge: Centre de Lingüística Teòrica. (s. d.). M. Lluïsa Hernanz. Universitat Autònoma de Barcelona. https://clt.uab.cat/m-lluisa-hernanz/)

Josep M. Brucart (Font de la imatge: Centre de Lingüística Teòrica. (s. d.). Josep M. Brucart. Universitat Autònoma de Barcelona. https://clt.uab.cat/josep-m-brucart/)

Distinció entre oració i enunciat

Des de la perspectiva de la gramàtica generativa, l’oració és una entitat gramatical teòrica, utilitzada en la descripció de la competència lingüística dels parlants.

L’enunciat (en anglès, utterance) és una entitat lligada a la conducta lingüística, resultat de l’ús de la llengua o enunciació.

«L’énonciation est cette mise en fonctionnment de la langue par un acte individuel d’utilisation» (p. 80).

 

Benveniste, É. (1974). L’appareil formel de l’énonciation. Problèmes de linguistique générale, 2 (p. 79–88). Gallimard. (Obra original publicada el 1970)
Benveniste, É. (1977). El aparato formal de la enunciación (J. Almela, Trad.). Problemas de lingüística general, II (p. 82–91). Siglo XXI. (Obra original publicada el 1974)

Émile Benveniste (1902–1976) (Font de la imatge: Pinault, G.-J. (2019, 11 de setembre). Émile Benveniste. A H. Bost i A. Brahim (Ed.), Dictionnaire prosopographique de l’EPHE. École Pratique des Hautes Études. https://prosopo.ephe.psl.eu/emile-benveniste

Enunciats amb sentit complet que són oracions:

Enunciats amb sentit complet que no són oracions si es defineix l’oració per la presència d’un verb flexionat:

Els fragments

Els fragments no presenten un verb en forma personal.

Seqüències sense una forma verbal flexionada que les doti d’independència sintàctica.

Moltes vegades es poden interpretar com a seqüències el·líptiques.

Definicions nocionals de l’oració

Entitat amb sentit complet o unitat que «forma un tot».

Problemes de les definicions nocionals de l’oració

Diferència entre sentit complet gramatical i sentit complet contextual.

Es pot recuperar el sentit si es coneix el context lingüístic o extralingüístic.

L’el·lipsi

Desaparició d’informació explícita en l’oració que la fa gramaticalment incompleta.

La informació absent pot recuperar-se.

Recuperació de la informació absent per la gramàtica, sense recórrer al context.

Recuperació de la informació absent pel context: respostes a les preguntes.

Recuperació de la informació absent pels elements anafòrics o pels elements díctics presents a l’oració.

L’anàfora

Del grec clàssic άναφoρά anaphorá, ‘repetició’.

L’antecedent de l’element anafòric es troba en el context lingüístic.

L’anàfora en el discurs

La dixi

En castellà, deixis (o deíxis); en anglès, deixis.

Del grec clàssic δει̃ξις, de δείκνυμι ‘assenyalar’.

L’antecedent o el referent dels elements díctics es troba en el context extralingüístic.

Dixi de persona: expressada amb els pronoms personals, informa sobre l’emissor, el receptor o altres persones que no participen en la interacció.

Dixi de lloc: dona informació per a identificar el referent a partir de la seva situació en l’espai

Dixi de temps: sitúa l’enunciat en relació amb un referent temporal.

Definicions distribucionals de l’oració

«In any utterance, a linguistic form appears either as a constituent of some larger form, as does John in the utterance John ran away, or else as an independent form, not included in any larger (complex) linguistic form, as, for instance, John in the exclamation John! When a linguistic form occurs as part of a larger form, it is said to be in included position; otherwise it it said to be in absolute position and to constitute a sentence. … It is evident that the sentences in any utterance are marked off by the mere fact that each sentence is an independent linguistic form, not included by virtue of any grammatical construction in any larger linguistic form» (p. 170).

 

Bloomfield, L. (1933). Language. Henry Holt. https://archive.org/details/in.ernet.dli.2015.205724
Bloomfield, L. (1964). Lenguaje (A. F. Ada de Zubizarreta, Trad.). Universidad Nacional Mayor de San Marcos. (Obra original publicada el 1933)

Leonard Bloomfield (1887–1949) (Font de la imatge: Linguistics Department. (s. d.). Leonard Bloomfield. Yale University. https://ling.yale.edu/people/historical-figures-in-the-department)

Bloomfield distingeix entre la posició inclosa i la posició absoluta.

Les oracions sempre són els elements que es troben en posició absoluta.

La definició de Bloomfield reinterpreta la noció de sentit complet en termes d’independència sintàctica.

No estableix diferències clares entre enunciats i oracions.

Problemes de les definicions distribucionals de l’oració

Els enunciats en posició absoluta no sempre mostren el mateix comportament respecte a la subordinació.

La subordinació requereix una construcció amb verb personal.

Anàlisi estructural de l’oració

L’oració és el símbol inicial del sistema de regles de la gramàtica.

Dotada d’una estructura definida.

Es pot interpretar sintàcticament i fonològicament.

La gramàtica generativa

La frase

«Término de utilización múltiple por el que se designa la oración, el sintagma, el período o el enunciado. Cualquier conjunto de palabras dotado de significación. Construcción sin significación completa, formada por un núcleo nominal, adjetivo o adverbial y otros elementos adyacentes capaz de ejercer una función de complemento oracional»

 

Cerdà, R. (Coord.). (1986). Diccionario de lingüística. Anaya. https://archive.org/details/diccionariodelin0000unse

Ramon Cerdà (Font de la imatge: Jornada d’homenatge al professor Ramon Cerdà. (2018). Alumni Universitat de Barcelona. https://www.alumni.ub.edu/jornada-homenatge-professor-ramon-cerda/)

Diferents usos en gramàtica.

Sinònim de «sintagma».

«Frases principals» i «subordinades», referint-se al que d’altres autors anomenen «proposicions» o «clàusules».

Sinònim de «fragment» o construcció sense verb en forma personal.

«Phrase. A term used in grammatical analysis to refer to a single element of structure containing more than one word, and lacking the subject-predicate structure typical of clauses. Traditionally, it is seen as a part of the structural hierarchy, falling between clause and word (e.g. adverbial, adjectival, prepositional)»

 

Crystal, D. (1980). A first dictionary of linguistics and phonetics. André Deutsch. https://archive.org/details/firstdictionaryo0000crys

David Crystal (Font de la imatge: David Crystal. (s. d.). http://www.davidcrystal.com)

La clàusula

«Construcción oracional o suboracional dependiente de una oración compuesta (p. ej., la cláusula de relativo)»

 

Cerdà, R. (Coord.). (1986). Diccionario de lingüística. Anaya. https://archive.org/details/diccionariodelin0000unse

Ramon Cerdà (Font de la imatge: Jornada d’homenatge al professor Ramon Cerdà. (2018). Alumni Universitat de Barcelona. https://www.alumni.ub.edu/jornada-homenatge-professor-ramon-cerda/)

«Clause. A term used in some models of grammar to refer to a unit of grammatical organisation smaller than the sentence, but larger than phrases, words or morphemes. The traditional classification is into ‘main’ and ‘subordinate’ clauses»

 

Crystal, D. (1980). A first dictionary of linguistics and phonetics. André Deutsch. https://archive.org/details/firstdictionaryo0000crys

David Crystal (Font de la imatge: David Crystal. (s. d.). http://www.davidcrystal.com)

La proposició

«Unidad lingüística, a veces llamada también cláusula, caracterizada por tener estructura oracional y carecer, en cambio, de independencia sintáctica, semántica o fonológica, lo que la distingue de la oración como unidad completa e independiente (p.ej., proposición subordinada adjetiva, adverbial, sustantiva)»

 

Cerdà, R. (Coord.). (1986). Diccionario de lingüística. Anaya. https://archive.org/details/diccionariodelin0000unse

Ramon Cerdà (Font de la imatge: Jornada d’homenatge al professor Ramon Cerdà. (2018). Alumni Universitat de Barcelona. https://www.alumni.ub.edu/jornada-homenatge-professor-ramon-cerda/)

Vegeu també

Sintaxi