Els constituents immediats
Els constituents immediats
Els constituents immediats (CCII) són una resposta a la pregunta «Quines unitats existeixen en una oració i com es combinen?».
Components mínims d’una oració.
Recombinables per formar unitats més grans.
Expansió i substitució
Una seqüència de morfemes que actua com una altra seqüència de morfemes es considera una expansió d’aquesta.
Afirmar que una seqüència es comporta com una altra vol dir que pot aparèixer en el mateix context; en aquest cas, una seqüència pot substituir-se per l’altra.
L’expansió i la substitució permeten determinar l’estructura de constituents.
Les unitats sintàctiques complexes resulten de l’expansió d’una unitat més simple per la qual pot ser substituïdes.
Mahler tiene un público minoritario ‘Mahler té un públic minoritari’
La música clásica tiene calidad ‘La música clàssica té qualitat’
La música clásica deleita ‘La música clàssica delecta’
La escultura tiene un público minoritario ‘L’escultura té un públic minoritari’
La música clásica tiene un defecto ‘La música clàssica té un defecte’
Els constituents es poden determinar amb preguntes que poden ser contestades amb fragments d’una oració que formen un constituent.
¿Podría decirme alguna característica de la música clásica? Tiene un público minoritario ‘Podria dir-me alguna característica de la música clàssica? Té un públic minoritari’
Un constituent pot ocupar diverses posicions dins de l’oració sempre que no es trenqui la unitat del constituent.
Cantarà quatre àries llargues el baix rus
Quatre àries llargues cantarà el baix rus
*Quatre cantarà àries llargues el baix rus
*El baix cantarà rus quatre àries llargues
La representació dels constituents
Cada constituent immediat té assignada a una categoria sintàctica.
Els claudàtors etiquetats amb la categoria sintàctica són una manera de representar l’estructura jeràrquica dels constituents.
[ = marca l’inici del constituent.
] = marca el final del constituent.
[La Salomé balla la dansa dels set vels]O
Diagrama de caixes.
Hockett, C. F. (1958). A course in modern linguistics. Macmillan. https://archive.org/details/courseinmodernli0000hock
Tipus de constituents
Endocèntrics
Formats a partir de l’expansió d’un nucli que es troba en el constituent.
La distribució del nucli és idèntica a la distribució d’un o més dels seus constituents.
[El tenor] va morir l’any 2007
He llegit que [el famós tenor italià de Mòdena] va morir l’any 2007
He llegit que [el tenor] va morir l’any 2007
No recordo qui era [el famós tenor italià de Mòdena] que va morir l’any 2007
No recordo qui era [el tenor] que va morir l’any 2007
Exocèntrics
En alguns models d’anàlisi gramatical es considera que són constituents sense un nucli.
No es poden formar a partir d’una expansió.
Constituents discontinus
Els elements que formen un constituent discontinu es troben separats tot i formar un únic constituent.
Juan hizo feliz a su padre estudiando medicina ‘En Joan va fer feliç el seu pare estudiant medicina’
Juan hizo a su padre feliz estudiando medicina ‘En Joan va fer el seu pare feliç estudiant medicina’
She made up the whole story
She made the whole story up
The general stopped the rebellion ‘El general va aturar la rebel·lió’
The general put down the rebellion
The general put the rebellion down
L’estructura interna dels constituents
Nucli i complements
En un sintagma o constituent hi ha una paraula que determina les seves característiques.
Nucli del sintagma o del constituent: determina la categoria sintàctica.
SV: Habla ruso ‘Parla rus’
SAdj: Muy afectado por la noticia ‘Molt afectat per la notícia’
SPrep: Más hacia el centro ‘Més cap al centre’
SAdv: Tan cerca de la gente ‘Tan a prop de la gent’
El nucli controla les propietats morfològiques de tot el sintagma.
Els nuclis porten complements: sintagmes que modifiquen directament el nucli de la construcció.
L’aparició i la forma dels complements ve determinada per les característiques del nucli.
El complement especifica un subtipus d’entitats denotades pel nucli o restringeix semànticament el nucli.
El nucli pot exigir certs tipus de complements i no acceptar-ne d’altres.
Complements i adjunts
Els nuclis poden portar, a més dels complements, modificadors que aporten informació addicional: adjunts.
Adjunts: sempre són opcionals.
Juan salió para la oficina inmediatamente ‘En Joan va sortir cap a l’oficina immediatament’
Juan salió para la oficina tres horas más tarde ‘En Joan va sortir cap a l’oficina tres hores més tard’
Juan salió para la oficina tan pronto como llegó su esposa ‘En Joan va sortir cap a l’oficina tan bon punt va arribar la seva muller’
Complements: poden ser opcionals o obligatoris.
Juan mató a Guillermo ‘En Joan va matar en Guillem’
Juan mató a Guillermo el jueves ‘En Joan va matar en Guillem el dijous’
Juan mató a Guillermo ‘En Joan va matar en Guillem’
*El desfile fue ‘*La desfilada fou’
*La manifestación fue ‘*La manifestació va ser’
*María es ‘*La Maria és’
Un mateix element pot ser complement o adjunt en funció del verb.
Vaig parlar amb el meu amic
La manifestació va ser a Central Park
*La manifestació va ser
La prova de l’elisió permet diferenciar entre complements (no es poden elidir) i adjunts (es poden elidir).
María tiene una casa ‘La Maria té una casa’
*María en la Costa Brava ‘*La Maria a la Costa Brava’
*María tiene ‘*La Maria té’
El equipo admitió su derrota ‘L’equip va admetre la seva derrota’
*El equipo admitió con gran deportividad ‘*L’equip va admetre amb gran esportivitat’
*El equipo admitió ‘L’equip va admetre’
Els adjunts dels verbs d’acció són compatibles amb «fer-ho» / «hacerlo», però el complements dels verbs d’acció no ho són.
*En Pere va prendre un cafè a casa i la Laura ho va fer un te al bar
València i estructura argumental
València
Propietat lèxica dels verbs.
Indica el nombre d’elements (arguments) amb els quals s’ha de combinar el nucli (verb) per obtenir un constituent ben format.
|
(Font de la imatge: Universitat de Barcelona. (2017, 23 d’octubre). Acte en record del catedràtic Jesús Tuson [Nota de premsa]. https://web.ub.edu/ca/web/actualitat/w/ceremony-in-memory-of-professor-jesus-tuson)
|
Estructura argumental
|
(Font de la imatge: Verger, G. (s. d.). Juan Carlos Moreno Cabrera. A Gran enciclopèdia catalana. Consultat el 6 de setembre de 2022, a https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/juan-carlos-moreno-cabrera)
|
Plou
En Marc tus
En Marc abraça l’Ester
En Marc va donar una rosa a l’Ester
En Marc va vendre un cotxe a l’Ester per mil euros
Restriccions de subcategorització
Limitacions sintàctiques i semàntiques imposades pels predicats.
Defineixen el tipus (categoria) de sintagma que s’ha d’utilitzar per expressar un argument.
La Mar va a Barcelona
*La Mar va de Barcelona
La Mar ve de Barcelona
La Mar ve a Barcelona
En els models situats en l’àmbit de la gramàtica generativa es considera que en els predicats es troben dos tipus d’informacions:
- Informació lèxica sobre el nombre d’arguments que requereix el predicat
- Informació sintàctica i semàntica sobre les restriccions de subcategorització
Nombre d’arguments (valència): 2 – el que abraça (1) i allò que s’abraça (2)
*La Clara abraça
Restriccions: el primer argument ha de ser un SN animat
*La pedra abraça la Clara
Les relacions entre els constituents
Domini
Un constituent complex domina els elements que són els seus constituents immediats.
Precedència
Determinada per l’ordre lineal dels constituents tal com apareixen en l’oració.
C domina D i E
D precedeix E
Regles sintagmàtiques
Les relacions sintagmàtiques entre constituents es poden expressar en forma de regles sintagmàtiques, anomenades també regles d’estructura sintagmàtica (en anglès, phrase structure rules).
Les regles sintagmàtiques serveixen per a caracteritzar i restringir les relacions sintagmàtiques que es poden donar entre constituents.
En una regla sintagmàtica la fletxa → s’interpreta com a ‘està format per’, ‘està constituït per’ o ‘consta de’. Si un element apareix entre parèntesis, es tracta d’un element optatiu.
El subjecte és un SN directament dominat per O.
L’objecte és un SN directament dominat per SV.
L’estructura jeràrquica dels constituents
Entre les unitats lèxiques i l’oració hi ha una sèrie de nivells intermedis: constituents immediats.
Els constituents immediats estan jerarquitzats.
Els diagrames en arbre o els claudàtors etiquetats reflectixen l’estructura jeràrquica dels constituents.
Proves en favor de la jerarquització dels constituents
La formació de les interrogatives en castellà
Les interrogatives en castellà es poden construir desplaçant el verb al principi de l’oració.
Només es pot desplaçar el verb principal, és a dir, el nucli del constituent més alt en la jerarquia. Si no es postula l’existència d’una jerarquia no es pot explicar la tria del verb que es desplaça.
¿Sabía el piloto que ganó la carrera que los frenos fallaban? ‘Sabia el pilot que va guanyar la carrera que els frens fallaven?’
*¿Ganó el piloto que la carrera sabía que los frenos fallaban? ‘*Va guanyar el pilot que la carrera sabia que els frens fallaven?’
*¿Fallaban el piloto que ganó la carrera sabía que los frenos? ‘*Fallaven el pilot que va guanyar la carrera sabia que els frens?’
L’ambigüitat estructural
També denominada ‘homonímia estructural’.
Una seqüència de paraules pot tenir més d’una interpretació; les interpretacions possibles es reflecteixen en diferents estructures sintàctiques.
Si l’oració es considera una seqüència de paraules sense cap jerarquia interna no es poden explicar les diferens interpretacions.
Conozco muchos [[hombres y mujeres] [felices]]
Conozco muchos [[hombres] y [mujeres felices]]
[Los sacos] [de melocotones verdes]
[Los sacos de melocotones] [verdes]
[Los camiones] [de televisores estropeados]
[Los camiones de televisores] [estropeados]
[Trabaja en] [el jardín]
[Trabaja] [en el jardín]
[Piensa en] [un hotel]
[Piensa] [en un hotel]
[Le vio] [nadando] [en la piscina]
[Le vio] [nadando en la piscina]
Problemes de l’anàlisi en constituents
Els modificadors oracionals
|
(Font de la imatge: Centre de Lingüística Teòrica. (s. d.). M. Lluïsa Hernanz. Universitat Autònoma de Barcelona. https://clt.uab.cat/m-lluisa-hernanz/)
|
(Font de la imatge: Centre de Lingüística Teòrica. (s. d.). Josep M. Brucart. Universitat Autònoma de Barcelona. https://clt.uab.cat/josep-m-brucart/)
|
Els modificadors oracionals afecten tota l’oració i en la llengua oral poden anar separats de l’oració per una pausa.
[Todo ha terminado], lamentablemente ‘Tot s’ha acabat, lamentablement’
Todo [ha terminado lamentablemente] ‘Tot s’ha acabat lamentablement’
Poden ocupar diverses posicions en l’oració.
Sócrates bebió, lamentablemente, la cicuta ‘Sòcrates va beure, lamentablement, la cicuta’
Sócrates bebió la cicuta, lamentablemente ‘Sòcrates va beure la cicuta, lamentablement’
Lamentablemente, Sócrates bebió la cicuta ‘Lamentablement, Sòcrates va beure la cicuta’
Es poden transformar en l’atribut d’una oració copulativa.
Es lamentable que todo terminara ‘És lamentable que tot s’acabés’
Queden fora de l’abast de la negació.
[Sócrates no bebió la cicuta], lamentablemente ‘Sòcrates no va beure la cicuta, lamentablement’
El asunto [no ha terminado desgraciadamente] ‘L’assumpte no s’ha acabat desgraciadament’
L’adverbi (el modificador oracional) no és una resposta a preguntes encapçalades per «cómo».
¿Cómo trabaja María? Duramente ‘Com treballa la Maria? Durament’
Poden aparèixer juntament amb altres adverbis que tenen funció de complement circumstancial.
Afortunadamente, [María [trabaja duramente]] ‘Afortunadament, la Maria treballa durament’