La variació en els grups socials

La noció de sociolecte

La variació de les llengües en funció de l’estructura social de les poblacions que les parlen dona lloc als dialectes socials o sociolectes:

Varietats condicionades per l’origen ètnic.
Varietats condicionades per l’estatus socioeconòmic.
Varietats condicionades pel gènere o l’orientació sexual.
Varietats condicionades per l’edat.

Variació condicionada per l’origen ètnic

Un cas de variació condicionada per l’origen ètnic és el de l’anglès afroamericà.

AVE, AAVE (African American Vernacular English), AAE (African American English).

Ebonics: ebony ‘banús’ + phonics ‘sons’.

Teories diverses sobre l’origen:

Origen anglès derivat del contacte amb les variants no estàndars parlades pels treballadors amb qui els esclaus africans estaven en contacte.
Interferència en l’anglès de característiques pròpies de les llengües africanes.

(anglès afroamericà)

Simplificació de grups consonàntics:
desk [dɛs] — [dɛsk]
passed [pæs] — [pæsd]
wild [waɪl] — [waɪld]

Elisió de verb copulatiu:
That my bike — That’s my bike
The coffee cold — The coffe’s cold
The coffe be cold there — The coffe’s (always) cold there

Accions habituals expressades amb la forma be:
Do they be playing all day? — Do they play all day?
Yeah, the boys do be messin’ around a lot — Yes, the boys do mess around a lot
I see her when I bees on my way to school — I see her when I’m on my way to school

It existencial:
Is it a Miss Jones in this office? — Is there a Miss Jones in the office?
She’s been a wonderful wife and it's nothin’ too good for her — She’s been a wonderful wife and there’s nothing too good for her

Doble negació o negació múltiple:
Don't nobody never help me do my work — Nobody ever helps me do my work
He don’t never go nowhere — He never goes anywhere

Finegan, E. (2015). Language: Its structure and use (7a ed.). Cengage Learning.

Lèxic:
ashy: ‘aspecte de la pell negra a l’hivern’
kitchen: ‘cabells especialment arrissats al clatell’

Rickford, J. R. (2003). African American Vernacular English (AAVE). A W. J. Frawley (Ed.), International encyclopedia of linguistics (2a ed., p. 41–44, Vol. 1). Oxford University Press. https://doi.org/10.1093/acref/9780195139778.001.0001

Rickford, J. R. (s. d.). What is Ebonics (African American English)? Linguistic Society of America. https://web.archive.org/web/20140810202408/http://www.linguisticsociety.org/resource/what-ebonics-african-american-english

Variació condicionada per l’estatus socioeconòmic

Labov, W. (1978). The social stratification of (r) in New York City department stores. A Sociolinguistic patterns (p. 43–69). Basil Blackwell. https://archive.org/details/sociolinguisticp00will (Obra original publicada el 1972)

Labov, W. (1983). La estratificación social de (r) en los grandes almacenes de Nueva York (J. M. Marinas, Trad.). A Modelos sociolingüísticos (p. 75–104). Cátedra. (Obra original publicada el 1972)

Labov, W. (1997). The social stratification of (r) in New York City department stores. A N. Coupland i A. Jaworski (Ed.), Sociolinguistics: A reader (p. 168–178). St. Martin’s Press. (Obra original publicada el 1972)

Labov, W. (2006). The social stratification of English in New York City (2a ed.). Cambridge University Press. https://doi.org/10.1017/CBO9780511618208

William Labov (1927–2024)

(Font de la imatge: Department of Linguistics. (s. d.). William Labov. University of Pennsylvania. https://www.ling.upenn.edu/~wlabov/)

«MG: I’d like to begin by asking about a familiar linguistic variable. Do you pronounce your last name [ləbov] or [ləbɑv]?
WL: [ləbov]»

Gordon, M. J. (2006). Interview with William Labov. Journal of English Linguistics, 34(4), 332–351. https://doi.org/10.1177/0075424206294308

Estudi de l’estratificació social de la pronunciació de /r/ final postvocàlica a la ciutat de Nova York.

«We begin with the general hypothesis suggested by exploratory interviews: if any two subgroups of New York City speakers are ranked in a scale of social stratification, then they will be ranked in the same order by their differential use of (r)» (p. 44).

Pregunta per a obtenir dues versions d’una paraula amb /r/ (fourth /ˈfɔːrθ/ i floor /ˈflɔːr/) en dos estils de parla:

Entrevistador (fent el paper de client): Excuse-me, where are the women’s shoes?
Empleat: Fourth floor [estil informal (casual)]
Entrevistador (fent el paper de client): Excuse me?
Empleat: Fourth floor [estil emfàtic]

Tres grans magatzems de Manhattan:

Sacks Fifth Avenue: classe alta
Macy’s: classe mitjana
S. Klein: classe treballadora

Les realitzacions de /r/ disminueixen com més baixa és la classe social associada al magatzem.

Realització de /r/ final postvocàlica: resultats globals.

Labov, W. (1966). The social stratification of English in New York City. Center for Applied Linguistics.
Finegan, E. (2015). Language: Its structure and use (7a ed.). Cengage Learning.

Resultats per a les venedores blanques de Labov, 1966

Realització de /r/ final postvocàlica: resultats per a les venedores blanques.

Labov, W. (1966). The social stratification of English in New York City. Center for Applied Linguistics.
Finegan, E. (2015). Language: Its structure and use (7a ed.). Cengage Learning.

Les realitzacions de /r/ disminueixen com més baix é el nivell professional dels venedors.

Resultats per tipus d’empleat de Labov 1966

Realització de /r/ final postvocàlica: resultats per tipus d’empleat.

Labov, W. (1966). The social stratification of English in New York City. Center for Applied Linguistics.

Janaan, O. (2011). Aleluyas labovianas.

La metodologia desenvolupada per Labov per a l’estudi de la variació social en les llengües es coneix com a ‘sociolingüística variacionista’.

Casesnoves, R. (2012). La sociolingüística variacionista. A M. T. Puigdevall (Dir.), Sociolingüística. FUOC. http://hdl.handle.net/10609/56524

Universitat Pompeu Fabra – Barcelona. (2012, 12 de juliol). Discurs d’acceptació de William Labov en la seva investidura com a doctor honoris causa [Vídeo]. YouTube. https://www.youtube.com/watch?v=olmkOAOIVjM

Ugueto M. M. (2016). La variación de /ɾ/ en posición final de palabra en Caracas: un estudio sociofonético. Lingüística y Literatura, 37(70), 15–46. https://doi.org/10.17533/udea.lyl.n70a01

Marluis M. Ugueto

(Font de la imatge: Ugueto Colina, M. (s. d.). All [Perfil a Academia.edu]. Consultat el 12 de desembre de 2025, a https://usal.academia.edu/MarluisMelissaUguetoColina)

Variable lingüística: tres realitzacions de /ɾ/ en posició final de paraula a Caracas (Veneçuela):

Ròtica simple alveolar: [ɾ] (po[ɾ] lo menos)
Aproximant alveolar: [ɹ] (po[ɹ] lo menos)
Elisió (po lo menos)

Variable social: tres nivells educatius:

Grau 1: persones analfabetes o amb 5 anys d’escolarització
Grau 2: persones amb 10-12 anys d’escolarització
Grau 3: persones amb 15 anys d’escolarització o universitaris

La variable lingüística mostra una estratificació social, ja que la realització de /ɾ/ varia en funció del nivell educatiu.

«en la variación de /ɾ/ existe una estratificación social muy clara: la variante estándar, [ɾ], parece asociada al habla de las personas con un grado de instrucción alto (70%), en tanto que la elisión aumenta sus valores en el habla de los individuos con nivel de instrucción bajo (39%)» (p. 40).

Ugueto M. M. (2016). La variación de /ɾ/ en posición final de palabra en Caracas: un estudio sociofonético. Lingüística y Literatura, 37(70), 15–46. https://doi.org/10.17533/udea.lyl.n70a01

Distribució de les variants de /ɾ/ segons el nivell educatiu.

Ugueto M. M. (2016). La variación de /ɾ/ en posición final de palabra en Caracas: un estudio sociofonético. Lingüística y Literatura, 37(70), 15–46. https://doi.org/10.17533/udea.lyl.n70a01

Variació condicionada pel gènere o per l’orientació sexual

Hi ha llengües en les que el gènere de l’emissor es codifica gramaticalment.

En koasati existeixen formes verbals diferents en funció del gènere de l’emissor.

(koasati)

Emissor femení	Emissor masculí
lakawwã̄	lakawwā́s	‘ell ho aixecarà’
kã̄	kā́s	‘ell ho està dient’
lakáw	lakáws	‘ell ho està aixecant’
ī́p	īps	‘ell ho està menjant’
ṓt	ṓtʃ	‘ell està fent foc’

Finegan, E. (1994). Language: Its structure and use (2a ed.). Harcourt Brace & Company.

Diferent comportament respecte a una variable lingüística en funció del gènere.

En francès de Mont-real (Canadà) els parlants masculins tendeixen a elidir més freqüentment que els parlants femenins la consonant lateral alveolar /l/ en pronoms com il, elle, les i la.

Elisió de lateral en funció del gènere a Montreal

Percentatge d’elisió de /l/ en francès de Mont-real en funció del gènere del parlant.

Sankoff, G. i Cedergren, H. (1971). Some results of a sociolinguistic study of Montreal French. A R. Darnell (Ed.), Linguistic diversity in Canadian society (p. 61–87). Linguistic Research.
Finegan, E. (2015). Language: Its structure and use (7a ed.). Cengage Learning.

García Mouton, P. (2000). Cómo hablan las mujeres (2a ed.). Arco/Libros.

Pilar García Mouton

(Font de la imatge: Instituto de Lengua, Literatura y Antropología. (s. d.). Pilar García Mouton. Consejo Superior de Investigaciones Científicas. https://illa.csic.es/es/personal/pilar-garcia-mouton)

Pronúncia, en general, més normativa, amb més tendència a les formes percebudes com a formes de prestigi i amb menys tendència a la conservació de sons.

Diferències en l’especialització del lèxic.

Presència d’elements intensificadors, vocatius i exclamacions: major expressivitat.

Estratègies conversacionals orientades a la solidaritat, la cooperació, la negociació i la cortesia.

Interrupció dels torns de parla per completar el discurs de l’altre.

Actes de parla indirectes.

(castellà)

Yo de esto no sé mucho, pero a mí me parece que podría ser que…
Vendrás conmigo ¿verdad?
¿No te parece que puede estar bien esta película?

García Mouton, P. (2000). Cómo hablan las mujeres (2a ed.). Arco/Libros.

García Mouton, P. (2000). Cómo hablan las mujeres (2a ed.). Arco/Libros.

Stuff Mom Never Told You. (2014, 18 de juny). Why do girls have creaky voices? [Vídeo]. YouTube. https://www.youtube.com/watch?v=w7BBNEwyOjw

Es donen percepcions estereotipades de l’orientació sexual del parlant en funció de determinades característiques lingüístiques.

Característiques percebudes com a «típiques» de la parla dels homes homosexuals castellanoparlants a Puerto Rico.

Mack, S. (2010). Perception and identity: Stereotypes of speech and sexual orientation in Puerto Rican Spanish. A C. Borgonovo, M. Español-Echevarría i P. Prévost (Ed.), Selected Proceedings of the 12th Hispanic Linguistics Symposium (p. 136–147). Cascadilla Proceedings Project. http://www.lingref.com/cpp/hls/12/paper2412.pdf

«The notion that an individual’s sexual orientation can be ascertained through distinctive speech patterns abounds in popular culture. This article reviews the small but growing body of literature examining whether sexual orientation is conveyed and perceived through speech. These studies show some individuals speak in a way that conveys their sexual orientation to naïve listeners. Contrary to many popular-culture stereotypes, the phonetic parameters that convey gay, lesbian, or bisexual identities are not whole-sale approximation of opposite sex norms, nor does the perception of sexual orientation through speech appear to involve the simple perception of the sex typicality of a talker’s voice» (p. 416).
GLB speech variants are not imitations of the speech patterns of the opposite sex, but are likely to be learned, culturally specific ways of speaking, much like other aspects of sociolinguistic variation. … Throughout the article, we have threaded implicitly the argument that GLB speech variants are part of normal variation in speech production, much in the same way that dialectal variation is part of normal variation in language, and sound change is part of the normal variation in language use across generations of speakers (p. 443).

Munson, B. i Babel, M. (2007). Loose lips and silver tongues, or, projecting sexual orientation through speech. Language and Linguistics Compass, 1(5), 416–449. https://doi.org/10.1111/j.1749-818x.2007.00028.x

Benjamin Munson

(Font de la imatge: Munson, B. (s. d.). Benjamin Munson’s website. https://sites.google.com/a/umn.edu/benjaminmunson/)

Molly Babel

(Font de la imatge: Department of Linguistics. (s. d.). Molly Babel. The University of British Columbia. https://linguistics.ubc.ca/profile/molly-babel/)

Introducció a la llengua general de termes procedents de la comunitat homosexual.

(anglès)

butch	‘(of a woman) very «masculine»; (of a man) macho’
camp	‘a playful appreciation of the ridiculous or kitsch’
come out	‘disclosing one’s homosexuality’
(in the) closet	‘relating to the concealing of one’s homosexuality (or other trait) from public knowledge’

Southerland, R. H. (1997). Language in social contexts. A W. O’Grady, M. Dobrovolsky i M. Aronoff (Ed.), Contemporary linguistics: An introduction (3a ed., p. 509–551). Bedford/St Martin’s.

(català)

Suay, F. i Sanginés, G. (2010). Sortir de l’armari lingüístic: una guia de conducta per a viure en català. Angle Editorial.

«Cal sortir de l’armari dels parkinsonians, com diu l’escriptor Ignasi Mora, afectat també d’aquesta malaltia. No és lògic ni normal que el teu pacient no sàpiga que tens parkinson. I la veritat és que quan l’hi explico, la majoria insisteixen que els operi jo»

Sanchís, I. (2019, 4 de setembre). Cal sortir de l’armari dels parkinsonians. La Vanguardia. https://elblog.parkinsonmaresme.com/archivos/150

Variació relacionada amb el gènere i amb l’orientació sexual

Sociolingüística

La variació en els grups socials

La noció de sociolecte

Variació condicionada per l’origen ètnic

Variació condicionada per l’estatus socioeconòmic

Variació condicionada pel gènere o per l’orientació sexual

Vegeu també