La transcripció fonètica de la parla amb alteracions

L’ampliació de l’Alfabet Fonètic Internacional (extIPA) per a la transcripció de la parla amb alteracions

International Clinical Phonetics and Linguistics Association. (2025). extIPA symbols for disordered speech. Resources, International Clinical Phonetics and Linguistics Association. https://www.icpla.org.uk/resources

Ball, M. J., Howard, S. J. i Miller, K. (2018). Revisions to the extIPA chart. Journal of the International Phonetic Association, 48(2), 155–164. https://doi.org/10.1017/s0025100317000147

Martin J. Ball

(Font de la imatge: Ball, M. J. (s. d.). Martin J. Ball [Perfil a Google Scholar]. Google Scholar. Consultat el 2 de març de 2026, a https://scholar.google.com/citations?user=LbfwhvoAAAAJ)

Sara Howard

(Font de la imatge: Howard, S. (s. d.). Research [Perfil a ResearchGate]. ResearchGate. Consultat el 2 de març de 2026, a https://www.researchgate.net/profile/Sara-Howard-2/research)

Desenvolupament històric de l’AFI ampliat (extIPA)

1990: Proposta d’ampliar l’Alfabet Fonètic Internacional (AFI) per transcriure fonèticament la parla amb alteracions. La proposta va sorgir d’una reunió de l’Associació Fonètica Internacional celebrada a Kiel (Alemanya) l’any 1989 per revisar i actualitzar l’AFI, i es va publicar a Clinical Linguistics & Phonetics, la revista oficial de la International Clinical Phonetics and Linguistics Association (ICPLA).

Duckworth, M., Allen, G., Hardcastle, W. J. i Ball, M. J. (1990). Extensions to the International Phonetic Alphabet for the transcription of atypical speech. Clinical Linguistics & Phonetics, 4(4), 273–280. https://doi.org/10.3109/02699209008985489

2002: Publicació de l’ampliació de l’Alfabet Fonètic Internacional per a la transcripció de la parla amb alteracions (extIPA) revisada el 2002: extIPA symbols for disordered speech (Revised to 2002).

2008: Publicació a la web de l’Associació Fonètica Internacional de l’ampliació de l’Alfabet Fonètic Internacional per a la transcripció de la parla amb alteracions (extIPA) revisada el 2008 i amb copyright del mateix any: extIPA symbols for disordered speech (Revised to 2008).

International Clinical Phonetics and Linguistics Association. (2008). extIPA symbols for disordered speech (Revised to 2008). International Phonetic Association. http://www.internationalphoneticassociation.org/sites/default/files/extIPAChart2008.pdf

2010: Inici de la revisió de la proposta d’ampliació de l’Alfabet Fonètic Internacional per a la transcripció de la parla amb alteracions (extIPA) formulada el 1990, durant el 13è congrés de la International Clinical Phonetics and Linguistics Association (ICPLA) celebrat a Oslo (Noruega).

2015: Publicació a la web de l’Associació Fonètica Internacional de l’ampliació de l’Alfabet Fonètic Internacional per a la transcripció de la parla amb alteracions (extIPA) revisada el 2015 i amb copyright d’aquest mateix any: extIPA symbols for disordered speech (Revised to 2015).

International Clinical Phonetics and Linguistics Association. (2015). extIPA symbols for disordered speech (Revised to 2015). International Phonetic Association. https://www.internationalphoneticassociation.org/sites/default/files/extIPA_2016.pdf

2016: Presentació i aprovació de la proposta d’ampliació de l’Alfabet Fonètic Internacional per a la transcripció de la parla amb alteracions (extIPA) revisada el 2015, durant el 16è congrés de la International Clinical Phonetics and Linguistics Association (ICPLA) celebrat a Halifax (Canadà).

2018: Publicació al Journal of the International Phonetic Association de la descripció i explicació de la taula de símbols de l’extIPA del 2015 aprovada a Halifax el 2016, amb la indicació Revised to 2015 i amb copyright del mateix any.

Ball, M. J., Howard, S. J. i Miller, K. (2018). Revisions to the extIPA chart. Journal of the International Phonetic Association, 48(2), 155–164. https://doi.org/10.1017/s0025100317000147

2021: Publicació a la web de la International Clinical Phonetics and Linguistics Association (ICPLA) de l’ampliació de l’Alfabet Fonètic Internacional per a la transcripció de la parla amb alteracions (extIPA) amb copyright del 2021 després de la incorporació dels símbols de l’extIPA a l’estàndard de codificació de caràcters Unicode.

2024: Aprovació per part del Comité de la International Clinical Phonetics and Linguistics Association (ICPLA) de canvis en tres diacrítics (parcialment desnasalitzat, fuita nasal fricativa i fricció velofaríngia) i publicació a la revista Clinical Linguistics & Phonetics d’una nova versió de la taula de símbols de l’Alfabet Fonètic Internacional ampliat per a la transcripció de la parla amb alteracions (extIPA), amb la indicació Revised to 2024 i amb copyright d’aquest mateix any.

Ball, M. J. (2024). Changes to certain extIPA diacritics. Clinical Linguistics & Phonetics, 38(7), 692–695. https://doi.org/10.1080/02699206.2024.2365205

2025: Publicació a la web de la International Clinical Phonetics and Linguistics Association (ICPLA) de la taula de símbols de l’ampliació de l’Alfabet Fonètic Internacional per a la transcripció de la parla amb alteracions (extIPA) amb copyright del 2025.

Característiques generals de l’AFI ampliat (extIPA)

El que es coneix com a extIPA (extended International Phonetic Alphabet) és una ampliació del conjunt de símbols i de diacrítics de l’Alfabet Fonètic Internacional per a representar les alteracions en la producció de la parla que es troben en el context clínic.

Alfabet Fonètic Internacional ampliat (extIPA).

Mitjançant l’inventari de símbols i de diacrítics inclosos a l’ampliació de l’Alfabet Fonètic Internacional (extIPA) es representen:

Sons que no es troben habitualment a les llengües i per als que no existeixen símbols o diacrítics adequats a l’Alfabet Fonètic Internacional.
Sons que únicament es documenten en la parla amb alteracions, denominats ‘sons atípics’ perquè no es poden produir amb els mecanismes típics de producció de la parla.

«the symbols all denote either articulatory configurations rarely found in natural language (normally where the IPA has no symbol or diacritic to denote them), or articulations that have only been reported in disordered speech, sometimes because the sound or sounds concerned cannot be produced with a typical human speech-production mechanisms» (p. 155–156).

Ball, M. J., Howard, S. J. i Miller, K. (2018). Revisions to the extIPA chart. Journal of the International Phonetic Association, 48(2), 155–164. https://doi.org/10.1017/s0025100317000147

Martin J. Ball

(Font de la imatge: Ball, M. J. (s. d.). Martin J. Ball [Perfil a Google Scholar]. Google Scholar. Consultat el 2 de març de 2026, a https://scholar.google.com/citations?user=LbfwhvoAAAAJ)

Sara Howard

(Font de la imatge: Howard, S. (s. d.). Research [Perfil a ResearchGate]. ResearchGate. Consultat el 2 de març de 2026, a https://www.researchgate.net/profile/Sara-Howard-2/research)

Els sons considerats ‘atípics’ no es donen a les llengües i, per això, no es poden representar mitjançant l’Alfabet Fonètic Internacional.

«we distinguish between disordered speech, which is any kind of disruption to the target speech, and atypical speech, which applies only to those sounds that are not found in natural language. Therefore, disordered speech may cover disruptions at the phonological or phonetic level, and if the latter, may include atypical speech as well as sounds from outside the target system but which are found in other languages» (p. 308).

Ball, M. J. i Müller, N. (2005). Phonetics for communication disorders. Psychology Press.

Martin J. Ball

(Font de la imatge: Ball, M. J. (s. d.). Martin J. Ball [Perfil a Google Scholar]. Google Scholar. Consultat el 2 de març de 2026, a https://scholar.google.com/citations?user=LbfwhvoAAAAJ)

Nicole Müller

(Font de la imatge: Müller, N. (s. d.). Research [Perfil a ResearchGate]. ResearchGate. Consultat el 2 de març de 2026, a https://www.researchgate.net/profile/Nicole-Mueller-2/research)

Per la pròpia naturalesa de les alteracions de la parla, és difícil disposar d’exemples sonors que il·lustrin les realitzacions corresponents als símbols de l’Alfabet Fonètic Internacional ampliat.

Les tres principals fonts d’exemples sonors acompanyats de vídeo són les següents:

Lawson, E., Cleland, J. i Stuart-Smith, J. (2023). extIPA charts. STAR teaching: A speech therapy animation and imaging resource. https://www.seeingspeech.ac.uk/speechstar/extipa-charts/

Khattab, G. i Docherty, G. (2021). Consonants (extIPA symbols). IPA online: Online resources for practical phonetics. https://teaching.ncl.ac.uk/ipa/consonants-extra.html

Setter, J. (2020, 20 de gener). Ext-IPA consonants with labels [Vídeo]. YouTube. https://www.youtube.com/watch?v=0rcOJ7jWnTE

El punt de vista de l’emissor i el punt de vista del receptor en la transcripció fonètica

En una transcripció fonètica es poden considerar dos punts de vista: el de l’emissor i el del receptor.

El punt de vista del receptor es reflecteix en una transcripció fonètica.

El punt de vista de l’emissor es reflecteix en una anàlisi instrumental (per exemple, en una anàlisi acústica).

«we know that sometimes in the analysis of atypical speech production there can be a strong listener consensus which is apparently negated by instrumental analysis. Howard and Heselwood (2011) discuss this phenomenon, arguing that in such cases the listener perspective (as evidenced by transcription) is every bit as important as the speaker perspective (as identified by subsequent instrumental analysis) and that the two forms of analysis should be seen as complementary and of equal value (see also Heselwood, 2009)» (p. 180).

Ball, M. J., Howard, S., Müller, N. i Granese, A. (2013). Data processing: Transcriptional and impressionistic methods. A N. Müller i M. J. Ball (Ed.), Research methods in clinical linguistics and phonetics: A practical guide (p. 177–194). Blackwell.

Martin J. Ball (Font de la imatge: Ball, M. J. (s. d.). Martin J. Ball [Perfil a Google Scholar]. Google Scholar. Consultat el 2 de març de 2026, a https://scholar.google.com/citations?user=LbfwhvoAAAAJ)	Sara Howard (Font de la imatge: Howard, S. (s. d.). Research [Perfil a ResearchGate]. ResearchGate. Consultat el 2 de març de 2026, a https://www.researchgate.net/profile/Sara-Howard-2/research)
Nicole Müller (Font de la imatge: Müller, N. (s. d.). Research [Perfil a ResearchGate]. ResearchGate. Consultat el 2 de març de 2026, a https://www.researchgate.net/profile/Nicole-Mueller-2/research)	Angela Granese (Font de la imatge: Angela Granese, ’06, Accepted into Univ. of Louisiana Ph.D Program. (s. d.). University of South Florida Alumni Association)

El punt de vista de l’emissor i el punt de vista del receptor són complementaris i no s’exclouen mútuament encara que en alguns casos puguin ser contradictoris.

Instrumental and perceptual phonetic analyses: The case for two-tier transcriptions

I: transcripció basada en l’anàlisi instrumental; P: transcripció basada en la percepció de l’investigador.

A l’espectrograma i a la forma d’ona s’observa que a l’enunciat a bit of butter /t/ es realitza sense oclusió i que existeix una continuïtat amb els formants de les vocals que precedeixen i segueixen la consonant; es produeix una disminució de la intensitat i un canvi de la veu modal a la veu cruixidora, i per això a I les realitzacions de /t/ es transcriuen com una vocal [ɪ] (bit) o [ʌ] (butter) amb el diacrític que indica la presència de veu cruixidora i amb les marques que indiquen una intensitat menor que en la resta de l’enunciat. Les realitzacions de /t/, en canvi, es perceben com una oclusió glotal feble, de manera que a P es transcriuen com una oclusiva glotal amb el diacrític que indica una realització sense explosió.

Howard, S. i Heselwood, B. C. (2011). Instrumental and perceptual phonetic analyses: The case for two-tier transcriptions. Clinical Linguistics & Phonetics, 25(11–12), 940–948. https://doi.org/10.3109/02699206.2011.616641

Transcripció en dos nivells complementaris:

Nivell que reflecteix l’anàlisi instrumental, orientat a descriure la producció l’emissor.
Nivell que reflecteix la percepció del transcriptor, orientat a descriure la percepció del receptor.

«We therefore propose two complementary uses for phonetic transcription: one oriented towards the speaker to summarise or annotate instrumental records, and another oriented towards the phonetically trained listener to represent perceptual analysis. In our examples, we present two-tier transcriptions with the instrumental records: one tier expresses an analysis of the instrumental record of the utterance (labelled I), and the other an analysis of the auditory-perceptual experience of hearing the utterance (labelled P)» (p. 941).
«Because they provide qualitatively different kinds of information, neither tier can be used to validate or invalidate the other. Instrumental and perceptual analyses are therefore not competing to represent ‘the truth’ about an utterance. Rather, each is offering a perspective which is inaccessible to the other. — By using a two-tier transcription system in cases where there is a lack of congruence between the instrumental and perceptual data, we enrich our analysis, our understanding of the relationship between speaker and listener, and in the case of atypical speech in the clinical setting, the potential for the analysis to contribute to successful intervention» (p. 948).

Sara Howard

(Font de la imatge: Howard, S. (s. d.). Research [Perfil a ResearchGate]. ResearchGate. Consultat el 2 de març de 2026, a https://www.researchgate.net/profile/Sara-Howard-2/research)

Dificultats i limitacions de la transcripció fonètica

Consonants

Símbols per a representar les consonants a l’Alfabet Fonètic Internacional ampliat (extIPA).

Les caselles en blanc corresponen a:

Sons per als quals ja existeix un símbol a l’Alfabet Fonètic Internacional.
Sons per als quals no existeix un símbol ni a l’Alfabet Fonètic Internacional ni a la seva versió ampliada (extIPA).

Les caselles en gris corresponen a sons que es consideren articulatòriament impossibles.

Modes d’articulació

A l’Alfabet Fonètic Internacional ampliat (extIPA) es consideren nou modes d’articulació: oclusiu, nasal, ròtic múltiple, fricatiu central, fricatiu lateral, fricatiu lateral+central, fricatiu nasal, aproximant lateral i percussiu.

Modes d’articulació a l’Alfabet Fonètic Internacional ampliat (extIPA).

Els modes d’articulació a l’Alfabet Fonètic Internacional

Oclusiu

El mode d’articulació oclusiu implica un tancament complet dels dos articuladors que impedeix totalment el pas de l’aire.

L’ampliació de l’Alfabet Fonètic Internacional (extIPA) inclou símbols per a representar consonants oclusives labiodentals, labioalveolars, dentolabials, linguolabials, interdentals i faríngies superiors, tant sordes com sonores.

Símbols per a representar les consonants oclusives a l’Alfabet Fonètic Internacional ampliat (extIPA).

Consonants oclusives incloses a l’ampliació de l’Alfabet Fonètic Internacional (extIPA).

Setter, J. (2020, 20 de gener). Ext-IPA consonants with labels [Vídeo]. YouTube. https://www.youtube.com/watch?v=0rcOJ7jWnTE

El mode d’articulació oclusiu a l’Alfabet Fonètic Internacional

Nasal

El mode d’articulació nasal es produeix quan es dona un descens del vel del paladar (paladar tou) que permet el pas total o parcial de l’aire a la cavitat nasal.

Mitjançant l’ampliació de l’Alfabet Fonètic Internacional (extIPA) es poden representar consonants nasals labioalveolars, dentolabials, linguolabials i interdentals, tant sonores com ensordides.

Símbols per a representar les consonants nasals a l’Alfabet Fonètic Internacional ampliat (extIPA).

Consonants nasals incloses a l’ampliació de l’Alfabet Fonètic Internacional (extIPA).

Setter, J. (2020, 20 de gener). Ext-IPA consonants with labels [Vídeo]. YouTube. https://www.youtube.com/watch?v=0rcOJ7jWnTE

El mode d’articulació nasal a l’Alfabet Fonètic Internacional

Ròtic múltiple

En el sons ròtics múltiples un articulador entra en contacte repetit amb l’altre.

Les consonants ròtiques múltiples també es poden descriure com a ‘vibrants’.

A l’ampliació de l’Alfabet Fonètic Internacional s’inclouen símbols per a representar consonants ròtiques múltiples linguolabials i interdentals sonores i velofaríngies tant sordes com sonoritzades.

Símbols per a representar les consonants ròtiques múltiples a l’Alfabet Fonètic Internacional ampliat (extIPA).

Consonants ròtiques múltiples incloses a l’ampliació de l’Alfabet Fonètic Internacional (extIPA).

Setter, J. (2020, 20 de gener). Ext-IPA consonants with labels [Vídeo]. YouTube. https://www.youtube.com/watch?v=0rcOJ7jWnTE

El mode d’articulació ròtic múltiple a l’Alfabet Fonètic Internacional

Fricatiu central

En els sons fricatius centrals es dona una constricció dels articuladors que produeix una turbulència (fricció) quan l’aire passa pel centre de la cavitat bucal.

L’ampliació de l’Alfabet Fonètic Internacional (extIPA) permet representar consonants fricatives centrals labioalveolars, dentolabials, bidentals, linguolabials, interdentals i alveolars, tant sordes com sonores, a més de velofaríngies sordes i sonoritzades.

Símbols per a representar les consonants fricatives centrals a l’Alfabet Fonètic Internacional ampliat (extIPA).

Consonants fricatives centrals incloses a l’ampliació de l’Alfabet Fonètic Internacional (extIPA).

Setter, J. (2020, 20 de gener). Ext-IPA consonants with labels [Vídeo]. YouTube. https://www.youtube.com/watch?v=0rcOJ7jWnTE

El mode d’articulació fricatiu a l’Alfabet Fonètic Internacional

El mode d’articulació central a l’Alfabet Fonètic Internacional

Fricatiu lateral

En els sons fricatius laterals es troba una sortida de l’aire que produeix una turbulència (fricció) a l’espai que es crea al voltant dels dos costats de la llengua.

Mitjançant l’ampliació de l’Alfabet Fonètic Internacional es poden representar consonants fricatives laterals linguolabials, interdentals i retroflexes, tant sordes com sonores, i també palatals i velars sordes i sonoritzades.

Símbols per a representar les consonants fricatives laterals a l’Alfabet Fonètic Internacional ampliat (extIPA).

El mode d’articulació fricatiu a l’Alfabet Fonètic Internacional

El mode d’articulació lateral a l’Alfabet Fonètic Internacional

Fricatiu lateral+central

En els sons fricatius que són simultàniament laterals i centrals, la turbulència pròpia de la sortida de l’aire (fricció) es produeix simultàniament en dos canals: un canal estret en forma de solc al centre de la cavitat bucal i el canal que es crea al voltant dels costats de la llengua.

«fricative articulations where there is both a central and a separate lateral gap for air to escape with friction» (p. 156).

Ball, M. J., Howard, S. J. i Miller, K. (2018). Revisions to the extIPA chart. Journal of the International Phonetic Association, 48(2), 155–164. https://doi.org/10.1017/s0025100317000147

Martin J. Ball

(Font de la imatge: Ball, M. J. (s. d.). Martin J. Ball [Perfil a Google Scholar]. Google Scholar. Consultat el 2 de març de 2026, a https://scholar.google.com/citations?user=LbfwhvoAAAAJ)

Sara Howard

(Font de la imatge: Howard, S. (s. d.). Research [Perfil a ResearchGate]. ResearchGate. Consultat el 2 de març de 2026, a https://www.researchgate.net/profile/Sara-Howard-2/research)

L’ampliació de l’Alfabet Fonètic Internacional (extIPA) permet representar consonants fricatives simultàniament centrals i laterals articulades a la zona alveolar, tant sordes com sonores.

Símbols per a representar les consonants fricatives laterals+centrals a l’Alfabet Fonètic Internacional ampliat (extIPA).

Consonants fricatives laterals+centrals incloses a l’ampliació de l’Alfabet Fonètic Internacional (extIPA).

Setter, J. (2020, 20 de gener). Ext-IPA consonants with labels [Vídeo]. YouTube. https://www.youtube.com/watch?v=0rcOJ7jWnTE

«Other features of disordered speech that come under the heading of manner of articulation include ‘lateralized-s’ and ‘lateralized-z’. The symbols for these —[ʪ] and [ʫ], respectively— stand for articulations where there is both central and lateral release of friction, and sounds of this type occur relatively often with disordered child speech» (p. 41).

Ball, M. J. (1993). Phonetics for speech pathology (2a ed.). Whurr.

Martin J. Ball

(Font de la imatge: Ball, M. J. (s. d.). Martin J. Ball [Perfil a Google Scholar]. Google Scholar. Consultat el 2 de març de 2026, a https://scholar.google.com/citations?user=LbfwhvoAAAAJ)

El mode d’articulació fricatiu a l’Alfabet Fonètic Internacional

El mode d’articulació lateral a l’Alfabet Fonètic Internacional

El mode d’articulació central a l’Alfabet Fonètic Internacional

Fricatiu nasal

Els sons fricatius nasals es caracteritzen per la presència d’una fricció audible que es produeix a la cavitat nasal a causa d’un flux turbulent d’aire (que no és equivalent a la ressonància nasal) creat per una insuficiència velofaríngia.

«stops produced with audible friction through the nasal cavity, and are characteristics of speakers with various types of velopharyngeal insufficiency» (p. 156).

Ball, M. J., Howard, S. J. i Miller, K. (2018). Revisions to the extIPA chart. Journal of the International Phonetic Association, 48(2), 155–164. https://doi.org/10.1017/s0025100317000147

Martin J. Ball

(Font de la imatge: Ball, M. J. (s. d.). Martin J. Ball [Perfil a Google Scholar]. Google Scholar. Consultat el 2 de març de 2026, a https://scholar.google.com/citations?user=LbfwhvoAAAAJ)

Sara Howard

(Font de la imatge: Howard, S. (s. d.). Research [Perfil a ResearchGate]. ResearchGate. Consultat el 2 de març de 2026, a https://www.researchgate.net/profile/Sara-Howard-2/research)

Mitjançant l’ampliació de l’Alfabet Fonètic Internacional (extIPA) es poden representar consonants fricatives nasals bilabials, labiodentals, alveolars, retroflexes, palatals i velars, tant sonores com ensordides.

Símbols per a representar les consonants fricatives nasals a l’Alfabet Fonètic Internacional ampliat (extIPA).

Consonants fricatives nasals incloses a l’ampliació de l’Alfabet Fonètic Internacional (extIPA).

Setter, J. (2020, 20 de gener). Ext-IPA consonants with labels [Vídeo]. YouTube. https://www.youtube.com/watch?v=0rcOJ7jWnTE

Consonant fricativa nasal alveolar [n͛].

Ball, M. J. i Müller, N. (2005). Phonetics for communication disorders. Psychology Press.

Consonant fricativa nasal alveolar [n͛].

Forma d’ona, espectrograma, corba melòdica (en blau) i corba d’intensitat (en verd) obtinguts mitjançant el programa Praat a partir de l’enregistrament recollit a Ball, M. J. i Müller, N. (2005). Phonetics for communication disorders. Psychology Press.

Les produccions canòniques esperades correspondrien, en certs casos, a consonants fricatives orals, tot i que la fricció nasal es pot donar en intentar produir consonants com les oclusives nasals.

«Nareal fricatives may be produced by speakers with a cleft palate in an attempt to make normal fricatives» (p. 312).

Ball, M. J. i Müller, N. (2005). Phonetics for communication disorders. Psychology Press.

Martin J. Ball

(Font de la imatge: Ball, M. J. (s. d.). Martin J. Ball [Perfil a Google Scholar]. Google Scholar. Consultat el 2 de març de 2026, a https://scholar.google.com/citations?user=LbfwhvoAAAAJ)

Nicole Müller

(Font de la imatge: Müller, N. (s. d.). Research [Perfil a ResearchGate]. ResearchGate. Consultat el 2 de març de 2026, a https://www.researchgate.net/profile/Nicole-Mueller-2/research)

El mode d’articulació fricatiu a l’Alfabet Fonètic Internacional

El mode d’articulació nasal a l’Alfabet Fonètic Internacional

Aproximant lateral

En les consonants aproximants laterals la sortida de l’aire es realitza pels dos costats de la cavitat bucal sense que es produeixi una fricció.

L’ampliació de l’Alfabet Fonètic Internacional (extIPA) permet representar consonants aproximants laterals linguolabials i interdentals sonores.

Símbols per a representar les consonants aproximants laterals a l’Alfabet Fonètic Internacional ampliat (extIPA).

Consonants aproximants laterals incloses a l’ampliació de l’Alfabet Fonètic Internacional (extIPA).

Setter, J. (2020, 20 de gener). Ext-IPA consonants with labels [Vídeo]. YouTube. https://www.youtube.com/watch?v=0rcOJ7jWnTE

El mode d’articulació aproximant a l’Alfabet Fonètic Internacional

El mode d’articulació lateral a l’Alfabet Fonètic Internacional

Percussiu

En el mode d’articulació percussiu els llavis o les dents superiors i inferiors entren en contacte de manera ràpida produint un so breu i abrupte. La glotis es manté tancada, de manera que la font del so es troba en els mateixos articuladors: els llavis o les dents.

«Percussive as a manner of articulation is considered separate from, for example, the tap or flap category, in that the former requires a much harder striking together of the articulators, and the sound produced is mainly derived from this striking action» (p. 95).

Ball, M. J. (1998). On percussives. Journal of the International Phonetic Association, 28(1–2), 95–98. https://doi.org/10.1017/S0025100300006289

Martin J. Ball

(Font de la imatge: Ball, M. J. (s. d.). Martin J. Ball [Perfil a Google Scholar]. Google Scholar. Consultat el 2 de març de 2026, a https://scholar.google.com/citations?user=LbfwhvoAAAAJ)

Mitjançant l’ampliació de l’Alfabet Fonètic Internacional (extIPA) es poden representar consonants percussives bilabials i bidentals sordes.

Símbols per a representar les consonants percussives a l’Alfabet Fonètic Internacional ampliat (extIPA).

Consonants percussives incloses a l’ampliació de l’Alfabet Fonètic Internacional (extIPA).

Setter, J. (2020, 20 de gener). Ext-IPA consonants with labels [Vídeo]. YouTube. https://www.youtube.com/watch?v=0rcOJ7jWnTE

«Percussives are sounds produced by the striking together of two rigid articulators. Examples found in disordered speech are restricted to the upper and lower teeth, and the upper and lower lips (made semi-rigid by muscular effort)» (p. 156).

Ball, M. J., Howard, S. J. i Miller, K. (2018). Revisions to the extIPA chart. Journal of the International Phonetic Association, 48(2), 155–164. https://doi.org/10.1017/s0025100317000147

Martin J. Ball

(Font de la imatge: Ball, M. J. (s. d.). Martin J. Ball [Perfil a Google Scholar]. Google Scholar. Consultat el 2 de març de 2026, a https://scholar.google.com/citations?user=LbfwhvoAAAAJ)

Sara Howard

(Font de la imatge: Howard, S. (s. d.). Research [Perfil a ResearchGate]. ResearchGate. Consultat el 2 de març de 2026, a https://www.researchgate.net/profile/Sara-Howard-2/research)

Contrast entre una consonant percussiva bilabial [ʬ] i una consonant percussiva bidental [ʭ].

Ball, M. J. i Müller, N. (2005). Phonetics for communication disorders. Psychology Press.

Contrast entre una consonant percussiva bilabial i una consonant percussiva bidental

Contrast entre una consonant percussiva bilabial [ʬ] i una consonant percussiva bidental [ʭ].

Zones d’articulació

A l’Alfabet Fonètic Internacional ampliat (extIPA) es consideren 13 zones o llocs d’articulació: bilabial, labiodental, labioalveolar, dentolabial, bidental, linguolabial, interdental, alveolar, retroflex, palatal, velar, velofaringi i faringi superior.

Zones d’articulació a l’Alfabet Fonètic Internacional ampliat (extIPA).

Les zones d’articulació a l’Alfabet Fonètic Internacional

Bilabial

En els sons bilabials es produeix un contacte entre el llavi superior i el llavi inferior.

Símbols per a representar les consonants bilabials a l’Alfabet Fonètic Internacional ampliat (extIPA).

A la zona d’articulació bilabial es produeixen consonants fricatives nasals sonores i ensordides i consonants percussives sordes.

Consonant fricativa nasal bilabial ensordida [m̥͛].

Lawson, E., Cleland, J. i Stuart-Smith, J. (2023). extIPA charts. STAR teaching: A speech therapy animation and imaging resource. https://www.seeingspeech.ac.uk/speechstar/extipa-charts/

Consonant fricativa nasal bilabial sonora [m͛].

Lawson, E., Cleland, J. i Stuart-Smith, J. (2023). extIPA charts. STAR teaching: A speech therapy animation and imaging resource. https://www.seeingspeech.ac.uk/speechstar/extipa-charts/

Consonant percussiva bilabial sorda [ʬ].

Lawson, E., Cleland, J. i Stuart-Smith, J. (2023). extIPA charts. STAR teaching: A speech therapy animation and imaging resource. https://www.seeingspeech.ac.uk/speechstar/extipa-charts/

La zona d’articulació bilabial a l’Alfabet Fonètic Internacional

Labiodental

Les consonants labiodentals es realitzen amb un contacte entre el llavi inferior i les dents incisives superiors.

Símbols per a representar les consonants labiodentals a l’Alfabet Fonètic Internacional ampliat (extIPA).

A la zona d’articulació labiodental es troben consonants oclusives sordes i sonores i consonants fricatives nasals sonores i ensordides.

Consonant oclusiva labiodental sorda [p̪].

Lawson, E., Cleland, J. i Stuart-Smith, J. (2023). extIPA charts. STAR teaching: A speech therapy animation and imaging resource. https://www.seeingspeech.ac.uk/speechstar/extipa-charts/

Consonant oclusiva labiodental sonora [b̪].

Lawson, E., Cleland, J. i Stuart-Smith, J. (2023). extIPA charts. STAR teaching: A speech therapy animation and imaging resource. https://www.seeingspeech.ac.uk/speechstar/extipa-charts/

Consonant fricativa nasal labiodental ensordida [ɱ̥͛].

Lawson, E., Cleland, J. i Stuart-Smith, J. (2023). extIPA charts. STAR teaching: A speech therapy animation and imaging resource. https://www.seeingspeech.ac.uk/speechstar/extipa-charts/

Consonant fricativa nasal labiodental sonora [ɱ͛].

Lawson, E., Cleland, J. i Stuart-Smith, J. (2023). extIPA charts. STAR teaching: A speech therapy animation and imaging resource. https://www.seeingspeech.ac.uk/speechstar/extipa-charts/

Les oclusives labiodentals correspondrien a la producció canònica esperada de consonants oclusives bilabials o de consonants fricatives labiodentals.

La zona d’articulació labiodental a l’Alfabet Fonètic Internacional

Labioalveolar

El llavi inferior es desplaça cap a l’interior de la cavitat bucal i es produeix un contacte o una constricció entre el llavi inferior i la zona alveolar.

Símbols per a representar les consonants labioalveolars a l’Alfabet Fonètic Internacional ampliat (extIPA).

A la zona d’articulació labioalveolar es produeixen consonants oclusives sordes i sonores, consonants nasals sonores i ensordides i consonants fricatives centrals sordes i sonores.

Consonant oclusiva labioalveolar sorda [p͇].

Lawson, E., Cleland, J. i Stuart-Smith, J. (2023). extIPA charts. STAR teaching: A speech therapy animation and imaging resource. https://www.seeingspeech.ac.uk/speechstar/extipa-charts/

Consonant oclusiva labioalveolar sonora [b͇].

Lawson, E., Cleland, J. i Stuart-Smith, J. (2023). extIPA charts. STAR teaching: A speech therapy animation and imaging resource. https://www.seeingspeech.ac.uk/speechstar/extipa-charts/

Consonant nasal labioalveolar ensordida [m͇̊].

Lawson, E., Cleland, J. i Stuart-Smith, J. (2023). extIPA charts. STAR teaching: A speech therapy animation and imaging resource. https://www.seeingspeech.ac.uk/speechstar/extipa-charts/

Consonant nasal labioalveolar sonora [m͇].

Lawson, E., Cleland, J. i Stuart-Smith, J. (2023). extIPA charts. STAR teaching: A speech therapy animation and imaging resource. https://www.seeingspeech.ac.uk/speechstar/extipa-charts/

Consonant fricativa central labioalveolar sorda [f͇].

Lawson, E., Cleland, J. i Stuart-Smith, J. (2023). extIPA charts. STAR teaching: A speech therapy animation and imaging resource. https://www.seeingspeech.ac.uk/speechstar/extipa-charts/

Consonant fricativa central labioalveolar sonora [v͇].

Lawson, E., Cleland, J. i Stuart-Smith, J. (2023). extIPA charts. STAR teaching: A speech therapy animation and imaging resource. https://www.seeingspeech.ac.uk/speechstar/extipa-charts/

Les produccions canòniques esperades correspondrien a consonants bilabials i a consonants labiodentals.

«Labioalveolar sounds involve the lower lip, as the active articulator, and the alveolar ridge as the passive articulator. It is probably immediately apparent that such sounds are somewhat awkward to produce for speakers who have a full upper dentition. They are more likely to be used by speakers who are missing at least the central teeth of the upper dental arch. For example, children who lose both of their upper incisor simultaneously may, for a short period of time, realize labioalveolar fricatives» (p. 74).

Hewlett, N. i Beck, J. (2006). An introduction to the science of phonetics. Routledge. https://doi.org/10.4324/9780203053867

Nigel Hewlett

(Font de la imatge: Centre for Speech Technology Research. (s. d.). CSTR & SSRC staff involved with EdSST. Edinburgh Speech Science and Technology. https://www.cstr.ed.ac.uk/edsst/people/)

Janet Beck

(Font de la imatge: Queen Margaret University. (2021). Celebrating 75 years of speech at QMU. QMYOU Magazine, 88. https://www.qmu.ac.uk/alumni-and-friends/magazine/celebrating-75-years-of-speech-at-qmu/)

Dentolabial

Aproximació o contacte de les dents incisives inferiors amb el llavi superior.

Símbols per a representar les consonants dentolabials a l’Alfabet Fonètic Internacional ampliat (extIPA).

Articulació dentolabial.

Ball, M. J. i Müller, N. (2005). Phonetics for communication disorders. Psychology Press

A la zona d’articulació dentolabial es donen consonants oclusives sordes i sonores, consonants nasals sonores i ensordides i consonants fricatives centrals sordes i sonores.

Consonant oclusiva dentolabial sorda [p͆].

Lawson, E., Cleland, J. i Stuart-Smith, J. (2023). extIPA charts. STAR teaching: A speech therapy animation and imaging resource. https://www.seeingspeech.ac.uk/speechstar/extipa-charts/

Consonant oclusiva dentolabial sonora [b͆].

Lawson, E., Cleland, J. i Stuart-Smith, J. (2023). extIPA charts. STAR teaching: A speech therapy animation and imaging resource. https://www.seeingspeech.ac.uk/speechstar/extipa-charts/

Consonant nasal dentolabial ensordida [m̥͆].

Lawson, E., Cleland, J. i Stuart-Smith, J. (2023). extIPA charts. STAR teaching: A speech therapy animation and imaging resource. https://www.seeingspeech.ac.uk/speechstar/extipa-charts/

Consonant nasal dentolabial sonora [m͆].

Lawson, E., Cleland, J. i Stuart-Smith, J. (2023). extIPA charts. STAR teaching: A speech therapy animation and imaging resource. https://www.seeingspeech.ac.uk/speechstar/extipa-charts/

Consonant fricativa central dentolabial sorda [f͆].

Lawson, E., Cleland, J. i Stuart-Smith, J. (2023). extIPA charts. STAR teaching: A speech therapy animation and imaging resource. https://www.seeingspeech.ac.uk/speechstar/extipa-charts/

Consonant fricativa central dentolabial sonora [v͆].

Lawson, E., Cleland, J. i Stuart-Smith, J. (2023). extIPA charts. STAR teaching: A speech therapy animation and imaging resource. https://www.seeingspeech.ac.uk/speechstar/extipa-charts/

La zona d’articulació dentolabial també es descriu com a ‘labiodental invers’.

«Dentolabial articulations involve the upper lip against the upper edge of the lower teeth (the term ‘reverse labiodental’ is also found, see PRDS 1980), and are denoted with the dental diacritic placed above the relevant symbol» (p. 156).

Ball, M. J., Howard, S. J. i Miller, K. (2018). Revisions to the extIPA chart. Journal of the International Phonetic Association, 48(2), 155–164. https://doi.org/10.1017/s0025100317000147

Martin J. Ball

(Font de la imatge: Ball, M. J. (s. d.). Martin J. Ball [Perfil a Google Scholar]. Google Scholar. Consultat el 2 de març de 2026, a https://scholar.google.com/citations?user=LbfwhvoAAAAJ)

Sara Howard

(Font de la imatge: Howard, S. (s. d.). Research [Perfil a ResearchGate]. ResearchGate. Consultat el 2 de març de 2026, a https://www.researchgate.net/profile/Sara-Howard-2/research)

El gest articulatori per a la producció d’una consonant dentolabial requereix un cert grau d’avançament del maxil·lar inferior (mandíbula).

Contrast entre consonants oclusives, nasals i fricatives labiodentals i consonants oclusives, nasals i fricatives dentolabials.

Ball, M. J. i Müller, N. (2005). Phonetics for communication disorders. Psychology Press.

Contrast entre una consonant oclusiva sorda labiodental i una consonant oclusiva sorda dentolabial

Contrast entre una consonant oclusiva labiodental sorda [p̪] i una consonant oclusiva dentolabial sorda [p͆].

Contrast entre una consonant oclusiva sonora labiodental i una consonant oclusiva sonora dentolabial

Contrast entre una consonant oclusiva labiodental sonora [b̪] i una consonant oclusiva dentolabial sonora [b͆].

Contrast entre una consonant nasal labiodental i una consonant nasal dentolabial

Contrast entre una consonant nasal labiodental [ɱ] i una consonant nasal dentolabial [m͆].

Contrast entre una consonant fricativa labiodental i una consonant fricativa dentolabials

Contrast entre una consonant fricativa labiodental sorda [f] i una consonant fricativa dentolabial sorda [f͆].

Bidental

So articulat mitjançant un contacte entre les dents incisives superiors i les inferiors o produït per una fricció resultant del pas de l’aire entre les dents.

Símbols per a representar les consonants bidentals a l’Alfabet Fonètic Internacional ampliat (extIPA).

Articulació bidental.

Ball, M. J. i Müller, N. (2005). Phonetics for communication disorders. Psychology Press.

A la zona d’articulació bidental es produeixen consonants fricatives sordes i sonores i consonants percussives sordes.

Consonant fricativa central bidental sorda [h̪͆].

Lawson, E., Cleland, J. i Stuart-Smith, J. (2023). extIPA charts. STAR teaching: A speech therapy animation and imaging resource. https://www.seeingspeech.ac.uk/speechstar/extipa-charts/

Consonant fricativa central bidental sonora [ɦ̪͆].

Lawson, E., Cleland, J. i Stuart-Smith, J. (2023). extIPA charts. STAR teaching: A speech therapy animation and imaging resource. https://www.seeingspeech.ac.uk/speechstar/extipa-charts/

Consonant percussiva bidental sorda [ʭ].

Lawson, E., Cleland, J. i Stuart-Smith, J. (2023). extIPA charts. STAR teaching: A speech therapy animation and imaging resource. https://www.seeingspeech.ac.uk/speechstar/extipa-charts/

«Bidental articulations involve either the percussive striking of the upper and lower teeth (transcribed by two dental diacritics one above the other operating as a single symbol), or friction through clenched teeth (glottal fricative symbols with the dental diacritic above and below)» (p. 158).

Ball, M. J., Howard, S. J. i Miller, K. (2018). Revisions to the extIPA chart. Journal of the International Phonetic Association, 48(2), 155–164. https://doi.org/10.1017/s0025100317000147

Martin J. Ball

(Font de la imatge: Ball, M. J. (s. d.). Martin J. Ball [Perfil a Google Scholar]. Google Scholar. Consultat el 2 de març de 2026, a https://scholar.google.com/citations?user=LbfwhvoAAAAJ)

Sara Howard

(Font de la imatge: Howard, S. (s. d.). Research [Perfil a ResearchGate]. ResearchGate. Consultat el 2 de març de 2026, a https://www.researchgate.net/profile/Sara-Howard-2/research)

En les consonants fricatives bidentals l’aire surt per una obertura estreta que es crea entre les dents incisives superiors i les inferiors.

En les consonants percussives bidentals les dents incisives superiors i les inferiors s’ajunten de mode percussiu.

Contrast entre una consonant percussiva bilabial [ʬ] i una consonant percussiva bidental [ʭ].

Ball, M. J. i Müller, N. (2005). Phonetics for communication disorders. Psychology Press.

Contrast entre una consonant percussiva bilabial [ʬ] i una consonant percussiva bidental [ʭ]

Linguolabial

Contacte o constricció entre l’àpex o la làmina de la llengua i el centre del llavi superior.

Símbols per a representar les consonants linguolabials a l’Alfabet Fonètic Internacional ampliat (extIPA).

Articulació linguolabial.

Ball, M. J. i Müller, N. (2005). Phonetics for communication disorders. Psychology Press.

A la zona d’articulació linguolabial es donen consonants oclusives sordes i sonores, consonants nasals sonores i ensordides, consonants ròtiques múltiples sonores, consonants fricatives centrals sordes i sonores, consonants fricatives laterals sordes i sonores i consonants aproximants laterals sonores.

Consonant oclusiva linguolabial sorda [t̼].

Lawson, E., Cleland, J. i Stuart-Smith, J. (2023). extIPA charts. STAR teaching: A speech therapy animation and imaging resource. https://www.seeingspeech.ac.uk/speechstar/extipa-charts/

Consonant oclusiva linguolabial sonora [d̼].

Lawson, E., Cleland, J. i Stuart-Smith, J. (2023). extIPA charts. STAR teaching: A speech therapy animation and imaging resource. https://www.seeingspeech.ac.uk/speechstar/extipa-charts/

Consonant nasal linguolabial ensordida [n̼̊].

Lawson, E., Cleland, J. i Stuart-Smith, J. (2023). extIPA charts. STAR teaching: A speech therapy animation and imaging resource. https://www.seeingspeech.ac.uk/speechstar/extipa-charts/

Consonant nasal linguolabial sonora [n̼].

Lawson, E., Cleland, J. i Stuart-Smith, J. (2023). extIPA charts. STAR teaching: A speech therapy animation and imaging resource. https://www.seeingspeech.ac.uk/speechstar/extipa-charts/

Consonant ròtica múltiple linguolabial sonora [r̼].

Lawson, E., Cleland, J. i Stuart-Smith, J. (2023). extIPA charts. STAR teaching: A speech therapy animation and imaging resource. https://www.seeingspeech.ac.uk/speechstar/extipa-charts/

Consonant fricativa central linguolabial sorda [θ̼].

Lawson, E., Cleland, J. i Stuart-Smith, J. (2023). extIPA charts. STAR teaching: A speech therapy animation and imaging resource. https://www.seeingspeech.ac.uk/speechstar/extipa-charts/

Consonant fricativa central linguolabial sonora [ð̼].

Lawson, E., Cleland, J. i Stuart-Smith, J. (2023). extIPA charts. STAR teaching: A speech therapy animation and imaging resource. https://www.seeingspeech.ac.uk/speechstar/extipa-charts/

Consonant fricativa lateral linguolabial sorda [ɬ̼].

Lawson, E., Cleland, J. i Stuart-Smith, J. (2023). extIPA charts. STAR teaching: A speech therapy animation and imaging resource. https://www.seeingspeech.ac.uk/speechstar/extipa-charts/

Consonant fricativa lateral linguolabial sonora [ɮ̼].

Lawson, E., Cleland, J. i Stuart-Smith, J. (2023). extIPA charts. STAR teaching: A speech therapy animation and imaging resource. https://www.seeingspeech.ac.uk/speechstar/extipa-charts/

Consonant aproximant lateral linguolabial sonora [l̼].

Lawson, E., Cleland, J. i Stuart-Smith, J. (2023). extIPA charts. STAR teaching: A speech therapy animation and imaging resource. https://www.seeingspeech.ac.uk/speechstar/extipa-charts/

«Linguolabial articulations involve the tongue tip placed at the centre of the upper lip» (p. 156).

Ball, M. J., Howard, S. J. i Miller, K. (2018). Revisions to the extIPA chart. Journal of the International Phonetic Association, 48(2), 155–164. https://doi.org/10.1017/s0025100317000147

Martin J. Ball

(Font de la imatge: Ball, M. J. (s. d.). Martin J. Ball [Perfil a Google Scholar]. Google Scholar. Consultat el 2 de març de 2026, a https://scholar.google.com/citations?user=LbfwhvoAAAAJ)

Sara Howard

(Font de la imatge: Howard, S. (s. d.). Research [Perfil a ResearchGate]. ResearchGate. Consultat el 2 de març de 2026, a https://www.researchgate.net/profile/Sara-Howard-2/research)

Les consonants linguolabials es poden produir amb diversos graus d’avançament de la llengua.

Contrasts entre consonants oclusives, nasals i laterals alveolars i consonants oclusives, nasals i laterals linguolabials.

Ball, M. J. i Müller, N. (2005). Phonetics for communication disorders. Psychology Press.

Contrast entre una consonant oclusiva alveolar i una consonant oclusiva linguolabial

Contrast entre una consonant oclusiva alveolar [t] i una consonant oclusiva linguolabial [t̼].

Contrast entre una consonant oclusiva aspirada alveolar i una consonant oclusiva aspirada linguolabial

Contrast entre una consonant oclusiva aspirada alveolar [tʰ] i una consonant oclusiva aspirada linguolabial [t̼ʰ].

Contrast entre una consonant nasal alveolar i una consonant nasal linguolabial

Contrast entre una consonant nasal alveolar [n] i una consonant nasal linguolabial [n̼].

Contrast entre una consonant lateral alveolar i una consonant lateral linguolabial

Contrast entre una consonant lateral alveolar [l] i una consonant lateral linguolabial [l̼].

Contrast entre consonants fricatives dentals i consonants fricatives linguolabials.

Ball, M. J. i Müller, N. (2005). Phonetics for communication disorders. Psychology Press.

Contrast entre una consonant fricativa dental sorda i una consonant fricativa linguolabial sorda

Contrast entre una consonant fricativa dental sorda [θ] i una consonant fricativa linguolabial sorda [θ̼].

Contrast entre una consonant fricativa dental sonora i una consonant fricativa linguolabial sonora

Contrast entre una consonant fricativa dental sonora [ð] i una consonant fricativa linguolabial sonora [ð̼].

«may occur in young children where there is any exaggeration of the common tendency to front the tongue during speech» (p. 74).

Hewlett, N. i Beck, J. (2006). An introduction to the science of phonetics. Routledge. https://doi.org/10.4324/9780203053867

Nigel Hewlett

(Font de la imatge: Centre for Speech Technology Research. (s. d.). CSTR & SSRC staff involved with EdSST. Edinburgh Speech Science and Technology. https://www.cstr.ed.ac.uk/edsst/people/)

Janet Beck

Interdental

En les consonants interdentals l’àpex, la làmina o fins i tot la part anterior del cos de la llengua (el predors) se situen entre les dents incisives superiors i les inferiors.

Símbols per a representar les consonants interdentals a l’Alfabet Fonètic Internacional ampliat (extIPA).

A la zona d’articulació interdental es produeixen consonants oclusives sordes i sonores, consonants nasals sonores i ensordides, consonants ròtiques múltiples sonores, consonants fricatives centrals sordes i sonores, consonants fricatives laterals sordes i sonores i consonants aproximants laterals sonores.

Consonant oclusiva interdental sorda [t̪͆].

Lawson, E., Cleland, J. i Stuart-Smith, J. (2023). extIPA charts. STAR teaching: A speech therapy animation and imaging resource. https://www.seeingspeech.ac.uk/speechstar/extipa-charts/

Consonant oclusiva interdental sonora [d̪͆].

Lawson, E., Cleland, J. i Stuart-Smith, J. (2023). extIPA charts. STAR teaching: A speech therapy animation and imaging resource. https://www.seeingspeech.ac.uk/speechstar/extipa-charts/

Consonant nasal interdental ensordida [n̪̥͆].

Lawson, E., Cleland, J. i Stuart-Smith, J. (2023). extIPA charts. STAR teaching: A speech therapy animation and imaging resource. https://www.seeingspeech.ac.uk/speechstar/extipa-charts/

Consonant nasal interdental sonora [n̪͆].

Lawson, E., Cleland, J. i Stuart-Smith, J. (2023). extIPA charts. STAR teaching: A speech therapy animation and imaging resource. https://www.seeingspeech.ac.uk/speechstar/extipa-charts/

Consonant fricativa interdental sorda [θ̪͆].

Lawson, E., Cleland, J. i Stuart-Smith, J. (2023). extIPA charts. STAR teaching: A speech therapy animation and imaging resource. https://www.seeingspeech.ac.uk/speechstar/extipa-charts/

Consonant fricativa interdental sonora [ð̪͆].

Lawson, E., Cleland, J. i Stuart-Smith, J. (2023). extIPA charts. STAR teaching: A speech therapy animation and imaging resource. https://www.seeingspeech.ac.uk/speechstar/extipa-charts/

Consonant fricativa lateral interdental sorda [ɬ̪͆].

Lawson, E., Cleland, J. i Stuart-Smith, J. (2023). extIPA charts. STAR teaching: A speech therapy animation and imaging resource. https://www.seeingspeech.ac.uk/speechstar/extipa-charts/

Consonant fricativa lateral interdental sonora [ɮ̪͆].

Lawson, E., Cleland, J. i Stuart-Smith, J. (2023). extIPA charts. STAR teaching: A speech therapy animation and imaging resource. https://www.seeingspeech.ac.uk/speechstar/extipa-charts/

Consonant aproximant lateral interdental sonora [l̪͆].

Lawson, E., Cleland, J. i Stuart-Smith, J. (2023). extIPA charts. STAR teaching: A speech therapy animation and imaging resource. https://www.seeingspeech.ac.uk/speechstar/extipa-charts/

En les alteracions de la producció de la parla les consonants interdentals s’articulen amb un major grau d’avançament lingual que el que es troba en la parla sense trastorns.

«Interdental articulations are understood here to denote those where the tongue tip protrudes visibly between the upper and lower teeth, and are transcribed using the dental diacritic both above and below the symbol» (p. 156–157).

Ball, M. J., Howard, S. J. i Miller, K. (2018). Revisions to the extIPA chart. Journal of the International Phonetic Association, 48(2), 155–164. https://doi.org/10.1017/s0025100317000147

Martin J. Ball

(Font de la imatge: Ball, M. J. (s. d.). Martin J. Ball [Perfil a Google Scholar]. Google Scholar. Consultat el 2 de març de 2026, a https://scholar.google.com/citations?user=LbfwhvoAAAAJ)

Sara Howard

(Font de la imatge: Howard, S. (s. d.). Research [Perfil a ResearchGate]. ResearchGate. Consultat el 2 de març de 2026, a https://www.researchgate.net/profile/Sara-Howard-2/research)

Contrasts entre consonants oclusives i nasals alveolars i consonants oclusives i nasals interdentals.

Ball, M. J. i Müller, N. (2005). Phonetics for communication disorders. Psychology Press.

Contrast entre una consonant oclusiva aspirada alveolar i una consonant oclusiva aspirada interdental

Contrast entre una consonant oclusiva aspirada alveolar [tʰ] i una consonant oclusiva aspirada interdental [t̪͆ʰ].

Contrast entre una consonant oclusiva alveolar i una consonant oclusiva interdental

Contrast entre una consonant oclusiva alveolar [t] i una consonant oclusiva interdental [t̪͆].

Contrast entre una consonant nasal alveolar i una consonant nasal interdental

Contrast entre una consonant nasal alveolar [n] i una consonant nasal interdental [n̪͆].

«A wide range of interdental sounds may occur in developing speech, or in speech disorders that are characterized by a generalized fronting of the tongue relative to the roof of the mouth. This type of articulation may occur, for example, in Down syndrome (Mackenzie Beck, 1988)» (p. 75).

Hewlett, N. i Beck, J. (2006). An introduction to the science of phonetics. Routledge. https://doi.org/10.4324/9780203053867

Nigel Hewlett

(Font de la imatge: Centre for Speech Technology Research. (s. d.). CSTR & SSRC staff involved with EdSST. Edinburgh Speech Science and Technology. https://www.cstr.ed.ac.uk/edsst/people/)

Janet Beck

Alveolar

En les consonants alveolars es produeix una aproximació o un contacte entre l’àpex o el dors de la llengua i els alvèols.

Símbols per a representar les consonants alveolars a l’Alfabet Fonètic Internacional ampliat (extIPA).

A la zona d’articulació alveolar es donen consonants fricatives centrals sordes i sonores, consonants fricatives laterals+centrals sordes i sonores i consonants fricatives nasals sonores i ensordides.

Consonant fricativa lateral+central alveolar sorda [ʪ].

Lawson, E., Cleland, J. i Stuart-Smith, J. (2023). extIPA charts. STAR teaching: A speech therapy animation and imaging resource. https://www.seeingspeech.ac.uk/speechstar/extipa-charts/

Consonant fricativa lateral+central alveolar sonora [ʫ].

Lawson, E., Cleland, J. i Stuart-Smith, J. (2023). extIPA charts. STAR teaching: A speech therapy animation and imaging resource. https://www.seeingspeech.ac.uk/speechstar/extipa-charts/

Consonant fricativa nasal alveolar ensordida [n̥͛].

Lawson, E., Cleland, J. i Stuart-Smith, J. (2023). extIPA charts. STAR teaching: A speech therapy animation and imaging resource. https://www.seeingspeech.ac.uk/speechstar/extipa-charts/

Consonant fricativa nasal alveolar sonora [n͛].

Lawson, E., Cleland, J. i Stuart-Smith, J. (2023). extIPA charts. STAR teaching: A speech therapy animation and imaging resource. https://www.seeingspeech.ac.uk/speechstar/extipa-charts/

La zona d’articulació alveolar a l’Alfabet Fonètic Internacional

Retroflex

En la producció de les consonants retroflexes l’àpex de la llengua es corba cap endarrere i s’eleva cap a la zona posterior dels alvèols.

Símbols per a representar les consonants retroflexes a l’Alfabet Fonètic Internacional ampliat (extIPA).

A la zona d’articulació retroflexa es troben consonants fricatives laterals sordes i sonores i consonants fricatives nasals sonores i ensordides.

Consonant fricativa lateral retroflexa sorda [ꞎ].

Lawson, E., Cleland, J. i Stuart-Smith, J. (2023). extIPA charts. STAR teaching: A speech therapy animation and imaging resource. https://www.seeingspeech.ac.uk/speechstar/extipa-charts/

Consonant fricativa lateral retroflexa sonora [𝼅].

Lawson, E., Cleland, J. i Stuart-Smith, J. (2023). extIPA charts. STAR teaching: A speech therapy animation and imaging resource. https://www.seeingspeech.ac.uk/speechstar/extipa-charts/

Consonant fricativa nasal retroflexa ensordida [ɳ̥͛].

Lawson, E., Cleland, J. i Stuart-Smith, J. (2023). extIPA charts. STAR teaching: A speech therapy animation and imaging resource. https://www.seeingspeech.ac.uk/speechstar/extipa-charts/

Consonant fricativa nasal retroflexa sonora [ɳ͛].

Lawson, E., Cleland, J. i Stuart-Smith, J. (2023). extIPA charts. STAR teaching: A speech therapy animation and imaging resource. https://www.seeingspeech.ac.uk/speechstar/extipa-charts/

La zona d’articulació retroflexa a l’Alfabet Fonètic Internacional

Palatal

Les consonants palatals s’articulen amb una aproximació o un contacte entre la part anterior de la llengua i el paladar dur.

Símbols per a representar les consonants palatals a l’Alfabet Fonètic Internacional ampliat (extIPA).

A la zona d’articulació palatal es produeixen consonants fricatives laterals sordes i sonoritzades i consonants fricatives nasals sonores i ensordides.

Consonant fricativa lateral palatal sorda [𝼆].

Lawson, E., Cleland, J. i Stuart-Smith, J. (2023). extIPA charts. STAR teaching: A speech therapy animation and imaging resource. https://www.seeingspeech.ac.uk/speechstar/extipa-charts/

Consonant fricativa lateral palatal sonoritzada [𝼆̬].

Lawson, E., Cleland, J. i Stuart-Smith, J. (2023). extIPA charts. STAR teaching: A speech therapy animation and imaging resource. https://www.seeingspeech.ac.uk/speechstar/extipa-charts/

Consonant fricativa nasal palatal ensordida [ɲ̥͛].

Lawson, E., Cleland, J. i Stuart-Smith, J. (2023). extIPA charts. STAR teaching: A speech therapy animation and imaging resource. https://www.seeingspeech.ac.uk/speechstar/extipa-charts/

Consonant fricativa nasal palatal sonora [ɲ͛].

Lawson, E., Cleland, J. i Stuart-Smith, J. (2023). extIPA charts. STAR teaching: A speech therapy animation and imaging resource. https://www.seeingspeech.ac.uk/speechstar/extipa-charts/

La zona d’articulació palatal a l’Alfabet Fonètic Internacional

Velar

En les consonants velars es dona una aproximació o un contacte entre la part posterior de la llengua i el vel del paladar (paladar tou).

Símbols per a representar les consonants velars a l’Alfabet Fonètic Internacional ampliat (extIPA).

A la zona d’articulació velar es troben consonants fricatives laterals sordes i sonoritzades i consonants fricatives nasals sonores i ensordides.

Consonant fricativa nasal velar ensordida [ŋ̥͛].

Lawson, E., Cleland, J. i Stuart-Smith, J. (2023). extIPA charts. STAR teaching: A speech therapy animation and imaging resource. https://www.seeingspeech.ac.uk/speechstar/extipa-charts/

Consonant fricativa nasal velar sonora [ŋ͛].

Lawson, E., Cleland, J. i Stuart-Smith, J. (2023). extIPA charts. STAR teaching: A speech therapy animation and imaging resource. https://www.seeingspeech.ac.uk/speechstar/extipa-charts/

La zona d’articulació velar a l’Alfabet Fonètic Internacional

Velofaringi

En les consonants velofaríngies el vel del paladar (paladar tou) es tanca de forma parcial i l’aire passa a la cavitat nasal per una obertura estreta entre el vel i les parets de la faringe; això produeix una fricció a la zona velofaríngia.

Símbols per a representar les consonants velofaríngies a l’Alfabet Fonètic Internacional ampliat (extIPA).

A la zona d’articulació velofaríngia es donen consonants ròtiques múltiples i consonants fricatives centrals, tant sordes com sonoritzades.

Consonant ròtica múltiple velofaríngia sonoritzada [𝼀̬].

Lawson, E., Cleland, J. i Stuart-Smith, J. (2023). extIPA charts. STAR teaching: A speech therapy animation and imaging resource. https://www.seeingspeech.ac.uk/speechstar/extipa-charts/

Consonant fricativa central velofaríngia sorda [ʩ].

Lawson, E., Cleland, J. i Stuart-Smith, J. (2023). extIPA charts. STAR teaching: A speech therapy animation and imaging resource. https://www.seeingspeech.ac.uk/speechstar/extipa-charts/

«a velopharyngeal place of articulation is needed to denote the segment sometimes referred to as a velopharyngeal or nasal snort or a velopharyngeal fricative, whereby turbulent air is forced through a restricted velopharyngeal port into the nasal cavity. The symbol for this sound combines an ‘f’ and an ‘ ŋ’ to suggest its fricative and nasal nature. … The velopharyngeal fricative … is often accompanied by uvular trilling, but the previous extIPA charts did not distinguish between a trilled and non-trilled version. The addition of a short wavy line to the top of the symbol is an iconic representation of trilling, and by adding the voicing diacritic four velopharyngeal symbols are now available» (p. 158–161).

Ball, M. J., Howard, S. J. i Miller, K. (2018). Revisions to the extIPA chart. Journal of the International Phonetic Association, 48(2), 155–164. https://doi.org/10.1017/s0025100317000147

Martin J. Ball

(Font de la imatge: Ball, M. J. (s. d.). Martin J. Ball [Perfil a Google Scholar]. Google Scholar. Consultat el 2 de març de 2026, a https://scholar.google.com/citations?user=LbfwhvoAAAAJ)

Sara Howard

(Font de la imatge: Howard, S. (s. d.). Research [Perfil a ResearchGate]. ResearchGate. Consultat el 2 de març de 2026, a https://www.researchgate.net/profile/Sara-Howard-2/research)

La fricció (habitualment intensa) és el resultat de la fuita d’aire deguda a una velofaringe tensa però tancada de forma incompleta.

La fricció velofaríngia es pot donar de forma aïllada ([ʩ]) o produir-se de manera simultània a l’articulació d’altres sons orals (per exemple, [s^ʩ]).

Producció simultània d’una fricció velofaríngia i d’una oclusió velar.

Hewlett, N. i Beck, J. (2006). An introduction to the science of phonetics. Routledge. https://doi.org/10.4324/9780203053867

En la terminologia anglosaxona la fricció velofaríngia es coneix també com a velopharyngeal snort o nasal snort.

Contrast entre una consonant fricativa velofaríngia [ʩ] i la fricció velofaríngia [s^ʩ].

Ball, M. J. i Müller, N. (2005). Phonetics for communication disorders. Psychology Press.

Consonant fricativa velofaríngia [ʩ].

Fricció velofaríngia [s^ʩ].

«the so-called ‘nasal snort’. This too results from problems with incomplete VPP closure, but here usually quite loud friction results from air leakage through a tense, but incompletely closed VPP. The source of the friction here, therefore, is the VPP itself, rather than the nares as with nareal friction. The velopharyngeal fricative is the nasal snort itself unaccompanied by other articulations, and in extIPA symbols it is written [ʩ]. It occurs not only with typical hypernasal patients, but also sometimes as an accompaniment to the struggle behaviour in disfluent patients. If velopharyngeal friction is found with other sounds, the ‘double-tilde’ is used, as [p^ʩ] or [s^ʩ]» (p. 58).

Ball, M. J. (1993). Phonetics for speech pathology (2a ed.). Whurr.

Martin J. Ball

(Font de la imatge: Ball, M. J. (s. d.). Martin J. Ball [Perfil a Google Scholar]. Google Scholar. Consultat el 2 de març de 2026, a https://scholar.google.com/citations?user=LbfwhvoAAAAJ)

«Velopharyngeal fricatives may therefore indicate difficulties with velic closure resulting from congenital disorders such as cleft palate or certain types of neurological impairment» (p. 76).

Hewlett, N. i Beck, J. (2006). An introduction to the science of phonetics. Routledge. https://doi.org/10.4324/9780203053867

Nigel Hewlett

(Font de la imatge: Centre for Speech Technology Research. (s. d.). CSTR & SSRC staff involved with EdSST. Edinburgh Speech Science and Technology. https://www.cstr.ed.ac.uk/edsst/people/)

Janet Beck

Faringi superior

Consonants oclusives articulades entre l’arrel de la llengua i la part superior de la paret faríngia.

Símbols per a representar les consonants faríngies superiors a l’Alfabet Fonètic Internacional ampliat (extIPA).

«Upper pharyngeal is used to cover requests for symbols for pharyngeal stops produced between the tongue root and the rear wall of the upper pharynx (with no epiglottal involvement) noted in some types of disordered speech» (p. 161).

Ball, M. J., Howard, S. J. i Miller, K. (2018). Revisions to the extIPA chart. Journal of the International Phonetic Association, 48(2), 155–164. https://doi.org/10.1017/s0025100317000147

Martin J. Ball

(Font de la imatge: Ball, M. J. (s. d.). Martin J. Ball [Perfil a Google Scholar]. Google Scholar. Consultat el 2 de març de 2026, a https://scholar.google.com/citations?user=LbfwhvoAAAAJ)

Sara Howard

(Font de la imatge: Howard, S. (s. d.). Research [Perfil a ResearchGate]. ResearchGate. Consultat el 2 de març de 2026, a https://www.researchgate.net/profile/Sara-Howard-2/research)

La zona d’articulació faríngia a l’Alfabet Fonètic Internacional

Diacrítics

Diacrítics a l’Alfabet Fonètic Internacional ampliat (extIPA).

Llavis tibants

La configuració dels llavis no és ni arrodonida ni neutra, sinó que és tibant, en una configuració oposada a la de la labialització.

Articulació forta

Ús d’un major grau de força articulatòria que el que seria propi d’una producció sense alteracions.

«Strong articulations may be encountered, for example, in disfluent speech when the speaker emerges from a block (i.e., a silent period during which the speaker is struggling to produce a sound)» (p. 313).

Ball, M. J. i Müller, N. (2005). Phonetics for communication disorders. Psychology Press.

Martin J. Ball

(Font de la imatge: Ball, M. J. (s. d.). Martin J. Ball [Perfil a Google Scholar]. Google Scholar. Consultat el 2 de març de 2026, a https://scholar.google.com/citations?user=LbfwhvoAAAAJ)

Nicole Müller

(Font de la imatge: Müller, N. (s. d.). Research [Perfil a ResearchGate]. ResearchGate. Consultat el 2 de març de 2026, a https://www.researchgate.net/profile/Nicole-Mueller-2/research)

Articulació feble

Ús d’un menor grau de força articulatòria que el que seria propi d’una producció sense alteracions.

«weak articulations are characteristic of speakers with certain types of dysarthria where the muscles used in speech production are unable to hold an articulation as firmly as required» (p. 313).

Ball, M. J. i Müller, N. (2005). Phonetics for communication disorders. Psychology Press.

Martin J. Ball

(Font de la imatge: Ball, M. J. (s. d.). Martin J. Ball [Perfil a Google Scholar]. Google Scholar. Consultat el 2 de març de 2026, a https://scholar.google.com/citations?user=LbfwhvoAAAAJ)

Nicole Müller

(Font de la imatge: Müller, N. (s. d.). Research [Perfil a ResearchGate]. ResearchGate. Consultat el 2 de març de 2026, a https://www.researchgate.net/profile/Nicole-Mueller-2/research)

«Weak and strong articulations can be found in disordered child speech, but also in developmental and acquired apraxia of speech, disfluency and dysarthria» (p. 41).

Ball, M. J. (1993). Phonetics for speech pathology (2a ed.). Whurr.

Martin J. Ball

(Font de la imatge: Ball, M. J. (s. d.). Martin J. Ball [Perfil a Google Scholar]. Google Scholar. Consultat el 2 de març de 2026, a https://scholar.google.com/citations?user=LbfwhvoAAAAJ)

Reiteració

Articulació repetida de segments, grups de segments o síl·labes.

La barra inclinada cap a l’esquerra se situa entre els elements repetits: [p\p\p], [pa\pa\pa].

«Reiteration is perhaps most associated with stuttering, but it can also occur with palilalia, with Parkinson’s disease and with other acquired neurological disorders» (p. 41).

Ball, M. J. (1993). Phonetics for speech pathology (2a ed.). Whurr.

Martin J. Ball

(Font de la imatge: Ball, M. J. (s. d.). Martin J. Ball [Perfil a Google Scholar]. Google Scholar. Consultat el 2 de març de 2026, a https://scholar.google.com/citations?user=LbfwhvoAAAAJ)

Parcialment desnasalitzat

Absència parcial de nasalització en una consonant nasal.

Fuita nasal fricativa

El diacrític corresponent a la fuita nasal no es refereix a la presència de ressonància nasal, sinó a l’existència d’un flux d’aire nasal audible resultat d’una insuficiència velofaríngia en el moment d’articular una consonant obstruent oral.

Fricció velofaríngia

Zona d’articulació velofaríngia

Flux d’aire ingressiu

Presència de flux d’aire ingressiu (entrant) en una articulació que s’hauria de produir amb un flux d’aire egressiu (sortint). Es pot donar en un únic segment o en més d’un segment.

Si el flux d’aire ingressiu es dona en més d’un segment, l’inici i el final s’indiquen mitjançant claus: {↓ ↓}.

«Inappropriate use of a pulmonic ingressive airflow can be heard, for example, with some disfluent patients» (p. 19–20).

Ball, M. J. (1993). Phonetics for speech pathology (2a ed.). Whurr.

Martin J. Ball

(Font de la imatge: Ball, M. J. (s. d.). Martin J. Ball [Perfil a Google Scholar]. Google Scholar. Consultat el 2 de març de 2026, a https://scholar.google.com/citations?user=LbfwhvoAAAAJ)

Gest principal desplaçat cap a la dreta

Gest principal desplaçat cap a l’esquerra

El gest articulatori principal es troba desplaçat cap a la dreta o cap a l’esquerra.

«Also added is a means of marking that the main articulatory gesture is noticeably offset to the right or to the left. These diacritics are adapted from the VoQS symbols and, although not overtly specified, are assumed to refer to the transcriber’s view of left and right rather than the speaker’s» (p. 161).

Ball, M. J., Howard, S. J. i Miller, K. (2018). Revisions to the extIPA chart. Journal of the International Phonetic Association, 48(2), 155–164. https://doi.org/10.1017/s0025100317000147

Martin J. Ball

(Font de la imatge: Ball, M. J. (s. d.). Martin J. Ball [Perfil a Google Scholar]. Google Scholar. Consultat el 2 de març de 2026, a https://scholar.google.com/citations?user=LbfwhvoAAAAJ)

Sara Howard

(Font de la imatge: Howard, S. (s. d.). Research [Perfil a ResearchGate]. ResearchGate. Consultat el 2 de març de 2026, a https://www.researchgate.net/profile/Sara-Howard-2/research)

Articulació sibilant

Articulació (habitualment fricativa), produïda amb un xiulet concomitant com a conseqüència d’una constricció excessiva del canal de sortida de l’aire.

Articulació lliscant

Canvi ràpid d’una zona d’articulació a una altra zona d’articulació propera que es dona durant la producció d’un únic segment.

Les articulacions lliscants es poden trobar durant el procés d’adquisició d’una nova zona d’articulació quan el pacient comença la producció del so en la nova zona i l’acaba en la zona en què habitualment el produïa.

Ritme, graus d’indeterminació, etc.

Transcripció de la parla contínua i dels graus d’indeterminació a l’Alfabet Fonètic Internacional ampliat (extIPA).

Pauses

Distinció entre pauses breus (.), pauses de durada mitjana (..) i pauses llargues (...).

Els punts a l’interior del parèntesi indiquen un, dos o tres compassos del ritme normal del parlant.

En les pauses amb una durada superior a tres compassos del ritme normal del parlant s’indica la durada entre parèntesis.

Intensitat vocal

Distinció entre quatre graus d’intensitat: forta (f), més forta (ff), feble (p) i més feble (pp).

L’inici i el final dels fragments amb una major o menor intensitat s’indiquen mitjançant claus: {_f _f}, {_p _p}.

Velocitat d’elocució

Es distingeixen dos graus en la velocitat d’elocució: ràpida (allegro) i lenta (lento).

Els canvis en la velocitat d’elocució es poden transcriure emprant termes com crescendo (augment de la velocitat) o ralentando (disminució de la velocitat).

L’inici i el final dels fragments en què es produeixen canvis en la velocitat d’elocució es marca mitjançant claus: {_allegro _allegro}, {_lento _lento}.

Graus d’indeterminació

⃝ Segment completament indeterminat del qual no es poden identificar els trets.

C⃝ Segment parcialment indeterminat percebut com a una consonant, però sense una certesa total per part del transcriptor.

¢⃝ Segment parcialment indeterminat percebut com a una obstruent, però sense una certesa total per part del transcriptor.

F⃝ Segment parcialment indeterminat percebut com a una fricativa, però sense una certesa total per part del transcriptor.

L⃝ Segment parcialment indeterminat percebut com a una líquida, però sense una certesa total per part del transcriptor.

G⃝ Segment parcialment indeterminat percebut com a una paravocal (en anglès, glide), però sense una certesa total per part del transcriptor.

N⃝ Segment parcialment indeterminat percebut com a una nasal, però sense una certesa total per part del transcriptor.

P⃝ Segment parcialment indeterminat percebut com a una oclusiva (en anglès, plosive), però sense una certesa total per part del transcriptor.

R⃝ Segment parcialment indeterminat percebut com a una ròtica o com a una ressonant, però sense una certesa total per part del transcriptor.

S⃝ Segment parcialment indeterminat percebut com a una sibilant, però sense una certesa total per part del transcriptor.

T⃝ Segment parcialment indeterminat percebut com a un to o un accent, però sense una certesa total per part del transcriptor.

Ṽ⃝ Segment parcialment indeterminat percebut com a una vocal nasal, però sense una certesa total per part del transcriptor.

Ʞ ⃝ Segment parcialment indeterminat percebut com a un clic, però sense una certesa total per part del transcriptor.

σ⃝ Segment parcialment indeterminat percebut com a una síl·laba, però sense una certesa total per part del transcriptor.

n̥ã⃝ Segment parcialment indeterminat percebut com a [n̥ã], però sense una certesa total per part del transcriptor.

Articulació silenciosa

Moviment dels articuladors per a la producció d’un o diversos segments, però sense emissió de so per manca de flux d’aire, seguit de l’articulació audible dels segments següents.

L’articulació silenciosa es pot visualitzar en consonants bilabials i labiodentals i, ocasionalment, en consonants fricatives dentals produïdes amb arrodoniment labial.

En la terminologia anglosaxona l’articulació silenciosa es coneix també com a zero airstream o com a mouthing.

«Nevertheless, it is important to distinguish these mouthings from simple omissions of a sound: The silent articulation shows that the speaker has the sound slotted into the correct place of the syllable structure of the word and has even got the correct articulatory configuration. The problem, therefore, lies with the instantiation of the sound. An omission implies that the sound is missing from the make-up of the target word altogether. Different therapeutic strategies will be needed to deal with these alternatives» (p. 315).

Ball, M. J. i Müller, N. (2005). Phonetics for communication disorders. Psychology Press.

Martin J. Ball

(Font de la imatge: Ball, M. J. (s. d.). Martin J. Ball [Perfil a Google Scholar]. Google Scholar. Consultat el 2 de març de 2026, a https://scholar.google.com/citations?user=LbfwhvoAAAAJ)

Nicole Müller

(Font de la imatge: Müller, N. (s. d.). Research [Perfil a ResearchGate]. ResearchGate. Consultat el 2 de març de 2026, a https://www.researchgate.net/profile/Nicole-Mueller-2/research)

Sorolls

(( )) Presència de sorolls en l’enregistrament que no permeten realitzar una transcripció.

(( 2 síl·labes )) Presència de soroll a l’enregistrament durant dues síl·labes.

(( tos )) Presència de tos a l’enregistrament.

Sonoritat

Transcripció de la sonoritat a l’Alfabet Fonètic Internacional ampliat (extIPA).

«For clinical transcribers needing a detailed record of patterns of voicing and devoicing, the current IPA diacritics are deficient in that they do not make explicit whether a sound is (for example) partly or wholly devoiced and, if the former, whether the partial devoicing is at the initial or final part of the segment. The diacritics listed here can be used to clarify this both for the devoicing of a voiced target or the voicing of a voiceless target. Other features covered include pre- and post-voicing, pre-aspiration, and lack of aspiration. The symbols for all except the last of these are adapted from current IPA diacritics. The no-aspiration diacritic has been used in clinical phonetics (at least) for a considerable time, but was not overtly recognized until included in the original extIPA chart» (p. 158–159).

Ball, M. J., Howard, S. J. i Miller, K. (2018). Revisions to the extIPA chart. Journal of the International Phonetic Association, 48(2), 155–164. https://doi.org/10.1017/s0025100317000147

Martin J. Ball

(Font de la imatge: Ball, M. J. (s. d.). Martin J. Ball [Perfil a Google Scholar]. Google Scholar. Consultat el 2 de març de 2026, a https://scholar.google.com/citations?user=LbfwhvoAAAAJ)

Sara Howard

(Font de la imatge: Howard, S. (s. d.). Research [Perfil a ResearchGate]. ResearchGate. Consultat el 2 de març de 2026, a https://www.researchgate.net/profile/Sara-Howard-2/research)

Presonorització

Sonorització d’un segment que comença abans del que és esperable.

Postsonorització

Sonorització d’un segment que es manté després del que és esperable.

Final amb veu cruixidora

Presència de veu cruixidora al final del segment.

Ensordiment parcial

Pèrdua de la sonoritat en una part d’un segment que habitualment és completament sonor.

Ensordiment parcial inicial

Pèrdua de la sonoritat a l’inici d’un segment que habitualment és completament sonor.

Ensordiment parcial final

Pèrdua de la sonoritat al final d’un segment que habitualment és completament sonor.

Sonorització parcial

Sonorització d’una part d’un segment que habitualment és completament sord.

Sonorització parcial inicial

Sonorització a l’inici d’un segment que habitualment és completament sord.

Sonorització parcial final

Sonorització al final d’un segment que habitualment és completament sord.

Preaspiració

Presència d’una aspiració a l’inici d’un segment.

Pèrdua de l’aspiració

Pèrdua de l’aspiració en un segment que habitualment es realitza com a aspirat.

Aspiració llarga

Allargament de l’aspiració en un segment.

Altres sons representats mitjançant l’Alfabet Fonètic Internacional ampliat (extIPA).

Altres sons de l’Alfabet Fonètic Internacional ampliat

Altres sons representats mitjançant l’Alfabet Fonètic Internacional ampliat (extIPA).

Ròtica apical i ròtica molar

La ròtica apical és una consonant ròtica articulada amb una elevació de l’àpex de la llengua.

La ròtica molar és una consonant ròtica articulada amb una elevació del dors de la llengua. En la terminologia anglosaxona també s’empra el terme bunched r.

Ròtica molar (bunched) i ròtica apical (tip up).

Gick, B., Wilson, I. i Derrick, D. (2013). Articulatory phonetics. Wiley-Blackwell. https://tinyurl.com/bhajtkp8

Fricatives laminars

Consonants fricatives articulades amb la làmina de la llengua; s’inclouen també les consonants fricatives que s’articulen amb un descens de l’àpex de la llengua.

Explosió amb fricció central

Consonant oclusiva que en la seva fase final (l’explosió) presenta una fricció amb sortida de l’aire pel centre de la cavitat bucal.

[d], [k] amb explosió amb fricció lateral

Consonant oclusiva que en la seva fase final (l’explosió) presenta una fricció amb sortida de l’aire pels costats de la cavitat bucal.

[t], [d] amb explosió amb fricció lateral i central

Consonant oclusiva que en la seva fase final (l’explosió) presenta una fricció amb sortida de l’aire pels costats i pel centre de la cavitat bucal.

Africades linguolabials

Combinació d’una consonant oclusiva linguolabial seguida d’una consonant fricativa linguolabial.

Oclusives velodorsals orals i nasals

Contacte entre el paladar tou (vel del paladar), que és l’articulador actiu, i el postdors de la llengua, que actua com l’articulador passiu.

Articulació velodorsal.

Ball, M. J., Manuel, R. i Müller, N. (2004). An atypical articulatory setting as learned behaviour: A video- fluorographic study. Child Language Teaching & Therapy, 20(2), 153–162. https://doi.org/10.1191/0265659004ct268oa

«velic movements against the tongue back function as pseudo-articulations, which we have termed velodorsal articulations. Note, as in terms such as apicoalveolar where the tongue apex is the active articulator, our term velodorsal implies that the active articulator is the velum. The video demonstrated that while the back of the tongue was typically raised towards the soft palate, it was movements of the velum itself against the tongue dorsum that created the pseudo-articulations that were initially difficult to describe perceptually» (p. 159).

Martin J. Ball

(Font de la imatge: Ball, M. J. (s. d.). Martin J. Ball [Perfil a Google Scholar]. Google Scholar. Consultat el 2 de març de 2026, a https://scholar.google.com/citations?user=LbfwhvoAAAAJ)

Rachel Manuel

(Font de la imatge: Management team: Rachel Manuel. (s. d.). Therapy Center. https://therapyctr.com/why-choose-therapy-center/our-team/)

Nicole Müller

(Font de la imatge: Müller, N. (s. d.). Research [Perfil a ResearchGate]. ResearchGate. Consultat el 2 de març de 2026, a https://www.researchgate.net/profile/Nicole-Mueller-2/research)

Percussiva alveolar sublaminar inferior

Contacte percussiu entre la part inferior de la làmina de la llengua i els alvèols inferiors mentre es manté la glotis tancada.

En la terminologia anglosaxona les realitzacions percussives alveolars sublaminars inferiors també es coneixen com a cluck.

Clic alveolar amb explosió sublaminar percussiva

Contacte percussiu entre la part inferior de la làmina de la llengua i els alvèols inferiors que es dona en la fase final (l’explosió) de la producció d’un clic alveolar.

En la terminologia anglosaxona les realitzacions d’un clic alveolar amb explosió sublaminar percussiva es coneixen també com a cluck-click.

Descripció articulatòria dels clics

Ròtica múltiple bucal interdental

Articulació ròtica múltiple en la zona interdental amb sortida de l’aire per la cavitat bucal.

En la terminologia anglosaxona la ròtica múltiple bucal interdental es coneix també com a raspberry.

«a symbol to transcribe the ‘raspberry’ is provided. This commonly occurs in child speech and has frequently been requested in informal discussions with clinical transcribers. Using the conventions of the VoQS symbol system (Ball et al. 2000, Ball, Rahilly & Lowry 2017), the symbol combines [ↀ], which denotes a buccal airstream, with [r̪͆] for an interdental trill. As this is a somewhat complex symbol, transcribers will be advised that the buccal airstream symbol could be used by itself as a shorthand if the speaker uses these sounds often» (p. 162).

Ball, M. J., Howard, S. J. i Miller, K. (2018). Revisions to the extIPA chart. Journal of the International Phonetic Association, 48(2), 155–164. https://doi.org/10.1017/s0025100317000147

Martin J. Ball

(Font de la imatge: Ball, M. J. (s. d.). Martin J. Ball [Perfil a Google Scholar]. Google Scholar. Consultat el 2 de març de 2026, a https://scholar.google.com/citations?user=LbfwhvoAAAAJ)

Sara Howard

(Font de la imatge: Howard, S. (s. d.). Research [Perfil a ResearchGate]. ResearchGate. Consultat el 2 de març de 2026, a https://www.researchgate.net/profile/Sara-Howard-2/research)

[t] amb aspiració bidental

Consonant oclusiva que en la seva fase final (l’explosió) presenta una aspiració produïda entre les dents.

Absència de símbol

L’asterisc (*) indica que no existeix un símbol per a representar el so que s’està transcrivint. En aquest cas, cal redactar, en una nota, una descripció del so tan completa com sigui possible.

Transcripció fonètica de la parla amb alteracions

La transcripció fonètica: l’Alfabet Fonètic Internacional

La classificació articulatòria dels sons de la parla

La transcripció fonètica de la parla amb alteracions

L’ampliació de l’Alfabet Fonètic Internacional (extIPA) per a la transcripció de la parla amb alteracions

Desenvolupament històric de l’AFI ampliat (extIPA)

Característiques generals de l’AFI ampliat (extIPA)

El punt de vista de l’emissor i el punt de vista del receptor en la transcripció fonètica

Consonants

Modes d’articulació

Oclusiu

Nasal

Ròtic múltiple

Fricatiu central

Fricatiu lateral

Fricatiu lateral+central

Fricatiu nasal

Aproximant lateral

Percussiu

Zones d’articulació

Bilabial

Labiodental

Labioalveolar

Dentolabial

Bidental

Linguolabial

Interdental

Alveolar

Retroflex

Palatal

Velar

Velofaringi

Faringi superior

Diacrítics

Llavis tibants

Articulació forta

Articulació feble

Reiteració

Parcialment desnasalitzat

Fuita nasal fricativa

Fricció velofaríngia

Flux d’aire ingressiu

Gest principal desplaçat cap a la dreta

Gest principal desplaçat cap a l’esquerra

Articulació sibilant

Articulació lliscant

Ritme, graus d’indeterminació, etc.

Pauses

Intensitat vocal

Velocitat d’elocució

Graus d’indeterminació

Articulació silenciosa

Sorolls

Sonoritat

Presonorització

Postsonorització

Final amb veu cruixidora

Ensordiment parcial

Ensordiment parcial inicial

Ensordiment parcial final

Sonorització parcial

Sonorització parcial inicial

Sonorització parcial final

Preaspiració

Pèrdua de l’aspiració

Aspiració llarga

Altres sons representats mitjançant l’Alfabet Fonètic Internacional ampliat (extIPA).

Ròtica apical i ròtica molar

Fricatives laminars

Explosió amb fricció central

[d], [k] amb explosió amb fricció lateral

[t], [d] amb explosió amb fricció lateral i central

Africades linguolabials

Oclusives velodorsals orals i nasals

Percussiva alveolar sublaminar inferior

Clic alveolar amb explosió sublaminar percussiva

Ròtica múltiple bucal interdental

[t] amb aspiració bidental

Absència de símbol

Vegeu també