La classificació articulatòria dels sons de la parla

El flux d’aire emprat en l’articulació de les consonants no pulmonars no s’origina en els pulmons; prové del tracte vocal i es crea mitjançant:

un tancament de la glotis;
un tancament en la zona velar acompanyat d’un tancament a la zona anterior de la cavitat bucal.

Les consonants no pulmonars es poden produir mitjançant dos mecanismes:

egressiu: amb sortida de l’aire;
ingressiu: amb entrada de l’aire.

Consonants ingressives velars: clics.

Consonants ingressives glotals: implosives

Consonants egressives glotals: ejectives

Consonants no pulmonars a l’Alfabet Fonètic Internacional.

International Phonetic Association. (2015). Full IPA chart. https://www.internationalphoneticassociation.org/content/full-ipa-chart

Consonants no pulmonars a la traducció al català de les descripcions articulatòries de l’Alfabet Fonètic Internacional.

International Phonetic Association. (2020). Alfabet Fonètic Internacional (revisat el 2020) (D. Recasens, Trad.). IPA charts: Sample translation batch. https://www.internationalphoneticassociation.org/IPAcharts/IPA_chart_trans/pdfs/IPA_Kiel_2020_full_cat.pdf

AFI - Consonants no pulmonars (Castellà)

Consonants no pulmonars a la traducció al castellà de les descripcions articulatòries de l’Alfabet Fonètic Internacional.

International Phonetic Association. (2020). Alfabeto Fonético Internacional (revisado en 2020) (J. A. Correa, Trad.). IPA charts: Sample translation batch. https://www.internationalphoneticassociation.org/IPAcharts/IPA_chart_trans/pdfs/IPA_Kiel_2020_full_spa.pdf

Lawson, E., Stuart-Smith, J., Scobbie, J. M., i Nakai, S. (2018). IPA charts: Consonants (Non-pulmonic). Seeing speech: An articulatory web resource for the study of phonetics. https://www.seeingspeech.ac.uk/ipa-charts/?chart=2

Clics

Consonants no pulmonars ingressives velars: acumulació d’aire a la cavitat bucal deguda a un tancament simultani a la zona velar i a la zona d’articulació de la consonant. L’aire entra a la cavitat bucal en produir-se un descens de la llengua, fet que crea una obertura a la zona d’articulació de la consonant.

Etapes en l’articulació d’un clic alveolar.

Hewlett, N., i Beck, J. (2006). An introduction to the science of phonetics. Routledge. https://doi.org/10.4324/9780203053867

Articulació d’un clic enregistrada mitjançant raigs X.

Ladefoged, P. (2004). X-ray of a click. Vowels and consonants: An introduction to the sounds of languages (2a ed.). Blackwell.

Zones d’articulació dels clics.

Ladefoged, P., i Maddieson, I. (1996). The sounds of the world’s languages. Blackwell.

Reid, N. (s. d.). Velaric airflow. Phonetics: An interactive introduction. https://australianlinguistics.com/airstream-mechanisms/velaric-airflow/

Símbols emprats en la transcripció dels clics a l’Alfabet Fonètic Internacional.

International Phonetic Association. (2015). Full IPA chart. https://www.internationalphoneticassociation.org/content/full-ipa-chart

Clic bilabial.

Ladefoged, P., i Disner, S. F. (2012). Sounds and languages – The IPA chart sounds. Vowels and consonants (3a ed.). Wiley-Blackwell. http://www.vowelsandconsonants3e.com/chapter_1.html

Clic dental.

Ladefoged, P., i Disner, S. F. (2012). Sounds and languages – The IPA chart sounds. Vowels and consonants (3a ed.). Wiley-Blackwell. http://www.vowelsandconsonants3e.com/chapter_1.html

Clic (post)alveolar.

Ladefoged, P., i Disner, S. F. (2012). Sounds and languages – The IPA chart sounds. Vowels and consonants (3a ed.). Wiley-Blackwell. http://www.vowelsandconsonants3e.com/chapter_1.html

Clic palatoalveolar.

Ladefoged, P., i Disner, S. F. (2012). Sounds and languages – The IPA chart sounds. Vowels and consonants (3a ed.). Wiley-Blackwell. http://www.vowelsandconsonants3e.com/chapter_1.html

Clic alveolar lateral.

Ladefoged, P., i Disner, S. F. (2012). Sounds and languages – The IPA chart sounds. Vowels and consonants (3a ed.). Wiley-Blackwell. http://www.vowelsandconsonants3e.com/chapter_1.html

Realització de clics en xhosa.

XhosaKhaya. (2009, 11 de gener). Xhosa lesson 2: How to say «click» sounds [Vídeo]. YouTube. https://www.youtube.com/watch?v=31zzMb3U0iY

«The click song» cantat en xhosa per Miriam Makeba.

GingerSpice414. (2012, 24 d’agost). Miriam Makeba (LIVE) ‘The Click Song/Qongqothwane’ w/Xhosa & English lyrics [Vídeo]. YouTube. https://www.youtube.com/watch?v=bDhV2UFAU8k

Sampedro, J. (2011, 13 de març). Adán y Eva se entendían a besos. El País. https://elpais.com/diario/2011/03/13/sociedad/1299970801_850215.html

❯ Llengües amb clics

Implosives

Consonants no pulmonars ingressives glotals: l’aire queda comprimit entre la glotis —amb els plecs vocals en vibració— i la zona d’articulació a la cavitat bucal, i entra en el tracte vocal con a conseqüència d’un moviment descendent de la laringe.

Etapes en l’articulació d’una consonant implosiva alveolar.

Hewlett, N., i Beck, J. (2006). An introduction to the science of phonetics. Routledge. https://doi.org/10.4324/9780203053867

Símbols emprats en la transcripció de les consonants implosives a l’Alfabet Fonètic Internacional.

International Phonetic Association. (2015). Full IPA chart. https://www.internationalphoneticassociation.org/content/full-ipa-chart

Implosiva bilabial.

Ladefoged, P., i Disner, S. F. (2012). Sounds and languages – The IPA chart sounds. Vowels and consonants (3a ed.). Wiley-Blackwell. http://www.vowelsandconsonants3e.com/chapter_1.html

Implosiva dental / alveolar.

Ladefoged, P., i Disner, S. F. (2012). Sounds and languages – The IPA chart sounds. Vowels and consonants (3a ed.). Wiley-Blackwell. http://www.vowelsandconsonants3e.com/chapter_1.html

Implosiva palatal.

Ladefoged, P., i Disner, S. F. (2012). Sounds and languages – The IPA chart sounds. Vowels and consonants (3a ed.). Wiley-Blackwell. http://www.vowelsandconsonants3e.com/chapter_1.html

Implosiva velar.

Ladefoged, P., i Disner, S. F. (2012). Sounds and languages – The IPA chart sounds. Vowels and consonants (3a ed.). Wiley-Blackwell. http://www.vowelsandconsonants3e.com/chapter_1.html

Implosiva uvular.

Ladefoged, P., i Disner, S. F. (2012). Sounds and languages – The IPA chart sounds. Vowels and consonants (3a ed.). Wiley-Blackwell. http://www.vowelsandconsonants3e.com/chapter_1.html

❯ Llengües amb consonants implosives

Ejectives

Consonants no pulmonars egressives glotals: l’aire queda comprimit entre la glotis tancada i la zona d’articulació a la cavitat bucal, i surt a l’exterior com a conseqüència d’un moviment ascendent de la laringe.

Etapes en l’articulació d’una consonant ejectiva alveolar.

Hewlett, N., i Beck, J. (2006). An introduction to the science of phonetics. Routledge. https://doi.org/10.4324/9780203053867

Articulació d’una consonant ejectiva bilabial.

Ubc Visible Speech. (2016, 22 d’octubre). /pʼ/ [Vídeo]. YouTube. https://www.youtube.com/watch?v=JTADQGr6_ZQ

Reid, N. (s. d.). Glottalic airflow. Phonetics: An interactive introduction. https://australianlinguistics.com/airstream-mechanisms/glottalic-airflow/

Símbols emprats en la transcripció de les consonants ejectives a l’Alfabet Fonètic Internacional.

International Phonetic Association. (2015). Full IPA chart. https://www.internationalphoneticassociation.org/content/full-ipa-chart

Ejectiva bilabial.

Ladefoged, P., i Disner, S. F. (2012). Sounds and languages – The IPA chart sounds. Vowels and consonants (3a ed.). Wiley-Blackwell. http://www.vowelsandconsonants3e.com/chapter_1.html

Ejectiva dental / alveolar.

Ladefoged, P., i Disner, S. F. (2012). Sounds and languages – The IPA chart sounds. Vowels and consonants (3a ed.). Wiley-Blackwell. http://www.vowelsandconsonants3e.com/chapter_1.html

Ejectiva velar.

Ladefoged, P., i Disner, S. F. (2012). Sounds and languages – The IPA chart sounds. Vowels and consonants (3a ed.). Wiley-Blackwell. http://www.vowelsandconsonants3e.com/chapter_1.html

Ejectiva alveolar fricativa.

Ladefoged, P., i Disner, S. F. (2012). Sounds and languages – The IPA chart sounds. Vowels and consonants (3a ed.). Wiley-Blackwell. http://www.vowelsandconsonants3e.com/chapter_1.html

❯ Llengües amb consonants ejectives

Consonants pulmonars

Egressives

Consonants pulmonars egressives: l’aire surt dels pulmons controlat pels mecanismes respiratoris.

Reid, N. (s. d.). Egressive pulmonic. Phonetics: An interactive introduction. https://australianlinguistics.com/airstream-mechanisms/egressive-pulmonic/

La classificació articulatòria de les consonants pulmonars es realitza segons tres criteris:

L’estat de glotis.
El mode d’articulació.
La zona (lloc o punt) d’articulació.

Classificació articulatòria de les consonants pulmonars a l’Alfabet Fonètic Internacional

Dimensions articulatòries en la classificació de les consonants en relació amb la taula de consonants pulmonars de l’Alfabet Fonètic Internacional: estat de la glotis (verd), mode d’articulació (blau en les consonants orals i groc en les consonants nasals) i zona d’articulació (vermell).

Taula de consonants pulmonars: International Phonetic Association. (2015). Full IPA chart. https://www.internationalphoneticassociation.org/content/full-ipa-chart; tall sagital adaptat de Hewlett, N., i Beck, J. (2006). An introduction to the science of phonetics. Routledge. https://doi.org/10.4324/9780203053867.

L’estat de la glotis

Activitat dels plecs vocals

❯ La fonació

«Sonoro (sonido): Sonido que presenta vibración de las cuerdas vocales» (p. 546).

«Sordo (sonido): Sonido producido sin vibración de las cuerdas vocales» (p. 546).

Gil, J. (2007). Fonética para profesores de español: de la teoría a la práctica. Arco/Libros.

Juana Gil

(Font de la imatge: Juana Gil Fernández. (s. d.). https://www.juanagilfernandez.com)

Esquema de l’estat de la glotis en la producció de sons sords i de sons sonors

Esquema de l’estat de la glotis en la producció de sons sords (glotis oberta) i de sons sonors (glotis tancada).

Gil, J. (1988). Los sonidos del lenguaje. Síntesis.

Sord

So produït sense vibració dels plecs vocals, amb la glotis oberta.

Glotis oberta i plecs vocals separats en la producció d’un so sord.

Sean Parker Institute for the Voice. (s. d.). Normal voice function. Weill Cornell Medicine. https://voice.weill.cornell.edu/voice-evaluation/normal-voice-function

Reid, N. (s. d.). Voiceless mode. Phonetics: An interactive introduction. https://australianlinguistics.com/phonation-modes/voiceless-mode/

Símbols emprats en la transcripció de les consonants sordes a l’Alfabet Fonètic Internacional.

International Phonetic Association. (2015). Full IPA chart. https://www.internationalphoneticassociation.org/content/full-ipa-chart

Sonor

So produït amb vibració dels plecs vocals.

Glotis tancada i plecs vocals junts en la producció d’un so sonor.

Sean Parker Institute for the Voice. (s. d.). Normal voice function. Weill Cornell Medicine. https://voice.weill.cornell.edu/voice-evaluation/normal-voice-function

Reid, N. (s. d.). Voiced mode. Phonetics: An interactive introduction. https://australianlinguistics.com/phonation-modes/voiced-mode/

Símbols emprats en la transcripció de les consonants sonores a l’Alfabet Fonètic Internacional.

International Phonetic Association. (2015). Full IPA chart. https://www.internationalphoneticassociation.org/content/full-ipa-chart

Aspiració

Aspirat

Els plecs vocals estan parcialment separats —sense vibració— durant i immediatament després d’una constricció articulatòria, cosa que permet la sortida de l’aire.

No aspirat

Els plecs vocals estan junts —en vibració— durant i immediatament després d’una constricció articulatòria.

Aspiració i sonoritat en les consonants oclusives.

Catford, J. C. (1977). Fundamental problems in phonetics. Edinburgh University Press.

Aspiració i sonoritat en les consonants oclusives.

Hewlett, N., i Beck, J. (2006). An introduction to the science of phonetics. Routledge. https://doi.org/10.4324/9780203053867

El mode d’articulació de les consonants

«Modo de articulación: Disposición particular en que se presentan los órganos articulatorios en la zona en la que se realiza un sonido, especialmente por lo que se refiere a su grado de constricción» (p. 543).

Gil, J. (2007). Fonética para profesores de español: de la teoría a la práctica. Arco/Libros.

Juana Gil

(Font de la imatge: Juana Gil Fernández. (s. d.). https://www.juanagilfernandez.com)

Modes d’articulació a l’Alfabet Fonètic Internacional.

International Phonetic Association. (2015). Full IPA chart. https://www.internationalphoneticassociation.org/content/full-ipa-chart

Modes d’articulació a la traducció al català de les descripcions articulatòries de l’Alfabet Fonètic Internacional.

Modes d’articulació a la traducció al castellà de les descripcions articulatòries de l’Alfabet Fonètic Internacional.

Lawson, E., Stuart-Smith, J., Scobbie, J. M., i Nakai, S. (2018). IPA charts: Consonants (Pulmonic). Seeing speech: An articulatory web resource for the study of phonetics. https://www.seeingspeech.ac.uk/ipa-charts/?chart=1

Canal de sortida de l’aire

Oral

En el mode d’articulació oral el vel del paladar (paladar tou) s’eleva i l’úvula tanca el pas de l’aire a la cavitat nasal.

Posició del vel del paladar i de l’úvula en les consonants orals (assenyalada amb un rectangle vermell) i en les consonants nasals.

Hewlett, N., i Beck, J. (2006). An introduction to the science of phonetics. Routledge. https://doi.org/10.4324/9780203053867

Símbols emprats en la transcripció de les consonants orals a l’Alfabet Fonètic Internacional.

International Phonetic Association. (2015). Full IPA chart. https://www.internationalphoneticassociation.org/content/full-ipa-chart

Nasal

En el mode d’articulació nasal el vel del paladar (paladar tou) baixa, cosa que permet el pas total o parcial de l’aire a la cavitat nasal.

Posició del vel del paladar i de l’úvula en les consonants orals i en les consonants nasals (assenyalada amb un rectangle vermell).

Hewlett, N., i Beck, J. (2006). An introduction to the science of phonetics. Routledge. https://doi.org/10.4324/9780203053867

La localització de l’oclusió (tancament dels articuladors) a la cavitat oral determina la zona d’articulació de les consonants nasals.

Símbols emprats en la transcripció de les consonants nasals a l’Alfabet Fonètic Internacional.

International Phonetic Association. (2015). Full IPA chart. https://www.internationalphoneticassociation.org/content/full-ipa-chart

Central

En el mode d’articulació central l’aire surt pel centre de la cavitat bucal.

Canal de sortida de l’aire en les consonants centrals (assenyalat amb un rectangle vermell) i en les consonants laterals.

Hewlett, N., i Beck, J. (2006). An introduction to the science of phonetics. Routledge. https://doi.org/10.4324/9780203053867

Símbols emprats en la transcripció de les consonants centrals a l’Alfabet Fonètic Internacional.

International Phonetic Association. (2015). Full IPA chart. https://www.internationalphoneticassociation.org/content/full-ipa-chart

Lateral

En el mode d’articulació lateral l’aire surt pels dos costats de la cavitat bucal.

Canal de sortida de l’aire en les consonants centrals i en les consonants laterals (assenyalat amb un rectangle vermell).

Hewlett, N., i Beck, J. (2006). An introduction to the science of phonetics. Routledge. https://doi.org/10.4324/9780203053867

La zona d’articulació de les consonants laterals ve donada pel lloc en què es produeix el tancament del pas de l’aire en la part central de la cavitat bucal.

Símbols emprats en la transcripció de les consonants laterals a l’Alfabet Fonètic Internacional.

International Phonetic Association. (2015). Full IPA chart. https://www.internationalphoneticassociation.org/content/full-ipa-chart

Fricativa lateral alveolar sorda.

Ladefoged, P., i Disner, S. F. (2012). Sounds and languages – The IPA chart sounds. Vowels and consonants (3a ed.). Wiley-Blackwell. http://www.vowelsandconsonants3e.com/chapter_1.html

Fricativa lateral alveolar sonora.

Ladefoged, P., i Disner, S. F. (2012). Sounds and languages – The IPA chart sounds. Vowels and consonants (3a ed.). Wiley-Blackwell. http://www.vowelsandconsonants3e.com/chapter_1.html

Aproximant lateral alveolar.

Ladefoged, P., i Disner, S. F. (2012). Sounds and languages – The IPA chart sounds. Vowels and consonants (3a ed.). Wiley-Blackwell. http://www.vowelsandconsonants3e.com/chapter_1.html

Aproximant lateral retroflexa.

Ladefoged, P., i Disner, S. F. (2012). Sounds and languages – The IPA chart sounds. Vowels and consonants (3a ed.). Wiley-Blackwell. http://www.vowelsandconsonants3e.com/chapter_1.html

Aproximant lateral palatal.

Ladefoged, P., i Disner, S. F. (2012). Sounds and languages – The IPA chart sounds. Vowels and consonants (3a ed.). Wiley-Blackwell. http://www.vowelsandconsonants3e.com/chapter_1.html

Aproximant lateral velar.

Ladefoged, P., i Disner, S. F. (2012). Sounds and languages – The IPA chart sounds. Vowels and consonants (3a ed.). Wiley-Blackwell. http://www.vowelsandconsonants3e.com/chapter_1.html

Grau de constricció entre els articuladors

Grau de constricció (tancament) entre els articuladors: visió lateral.

Catford, J. C. (1977). Fundamental problems in phonetics. Edinburgh University Press.

Grau de constricció (tancament) entre els articuladors: visió frontal.

Catford, J. C. (1977). Fundamental problems in phonetics. Edinburgh University Press.

Oclusiu

En el mode d’articulació oclusiu es dona un tancament complet dels dos articuladors que obstrueix totalment el pas de l’aire.

Grau de tancament (constricció) del canal de sortida de l’aire en les consonants oclusives (assenyalat amb un rectangle vermell), fricatives i aproximants.

Hewlett, N., i Beck, J. (2006). An introduction to the science of phonetics. Routledge. https://doi.org/10.4324/9780203053867

Símbols emprats en la transcripció de les consonants oclusives a l’Alfabet Fonètic Internacional.

International Phonetic Association. (2015). Full IPA chart. https://www.internationalphoneticassociation.org/content/full-ipa-chart

En l’articulació de les consonants oclusives es poden distingir dues fases:

Oclusió (en anglès, closure): tancament complet dels articuladors que té com a conseqüència un augment de la pressió de l’aire en el tracte vocal. La localització de l’oclusió determina el lloc d’articulació de la consonant.
Explosió (en anglès, release): sortida ràpida de l’aire acumulat en el tracte vocal.

❯ Les consonants aspirades

Fricatiu

En el mode d’articulació fricatiu es dona una constricció entre els dos articuladors que produeix una turbulència (fricció) com a resultat del pas de l’aire per un canal estret.

Grau de tancament (constricció) del canal de sortida de l’aire en les consonants oclusives, fricatives (assenyalat amb un rectangle vermell) i aproximants.

Hewlett, N., i Beck, J. (2006). An introduction to the science of phonetics. Routledge. https://doi.org/10.4324/9780203053867

La localització de la constricció en el tracte vocal determina la zona d’articulació de les consonants fricatives.

La sonoritat de les consonants fricatives ve donada per la vibració dels plecs vocals durant la constricció entre els articuladors.

Alguns autors distingeixen entre fricatives sibilants i no sibilants:

Fricatives sibilants: presenten una concentració d’energia a les altes freqüències com a resultat d’una fricció intensa, una posició còncava de la llengua formant un solc i una sortida de l’aire obstaculitzada per les dents que donen lloc a un so agut i xiulant com a les alveolars [s] i [z] o a les postalveolars [ʃ] i [ʒ].
Fricatives no sibilants: produïdes amb una fricció menys intensa i de freqüència més baixa que les sibilants, com a les labiodentals [f] i [v] o a les dentals [θ] i [ð].

Símbols emprats en la transcripció de les consonants fricatives a l’Alfabet Fonètic Internacional.

International Phonetic Association. (2015). Full IPA chart. https://www.internationalphoneticassociation.org/content/full-ipa-chart

Aproximant

En el mode d’articulació aproximant es dona un apropament dels dos articuladors sense que es creï una turbulència (fricció) durant el pas de l’aire.

Grau de tancament (constricció) del canal de sortida de l’aire en les consonants oclusives, fricatives i aproximants (assenyalat amb un rectangle vermell).

Hewlett, N., i Beck, J. (2006). An introduction to the science of phonetics. Routledge. https://doi.org/10.4324/9780203053867

Símbols emprats en la transcripció de les consonants aproximants a l’Alfabet Fonètic Internacional.

International Phonetic Association. (2015). Full IPA chart. https://www.internationalphoneticassociation.org/content/full-ipa-chart

Africat

Les consonants amb el mode d’articulació africat es produeixen amb una oclusió seguida d’una fricció.

Les consonants africades a l’Alfabet Fonètic Internacional.

International Phonetic Association. (2015). Full IPA chart. https://www.internationalphoneticassociation.org/content/full-ipa-chart

Contacte entre els articuladors

El terme ‘ròtic’ prové del nom de la lletra grega rho (ρ).

Terminologia emprada en la descripció de les consonants ròtiques.

Anglès (AFI)	Castellà	Català
Trill	Rótica múltiple Vibrante múltiple	Ròtica múltiple Vibrant Vibrant múltiple
Tap, Flap	Rótica simple Percusiva Vibrante simple	Ròtica simple Bategant Vibrant simple

«Així, als fonetistes castellans els fóra molt saludable d’aprendre el sentit del mot «vibració», cosa que els estalviaria de dir que els fonemes intervocàlics de carro y caro són tots dos vibrants, amb la diferència que el primer té diverses vibracions i el segon només una. Un moviment vibratori és un moviment periòdic, i amb un sol element no hi ha manera d’establir cap mena de periodicitat, o sigui que parlar d’una sola vibració és com parlar d’un germà únic, i a una criatura de dotze anys aquesta beneiteria li costaria un zero ben rodó en un examen de física» (p. 29–30).

Ferrater, G. (1981). L’estructura de la innocentada. A J. Ferraté (Ed.), Sobre el llenguatge (p. 27–30). Quaderns Crema. (Obra original publicada el 1969)

Gabriel Ferrater (1922–1972)

(Font de la imatge: Ventura, D., Trigo, X. R., i Solà, N. (s. d.). Gabriel Ferrater. Associació d’Escriptors en Llengua Catalana. https://www.escriptors.cat/autors/ferraterg/portic)

Símbols emprats en la transcripció de les consonants ròtiques a l’Alfabet Fonètic Internacional.

International Phonetic Association. (2015). Full IPA chart. https://www.internationalphoneticassociation.org/content/full-ipa-chart

Vibrant

En el mode d’articulació vibrant es produeix un contacte repetit entre els articuladors.

Vibrant bilabial.

Ladefoged, P., i Disner, S. F. (2012). Sounds and languages – The IPA chart sounds. Vowels and consonants (3a ed.). Wiley-Blackwell. http://www.vowelsandconsonants3e.com/chapter_1.html

«Apart from few exceptions … all bilabial trills historically developed from a sequence of a prenasalized bilabial stop followed by a relatively high back rounded vowel, i.e. a sequence such as mbu. These segments remain prenasalized and contain a short oral stop phase which is released into a trill that occupies much of the anticipated duration of the following vowel» (p. 130).

Ladefoged, P., i Maddieson, I. (1996). The sounds of the world’s languages. Blackwell.

Peter Ladefoged (1925–2006)

(Font de la imatge: Department of Linguistics. (2010, 6 de maig). Remembering Peter Ladefoged. University of California Los Angeles. https://linguistics.ucla.edu/people/ladefoge/Remember/Index.htm)

Ian Maddieson

(Font de la imatge: Maddieson, I. (2011). Ian Maddieson personal webpage. http://www.unm.edu/~ianm/index.html)

Vibrant alveolar.

Ladefoged, P., i Disner, S. F. (2012). Sounds and languages – The IPA chart sounds. Vowels and consonants (3a ed.). Wiley-Blackwell. http://www.vowelsandconsonants3e.com/chapter_1.html

Vibrant uvular.

Ladefoged, P., i Disner, S. F. (2012). Sounds and languages – The IPA chart sounds. Vowels and consonants (3a ed.). Wiley-Blackwell. http://www.vowelsandconsonants3e.com/chapter_1.html

Bategant

«tap /tæp/ n. 1. A segment in whose articulation the moving articulator is moved rapidly from its rest position so as to lightly strike a second, stationary articulator and is then returned to its starting position. The most familiar tap is the alveolar tap [ɾ], as in Spanish pero ‘but’ and in typical American pronunciation of Betty» (p. 350).

«flap /flæp/ n. 1. … A consonant whose articulation involves the articulator’s being withdrawn from its rest position and then moved rapidly back to its rest position in such a way that it strikes another articulator during its trajectory. The most familiar flap is the retroflex flap [ɻ] of many Indian languages» (p. 145).

Trask, R. L. (1996). A dictionary of phonetics and phonology. Routledge. https://doi.org/10.4324/9780203695111

Larry Trask (1944–2004)

(Font de la imatge: Uberuaga, B. P. [Buber]. (2019, 11 de gener). Buber’s Basque flashback: Larry Trask’s introduction to Basque. Buber’s Basque page. https://buber.net/Basque/2019/01/11/bubers-basque-flashback-larry-trasks-introduction-to-basque/)

En el mode d’articulació bategant es dona un contacte momentani (batec) entre els dos articuladors.

Bategant labiodental (labial) en mono.

Olson, K. S., i Hajek, J. (2004). A crosslinguistic lexicon of the labial flap. Linguistic Discovery, 2(2), 21–57. https://doi.org/10.1349/PS1.1537-0852.A.262

Bategant alveolar.

Ladefoged, P., i Disner, S. F. (2012). Sounds and languages – The IPA chart sounds. Vowels and consonants (3a ed.). Wiley-Blackwell. http://www.vowelsandconsonants3e.com/chapter_1.html

Bategant retroflexa.

Ladefoged, P., i Disner, S. F. (2012). Sounds and languages – The IPA chart sounds. Vowels and consonants (3a ed.). Wiley-Blackwell. http://www.vowelsandconsonants3e.com/chapter_1.html

La zona d’articulació de les consonants

També denominada ‘lloc d’articulació’ (en anglès, place of articulation) o ‘punt d’articulació’.

❯ La cavitat bucal

Zona d’articulació

«Zona de articulación: Lugar en el que los órganos articuladores se acercan o se ponen en contacto durante la producción de un sonido» (p. 548).

Gil, J. (2007). Fonética para profesores de español: de la teoría a la práctica. Arco/Libros.

Juana Gil

(Font de la imatge: Juana Gil Fernández. (s. d.). https://www.juanagilfernandez.com)

Localització de les zones d’articulació en el tracte vocal.

Happy Hour Spanish. (2017, 8 de abril). IPA chart for language learners sound placement mouth. https://www.happyhourspanish.com/ipa-chart-language-learners/ipa-chart-for-language-learners-sound-placement-mouth/

Zones d’articulació a l’Alfabet Fonètic Internacional.

International Phonetic Association. (2015). Full IPA chart. https://www.internationalphoneticassociation.org/content/full-ipa-chart

Zones d’articulació a la traducció al català de les descripcions articulatòries de l’Alfabet Fonètic Internacional.

Zones d’articulació a la traducció al castellà de les descripcions articulatòries de l’Alfabet Fonètic Internacional.

Bilabial

Contacte o apropament entre el lllavi superior i el llavi inferior.

Zona d’articulació bilabial.

Hewlett, N., i Beck, J. (2006). An introduction to the science of phonetics. Routledge. https://doi.org/10.4324/9780203053867

Símbols emprats en la transcripció de les consonants bilabials a l’Alfabet Fonètic Internacional.

International Phonetic Association. (2015). Full IPA chart. https://www.internationalphoneticassociation.org/content/full-ipa-chart

Labiodental

Contacte o apropament entre el llavi inferior i les dents incisives superiors.

Zona d’articulació labiodental.

Hewlett, N., i Beck, J. (2006). An introduction to the science of phonetics. Routledge. https://doi.org/10.4324/9780203053867

Símbols emprats en la transcripció de les consonants labiodentals a l’Alfabet Fonètic Internacional.

International Phonetic Association. (2015). Full IPA chart. https://www.internationalphoneticassociation.org/content/full-ipa-chart

Interdental

L’àpex de la llengua se sitúa entre les dents incisives superiors i les inferiors.

Zona d’articulació interdental.

Quilis, A. (1999). Tratado de fonología y fonética españolas (2a ed.). Gredos.

Dental

Contacte o apropament entre l’àpex o el dors de la llengua i la part posterior de les dents incisives superiors.

Zona d’articulació dental.

Hewlett, N., i Beck, J. (2006). An introduction to the science of phonetics. Routledge. https://doi.org/10.4324/9780203053867

Símbols emprats en la transcripció de les consonants dentals a l’Alfabet Fonètic Internacional.

International Phonetic Association. (2015). Full IPA chart. https://www.internationalphoneticassociation.org/content/full-ipa-chart

Alveolar

Contacte o apropament entre l’àpex o el dors de la llengua i la cresta (o cornisa) alveolar.

Zona d’articulació alveolar.

Hewlett, N., i Beck, J. (2006). An introduction to the science of phonetics. Routledge. https://doi.org/10.4324/9780203053867

Símbols emprats en la transcripció de les consonants alveolars a l’Alfabet Fonètic Internacional.

International Phonetic Association. (2015). Full IPA chart. https://www.internationalphoneticassociation.org/content/full-ipa-chart

Postalveolar

Contacte o apropament entre l’àpex o el dors de la llengua i la part posterior de la cresta (o cornisa) alveolar.

Tradicionalment també s’han utilitzat els termes ‘prepalatal’, ‘palatoalveolar’ o ‘alveolopalatal’.

Zona d’articulació postalveolar.

Hewlett, N., i Beck, J. (2006). An introduction to the science of phonetics. Routledge. https://doi.org/10.4324/9780203053867

Símbols emprats en la transcripció de les consonants postalveolars a l’Alfabet Fonètic Internacional.

International Phonetic Association. (2015). Full IPA chart. https://www.internationalphoneticassociation.org/content/full-ipa-chart

Retroflex

Elevació de l’àpex de la llengua, que es corba cap endarrere per entrar en contacte o apropar-se a la cresta (o cornisa) alveolar.

Articulació retroflexa.

Hewlett, N., i Beck, J. (2006). An introduction to the science of phonetics. Routledge. https://doi.org/10.4324/9780203053867

Símbols emprats en la transcripció de les consonants retroflexes a l’Alfabet Fonètic Internacional.

International Phonetic Association. (2015). Full IPA chart. https://www.internationalphoneticassociation.org/content/full-ipa-chart

Oclusiva sonora retroflexa.

Ladefoged, P., i Disner, S. F. (2012). Sounds and languages – The IPA chart sounds. Vowels and consonants (3a ed.). Wiley-Blackwell. http://www.vowelsandconsonants3e.com/chapter_1.html

Nasal retroflexa.

Ladefoged, P., i Disner, S. F. (2012). Sounds and languages – The IPA chart sounds. Vowels and consonants (3a ed.). Wiley-Blackwell. http://www.vowelsandconsonants3e.com/chapter_1.html

Bategant retroflexa.

Ladefoged, P., i Disner, S. F. (2012). Sounds and languages – The IPA chart sounds. Vowels and consonants (3a ed.). Wiley-Blackwell. http://www.vowelsandconsonants3e.com/chapter_1.html

Fricativa sonora retroflexa.

Ladefoged, P., i Disner, S. F. (2012). Sounds and languages – The IPA chart sounds. Vowels and consonants (3a ed.). Wiley-Blackwell. http://www.vowelsandconsonants3e.com/chapter_1.html

Aproximant retroflexa.

Ladefoged, P., i Disner, S. F. (2012). Sounds and languages – The IPA chart sounds. Vowels and consonants (3a ed.). Wiley-Blackwell. http://www.vowelsandconsonants3e.com/chapter_1.html

Aproximant lateral retroflexa.

Ladefoged, P., i Disner, S. F. (2012). Sounds and languages – The IPA chart sounds. Vowels and consonants (3a ed.). Wiley-Blackwell. http://www.vowelsandconsonants3e.com/chapter_1.html

Palatal

Contacte o apropament entre la part anterior de la llengua i el paladar dur.

Zona d’articulació palatal.

Hewlett, N., i Beck, J. (2006). An introduction to the science of phonetics. Routledge. https://doi.org/10.4324/9780203053867

Símbols emprats en la transcripció de les consonants palatals a l’Alfabet Fonètic Internacional.

International Phonetic Association. (2015). Full IPA chart. https://www.internationalphoneticassociation.org/content/full-ipa-chart

Oclusiva palatal sorda.

Ladefoged, P., i Disner, S. F. (2012). Sounds and languages – The IPA chart sounds. Vowels and consonants (3a ed.). Wiley-Blackwell. http://www.vowelsandconsonants3e.com/chapter_1.html

Oclusiva palatal sonora.

Ladefoged, P., i Disner, S. F. (2012). Sounds and languages – The IPA chart sounds. Vowels and consonants (3a ed.). Wiley-Blackwell. http://www.vowelsandconsonants3e.com/chapter_1.html

Fricativa palatal sorda.

Ladefoged, P., i Disner, S. F. (2012). Sounds and languages – The IPA chart sounds. Vowels and consonants (3a ed.). Wiley-Blackwell. http://www.vowelsandconsonants3e.com/chapter_1.html

Fricativa palatal sonora.

Ladefoged, P., i Disner, S. F. (2012). Sounds and languages – The IPA chart sounds. Vowels and consonants (3a ed.). Wiley-Blackwell. http://www.vowelsandconsonants3e.com/chapter_1.html

Aproximant palatal sonora.

Ladefoged, P., i Disner, S. F. (2012). Sounds and languages – The IPA chart sounds. Vowels and consonants (3a ed.). Wiley-Blackwell. http://www.vowelsandconsonants3e.com/chapter_1.html

Velar

Contacte o apropament entre la part posterior de la llengua i el vel del paladar (paladar tou).

Zona d’articulació velar.

Hewlett, N., i Beck, J. (2006). An introduction to the science of phonetics. Routledge. https://doi.org/10.4324/9780203053867

Símbols emprats en la transcripció de les consonants velars a l’Alfabet Fonètic Internacional.

International Phonetic Association. (2015). Full IPA chart. https://www.internationalphoneticassociation.org/content/full-ipa-chart

Uvular

Contacte o apropament entre la part posterior de la llengua i l’úvula.

Zona d’articulació uvular.

Hewlett, N., i Beck, J. (2006). An introduction to the science of phonetics. Routledge. https://doi.org/10.4324/9780203053867

Símbols emprats en la transcripció de les consonants uvulars a l’Alfabet Fonètic Internacional.

International Phonetic Association. (2015). Full IPA chart. https://www.internationalphoneticassociation.org/content/full-ipa-chart

Oclusiva uvular sorda.

Ladefoged, P., i Disner, S. F. (2012). Sounds and languages – The IPA chart sounds. Vowels and consonants (3a ed.). Wiley-Blackwell. http://www.vowelsandconsonants3e.com/chapter_1.html

Oclusiva uvular sonora.

Ladefoged, P., i Disner, S. F. (2012). Sounds and languages – The IPA chart sounds. Vowels and consonants (3a ed.). Wiley-Blackwell. http://www.vowelsandconsonants3e.com/chapter_1.html

Nasal uvular.

Ladefoged, P., i Disner, S. F. (2012). Sounds and languages – The IPA chart sounds. Vowels and consonants (3a ed.). Wiley-Blackwell. http://www.vowelsandconsonants3e.com/chapter_1.html

Vibrant uvular.

Ladefoged, P., i Disner, S. F. (2012). Sounds and languages – The IPA chart sounds. Vowels and consonants (3a ed.). Wiley-Blackwell. http://www.vowelsandconsonants3e.com/chapter_1.html

Fricativa uvular sorda.

Ladefoged, P., i Disner, S. F. (2012). Sounds and languages – The IPA chart sounds. Vowels and consonants (3a ed.). Wiley-Blackwell. http://www.vowelsandconsonants3e.com/chapter_1.html

Fricativa uvular sonora.

Ladefoged, P., i Disner, S. F. (2012). Sounds and languages – The IPA chart sounds. Vowels and consonants (3a ed.). Wiley-Blackwell. http://www.vowelsandconsonants3e.com/chapter_1.html

Faringi

Apropament de l’arrel de la llengua a la paret faríngia.

Zona d’articulació faríngia.

Hewlett, N., i Beck, J. (2006). An introduction to the science of phonetics. Routledge. https://doi.org/10.4324/9780203053867

Símbols emprats en la transcripció de les consonants faríngies a l’Alfabet Fonètic Internacional.

International Phonetic Association. (2015). Full IPA chart. https://www.internationalphoneticassociation.org/content/full-ipa-chart

Fricativa faríngia sorda.

Ladefoged, P., i Disner, S. F. (2012). Sounds and languages – The IPA chart sounds. Vowels and consonants (3a ed.). Wiley-Blackwell. http://www.vowelsandconsonants3e.com/chapter_1.html

Fricativa faríngia sonora.

Ladefoged, P., i Disner, S. F. (2012). Sounds and languages – The IPA chart sounds. Vowels and consonants (3a ed.). Wiley-Blackwell. http://www.vowelsandconsonants3e.com/chapter_1.html

Glotal

Tancament o fricció que es produeix a la glotis.

Zona d’articulació glotal.

Hewlett, N., i Beck, J. (2006). An introduction to the science of phonetics. Routledge. https://doi.org/10.4324/9780203053867

Símbols emprats en la transcripció de les consonants glotals a l’Alfabet Fonètic Internacional.

International Phonetic Association. (2015). Full IPA chart. https://www.internationalphoneticassociation.org/content/full-ipa-chart

Oclusiva glotal.

Ladefoged, P., i Disner, S. F. (2012). Sounds and languages – The IPA chart sounds. Vowels and consonants (3a ed.). Wiley-Blackwell. http://www.vowelsandconsonants3e.com/chapter_1.html

Fricativa glotal sorda.

Ladefoged, P., i Disner, S. F. (2012). Sounds and languages – The IPA chart sounds. Vowels and consonants (3a ed.). Wiley-Blackwell. http://www.vowelsandconsonants3e.com/chapter_1.html

Fricativa glotal sonora.

Ladefoged, P., i Disner, S. F. (2012). Sounds and languages – The IPA chart sounds. Vowels and consonants (3a ed.). Wiley-Blackwell. http://www.vowelsandconsonants3e.com/chapter_1.html

Descripció segons les parts de la llengua que intervenen en l’articulació

Als termes emprats per a la descripció de la zona d’articulació s’hi pot afegir un prefix que indica la part de la llengua implicada en la producció del so.

Apical

Articulació amb l’àpex de la llengua.

Apico– : apicodental, apicoalveolar.

Laminal

Articulació amb la làmina de la llengua.

Lamino– : laminoalveolar.

Dorsal

Articulació amb el dors de la llengua.

Dorso– : dorsopalatal, dorsovelar.

Predorsal

Articulació amb la part anterior del dors de la llengua.

Predorso– : predorsopalatal.

Postdorsal

Articulació amb la part posterior del dors de la llengua.

Postdorso– : postdorsovelar, postdorsouvular.

Radical

Articulació amb l’arrel de la llengua.

Radico– : radicofaríngia.

La classificació articulatòria de les vocals

Les vocals es poden classificar articulatòriament mitjançant tres criteris:

Posició vertical de la llengua: vocals obertes ↔ vocals tancades.
Posició horitzontal de la llengua: vocals anteriors ↔ vocals posteriors.
Configuració dels llavis: vocals arrodonides ↔ vocals no arrodonides.

Dimensions articulatòries en la classificació de les vocals.

Dimensions articulatòries en la classificació de les vocals en relació amb la taula de vocals de l’Alfabet Fonètic Internacional: grau d’obertura (línia blava), grau d’anterioritat (línia vermella) i labialització (línia verda).

Taula de vocals: International Phonetic Association. (2015). Full IPA chart. https://www.internationalphoneticassociation.org/content/full-ipa-chart; tall sagital adaptat de Hewlett, N., i Beck, J. (2006). An introduction to the science of phonetics. Routledge. https://doi.org/10.4324/9780203053867.

Relació entre el tracte vocal i la classificació articulatòria de les vocals segons l’Alfabet Fonètic Internacional.

Lawson, E., Stuart-Smith, J., Scobbie, J. M., i Nakai, S. (2018). IPA charts: Vowels. Seeing speech: An articulatory web resource for the study of phonetics. https://www.seeingspeech.ac.uk/ipa-charts/?chart=4

❯ Les vocals cardinals

Posició vertical de la llengua

Dimensió relacionada amb el grau d’obertura o tancament de la mandíbula inferior.

Desplaçament vertical de la llengua i de la mandíbula inferior en l’articulació de les vocals.

Hewlett, N., i Beck, J. (2006). An introduction to the science of phonetics. Routledge. https://doi.org/10.4324/9780203053867

Desplaçament de la mandíbula inferior en l’articulació de les vocals.

Ladefoged, P. (2004). Jaw video. A Vowels and consonants: An introduction to the sounds of languages (2a ed.). Blackwell. http://www.phonetics.ucla.edu/vowels/chapter11/movie.html

Classificació de les vocals segons el grau d’obertura a l’Alfabet Fonètic Internacional.

International Phonetic Association. (2015). Full IPA chart. https://www.internationalphoneticassociation.org/content/full-ipa-chart

AFI - Graus d’obertura de les vocals (Català)

Classificació de les vocals segons el grau d’obertura a la traducció al català de les descripcions articulatòries de l’Alfabet Fonètic Internacional.

Classificació de les vocals segons grau d’obertura a la traducció al castellà de les descripcions articulatòries de l’Alfabet Fonètic Internacional.

Tancada

La part més elevada de la llengua es troba molt propera a la part superior del tracte bucal.

Símbols emprats en la transcripció de les vocals tancades a l’Alfabet Fonètic Internacional.

International Phonetic Association. (2015). Full IPA chart. https://www.internationalphoneticassociation.org/content/full-ipa-chart

Mitjana tancada

La part més elevada de la llengua es troba més propera a la part superior del tracte bucal que en una vocal mitjana oberta i més allunyada que en una vocal tancada.

Símbols emprats en la transcripció de les vocals mitjanes tancades a l’Alfabet Fonètic Internacional.

International Phonetic Association. (2015). Full IPA chart. https://www.internationalphoneticassociation.org/content/full-ipa-chart

Mitjana oberta

La part més elevada de la llengua es troba més propera a la part superior del tracte bucal que en una vocal mitjana tancada i més allunyada que en una vocal oberta.

Símbols emprats en la transcripció de les vocals mitjanes obertes a l’Alfabet Fonètic Internacional.

International Phonetic Association. (2015). Full IPA chart. https://www.internationalphoneticassociation.org/content/full-ipa-chart

Oberta

La part més elevada de la llengua es troba molt separada de la part superior del tracte bucal.

Símbols emprats en la transcripció de les vocals obertes a l’Alfabet Fonètic Internacional.

International Phonetic Association. (2015). Full IPA chart. https://www.internationalphoneticassociation.org/content/full-ipa-chart

Posició horitzontal de la llengua

Dimensió relacionada amb la localització de la constricció (zona d’articulació) en el tracte bucal.

Desplaçament horitzontal de la llengua en l’articulació de les vocals.

Hewlett, N., i Beck, J. (2006). An introduction to the science of phonetics. Routledge. https://doi.org/10.4324/9780203053867

Desplaçament de la llengua en l’articulació de les vocals.

Ladefoged, P. (2004). Tongue video. A Vowels and consonants: An introduction to the sounds of languages (2a ed.). Blackwell. http://www.phonetics.ucla.edu/vowels/chapter11/tongue.html

Classificació de les vocals segons el desplaçament horitzontal de la llengua a l’Alfabet Fonètic Internacional.

International Phonetic Association. (2015). Full IPA chart. https://www.internationalphoneticassociation.org/content/full-ipa-chart

AFI - Graus d’anterioritat/posterioritat (Català)

Classificació de les vocals segons el desplaçament horitzontal de la llengua a la traducció al català de les descripcions articulatòries de l’Alfabet Fonètic Internacional.

AFI - Graus d’anterioritat/posterioritat (Castellà)

Classificació de les vocals segons el desplaçament horitzontal de la llengua a la traducció al castellà de les descripcions articulatòries de l’Alfabet Fonètic Internacional.

La part més elevada de la llengua se sitúa en la part anterior (zona palatal) del tracte bucal.

Símbols emprats en la transcripció de les vocals anteriors a l’Alfabet Fonètic Internacional.

International Phonetic Association. (2015). Full IPA chart. https://www.internationalphoneticassociation.org/content/full-ipa-chart

Central

Articulada en la part central del tracte bucal.

Símbols emprats en la transcripció de les vocals centrals a l’Alfabet Fonètic Internacional.

International Phonetic Association. (2015). Full IPA chart. https://www.internationalphoneticassociation.org/content/full-ipa-chart

Posterior

La part més elevada de la llengua se sitúa en la part posterior (zona velar) del tracte bucal.

Símbols emprats en la transcripció de les vocals posteriors a l’Alfabet Fonètic Internacional.

International Phonetic Association. (2015). Full IPA chart. https://www.internationalphoneticassociation.org/content/full-ipa-chart

Configuració dels llavis

Disposició dels llavis en l’articulació de les vocals

Configuració dels llavis en l’articulació de les vocals.

Hewlett, N., i Beck, J. (2006). An introduction to the science of phonetics. Routledge. https://doi.org/10.4324/9780203053867

Disposició de les vocals arrodonides (a l’esquerra de la línia vermella) i arrodonides (a la dreta de la línia vermella) a l’Alfabet Fonètic Internacional.

International Phonetic Association. (2015). Full IPA chart. https://www.internationalphoneticassociation.org/content/full-ipa-chart

No arrodonida

Les vocals no arrodonides també es descriuen com a ‘no labialitzades’.

Sense arrodoniment dels llavis.

Símbols emprats en la transcripció de les vocals no arrodonides a l’Alfabet Fonètic Internacional.

International Phonetic Association. (2015). Full IPA chart. https://www.internationalphoneticassociation.org/content/full-ipa-chart

Arrodonida

Les vocals arrodonides també es descriuen com a ‘labialitzades’.

Amb arrodoniment dels llavis.

Símbols emprats en la transcripció de les vocals arrodonides a l’Alfabet Fonètic Internacional.

International Phonetic Association. (2015). Full IPA chart. https://www.internationalphoneticassociation.org/content/full-ipa-chart

Fonètica: manuals generals

L’articulació

La classificació articulatòria dels sons de la parla
Joaquim Llisterri, Departament de Filologia Espanyola, Universitat Autònoma de Barcelona

La pàgina va ser modificada per darrera vegada el