La classificació articulatòria dels sons de la parla
El flux d’aire emprat en la producció de les consonants no pulmonar no prové dels pulmons; prové del tracte vocal i es crea mitjançant:
Les consonants no pulmonars es poden produir mitjançant dos mecanismes:
Consonants ingressives velars: clics.
Consonants ingressives glotals: implosives
Consonants egressives glotals: ejectives
Consonants no pulmonars a l’Alfabet Fonètic Internacional.
International Phonetic Association. (2015). Full IPA chart. https://www.internationalphoneticassociation.org/content/full-ipa-chart
Consonants no pulmonars a la traducció al català de les descripcions articulatòries de l’Alfabet Fonètic Internacional.
International Phonetic Association. (2020). Alfabet Fonètic Internacional (revisat el 2020) (D. Recasens, Trad.). IPA charts: Sample translation batch. https://www.internationalphoneticassociation.org/IPAcharts/IPA_chart_trans/pdfs/IPA_Kiel_2020_full_cat.pdf
Consonants no pulmonars a la traducció al castellà de les descripcions articulatòries de l’Alfabet Fonètic Internacional.
International Phonetic Association. (2020). Alfabeto Fonético Internacional (revisado en 2020) (J. A. Correa, Trad.). IPA charts: Sample translation batch. https://www.internationalphoneticassociation.org/IPAcharts/IPA_chart_trans/pdfs/IPA_Kiel_2020_full_spa.pdf
Lawson, E., Stuart-Smith, J., Scobbie, J. M. i Nakai, S. (2018). IPA charts: Consonants (Non-pulmonic). Seeing speech: An articulatory web resource for the study of phonetics. https://www.seeingspeech.ac.uk/ipa-charts/?chart=2
Consonants no pulmonars ingressives velars: acumulació d’aire a la cavitat bucal deguda a un tancament simultani a la zona velar i a la zona d’articulació de la consonant. L’aire entra a la cavitat bucal en produir-se un descens de la llengua, fet que crea una obertura a la zona d’articulació de la consonant.
Etapes en l’articulació d’un clic alveolar.
Hewlett, N. i Beck, J. (2006). An introduction to the science of phonetics. Routledge. https://doi.org/10.4324/9780203053867
Articulació d’un clic enregistrada mitjançant raigs X.
Ladefoged, P. (2004). X-ray of a click. Vowels and consonants: An introduction to the sounds of languages (2a ed.). Blackwell. http://www.phonetics.ucla.edu/vowels/chapter13/movie.html
Zones d’articulació dels clics.
Ladefoged, P. i Maddieson, I. (1996). The sounds of the world’s languages. Blackwell.
Símbols emprats en la transcripció dels clics a l’Alfabet Fonètic Internacional.
International Phonetic Association. (2015). Full IPA chart. https://www.internationalphoneticassociation.org/content/full-ipa-chart
Clic bilabial.
Ladefoged, P. i Disner, S. F. (2012). Sounds and languages – The IPA chart sounds. Vowels and consonants (3a ed.). Wiley-Blackwell. http://www.vowelsandconsonants3e.com/chapter_1.html
Clic dental.
Ladefoged, P. i Disner, S. F. (2012). Sounds and languages – The IPA chart sounds. Vowels and consonants (3a ed.). Wiley-Blackwell. http://www.vowelsandconsonants3e.com/chapter_1.html
Clic (post)alveolar.
Ladefoged, P. i Disner, S. F. (2012). Sounds and languages – The IPA chart sounds. Vowels and consonants (3a ed.). Wiley-Blackwell. http://www.vowelsandconsonants3e.com/chapter_1.html
Clic palatoalveolar.
Ladefoged, P. i Disner, S. F. (2012). Sounds and languages – The IPA chart sounds. Vowels and consonants (3a ed.). Wiley-Blackwell. http://www.vowelsandconsonants3e.com/chapter_1.html
Clic alveolar lateral.
Ladefoged, P. i Disner, S. F. (2012). Sounds and languages – The IPA chart sounds. Vowels and consonants (3a ed.). Wiley-Blackwell. http://www.vowelsandconsonants3e.com/chapter_1.html
Realització de clics en xhosa.
XhosaKhaya. (2009, 11 de gener). Xhosa lesson 2: How to say «click» sounds [Vídeo]. YouTube. https://www.youtube.com/watch?v=31zzMb3U0iY
«The click song» cantat en xhosa per Miriam Makeba.
GingerSpice414. (2012, 24 d’agost). Miriam Makeba (LIVE) ‘The Click Song/Qongqothwane’ w/Xhosa & English lyrics [Vídeo]. YouTube. https://www.youtube.com/watch?v=bDhV2UFAU8k
Sampedro, J. (2011, 13 de març). Adán y Eva se entendían a besos. El País. https://elpais.com/diario/2011/03/13/sociedad/1299970801_850215.html
Consonants no pulmonars ingressives glotals: l’aire queda comprimit entre la glotis —amb els plecs vocals en vibració— i la zona d’articulació a la cavitat bucal, i entra en eltracte vocal con a conseqüència d’un moviment descendent de la laringe.
Etapes en l’articulació d’una consonant implosiva alveolar.
Hewlett, N. i Beck, J. (2006). An introduction to the science of phonetics. Routledge. https://doi.org/10.4324/9780203053867
Símbols emprats en la transcripció de les consonants implosives a l’Alfabet Fonètic Internacional.
International Phonetic Association. (2015). Full IPA chart. https://www.internationalphoneticassociation.org/content/full-ipa-chart
Implosiva bilabial.
Ladefoged, P. i Disner, S. F. (2012). Sounds and languages – The IPA chart sounds. Vowels and consonants (3a ed.). Wiley-Blackwell. http://www.vowelsandconsonants3e.com/chapter_1.html
Implosiva dental / alveolar.
Ladefoged, P. i Disner, S. F. (2012). Sounds and languages – The IPA chart sounds. Vowels and consonants (3a ed.). Wiley-Blackwell. http://www.vowelsandconsonants3e.com/chapter_1.html
Implosiva palatal.
Ladefoged, P. i Disner, S. F. (2012). Sounds and languages – The IPA chart sounds. Vowels and consonants (3a ed.). Wiley-Blackwell. http://www.vowelsandconsonants3e.com/chapter_1.html
Implosiva velar.
Ladefoged, P. i Disner, S. F. (2012). Sounds and languages – The IPA chart sounds. Vowels and consonants (3a ed.). Wiley-Blackwell. http://www.vowelsandconsonants3e.com/chapter_1.html
Implosiva uvular.
Ladefoged, P. i Disner, S. F. (2012). Sounds and languages – The IPA chart sounds. Vowels and consonants (3a ed.). Wiley-Blackwell. http://www.vowelsandconsonants3e.com/chapter_1.html
❯ Llengües amb consonants implosives
Consonants no pulmonars egressives glotals: l’aire queda comprimit entre la glotis tancada i la zona d’articulació a la cavitat bucal, i surt a l’exterior com a conseqüència d’un moviment ascendent de la laringe.
Etapes en l’articulació d’una consonant ejectiva alveolar.
Hewlett, N. i Beck, J. (2006). An introduction to the science of phonetics. Routledge. https://doi.org/10.4324/9780203053867
Articulació d’una consonant ejectiva bilabial.
Ubc Visible Speech. (2016, 22 d’octubre). /pʼ/ [Vídeo]. YouTube. https://www.youtube.com/watch?v= JTADQGr6_ZQ
Símbols emprats en la transcripció de les consonants ejectives a l’Alfabet Fonètic Internacional.
International Phonetic Association. (2015). Full IPA chart. https://www.internationalphoneticassociation.org/content/full-ipa-chart
Ejectiva bilabial.
Ladefoged, P. i Disner, S. F. (2012). Sounds and languages – The IPA chart sounds. Vowels and consonants (3a ed.). Wiley-Blackwell. http://www.vowelsandconsonants3e.com/chapter_1.html
Ejectiva dental / alveolar.
Ladefoged, P. i Disner, S. F. (2012). Sounds and languages – The IPA chart sounds. Vowels and consonants (3a ed.). Wiley-Blackwell. http://www.vowelsandconsonants3e.com/chapter_1.html
Ejectiva velar.
Ladefoged, P. i Disner, S. F. (2012). Sounds and languages – The IPA chart sounds. Vowels and consonants (3a ed.). Wiley-Blackwell. http://www.vowelsandconsonants3e.com/chapter_1.html
Ejectiva alveolar fricativa.
Ladefoged, P. i Disner, S. F. (2012). Sounds and languages – The IPA chart sounds. Vowels and consonants (3a ed.). Wiley-Blackwell. http://www.vowelsandconsonants3e.com/chapter_1.html
❯ Llengües amb consonants ejectives
Consonants pulmonars egressives: l’aire surt dels pulmons controlat pels mecanismes respiratoris.
La classificació articulatòria de les consonants pulmonars es realitza segons tres criteris:
Classificació articulatòria de les consonants pulmonars a l’Alfabet Fonètic Internacional: estat de la glotis (verd), mode d’articulació (blau en les consonants orals i groc en les consonants nasals) i zona d’articulació (vermell).
Taula de consonants pulmonars: International Phonetic Association. (2015). Full IPA chart. https://www.internationalphoneticassociation.org/content/full-ipa-chart; tall sagital adaptat de Hewlett, N. i Beck, J. (2006). An introduction to the science of phonetics. Routledge. https://doi.org/10.4324/9780203053867.
(Font de la imatge: Juana Gil Fernández. (s. d.). https://www.juanagilfernandez.com)
|
Esquema de l’estat de la glotis en la producció de sons sords (glotis oberta) i de sons sonors (glotis tancada).
Gil, J. (1988). Los sonidos del lenguaje. Síntesis.
So produït sense vibració dels plecs vocals, amb la glotis oberta.
Glotis oberta i plecs vocals separats en la producció d’un so sord.
Sean Parker Institute for the Voice. (s. d.). Normal voice function. Weill Cornell Medicine. https://voice.weill.cornell.edu/voice-evaluation/normal-voice-function
Símbols emprats en la transcripció de les consonants sordes a l’Alfabet Fonètic Internacional.
International Phonetic Association. (2015). Full IPA chart. https://www.internationalphoneticassociation.org/content/full-ipa-chart
So produït amb vibració dels plecs vocals.
Glotis tancada i plecs vocals junts en la producció d’un so sonor.
Sean Parker Institute for the Voice. (s. d.). Normal voice function. Weill Cornell Medicine. https://voice.weill.cornell.edu/voice-evaluation/normal-voice-function
Símbols emprats en la transcripció de les consonants sonores a l’Alfabet Fonètic Internacional.
International Phonetic Association. (2015). Full IPA chart. https://www.internationalphoneticassociation.org/content/full-ipa-chart
Els plecs vocals estan parcialment separats —sense vibració— durant i immediatament després d’una constricció articulatòria, cosa que permet la sortida de l’aire.
Els plecs vocals estan junts —en vibració— durant i immediatament després d’una constricció articulatòria.
Aspiració i sonoritat en les consonants oclusives.
Catford, J. C. (1977). Fundamental problems in phonetics. Edinburgh University Press.
Aspiració i sonoritat en les consonants oclusives.
Hewlett, N. i Beck, J. (2006). An introduction to the science of phonetics. Routledge. https://doi.org/10.4324/9780203053867
(Font de la imatge: Juana Gil Fernández. (s. d.). https://www.juanagilfernandez.com)
|
Modes d’articulació a l’Alfabet Fonètic Internacional.
International Phonetic Association. (2015). Full IPA chart. https://www.internationalphoneticassociation.org/content/full-ipa-chart
Modes d’articulació a la traducció al català de les descripcions articulatòries de l’Alfabet Fonètic Internacional.
International Phonetic Association. (2020). Alfabet Fonètic Internacional (revisat el 2020) (D. Recasens, Trad.). IPA charts: Sample translation batch. https://www.internationalphoneticassociation.org/IPAcharts/IPA_chart_trans/pdfs/IPA_Kiel_2020_full_cat.pdf
Modes d’articulació a la traducció al castellà de les descripcions articulatòries de l’Alfabet Fonètic Internacional.
International Phonetic Association. (2020). Alfabeto Fonético Internacional (revisado en 2020) (J. A. Correa, Trad.). IPA charts: Sample translation batch. https://www.internationalphoneticassociation.org/IPAcharts/IPA_chart_trans/pdfs/IPA_Kiel_2020_full_spa.pdf
Lawson, E., Stuart-Smith, J., Scobbie, J. M. i Nakai, S. (2018). IPA charts: Consonants (Pulmonic). Seeing speech: An articulatory web resource for the study of phonetics. https://www.seeingspeech.ac.uk/ipa-charts/?chart=1
En el mode d’articulació oral el vel del paladar (paladar tou) s’eleva i l’úvula tanca el pas de l’aire a la cavitat nasal.
Posició del vel del paladar i de l’úvula en les consonants orals (assenyalada amb un rectangle vermell) i en les consonants nasals.
Hewlett, N. i Beck, J. (2006). An introduction to the science of phonetics. Routledge. https://doi.org/10.4324/9780203053867
Símbols emprats en la transcripció de les consonants orals a l’Alfabet Fonètic Internacional.
International Phonetic Association. (2015). Full IPA chart. https://www.internationalphoneticassociation.org/content/full-ipa-chart
En el mode d’articulació nasal el vel del paladar (paladar tou) baixa, cosa que permet el pas total o parcial de l’aire a lacavitat nasal.
Posició del vel del paladar i de l’úvula en les consonants orals i en les consonants nasals (assenyalada amb un rectangle vermell).
Hewlett, N. i Beck, J. (2006). An introduction to the science of phonetics. Routledge. https://doi.org/10.4324/9780203053867
La localització de l’oclusió (tancament dels articuladors) a la cavitat oral determina la zona d’articulació de les consonants nasals.
Símbols emprats en la transcripció de les consonants nasals a l’Alfabet Fonètic Internacional.
International Phonetic Association. (2015). Full IPA chart. https://www.internationalphoneticassociation.org/content/full-ipa-chart
En el mode d’articulació central l’aire surt pel centre de la cavitat bucal.
Canal de sortida de l’aire en les consonants centrals (assenyalat amb un rectangle vermell) i en les consonants laterals.
Hewlett, N. i Beck, J. (2006). An introduction to the science of phonetics. Routledge. https://doi.org/10.4324/9780203053867
Símbols emprats en la transcripció de les consonants centrals a l’Alfabet Fonètic Internacional.
International Phonetic Association. (2015). Full IPA chart. https://www.internationalphoneticassociation.org/content/full-ipa-chart
En el mode d’articulació lateral l’aire surt pels dos costats de la cavitat bucal.
Canal de sortida de l’aire en les consonants centrals i en les consonants laterals (assenyalat amb un rectangle vermell).
Hewlett, N. i Beck, J. (2006). An introduction to the science of phonetics. Routledge. https://doi.org/10.4324/9780203053867
La zona d’articulació de les consonants laterals ve donada pel lloc en què es produeix el tancament del pas de l’aire en la part central de la cavitat bucal.
Símbols emprats en la transcripció de les consonants laterals a l’Alfabet Fonètic Internacional.
International Phonetic Association. (2015). Full IPA chart. https://www.internationalphoneticassociation.org/content/full-ipa-chart
Fricativa lateral alveolar sorda.
Ladefoged, P. i Disner, S. F. (2012). Sounds and languages – The IPA chart sounds. Vowels and consonants (3a ed.). Wiley-Blackwell. http://www.vowelsandconsonants3e.com/chapter_1.html
Fricativa lateral alveolar sonora.
Ladefoged, P. i Disner, S. F. (2012). Sounds and languages – The IPA chart sounds. Vowels and consonants (3a ed.). Wiley-Blackwell. http://www.vowelsandconsonants3e.com/chapter_1.html
Aproximant lateral alveolar.
Ladefoged, P. i Disner, S. F. (2012). Sounds and languages – The IPA chart sounds. Vowels and consonants (3a ed.). Wiley-Blackwell. http://www.vowelsandconsonants3e.com/chapter_1.html
Aproximant lateral retroflexa.
Ladefoged, P. i Disner, S. F. (2012). Sounds and languages – The IPA chart sounds. Vowels and consonants (3a ed.). Wiley-Blackwell. http://www.vowelsandconsonants3e.com/chapter_1.html
Aproximant lateral palatal.
Ladefoged, P. i Disner, S. F. (2012). Sounds and languages – The IPA chart sounds. Vowels and consonants (3a ed.). Wiley-Blackwell. http://www.vowelsandconsonants3e.com/chapter_1.html
Aproximant lateral velar.
Ladefoged, P. i Disner, S. F. (2012). Sounds and languages – The IPA chart sounds. Vowels and consonants (3a ed.). Wiley-Blackwell. http://www.vowelsandconsonants3e.com/chapter_1.html
Grau de constricció (tancament) entre els articuladors: visió lateral.
Catford, J. C. (1977). Fundamental problems in phonetics. Edinburgh University Press.
Grau de constricció (tancament) entre els articuladors: visió frontal.
Catford, J. C. (1977). Fundamental problems in phonetics. Edinburgh University Press.
En el mode d’articulació oclusiu es dona un tancament complet dels dos articuladors que obstrueix totalment el pas de l’aire.
Grau de tancament (constricció) del canal de sortida de l’aire en les consonants oclusives (assenyalat amb un rectangle vermell), fricatives i aproximants.
Hewlett, N. i Beck, J. (2006). An introduction to the science of phonetics. Routledge. https://doi.org/10.4324/9780203053867
Símbols emprats en la transcripció de les consonants oclusives a l’Alfabet Fonètic Internacional.
International Phonetic Association. (2015). Full IPA chart. https://www.internationalphoneticassociation.org/content/full-ipa-chart
En l’articulació de les consonants oclusives es poden distingir dues fases:
En el mode d’articulació fricatiu es dona una constricció entre els dos articuladors que produeix una turbulència (fricció) com a resultat del pas de l’aire per un canal estret.
Grau de tancament (constricció) del canal de sortida de l’aire en les consonants oclusives, fricatives (assenyalat amb un rectangle vermell) i aproximants.
Hewlett, N. i Beck, J. (2006). An introduction to the science of phonetics. Routledge. https://doi.org/10.4324/9780203053867
La localització de la constricció en el tracte vocal determina la zona d’articulació de les consonants fricatives.
La sonoritat de les consonants fricatives ve donada per la vibració dels plecs vocals durant la constricció entre els articuladors.
Símbols emprats en la transcripció de les consonants fricatives a l’Alfabet Fonètic Internacional.
International Phonetic Association. (2015). Full IPA chart. https://www.internationalphoneticassociation.org/content/full-ipa-chart
En el mode d’articulació aproximant es dona un apropament dels dos articuladors sense que es creï una turbulència (fricció) durant el pas de l’aire.
Grau de tancament (constricció) del canal de sortida de l’aire en les consonants oclusives, fricatives i aproximants (assenyalat amb un rectangle vermell).
Hewlett, N. i Beck, J. (2006). An introduction to the science of phonetics. Routledge. https://doi.org/10.4324/9780203053867
Símbols emprats en la transcripció de les consonants aproximants a l’Alfabet Fonètic Internacional.
International Phonetic Association. (2015). Full IPA chart. https://www.internationalphoneticassociation.org/content/full-ipa-chart
Les consonants amb el mode d’articulació africat es produeixen amb una oclusió seguida d’una fricció.
Les consonants africades a l’Alfabet Fonètic Internacional.
International Phonetic Association. (2015). Full IPA chart. https://www.internationalphoneticassociation.org/content/full-ipa-chart
El terme ‘ròtic’ prové del nom de la lletra grega rho (ρ).
Terminologia emprada en la descripció de les consonants ròtiques.
Anglès (AFI) | Castellà | Català |
Trill | Rótica múltiple Vibrante múltiple |
Ròtica múltiple Vibrant Vibrant múltiple |
Tap, Flap | Rótica simple Percusiva Vibrante simple |
Ròtica simple Bategant Vibrant simple |
(Font de la imatge: Ventura, D., Trigo, X. R. i Solà, N. (s. d.). Gabriel Ferrater. Associació d’Escriptors en Llengua Catalana. https://www.escriptors.cat/autors/ferraterg/portic)
|
Símbols emprats en la transcripció de les consonants ròtiques a l’Alfabet Fonètic Internacional.
International Phonetic Association. (2015). Full IPA chart. https://www.internationalphoneticassociation.org/content/full-ipa-chart
En el mode d’articulació vibrant es produeix un contacte repetit entre els articuladors.
Vibrant bilabial.
Ladefoged, P. i Disner, S. F. (2012). Sounds and languages – The IPA chart sounds. Vowels and consonants (3a ed.). Wiley-Blackwell. http://www.vowelsandconsonants3e.com/chapter_1.html
(Font de la imatge: Department of Linguistics. (2010, 6 de maig). Remembering Peter Ladefoged. University of California Los Angeles. https://linguistics.ucla.edu/people/ladefoge/Remember/Index.htm)
|
(Font de la imatge: Maddieson, I. (2011). Ian Maddieson personal webpage. http://www.unm.edu/~ianm/index.html)
|
Vibrant alveolar.
Ladefoged, P. i Disner, S. F. (2012). Sounds and languages – The IPA chart sounds. Vowels and consonants (3a ed.). Wiley-Blackwell. http://www.vowelsandconsonants3e.com/chapter_1.html
Vibrant uvular.
Ladefoged, P. i Disner, S. F. (2012). Sounds and languages – The IPA chart sounds. Vowels and consonants (3a ed.). Wiley-Blackwell. http://www.vowelsandconsonants3e.com/chapter_1.html
(Font de la imatge: Uberuaga, B. P. [Buber]. (2019, 11 de gener). Buber’s Basque flashback: Larry Trask’s introduction to Basque. Buber’s Basque page. https://buber.net/Basque/2019/01/11/bubers-basque-flashback-larry-trasks-introduction-to-basque/)
|
En el mode d’articulació bategant es dona un contacte momentani (batec) entre els dos articuladors.
Bategant labiodental (labial) en mono.
Olson, K. S. i Hajek, J. (2004). A crosslinguistic lexicon of the labial flap. Linguistic Discovery, 2(2), 21–57. https://doi.org/10.1349/PS1.1537-0852.A.262
Bategant alveolar.
Ladefoged, P. i Disner, S. F. (2012). Sounds and languages – The IPA chart sounds. Vowels and consonants (3a ed.). Wiley-Blackwell. http://www.vowelsandconsonants3e.com/chapter_1.html
Bategant retroflexa.
Ladefoged, P. i Disner, S. F. (2012). Sounds and languages – The IPA chart sounds. Vowels and consonants (3a ed.). Wiley-Blackwell. http://www.vowelsandconsonants3e.com/chapter_1.html
També denominada ‘lloc d’articulació’ (en anglès, place of articulation) o ‘punt d’articulació’.
(Font de la imatge: Juana Gil Fernández. (s. d.). https://www.juanagilfernandez.com)
|
Localització de les zones d’articulació en el tracte vocal.
Happy Hour Spanish. (2017, 8 de abril). IPA chart for language learners sound placement mouth. https://www.happyhourspanish.com/ipa-chart-language-learners/ipa-chart-for-language-learners-sound-placement-mouth/
Zones d’articulació a l’Alfabet Fonètic Internacional.
International Phonetic Association. (2015). Full IPA chart. https://www.internationalphoneticassociation.org/content/full-ipa-chart
Zones d’articulació a la traducció al català de les descripcions articulatòries de l’Alfabet Fonètic Internacional.
International Phonetic Association. (2020). Alfabet Fonètic Internacional (revisat el 2020) (D. Recasens, Trad.). IPA charts: Sample translation batch. https://www.internationalphoneticassociation.org/IPAcharts/IPA_chart_trans/pdfs/IPA_Kiel_2020_full_cat.pdf
Zones d’articulació a la traducció al castellà de les descripcions articulatòries de l’Alfabet Fonètic Internacional.
International Phonetic Association. (2020). Alfabeto Fonético Internacional (revisado en 2020) (J. A. Correa, Trad.). IPA charts: Sample translation batch. https://www.internationalphoneticassociation.org/IPAcharts/IPA_chart_trans/pdfs/IPA_Kiel_2020_full_spa.pdf
Lawson, E., Stuart-Smith, J., Scobbie, J. M. i Nakai, S. (2018). IPA charts: Consonants (Pulmonic). Seeing speech: An articulatory web resource for the study of phonetics. https://www.seeingspeech.ac.uk/ipa-charts/?chart=1
Contacte o apropament entre el lllavi superior i el llavi inferior.
Zona d’articulació bilabial.
Hewlett, N. i Beck, J. (2006). An introduction to the science of phonetics. Routledge. https://doi.org/10.4324/9780203053867
Símbols emprats en la transcripció de les consonants bilabials a l’Alfabet Fonètic Internacional.
International Phonetic Association. (2015). Full IPA chart. https://www.internationalphoneticassociation.org/content/full-ipa-chart
Contacte o apropament entre el llavi inferior i les dents incisives superiors.
Zona d’articulació labiodental.
Hewlett, N. i Beck, J. (2006). An introduction to the science of phonetics. Routledge. https://doi.org/10.4324/9780203053867
Símbols emprats en la transcripció de les consonants labiodentals a l’Alfabet Fonètic Internacional.
International Phonetic Association. (2015). Full IPA chart. https://www.internationalphoneticassociation.org/content/full-ipa-chart
L’àpex de la llengua se sitúa entre les dents incisives superiors i les inferiors.
Zona d’articulació interdental.
Quilis, A. (1999). Tratado de fonología y fonética españolas (2a ed.). Gredos.
Contacte o apropament entre l’àpex o el dors de la llengua i la part posterior de les dents incisives superiors.
Zona d’articulació dental.
Hewlett, N. i Beck, J. (2006). An introduction to the science of phonetics. Routledge. https://doi.org/10.4324/9780203053867
Símbols emprats en la transcripció de les consonants dentals a l’Alfabet Fonètic Internacional.
International Phonetic Association. (2015). Full IPA chart. https://www.internationalphoneticassociation.org/content/full-ipa-chart
Contacte o apropament entre l’àpex o el dors de la llengua i la cresta (o cornisa) alveolar.
Zona d’articulació alveolar.
Hewlett, N. i Beck, J. (2006). An introduction to the science of phonetics. Routledge. https://doi.org/10.4324/9780203053867
Símbols emprats en la transcripció de les consonants alveolars a l’Alfabet Fonètic Internacional.
International Phonetic Association. (2015). Full IPA chart. https://www.internationalphoneticassociation.org/content/full-ipa-chart
Contacte o apropament entre l’àpex o el dors de la llengua i la part posterior de la cresta (o cornisa) alveolar.
Tradicionalment també s’han utilitzat els termes ‘prepalatal’, ‘palatoalveolar’ o ‘alveolopalatal’.
Zona d’articulació postalveolar.
Hewlett, N. i Beck, J. (2006). An introduction to the science of phonetics. Routledge. https://doi.org/10.4324/9780203053867
Símbols emprats en la transcripció de les consonants postalveolars a l’Alfabet Fonètic Internacional.
International Phonetic Association. (2015). Full IPA chart. https://www.internationalphoneticassociation.org/content/full-ipa-chart
Elevació de l’àpex de la llengua, que es corba cap endarrere per entrar en contacte o apropar-se a lacresta (o cornisa) alveolar.
Articulació retroflexa.
Hewlett, N. i Beck, J. (2006). An introduction to the science of phonetics. Routledge. https://doi.org/10.4324/9780203053867
Símbols emprats en la transcripció de les consonants retroflexes a l’Alfabet Fonètic Internacional.
International Phonetic Association. (2015). Full IPA chart. https://www.internationalphoneticassociation.org/content/full-ipa-chart
Oclusiva sonora retroflexa.
Ladefoged, P. i Disner, S. F. (2012). Sounds and languages – The IPA chart sounds. Vowels and consonants (3a ed.). Wiley-Blackwell. http://www.vowelsandconsonants3e.com/chapter_1.html
Nasal retroflexa.
Ladefoged, P. i Disner, S. F. (2012). Sounds and languages – The IPA chart sounds. Vowels and consonants (3a ed.). Wiley-Blackwell. http://www.vowelsandconsonants3e.com/chapter_1.html
Bategant retroflexa.
Ladefoged, P. i Disner, S. F. (2012). Sounds and languages – The IPA chart sounds. Vowels and consonants (3a ed.). Wiley-Blackwell. http://www.vowelsandconsonants3e.com/chapter_1.html
Fricativa sonora retroflexa.
Ladefoged, P. i Disner, S. F. (2012). Sounds and languages – The IPA chart sounds. Vowels and consonants (3a ed.). Wiley-Blackwell. http://www.vowelsandconsonants3e.com/chapter_1.html
Aproximant retroflexa.
Ladefoged, P. i Disner, S. F. (2012). Sounds and languages – The IPA chart sounds. Vowels and consonants (3a ed.). Wiley-Blackwell. http://www.vowelsandconsonants3e.com/chapter_1.html
Aproximant lateral retroflexa.
Ladefoged, P. i Disner, S. F. (2012). Sounds and languages – The IPA chart sounds. Vowels and consonants (3a ed.). Wiley-Blackwell. http://www.vowelsandconsonants3e.com/chapter_1.html
Contacte o apropament entre la part anterior de la llengua i el paladar dur.
Zona d’articulació palatal.
Hewlett, N. i Beck, J. (2006). An introduction to the science of phonetics. Routledge. https://doi.org/10.4324/9780203053867
Símbols emprats en la transcripció de les consonants palatals a l’Alfabet Fonètic Internacional.
International Phonetic Association. (2015). Full IPA chart. https://www.internationalphoneticassociation.org/content/full-ipa-chart
Oclusiva palatal sorda.
Ladefoged, P. i Disner, S. F. (2012). Sounds and languages – The IPA chart sounds. Vowels and consonants (3a ed.). Wiley-Blackwell. http://www.vowelsandconsonants3e.com/chapter_1.html
Oclusiva palatal sonora.
Ladefoged, P. i Disner, S. F. (2012). Sounds and languages – The IPA chart sounds. Vowels and consonants (3a ed.). Wiley-Blackwell. http://www.vowelsandconsonants3e.com/chapter_1.html
Fricativa palatal sorda.
Ladefoged, P. i Disner, S. F. (2012). Sounds and languages – The IPA chart sounds. Vowels and consonants (3a ed.). Wiley-Blackwell. http://www.vowelsandconsonants3e.com/chapter_1.html
Fricativa palatal sonora.
Ladefoged, P. i Disner, S. F. (2012). Sounds and languages – The IPA chart sounds. Vowels and consonants (3a ed.). Wiley-Blackwell. http://www.vowelsandconsonants3e.com/chapter_1.html
Aproximant palatal sonora.
Ladefoged, P. i Disner, S. F. (2012). Sounds and languages – The IPA chart sounds. Vowels and consonants (3a ed.). Wiley-Blackwell. http://www.vowelsandconsonants3e.com/chapter_1.html
Contacte o apropament entre la part posterior de la llengua i el vel del paladar (paladar tou).
Zona d’articulació velar.
Hewlett, N. i Beck, J. (2006). An introduction to the science of phonetics. Routledge. https://doi.org/10.4324/9780203053867
Símbols emprats en la transcripció de les consonants palatals a l’Alfabet Fonètic Internacional.
International Phonetic Association. (2015). Full IPA chart. https://www.internationalphoneticassociation.org/content/full-ipa-chart
Contacte o apropament entre la part posterior de la llengua i l’úvula.
Zona d’articulació uvular.
Hewlett, N. i Beck, J. (2006). An introduction to the science of phonetics. Routledge. https://doi.org/10.4324/9780203053867
Símbols emprats en la transcripció de les consonants uvulars a l’Alfabet Fonètic Internacional.
International Phonetic Association. (2015). Full IPA chart. https://www.internationalphoneticassociation.org/content/full-ipa-chart
Oclusiva uvular sorda.
Ladefoged, P. i Disner, S. F. (2012). Sounds and languages – The IPA chart sounds. Vowels and consonants (3a ed.). Wiley-Blackwell. http://www.vowelsandconsonants3e.com/chapter_1.html
Oclusiva uvular sonora.
Ladefoged, P. i Disner, S. F. (2012). Sounds and languages – The IPA chart sounds. Vowels and consonants (3a ed.). Wiley-Blackwell. http://www.vowelsandconsonants3e.com/chapter_1.html
Nasal uvular.
Ladefoged, P. i Disner, S. F. (2012). Sounds and languages – The IPA chart sounds. Vowels and consonants (3a ed.). Wiley-Blackwell. http://www.vowelsandconsonants3e.com/chapter_1.html
Vibrant uvular.
Ladefoged, P. i Disner, S. F. (2012). Sounds and languages – The IPA chart sounds. Vowels and consonants (3a ed.). Wiley-Blackwell. http://www.vowelsandconsonants3e.com/chapter_1.html
Fricativa uvular sorda.
Ladefoged, P. i Disner, S. F. (2012). Sounds and languages – The IPA chart sounds. Vowels and consonants (3a ed.). Wiley-Blackwell. http://www.vowelsandconsonants3e.com/chapter_1.html
Fricativa uvular sonora.
Ladefoged, P. i Disner, S. F. (2012). Sounds and languages – The IPA chart sounds. Vowels and consonants (3a ed.). Wiley-Blackwell. http://www.vowelsandconsonants3e.com/chapter_1.html
Apropament de l’arrel de la llengua a la paret faríngia.
Zona d’articulació faríngia.
Hewlett, N. i Beck, J. (2006). An introduction to the science of phonetics. Routledge. https://doi.org/10.4324/9780203053867
Símbols emprats en la transcripció de les consonants faríngies a l’Alfabet Fonètic Internacional.
International Phonetic Association. (2015). Full IPA chart. https://www.internationalphoneticassociation.org/content/full-ipa-chart
Fricativa faríngia sorda.
Ladefoged, P. i Disner, S. F. (2012). Sounds and languages – The IPA chart sounds. Vowels and consonants (3a ed.). Wiley-Blackwell. http://www.vowelsandconsonants3e.com/chapter_1.html
Fricativa faríngia sonora.
Ladefoged, P. i Disner, S. F. (2012). Sounds and languages – The IPA chart sounds. Vowels and consonants (3a ed.). Wiley-Blackwell. http://www.vowelsandconsonants3e.com/chapter_1.html
Tancament o fricció que es produeix a la glotis.
Zona d’articulació glotal.
Hewlett, N. i Beck, J. (2006). An introduction to the science of phonetics. Routledge. https://doi.org/10.4324/9780203053867
Símbols emprats en la transcripció de les consonants glotalss a l’Alfabet Fonètic Internacional.
International Phonetic Association. (2015). Full IPA chart. https://www.internationalphoneticassociation.org/content/full-ipa-chart
Oclusiva glotal.
Ladefoged, P. i Disner, S. F. (2012). Sounds and languages – The IPA chart sounds. Vowels and consonants (3a ed.). Wiley-Blackwell. http://www.vowelsandconsonants3e.com/chapter_1.html
Fricativa glotal sorda.
Ladefoged, P. i Disner, S. F. (2012). Sounds and languages – The IPA chart sounds. Vowels and consonants (3a ed.). Wiley-Blackwell. http://www.vowelsandconsonants3e.com/chapter_1.html
Fricativa glotal sonora.
Ladefoged, P. i Disner, S. F. (2012). Sounds and languages – The IPA chart sounds. Vowels and consonants (3a ed.). Wiley-Blackwell. http://www.vowelsandconsonants3e.com/chapter_1.html
A la descripció de la zona d’articulació es pot afegir un prefix que indica la part de la llengua implicada en la producció del so.
Articulació amb l’àpex de la llengua.
Apico– : apicodental, apicoalveolar.
Articulació amb la làmina de la llengua.
Lamino– : laminoalveolar.
Articulació amb el dors de la llengua.
Dorso– : dorsopalatal, dorsovelar.
Articulació amb la part anterior del dors de la llengua.
Predorso– : predorsopalatal.
Articulació amb la part posterior del dors de la llengua.
Postdorso– : postdorsovelar, postdorsouvular.
Articulació amb l’arrel de la llengua.
Radico– : radicofaríngia.
Les vocals es poden classificar articulatòriament mitjançant tres criteris:
Dimensions articulatòries en la classificació de les vocals.
Dimensions articulatòries en la classificació de les vocals en relació amb la taula de vocals de l’Alfabet Fonètic Internacional.
Taula de vocals: International Phonetic Association. (2015). Full IPA chart. https://www.internationalphoneticassociation.org/content/full-ipa-chart; tall sagital adaptat de Hewlett, N. i Beck, J. (2006). An introduction to the science of phonetics. Routledge. https://doi.org/10.4324/9780203053867.
Relació entre el tracte vocal i la classificació articulatòria de les vocals segons l’Alfabet Fonètic Internacional.
Representació articulatòria esquematitzada de les vocals cardinals primàries.
Hewlett, N. i Beck, J. (2006). An introduction to the science of phonetics. Routledge. https://doi.org/10.4324/9780203053867
Dimensió relacionada amb el grau d’obertura o tancament de la mandíbula inferior.
Desplaçament vertical de la llengua i de la mandíbula inferior en l’articulació de les vocals.
Hewlett, N. i Beck, J. (2006). An introduction to the science of phonetics. Routledge. https://doi.org/10.4324/9780203053867
Desplaçament de la mandíbula inferior en l’articulació de les vocals.
Ladefoged, P. (2004). Jaw video. Vowels and consonants: An introduction to the sounds of languages (2a ed.). Blackwell. http://www.phonetics.ucla.edu/vowels/chapter11/movie.html
Classificació de les vocals segons el grau d’obertura a l’Alfabet Fonètic Internacional.
International Phonetic Association. (2015). Full IPA chart. https://www.internationalphoneticassociation.org/content/full-ipa-chart
Classificació de les vocals segons el grau d’obertura a la traducció al català de les descripcions articulatòries de l’Alfabet Fonètic Internacional.
International Phonetic Association. (2020). Alfabet Fonètic Internacional (revisat el 2020) (D. Recasens, Trad.). IPA charts: Sample translation batch. https://www.internationalphoneticassociation.org/IPAcharts/IPA_chart_trans/pdfs/IPA_Kiel_2020_full_cat.pdf
Classificació de les vocals segons grau d’obertura a la traducció al castellà de les descripcions articulatòries de l’Alfabet Fonètic Internacional.
International Phonetic Association. (2020). Alfabeto Fonético Internacional (revisado en 2020) (J. A. Correa, Trad.). IPA charts: Sample translation batch. https://www.internationalphoneticassociation.org/IPAcharts/IPA_chart_trans/pdfs/IPA_Kiel_2020_full_spa.pdf
Lawson, E., Stuart-Smith, J., Scobbie, J. M. i Nakai, S. (2018). IPA charts: Vowels. Seeing speech: An articulatory web resource for the study of phonetics. https://www.seeingspeech.ac.uk/ipa-charts/?chart=4
La part més elevada de la llengua es troba molt propera a la part superior del tracte bucal.
Símbols emprats en la transcripció de les vocals tancades a l’Alfabet Fonètic Internacional.
International Phonetic Association. (2015). Full IPA chart. https://www.internationalphoneticassociation.org/content/full-ipa-chart
La part més elevada de la llengua es troba més propera a la part superior del tracte bucal que en una vocal mitjana oberta i més allunyada que en una vocal tancada.
Símbols emprats en la transcripció de les vocals mitjanes tancades a l’Alfabet Fonètic Internacional.
International Phonetic Association. (2015). Full IPA chart. https://www.internationalphoneticassociation.org/content/full-ipa-chart
La part més elevada de la llengua es troba més propera a la part superior del tracte bucal que en una vocal mitjana tancada i més allunyada que en una vocal oberta.
Símbols emprats en la transcripció de les vocals mitjanes obertes a l’Alfabet Fonètic Internacional.
International Phonetic Association. (2015). Full IPA chart. https://www.internationalphoneticassociation.org/content/full-ipa-chart
La part més elevada de la llengua es troba molt separada de la part superior del tracte bucal.
Símbols emprats en la transcripció de les vocals obertes a l’Alfabet Fonètic Internacional.
International Phonetic Association. (2015). Full IPA chart. https://www.internationalphoneticassociation.org/content/full-ipa-chart
Dimensió relacionada amb la localització de la constricció (zona d’articulació) en el tracte bucal.
Desplaçament horitzontal de la llengua en l’articulació de les vocals.
Hewlett, N. i Beck, J. (2006). An introduction to the science of phonetics. Routledge. https://doi.org/10.4324/9780203053867
Desplaçament de la llengua en l’articulació de les vocals.
Ladefoged, P. (2004). Tongue video. Vowels and consonants: An introduction to the sounds of languages (2a ed.). Blackwell. http://www.phonetics.ucla.edu/vowels/chapter11/tongue.html
Classificació de les vocals segons el desplaçament horitzontal de la llengua a l’Alfabet Fonètic Internacional.
International Phonetic Association. (2015). Full IPA chart. https://www.internationalphoneticassociation.org/content/full-ipa-chart
Classificació de les vocals segons el desplaçament horitzontal de la llengua a la traducció al català de les descripcions articulatòries de l’Alfabet Fonètic Internacional.
International Phonetic Association. (2020). Alfabet Fonètic Internacional (revisat el 2020) (D. Recasens, Trad.). IPA charts: Sample translation batch. https://www.internationalphoneticassociation.org/IPAcharts/IPA_chart_trans/pdfs/IPA_Kiel_2020_full_cat.pdf
Classificació de les vocals segons el desplaçament horitzontal de la llengua a la traducció al castellà de les descripcions articulatòries de l’Alfabet Fonètic Internacional.
International Phonetic Association. (2020). Alfabeto Fonético Internacional (revisado en 2020) (J. A. Correa, Trad.). IPA charts: Sample translation batch. https://www.internationalphoneticassociation.org/IPAcharts/IPA_chart_trans/pdfs/IPA_Kiel_2020_full_spa.pdf
Lawson, E., Stuart-Smith, J., Scobbie, J. M. i Nakai, S. (2018). IPA charts: Vowels. Seeing speech: An articulatory web resource for the study of phonetics. https://www.seeingspeech.ac.uk/ipa-charts/?chart=4
La part més elevada de la llengua se sitúa en la part anterior ( zona palatal) del tracte bucal.
Símbols emprats en la transcripció de les vocals anteriors a l’Alfabet Fonètic Internacional.
International Phonetic Association. (2015). Full IPA chart. https://www.internationalphoneticassociation.org/content/full-ipa-chart
Articulada en la part central del tracte bucal.
Símbols emprats en la transcripció de les vocals centrals a l’Alfabet Fonètic Internacional.
International Phonetic Association. (2015). Full IPA chart. https://www.internationalphoneticassociation.org/content/full-ipa-chart
La part més elevada de la llengua se sitúa en la part posterior (zona velar) del tracte bucal.
Símbols emprats en la transcripció de les vocals posteriors a l’Alfabet Fonètic Internacional.
International Phonetic Association. (2015). Full IPA chart. https://www.internationalphoneticassociation.org/content/full-ipa-chart
Configuració dels llavis en l’articulació de les vocals.
Hewlett, N. i Beck, J. (2006). An introduction to the science of phonetics. Routledge. https://doi.org/10.4324/9780203053867
Disposició de les vocals arrodonides (a l’esquerra de la línia vermella) i arrodonides (a la dreta de la línia vermella) a l’Alfabet Fonètic Internacional.
International Phonetic Association. (2015). Full IPA chart. https://www.internationalphoneticassociation.org/content/full-ipa-chart
Lawson, E., Stuart-Smith, J., Scobbie, J. M. i Nakai, S. (2018). IPA charts: Vowels. Seeing speech: An articulatory web resource for the study of phonetics. https://www.seeingspeech.ac.uk/ipa-charts/?chart=4
Les vocals no arrodonides també es descriuen com a ‘no labialitzades’.
Sense arrodoniment dels llavis.
Símbols emprats en la transcripció de les vocals no arrodonides a l’Alfabet Fonètic Internacional.
International Phonetic Association. (2015). Full IPA chart. https://www.internationalphoneticassociation.org/content/full-ipa-chart
Les vocals arrodonides també es descriuen com a ‘labialitzades’.
Amb arrodoniment dels llavis.
Símbols emprats en la transcripció de les vocals arrodonides a l’Alfabet Fonètic Internacional.
International Phonetic Association. (2015). Full IPA chart. https://www.internationalphoneticassociation.org/content/full-ipa-chart