La fonètica en el marc de les ciències del llenguatge
L’abast de la fonètica
Definició de la fonètica
|
(Font de la imatge: Sadanand Singh obituary. (2010, 14 de març). Los Angeles Times. https://www.legacy.com/us/obituaries/latimes/name/sadanand-singh-obituary?id=21905311)
|
La definició exclou tots els fenòmens sonors que no formen part del repertori de sons que es troben en les llengües.
Es proposen dos punts de vista en l’estudi dels sons de la parla:
- Producció per part de l’emissor (el parlant).
- Recepció i percepció per part del receptor (l’oïdor).
S’estableix que un dels objectius de la fonètica és la classificació dels sons de les llengües del món.
Fonètica general i fonètica de les llengües particulars
Fonètica general
La fonètica general té com a objectiu caracteritzar els mecanismes que intervenen en la producció i en la percepció dels sons de les llengües.
Fonètica de les llengües particulars o fonètica descriptiva
La fonètica de les llengües particulars o fonètica descriptiva s’ocupa de descriure com s’utilitzen específicament en cadascuna de les llengües els mecanismes generals de producció i de percepció de la parla.
Mètode de treball de la fonètica
En fonètica s’empra el mètode experimental.
La realització d’experiments no implica que no existeixi una teoria fonètica.
Sense una teoria fonètica general seria impossible concebre i dissenyar experiments.
Teoria fonètica
Els mecanismes de producció i de percepció de la parla estan sotmesos a limitacions de tipus biològic.
Els condicionants biològics determinen les característiques dels sons que es poden articular i que es poden percebre.
La parla es produeix en un entorn que incideix en la selecció de determinats comportaments.
La teoria fonètica formula les restriccions que operen sobre les classes de sons possibles a les llengües.
Classes de sons considerats impossibles en les llengües.
International Phonetic Association. (2026). The International Phonetic Alphabet and the IPA Chart [IPA Chart revised to 2015/2005]. International Phonetic Association. https://www.internationalphoneticassociation.org/content/ipa-chart
Classes de sons no documentats però considerats possibles en les llengües.
International Phonetic Association. (2026). The International Phonetic Alphabet and the IPA Chart [IPA Chart revised to 2015/2005]. International Phonetic Association. https://www.internationalphoneticassociation.org/content/ipa-chart
La teoria fonètica ofereix procediments per a…
|
(Font de la imatge: John Catford obituary. (2009, 25 d’octubre). Ann Arbor News. https://www.legacy.com/us/obituaries/annarbor/name/john-catford-obituary?id=23888853)
|
Amb el seu enfocament, a Catford (2001) s’introdueix el que l’autor anomena una «perspectiva antropofònica».
La fonètica general, la teoria fonètica i la descripció fonètica de les llengües són complementàries.
Fonètica i comunicació
La fonètica es defineix com l’estudi dels sons de la parla utilitzats en les llengües.
En el cas de les llengües parlades, els sons de la parla constitueixen l’element primordial del sistema de comunicació.
Esquema de la comunicació i punts de vista en l’estudi dels sons de la parla
En l’àmbit de la fonètica es poden establir distincions que tinguin en compte la naturalesa vocal i auditiva de les llengües parlades.
Els sons de la parla es poden estudiar en qualsevol de les etapes de l’acte comunicatiu.
- Producció: perspectiva de l’emissor
→ fonètica articulatòria - Transmissió per un canal
→ fonètica acústica - Audició i percepció: perspectiva del receptor
→ fonètica perceptiva
El procés de la comunicació i la divisió de la fonètica.
Fonètica articulatòria
Estudi de la producció dels sons de la parla.
Tradicionalment centrada en la classificació estàtica dels sons en funció de les diverses parts de l’aparell fonador que intervenen en la seva producció.
Elaboració de models que expliquin globalment la producció de la parla:
- models basats en una visió dinàmica;
- models emmarcats en l’estudi dels moviments de l’aparell fonador en el context de les anàlisis més generals sobre el control del moviment humà.
Fonètica acústica
Estudi de les propietats físiques dels sons de la parla en tant que ones sonores:
- estudi de les propietats derivades dels moviments que tenen lloc en el tracte vocal;.
- explicació de la relació entre les ones sonores i el missatge del qual són portadores.
Determinació dels elements invariants que permeten percebre com a equivalents sons que són diferents des del punt de vista acústic.
Fonètica perceptiva
Estudi del procés de transformació de les ones sonores que arriben a l’oïda en impulsos nerviosos que es transmeten al cervell.
Estudi del procés d’interpretació fonètica que permet categoritzar les ones sonores com a sons de la parla.
Models que expliquen la interpretació d’ones sonores com a sons de la parla:
- en funció de les seves propietats acústiques;
- en funció dels condicionaments que imposa el sistema auditiu.
La relació entre les tres perspectives
Les propietats acústiques dels sons s’expliquen per la configuració adoptada per l’aparell fonador en el moment de la seva producció.
L’audició i la percepció dels sons de la parla estan determinades per les seves propietats acústiques.
The Virtual Linguistics Campus. (2013, 19 d’agost). PHO102 – The speech chain [Vídeo]. YouTube. https://www.youtube.com/watch?v=JvBujdH5DhA
El caràcter teleològic de la parla
La parla com a activitat teleològica
El model de la variabilitat adaptativa
Àmbits de la fonètica
Fonètica general i fonètica de les llengües particulars
Fonètica general
Elaboració d’una teoria que expliqui les restriccions que afecten les classes de sons que es troben en les llengües.
Fonètica de les llengües particulars o fonètica descriptiva
Estudi de les característiques articulatòries, acústiques i perceptives dels sons que es troben en el sistema fonètic d’una llengua.
Fonètica contrastiva
Comparació entre sistemes fonètics de les llengües.
Fonètica sincrònica i fonètica diacrònica
Fonètica sincrònica
Descripció dels sons d’un sistema lingüístic en un moment donat.
Fonètica diacrònica o fonètica històrica
Descripció i explicació dels canvis que han experimentat els sons de les llengües amb el pas del temps.
Les característiques dels sons d’una llengua en un moment donat de la seva història i els motius dels canvis que experimenten al llarg del temps responen als mecanismes implicats en la producció i en la percepció de la parla.
Sweet, H. (2013). A handbook of phonetics: Including a popular exposition of the principles of spelling reform. Cambridge University Press. https://doi.org/10.1017/CBO9781139854665 (Obra original publicada el 1877)
|
(Font de la imatge: Forshaw, W. [c. 1890]. Henry Sweet [Fotografia]. National Portrait Gallery, London, England. https://www.npg.org.uk/collections/search/portrait/mw248211/Henry-Sweet)
|
Camps d’aplicació de la fonètica
Ortologia
ὀρθο ‘recte’, ‘correcte’
λογία, de λέγειν, de λέγω, ‘dir’, ‘parlar’
Definició de la norma de pronúncia d’una llengua.
Ensenyament de la pronunciació i l’elocució en la primera llengua
Ensenyament de la lectura i de l’escriptura.
Formació de professionals de l’expressió oral.
Correcció fonètica i ensenyament de la pronunciació en llengües no natives
L’ensenyament de la pronunciació i la correcció fonètica
Fonètica clínica
Tecnologies de la parla
Fonètica judicial