La comunicació lingüística i les funcions del llenguatge


Llenguatge i comunicació: el llenguatge com a sistema de signes


La comunicació lingüística

El model de la comunicació

El model de Shannon i Weaber (1949)

Shannon, C. E. (1948). A mathematical theory of communication. Bell System Technical Journal, 27(3), 379–423. https://doi.org/10.1002/j.1538-7305.1948.tb01338.x
 
Shannon, C. E. i Weaber, W. (1949). The mathematical theory of communication. Illinois University Press.
 
Shannon, C. E. i Weaber, W. (1981). Teoría matemática de la comunicación (T. Bethencourt, Trad.). Forja. (Obra original publicada el 1949)
 
 
Claude Shannon
Claude Shannon (1916–2001)
(Font de la imatge: MIT News Office. (2001, 28 de febrer). Shannon, father of digital communications, is dead at 84 [Nota de premsa]. Massachusetts Institute of Technology. https://news.mit.edu/2001/obitshannon-0228)

El missatge de l’emissor és codificat seqüencialment i és tramès com un senyal, que arriba a un receptor que el descodifica, també seqüencialment, per a recuperar el contingut del missatge de l’emissor.

Model de la comunicació de Shannon (1948)

El model de la comunicació de Shannon (1948).

Shannon, C. E. (1948). A mathematical theory of communication. Bell System Technical Journal, 27(3), 379–423. https://doi.org/10.1002/j.1538-7305.1948.tb01338.x

«The information source selects a desired message out of a set of possible messages … The selected message may consist of written or spoken words, or pictures, music, etc.
The transmitter changes this message into the signal which is actually sent over the communication channel from the transmitter to the receiver. … In oral speech, the information source is the brain, the transmitter is the voice mechanism producing the varying sound pressure (the signal) which is transmitted through the aire (the channel). …
The receiver is a sort of inverse transmitter, changing the transmitted signal back into a message, and handing this message on to the destination. When I talk to you, my brain is the information source, yours the destination; my vocal system is the transmitter, and your ear and the associated eight nerve is the receiver.
In the process of being transmitted, it is unfortunately characteristic that certain things are added to the signal which were not intended by the information source. … All of these changes in the transmitted signal are called noise» (p. 7–8).
 
Shannon, C. E. i Weaver, W. (1949). The mathematical theory of communication. The University of Illinois Press.

El model de Jakobson (1960)

Jakobson, R. (1960). Linguistics and poetics. A T. A. Sebeok (Ed.), Style in language. (p. 350–377). The MIT Press.
 
Jakobson, R. (1988). Lingüística y poética (A. M. Gutiérrez Cabello, Trad.; 4a ed.). Cátedra. (Obra original publicada el 1960)
 
Jakobson, R. (1989). Lingüística i poètica (J. Casas, Trad.). A À. Broch (Ed.), Lingüística i poètica i altres assaigs (p. 39–78). Edicions 62. (Obra original publicada el 1960)
 
 
Roman Jakobson
Roman Jakobson (1896–1982)
(Font de la imatge: Roman Jakobson. (2021, 5 de març). A Monoskop. https://monoskop.org/Roman_Jakobson)

L’emissor envia un missatge al receptor mitjançant un codi que tenen en comú. El missatge fa referència a un context i es transmet gràcies a l’existència d’un canal que connecta l’emissor amb el receptor.

Model de la comunicació de Jakobson (1960)

El model de la comunicació de Jakobson (1960).

«The addresser sends a message to the addressee. To be operative the message requires a context referred to («referent» in another, somewhat ambiguous terminology), seizable by the addressee, and either verbal or capable of being verbalized; a code fully, or at least partially, common to the addresser and addresse (or in other words, to the encoder and decoder of the message); and, finally, a contact, a physical channel and psychological connection between the addresser and the addressee, enabling both of them to enter and stay in communication» (p. 353).
 
Jakobson, R. (1960). Linguistics and poetics. A T. A. Sebeok (Ed.), Style in language. (p. 350–377). The MIT Press.
 
 
«L’emissor envia un missatge al destinatari. Perquè sigui operatiu, el missatge ha de tenir primerament un context al qual fa referència —és allò que hom també anomena, en una terminologia un xic ambigua, el «referent»—, un context que el destinatari pugui copsar, i que o bé és verbal o bé és susceptible de ser verbalitzat; després el missatge ha de tenir un codi comú, en la seva totalitat o si més no en part, a l’emissor i al receptor —o, en altres termes, al codificador i al descodificador del missatge—; finalment, el missatge ha de menester un contacte, un canal físic i una connexió psicològica entre l’emissor i el destinatari, contacte que li permet establir i mantenir la comunicació» (p. 43–44).
 
Jakobson, R. (1989). Lingüística i poètica (J. Casas, Trad.). A À. Broch (Ed.), Lingüística i poètica i altres assaigs (p. 39–78). Edicions 62. (Obra original publicada el 1960)

Els signes o senyals

La comunicació es porta a terme mitjançant sistemes de signes o senyals.

Els signes o senyals són objectes que ens informen sobre d’altres objectes.

Semiòtica o semiologia

«ciència que estudia les diferents classes de signes, així com les regles que governen la seva generació i producció, transmissió i intercanvi, recepció i interpretació» (p. 9).
 
Serrano, S. (1984). De l’amor als signes. Promociones y Publicaciones Universitarias.
Serrano, S. (1981). La semiótica: una introducción a la teoría de los signos. Montesinos
(Font de la imatge: MutariTreball propi, Domini públic, Enllaç)

Semiòtica i comunicació

Semiòtica i comunicació

Tipus de signes o senyals

Referent: allò a què fa referència el signe.

Els signes (o senyals) es poden classificar segons la relació que s’estableix entre el signe i el referent:

Classes de signes (Tuson, 1999)

Classificació dels signes (o senyals) segons la relació amb el referent.

Tuson, J. (1999). Introducció al llenguatge. Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya; Proa.

Classificació proposada per Charles S. Peirce (1839–1914).

Peirce, C. S. (1984). On a new list of categories. A E. C. Moore, M. H. Fisch, C. J. W. Kloesel, D. D. Roberts i L. A. Ziegler (Ed.), Writings of Charles S. Peirce: A chronological edition: Vol. 2. 1867–1871 (p. 49–58). Indiana University Press. (Obra original publicada el 1868)

Indicis

Relació causa – efecte, natural i motivada entre el senyal i el referent.

Fum → foc.
Petjades → pas d’un ésser.
Febre → infecció.

Icones

Relació no natural i motivada que és el resultat d’un procés de codificació.

Icones que representen el perill
Icona que representa la justícia
Icona que representa un correu
Emoticona amb un somriure

Símbols

Relació convencional (arbitrària) entre el senyal i el referent.

Semàfor
Bandera
Anelles olímpiques
Logotip de La Caixa

❯ El signe lingüístic

Informació lingüística, paralingüística i extralingüística

Tipus d’informació que es transmet en una situació comunicativa.

Informació lingüística

Es transmet en una situació de comunicació verbal mitjançant el codi lingüístic, combinant els elements d’un inventari finit d’unitats per a formar un nombre iŀlimitat de missatges.

❯ La doble articulació del llenguatge

Informació paralingüística

Informació no lingüística, que es transmet per mitjà de la comunicació verbal o de la comunicació no verbal, emprada per a:

Es tracta d’una informació codificada i convencional, que pot interpretar-se de manera diferent en cada cultura.

Informació extralingüística

Informació que no és de naturalesa lingüística que es transmet en la comunicació verbal o en la comunicació no verbal.

Informació sobre característiques del parlant: característiques físiques, socioeconòmiques, educatives, culturals, etc.

Els sistemes de comunicació

Modalitats de comunicació.

sistemes_comunicacio.jpg

La comunicació no verbal

Sistemes de comunicació: comunicació no verbal

Fain, S. (Guionista), Craft, E. (Guionista) i Keene, E. (Director). (2009, 30 de novembre). Fold equity (Temporada 2, Episodi 9) [Episodi de sèrie de televisió]. A S. Baum, E. Craft, S. Fain, B. Grazer, V. Moosekian, K. Moritz, D. Nevis, S. Ryan, D. Sackheim i D. Voll (Productors executius), Lie to me. Fox Broadcasting.

Lie to me. (s. d.). Paul Ekman Group. https://www.paulekman.com/projects/lie-to-me/

El comportament espacial

Contacte físic.

Proximitat o distància.

Orientació respecte a l’interlocutor.

Postura corporal.

Configuració espacial.

El gest

Emblemes

Amb significat específic.

Poden traduir-se en paraules.

Convencionals i culturals.

Saludar movent la mà.
Atreure l’atenció d’algú amb un moviment del cap.
«Los gestos presentados en las figuras 1A y 1B indican, tanto en España como en Brasil, que alguien es un ladrón o ha robado. Sin embargo, la forma de representación gestual es muy diferente. Se trata de un emblema que muchas veces se hace sin la presencia del complemento verbal, lo que dificulta significativamente su comprensión. Además, el carácter arbitrario de ambos gestos, y principalmente el de Brasil (2), no permite que el interlocutor deduzca su significado.»
Gest per a ‘robar’ a Espanya
Gest per a ‘robar’ al Brasil
Nascimento Dominique, N. (2005). Comunicación no verbal: algunas diferencias gestuales entre España y Brasil. LinRed. Lingüística en la Red, 2. http://www.linred.es/numero2_articulo_6.htm
«Hay, además, gestos que poseen diferentes variantes y puede que una de ellas sea diferente en la cultura del aprendiz. Por ejemplo, los gestos de las figuras D1, D2 y D3 manifiestan valoración positiva, indicando que algo es muy sabroso o que una persona es muy bella o atractiva. En España sólo se reconoce la primera forma (D1), mientras que las tres formas son sinónimas, reconocidas y muy usadas en Brasil.»
Gest de valoració positiva a Espanya
Gest de valoració positiva a Brasil
Nascimento Dominique, N. (2005). Comunicación no verbal: algunas diferencias gestuales entre España y Brasil. LinRed. Lingüística en la Red, 2. http://www.linred.es/numero2_articulo_6.htm
«En otros casos, las culturas usan el mismo gesto, pero éste puede poseer un sentido más abarcador en una de ellas. Es lo que sucede, por ejemplo, con el gesto del ‘pulgar erguido’ (figura D4). Tanto en España como en Brasil, este gesto suele ser usado para indicar acuerdo, triunfo o expresar que todo está bien. Sin embargo, en Brasil, su uso va más allá, y es utilizado, también, como un saludo informal (correpondiente a ‘¡hola!’), como una expresión de agradecimiento (‘gracias’), para contestar afirmativamemte (‘sí’) o incluso para quitar importancia a algo (‘no pasa nada’), valores que no se reconocen en España.»
Gest d’acord a Espanya i al Brasil
Nascimento Dominique, N. (2005). Comunicación no verbal: algunas diferencias gestuales entre España y Brasil. LinRed. Lingüística en la Red, 2. http://www.linred.es/numero2_articulo_6.htm
Iŀlustradors

Complementen la parla.

Iŀlustren allò que s’està dient.

Separen parts del discurs.

Reguladors

Relacionats amb els canvis de torn i la gestió de la conversa.

Donen indicacions als interlocutors.

Moviments de cap, de celles, canvis de postura.

Adaptadors

Responen a motivacions i emocions.

En general, no controlats.

Contacte amb un mateix.

Contacte amb els altres.

Contacte amb objectes.

Manifestacions de l’estat emotiu

Ràbia, interès, sorpresa...

Comunicació no verbal

Comunicació no verbal

Les llengües signades

Sistemes de comunicació: llengües de signes

Denominades també ‘llengües de signes’ (ang. sign languages, esp. lenguas de signos, lenguas de señas).

No són un sistema icònic o mimètic.

Són llengües naturals en les que s’empra una modalitat visual i gestual.

202 llengües signades a la versió de Glottolog del 2021.

Hammarström, H., Forkel, R., Haspelmath, M. i Bank, S. (Ed.). (2021). Pseudo Family: Sign Language. A Glottolog 4.4. Max Planck Institute for Evolutionary Anthropology. https://glottolog.org/resource/languoid/id/sign1238

150 llengües signades a la versió d’Ethnologue del 2021.

Eberhard, D. M., Simons, G. F. i Fennig, C. D. (Ed.). (2021). Sign language. A Ethnologue: Languages of the world (24a ed.). SIL International. https://www.ethnologue.com/subgroups/sign-language

Les llengües de signes no són universals.

Llengua de signes argentina i llengua de signes russa.

Les llengües signades tenen una gramàtica pròpia.

Presenten la doble articulació pròpia de les llengües parlades.

«En general, se atribuye la propiedad de la doble articulación a las lenguas orales dejando de lado a las lenguas visogestuales. Sin embargo, hoy en día, gracias a estudios pioneros como el realizado por William C. Stokoe (1960, 1965), particularmente sobre la lengua de señas americana (ASL), es posible reconocer que las lenguas de señas, al igual que las lenguas orales, están organizadas en unidades lingüísticas dotadas de significado (primera articulación), las cuales a su vez están compuestas de unidades mínimas carentes de significado (segunda articulación). Veamos el siguiente ejemplo.
 
En (1) se puede observar una secuencia de señas plenamente diferenciadas, ÍNDICE→1, GUSTAR, CORRER, MAÑANA, unidades de la primera articulación. Ahora bien, cada una de estas señas se puede descomponer en unidades más pequeñas sin significado, como sería la forma de la mano, el movimiento, la ubicación, etc. Así, por ejemplo, a simple vista podemos reconocer que cada una de estas señas está formada de diferente manera: las dos primeras señas se articulan sólo con una mano y, en cambio, las dos siguientes se realizan con ambas manos, mientras cada una de las señas se realiza con una configuración manual diferente. Por otra parte también se puede observar que algunas señas se articulan en el espacio que se encuentra frente al cuerpo del señante y otras hacen contacto con el tórax o con la otra mano. De continuar con el análisis podríamos abordar otros rasgos como la orientación y dirección o el movimiento, o al componente de rasgos no manuales. Al respecto podemos observar que la primera seña ÍNDICE→1 se realiza con los labios redondeados, y MAÑANA tiene la cabeza ladeada, estos rasgos forman parte del componente no manual. Cada uno de los elementos que he enunciado son parte de la articulación de las señas, y en su conjunto constituyen la estructura interna de las señas, lo cual nos conduce al nivel fonológico de las lenguas de señas.
 
Las características formacionales de las señas a través del uso de los articuladores activos (manos) llevó a los investigadores a hacer el análisis y descripción de las señas considerando los supuestos teóricos de la fonética y fonología de las lenguas orales en el estudio de los signos de las lenguas de señas. En este sentido, es pertinente hablar de una fonología en las lenguas de modalidad visogestual, a pesar de la diferencia de la ‘sustancia’ que se estudia. Al respecto del uso de esta terminología, algunos investigadores como Battison (1974), y Liddell y Johnson (1989) consideran que no es un punto problemático que se deba discutir, pues las descripciones de la organización de las unidades mínimas de las señas (segunda articulación de Martinet) corresponden a un nivel de análisis semejante al de la organización y funcionamiento del nivel fonológico de las lenguas orales. Así, al utilizar en el análisis de las señas términos como fonemas, sílabas, fonología, suprasegmentos, etc., se alude a los principios de organización probablemente encontrados en todas las lenguas humanas más que a la especificidad de los gestos vocales característicos de las lenguas orales» (p. 257–259).
Doble articulació en la llengua de signes mexicana

Cruz, M. (2008). Gramática de la lengua de señas mexicana [Tesi doctoral, El Colegio de México]. Estudios de Lingüística del Español (ELiEs). http://elies.rediris.es/elies28/
Miroslava Cruz
Miroslava Cruz Aldrete
(Font de la imatge: Equipo de Infoling. (1996–2020). Infoling. Información global sobre lingüística hispánica. https://infoling.org/?lang=es&p=equipo)

Les llengües de signes no s’han de confondre amb l’alfabet dactilològic.

Alfabet dactilològic català

Alfabet dactilològic català.

Alfabet dactilològic. (s. d.). Portal de la Llengua de Signes Catalana. https://blogs.iec.cat/lsc/alfabet/alfabet/

Mitos sobre la lengua de señas mexicana

Mites sobre la llengua de signes mexicana.

Manos que expresan [@manosexpresan]. (2021, 15 de setembre). Hoy les traigo algunos mitos sobre la Lengua de Señas Mexicana [Infografia]. Instagram. https://www.instagram.com/p/CT0tayADG32/

Llengües de signes

Llengües signades

Les llengües parlades

Sistemes de comunicació: llengües parlades

Hi ha llengües parlades que únicament tenen una forma oral.

Hi ha llengües parlades que disposen d’una forma oral i d’una forma escrita.

❯ Llengua oral i llengua escrita

Les representacions alternatives de l’alfabet no són «llengües».

El codi Morse.

Alfabet Morse

Codi Morse.

Rhey T. Snodgrass i Victor F. Camp – p. 96 de Radio Receiving for Beginners. Rhey T. Snodgrass and Victor F. Camp (copyright 1922, The MacMillan Company, New York), Domini públic, Enllaç

L’alfabet Braille.

Alfabet Braille

Alfabet Braille.

Organización Nacional de Ciegos Españoles. (s. d.). El alfabeto Braille. Curso básico de autoaprendizaje del Braille. https://minisites.once.es/contenidos/cursos/cursos-de-formacion-on-line/curso-de-braille/curso.htm

Organización Nacional de Ciegos Españoles. (2020). El Braille: lectura, aprendizaje, alfabeto y signos. https://www.once.es/servicios-sociales/braille

tornar al principi

Les funcions del llenguatge

Les funcions del llenguatge segons Jakobson (1960)

Jakobson, R. (1960). Linguistics and poetics. A T. A. Sebeok (Ed.), Style in language. (p. 350–77). The MIT Press.
 
Jakobson, R. (1988). Lingüística y poética (A. M. Gutiérrez Cabello, Trad.; 4a ed.). Cátedra. (Obra original publicada el 1960)
 
Jakobson, R. (1989). Lingüística i poètica (J. Casas, Trad.). A À. Broch (Ed.), Lingüística i poètica i altres assaigs (p. 39–78). Edicions 62. (Obra original publicada el 1960)
 
 
Roman Jakobson
Roman Jakobson (1896–1982)
(Font de la imatge: Roman Jakobson. (2021, 5 de març). A Monoskop. https://monoskop.org/Roman_Jakobson)

Cadascun dels sis elements del model de la comunicació dona lloc a una funció lingüística diferent:

Model de la comunicació de Jakobson (1960)
Model de la comunicació i funcions del llenguatge de Jakobson (1960)

El model de la comunicació i les funcions del llenguagte de Jakobson (1960).

«The verbal structure of a message depends primarily on the predominant function. But even though a set (Einstellung) toward the context—briefly the so-called referential, «denotative», «cognitive» function—is the leading task of numerous messages, the accessory participation of the other functions in such messages must be taken into account by the observant linguist.
The so-called emotive or «expressive» function, focussed on the addresser, aims a direct expression of the speaker’s attitude toward what he is speaking about. …
Orientation toward the addressee, the conative funcion, finds its purest grammatical expression in the vocative and imperative …
There are messages serving to establish, to prolong, or to discontinue communication, to check wether the channel works («Hello, do you hear me?»), to attract the attention of the interlocutor or to confirm his continued attention («Are you listening?» or in Shakesperean diction, «Lend me your ears!»—and on the other end of the wire «Um-hum!»). This set for contact, or in a Malinowski’s terms phatic function may be displayed by a profuse exchange of ritualized formulas, by entire dialogues with the mere purport of prolonging communication. …
Whenever the addresser and/or the addressee need to chek up wether they use the same code, speech is focussed on the code: it performs a metalingual (i.e., glossing) function. … The set (Einstellung) toward the message as such, focus on the message for its own sake, is the poetic funcion of language» (p. 353–356).
 
Jakobson, R. (1960). Linguistics and poetics. A T. A. Sebeok (Ed.), Style in language. (p. 350–377). The MIT Press.
 
 
«L’estructura verbal d’un missatge depèn en primer lloc de la funció predominant. Però fins i tot quan una tendència cap al referent, una orientació envers el context —en un mot, la funció anomenada «denotativa», «cognoscitiva», referencial— és la tasca predominant de nombrosos missatges, la participació secundària d’altres funcions en aquests missatges ha de ser presa en consideració per un lingüista atent.
La funció anomenada «expressiva» o emotiva, centrada en l’emissor, apunta a una expressió directa de l’actitud del subjecte respecte d’allò de què parla.
L’orientació cap al destinatari, la funció conativa, troba la seva expressió gramatical més pura en el vocatiu i l’imperatiu …
Hi ha missatges que serveixen essencialment per a establir, prolongar o interrompre la comunicació, per a verificar si el circuit funciona («Em sentiu?»), per a atraure l’atenció de l’interlocutor o bé per a assegurar que aquesta no s’afluixa («Segur que m’escolteu?»o bé, en estil shakespearià, «Presteu-me orella!» —i, a l’altre cap del fil, «Mmmm, mmm!»). Aquesta accentuació del contacte —la funció fàtica, en els termes de Malinowski— por donar lloc a un profús intercanvi de fórmules ritualitzades, fins i tot a diàlegs sencers l’únic objectiu dels quals és allargar la conversació. …
Cada vegada que l’emissor i/o el destinatari consideren necessari verificar si fan servir bé el mateix codi, el discurs se centra en el codi: compleix una funció metalingüística (o de glossa). …
La intenció (Einstellung) del missatge com a tal, l’accent posat en el mateix missatge, és el que caracteritza la funció poètica del llenguatge» (p. 44–48).
 
Jakobson, R. (1989). Lingüística i poètica (J. Casas, Trad.). A À. Broch (Ed.), Lingüística i poètica i altres assaigs (p. 39–78). Edicions 62. (Obra original publicada el 1960)

La diversitat dels missatges es deriva de les diferències en el predomini de cadascuna de les funcions.

La funció poètica no es limita únicament a la literatura.

«A girl used to talk about ‘the horrible Harry.’ ‘Why horrible?’ ‘Because I hate him.’ ‘But why not dreadful, terrible, frightful, disgusting?’ ‘I don’t know why, but horrible fits him better.’ Without realizing it, she clung to the poetic device of paronomasia.
The political slogan ‘I like Ike’ /ay layk ayk/, succintly structured, consists of three monosyllables and counts three diphthongs /ay/, each of them symmetrically followed by one consonantal phoneme, /. . l . . k . . k/. The make-up of the three words present a variation: no consonantal phonemes in the first word, two around the diphthong in the second, and one final consonant in the third. A similar dominant nucleus /ay/ was noticed by Hymes in some of the sonnets of Keats. Both cola of the trisyllabic formula ‘I like / Ike’ rhyme with each other, and the second of the two rhyming words is fully included in the first one (echo rhyme), /layk/–/ayk/, a paronomastic image of a feeling which totally envelops its object. Both cola alliterate with each other, and the first of the two alliterating words is included in the second: /ay/–/ayk/, a paronomastic image of the loving subject enveloped by the beloved object. The secondary, poetic function of this electional catch phrase reinforces its impressiveness and efficacy» (p. 357).
 
Jakobson, R. (1960). Linguistics and poetics. A T. A. Sebeok (Ed.), Style in language. (p. 350–777). The MIT Press
 
 
«Una noia parlava sempre de «l’horrible Harry». «Per què horrible?» «Perquè l’odio.» «Però per què no espantós, insuportable, fastigós, odiós?» «No sé per què, pero horrible li va millor.» Sense adonar-se’n, aplicava el procediment poètic de la paronomàsia.
Analitzem breument l’eslògan polític I like Ike: consisteix en tres monosíŀlabs i conté tres diftongs /ay/, cadascun dels quals va seguit simètricament per un fonema consonàntic, /. . l . . k . . k/. La disposició dels tres mots presenta una variació: cap fonema consonàntic en el primer mot, dos al voltant del diftong del segon, i una consonant final en el tercer. Hymes ha observat la dominància d’un nucli semblant /ay/ em determinats sonets de Keats. Els dos còlons de la fòrmula I like / Ike rimen entre ells, i el segon dels dos mots portadors de la rima queda inclòs completament en el primer (rima en eco), /layk/–/ayk/, imatge paronomàstica del subjecte amant embolcallat per l’objecte estimat. El paper secundari de la funció poètica reforça el pes i l’eficàcia d’aquesta fòrmula electoral» (p. 48–49).
 
Jakobson, R. (1989). Lingüística i poètica (J. Casas, Trad.). A À. Broch (Ed.), Lingüística i poètica i altres assaigs (p. 39–78). Edicions 62. (Obra original publicada el 1960)
«La gota que no se agota»
(Campanya publicitària del detergent Fairy, 2015)
 
«Gallina Blanca sofrito, y trabajo que te quito»
(Campanya publicitària del sofregit Gallina Blanca, 2021)
 
«La ràdio que es veu. La ràdio que és veu»
(Campanya publicitària de Catalunya Ràdio, 2021)

La visió d’Aitchison (1966)

Aitchison, J. (1996). The seeds of speech: Language origin and evolution. Cambridge University Press.
 
 
(Font de la imatge: Jean Aitchison. (s. d.). University of Oxford. https://users.ox.ac.uk/~aitchiso/)

Tradicionalment es defineixen diverses funcions del llenguatge: aportar informació, donar ordres, expressar emocions, establir o mantenir el contacte social, fer jocs de paraules i poesia i parlar del propi llenguatge, entre d’altres.

«Language today is used for so many purposes that the basic on is hard to perceive. Introductory books usually list a range, typically:
 
(1) providing information:
     The train at platform five is the London-York Express
(2) giving commands:
     Don’t shout
(3) expressing feelings:
     Oh what a beautiful morning!
(4) social talking:
     Hi, how are you doing?
(5) word play and poetry:
     The apple made cider inside her inside
(6) talking about language:
     Donking isn’t a word!
 
And more could be added, such as asking questions, getting rid of superfluous nervous energy, and so on» (p. 17).
 
Aitchison, J. (1996). The seeds of speech: Language origin and evolution. Cambridge University Press.
Visió tradicional de les funcions del llenguatge segons Aitchison (1996)

Visió tradicional de les funcions del llenguatge.

Aitchison, J. (1996). The seeds of speech: Language origin and evolution. Cambridge University Press.

El llenguatge és especialment útil per a determinades funcions socials com mantenir els lligams i influenciar els altres.

«In spite of the widespread view that language is primarily for conveying information, language is not particularly good at this: it is poor at handling spatial information, and information about emotions. And even factual information may be false, as humans often lie. But lying reveals an important property of language, that of displacement –dealing with absent phenomena.
Language is particularly good in social roles, at maintaining social ties and influencing others» (p. 25).
 
Aitchison, J. (1996). The seeds of speech: Language origin and evolution. Cambridge University Press.
Visió realista de les funcions del llenguatge segons Aitchison (1996)

Visió realista de les funcions del llenguatge.

Aitchison, J. (1996). The seeds of speech: Language origin and evolution. Cambridge University Press.

tornar al principi

Llenguatge i comunicació: el llenguatge com a sistema de signes


La comunicació lingüística i les funcions del llenguatge
Joaquim Llisterri, Departament de Filologia Espanyola, Universitat Autònoma de Barcelona

La pàgina va ser modificada per darrera vegada el