L’àmbit de la fonètica clínica
Fonètica clínica
L’àmbit de la fonètica clínica
La fonètica clínica es pot definir com l’aplicació de la metodologia pròpia de la fonètica a l’estudi de les alteracions de la parla.
|
(Font de la imatge: Ball, M. J. (s. d.). Martin J. Ball [Perfil a Google Scholar]. Google Scholar. Consultat el 23 de febrer de 2026, a https://scholar.google.com/citations?user=LbfwhvoAAAAJ)
|
|
(Font de la imatge: Department of Communication Sciences and Disorders. (s. d.). Lawrence Shriberg, PhD. University of Wisconsin-Madison. https://csd.wisc.edu/staff/shriberg-lawrence/)
|
(Font de la imatge: Raymond D. Kent. (s. d.). Plural Publishing. https://www.pluralpublishing.com/author/raymond-d-kent)
|
La fonètica clínica és una disciplina que forma part de la lingüística clínica.
Principals categories de trastorns lingüístics segons Crystal (1981).
Crystal, D. (1981). Clinical linguistics. Springer-Verlag Wien. https://doi.org/10.1007/978-3-7091-4001-7
Les aproximacions a la fonètica clínica
En fonètica clínica es poden adoptar diferents punts de vista en relació amb les etapes del procés de la comunicació.
Fonètica articulatòria: estudi de la producció de la parla.
- Alteracions relacionades amb la respiració.
- Alteracions de la fonació.
- Alteracions de l’articulació.
Fonètica acústica: estudi de la parla com a senyal sonor portador d’informació lingüística.
Fonètica perceptiva: estudi de la percepció de la parla.
Amb independència del punt de vista adoptat, en fonètica clínica cal disposar d’un sistema de representació dels sons de la parla:
La transcripció fonètica és una eina bàsica en fonètica clínica: proporciona una representació del material amb el qual es treballa, tant en la fase del diagnòstic com en la de l’avaluació.
Una transcripció fonètica implica, en primer lloc, una anàlisi auditiva de la parla, que pot complementar-se amb anàlisis articulatòries o anàlisis acústiques.
|
(Font de la imatge: Department of Communication Sciences and Disorders. (s. d.). Lawrence Shriberg, PhD. University of Wisconsin-Madison. https://csd.wisc.edu/staff/shriberg-lawrence/)
|
(Font de la imatge: Raymond D. Kent. (s. d.). Plural Publishing. https://www.pluralpublishing.com/author/raymond-d-kent)
|
Mètodes experimentals en fonètica clínica
Fonologia clínica
L’àmbit de la fonologia clínica
La fonologia clínica és una disciplina que forma part de la lingüística clínica.
Principals categories de trastorns lingüístics segons Crystal (1981).
Crystal, D. (1981). Clinical linguistics. Springer-Verlag Wien. https://doi.org/10.1007/978-3-7091-4001-7
La fonologia clínica s’ocupa dels trastorns que afecten el sistema fonològic de la llengua.
Alteracions fonètiques: requereixen l’aprenentatge d’un nou gest articulatori.
Alteracions fonològiques: impliquen l’aprenentatge d’un nou contrast entre sons distintius (fonemes) i dels gests articulatoris necessaris per a realitzar fonèticament aquest contrast.
La naturalesa fonètica o fonològica del trastorn condiciona la intervenció logopèdica.
|
(Font de la imatge: Ball, M. J. (s. d.). Martin J. Ball [Perfil a Google Scholar]. Google Scholar. Consultat el 23 de febrer de 2026, a https://scholar.google.com/citations?user=LbfwhvoAAAAJ)
|
La distinció entre fonètica i fonologia en el context clínic
La fonologia clínica se centra en els contrasts entre segments que impliquen diferències de significat, és a dir, en els fonemes de la llengua.
En l’estudi de les alteracions del llenguatge en el nivell fònic cal tenir en compte dos tipus d’errors:
- Errors fonològics: tenen com a conseqüència la pèrdua d’un contrast, és a dir, la pèrdua de la diferència entre dos segments que distingeixen significats.
- Errors al·lofònics (o errors fonètics): tenen com a conseqüència la realització errònia d’un segment sense que necessàriament es perdi un contrast que distingeix significats.
serra /ˈsɛrə/ i cera /ˈsɛɾə/ realitzats com a /ˈsɛɾə/
serra /ˈsɛrə/ realitzat com a [ˈsɛʁə] i cera /ˈsɛɾə/ realitzat com a /ˈsɛɾə/
Els errors poden donar com a resultat:
- Segments que pertanyen al sistema de la llengua: error intern.
- Segments que no pertanyen al sistema de la llengua; error extern.
serra /ˈsɛrə/ realitzat com a /ˈsɛɾə/
serra /ˈsɛrə/ realitzat com a [ˈsɛʁə]
|
(Font de la imatge: Ball, M. J. (s. d.). Martin J. Ball [Perfil a Google Scholar]. Google Scholar. Consultat el 23 de febrer de 2026, a https://scholar.google.com/citations?user=LbfwhvoAAAAJ)
|
(Font de la imatge: Müller, N. (s. d.). Research [Perfil a ResearchGate]. ResearchGate. Consultat el 23 de febrer de 2026, a https://www.researchgate.net/profile/Nicole-Mueller-2/research)
|
Classificació dels errors en el nivell fònic segons Ball i Müller (2002).
Ball, M. J. i Müller, N. (2002). The use of the terms phonetics and phonology in the description of disordered speech. International Journal of Speech-Language Pathology, 4(2), 95–108. https://doi.org/10.1080/14417040210001669321
- Error al·lofònic intern
Realització errònia que té com a resultat un altre al·lòfon de la llengua sense que es perdi un contrast distintiu.
- Error fonèmic (fonològic) intern
Realització errònia que té com a resultat un altre fonema de la llengua amb pèrdua d’un contrast distintiu.
- Error fonètic extern
Realització errònia que té com a resultat un so que no pertany a la llengua sense que es perdi un contrast distintiu.
- Error fonològic extern
Realització errònia que té com a resultat un so que no pertany a la llengua amb pèrdua d’un contrast distintiu.
Objectius i metodologia de l’anàlisi fonològica clínica
|
(Font de la imatge: Ball, M. J. (s. d.). Martin J. Ball [Perfil a Google Scholar]. Google Scholar. Consultat el 23 de febrer de 2026, a https://scholar.google.com/citations?user=LbfwhvoAAAAJ)
|
Objectius de l’anàlisi fonològica clínica
En una anàlisi fonològica realitzada des d’una perspectiva clínica es plantegen tres objectius:
- Descriure les regularitats i la variabilitat en el sistema del pacient.
- Identificar les diferències entre el sistema del pacient i el sistema canònic esperable en funció del perfil del pacient.
- Valorar les repercussions en la comunicació de les diferències entre el sistema del pacient i el sistema canònic.
Metodologia de l’anàlisi fonològica clínica
L’anàlisi fonològica clínica s’inicia establint l’inventari de fonemes del pacient per tal de determinar quins són els contrasts fonològics que es troben en el seu sistema.
La comparació amb el sistema fonològic canònic no es realitza únicament comparant inventaris de segments, sinó que també es tenen en compte factors contextuals.
- Establiment de l’inventari fonètic.
- Estudi dels contrasts fonològics per tal de determinar el sistema fonològic.
- Comparació amb el sistema fonològic canònic.
- Combinacions possibles de fonemes: restriccions fonotàctiques.
- Aparició, distribució i contrasts entre fonemes en funció de la posició en la síl·laba.
- Tipus d’estructura sil·làbica.
- Aparició, distribució i contrasts entre fonemes en funció de la posició en la paraula.
- Tipus de paraules en funció del nombre de síl·labes.
Característiques dels corpus per a l’anàlisi fonològica clínica
L’anàlisi fonològica clínica s’ha de realitzar a partir d’un corpus representatiu de la parla del pacient, ja que s’està estudiant un sistema lingüístic.
El corpus ha de ser representatiu no només pel que fa a l’inventari de fonemes i a la seva distribució, sinó que també s’han de tenir en compte les variacions degudes al context, a la situació comunicativa i al procediment emprat per a obtenir les dades.
A més d’assegurar-se que el corpus sigui representatiu pel que fa a l’inventari i la distribució dels fonemes i al nombre de casos recollits per a cada fenomen en diferents situacions comunicatives, cal documentar el procediment d’obtenció de les dades i proporcionar una transcripció fonètica tan detallada com sigui possible (transcripció impressionista).