El significat en l’oració: contingut proposicional i relacions de sentit entre proposicions
El contingut proposicional
Macià, J. (2002). Referència, veritat i significat. A M. T. Espinal (Coord.), Semàntica: del significat del mot al significat de l’oració (p. 183–250). Ariel.
|
(Font de la imatge: Research Group in Analytic Philosophy. (s. d.). Josep Macià. Universitat de Barcelona. https://www.ub.edu/grc_logos/author/josep-macia/)
|
Des del punt de vista sintàctic, en la llengua existeixen oracions.
Les oracions declaratives son aquelles en què és possible preguntar-se si són vertaderes o falses.
(català)
—Vols que quedem per fer un cafè? —*Això que has dit és fals—París és la capital de la Gran Bretanya —Això que has dit és fals
Macià, J. (2002). Referència, veritat i significat. A M. T. Espinal (Coord.), Semàntica: del significat del mot al significat de l’oració (p. 183–250). Ariel.
Des del punt de vista semàntic, una proposició és allò que expressa (significa) una oració declarativa.
Una mateixa proposició pot expressar-se mitjançant oracions diferents.
(català)
Serrat va néixer a BarcelonaSerrat nació en Barcelona
Serrat was born in Barcelona
Moltes botigues a l’agost fan vacances
Macià, J. (2002). Referència, veritat i significat. A M. T. Espinal (Coord.), Semàntica: del significat del mot al significat de l’oració (p. 183–250). Ariel.
Una mateixa oració pot expressar proposicions diferents.
(català)
Fa molta calor
Macià, J. (2002). Referència, veritat i significat. A M. T. Espinal (Coord.), Semàntica: del significat del mot al significat de l’oració (p. 183–250). Ariel.
Valors de veritat
Per conèixer el valor de veritat (vertader o fals) d’una proposició cal tenir accés al coneixement del món.
El coneixement del valor de veritat d’una proposició no és necessari per arribar a conèixer el significat de les oracions.
(català)
Saussure va néixer l’any 1857Saussure va néixer l’any 1913
Per a interpretar el significat no cal conèixer la data de naixement del lingüista
Condicions de veritat
Situacions o condicions en què una proposició seria vertadera.
Per donar significat a una oració és suficient saber les condicions de veritat de la proposició.
(català)
Roman Jakobson va començar a donar classes als Estats Units l’any 1941
«Per exemple, podem entrendre perfectament (21):
(21) A l’Àfrica hi queden menys de mil goril·les
sense que sapiguem en absolut si (21) és vertader o fals. Ara bé, per entendre el significat de 21 sí que cal saber com hauria de ser el món perquè l’enunciat fos vertader. No entén (21) qui no entengui en quina mena de situacions seria veritat el que diu l’enunciat i en quina mena de situacions no ho seria» (p. 190).
(21) A l’Àfrica hi queden menys de mil goril·les
sense que sapiguem en absolut si (21) és vertader o fals. Ara bé, per entendre el significat de 21 sí que cal saber com hauria de ser el món perquè l’enunciat fos vertader. No entén (21) qui no entengui en quina mena de situacions seria veritat el que diu l’enunciat i en quina mena de situacions no ho seria» (p. 190).
Macià, J. (2002). Referència, veritat i significat. A M. T. Espinal (Coord.), Semàntica: del significat del mot al significat de l’oració (p. 183–250). Ariel.
Proposicions anòmales, contradictòries, ambigües i vagues
Espinal, M. T. (1988). Significat i interpretació. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Espinal, M. T. (1996). El significado. A C. Martín Vide (Ed.), Elementos de lingüística (p. 247–266). Octaedro.
Kempson, R. M. (1977). Semantic theory. Cambridge University Press. https://archive.org/details/semantictheory0000kemp
Kempson, R. M. (1982). Teoría semántica (R. Cerdà, Trad.). Teide. (Obra original publicada el 1977)
Cabré, T. i Rigau, G. (1986). Lexicologia i semàntica. Enciclopèdia Catalana.
|
(Font de la imatge: Centre de Lingüística Teòrica. (s. d.). M. Teresa Espinal. Universitat Autònoma de Barcelona, https://clt.uab.cat/m-teresa-espinal/)
|
|
(Font de la imatge: King’s College London. (s. d.). Professor Ruth Kempson. King’s people. https://www.kcl.ac.uk/people/ruth-kempson-fba)
|
|
(Font de la imatge: Grup IULATERM. (s. d.). Espai M. Teresa Cabré Castellví. Universitat Pompeu Fabra. https://www.upf.edu/web/teresa-cabre) |
(Font de la imatge: Centre de Lingüística Teòrica. (s. d.). Gemma Rigau. Universitat Autònoma de Barcelona. https://clt.uab.cat/gemma-rigau/)
|
La competència semàntica dels parlants els permet identificar proposicions anòmales, contradictòries, ambigües i vagues.
Anomalia
(català)
La veritat va trencar la finestraVeig els sons que ballen a l’auditori
Les idees verdes dormen furiosament
En Joan espantà un arbre
Els àngels dormen furiosament
La bellesa juga al golf
Espinal, M. T. (1988). Significat i interpretació. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Kempson, R. M. (1977). Semantic theory. Cambridge University Press. https://archive.org/details/semantictheory0000kemp
Kempson, R. M. (1982). Teoría semántica (R. Cerdà, Trad.). Teide. (Obra original publicada el 1977)
Kempson, R. M. (1977). Semantic theory. Cambridge University Press. https://archive.org/details/semantictheory0000kemp
Kempson, R. M. (1982). Teoría semántica (R. Cerdà, Trad.). Teide. (Obra original publicada el 1977)
Oracions sintàcticament ben formades però en les que no es respecten els requisits semàntics que sobre un dels seus arguments imposa un determinat predicat.
«the notion «grammatical» can not be identified with «meaningful» or «significant» in any semantic sense. Sentences (1) and (2) and equally nonsensical, but any speaker of English will recognize that only the former is grammatical.
(1) Colorless green ideas sleep furiously
(2) Furiosly sleep ideas green colorless» (p. 15).
(1) Colorless green ideas sleep furiously
(2) Furiosly sleep ideas green colorless» (p. 15).
Chomsky, N. (2002). Syntactic structures (2a ed.). De Gruyter Mouton. https://doi.org/10.1515/9783110218329 (Obra original publicada el 1957)
|
(Font de la imatge: Department of Linguistics. (s. d.). Noam Chomsky. The University of Arizona. https://linguistics.arizona.edu/person/noam-chomsky) |
Alguns autors fan servir el signe # per a marcar les oracions semànticament anòmales.
(anglès)
*Read you a book about modern syntax?#Colorless green ideas sleep furiously
Abrusán, M. (2019). Semantic anomaly, pragmatic infelicity, and ungrammaticality. Annual Review of Linguistics, 5(1), 329–351. https://doi.org/10.1146/annurev-linguistics-011718-011938
Hi ha també autors que assenyalen les oracions semànticament anòmales amb un signe d’admiració (!).
(català)
L’estudiant mira la pissarra!La pissarra mira l’estudiant
Salmons, I. (2023–2024). Lingüística: marc teòric i conceptes bàsics [Document en PowerPoint]. Campus Virtual, Universitat Autònoma de Barcelona.
(anglès)
!The rock murdered the tree!The wine drank the king
Fromkin, V. (Ed.). (2000). Linguistics: An introduction to linguistic theory. Blackwell.
Contradicció
(català)
El marit de la Maria és solterEl meu germà és fill únic
La comissiói redactarà un document i la comissiói no redactarà cap document
Cabré, T. i Rigau, G. (1986). Lexicologia i semàntica. Enciclopèdia Catalana.
Les proposicions contradictòries comporten implicacions contràries.
Una proposició és contradictòria d’una altra proposició si és impossible que les dues siguin veritat alhora i en les mateixes circumstàncies.
Una proposició oracional és contradictòria si afirma la veritat i la falsedat d’una mateixa condició o propietat.
Ambigüitat
(castellà)
Mujeres y hombres de edad avanzada no pueden entrar en el parque de atracciones ‘Dones i homes d’edat avançada no poden entrar al parc d’atraccions’
Cap dona pot entrar al parc
Les dones d’edat avançada no poden entrar al parc
(català)
El primer ministre parlà als libis de l’ambaixada
Parlà de l’ambaixada
Parlà als libis que eren a l’ambaixada
Espinal, M. T. (1996). El significado. A C. Martín Vide (Ed.), Elementos de lingüística. (p. 247–266). Barcelona: Octaedro.
Una proposició és ambigua si es descriu mitjançant almenys dos conjunts distints de condicions de veritat, la coordinació dels quals no resulta en una contradicció.
Una oració és ambigua si se li poden assignar dues o més proposicions.
Una oració és ambigua si té dues o més paràfrasis que no són paràfrasis entre si.
La font de l’ambigüitat pot ser lèxica o sintàctica.
Ambigüitat lèxica
Ve donada per l’homonímia o per la polisèmia de determinats elements lèxics.
(castellà)
Finalmente encontraron un banco ‘Finalment van trobar un banc’
Ambigüitat sintàctica
Deguda a l’ambigüitat estructural o hominímia estructural.
(castellà)
Llegaron al taller los camiones de televisores averiados ‘Van arribar al taller els camions de televisors avariats’[los camiones [de televisores]] [averiados]
[los camiones] [de televisores averiados]
[mata] [se suicida] [en Holanda]
[mata] [se suicida [en Holanda]]
[limpian] [las playas] [con crudo]
[limpian] [las playas [con crudo]]
Vaguetat
No hi ha un únic conjunt de condicions de veritat.
(català)
La Maria ha votat pel xai i en Lluís també ho ha fet
Ha votat per menjar carn de xai
Espinal, M. T. (1988). Significat i interpretació. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Una proposició oracional és vaga quan pot ésser descrita sota una disjunció de condicions de veritat.
Indeterminació de sentit
(català)
El llibre d’en JoanEl llibre que té, el que llegeix, el que ha escrit…
El que agafa cada dia, el que agafarà, el que condueix…
Kempson, R. M. (1977). Semantic theory. Cambridge University Press. https://archive.org/details/semantictheory0000kemp
Kempson, R. M. (1982). Teoría semántica (R. Cerdà, Trad.). Teide. (Obra original publicada el 1977)
Kempson, R. M. (1982). Teoría semántica (R. Cerdà, Trad.). Teide. (Obra original publicada el 1977)
La interpretació del sentit d’una unitat no és clara.
Manca d’especificació del sentit
(català)
VeíSense especificació de sexe, edat…
A peu, en cotxe, en bicicleta…
Kempson, R. M. (1982). Teoría semántica (R. Cerdà, Trad.). Teide. (Obra original publicada el 1977)
El sentit d’un element és clar, però molt general.
Interpretacions disjuntives
(català)
Els candidats o eren llicenciats o tenien experiència docentLlicenciats sense experiència docent, no llicenciats amb experiència docent, llicenciats amb experència docent
Homes sense banyador, dones amb banyador, homes amb banyador
Kempson, R. M. (1977). Semantic theory. Cambridge University Press. https://archive.org/details/semantictheory0000kemp
Kempson, R. M. (1982). Teoría semántica (R. Cerdà, Trad.). Teide. (Obra original publicada el 1977)
Kempson, R. M. (1982). Teoría semántica (R. Cerdà, Trad.). Teide. (Obra original publicada el 1977)
Vaguetat referencial
(català)
ciutat – poblemuntanya – turó
(anglès)
city ‘ciutat’ – town ‘poble’mountain ‘muntanya’ – hill ‘turó’
Kempson, R. M. (1977). Semantic theory. Cambridge University Press. https://archive.org/details/semantictheory0000kemp
Kempson, R. M. (1982). Teoría semántica (R. Cerdà, Trad.). Barcelona: Teide. (Obra original publicada el 1977)
Kempson, R. M. (1982). Teoría semántica (R. Cerdà, Trad.). Barcelona: Teide. (Obra original publicada el 1977)
El significat de la unitat lèxica és clar, però en certs casos és difícil saber si es pot aplicar a determinats referents.
Les relacions de sentit entre proposicions
Espinal, M. T. (1988). Significat i interpretació. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Espinal, M. T. (1996). El significado. A C. Martín Vide (Ed.), Elementos de lingüística. (p. 247–66). Octaedro.
Hurford, J. R. i Heasley, B. (1983). Semantics: A course book. Cambridge University Press. https://archive.org/details/hurford-james-semantics-a-cookbook_202509
Hurford, J. R. i Heasley, B. (1988). Curso de semántica (E. de Miguel i I. López Fraguas, Trad.). Visor. (Obra original publicada el 1983)
|
(Font de la imatge: Centre de Lingüística Teòrica. (s. d.). M. Teresa Espinal. Universitat Autònoma de Barcelona, https://clt.uab.cat/m-teresa-espinal/)
|
|
(Font de la imatge: Jim Hurford’s Home Page. (s. d.). http://www.lel.ed.ac.uk/~jim/)
|
 Brendan Heasley (Font de la imatge: Centre for English Language Education. (s. d.). Ben (Brendan) Heasley. The University of Nottingham Ningbo China. https://www.nottingham.edu.cn/en/old-cele/people/staffprofile/brendanheasley.aspx)
|
La competència semàntica permet identificar relacions d’oposició, implicació, paràfrasi i pressuposició entre proposicions.
Oposició
(català)
Els quadrats són rodonsEls quadrats no són rodons
(anglès)
Charlesi is a bachelor ‘En Carlesi és solter’Charlesi is married ‘En Carlesi és casat’
Espinal, M. T. (1988). Significat i interpretació. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Si una oració és vertadera, l’altra ha de ser falsa, i a la inversa.
Dues proposicions oracionals s’oposen si respecte a un mateix conjunt de condicions de veritat, una és vertadera i l’altra és falsa.
Implicació
(castellà)
(1) El acusadoi ha cometido un homicidio ‘L’acusati ha comès un homicidi’(2) El acusadoi es un homicida ‘L’acusati és un homicida’
(3) El acusadoi ha causado la muerte de una persona ‘L’acusati ha causat la mort d’una persona’
Espinal, M. T. (1996). El significado. A C. Martín Vide (Ed.), Elementos de lingüística. (p. 247–66). Octaedro.
Una proposició n’implica una altra quan si la primera és veritat, la segona també ho ha de ser.
(català)
La Ritai és filla única ⇒ la Ritai no té cap germàSabem que tots els homes són mamífers ⇒ tots els homes són mamífers
Alguns grecs no són rossos ⇒ no tots els grecs són rossos
(anglès)
The park wardens killed the tigeri ‘Els guàrdies del parc van matar el tigrei’ ⇒ the tigeri is dead ‘El tigrei és mort’
Espinal, M. T. (1996). El significado. A C. Martín Vide (Ed.), Elementos de lingüística. (p. 247–66). Octaedro.
Paràfrasi
(castellà)
Los solteros prefieren a las pelirrojas ‘Els solters prefereixen les pèl-roges’Las chicas con el pelo rojo son preferidas por los hombres que no están casados ‘Les noies amb el pèl roig són preferides pels homes que no estan casats’
Hurford, J. R. i Heasley, B. (1983). Semantics: A course book. Cambridge University Press. https://archive.org/details/hurford-james-semantics-a-cookbook_202509
Hurford, J. R. i Heasley, B. (1988). Curso de semántica (E. de Miguel i I. López Fraguas, Trad.). Visor. (Obra original publicada el 1983)
Hurford, J. R. i Heasley, B. (1988). Curso de semántica (E. de Miguel i I. López Fraguas, Trad.). Visor. (Obra original publicada el 1983)
Una oració que expressa les mateixes proposicions que una altra oració és una paràfrasi d’aquesta (suposant que totes les expressions referencials tinguin el mateix referent).
(català)
En Rufíi és el meu oncle matern ⇔ En Rufíi és el germà de la meva mareAhir en Perei encara estava malalt ⇔ En Perei ahir encara estava malalt
Espinal, M. T. (1988). Significat i interpretació. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
(anglès)
It is unfortunate that the teami lost ‘És desafortunat que l’equipi perdés’⇔ Unfortunately, the teami lost ‘Desafortunadament, l’equipi va perdre’Pauli bought a car from Suej ‘En Pauli va comprar un cotxe a la Suej’ ⇔ Suej sold a car to Pauli ‘La Suej va vendre un cotxe al Pauli’
The police chased the burglari ‘La policia va perseguir el lladrei’ ⇔ The burglari was chased by the police ‘El lladrei fou perseguit per la policia’
Hurford, J. R. i Heasley, B. (1983). Semantics: A course book. Cambridge University Press. https://archive.org/details/hurford-james-semantics-a-cookbook_202509
Hurford, J. R. i Heasley, B. (1988). Curso de semántica (E. de Miguel i I. López Fraguas, Trad.). Visor. (Obra original publicada el 1983)
Hurford, J. R. i Heasley, B. (1988). Curso de semántica (E. de Miguel i I. López Fraguas, Trad.). Visor. (Obra original publicada el 1983)
Comparteixen el mateix contingut proposicional.
Comparteixen el mateix conjunt de condicions de veritat.
Pressuposició
Una proposició en pressuposa una altra quan la primera implica la segona i, a més, en afirmar la primera es dona per suposat que la segona és veritat.
(1) En Joan ha deixat de fumar
(2) En Joan fumava
(1) pressuposa (2)
En afirmar (1) «ha deixat de fumar» es dona per suposat que (2) «abans fumava» és cert
*En Joan ha deixat de fumar, però no fumava
(2) En Joan fumava
En afirmar (1) «ha deixat de fumar» es dona per suposat que (2) «abans fumava» és cert
*En Joan ha deixat de fumar, però no fumava
(1) M’alegro de saber que la Maria ja es troba bé
(2) La Maria no es trobava bé
(1) pressuposa (2)
En afirmar (1) «ja es troba bé» es dona per suposat que (2) «no es trobava bé» és cert
*M’alegro de saber que la Maria ja es troba bé, però es trobava bé.
(2) La Maria no es trobava bé
En afirmar (1) «ja es troba bé» es dona per suposat que (2) «no es trobava bé» és cert
*M’alegro de saber que la Maria ja es troba bé, però es trobava bé.
(1) Em sap greu no haver arribat a temps
(2) No he arribat a temps
(1) pressuposa (2)
En afirmar (1) «Em sap greu no haver arribat a temps» es dona per suposat que (2) «no he arribat a temps» és cert
*Em sap greu no haver arribat a temps, però he arribat a temps
(2) No he arribat a temps
En afirmar (1) «Em sap greu no haver arribat a temps» es dona per suposat que (2) «no he arribat a temps» és cert
*Em sap greu no haver arribat a temps, però he arribat a temps
La pressuposició es manté si es nega l’enunciat.
En Joan ha deixat de fumar
En Joan no ha deixat de fumar
Pressuposició: En Joan abans fumava
En Joan no ha deixat de fumar
Pressuposició: En Joan abans fumava
L’ha sorprès suspendre l’assignatura
No l’ha sorprès suspendre l’assignatura
Pressuposició: Ha suspès l’assignatura
No l’ha sorprès suspendre l’assignatura
Pressuposició: Ha suspès l’assignatura