Informació implícita i informació explícita en l’ús del llenguatge
Implicacions lògiques i implicacions pragmàtiques
|
(Font de la imatge: Centre de Lingüística Teòrica. (s. d.). M. Teresa Espinal. Universitat Autònoma de Barcelona, https://clt.uab.cat/m-teresa-espinal/)
|
Comprendre o interpretar un enunciat comporta, per part de l’oïdor, identificar implicacions i combinar-les amb dades del coneixement per a obtenir la informació nova que l’emissor té intenció de transmetre.
Implicacions lògiques
Una implicació lògica és una proposició que es pot deduir d’una oració sense fer ús del context.
És una proposició que ha de ser vertadera sempre que l’oració expressi una afirmació vertadera.
La implicació lògica dona compte de les relacions de sentit entre proposicions.
(2) El acusado es un homicida
(3) El acusado ha causado la muerte de una persona
Sabem que tots els homes són mamífers ⇒ tots els homes són mamífers
Alguns grecs no són rossos ⇒ no tots els grecs són rossos
The park wardens killed the tiger ⇒ the tiger is dead
Una proposició n’implica lògicament una altra quan n’hi ha prou a conèixer el seu significat per saber que si la primera és veritat la segona també ho ha de ser.
Implicacions pragmàtiques
També anomenades ‘implicacions contextuals’.
La implicació pragmàtica és una informació no implicada lógicament per la proposició expressada en l’enunciat.
Implicacions pragmàtiques directes
La implicació pragmàtica directa es dedueix del contingut de l’enunciat i de les assumpcions del destinatari.
B.— Per què creus que tanco la finestra?
Informació implícita que ha d’afegir A: «Amb la finestra oberta s’agafa fred»
B.— No acostumo a llegir poetes catalans
Informació implícita que ha d’afegir A: «Carner és un poeta català»
Implicacions pragmàtiques indirectes
La implicació pragmàtica indirecta consisteix en premisses addicionals que el destinatari ha d’afegir.
B.— No acostumo a llegir El Punt Avui
Informació implícita que ha d’afegir A: «El Punt Avui és un diari actual» i «Carner ja no és viu»
Els principis de la conversa i les implicatures conversacionals
|
(Font de la imatge: Paul Grice. (2025, 6 d’octubre). A Wikipedia. https://en.wikipedia.org/wiki/Paul_Grice)
|
|
(Font de la imatge: Escandell-Vidal, V. (s. d.). Profile [Perfil a ResearchGate]. ResearchGate. Consultat el 30 de novembre de 2025, a https://www.researchgate.net/profile/Victoria-Escandell-Vidal)
|
|
(Font de la imatge: Centre de Lingüística Teòrica. (s. d.). M. Teresa Espinal. Universitat Autònoma de Barcelona, https://clt.uab.cat/m-teresa-espinal/)
|
Les implicatures
A Grice (1975) es planteja una distinció entre «allò que es diu» i «allò que es comunica».
«Allò que es diu» és el contingut proposicional de l’enunciat i constitueix informació explícita.
Hi ha també una informació implícita, que és diferent del contingut proposicional que es transmet amb l’enunciat, i que correspon a «allò que es comunica».
La informació implícita es transmet en forma d’implicatures convencionals i d’implicatures conversacionals.
Les implicatures convencionals
Una implicatura convencional és una informació implícita derivada del significat de les paraules de l’enunciat.
Les implicatures conversacionals
Les implicatures conversacionals es relacionen amb els principis que regeixen la conversa definits per Paul Grice.
També s'anomenen ‘implicatures no convencionals’.
Els principis de la conversa
El principi de cooperació
Una conversa suposa una col·laboració entre els interlocutors.
El principi de la cooperació de Grice (1975) es pot resumir de la manera següent: «Feu que la vostra contribució conversatòria com a parlant sigui com convingui a cada moment de la conversació, segons els propòsits i la direcció de l’intercanvi conversatori en el qual esteu compromesos» (Espinal, 1988, p. 117).Les màximes conversacionals
Tal com les defineix Grice (1975), les màximes conversacionals —o postulats conversacionals— són regles que estableixen l’economia de l’intercanvi lingüístic si els interlocutors accepten una sèrie de principis en començar l’intercanvi.
Màximes de quantitat
«(1) Feu que la vostra contribució sigui tan informativa com convingui» (Espinal, 1988, p. 117).
«(2) Eviteu que la vostra contribució sigui més informativa del que cal» (Espinal, 1988, p. 117).
B.— Sí, tinc dos gats
B.— El pintaré blanc per contrastar amb el sofà negre que vaig comprar la setmana passada en una rebaixes al Corte Inglés, justament aquell dia que va ploure tant i que es va apagar el llum de tot el barri
Màximes de qualitat
«(1) No digueu allò que creieu que és fals» (Espinal, 1988, p. 117).
«(2) No digueu allò per què no teniu proves adequades» (Espinal, 1988, p. 117).
Intenteu que la vostra contribució sigui vertadera.
Màxima de relació
«Sigueu pertinent» (Espinal, 1988, p. 117).
S’espera que les intervencions dels participants es relacionin amb el tema de la conversa i ofereixin informació coherent amb les expectatives de l’interlocutor.
B.— Avui fan una sèrie molt bona per la televisió
B.— El partit està començant
B.— La seva secretària hi és de nou a una
Màximes de mode
«(1) Eviteu l’obscuritat en l’expressió» (Espinal, 1988, p. 117).
«(2) Eviteu l’ambigüitat» (Espinal, 1988, p. 118).
«(3) Sigueu breu» (Espinal, 1988, p. 118).
«(4) Sigueu ordenat» (Espinal, 1988, p. 118).
Les implicatures conversacionals
Els missatges signifiquen allò que diuen.
Si allò que diuen no té sentit, el receptor ha d’implicar que se li insinua alguna cosa que sí que té sentit en funció del context.
El receptor ha d’aportar les assumpcions addicionals que facin falta per a justificar la transgressió d’algun principi conversacional.
La implicatura conversacional és una part del missatge que el parlant té la intenció de transmetre, però que no formula explícitament.
L’aporta el receptor per mantenir la seva assumpció que el parlant ha observat les màximes conversacionals i el principi de cooperació.
Les implicatures conversacionals es creen combinant:
- La informació que conté l’enunciat.
- Els factors que configuren el context i la situació de l’emissió.
- Els principis conversacionals.
Implicatura respectant les màximes conversacionals:
La implicatura fa pensar que es transgredeix una màxima conversatòria per no transgredir-ne una altra més important:
B.— A media tarde»
Implicatures basades en la transgressió patent d’alguna màxima:
Ha incomplert les màximes de quantitat i de relació