Lingüística Aplicada I: Aplicacions
de la fonètica i la lingüística (1993-94)
Joaquim LLISTERRI
1. Objectius
El camp de treball de la lingüística
aplicada constitueix un terreny molt ampli que abasta des del processament
informàtic del llenguatge natural fins a l’ensenyament de
llengües, passant per àmbits tant diversors com la patologia
del llenguatge, el desenvolupament del llenguatge infantil o la
traducció. Per aquest motiu es fa molt difícil de tractar en
un curs totes aquelles branques del saber que s’emmarquen dins la
denominació de "Lingüística Aplicada" en
cadascun dels seus aspectes. En canvi, sí que és factible
de seleccionar un nombre reduït de temes agrupats al voltant d’un eix
que els doni una unitat d’enfocament.
Aquest curs es centrarà en les aplicacions de la
fonètica experimental a l’estudi de tres àrees ben
diferenciades: la tecnologia de la parla, l’adquisició i
aprenentatge de segones i terceres llengües i la patologia del
llenguatge.
l’objectiu d’aquesta estratègia és
triple: per una banda, permetre l’estudiant de familiaritzar-se amb
algunes branques de la lingüística aplicada evitant la
superficialitat que implicaria un estudi de totes les especialitats dins
d’aquesta disciplina; per una altra, fer-li veure de quina manera una
metodologia determinada - com és la de la fonètica
experimental - pot ésser útil en l’estudi de certs
fenòmens propis del llenguatge humà; i, finalment, el curs
ha de facilitar també el coneixement de nous camps de treball en
els quals les nocions teòriques desenvolupades pels lingüistes
troben la seva aplicació en la resolució de problemes
pràctics.
2. Programa
1. Les tecnologies de la
parla
1.1. La comunicació oral entre l’home i la màquina
Indústries de la llengua, tecnologies de la
llengua i enginyeria lingüística. Tecnologies del text i
tecnologies de la parla. Avantatges i inconvenients de la
comunicació oral entre l’home i els ordinadors. Aplicacions. La
tecnologia de la parla: principals etapes en el seu desenvolupament i
projectes actuals. El paper de la fonètica i la
lingüística en la tecnologia de la parla.
1.2. La síntesi de la parla
1.2.1. Consideracions generals sobre els sistemes de síntesi
Paràmetres i condicionaments en els sistemes de
síntesi. La síntesi com a model de producció de la
parla i com a aplicació tecnològica.
1.2.2. Les unitats lingüístiques en la
síntesi
La selecció de les unitats
lingüístiques en la síntesi: criteris, condicionaments
i requisits. Les unitats: avantatges i limitacions de cadascuna.
1.2.3. Tècniques de síntesi
1.2.3.1. La codificació de l’ona sonora
El processament digital de senyals. Mostreig i
quantificació. Visió general dels sistemes de
codificació de la parla. Mètodes lineals, mètodes
diferencials i mètodes adaptatius de codificació. Els
sistemes de resposta vocal i els sistemes de generació de missatges.
1.2.3.2. La síntesi paramètrica
El model de la font i el filtre com a model de
síntesi. Els sintetitzadors per predicció lineal (LPC). Els
sintetitzadors per formants. L’anàlisi per síntesi. La
síntesi articulatòria. La síntesi per regles.
1.2.4. La conversió de text a parla
Desenvolupament històric. Etapes en la
conversió de text a parla. Les regles de pre-processament del text
i la transcripció fonètica automàtica. De la
transcripció fonètica als paràmetres acústics.
El tractament dels elements suprasegmentals. Sistemes actuals de
conversió de text a parla i les seves aplicacions.
1.3. El reconeixement de la parla
1.3.1. Consideracions generals sobre els sistemes de reconeixement
Comprensió de la parla, reconeixement de parla i
identificació/verificació de parlants. Desenvolupament dels
sistemes de reconeixement. Factors que incideixen en el reconeixement.
1.3.2. Punts de vista en el reconeixement de la
parla
La producció de la parla. El senyal
acústic. L’audició.
1.3.3. Estructura general d’un sistema de
reconeixement
Procés d’entrenament. Les unitats en el
reconeixement de la parla. Parametrització i segmentació de
l’ona sonora. Arquitectura d’un sistema de reconeixement.
1.3.4. Tècniques i àmbits
d’aplicació del reconeixement de parla
Les tècniques: comparació de senyals
contínues; anàlisi i comparació de senyals discretes.
Els àmbits d’aplicació: descodificació
acústico-fonètica; reconeixement de paraules aïllades;
reconeixement de grans vocabularis; reconeixement dela parla
contínua.
1.3.5. Sistemes actuals de reconeixement i les seves
aplicacions
2.1. La interferència en l’adquisició d’una segona
llengua
2.1.1. Els estudis sobre la interferència
La interferència lingüística. La
interferència en l’adquisició de segones llengües.
l’análisi contrastiva. L’anàlisi d’errors. La noció
d’interllengua. Aspectes universals en l’adquisició de segones
llengües.
2.1.2. Els factors que intervenen en la
interferència
Factors individuals: personalitat, aptituts, nivell
cultural, coneixement de la L1 i edat. Fators socials:
multilingüisme, prestigi social i factors demogràfics.
2.2. Aspectes fonètics en l’aprenentatge i
l’adquisició de segones llengües
2.2.1. Principis generals
La interferència en l’adquisició del
sistema fonètic d’una segona llengua. La fonètica
contrastiva. L’adquisició del sistema fonètic d’una L2.
2.2.2. L’estudi experimental dels processos
d’interferència fonètica: metodologia
Hipòtesi de treball i delimitació del
camp. Disseny experimental. El corpus de treball. Els informants.
l’obtenció del corpus.Anàlisi estadística. La
presentació dels resultats.
2.2.3. L’estudi de la producció en
l’aprenentatge d’una L2
2.2.4. L’estudi de la percepció en
l’aprenentatge d’una L2
2.2.5. La interferència fonètica en
parlants bilingües
Definicions, tipus i mesura del bilingüisme. La
dominància lingüística. L’estudi experimental de la
interferència fonètica en bilingües: la qualitat de veu
en bilingües català-castellà; l’estudi experimental de
l’adquisició d’una tercera llengua -francés i
anglès - en parlants bilingües català -
castellà.
2.3. La correcció fonètica
Models de producció i models de percepció
en segones llengües. Les tècniques de correcció
fonètica: mètodes articulatoris, mètodes
estructurals, el mètodo verbo-tonal i el suport
instrumental.
3.1. Visió general dels transtorns del llenguatge i de la
parla
Patologies derivades d’alteracions mentals i emotives.
Patologies derivades d’alteracions orgàniques cerabrals. Patologies
derivades d’alteracions en la producció i la recepció de la
parla.
3.2. Lingüística i patologia del
llenguatge
Les relacions entre la lingüística i la
patologia del llenguatge. L’avaluació lingüística del
llenguatge i la parla patològics. Un exemple: l’avaluació
pragmàtica del llenguatge patològic.
3.3. L’estudi experimental dels transtorns de la
parla: problemes metodològics
Constitució del corpus en funció de la
patologia, l’edat i el grau de desenvolupament del pacient. Problemes en
la transcripció fonètica del corpus. La selecció i
caracterització dels informants. Els problemes de l’anàlisi
acústica.
3.4. Les patologies de la producció
El procés normal de producció de la
parla. Estudi experimental de les disàrtries:
caracterització, transcripció fonètica i
anàlisi acústica.
3.5. Les patologies de la percepció
El procés normal de l’audició. La mesura
de l’audició: audiometrial tonal, verbal i verbo-tonal. Estudi
experimental de sordeses infantils: transcripció fonètica i
anàlisi acústica.
3. Bibliografia
En començar cada tema es donarà un
guió desenvolupant els continguts i una bibliografia
específica. Com a obres generals per al curs es proposen les de la
llista que es presenta a continuació.
3.1. Tecnologia de la parla
- ATAL, B.S.- MILLER, J.L.- KENT, R.D. (Eds) (1991) Papers in Speech
Communication: Speech Processing. New York: Acoustical Society of
America.
- BAILLY, G.- BENOÎT, C. (Eds) (1992)
Talking Machines. Theories, Models and Designs. Amsterdam:
North-Holland / Elsevier Science Publishers.
- BRISTOW, G. (Ed) (1984) Electronic Speech
Synthesis. Techniques, Technology and Applications. London:
Granada.
- CALLIOPE ( 1989) La parole et son traitement
automatique. Ed. Jean Pierre Tubach. Paris: Masson ( Collection
Technique et Scientifique des Télécommunications )
- CARRÉ, R.- DEGREMONT, J.-F.- GROSS, M. -
PIERREL, J.-M.- SABAH, G. (1991) Langage Humain et Machine. Paris:
Presses du CNRS
- FLANAGAN, J.L.- RABINER, L.R. (Eds) (1973)
Speech Synthesis. Stroudsburg, Penn.: Dowden, Hutchinson & Ross
Inc (Benchmark Papers in Acoustics).
- HOLMES, J.N. (1988) Speech Synthesis and
Recognition. Wokingham: Van Nostrand Reinhold ( Aspects of Information
Technology )
- O'SHAUGHNESSY, D. (1987) Speech Communication.
Human and Machine. Addison Wesley Publishing Co.
- VIDAL BENEYTO, J. (Dir) (1991) Las industrias de
la lengua. Trad. de M. Alvar Ezquerra et al. Madrid: Fundación
Germán Sánchez Ruipérez y Ediciones Pirámide (
Biblioteca del Libro, 5 )
3.2. Adquisició i aprenentatge de segones
llengües
- COOK, V. (1993) Linguistics and Second Language Acquisition.
London: MAcMillan (Modern Linguistics Series)
- ELIASSON, S. (Ed) (1984) Theoretical Issues in
Contrastive Phonology. Heidelberg: Julius Groos (Studies in
Descriptive Linguistics, 13).
- ELLIS, R. (1985) Understanding Second Language
Acquisition. Oxford: Oxford University Press.
- HATCH, E.M. (1978) Second Language Acquisition.
A Book of Readings. Rowley, Mass.: Newbury House Publishers.
- IOUP, G.- WEINBERGER, S.H. (Eds) (1987)
Interlanguage Phonology. The Acquisition of a Second Language Sound
System. New York: Newbury House.
- JAMES, A.R.- LEATHER, J. (Eds) (1987) Sound
Patterns in Second Language Acquisition. Dordrecht: Foris (Studies in
Language Acquisition, 5).
- LARSEN - FREEMAN, D. - LONG, M.H. (1991)
Introduction to Second Language Acquisition Research. London: Longman
( Applied Linguistics and Language Studies).
- LICERAS, J.M. (Comp) (1992) La
adquisición de las lenguas extranjeras. Hacia un modelo de
análisis de la interlengua. Trad. de M. Marcos. Madrid: Visor
(Lingüística y Conocimiento, 14)
- McLAUGHLIN, B. (1987) Theories of
Second-Language Learning. London: Edward Arnold.
- NUNAN, D. (1992) Research Methods in Language
Learning. Cambridge: Cambridge University Press.
- ODLIN, T. (1989) Language Transfer.
Cross-Linguistic Influence in Language Learning. Cambridge: Cambridge
University Pres ( The Cambridge Applied Linguistics Series )
- RENARD, R. (1979) Introduction à la
méthode verbo-tonale de correction phonétique.
Troisième édition entièrement refondue. Bruxelles /
Centre International de Phonétique Appliquée : Didier /
Mons.
- SELIGER, H.- SHOHAMY, E. (1989) Second Language
Research Methods. Oxford: Oxford University Press.
3.3. Patologia del llenguatge
i de la parla
- BALL, M.J. (1989) Phonetics for speech pathology. London - New
Jersey: WHurr Publishers Ltd.
- BALL, M.J. (1992) The clinician's guide to
linguistic profiling of language impairment. Kibworth, Leics.: Far
Communications (Far Communication Disorder Series)
- BLANKEN, G.- DITTMANN, J.- GRIMM, H.- MARSHALL,
J.C.- WALLESCH, C.-W. (Eds) (1993) Linguistic Disorders and
Pathologies. An International Handbook. Berlin: Walter de Gruyter
(Handbooks of Linguistics and Communication Science, 8)
- CODE, C.- BALL, M. (Eds) (1984) Experimental
clinical phonetics. Investigatory Techniques in Speech Pathology and
Therapeutics. London: Croom Helm.
- CRYSTAL, D. (1980) Introduction to Language
Pathology. London: Edward Arnold; trad. cast de M. Luisa
Sánchez Bernardos: Patología del lenguaje. Madrid:
Cátedra, 1983, 1989
- CRYSTAL, D. (1981)
Clinical Linguistics.
Wien: Springel Verlag. Reprinted: London: Whurr Publishers, 1991.
- CRYSTAL, D.- VARLEY, R. (1993) Introduction to
Language Pathology. London: Whurr Publishers. Third Edition.
- DeREUCK, A.V.S. - O'CONNOR, M. (Eds) (1964)
Disorders of Language. London: Churchill.
- GRUNDY, K. (Ed) (1989) Linguistics in Clinical
Practice. London- New Jersey: Whurr Publishers (Progress in Clinical
Sciences Series).
- PERELLÓ, J. (1990) Transtornos del
habla. Barcelona: Masson. Quinta edición.
4. Mètode de treball i avaluació
El curs constarà de tres hores lectives
setmanals durant el segon quadrimestre del curs. Els estudiants podran
triar qualsevol dels tres procediments d’avaluació següents:
5. Requisits
Els estudiants que es matriculin han de poder llegir
treballs en anglès relacionats amb els temes del programa. Abans de
començar el curs, o durant les primeres setmanes del quadrimestre,
es recomana de repassar les nocions generals de fonètica
pròpies de l’assignatura Lingüística general I
mitjançant un dels manuals següents:
- DENES, P.B.- PINSON, E.N. (1963) The Speech Chain; the Physics and
Biology of Spoken Language. Garden City, N.Y.: Anchor Press /
Doubleday (Anchor Science Study Series). New York: W.H. Freeman, 1993 2nd
ed.
- GIL FERNÁNDEZ, J. (1988) Los sonidos del
lenguaje. Madrid: Síntesis (Textos de apoyo,
Lingüística 3).
- LADEFOGED, P. (1975) A Course in Phonetics.
New York: Harcourt, Brace, Jovanovich, 1982 2nd ed., 1993 3rd ed.
Lingüística Aplicada I: Aplicacions de la
fonètica i la lingüística (1993-94)
Joaquim Llisterri, Departament de Filologia Espanyola, Universitat Autònoma de
Barcelona
La pàgina va ser modificada per darrera vegada el