La descripció fonètica i fonològica del català: els elements suprasegmentals


Descripció fonètica i fonològica del català


La melodia i l’entonació

❯ La melodia

❯ L’entonació

Patrons melòdics del català

Prieto, P. (2004). Fonètica i fonologia: els sons del català. Editorial UOC.
 
 
(Font de la imatge: Prieto Vives, Pilar. (s. d.). ICREA, Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats. https://www.icrea.cat/ca/Web/ScientificStaff/pilar-prieto-vives-227)

Declaratives

Oració declarativa neutra amb dos accents de mot (Prieto, 2004)

Oració declarativa neutra amb dos accents de mot.

Prieto, P. (2004). Fonètica i fonologia: els sons del català. Editorial UOC.

Oració declarativa amb dues o més unitats prosòdiques (Prieto, 2004)

Oració declarativa amb dues unitats prosòdiques.

Prieto, P. (2004). Fonètica i fonologia: els sons del català. Editorial UOC.

Aguilar, L., de la Mota, C. i Prieto, P. (Coord.). (2009–2011). Patrons entonatius bàsics: oracions declaratives. Guia multimèdia de la prosòdia del català. http://prado.uab.cat/guia/ca/entonacio/1-1_declarativa.html

Interrogatives

«Des del punt de vista de la caracterització entonativa distingim dos tipus d’oracions interrogatives bàsiques: les preguntes absolutes i les parcials. Mentre que les interrogatives absolutes (també anomenades totals) pregunten sobre la veritat d’una locució i se solen respondre amb o no (Tornaràs?, L’hi donaràs?), les interrogatives parcials, també anomenades interrogatives pronominals o interrogatives amb mot interrogatiu, pregunten sobre un aspecte concret de l’enunciat i van encapçalades per un element interrogatiu (Quan tornaràs?, A qui li donaràs?)» (p. 279).
 
Prieto, P. (2004). Fonètica i fonologia: els sons del català. Editorial UOC.

Interrogatives totals

També anomenades ‘interrogatives absolutes’.

Oracions interrogatives totals neutres (Prieto, 2004)

Oracions interrogatives totals. Patró descendent en les interrogatives encapçalades per la partícula que i patró ascendent com a realització més freqüent en absència de la partícula que.

«Tal com remarca Payrató (2002), el valor pragmàtic d’ambdós contorns no és del tot equivalent. Fixeu-vos que hi ha uns quants contextos en què l’ús del contorn descendent no és gaire adequat des del punt de vista pragmàtic: (Que) em deixaràs el teu cotxe nou? o (Que) podríem venir a sopar a casa teva? Si pronunciem aquestes preguntes amb una entonació descendent, es perceben com a «clarament descorteses», i ens demostra que aquesta forma melòdica no s’utilitza en casos en què el parlant estima que l’enunciat representa un risc de rebuig per part de l’oient» (p. 281).
 
Prieto, P. (2004). Fonètica i fonologia: els sons del català. Editorial UOC.

Prieto, P. (2004). Fonètica i fonologia: els sons del català. Editorial UOC.

Oracions interrogatives totals neutres (Prieto, 2004)

Oracions interrogatives totals. Patró descendent en les interrogatives encapçalades per la partícula que.

«El patró interrogatiu descendent és un dels més característics de l’entonació catalana i un dels més parodiats en la imitació de catalanoparlants (Que veureu la Maria?, Que té hora?, Que vols venir?)» (p. 281).
 
Prieto, P. (2004). Fonètica i fonologia: els sons del català. Editorial UOC.

Prieto, P. (2004). Fonètica i fonologia: els sons del català. Editorial UOC.

Oracions interrogatives totals neutres (Prieto, 2004)

Oracions interrogatives totals. Patró ascendent en absència de la partícula que.

Prieto, P. (2004). Fonètica i fonologia: els sons del català. Editorial UOC.

Interrogatives parcials

També descrites com a ‘interrogatives pronominals’ o ‘interrogatives amb mot interrogatiu’.

Oració interrogativa parcial (Prieto, 2004)

Dues realitzacions possibles d’una oració interrogativa parcial: amb final descendent i amb final ascendent.

Prieto, P. (2004). Fonètica i fonologia: els sons del català. Editorial UOC.

«les dues realitzacions [amb terminació ascendent i amb terminació descendent] coexisteixen i s’usen habitualment en la parla espontània per a expressar una interrogació parcial. Potser l’única diferència de matís entre les dues realitzacions és el grau més alt de curiositat i interès que sembla exterioritzar la melodia ascendent» (p. 282).
 
Prieto, P. (2004). Fonètica i fonologia: els sons del català. Editorial UOC.
Oracions interrogatives parcials (Prieto, 2004)

Oracions interrogatives parcials amb mot interrogatiu i final descendent.

Prieto, P. (2004). Fonètica i fonologia: els sons del català. Editorial UOC.

Oració interrogativa parcial i oració interrogativa total (Prieto, 2004)

Oració interrogativa parcial amb mot interrogatiu i final descendent i oració interrogativa total amb mot interrogatiu i final descendent.

Prieto, P. (2004). Fonètica i fonologia: els sons del català. Editorial UOC.

Oracions interrogatives parcials (Prieto, 2004)

Oracions interrogatives parcials amb mot interrogatiu i final ascendent.

Prieto, P. (2004). Fonètica i fonologia: els sons del català. Editorial UOC.

Aguilar, L., de la Mota, C. i Prieto, P. (Coord.). (2009–2011). Patrons entonatius bàsics: oracions interrogatives. Guia multimèdia de la prosòdia del català. http://prado.uab.cat/guia/ca/entonacio/1-2_interrogativa.html

Imperatives

Ordres

Enunciats imperatius: ordres (Prieto, 2004)

Enunciats imperatius: ordres.

Prieto, P. (2004). Fonètica i fonologia: els sons del català. Editorial UOC.

«A part de la configuració tonal … les oracions imperatives es caracteritzen per la presència d’altres trets prosòdics que accentuen i reforcen la força imperativa de l’oració i manifesten diversos graus de tensió o d’irritació del parlant: un tempo bastant ràpid, una elevació del to i de la intensitat i l’ús d’un camp tonal ampliat i d’una tonalitat aguda» (p. 285).
 
Prieto, P. (2004). Fonètica i fonologia: els sons del català. Editorial UOC.

Precs

Enunciats imperatius: precs (Prieto, 2004)

Enunciats imperatius: precs.

Prieto, P. (2004). Fonètica i fonologia: els sons del català. Editorial UOC.

«Un dels trets prosòdics més característics de la modalitat exhortativa és el tempo, força més lent que el que es fa servir en oracions declaratives i imperatives. Les darreres síŀlabes de l’enunciat solen presentar un cert allargament i arrossegament que confereix un caràcter ‘musical’ a aquests contorns. Prosòdicament, aquestes oracions també es caracteritzen per l’ús d’un camp tonal menys ampli i un descens en el registre tonal, que comuniquen tranquiŀlitat. Tots aquests trets prosòdics accentuen el caràcter suau i inconclòs d’un acte de parla que té com a finalitat incitar una resposta positiva per part de l’interlocutor» (p. 285–286).
 
Prieto, P. (2004). Fonètica i fonologia: els sons del català. Editorial UOC.

Aguilar, L., de la Mota, C. i Prieto, P. (Coord.). (2009–2011). Patrons entonatius bàsics: oracions imperatives. Guia multimèdia de la prosòdia del català. http://prado.uab.cat/guia/ca/entonacio/1-3_imperativa.html

tornar al principi

❯ La descripció fonètica i fonològica del català

Descripció fonètica i fonològica del català


La descripció fonètica i fonològica del català: els elements suprasegmentals
Joaquim Llisterri, Departament de Filologia Espanyola, Universitat Autònoma de Barcelona

La pàgina va ser modificada per darrera vegada el