Descripció fonètica i fonològica del català oriental central: consonants


Descripció fonètica i fonològica del català


Sistema fonològic i principals al·lòfons


Bilabial Labiodental Dental Alveolar Postalveolar Palatal Velar
Oclusiva /p/ /b/ /t/ /d/ /k/ /ɡ/
Nasal /m/ [ɱ] [n̪] /n/ [nʲ] /ɲ/ [ŋ]
Vibrant /r/
Bategant /ɾ/
Fricativa /f/ [v] [s̪] [z̪] /s/ /z/ /ʃ/ /ʒ/
Aproximant [β̞] [ð̞] [ɹ] /j/ [ɣ̞]
Aproximant lateral [l̪] /l/ [lʲ] /ʎ/ [ɫ]
Alveolar Postalveolar Labiovelar
Africada /ts/ /dz/ /tʃ/ /dʒ/
Aproximant /w/

La terminologia emprada és la que es proposa a:
International Phonetic Association. (2020). Alfabet Fonètic Internacional (revisat el 2020) (D. Recasens, Trad.). IPA charts: Sample translation batch. https://www.internationalphoneticassociation.org/IPAcharts/IPA_chart_trans/pdfs/IPA_Kiel_2020_full_cat.pdf

tornar al principi

Distribució

Les indicacions que es donen sobre la distribució resumeixen les que es recullen habitualment en les descripcions fonètiques del català. Convé recordar, però, que en el moment de realitzar una transcripció fonètica es poden trobar realitzacions que no corresponguin a les esperades.

Oclusives

/p/ Oclusiva bilabial sorda

/b/ Oclusiva bilabial sonora

Precedida de pausa o de consonant nasal.

/t/ [t̪] Oclusiva dental sorda

/d/ [d̪] Oclusiva dental sonora

Precedida de pausa, de consonant nasal /n/ o de consonant lateral /l/.

/k/ Oclusiva velar sorda

/ɡ/ Oclusiva velar sonora

Precedida de pausa o de consonant nasal.

Nasals

/m/ Nasal bilabial sonora

[ɱ] Nasal labiodental sonora

Seguida de consonant labiodental.

[n̪] Nasal dentalitzada sonora

Seguida de consonant dental.

/n/ Nasal alveolar sonora

[nʲ] Nasal palatalitzada sonora

Seguida de consonant palatal.

/ɲ/ Nasal palatal sonora

[ŋ] Nasal velar sonora

Seguida de consonant velar —en aquest cas, una transcripció alternativa seria [nˠ]— o en posició final ([ŋ]).

Ròtiques

/r/ Vibrant alveolar sonora

A principi de paraula, en posició interior de paraula entre vocals, en posició interior de paraula precedida de /n/, /l/ o /s/.

/ɾ/ Bategant alveolar sonora

En interior de paraula entre vocals o no precedida de /n/, /l/ o /s/.

Fricatives

/f/ Fricativa labiodental sorda

[v] Fricativa labiodental sonora

Present en algunes variants geogràfiques o resultat del contacte de la fricativa labiodental sorda /f/ amb una consonant sonora (en aquest cas, una transcripció alternativa seria [f̬]).

[s̪] Fricativa dentalitzada sorda

Seguida de consonant dental.

[z̪] Fricativa dentalitzada sonora

Seguida de consonant dental.

/s/ Fricativa alveolar sorda

/z/ Fricativa alveolar sonora

Si és el resultat de la sonorització d’una fricativa alveolar sorda, una transcripció alternativa seria [s̬].

/ʃ/ Fricativa postalveolar sorda

/ʒ/ Fricativa postalveolar sonora

Si és el resultat de la sonorització d’una fricativa postalveolar sorda, una transcripció alternativa seria [ʒ̬].

Aproximants

[β̞] Aproximant bilabial sonora

Apareix en tots els contextos en què no es dona la consonant oclusiva bilabial sonora.

[ð̞] Aproximant dental sonora

Apareix en tots els contextos en què no es dona la consonant oclusiva dental sonora.

[ɹ] Aproximant alveolar sonora

En estils de parla informals o precedida de fricativa alveolar sonora /z/ o de fricativa postalveolar sonora /ʒ/.

/j/ Aproximant palatal sonora

Pot presentar (1) una realització africada [dʒ] en un estil de parla emfàtic, (2) una realització aproximant [j] quan és el primer element d’un diftong i es troba en posició postpausal o intervocàlica, (3) una realització aproximant oberta [j̞] com a primer element d’un diftong si va precedida de consonant i seguida de vocal a la mateixa síŀlaba, i (4) una realització vocàlica [i̯] com a segon element d’un diftong.

«[d̡ʒ], en posició inicial de frase o darrera de consonant oclusiva, sobretot en parla emfàtica. …
[j] (amb constricció linguopalatal menys ampla que la corresponent a la vocal [i]), com a primer element d’un diftong creixent, en les posicions inicial absoluta de frase i intervocàlica. …
[j̜] (amb constricció intermèdia entre les corresponents [j] i [ĭ]), com a primer element d’un diftong creixent, entre consonants precedent i vocal següent isosiŀlàbiques. …
[ĭ̜] (amb constricció linguopalatal més ampla que la corresponent a la vocal [i]), com a segon element d’un diftong decreixent» (p. 297–298).
 
Recasens, D. (1991). Fonètica descriptiva del català (Assaig de caracterització de la pronúncia del vocalisme i consonantisme del català del segle XX). Institut d’Estudis Catalans.
(Font de la imatge: Daniel Recasens. (s. d.). Universitat Autònoma de Barcelona. https://pagines.uab.cat/danielrecasens/)

[ɣ̞] Aproximant velar sonora

Apareix en tots els contextos en què no es dona la consonant oclusiva velar sonora.

/w/ Aproximant labiovelar sonora

Pot presentar (1) una realització aproximant [w] quan és el primer element d’un diftong i es troba en posició postpausal o intervocàlica, (2) una realització aproximant oberta [w̞] com a primer element d’un diftong si va precedida de consonant i seguida de vocal a la mateixa síŀlaba, i (3) una realització vocàlica [u̯] com a segon element d’un diftong.

«a) [w] (amb constriccions bilabial i dorsovelar menys amples que en el cas de la vocal [u]), com a primer element d’un diftong creixent, en les posicions intervocàlica i inicial absoluta de frase. Darrera de consonant i davant de vocal isosiŀlàbiques, l’aproximant presenta un grau d’obertura intermedi entre [w] i [ŭ̜] ([w̜]). …
b) [ŭ̜] (amb constriccions més obertes que en el cas de la vocal [u]), com a segon element d’un diftong decreixent» (p. 301).
 
Recasens, D. (1991). Fonètica descriptiva del català (Assaig de caracterització de la pronúncia del vocalisme i consonantisme del català del segle XX). Institut d’Estudis Catalans.
(Font de la imatge: Daniel Recasens. (s. d.). Universitat Autònoma de Barcelona. https://pagines.uab.cat/danielrecasens/)

Aproximants laterals

[l̪] Lateral dentalitzada sonora

Seguida de consonant dental.

/l/ Lateral alveolar sonora

[lʲ] Lateral palatalitzada sonora

Seguida de consonant palatal.

/ʎ/ Lateral palatal sonora

[ɫ] Lateral velaritzada sonora

En posició prepausal i precedida de vocals posteriors o seguida de consonant labial o de consonant velar.

«En la major part de parlars, la lateral alveolar és generalment velaritzada, això és, presenta com a articulació secundària una aproximació del dors de la llengua a la zona velar o faríngia, velarització que resulta molt marcada darrere de vocal, sobretot davant de pausa en posició final (sol, vol, mal) o davant de consonant labial i velar (alba, colgar)» (§ 2.2.3b).
 
Institut d’Estudis Catalans. (2018). Les consonants nasals, les laterals i les ròtiques. Gramàtica essencial de la llengua catalana. https://geiec.iec.cat/capitol_veure.asp?id_gelc=480&capitol=2

Africades

[ts] ([t͡s]) Africada alveolar sorda

[dz] ([d͡z]) Africada alveolar sonora

[tʃ] ([t͡ʃ]) Africada postalveolar sorda

[dʒ] ([d͡ʒ]) Africada postalveolar sonora

tornar al principi

❯ La descripció fonètica i fonològica del català

Descripció fonètica i fonològica del català

Per a la transcripció del català mitjançant SAMPA, vegeu:

Llisterri, J. (1995). A proposal for Catalan SAMPA. Universitat Autònoma de Barcelona, Departament de Filologia Espanyola, Grup de Fonètica. https://joaquimllisterri.cat/language_resources/SAMPA_Catalan.html


Descripció fonètica i fonològica del català oriental central: consonants
Joaquim Llisterri, Departament de Filologia Espanyola, Universitat Autònoma de Barcelona

La pàgina va ser modificada per darrera vegada el