Bibliografia bàsica
Fonètica del català
✓ = Lectures recomanades
Badia i Margarit, A. M. (1962). Sonidos del catalán y su representación gráfica. Gramática catalana (Vol. 1, p. 59–120). Gredos.
Badia i Margarit, A. M. (1984). Sons del català. Gramàtica històrica catalana (2a ed., p. 69–113). Tres i Quatre.
Hualde, J. I. (1992). Phonology. Catalan (p. 367–412). Routledge. https://doi.org/10.4324/9780203411766
✓ Julià, J. (2002). Els sons del català. A J. Solà, M.-R. Lloret, J. Mascaró i M. Pérez Saldanya (Ed.), Gramàtica del català contemporani: Vol. 1. Introducció. Fonètica i fonologia. Morfologia (p. 37–87). Empúries.
Moll, F. de B. (2008). Fonètica i ortografia. Gramàtica catalana referida especialment a les Illes Balears (14a ed., p. 19–75). Moll.
Wheeler, M. W. (1974). Pronunciation and spelling. A J. Gili, Introductory Catalan grammar (4a ed. rev., p. 11–25). The Dolphin Book.
✓ = Lectures recomanades
✓ Badia i Cardús, M. (2002). Introducció a la fonètica i a la fonologia catalanes. Curial; Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
1.– Fonètica i fonologia. So i fonema; 2.– La transcripció de sons i de fonemes; 3.– Exemplificació de la interrelació entre la fonètica i la fonologia: del continuum fònic als fonemes, i d’aquests a llurs realitzacions fonètiques; 4.– Fonètica articulatòria; 5.– Fonètica acústica i auditiva; 6.– L’espectrògraf i els espectrogrames; 7.– Fonologia; 8.– Configuració de l’estructura sil·làbica del català; 9.– El sistema vocàlic del català; 10.– El sistema consonàntic del català.Bonet, E. i Lloret, M.-R. (1998). Fonologia catalana. Ariel. https://ddd.uab.cat/record/132995
1.– Introducció. 2.– Processos relacionats amb el timbre de les vocals. 3.– Estructura sil·làbica. 4.– Processos de final de mot. 5.– Processos d’assimilació. 6.– Altres fenòmens de contacte. 7.– Clítics. 8.– Suprasegmentals.Julià, J. (2005). Fonètica aplicada catalana: dels fonaments a les aplicacions de les ciències fonètiques. Ariel.
I.– Els fonaments de les ciències fonètiques: 1.– La fonètica: fonaments i aplicacions; 2.– La percepció de la parla; què i com sent l’oient; 3.– La transmissió de la parla: com arriba a l’oient; 4.– La producció de la parla: el què i el com de l’acció del parlant; 5.– L’experimentació fonètica i els mitjans instrumentals; II.– Descripció i variació foneticofonològica: 6.– La descripció fonètica del català; 7.– La variació foneticofonològica: històrica, geolectal, sociolectal i funcional; III.– Adquisició, alteracions, aprenentatge i codificació del sistema: 8.– L’adquisició de la pronúncia d’L1; 9.– La intervenció logopèdica: l’ortofonia; 10.– L’aprenentatge-ensenyament d’L2 i llengües foranes (LF); 11.– L’ortologia i la comunicació oral; IV.– Altres aplicacions: 12.– Fonètica forense, optimació artística i tecnofonètica; Recapitulació gobal.✓ Lloret, M.-R. (2011). La fonologia del català. Santillana. http://hdl.handle.net/2445/67057
1.– El camp d’estudi de la fonologia; 2.– Els sons del català; 3.– El sistema vocàlic del català; 4.– El sistema consonàntic del català; 5.– L’accent i l’entonació.✓ Prieto, P. (2004). Fonètica i fonologia: els sons del català. Editorial UOC.
I.– Fonètica i fonologia generals: 1.– La fonètica; 2.– La fonologia; II.– Fonètica i fonologia del català: 1.– Vocalisme; 2.– Consonantisme; 3.– La prosòdia; III.– Aplicacions de la fonètica i de la fonologia: 1.– Correcció fonètica; 2.– Logopèdia; 3.– Tecnologies de la parla.Recasens, D. (1996). Fonètica descriptiva del català (Assaig de caracterització de la pronúncia del vocalisme i consonantisme del català del segle XX) (2a ed.). Institut d’Estudis Catalans.
I.– Fonètica general; II.– Vocalisme del català (introducció); III.– Vocalisme del català (domini del mot); IV.– Diftongs del català (domini del mot); V.– Vocalisme i diftongs del català (mots en seqüència); VI.– Consonantisme del català (introducció); VII.– Consonantisme (una consonant i grups de dues consonants); VIII.– Consonantisme (grups de tres i de més de tres consonants); IX.– Accent i altres fenòmens.Recasens, D. (1993). Fonètica i fonologia. Enciclopèdia Catalana.
I.– Fonètica i fonologia generals: 1.– Producció fonètica; 2.– Categories segmentals; 3.– Sons en contacte; 4.– Fonologia i morfologia; 5.– Categories suprasegmentals; 6.– Notació; II.– Vocalisme. Domini del mot: 1.– Fonemes i al·lòfons. Reducció vocàlica; 2.– Altres processos fonètics i fonològics; III.– Hiats, diftongs i triftongs interiors de mot: 1.– Hiats. Processos d’elisió i de fusió; 2.– Diftongs decreixents; 3.– Diftongs creixents; 4.– Triftongs; IV.– Hiats, diftongs i triftongs en mots en contacte: 1.– Grups bivocàlics; 2.– Grups de tres o més segments; V.– Consonantisme: 1.– Inventari de fonemes; 2.– Sil·labificació i distribució de consonants; 3.– Processos de modificació segmental (consonants simples i grups biconsonàntics); 4.– Processos fonètics i fonològics (grups de tres i quatre consonants); VI.– Suprasegmentals: 1.– Relacions temporals; 2.– Accent; 3.– Entonació; VI.– Comentaris finals; Bibliografia; Apèndix (Transcripció fonètica de textos).
Carrera, J. (2001). Fonètica pràctica del català oriental central i nord-occidental (2a ed. rev. i ampl.). Salvatella.
Carrera, J., Pons, C. i Solà, J. (2014). Activitats de transcripció fonètica (en central). Els sons del català. http://www.ub.edu/sonscatala/ca/activitats-de-transcripcio
Carbonell, J. F. i Llisterri, J. (1992). Catalan. Journal of the International Phonetic Association, 22(1–2), 53–56. https://doi.org/10.1017/S0025100300004618
Carbonell, J. F. i Llisterri, J. (1999). Catalan. A Handbook of the International Phonetic Association: A guide to the use of the International Phonetic Alphabet (p. 61–65). Cambridge University Press. https://joaquimllisterri.cat/publicacions/Carbonell_Llisterri_99_Catalan_IPA.pdf
Dols, N. (2020). Phonology, phonetics, intonation. A J. A. Argenter i J. Lüdtke (Ed.), Manual of Catalan linguistics (p. 101–128). De Gruyter. https://doi.org/10.1515/9783110450408-005
Institut d’Estudis Catalans. (1999). Aplicació al català dels principis de transcripció de l’Associació Fonètica Internacional (J. Rafel, Ed.). Institut d’Estudis Catalans. https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000042/00000071.pdf
Criteris per a l’aplicació al català dels principis de representació gràfica dels sons de l’Associació Fonètica Internacional; Exemplificació: 1.– Consonants; 2.– Vocals; 3.– Signes complementaris; 4.– Diacrítics; 5.– Suprasegmentals.Julià, J. (1998). Panoràmica històric dels estudis de fonètica i fonologia catalanes al llarg del segle XX. A M. À. Pradilla (Ed.), El món dels sons (p. 47–78). Alambor.
Lloret, M.-R. i Prieto, P. (2022). Catalan. A C. Gabriel, R. Gess i T. Meisenburg (Ed.), Manual of Romance phonetics and phonology (p. 743–778). de Gruyter. https://doi.org/10.1515/9783110550283-024
Pons, C. i Wheeler, M. W. (2009). L’ahir, l’avui i el demà de la fonètica i la fonologia catalanes (Reports de recerca GGT-09-05). Universitat Autònoma de Barcelona, Centre de Lingüística Teòrica. http://filcat.uab.cat/clt/publicacions/reports/pdf/GGT-09-05.pdf
✓ = Lectures recomanades
Badia i Margarit, A. M. (1973). Phonétique et phonologie catalanes. A A. M. Badia i Magarit i G. Straka (Ed.), La linguistique catalane (p. 115–179). Klincksieck.
Badia i Margarit, A. M. (1986). Palatogrames de la llengua catalana. Estudios de Fonética Experimental, 2, 9–90. https://www.raco.cat/index.php/EFE/article/view/144195
Badia i Margarit, A. M. (1988). Phonétique et phonologie catalanes. A Sons i fonemes de la llengua catalana (p. 15–66). Publicacions de la Universitat de Barcelona.
Barnils, P. (1933). Pronunciacions normals catalanes. Anuari de l’Oficina Romànica de Lingüística i Literatura, 6, 163–174.
Barnils, P. (1933). Études de prononciations catalanes à l’aide du palais artificiel. Anuari de l’Oficina Romànica de Lingüística i Literatura, 6, 21–36.
Bibiloni, G. (2002). Elisió de -N i -R, distribució de les ròtiques i altres fenòmens consonàntics en el mot. A J. Solà, M.-R. Lloret, J. Mascaró i M. Pérez Saldanya (Ed.), Gramàtica del català contemporani: Vol. 1. Introducció. Fonètica i fonologia. Morfologia (p. 271–285). Empúries.
✓ Carrera, J., Pons, C. i Solà, J. (2014). Els sons del català. Universitat de Barcelona. http://www.ub.edu/sonscatala/
Dols, N. (2002). Fenòmens en grups consonàntics. A J. Solà, M.-R. Lloret, J. Mascaró i M. Pérez Saldanya (Ed.), Gramàtica del català contemporani: Vol. 1. Introducció. Fonètica i fonologia. Morfologia (p. 319–343). Empúries.
✓ Institut d’Estudis Catalans. (2018). Les vocals i la síŀlaba. Gramàtica essencial de la llengua catalana. https://geiec.iec.cat/veure_gramatica_capitols.asp?capitol=1
✓ Institut d’Estudis Catalans. (2018). Les consonants. Gramàtica essencial de la llengua catalana. https://geiec.iec.cat/veure_gramatica_capitols.asp?capitol=2
Jiménez, J. (2002). Altres fenòmens vocàlics en el mot. A J. Solà, M.-R. Lloret, J. Mascaró i M. Pérez Saldanya (Ed.), Gramàtica del català contemporani: Vol. 1. Introducció. Fonètica i fonologia. Morfologia (p. 169–194). Empúries.
Mascaró, J. (2002). El sistema vocàlic: reducció vocàlica. A J. Solà, M.-R. Lloret, J. Mascaró i M. Pérez Saldanya (Ed.), Gramàtica del català contemporani: Vol. 1. Introducció. Fonètica i fonologia. Morfologia (p. 89–123). Empúries.
Palmada, B. (2002). Fenòmens assimilatoris. A J. Solà, M.-R. Lloret, J. Mascaró i M. Pérez Saldanya (Ed.), Gramàtica del català contemporani: Vol. 1. Introducció. Fonètica i fonologia. Morfologia (p. 251–270). Empúries.
Pradilla, M. À. (2002). Ensordiment, espirantització i fenòmens que afecten les sibilants. A J. Solà, M.-R. Lloret, J. Mascaró i M. Pérez Saldanya (Ed.), Gramàtica del català contemporani: Vol. 1. Introducció. Fonètica i fonologia. Morfologia (p. 287–318). Empúries.
Recasens, D. i Pallarès, M. D. (2001). De la fonètica a la fonologia: les consonants i les assimilacions consonàntiques del català. Ariel.
1.– Introducció: 1.– Aspectes preliminars; 2.– Seqüències consonàntiques del català; 2.– Mètode: 1.– Tècniques experimentals; 2.– Paradigma experimental; 3.– Resultats: 1.– Consonants intervocàliques; 2.– Seqüències consonàntiques; 4.– Discussió: 1.– Classificació articulatòria de les consonants; 2.– Mecanismes de producció de consonants en contacte; 3.– Implicacions fonològiques, Apèndix 1.– Consonants intervocàliques; Apèndix 2.– Seqüències consonàntiques.Vallverdú, T. (2002). Fenòmens en grups vocàlics. A J. Solà, M.-R. Lloret, J. Mascaró i M. Pérez Saldanya (Ed.), Gramàtica del català contemporani: Vol. 1. Introducció. Fonètica i fonologia. Morfologia (p. 125–167). Empúries.
Esquerra, I., Febrer, A. i Nadeu, C. (1998). Frequency analysis of phonetic units for concatenative synthesis in Catalan. The 5th International Conference on Spoken Language Processing, incorporating the 7th Australian International Speech Science and Technology Conference. Sydney Convention Centre, Sydney, Australia, 30th November - 4th December 1998 (Paper 0817). ISCA Archive. https://www.isca-speech.org/archive/icslp_1998/esquerra98_icslp.html
Esquerra, I., Nadeu, C., Villarrubia, L. i León, P. (1998). Design of a phonetic corpus for speech recognition in Catalan. Workshop on Language Resources for European Minority Languages. Granada, Spain, 27 May, 1998. http://ixa2.si.ehu.eus/saltmil/index.php/en/activities-mainmenu-73/saltmil-workshops-mainmenu-77/30.html
Rafel, J. (1979). Dades sobre la freqüència de les unitats fonològiques en català. Estudis de llengua i literatura catalanes oferts a R. Aramon i Serra en el seu setantè aniversari (Vol. 2, p. 473–496). Curial.
de Yzaguirre, L. (1991). L’estructura sil·làbica del català central [Tesi doctoral, Universitat de Barcelona]. Universitat Pompeu Fabra, Laboratori de Tecnologies Lingüístiques. http://latel.upf.edu/morgana/altres/cibres/tesi_lym/estrucsil.htm
✓ = Lectures recomanades
✓ Aguilar, L., de la Mota, C. i Prieto, P. (Coord.). (2009–2011). Guia multimèdia de la prosòdia del català. http://prado.uab.cat/guia/ca/index.html
Font, D. (2007). L’entonació del català. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
1.– Els models teòrics precedents; 2.– Teoria i anàlisi de l’entonació; 3.– Els patrons no emfàtics; 4.– Patrons emfàtics d’una direcció; 5.– Patrons emfàtics de dues direccions; 6.– Unitats fonètiques i fonològiques: visió de conjunt.✓ Institut d’Estudis Catalans. (2018). L’accent i l’entonació. Gramàtica essencial de la llengua catalana. https://geiec.iec.cat/veure_gramatica_capitols.asp?capitol=3
✓ Institut d’Estudis Catalans. (2018). Les vocals i la síŀlaba. Gramàtica essencial de la llengua catalana. https://geiec.iec.cat/veure_gramatica_capitols.asp?capitol=1
Lloret, M.-R. (2002). Estructura sil·làbica. A J. Solà, M.-R. Lloret, J. Mascaró i M. Pérez Saldanya (Ed.), Gramàtica del català contemporani: Vol. 1. Introducció. Fonètica i fonologia. Morfologia (p. 195–249). Empúries.
Martínez Celdrán, E., Fernández Planas, A. M., Romera, L. i Roseano, P. (Coord.). (2003–2020). Atles Multimèdia de la Prosòdia de l’Espai Romànic (AMPER-CAT). Universitat de Barcelona. http://stel.ub.edu/labfon/amper/index_ampercat_cat.html
Oliva, S. i Serra, P. (2002). Accent. A J. Solà, M.-R. Lloret, J. Mascaró i M. Pérez Saldanya (Ed.), Gramàtica del català contemporani: Vol. 1. Introducció. Fonètica i fonologia. Morfologia (p. 345–391). Empúries.
Prieto, P. (2002). Entonació. A J. Solà, M.-R. Lloret, J. Mascaró i M. Pérez Saldanya (Ed.), Gramàtica del català contemporani: Vol. 1. Introducció. Fonètica i fonologia. Morfologia (p. 393–462). Empúries.
Prieto, P. i Cabré Monné, T. (Coord.). (2007–2012). Atles interactiu de l’entonació del català. Universitat Pompeu Fabra. http://prosodia.upf.edu/atlesentonacio/
Prieto, P. i Cabré Monné, T. (Coord.). (2013). L’entonació dels dialectes catalans. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. http://prosodia.upf.edu/atlesentonacio/resultats/entonacio_dialectes_catalans.pdf
1.– Introducció a la variació dialectal; 2.– Català central (P. Prieto); 3.– Valencià (V. Crespo-Sendra); 4.– Balear (M. del M. Vanrell, I. Mascaró); 5.– Català nord-occidental (J. Borràs-Comes); 6.– Català septentrional (R. Sichel-Bazin, P. Roseano); 7.– Alguerès (M. del M. Vanrell, P. Roseano, T. Cabré); 8.– Variació dialectal; 9.– Anàlisi dialectomètrica i recapitulació.Veny, J. (2002). Els parlars catalans: síntesi de dialectologia (13a ed. rev. i augm.). Moll.
Introducció; Els dialectes orientals: 1.– El català central; 2.– El rossellonès; 3.– El balear; 4.– L’alguerès; El català occidental: 1.– El català nord-occidental; 2.– El valencià; Textos dialectals.Veny, J. i Massanell, M. (2015). Dialectologia catalana. Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona; Publicacions de la Universitat d’Alacant; Publicacions de la Universitat de València.
Què és la dialectologia?; Introducció a la variació dialectal; Dialectes orientals: català central, rossellonès, balear i alguerès; Dialectes occidentals: català nord-occidental i valencià; Annex: Comparació interdialectal.
✓ = Lectures recomanades
Bruguera, J. (1990). Diccionari ortogràfic i de pronúncia. Enciclopèdia Catalana.
Carrera, J. i Creus, I. (2015). Normativa i fonètica: una mirada actual. Treballs de Sociolingüística Catalana, 25, 17–37. https://doi.org/10.2436/20.2504.01.89
Castellanos, J. A. (2004). Manual de pronunciació: criteris i exercicis d’elocució. Eumo.
1.– Accent i modalitats tonals; 2.– Vocalisme tònic; 3.– Vocalisme àton; 4.– Contacte vocàlic; 5.– Oclusives orals i nasals; 6.– Consonants sibilars alveolars; 7.– Consonants sibilants palatals; 8.– Consonants líquides laterals i ròtiques.Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. (s. d.). Fonètica. ésAdir. El portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. https://esadir.cat/gramatica/criteris
✓ Institut d’Estudis Catalans. Secció Filològica. (2009). Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana, I: fonètica (J. A. Argenter, Ed.; 3a ed. rev.). Institut d’Estudis Catalans. https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000246/00000047.pdf
Introducció: 1.– Dimensió actual de la llengua oral; 2.– La varietat estàndard; 3.– Principis generals; 4.– Caràcter flexible de l’estàndard oral; 5.– Observacions; Fonètica: 1.– Fonètica; 1.1.– Vocalisme; 1.2.– Consonantisme; 1.3.– Accentuació; 2.– Fonètica sintàctica; 2.1.– Vocals en contacte; 2.2.– Consonants finals; 2.3- Vocal de suport.Lacreu, J. (2017). Manual d’ús de l’estàndard oral (11a ed.). Publicacions de la Universitat de València.
I.– Les vocals; II.– Les consonants; III.– L’accentuació.Paloma, D., Montserrat, M. i Mas, J. À. (s. d.). Diccionari de Dubtes del Català Oral (DDCOR). http://www.llengua.info/ddcor/
Paloma, D., Puigròs, M. A., Rico, A. i Torrent, A. M. (2009). Guia fonètica per a les televisions locals. Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Introducció; Pauta general de pronunciació; Llistes de paraules amb grafia que se sol confondre; Pauta local de pronunciació; Bibliografia.Rico, A. i Paloma, D. (2000). Diccionari de pronunciació en català. Edicions 62.
Vallverdú, F. (1986). Elocució i ortologia catalanes. Jonc.
I.– Elocució i ortologia catalanes: 1.– Definicions i signes fonètics; 2.– El català estàndard; 3.– L’elocució en ràdio i televisió; 4.– Condicions de l’elocució; 5.– Criteris per a l’elocució acurada; 6.– Ortologia; 7.– Observacions complementàries; 8.– Sigles i acrònims; 9.– Paraules i locucions no catalanes; Nota bibliogràfica; II.– La normalització lingüística a la televisió: 1.– El marc conceptual; 2.– La televisió com a instrument de normalització lingüística; 3.– La televisió i l’extensió social del català; 4.– La televisió i la normalització del català; 5.– Conclusions; Referències bibliogràfiques; Sumari.
Recasens, D. (1986). Estudis de fonètica experimental del català oriental central. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
I.– Introducció; II.– Mètode d’anàlisi; III.– Fonètica articulatòria; IV.– Fonètica acústica.Recasens, D. (2014). Fonètica i fonologia experimentals del català: vocals i consonants. Institut d’Estudis Catalans.
Introducció; 1.– Vocalisme; 2.– Oclusives orals; 3.– Aproximants /j, w/; 4.– Nasals; 5.– Laterals; 6.– Ròtiques; 7.– Fricatives; 8.– Africades; 9.– Grups consonàntics; 10.– Algunes tendències fonètiques dels dialectes catalans.
També es troben referències a treballs sobre fonètica del català a:
Llisterri, J. (2022, 23 de febrer). Bibliografia – Fonètica general. Universitat Autònoma de Barcelona. https://joaquimllisterri.cat/phonetics/fon_gen/Bib_fon_gen.html