La variació en els grups socials


La variació lingüística


La noció de sociolecte

La variació de les llengües en funció de l’estructura social de les poblacions que les parlen dona lloc als dialectes socials o sociolectes:

tornar al principi

Variació condicionada per l’origen ètnic

AVE, AAVE (African-American Vernacular English), AAE (African-American English).

Ebonics: ebony ‘negre’ + phonics ‘sons’.

Teories diverses sobre l’origen:

(anglès afroamericà)
That my bike — That’s my bike
The coffee cold — The coffe’s cold
The coffe be cold there — The coffe’s (always) cold there
 
Do they be playing all day? — Do they play all day?
Yeah, the boys do be messin’ around a lot — Yes, the boys do mess around a lot
I see her when I bees on my way to school — I see her when I’m on my way to school
 
Is it a Miss Jones in this office? — Is there a Miss Jones in the office?
She’s been a wonderful wife and it's nothin’ too good for her — She’s been a wonderful wife and there’s nothing too good for her
 
Don't nobody never help me do my work — Nobody ever helps me do my work
He don’t never go nowhere — He never goes anywhere
Finegan, E. (2015). Language: Its structure and use (7a ed.). Cengage Learning.

Rickford, J. R. (s. d.). What is Ebonics (African American English)? Linguistic Society of America. https://www.linguisticsociety.org/resource/what-ebonics-african-american-english

tornar al principi

Variació condicionada per l’estatus socioeconòmic

Labov, W. (1978). The social stratification of (r) in New York City department stores. Sociolinguistic patterns (p. 43–69). Basil Blackwell. (Obra original publicada el 1972)
 
Labov, W. (1983). La estratificación social de (r) en los grandes almacenes de Nueva York (J. M. Marinas, Trad.). Modelos sociolingüísticos (p. 75–104). Cátedra. (Obra original publicada el 1972)
 
Labov, W. (1997). The social stratification of (r) in New York City department stores. A N. Coupland i A. Jaworski (Ed.), Sociolinguistics: A reader (p. 168–178). St. Martin’s Press. (Obra original publicada el 1972)
 
Labov, W. (2006). The social stratification of English in New York City (2a ed.). Cambridge University Press. https://doi.org/10.1017/CBO9780511618208
 
 
(Font de la imatge: Department of Linguistics. (s. d.). William Labov. University of Pennsylvania. https://www.ling.upenn.edu/~wlabov/)
«MG: I’d like to begin by asking about a familiar linguistic variable. Do you pronounce your last name [ləbov] or [ləbɑv]?
WL: [ləbov]»
 
Gordon, M. J. (2006). Interview with William Labov. Journal of English Linguistics, 34(4), 332–351. https://doi.org/10.1177/0075424206294308

Estudi de l’estratificació social de la pronunciació de /r/ final postvocàlica a la ciutat de Nova York.

«We begin with the general hypothesis suggested by exploratory interviews: if any two subgroups of New York City speakers are ranked in a scale of social stratification, then they will be ranked in the same order by their differential use of (r)» (p. 44).
 
Labov, W. (1978). The social stratification of (r) in New York City department stores. Sociolinguistic patterns (p. 43–69). Basil Blackwell. (Obra original publicada el 1972)
(Font de la imatge: Department of Linguistics. (s. d.). William Labov. University of Pennsylvania. https://www.ling.upenn.edu/~wlabov/)

Pregunta per a obtenir dues versions d’una paraula amb /r/ (fourth /ˈfɔːrθ/ i floor /ˈflɔːr/) en dos estils de parla:

Entrevistador (fent el paper de client): Excuse-me, where are the women’s shoes?
Empleat: Fourth floor [estil informal (casual)]
Entrevistador (fent el paper de client): Excuse me?
Empleat: Fourth floor [estil emfàtic]

Tres grans magatzems de Manhattan:

Sacks Fifth Avenue: classe alta
Macy’s: classe mitjana
S. Klein: classe treballadora

Resultats globals de Labov, 1966

Realització de /r/ final postvocàlica: resultats globals.

Labov, W. (1966). The social stratification of English in New York City. Center for Applied Linguistics.
Finegan, E. (2015). Language: Its structure and use (7a ed.). Cengage Learning.

Resultats per a les venedores blanques de Labov, 1966

Realització de /r/ final postvocàlica: resultats per a les venedores blanques.

Labov, W. (1966). The social stratification of English in New York City. Center for Applied Linguistics.
Finegan, E. (2015). Language: Its structure and use (7a ed.). Cengage Learning.

Resultats per tipus d’empleat de Labov 1966

Realització de /r/ final postvocàlica: resultats per tipus d’empleat.

Labov, W. (1966). The social stratification of English in New York City. Center for Applied Linguistics.

Aleluyas Labovianas

Janaan, O. (2011). Aleluyas labovianas.

La metodologia desenvolupada per Labov per a l’estudi de la variació social en les llengües es coneix com a ‘sociolingüística variacionista’.

Casesnoves, R. (2012). La sociolingüística variacionista. A M. T. Puigdevall (Dir.), Sociolingüística. FUOC. http://hdl.handle.net/10609/56524

Universitat Pompeu Fabra – Barcelona. (2012, 12 de juliol). Discurs d’acceptació de William Labov en la seva investidura com a doctor honoris causa [Vídeo]. YouTube. https://www.youtube.com/watch?v=olmkOAOIVjM

Ugueto M. M. (2016). La variación de /ɾ/ en posición final de palabra en Caracas: un estudio sociofonético. Lingüística y Literatura, 37(70), 15–46. https://doi.org/10.17533/udea.lyl.n70a01
 
 
(Font de la imatge: Ugueto Colina, M. (s. d.). All [Perfil a Academia.edu]. Consultat el 24 d’octubre de 2021, a https://usal.academia.edu/MarluisMelissaUguetoColina)

Tres realitzacions de /ɾ/ en posició final de paraula a Caracas:

Ròtica simple alveolar: [ɾ] (po[ɾ] lo menos)
Aproximant alveolar: [ɹ] (po[ɹ] lo menos)
Elisió (po lo menos)

Tres nivells educatius:

Grau 1: persones analfabetes o amb 5 anys d’escolarització
Grau 2: persones amb 10-12 anys d’escolarització
Grau 3: persones amb 15 anys d’escolarització o universitaris

Variación de /ɾ/ en posición final de palabra en Caracas

Distribució de les variants de /ɾ/ segons el nivell educatiu.

Ugueto M. M. (2016). La variación de /ɾ/ en posición final de palabra en Caracas: un estudio sociofonético. Lingüística y Literatura, 37(70), 15–46. https://doi.org/10.17533/udea.lyl.n70a01

tornar al principi

Variació condicionada pel gènere o per l’orientació sexual

Hi ha llengües en les que el gènere de l’emissor es codifica gramaticalment.

En koasati existeixen formes verbals diferents en funció del gènere de l’emissor.

(koasati)
Emissor femení Emissor masculí
lakawwã̄ lakawwā́s ‘ell ho aixecarà’
kã̄ kā́s ‘ell ho està dient’
lakáw lakáws ‘ell ho està aixecant’
ī́p īps ‘ell ho està menjant’
ṓt ṓtʃ ‘ell està fent foc’
Finegan, E. (1994). Language: Its structure and use (2a ed.). Harcourt Brace & Company.

Diferent comportament respecte a una variable lingüística en funció del gènere.

En francès de Mont-real els parlants masculins tendeixen a elidir la consonant lateral alveolar /l/ en pronoms com il, elle, les i la.

Elisió de lateral en funció del gènere a Montreal

Percentatge d’elisió de /l/ en francès de Mont-real en funció del gènere del parlant.

Finegan, E. (2015). Language: Its structure and use (7a ed.). Cengage Learning.

García Mouton, P. (2000). Cómo hablan las mujeres (2a ed.). Arco/Libros.
 
 
(Font de la imatge: Instituto de Lengua, Literatura y Antropología. (s. d.). Pilar García Mouton. Consejo Superior de Investigaciones Científicas. http://illa.csic.es/es/personal/pilar.garciamouton)

Pronúncia, en general, més normativa, amb més tendència a les formes percebudes com a formes de prestigi i amb menys tendència a la conservació de sons.

Diferències en l’especialització del lèxic.

Presència d’elements intensificadors, vocatius i exclamacions: major expressivitat.

Estratègies conversacionals orientades a la solidaritat, la cooperació, la negociació i la cortesia.

Interrupció dels torns de parla per completar el discurs de l’altre.

Actes de parla indirectes.

(castellà)
Yo de esto no sé mucho, pero a mí me parece que podría ser que…
Vendrás conmigo ¿verdad?
¿No te parece que puede estar bien esta película?
García Mouton, P. (2000). Cómo hablan las mujeres (2a ed.). Arco/Libros.
Léxico agostí de Forges

García Mouton, P. (2000). Cómo hablan las mujeres (2a ed.). Arco/Libros.

iHeart Media. (2014, 18 de juny). Why do girls have creaky voices? [Vídeo]. YouTube. https://www.youtube.com/watch?v=w7BBNEwyOjw

Percepcions estereotipades de l’orientació sexual del parlant en funció de determinades característiques lingüístiques.

Característiques percebudes com a típiques de la parla dels homes homosexuals castellanoparlants a Puerto Rico

Característiques percebudes com a «típiques» de la parla dels homes homosexuals castellanoparlants a Puerto Rico.

Mack, S. (2010). Perception and identity: Stereotypes of speech and sexual orientation in Puerto Rican Spanish. A C. Borgonovo, M. Español-Echevarría i P. Prévost (Ed.), Selected Proceedings of the 12th Hispanic Linguistics Symposium (p. 136–147). Cascadilla Proceedings Project. http://www.lingref.com/cpp/hls/12/paper2412.pdf

«The notion that an individual’s sexual orientation can be ascertained through distinctive speech patterns abounds in popular culture. This article reviews the small but growing body of literature examining whether sexual orientation is conveyed and perceived through speech. These studies show some individuals speak in a way that conveys their sexual orientation to naìˆve listeners. Contrary to many popular-culture stereotypes, the phonetic parameters that convey gay, lesbian, or bisexual identities are not whole-sale approximation of opposite sex norms, nor does the perception of sexual orientation through speech appear to involve the simple perception of the sex typicality of a talker’s voice» (p. 416).
GLB speech variants are not imitations of the speech patterns of the opposite sex, but are likely to be learned, culturally specific ways of speaking, much like other aspects of sociolinguistic variation. … Throughout the article, we have threaded implicitly the argument that GLB speech variants are part of normal variation in speech production, much in the same way that dialectal variation is part of normal variation in language, and sound change is part of the normal variation in language use across generations of speakers (p. 443).
 
Munson, B. i Babel, M. (2007). Loose lips and silver tongues, or, projecting sexual orientation through speech. Language and Linguistics Compass, 1(5), 416–449. https://doi.org/10.1111/j.1749-818x.2007.00028.x
(Font de la imatge: Munson, B. (s. d.). Benjamin Munson’s website. https://sites.google.com/a/umn.edu/benjaminmunson/)
(Font de la imatge: Department of Linguistics. (s. d.). Molly Babel. The University of British Columbia. https://linguistics.ubc.ca/profile/molly-babel/)

Introducció a la llengua general de termes procedents de la comunitat homosexual.

(anglès)
butch ‘(of a woman) very «masculine»; (of a man) macho’
camp ‘a playful appreciation of the ridiculous or kitsch’
come out ‘disclosing one’s homosexuality’
(in the) closet ‘relating to the concealing of one’s homosexuality (or other trait) from public knowledge’
Southerland, R. H. (1997). Language in social contexts. A W. O’Grady, M. Dobrovolsky i M. Aronoff (Ed.), Contemporary linguistics: An introduction (3a ed., p. 509–551). Bedford/St Martin’s.
(català)
Sortir de l’armari lingüístic
Suay, F. i Sanginés, G. (2010). Sortir de l’armari lingüístic: una guia de conducta per a viure en català. Angle Editorial.
 
 
«Cal sortir de l’armari dels parkinsonians, com diu l’escriptor Ignasi Mora, afectat també d’aquesta malaltia. No és lògic ni normal que el teu pacient no sàpiga que tens parkinson. I la veritat és que quan l’hi explico, la majoria insisteixen que els operi jo»
Sanchís, I. (2019, 4 de setembre). Cal sortir de l’armari dels parkinsonians. La Vanguardia. https://elblog.parkinsonmaresme.com/archivos/150

La variació de gènere

tornar al principi

La variació lingüística


La variació en els grups socials
Joaquim Llisterri, Departament de Filologia Espanyola, Universitat Autònoma de Barcelona

La pàgina va ser modificada per darrera vegada el