La variació lingüística


La variació lingüística


Unitat i diversitat del llenguatge

❯ La unitat i la diversitat del llenguatge

tornar al principi

La variació interlingüística

Variació que es dona entre les llengües.

❯ Les famílies lingüístiques

❯ Els criteris de classificació de les llengües

tornar al principi

La variació intralingüística

Variació que es dona en una mateixa llengua.

La variació és un fenomen inherent a les llengües.

Les comunitats lingüístiques no són homogènies.

Per raons metodològiques a vegades se simplifica la realitat assumint que els parlants que pertanyen a la mateixa comunitat lingüística comparteixen un mateix coneixement interioritzat de la llengua o competència lingüística.

Variació temporal

Variació diacrònica.

Dona lloc al canvi lingüístic.

❯ El canvi lingüístic

Variació espacial

Variació geogràfica.

Dona lloc als dialectes, dialectes geogràfics o geolectes.

❯ La variació geogràfica

Variació social

Variació sociolingüística.

Variació en els diferents estrats socials, econòmics o culturals d’una comunitat lingüística.

Dona lloc als dialectes socials o sociolectes.

Condicionada per:

❯ La variació en els grups socials

Variació situacional

Variació relacionada amb la situació comunicativa.

Dona lloc als estils de parla o registres.

Condicionada per:

❯ La variació situacional

Les llengües històriques com a diasistemes

«lengua histórica (lengua que se ha constituido históricamente como unidad ideal e identificada como tal por sus propios hablantes y por los hablantes de otras lenguas, comúnmente mediante un adjetivo «propio»: lengua española, lengua italiana, lengua inglesa, lengua francesa, etc.)» (p. 302).
 
Coseriu, E. (1981). Lecciones de lingüística general (J. M. Azáceta, Trad.). Gredos. (Obra original publicada el 1973)
Eugenio Coseriu
Eugenio Coseriu (1921–2002)
(Font de la imatge: Eugenio Coseriu-Archiv. (2018, 24 de juny). Eugenio Coseriu (1921-2002). Eberhard Karls Universität Tübingen. http://www.coseriu.de)
Diferències en l’espai geogràfic.
→ Dialectes.
Diferències entre els estrats socioculturals de la comunitat lingüística.
→ Nivells de llengua.
Diferències entre els tipus de modalitats expressives.
Diferències entre grups «biològics» (en funció del gènere o de l’edat) en un mateix estrat sociocultural.
→ Estils de llengua.

Una llengua històrica és un diasistema (sistema de sistemes) de dialectes, nivells i estils.

«Y hagamos notar que, normalmente, cada uno de estos sistemas es (más o menos) homogéneo desde un solo punto de vista; en cada dialecto pueden comprobarse diferencias diastráticas y diafásicas (y, por tanto, niveles y estilos de lengua); en cada nivel, diferencias diatópicas y diafásicas (dialectos y estilos); y en cada estilo, diferencias diatópicas y diastráticas (dialectos y niveles) … Una lengua histórica no puede, por tanto, describirse estructural y funcionalmente como un sistema lingüístico, como una sola estructura unitaria y homogénea, sencillamente porque no lo es» (p. 307).
 
Coseriu, E. (1981). Lecciones de lingüística general (J. M. Azáceta, Trad.). Gredos. (Obra original publicada el 1973)
Eugenio Coseriu
Eugenio Coseriu (1921–2002)
(Font de la imatge: Eugenio Coseriu-Archiv. (2018, 24 de juny). Eugenio Coseriu (1921-2002). Eberhard Karls Universität Tübingen. http://www.coseriu.de)
tornar al principi

La variació lingüística


La variació lingüística
Joaquim Llisterri, Departament de Filologia Espanyola, Universitat Autònoma de Barcelona

La pàgina va ser modificada per darrera vegada el