Els prejudicis lingüístics


Els prejudicis lingüístics


Els prejudicis lingüístics

«Puc entendre que un ‘prejudici lingüístic’ és una desviació de la realitat que té la forma de judici de valor emès bé sobre una llengua (o alguna de les seves característiques), bé sobre els parlants d’una llengua (en tant que parlants), generat directament, sigui per la ignorància, sigui per la malvolença, ajustat a estereotips maniqueus i dictat pel neguit que ens produeixen les diferències» (p. 23).
 
Tuson, J. (1988). Mal de llengües: a l’entorn dels prejudicis lingüístics. Empúries.
Jesus Tuson
Jesús Tuson (1939–2017)
(Font de la imatge: Universitat de Barcelona. (2017, 23 d’octubre). Acte en record del catedràtic Jesús Tuson [Nota de premsa]. https://www.ub.edu/web/ub/ca/menu_eines/noticies/2017/10/039.html)

Els tres prejudicis més populars:

tornar al principi

Llengües «fàcils» i llengües «difícils»

Moreno Cabrera, J. C. (2000). La dignidad e igualdad de las lenguas: crítica de la discriminación lingüística. Alianza.
 
(Font de la imatge: Verger, G. (s. d.). Juan Carlos Moreno Cabrera. A Gran enciclopèdia catalana. Consultat el 6 de setembre de 2022, a https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/juan-carlos-moreno-cabrera)
Tuson, J. (1988). Mal de llengües: a l’entorn dels prejudicis lingüístics. Empúries.
 
 
Jesus Tuson
Jesús Tuson (1939–2017)
(Font de la imatge: Universitat de Barcelona. (2017, 23 d’octubre). Acte en record del catedràtic Jesús Tuson [Nota de premsa]. https://www.ub.edu/web/ub/ca/menu_eines/noticies/2017/10/039.html)

Per als parlants nadius no hi ha llengües «fàcils» o «difícils».

(chinook)
iniáludam ‘He vingut per donar-li-ho a ella’
i-: passat recent
-n-: jo
-i-: pronom de tercera persona referit a objectes
-á-: ella
-l-: indica que ‘á’ s’ha d’entendre com a «beneficiària»
-u-: moviment amb què el parlant s’allunya d’allà on era
-d-: donar
-am: venir
 
(català)
he vingut per donar-li-ho a ella
he: primera persona singular en un passat immediat proper al present
vin-: desplaçar-se cap a un altre (variant de ‘ven-’)
-(g)ut: caràcter perfectiu de l’acció
per: finalitat
don-: fer que alguna cosa passi d’una persona a una altra
-ar: marca de conjugació
li: beneficiari
ho: objecte
a: precedint ‘ella’ indica beneficiari
ella: persona, femení, singular
Tuson, J. (1988). Mal de llengües: a l’entorn dels prejudicis lingüístics. Empúries.
«Per al parlant nadiu no hi ha llengües difícils … encara s’ha de demostrar que els nens xinesos o alemanys triguin més a parlar que els nens catalans, castellans o francesos. … Cal que ens fem iguals als altres i admetem que la ‘dificultat’ o la ‘foscor’ d’algunes llengües és només un fantasma, creat per l’omnipresència de la llengua que ens és ‘fàcil’ i ‘clara’» (p. 46–47).
 
Tuson, J. (1988). Mal de llengües: a l’entorn dels prejudicis lingüístics. Empúries.
(basc)
d-akarki-o-t: se lo traigo a él
d-akarki-e-t: se lo traigo a ellos
d-akarki-o-gu: se lo traemos a él
d-akarki-e-gu: se lo traemos a ellos
d-akarki-o-zu: se lo trae usted a él
d-akarki-e-zu: se lo trae usted a ellos
d-akarki-o-te: se lo traen a él
d-akarki-e-te: se lo traen a ellos
 
d-: pacient de tercera persona del singular
-o-: receptor de tercera persona del singular
-e-: receptor de tercera persona del plural
-t: agent de primera persona del singular
-gu: agent de primer persona del plural
-zu: agent de segona persona del plural
-gu: agent de tercera persona del plural
 
(castellà)
tráe-me-lo
tráe-me-los
tráe-nos-lo
tráe-nos-los
tráe-te-lo
tráe-te-los
tráe-se-lo
tráe-se-los
traéd-me-lo
traéd-me-los
traéd-nos-lo
traéd-nos-los
 
-me-: receptor de primera persona del singular
-nos-: receptor de primera persona del plural
-te-: receptor de segona persona del singular
-se-: receptor de tercera persona del singular o del plural
Moreno Cabrera, J. C. (2000). La dignidad e igualdad de las lenguas: crítica de la discriminación lingüística. Alianza.

La dificultat d’aprendre una llengua que no és la pròpia depèn, en part, de la similitud amb la llengua materna.

«La dificultad de una lengua, entre otros factores, depende de su similitud con la lengua de la que se parte. Por ello una lengua no es difícil ni fácil en términos absolutos, sino sólo en términos relativos, respecto de una u otras lenguas que sirven de punto de partida» (p. 118).
 
Moreno Cabrera, J. C. (2000). La dignidad e igualdad de las lenguas: crítica de la discriminación lingüística. Alianza.

El fet de tenir un inventari reduït d’unitats fòniques no facilita necessàriament la difusió internacional d’una llengua.

«La extensión de una lengua se suele atribuir a su supuesta facilidad de aprendizaje como lengua segunda basándose en la simplicidad y perfección de su sistema fonológico» (p. 119).
 
Moreno Cabrera, J. C. (2000). La dignidad e igualdad de las lenguas: crítica de la discriminación lingüística. Alianza.
Espanyol peninsular central:
19 consonants
5 vocals
Grec modern:
18 consonants
5 vocals
Anglès britànic:
24 consonants
12 vocals
Consonants de l’espanyol peninsular central
Consonants del grec modern
Consonants de l’anglès britànic
Vocals de l’espanyol peninsular central
Vocals del grec modern
Vocals de l’anglès britànic
Martínez Celdrán, E., Fernández Planas, A. M., i Carrera, J. (2003). Castilian Spanish. Journal of the International Phonetic Association, 33(2), 255–259. https://doi.org/10.1017/S0025100303001373
Arvaniti, A. (1999). Standard Modern Greek. Journal of the International Phonetic Association, 29(2), 167–172. https://doi.org/10.1017/S0025100300006538
Roach, P. (2004). British English: Received Pronunciation. Journal of the International Phonetic Association, 34(2), 239–245. https://doi.org/10.1017/S0025100304001768
«En una lengua con 2 vocales y 2 consonantes, si las sílabas terminadas en consonante no son aceptables, podemos formar 120 palabras trisílabas; para llegar a unas 5 000 palabras, la inmensa mayoría de las palabras serían de más de tres sílabas. … En una lengua con 300 vocales y 600 consonantes podría haber muchísimas palabras monosilábicas, pero se necesitaría una atención excesiva en la pronunciación y en la recepción» (p. 124 i s.).
 
Moreno Cabrera, J. C. (2000). La dignidad e igualdad de las lenguas: crítica de la discriminación lingüística. Alianza.

❯ Nombre de vocals i consonants a les llengües del món

En les llengües es troba un equilibri entre components més simples i components més complexos.

«Siempre ocurre que cuando una lengua parece muy sencilla desde un punto de vista, resulta ser complicada desde otro punto de vista. Todas las lenguas presentan un equilibrio entre la complicación y simplicidad de sus componentes estructurales y no hay dos que sean idénticas en este aspecto … no tiene sentido decir que las lenguas son fáciles o difíciles en términos absolutos; la presunta facilidad de un aspecto implica la presunta complejidad de otros en la misma lengua. Lo que sí tiene sentido es decir que todas las lenguas naturales del mundo presentan un equilibrio entre sus componentes: el equilibrio justo para poder ser aprendibles por los seres humanos» (p. 124–127).
 
Moreno Cabrera, J. C. (2000). La dignidad e igualdad de las lenguas: crítica de la discriminación lingüística. Alianza.

El fet que una llengua es descrigui com a «difícil» pot ser una conseqüència d’emprar criteris d’anàlisi que no s’adapten a aquesta llengua.

«Los instrumentos de análisis gramatical que se utilizan en Occidente proceden de la tradición grecolatina; es decir, fueron desarrollados por y para describir y estudiar las lenguas de la familia indoeuropea. Cuando intentamos aplicar estos conceptos analíticos a lenguas que presentan una hechura diferente, pueden surgir problemas. Lo que pasa es que, instalados en la cultura gramatical dominante, algunos gramáticos no echan la culpa a esos conceptos gramaticales tradicionales sino a la propia lengua que se intenta describir utilizándolos» (p. 128).
 
Moreno Cabrera, J. C. (2000). La dignidad e igualdad de las lenguas: crítica de la discriminación lingüística. Alianza.
tornar al principi

Llengües «suaus» i llengües «aspres»

Valoració positiva o negativa de les llengües en funció de la seva forma sonora.

«La habla catalana y mallorquina es violenta, fuerte, áspera, rasgada, y con cierta especie de greguesco, tiene más de gutural y ciertos ímpetus duros, broncos y violentos, no desemejantes a aquel desapacible sonido que solemos decir ‘margall’, que les hace arrojar las voces con cierta fuerza y resabio muy perceptible, con desagrado de quien les oye.»
Marc Antoni Orellana (1731–1813)
 
Citat a Pitarch, V. (1972). Defensa de l’idioma. Tres i Quatre, i recollit per Tuson, J. (1988). Mal de llengües: a l’entorn dels prejudicis lingüístics. Empúries. (p. 47)

Martí-Badia, A. (2013). La ideologia lingüística de Marc Antoni d’Orellana. eHumanista/IVITRA, 3, 272–287. http://hdl.handle.net/10550/70201

«Mi taxi agrupa a diario un buen puñado de idiomas, y al no practicar la mayoría, tiendo a fijarme en su musicalidad. Y algunos, lo reconozco, me tensan.
No es así el italiano, lengua musical por excelencia, o el francés, de suaves matices. El portugués también me agrada, y el gallego. Con el chino, sin embargo, me sucede lo contrario. No es tanto por la excesiva distancia respecto a mi idioma, sino por el tono y la marcada pronunciación de quien lo emplea. A menudo, los chinos que hablan entre ellos en mi taxi o bien por teléfono, emplean un tono demasiado alto, ciertamente violento, o al menos a mí me violenta sobremanera. Y lo mismo me sucede con el ruso, el ucraniano, el polaco y demás lenguas del Este. Y también, especialmente, con el árabe. Hablan con tal contundencia y en un tono tan grave y tan alto en decibelios que parecen realmente cabreados, como si estuvieran discutiendo con su interlocutor acaloradamente, aunque en realidad se encuentren debatiendo, qué sé yo, acerca de la suavidad visual de Winnie de Pooh. Supongo que el uso indiscriminado de oclusivas ayuda a ejercer un carácter rudo en el habla, y eso intimida al nada ducho en su lengua o en sus costumbres.»
 
Díaz, D. (2020, 24 de gener). La musicalidad en otras lenguas. Ciudad sintaxis. https://www.archiletras.com/blogtaxista/la-musicalidad-en-otras-lenguas/

Dicotomies que associen les llengües a estereotips masculins o femenins:

«Recordeu que … Carles I diria allò tan conegut: ‘Cal parlar amb Déu en castellà; als amics, en francès; als enemics (d’altres verions diuen ‘al cavall propi’) en alemany; a les dones, en italià (d’altres transcripcions hi afegeixen: ‘als ocells, en anglès’)’» (p. 32).
 
Tuson, J. (1988). Mal de llengües: a l’entorn dels prejudicis lingüístics. Empúries.
Jesus Tuson
Jesús Tuson (1939–2017)
(Font de la imatge: Universitat de Barcelona. (2017, 23 d’octubre). Acte en record del catedràtic Jesús Tuson [Nota de premsa]. https://www.ub.edu/web/ub/ca/menu_eines/noticies/2017/10/039.html)

El fonocentrisme i l’accentisme

Les valoracions de les llengües fetes sobre la base de la seva forma sonora responen a diferències amb la llengua pròpia: fonocentrisme.

«Convertim en punt de referència absolut els patrons fonètics que ens són familiars: aquests seran la norma i les altres parles no seran sinó rareses, capricis i, àdhuc, aberracions que podem ridiculitzar sense pietat» (p. 48).
 
Tuson, J. (1988). Mal de llengües: a l’entorn dels prejudicis lingüístics. Empúries.
Jesus Tuson
Jesús Tuson (1939–2017)
(Font de la imatge: Universitat de Barcelona. (2017, 23 d’octubre). Acte en record del catedràtic Jesús Tuson [Nota de premsa]. https://www.ub.edu/web/ub/ca/menu_eines/noticies/2017/10/039.html)

Els parlants poden ser discriminats pel seu accent: accentisme.

«ca accentisme, n m
es hablismo, n m
fr accentisme, n m
fr discrimination basée sur l’accent, n f
en accent-based discrimination, n
en accentism, n
 
Actitud o comportament discriminatori envers una persona a causa de l’accent amb el qual s’expressa en la seva llengua materna o en una segona llengua, que li ocasionen un perjudici.»
 
TERMCAT, Centre de Terminologia. (s. d.). accentisme. Consultat el 9 de setembre de 2021, a https://www.termcat.cat/ca/cercaterm/fitxa/NDA2MTg2NA%3D%3D

Carrie, E., i Drummond, R. (s. d.). The accentism project. Manchester Metropolitan University. https://accentism.org

Enquestes sobre l’atractiu de les llengües i dels accents

Enquesta internacional de CNN Travel a Facebook

Burchette, J. (2014, 18 de setembre). Sexiest accents poll: Where do people have the voice of seduction? CNN Travel. http://edition.cnn.com/travel/article/sexy-accents/index.html

Data: novembre de 2012.

Pregunta: quin és l’accent més «sexy» del món?

Posició Vots Llengua o accent
1 3 641 anglès de Trinitat
2 2 587 francès
3 1 452 anglès d’Oxford
4 1 365 espanyol
5 1 192 italià
6 863 anglès britànic
7 802 anglès australià
8 700 anglès irlandès
9 568 portuguès de Brasil
10 473 anglès nigerià

Enquesta internacional de Lonely Planet a Facebook

Nethercote, J. (2011, 15 de febrer). What’s the world’s sexiest accent? Lonely Planet blog. https://web.archive.org/web/20160508111736/http://www.lonelyplanet.com/blog/2011/02/15/whats-the-worlds-sexiest-accent/

Data: febrer de 2011.

Pregunta: quin és l’accent més «sexy» del món?

Nombre de respostes: més de 700 respostes.

Posició Llengua o accent
1 espanyol de Colòmbia i de Mèxic
2 francès
3 anglès irlandès
4 anglès escocès
5 anglès australià
6 italià
7 anglès
8 portuguès de Brasil
9 rus

Enquesta internacional de OnePoll.com

Irish accent beats French as world’s sexiest. (2009, 3 de novembre). The Telegraph. https://www.telegraph.co.uk/news/worldnews/europe/ireland/6490202/Irish-accent-beats-French-as-worlds-sexiest.html

Data: novembre de 2009.

Nombre de respostes: 5 000 dones enquestades.

Posició Llengua o accent
1 anglès irlandès
2 italià
3 anglès escocès
4 francès
5 anglès australià
6 anglès
7 suec
8 espanyol
9 anglès gaŀlès
10 anglès americà

Enquesta espanyola de Trip Advisor

El acento canario es el más sexy de España. (2011, 12 d’abril). Canarias7. https://www.canarias7.es/hemeroteca/el_acento_canario_es_el_mas_sexy_de_espana-NGCSN209488

Data: abril de 2011.

Nombre de respostes: 1 500 respostes.

Accents espanyols preferits a Espanya:

Posició Percentatge de vots Accent
1 31 % Canàries
2 18 % Andalusia

Accents estrangers preferits a Espanya:

Posició Percentatge de vots Llengua o accent
1 35 % italià
2 28 % francès
3 21 % espanyol d’Argentina

Accents estrangers que menys agraden a Espanya:

Posició Percentatge de vots Llengua o accent
1 23 % àrab
2 21 % alemany

Enquesta internacional de TheKnowledgeAcademy.com

Scott, K. (2020). Scottish men and Spanish women have the world’s sexiest accents, survey reveals. nine.com.au. https://travel.nine.com.au/latest/worlds-sexiest-accents-for-2020-revealed-according-to-single-people/4ae3440a-c391-4cc3-8a72-bc4e724165af

Data: 2020.

Nombre de respostes: 2 500 respostes.

Accents preferits per les dones:

Posició Percentatge de vots Llengua o accent
1 86 % anglès escocès
2 77 % anglès irlandès
3 68 % italià
4 61 % francès
5 56 % espanyol
6 48 % portuguès de Brasil
7 47 % anglès britànic
8 35 % anglès australià
9 29 % anglès sudafricà
10 23 % espanyol de Mèxic

Accents preferits pels homes:

Posició Percentatge de vots Llengua o accent
1 88 % espanyol
2 76 % portuguès de Brasil
3 72 % anglès australià
4 69 % francès
5 62 % anglès americà
6 54 % anglès de Nova Zelanda
7 47 % txec
8 43 % italià
9 31 % espanyol de Mèxic
10 29 % anglès escocès

Les imatges de les llengües

Giles, H., i Niedzielski, N. (1998). Italian is beautiful, German is ugly. A L. Bauer i P. Trudgill (Ed.), Language myths (p. 85–93). Penguin Books.
 
 
(Font de la imatge: Center for Intercultural Dialogue. (2015, 22 de gener). Howard Giles profile. https://centerforinterculturaldialogue.org/2015/01/22/howard-giles-profile/)
(Font de la imatge: Department of Linguistics. (s. d.). Nancy Niedzielski. Rice University. https://profiles.rice.edu/faculty/nancy-niedzielski)

La valoració de les llengües depèn de les característiques que s’atribueixen als parlants i de la persona o el grup social que les valora.

«The pleasantness, or otherwise, of a language variety (and hence, the emotive qualities associated with it) are contingent on the social attributes of the speakers of it. … In sum it is the social connotation of the speakers of a language variety —whether they are associated with poverty, crime and being uneducated on the one hand, or cultured, wealthy and having political muscle on the other— that dictates our aesthetic (and other judgments) about the language variety. … We and other have found that judgements of linguistic beauty are determined in large part by the larger context in which they are embedded. That is, linguistic aesthetics do not come in a social vacumm and few, if any, inherent values exists … First, who is speaking the language variety (e.g., an attractive member of the opposite sex or a member of one’s own ingroup) and who is doing the judging can be critical to outcomes. … Research thus shows that sounds are in the ear of the beholder, to be variabily interpreted and socially constructed, rather than ‘out there’ as some fact to be objectively mesaured. … To conclude, we believe views about the beauty and ugliness of languages and dialects are built on cultural norms, pressures and social connotations» (p. 88–92).
 
Giles, H., i Niedzielski, N. (1998). Italian is beautiful, German is ugly. A L. Bauer i P. Trudgill (Ed.), Language myths (p. 85–93). Penguin Books.
tornar al principi

Llengües amb «molts parlants» i llengües amb «pocs parlants»

Moreno Cabrera, J. C. (2000). La dignidad e igualdad de las lenguas: crítica de la discriminación lingüística. Alianza.
 
 
(Font de la imatge: Verger, G. (s. d.). Juan Carlos Moreno Cabrera. A Gran enciclopèdia catalana. Consultat el 6 de setembre de 2022, a https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/juan-carlos-moreno-cabrera)
Tuson, J. (1988). Mal de llengües: a l’entorn dels prejudicis lingüístics. Empúries.
 
 
Jesus Tuson
Jesús Tuson (1939–2017)
(Font de la imatge: Universitat de Barcelona. (2017, 23 d’octubre). Acte en record del catedràtic Jesús Tuson [Nota de premsa]. https://www.ub.edu/web/ub/ca/menu_eines/noticies/2017/10/039.html)

❯ El nombre de parlants de les llengües del món

El nombre de parlants de les llengües pot variar en funció del criteri emprat per a establir-lo.

«Cal assenyalar que tot depèn de si es consideren parlants només els nadius o si s’hi inclou tota la gent que té aquests idiomes com a segona llengua (sigui triada o sigui imposada): molt sovint, els recomptadors de les llengües milionàries funcionen com els leucòcits i fagociten estadísticament les llengües ‘petites’ tot defensant-se ells mateixos de no se sap quin perill» (p. 55).
 
Tuson, J. (1988). Mal de llengües: a l’entorn dels prejudicis lingüístics. Empúries.

Grammon, D., i Babel, A. (2021, 19 de maig). What does «Native speaker» mean, anyway? Language Log. https://languagelog.ldc.upenn.edu/nll/?p=51108

Babel, A., i Grammon, D. (2021, 14 de juny). Y, entonces, ¿qué significa ser «hablante nativo»? Blog del grupo Español en Contacto. https://espanolcontacto.fe.uam.es/wordpress/index.php/2021/06/14/y-entonces-que-significa-ser-hablante-nativo-nueva-entrada-de-blog-escrita-por-anna-babel-y-devin-grammon/

El nombre de persones amb què es pot comunicar el parlant d’una llengua no és una raó per a discriminar les llengües amb menys parlants.

«Pel que fa al nombre de parlants, és freqüent l’argumentació a favor de les llengües multimilionàries sobre la base d’unes possibilitats hipotètiques de comunicació. Des del punt de vista de les estadístiques, és clar que els parlants del xinès mandarí es poden comunicar amb més gent que no pas els qui tenen com a llengua pròpia (pobres!) l’anglès» (p. 57).
 
Tuson, J. (1988). Mal de llengües: a l’entorn dels prejudicis lingüístics. Empúries.
«El problema de plantear la riqueza de una lengua en función del número de hablantes que tiene radica en lo siguiente: ¿En qué cifra situar ese salto cualitativo? La respuesta es clara: cada comunidad lingüística lo establecerá en el mínimo número de hablantes de que disponga para que su lengua obtenga siempre el mayor grado de perfección» (p. 148).
 
Moreno Cabrera, J. C. (2000). La dignidad e igualdad de las lenguas: crítica de la discriminación lingüística. Alianza.

Existexen les anomenades ‘macrollengües’: grups de variants relacionades que en determinades situacions es poden considerar que formen una única llengua.

«¿Qué significa entonces decir que el inglés, español o chino tienen centenas de millones de hablantes? Pues que la forma de escribir las diversas hablas de esos millones de personas se realiza de manera uniforme, que hace que los hablantes se identifiquen con un modelo determinado de lengua escrita; no significa que todas esas personas hablen exactamente lo mismo» (p. 51–52).
 
Moreno Cabrera, J. C. (2006). De Babel a Pentecostés: manifiesto plurilingüista. Horsori.
tornar al principi

Llengües «primitives» i llengües «de cultura»

Moreno Cabrera, J. C. (2000). La dignidad e igualdad de las lenguas: crítica de la discriminación lingüística. Alianza.
 
 
(Font de la imatge: Verger, G. (s. d.). Juan Carlos Moreno Cabrera. A Gran enciclopèdia catalana. Consultat el 6 de setembre de 2022, a https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/juan-carlos-moreno-cabrera)

Cada llengua respon a les característiques de l’entorn en què es parla i totes les llengües permeten expressar allò que és rellevant per als parlants.

«Y he aquí dónde radica la diferencia entre las lenguas: cada una nos ofrece una perspectiva original y única de adaptación al entorno natural y cultural en el que se usa. El estudio de estos aspectos de la adaptación de las lenguas a su entorno es lo que se denomina ecología lingüística» (p. 109).
 
Moreno Cabrera, J. C. (2000). La dignidad e igualdad de las lenguas: crítica de la discriminación lingüística. Alianza.
(navaho)
Comer algo duro: yisha’aal
Comer carne: yishghal
Comer algo redondo: yishkeed
Comer algo plano en forma
de hoja: yishchozh
Comer algo pulposo: yists’ééh
Comer algo líquido: yishdlá
Comer varias cosas: yishdeel
Comer en general: yishá
 
(castellà)
Un pellizco de sal / *Un pellizco de agua
Una brizna de hierba / *Una brizna de carne
Un jirón de ropa / *Un jirón de papel
Viruta de madera, de cartón, de latón / *Viruta de agua
Copo de nieve, de avena / *Copo de carne
Esquirla de hueso, de diente, de piedra / *Esquirla de agua, de carne, de libro
Hoja: sólo con cosas planas
Gota: sólo con líquidos
Moreno Cabrera, J. C. (2000). La dignidad e igualdad de las lenguas: crítica de la discriminación lingüística. Alianza.
(dani)
Whath-i: lo he matado
What-i-ki: lo maté hace mucho
Was-ik: lo mataré
Was-ik-in: lo matará pronto
Wat-hvp: lo matará dentro de mucho tiempo
Moreno Cabrera, J. C. (2000). La dignidad e igualdad de las lenguas: crítica de la discriminación lingüística. Alianza.
«Both simple and complex types of language of an indefinite number of varieties may be found spoken at any desired level of cultural advance. When it comes to linguistic form, Plato walks with the Macedonian swine-herd, Confucius with the head-hunting savage of Assam» (p. 219).
 
Sapir, E. (1921). Language: An introduction to the study of speech. Harcourt, Brace and Company. https://archive.org/details/languageanintrod00sapi
 
«Podem trobar tipus de llengua simples i complexos d’una quantitat indefinida de varietats a qualsevol nivell de desenvolupament cultural. Quan es tracta de la forma lingüística, Plató passeja amb el porcater macedoni i Confuci amb el caçador de cranis d'Assam» (p. 205–206).
 
Sapir, E. (1985). El llenguatge: introducció a l’estudi de la parla (H. Curell, Trad.). Empúries. (Obra original publicada el 1921)
Edward Sapir
Edward Sapir (1884–1939)
(Font de la imatge: Autor desconegut – https://www.nutquote.com/quote/Edward_Sapir/7, Domini públic, Enllaç)
tornar al principi

Llengües «pobres» i llengües «riques» en lèxic

Moreno Cabrera, J. C. (2000). La dignidad e igualdad de las lenguas: crítica de la discriminación lingüística. Alianza.
 
(Font de la imatge: Verger, G. (s. d.). Juan Carlos Moreno Cabrera. A Gran enciclopèdia catalana. Consultat el 6 de setembre de 2022, a https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/juan-carlos-moreno-cabrera)
Tuson, J. (1988). Mal de llengües: a l’entorn dels prejudicis lingüístics. Empúries.
 
 
Jesus Tuson
Jesús Tuson (1939–2017)
(Font de la imatge: Universitat de Barcelona. (2017, 23 d’octubre). Acte en record del catedràtic Jesús Tuson [Nota de premsa]. https://www.ub.edu/web/ub/ca/menu_eines/noticies/2017/10/039.html)

El lèxic d’una llengua reflecteix l’entorn natural i cultural dels parlants.

«Per principi, una llengua té exactament les paraules que ha de tenir; les que han de fer servir els parlants per anomenar els objectes i els conceptes que tenen validesa en el seu entorn. Tot sovint, les ‘mancances’ lèxiques no són res més que l’indicador d’una invasió i un desplaçament, i serà la cultura imposada la que ofereixi tot d’objectes i de nocions inhabituals als desplaçats» (p. 63).
 
Tuson, J. (1988). Mal de llengües: a l’entorn dels prejudicis lingüístics. Empúries.
(yidiñ)
Dalmba: ruido producido al cortar algo
Mida: ruido de una persona que chasquea la lengua contra el paladar
Maral: ruido de aplauso
Ñurrugu: el ronroneo de palabras que se oyen en la lejanía sin poder entenderse
Yuyurungul: el ruido de la serpiente cuando se desliza por la hierba
Ganga: ruido que hace una persona cuando se aproxima
Gugu: ruido
Moreno Cabrera, J. C. (2000). La dignidad e igualdad de las lenguas: crítica de la discriminación lingüística. Alianza.

En totes les llengües existeixen mecanismes per a introduir paraules noves quan sorgeix la necessitat de fer-ho.

«Como ni el español ni el inglés disponían de palabras para denotar los átomos, hemos tenido que recurrir a otra lengua, el griego, para nombrar ese objeto. ¿Quiere esto decir que el español y el inglés son idiomas inútiles para la ciencia?» (p. 191).
 
Moreno Cabrera, J. C. (2000). La dignidad e igualdad de las lenguas: crítica de la discriminación lingüística. Alianza.
«¿Qué ocurriría si despojáramos momentáneamente a nuestra lengua de todos estos elementos léxicos tomados de otras para hacerla más pura y genuina y nos quedáramos únicamente con las voces patrimoniales que hemos heredado de nuestra lengua madre, el latín vulgar? Que el español se vería reducido a un castellano con un léxico rural y que podríamos juzgar no apto para expresar la cultura urbana actual» (p. 182).
 
Moreno Cabrera, J. C. (2000). La dignidad e igualdad de las lenguas: crítica de la discriminación lingüística. Alianza.
«Quan es diu que ‘en tal llengua no es pot parlar de X’ no s’està dient que la gramàtica de la llengua en qüestió tingui unes regles que li impedeixen de fer-ho. Senzillament es diu que no hi ha prou paraules per fer-ho. I què fem —tots— quan no tenim paraules? Doncs o bé les creem (rarament), o bé les calquem (alguna vegada), o bé ampliem el significat d’una que ja tenim (força sovint), o bé les manllevem directament (gairebé sempre). En el camp de la informàtica, per exemple, programari seria una creació, ratolí un calc (una traducció literal de mouse), teclat una ampliació de significat (ja existien els de les màquines d’escriure) i web un manlleu» (p. 13).
 
Comellas, P., i Junyent, C. (2021). Els colors de la neu: les llengües, les persones i el món. Eumo.
(Font de la imatge: Departament de Filologia Catalana i Lingüística General. (s. d.). Pere Comellas Casanova. Universitat de Barcelona. https://departament-filcat-linguistica.ub.edu/directori-organitzatiu/pere-comellas-casanova )
(Font de la imatge: Departament de Filologia Catalana i Lingüística General. (s. d.). Carme Junyent Figueras. Universitat de Barcelona. https://departament-filcat-linguistica.ub.edu/directori-organitzatiu/carme-junyent-figueras )

❯ L’estructuració del lèxic

Liberman, M. Y. (2009, 28 de gener). ‘No word for X’ archive. Language Log. https://languagelog.ldc.upenn.edu/nll/?p=1081

Les limitacions en el lèxic que pot memoritzar un parlant es compensen amb la possibilitat de crear un nombre infinit d’oracions.

«La riqueza del léxico no es, pues, un elemento definitorio en sí de las lenguas humanas, dado que dicha riqueza tiene un límite claro: el número de palabras que puede memorizar un individuo. Sin embargo, gracias a la sintaxis, un usuario de la lengua puede construir un número ilimitado de oraciones y, por tanto, no hay límite sobre las cosas que se pueden decir en una lengua humana» (p. 191).
 
Moreno Cabrera, J. C. (2000). La dignidad e igualdad de las lenguas: crítica de la discriminación lingüística. Alianza.
tornar al principi

Llengües «locals» i llengües «internacionals»

Moreno Cabrera, J. C. (2000). La dignidad e igualdad de las lenguas: crítica de la discriminación lingüística. Alianza.
 
(Font de la imatge: Verger, G. (s. d.). Juan Carlos Moreno Cabrera. A Gran enciclopèdia catalana. Consultat el 6 de setembre de 2022, a https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/juan-carlos-moreno-cabrera)
Tuson, J. (1988). Mal de llengües: a l’entorn dels prejudicis lingüístics. Empúries.
 
 
Jesus Tuson
Jesús Tuson (1939–2017)
(Font de la imatge: Universitat de Barcelona. (2017, 23 d’octubre). Acte en record del catedràtic Jesús Tuson [Nota de premsa]. https://www.ub.edu/web/ub/ca/menu_eines/noticies/2017/10/039.html)

Les llengües no tenen característiques intrínseques que les converteixin en «llengües internacionals».

«Se dice que el inglés es una lengua muy apta para la comunicación internacional porque acepta con facilidad préstamos de muchas lenguas diferentes. … El inglés no es una lengua internacional porque tenga préstamos. Tiene préstamos porque se ha impuesto como lengua internacional» (p. 29–30).
 
Moreno Cabrera, J. C. (2000). La dignidad e igualdad de las lenguas: crítica de la discriminación lingüística. Alianza.

Els parlants de «llengües locals» tenen el mateix dret a emprar la seva llengua que els parlants de «llengües internacionals».

❯ Declaració Universal dels Drets Lingüístics

«Se dice a veces que para entenderse es necesario hablar una lengua común. Esto puede parecer razonable, pero dicho en una situación de clara desigualdad lingüística lleva más o menos inevitablemente a la siguiente conclusión: luego usted debe hablar mi lengua (que es la más extendida). Esta conclusión no es otra que el imperativo siguiente: usted debe entenderme a mi, no yo a usted» (p. 66).
 
Moreno Cabrera, J. C. (2000). La dignidad e igualdad de las lenguas: crítica de la discriminación lingüística. Alianza.
«En el fons, quan alguna persona identificada amb la mentalitat lingüística del poder us diu que la seva llengua és ‘de comunicació’, el que us vol dir és que no està gens disposada a comunicar-se amb la vostra; que cal que vós feu un esforç que ell no vol fer. … Una llengua és una llengua i només arriba a ésser ‘internacional’ a causa d’una expansió colonitzadora, amb un exèrcit fent d’ambaixador o amb l’espasa damoclea de la seva amenaça. Potser, també, gràcies a l’esquer d’una ‘modernització’ que és venuda als anomenats pobles ‘primitius’ per convertir-los en consumidors de l’empori imperial» (p. 91–92).
 
Tuson, J. (1988). Mal de llengües: a l’entorn dels prejudicis lingüístics. Empúries.

❯ La discriminació lingüística

Branchadell, A. (2005, 29 de març). La flaqueza del internacionalismo lingüístico. El País. https://elpais.com/diario/2005/03/29/opinion/1112047209_850215.html

catalunyaaccio. (2011, 29 d’octubre). La lingüística y el nacionalismo lingüístico español [Vídeo]. YouTube. https://www.youtube.com/watch?v=JpwNO_FwedQ

Fundación Denaes. (2019, 2 de gener). Gregorio Salvador: «¡También en español!» [Vídeo]. YouTube. https://www.youtube.com/watch?v=gx55g8LaCMY

tornar al principi

Els prejudicis lingüístics


Els prejudicis lingüístics
Joaquim Llisterri, Departament de Filologia Espanyola, Universitat Autònoma de Barcelona

La pàgina va ser modificada per darrera vegada el