Les unitats de l’anàlisi sintàctica


Sintaxi


El sintagma

El sintagma com a unitat de l’anàlisi lingüística

Del grec clàssic σύντγμα sýntagma ‘agrupació ordenada’

«Unidad básica de la oración compuesta de elementos lingüísticos dotados de coherencia sintáctica y significado unitario» (p. 270).
 
Cerdà, R. (Coord.). (1986). Diccionario de lingüística. Anaya.
(Font de la imatge: Jornada d’homenatge al professor Ramon Cerdà. (2018). Alumni Universitat de Barcelona. https://www.alumni.ub.edu/jornada-homenatge-professor-ramon-cerda/)
«cualquier secuencia de palabras menor que la oración entre las que existe una relación gramatical» (p. 97).
 
Moreno Cabrera, J. C. (1991). Curso universitario de lingüística general: Vol. 1. Teoría de la gramática y sintaxis general. Síntesis.
(Font de la imatge: Verger, G. (s. d.). Juan Carlos Moreno Cabrera. A Gran enciclopèdia catalana. Consultat el 6 de setembre de 2022, a https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/juan-carlos-moreno-cabrera)
tornar al principi

L’oració

L’oració com a unitat de l’anàlisi lingüística
«Unidad máxima de descripción gramatical y de comunicación dotada de significación plena, que no pertenece a otra unidad mayor y está formada por sujeto, predicado (de diversos tipos) y otros constituyentes inmediatos. Sintácticamente se caracteriza por su independencia y, semánticamente, refleja la actitud del hablante (como pregunta, aseveración, ruego, duda, deseo, etc.), lo que da lugar a diferentes clases de oración. Así, la oración gramatical por definición es toda expresión articulada con autonomía sintáctica y semántica» (p. 217).
 
Cerdà, R. (Coord.). (1986). Diccionario de lingüística. Anaya.
(Font de la imatge: Jornada d’homenatge al professor Ramon Cerdà. (2018). Alumni Universitat de Barcelona. https://www.alumni.ub.edu/jornada-homenatge-professor-ramon-cerda/)
«Sentence. The largest structural unit in terms of which the grammar of a language is organized»
 
Crystal, D. (1980). A first dictionary of linguistics and phonetics. André Deutsch.
(Font de la imatge: David Crystal. (s. d.). http://www.davidcrystal.com)
Hernanz, M. L. i Brucart, J. M. (1987). La sintaxis I: Principios teóricos. La oración simple. Crítica.
 
 
(Font de la imatge: Centre de Lingüística Teòrica. (s. d.). M. Lluïsa Hernanz. Universitat Autònoma de Barcelona. http://filcat.uab.cat/clt/m-lluisa-hernanz/)
(Font de la imatge: Centre de Lingüística Teòrica. (s. d.). Josep M. Brucart. Universitat Autònoma de Barcelona. http://filcat.uab.cat/clt/josep-m-brucart/)

Distinció entre oració i enunciat

Des de la perspectiva de la gramàtica generativa, l’oració és una entitat gramatical teòrica, utilitzada en la descripció de la competència lingüística dels parlants.

L’enunciat (en anglès, utterance) és una entitat lligada a la conducta lingüística, resultat de l’ús de la llengua o enunciació.

«L’énonciation est cette mise en fonctionnment de la langue par un acte individuel d’utilisation» (p. 80).
 
Benveniste, É. (1974). L’appareil formel de l’énonciation. Problèmes de linguistique générale, 2 (p. 79–88). Gallimard. (Obra original publicada el 1970)
Benveniste, É. (1977). El aparato formal de la enunciación (J. Almela, Trad.). Problemas de lingüística general, II (p. 82–91). Siglo XXI. (Obra original publicada el 1974)
Émile Benveniste
Émile Benveniste (1902–1976)
(Font de la imatge: Pinault, G.-J. (2018). Émile Benveniste. A H. Bost i A. Brahim (Ed.), Dictionnaire prosopographique de l’EPHE. École Pratique des Hautes Études. https://prosopo.ephe.psl.eu/emile-benveniste

Enunciats amb amb sentit complet que són oracions:

(castellà)
El Etna ha entrado en erupción.
Malta es una isla.
En Etiopía no llueve desde hace años.

Enunciats amb sentit complet que no són oracions si es defineix l’oració per la presència d’un verb flexionat:

(castellà)
¡Qué maravilla!
¡Un barco!
Buenos días.

Els fragments

Els fragments no presenten un verb en forma personal.

Seqüències sense una forma verbal flexionada que les doti d’independència sintàctica.

Moltes vegades es poden interpretar com a seqüències eŀlíptiques.

(castellà)
¡Qué maravilla!
¡Un barco!
Buenos días.

Definicions nocionals de l’oració

Entitat amb sentit complet o unitat que «forma un tot».

«A word is the smallest part of a properly constructed sentence. A sentence is a combination of words … conveying a meaning which is complete in itself» (p. 176).
 
Kemp, A. (1987). The Tekhnē Grammatikē of Dionysius Thrax: Translated into English. A D. J. Taylor (Ed.), The history of linguistics in the classical period (p. 169–189). John Benjamins. https://doi.org/10.1075/sihols.46

Problemes de les definicions nocionals de l’oració

Diferència entre sentit complet gramatical i sentit complet contextual.

Es pot recuperar el sentit si es coneix el context lingüístic o extralingüístic.

L’eŀlipsi

Desaparició d’informació explícita en l’oració que la fa gramaticalment incompleta.

La informació absent pot recuperar-se.

Recuperació de la informació absent per la gramàtica, sense recórrer al context.

(castellà)
Perro ladrador, poco mordedor
(Un) perro ladrador (es un perro que es) poco mordedor
 
Un hombre, un voto
Un hombre (equivale a) un voto

Recuperació de la informació absent pel context: respostes a les preguntes.

(castellà)
¿Cuándo saldrás a pasear? —Mañana, si hace sol
¿Saldrás a pasear mañana? —Quizás sí

Recuperació de la informació absent pels elements anafòrics o pels elements díctics presents a l’oració.

(català)
—Vull sortir! —No ho facis
Porta’m això

L’anàfora

L’antecedent de l’element anafòric es troba en el context lingüístic.

❯ L’anàfora en el discurs

La dixi

(castellà) Deixis (o deíxis), deíctico (o díctico)
(anglès) Deixis, deictic

Del grec clàssic δει̃ξις, de δείκνυμι ‘assenyalar’.

L’antecedent o el referent dels elements díctics es troba en el context extralingüístic.

Dixi de persona: expressada amb els pronoms personals, informa sobre l’emissor, el receptor o altres persones que no participen en la interacció.

(català)
jo, tu, ell, nosaltres, vosaltres, ells.

Dixi de lloc: dona informació per a identificar el referent a partir de la seva situació en l’espai

(català)
aquí, allà, davant, darrera, a sobre, a sota.

Dixi de temps: sitúa l’enunciat en relació amb un referent temporal.

(català)
ara, després, avui, demà, la setmana que ve.

Definicions distribucionals de l’oració

«In any utterance, a linguistic form appears either as a constituent of some larger form, as does John in the utterance John ran away, or else as an independent form, not included in any larger (complex) linguistic form, as, for instance, John in the exclamation John! When a linguistic form occurs as part of a larger form, it is said to be in included position; otherwise it it said to be in absolute position and to constitute a sentence. … It is evident that the sentences in any utterance are marked off by the mere fact that each sentence is an independent linguistic form, not included by virtue of any grammatical construction in any larger linguistic form» (p. 170).
 
Bloomfield, L. (1933). Language. Henry Holt.
Bloomfield, L. (1964). Lenguaje (A. F. Ada de Zubizarreta, Trad.). Universidad Nacional Mayor de San Marcos. (Obra original publicada el 1933)
Leonard Bloomfield
Leonard Bloomfield (1887–1949)
(Font de la imatge: Linguistics Department. (s. d.). Leonard Bloomfield. Yale University. https://ling.yale.edu/about/history/people/leonard-bloomfield)

Bloomfield distingeix entre la posició inclosa i la posició absoluta.

Les oracions sempre són els elements que es troben en posició absoluta.

La definició de Bloomfield reinterpreta la noció de sentit complet en termes d’independència sintàctica.

No estableix diferències clares entre enunciats i oracions.

Problemes de les definicions distribucionals de l’oració

Els enunciats en posició absoluta no sempre mostren el mateix comportament respecte a la subordinació.

(castellà)
¡Juan! (Posició absoluta)
Juan salió (Posició absoluta)
 
*María no sabe que Juan
María no sabe que Juan salió
*María ignora que Juan
María ignora que Juan salió

La subordinació requereix una construcció amb verb personal.

Anàlisi estructural de l’oració

L’oració és el símbol inicial del sistema de regles de la gramàtica.

Dotada d’una estructura definida.

Es pot interpretar sintàcticament i fonològicament.

❯ La gramàtica generativa

tornar al principi

La frase

«Término de utilización múltiple por el que se designa la oración, el sintagma, el período o el enunciado. Cualquier conjunto de palabras dotado de significación. Construcción sin significación completa, formada por un núcleo nominal, adjetivo o adverbial y otros elementos adyacentes capaz de ejercer una función de complemento oracional»
 
Cerdà, R. (Coord.). (1986). Diccionario de lingüística. Anaya.
(Font de la imatge: Jornada d’homenatge al professor Ramon Cerdà. (2018). Alumni Universitat de Barcelona. https://www.alumni.ub.edu/jornada-homenatge-professor-ramon-cerda/)

Diferents usos en gramàtica.

Sinònim de «sintagma».

«Frases principals» i «subordinades», referint-se al que d’altres autors anomenen «proposicions» o «clàusules».

Sinònim de «fragment» o construcció sense verb en forma personal.

«Phrase. A term used in grammatical analysis to refer to a single element of structure containing more than one word, and lacking the subject-predicate structure typical of clauses. Traditionally, it is seen as a part of the structural hierarchy, falling between clause and word (e.g. adverbial, adjectival, prepositional)»
 
Crystal, D. (1980). A first dictionary of linguistics and phonetics. André Deutsch.
(Font de la imatge: David Crystal. (s. d.). http://www.davidcrystal.com)
Sintagma
(SN, SV)
= Phrase
(NP, VP)
Oració = Sentence
tornar al principi

La clàusula

«Construcción oracional o suboracional dependiente de una oración compuesta (p. ej., la cláusula de relativo)»
 
Cerdà, R. (Coord.). (1986). Diccionario de lingüística. Anaya.
(Font de la imatge: Jornada d’homenatge al professor Ramon Cerdà. (2018). Alumni Universitat de Barcelona. https://www.alumni.ub.edu/jornada-homenatge-professor-ramon-cerda/)
«Clause. A term used in some models of grammar to refer to a unit of grammatical organisation smaller than the sentence, but larger than phrases, words or morphemes. The traditional classification is into ‘main’’ and ’‘subordinate’ clauses»
 
Crystal, D. (1980). A first dictionary of linguistics and phonetics. André Deutsch.
(Font de la imatge: David Crystal. (s. d.). http://www.davidcrystal.com)
tornar al principi

La proposició

«Unidad lingüística, a veces llamada también cláusula, caracterizada por tener estructura oracional y carecer, en cambio, de independencia sintáctica, semántica o fonológica, lo que la distingue de la oración como unidad completa e independiente (p.ej., proposición subordinada adjetiva, adverbial, sustantiva)»
 
Cerdà, R. (Coord.). (1986). Diccionario de lingüística. Anaya.
(Font de la imatge: Jornada d’homenatge al professor Ramon Cerdà. (2018). Alumni Universitat de Barcelona. https://www.alumni.ub.edu/jornada-homenatge-professor-ramon-cerda/)
tornar al principi

Sintaxi


Les unitats de l’anàlisi sintàctica
Joaquim Llisterri, Departament de Filologia Espanyola, Universitat Autònoma de Barcelona

La pàgina va ser modificada per darrera vegada el