Tipologia sintàctica


Sintaxi


L’ordre dels elements de l’oració

Les diferents llengües presenten un ordre diferent els elements que integren l’oració.

Tres constituents majors de l’oració: el subjecte (S), el verb (V) i l’objecte (O).

(català)
[La Violeta]S [estima]V [l’Alfredo]O
[La jove tuberculosa de vida dissoluta que finalment acabarà morint-se]S [estima]V [l’aristòcrata parisenc amb fama d’inconstant]O

Modalitat que es considera no marcada: ordre de les oracions declaratives.

(català)
Modalitat no marcada: La Isolda estima en Tristan
Modalitat marcada: Al Tristan, estima la Isolda (i no al rei Marke)

Llengües d’ordre lliure

Llengües que aparentment no semblen imposar restriccions sobre l’ordre en què els elements apareixen en l’oració.

Les marques de flexió supleixen el paper de l’ordre per a explicitar les relacions entre els constituents.

(llatí)
Petrus videt Paulum ‘En Pere veu en Pau’
Petrus Paulum videt ‘En Pere veu en Pau’
Paulum videt Petrus ‘En Pere veu en Pau’
Paulum Petrus videt ‘En Pere veu en Pau’
Videt Petrus Paulum ‘En Pere veu en Pau’
Videt Paulum Petrus ‘En Pere veu en Pau’
(anglès)
John sees Mary ‘En Joan veu la Maria’
Mary sees John ‘La Maria veu en Joan’
(català)
En Joan veu la Maria
La Maria veu en Joan

L’ordre lliure de les paraules no implica l’ordre lliure dels constituents.

(llatí)
ab urbe condita / * urbe condita ab ‘des de la fundació de la ciutat’
in eam urbem / * eam urbem in ‘en aquella ciutat’
tornar al principi

Ordre dels constituents majors de l’oració i tipologia sintàctica

Comrie, B. (1989). Language universals and linguistic typology: Syntax and morphology (2a ed.). Basil Blackwell; The University of Chicago Press.
 
Comrie, B. (1989). Universales del lenguaje y tipología lingüística: sintaxis y morfología (A. Ayuso, Trad.). Gredos. (Obra original publicada el 1981)
 
 
(Font de la imatge: Department of Linguistics. (s. d.). Bernard Comrie. University of California Santa Barbara. https://www.linguistics.ucsb.edu/people/bernard-comrie)
Dryer, M. S. (2013). Order of subject, object and verb. A M. S. Dryer i M. Haspelmath (Ed.), The world atlas of language structures online. Max Planck Institute for Evolutionary Anthropology. https://wals.info/chapter/81
 
 
(Font de la imatge: Matthew S. Dryer. (2018). University at Buffalo, Department of Linguistics. http://www.acsu.buffalo.edu/~dryer/)
Gràcia, L. (2004). Les llengües a Catalunya: diversitat tipològica. A L. Payrató i F. X. Vila (Dir.), Les llengües a Catalunya: Cicle Joan Coromines III (p. 147–173). Fundació Caixa de Sabadell.
 
 
(Font de la imatge: Universitat de Girona. (s. d.). Dra. Gràcia Solé, Lluïsa. https://www.udg.edu/ca/directori/pagina-personal?om=ACA&ID=52094)

Tipus possibles de llengües segons les possibilitats de combinació dels elements S (subjecte), O (objecte) i V (verb):

Subject-object-verb (SOV) 565
Subject-verb-object (SVO) 488
Verb-subject-object (VSO) 95
Verb-object-subject (VOS) 25
Object-verb-subject (OVS) 11
Object-subject-verb (OSV) 4
Lacking a dominant word order 189
Total 1 377
Dryer, M. S. (2013). Order of subject, object and verb. A M. S. Dryer i M. Haspelmath (Ed.), The world atlas of language structures online. Max Planck Institute for Evolutionary Anthropology. https://wals.info/chapter/81

Tipologia referida a:

Els estudis de tipologia lingüística fan veure que:

Llengües SOV

Ordre dels constituents majors: Subjecte, Objecte, Verb.

565 (41 %) de les 1 377 llengües considerades per Dryer (2013).

(turc)
Hasan öküzü aldi
Hasan bou-acusatiu comprà
‘En Hassan comprà el bou’
(basc)
Jonek sagarrak jan ditu
Jon pomes menja auxiliar
‘En Jon ha menjat pomes’
(japonès)
Taroo ga hebi o koroshita
Taroo nominatiu serp acusatiu matà
‘En Taroo va matar la serp’

Llengües SVO

Ordre dels constituents majors: Subjecte, Verb, Objecte.

488 (35,4 %) de les 1 377 llengües considerades per Dryer (2013).

(anglès)
The farmer killed the duck
el granger matà el ànec
‘El granger matà l’ànec’
(rus)
Víktor celúet Lénu
Víctor besa Lena
‘En Víctor besa la Lena’
(alemany)
Der Mann sah den Jungen
el home veié el noi
‘L’home va veure el noi’
SVO a l’oració principal
Ich weiß daß der Mann den Jungen sah
jo que el home el noi veié
‘Sé que l’home va veure el noi’
SOV a l’oració subordinada

Llengües VSO

Ordre dels constituents majors: Verb, Subjecte, Objecte.

95 (6,9 %) de les 1 377 llengües considerades per Dryer (2013).

(gaŀlès)
Lladdodd y ddraig y dyn
matà el drac el home
‘El drac matà l’home’
(àrab)
zāra Zaydun Amran
visità Saïd Amra
‘En Saïd visità l’Amra’

Llengües VOS

Ordre dels constituents majors: Verb, Objecte, Subjecte.

25 (1,8 %) de les 1 377 llengües considerades per Dryer (2013).

(malgaix)
Nahita ny mpianatra ny vehivavy
veié el estudiant la dona
‘La dona veié l’estudiant’

Llengües OVS

Ordre dels constituents majors: Objecte, Verb, Subjecte.

11 (0,8 %) de les 1 377 llengües considerades per Dryer (2013).

(hixkariana)
Toto yahosiye kamara
home ell-agafà-a-ell jaguar
‘El jaguar agafà l’home’

Llengües OSV

Ordre dels constituents majors: Objecte, Subjecte, Ver.

4 (0,3 %) de les 1 377 llengües considerades per Dryer (2013).

(nadëb)
awad kalapéé hapᵾ́h
jaguar nen veure-indicatiu
‘El nen veu el jaguar’
tornar al principi

Ordre dels constituents i tipologia sintàctica

Comrie, B. (1989). Language universals and linguistic typology: Syntax and morphology (2a ed.). Basil Blackwell; The University of Chicago Press.
 
Comrie, B. (1989). Universales del lenguaje y tipología lingüística: sintaxis y morfología (A. Ayuso, Trad.). Gredos. (Obra original publicada el 1981)
 
 
(Font de la imatge: Department of Linguistics. (s. d.). Bernard Comrie. University of California Santa Barbara. https://www.linguistics.ucsb.edu/people/bernard-comrie)
Dryer, M. S. (2013). Order of adposition and noun phrase. A M. S. Dryer i M. Haspelmath (Ed.), The world atlas of language structures online. Max Planck Institute for Evolutionary Anthropology. https://wals.info/chapter/85
 
Dryer, M. S. (2013). Order of genitive and noun. A M. S. Dryer i M. Haspelmath (Ed.), The world atlas of language structures online. Max Planck Institute for Evolutionary Anthropology. https://wals.info/chapter/86
 
Dryer, M. S. (2013). Order of adjective and noun. A M. S. Dryer i M. Haspelmath (Ed.), The world atlas of language structures online. Max Planck Institute for Evolutionary Anthropology. https://wals.info/chapter/87
 
 
(Font de la imatge: Matthew S. Dryer. (2018). University at Buffalo, Department of Linguistics. http://www.acsu.buffalo.edu/~dryer/)
Gràcia, L. (2004). Les llengües a Catalunya: diversitat tipològica. A L. Payrató i F. X. Vila (Dir.), Les llengües a Catalunya: Cicle Joan Coromines III (p. 147–173). Fundació Caixa de Sabadell.

(Font de la imatge: Universitat de Girona. (s. d.). Dra. Gràcia Solé, Lluïsa. https://www.udg.edu/ca/directori/pagina-personal?om=ACA&ID=52094)

Classificació segons l’ordre dels elements dins del sintagma:

Preposició – Posposició

Postpositions 577
Prepositions 512
Inpositions 8
More than one adposition type with none dominant 58
No adpositions 30
Total 1 185
Dryer, M. S. (2013). Order of adposition and noun phrase. A M. S. Dryer i M. Haspelmath (Ed.), The world atlas of language structures online. Max Planck Institute for Evolutionary Anthropology. https://wals.info/chapter/85

El terme ‘adposició’ agrupa les preposicions i les posposicions que marquen la relació entre el sintagma nominal i el verb.

Llengües amb preposició (Pr)

512 (43,2 %) llengües de les 1 185 considerades per Dryer (2013).

(anglès)
in the house
a la casa
‘a la casa’
(rus)
v dome
a casa
‘a la casa’
(àrab)
fi al- madrasati
a la escola
‘a l’escola’

Llengües amb posposició (Po)

577 (48,7 %) llengües de les 1 185 considerades per Dryer (2013).

(turc)
adam için
home per-a
‘per a l’home’
(basc)
ogirik gabe
pa sense
‘sense pa’
(japonès)
eki made
estació fins-a
‘fins a l’estació’

Nom(posseït)-genitiu(posseïdor) – Genitiu(posseïdor)-nom(posseït)

Genitive-noun (GenN) 685
Noun-genitive (NGen) 467
Both orders occur with neither order dominant 96
Total 1 248
Dryer, M. S. (2013). Order of genitive and noun. A M. S. Dryer i M. Haspelmath (Ed.), The world atlas of language structures online. Max Planck Institute for Evolutionary Anthropology. https://wals.info/chapter/86

Llengües amb nom(posseït)-genitiu(posseïdor) (NGen)

El posseïdor va després de la cosa posseïda.

467 (37,4 ) de les 1 248 llengües considerades per Dryer (2013).

(català)
la casa de la Laura
(rus)
sobáka Víktora
gos Víctor-genitiu
‘el gos d’en Víctor’
(àrab)
kitābu al- maliki
llibre el rei-genitiu
‘el llibre del rei’

Llengües amb genitiu(posseïdor)-nom(posseït) (GenN)

El posseïdor va abans de la cosa posseïda.

685 (54,9 %) de les 1 248 llengües considerades per Dryer (2013).

(turc)
kadin-in çavug-u
dona-genitiu pollastre-possessiu
‘el pollastre de la dona’
(basc)
Jonen etxea
Jon-genitiu casa-definit
‘la casa d’en Jon’
(japonès)
Taroo no hon
Taroo de llibre
‘el llibre d’en Taroo’

Nom-adjectiu – adjectiu-nom

Modifying adjective precedes noun (AdjN) 373
Modifying adjective follows noun (NAdj) 878
Both orders of noun and modifying adjective occur, with neither dominant 110
Adjectives do not modify nouns, occurring as predicates in internally headed relative clauses 5
Total 1 366
Dryer, M. S. (2013). Order of adjective and noun. A M. S. Dryer i M. Haspelmath (Ed.), The world atlas of language structures online. Max Planck Institute for Evolutionary Anthropology. https://wals.info/chapter/87

Llengües amb nom-adjectiu (NAdj)

878 (64,3 %) llengües de les 1 366 considerades per Dryer (2013).

(català)
la taula vella
(apatani)
aki atu
gos petit
‘el gos petit’

Llengües amb adjectiu-nom (AdjN)

373 (27,3 %) llengües de les 1 366 considerades per Dryer (2013).

(anglès)
the old house
la vella casa
‘la casa vella’
(miri)
azɔ́në dɔ́luŋ
petit poble
‘un poble petit’
tornar al principi

Relació entre l’ordre dels constituents dels sintagmes i l’ordre dels constituents majors de l’oració

Greenberg, J. H. (1963). Some universals of grammar with particular reference to the order of meaningful elements. A J. H. Greenberg (Ed.), Universals of human language (p. 73–113). The MIT Press.
 
 
Joseph Greenberg
Joseph H. Greenberg (1915–2001)
(Font de la imatge: Croft, W. (s. d.). Joseph H. Greenberg (1915–2001). http://www.unm.edu/~wcroft/JHG.html)
Comrie, B. (1989). Language universals and linguistic typology: Syntax and morphology (2a ed.). Basil Blackwell; The University of Chicago Press.
 
Comrie, B. (1989). Universales del lenguaje y tipología lingüística: sintaxis y morfología (A. Ayuso, Trad.). Gredos. (Obra original publicada el 1981)
 
 
(Font de la imatge: Department of Linguistics. (s. d.). Bernard Comrie. University of California Santa Barbara. https://www.linguistics.ucsb.edu/people/bernard-comrie)

La combinació entre els tres ordres més freqüents dels constituents majors de l’oració (VSO, SVO i SOV) i l’ordre a l’interior dels constituents (Pr/Po, NG/GN, NA/AN) dona lloc a 24 tipus possibles de llengües, 15 dels quals es troben en les llengües considerades per Greenberg (1963). D’aquests 15 tipus, n’hi ha quatre que corresponen a més llengües que els 11 restants:

«On the basis of this observation, one might think that in order to establish universal tendencies, rather than absolute universals, of word order typology, it would be possible to work with just these types, neglecting the relatively few languages that fall into the other eleven attested types. If one makes this assumption, then a number of other generalizations seem to emerge from the four types listed above. First, except for the position of the subject in clause order, types (a) and (b) are identical. If one were to omit the subject from consideration, then types (a) and (b) could be combined into a single VO type; types (c) and (d) would then both be characterized as OV, Secondly, on most parameters, types (a) and (b) are precisely the inverse of types (c) and (d): the former are VO, Pr, NG, and NA; the latter are OV, Po, GN, and either AN or NA, the only embarrassment to this generalization being the widespread occurrence of NA basic order in OV languages. However, since we are working with tendencies, we might be prepared to overlook this complication, and work with only two major types in terms of word order, (e) and (f)» (p. 95).
 
Comrie, B. (1989). Language universals and linguistic typology: Syntax and morphology (2a ed.). Basil Blackwell; The University of Chicago Press.
(Font de la imatge: Department of Linguistics. (s. d.). Bernard Comrie. University of California Santa Barbara. https://www.linguistics.ucsb.edu/people/bernard-comrie)
Object-verb and postpositional (OV&Postp) 472
Object-verb and prepositional (OV&Prep) 14
Verb-object and postpositional (VO&Postp) 42
Verb-object and prepositional (VO&Prep) 456
Languages not falling into one of the preceding four types 158
Total 1 142
Dryer, M. S. (2013). Relationship between the order of object and verb and the order of adposition and noun phrase. A M. S. Dryer i M. Haspelmath (Ed.), The world atlas of language structures online. Max Planck Institute for Evolutionary Anthropology. https://wals.info/chapter/95

Segons les dades de Dryer (2013), les llengües amb l’ordre Verb-Objecte (VO) tendeixen a presentar preposicions (Pr) mentre que les llengües amb l’ordre Objecte-Verb (OV) tendeixen a presentar posposicions (Po).

Object-verb and adjective-noun (OV&AdjN) 216
Object-verb and noun-adjective (OV&NAdj) 332
Verb-object and adjective-noun (VO&AdjN) 114
Verb-object and noun-adjective (VO&NAdj) 456
Languages not falling into one of the preceding four types 198
Total 1 316
Dryer, M. S. (2013). Relationship between the order of object and verb and the order of adjective and noun. A M. S. Dryer i M. Haspelmath (Ed.), The world atlas of language structures online. Max Planck Institute for Evolutionary Anthropology. https://wals.info/chapter/97

Les dades de Dryer (2013) mostren que en les llengües amb l’ordre Verb-Objecte (VO) l’adjectiu (A) tendeix a aparèixer després del nom (N).

tornar al principi

Tipologia sintàctica


Tipologia sintàctica
Joaquim Llisterri, Departament de Filologia Espanyola, Universitat Autònoma de Barcelona

La pàgina va ser modificada per darrera vegada el