Categories, funcions i estructura dels constituents


Sintaxi


Categories i funcions

Categories

Categories lèxiques

Parts del discurs (parts of speech), parts de l’oració o classes de paraules en la gramàtica tradicional.

«There are eight parts of the sentence: noun, verb, participle, article, pronoun, preposition, adverb, conjunction» (§ 176).
 
Kemp, A. (1987). The Tekhnē Grammatikē of Dionysius Thrax: Translated into English. A D. J. Taylor (Ed.), The history of linguistics in the classical period (p. 169–189). John Benjamins. https://doi.org/10.1075/sihols.46

Definides tradicionalment en termes nocionals (semàntics).

«Noms o substantius són els mots que serveixen per a anomenar les persones, els animals o les coses» (p.53)
«Pronoms són aquells mots que designen una o més persones, animals o coses sense anomenar-los» (p.67)
«El verb expressa sovint una acció de la persona, animal o cosa denotats pel subjecte» (p. 78)
Fabra, P. (1968). Introducció a la gramàtica catalana (R. Aramon i Serra, Ed.; 2a ed.). Edicions 62.

Categories lèxiques tradicionals: article, substantiu, adjectiu, pronom, verb, adverbi, preposició, conjunció i interjecció.

No totes les llengües presenten les mateixes categories lèxiques.

198 llengües sense article definit ni indefinit en una mostra de 620 llengües estudiades a Dryer (2013)
 
(polonès)
Anna je jabło
Anna menja poma
‘L’Anna està menjant una / la poma’
Dryer, M. S. (2013). Definite articles. A M. S. Dryer i M. Haspelmath (Ed.), The world atlas of language structures online. Max Planck Institute for Evolutionary Anthropology. https://wals.info/chapter/37
Dryer, M. S. (2013). Indefinite articles. A M. S. Dryer i M. Haspelmath (Ed.), The world atlas of language structures online. Max Planck Institute for Evolutionary Anthropology. https://wals.info/chapter/38

Categories gramaticals

Categories nominals.

nombre, gènere, cas

Categories verbals.

nombre, persona, temps, mode, aspecte, veu

Definides nocionalment en la gramàtica tradicional.

«Cada nom comú sol tenir dues formes distintes: l’una d’elles és la que usem quan parlem d’un sol individu; l’altra és la que usem quan parlem de dos o més individus» (p. 54)
Fabra, P. (1968). Introducció a la gramàtica catalana (R. Aramon i Serra, Ed.; 2a ed.). Edicions 62.

Categories sintàctiques

Els constituents sintàctics (constituents immediats, sintagmes) es poden classificar en categories segons el seu nucli.

La categoria d’un sintagma (o constituent) ve donada per la categoria del seu nucli.

(castellà)
SN: La música clásica
SV: Habla ruso
SAdj: Muy afectado por la noticia
SPrep: Más hacia el centro
SAdv: Tan cerca de la gente
Hernanz, M. L. i Brucart, J. M. (1987). La sintaxis I: Principios teóricos. La oración simple. Crítica.

La distribució (contextos d’aparició) del constituent és la mateixa que la del nucli.

(català)
La música clàssica és interessant – La música és interessant
Escolta música clàssica cada dia – Escolta música cada dia

Funcions sintàctiques

Permeten expressar les relacions entre els constituents d’una oració.

Definides en termes nocionals (semàntics) en la gramàtica tradicional.

«El verb expressa sovint una acció de la persona, animal o cosa denotats pel subjecte. … Si aquesta acció recau sobre una altra persona, animal o cosa, el mot o grups de mots que denoten aquesta persona, animal o cosa constitueixen el complement directe del verb» (p. 78)
Fabra, P. (1968). Introducció a la gramàtica catalana (R. Aramon i Serra, Ed.; 2a ed.). Edicions 62.

Les funcions sintàctiques no són una propietat intrínseca de les categories lèxiques.

(català)
Subjecte: Ha arribat el nen
Objecte directe: Ha vist el nen
Objecte indirecte: Ha donat un llibre al nen
Complement de nom: És la mare del nen

Poden definir-se en termes formals partint de les relacions jeràrquiques entre els constituents.

La gata beu llet

Subjecte: SN directament dominat per O
Objecte directe: SN directament dominat per SV

Categories i funcions

  Categories   Funcions
    Categoria lèxica   Categoria gramatical   Categoria sintàctica   Funció sintàctica
gata   Nom   Femení
Singular
  Sintagma nominal   Subjecte
beu   Verb   Tercera persona
Singular
Present
Indicatiu
  Sintagma verbal   Predicat
llet   Nom   Femení
Singular
  Sintagma nominal   Objecte directe
tornar al principi

Estructura dels constituents

Nucli i complements

En un sintagma o constituent hi ha una paraula que determina les seves característiques.

Nucli del sintagma o del constituent: determina la categoria sintàctica.

(castellà)
SN: La música clásica
SV: Habla ruso
SAdj: Muy afectado por la noticia
SPrep: Más hacia el centro
SAdv: Tan cerca de la gente
Hernanz, M. L. i Brucart, J. M. (1987). La sintaxis I: Principios teóricos. La oración simple. Crítica.

El nucli controla les propietats morfològiques de tot el sintagma.

Els nuclis porten complements: sintagmes que modifiquen directament el nucli de la construcció.

L’aparició i forma dels complements ve determinada per les característiques del nucli.

El complement especifica un subtipus d’entitats denotades pel nucli o restringeix semànticament el nucli.

El nucli pot exigir certs tipus de complements i no acceptar-ne d’altres.

(català)
Va a Barcelona
Va per Barcelona
*Va en Barcelona
*Va

Complements i adjunts

Els nuclis poden portar, a més dels complements, modificadors que aporten informació addicional: adjunts.

Adjunts: sempre són opcionals.

(castellà)
Juan mató a Guillermo en el Parque Central el jueves
Juan salió para la oficina inmediatamente
Juan salió para la oficina tres horas más tarde
Juan salió para la oficina tan pronto como llegó su esposa
Lyons, J. (1971). Introducción en la lingüística teórica (R. Cerdà, Trad.). Teide. (Obra original publicada el 1968)

Complements: poden ser opcionals o obligatoris.

(castellà)
Juan mató a Guillermo en el Parque Central
Juan mató a Guillermo
Juan mató a Guillermo el jueves
Juan mató a Guillermo
 
El desfile fue en el Parque Central
*El desfile fue
 
La manifestación fue el jueves
*La manifestación fue
 
María es hermosa
*María es
Lyons, J. (1971). Introducción en la lingüística teórica (R. Cerdà, Trad.). Teide. (Obra original publicada el 1968)

Un mateix element pot ser complement o adjunt en funció del verb.

(català)
Vaig parlar amb el meu amic a Central Park
Vaig parlar amb el meu amic
La manifestació va ser a Central Park
*La manifestació va ser
Pérez Saldanya, M., Mestre, R. i Sanmartin, O. (1998). adjunt. Diccionari de lingüística (p. 18). Colomar.

La prova de l’elisió permet diferenciar entre complements (no es poden elidir) i adjunts (es poden elidir).

(castellà)
María tiene una casa en la Costa Brava
María tiene una casa
*María en la Costa Brava
*María tiene
 
El equipo admitió su derrota con gran deportividad
El equipo admitió su derrota
*El equipo admitió con gran deportividad
*El equipo admitió
Hernanz, M. L. i Brucart, J. M. (1987). La sintaxis I: Principios teóricos. La oración simple. Crítica.

Els adjunts dels verbs d’acció són compatibles amb «fer-ho» / «hacerlo», però el complements dels verbs d’acció no ho són.

(català)
El Pere va prendre un cafè a casa i la Laura ho va fer al bar
*En Pere va prendre un cafè a casa i la Laura ho va fer un te al bar

València i estructura argumental

València

Propietat lèxica dels verbs.

Indica el nombre d’elements (arguments) amb els quals s’ha de combinar el nucli (verb) per obtenir un constituent ben format.

«Per valència s’entén la propietat que tenen els verbs de requerir un determinat nombre d’arguments. El terme, introduït per Tesnière (1959) era originàriament una metàfora basada en el corresponent concepte de la química. Així, quan un verb requereix un argument per a quedar «saturat» i, doncs, per aconseguir una frase ben formada, es diu que és un verb amb valència u, monàdic o monovalent (per exemple, plorar, caminar); si en requereix dos és diàdic o bivalent (per exemple, preparar, admirar); si tres, triàdic o trivalent (per exemple, presentar, donar, portar) i, finalment, si quatre, tetràdic o o tetravalent (s’hi addueixen verbs del tipus comprar/vendre que requeririen un agent, un tema, un destinatari i un preu» (p. 365).
 
Tuson, J. (Dir.). (2000). Diccionari de lingüística. Biblograf.
Jesus Tuson
Jesús Tuson (1939–2017)
(Font de la imatge: Universitat de Barcelona. (2017, 23 d’octubre). Acte en record del catedràtic Jesús Tuson [Nota de premsa]. https://www.ub.edu/web/ub/ca/menu_eines/noticies/2017/10/039.html)

Estructura argumental

«En toda lengua existen dos tipos de unidad según la función que desempeñan: hay unidades léxicas que se utilizan para hacer referencia a entidades del mundo y otras que se utilizan para atribuir propiedades a estas entidades o para describir estados o acciones en los que éstas se encuentran. … Las palabras que se usan para denotar estados o acciones en las que se ven envueltas las entidades del mundo suelen ser los verbos. Según el tipo de estado o acción que se denote ese verbo requerirá la intervención de uno o más nombres que son los elementos que se utilizan para denotar entidades. Por ejemplo, el verbo «hacer» requiere al menos dos entidades; la que hace y la que resulta de la acción denotada. Esto significa que el verbo «hacer» exige dos nombres, Si decimos que un verbo es un predicado —ya que se utiliza para atribuir o predicar estados o acciones de entidades— y el nombre es un argumento, entonces podemos establecer que el predicado «hacer» exige dos argumentos» (p. 121).
 
Moreno Cabrera, J. C. (1991). Curso universitario de lingüística general: Vol. 1. Teoría de la gramática y sintaxis general. Síntesis.
(Font de la imatge: Verger, G. (s. d.). Juan Carlos Moreno Cabrera. A Gran enciclopèdia catalana. Consultat el 6 de setembre de 2022, a https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/juan-carlos-moreno-cabrera)
(català)
Ploure – valència/arguments 0
Plou
 
Tossir (1. Tossidor) – valència/arguments 1
En Marc tus
 
Abraçar (1. Abraçador, 2. Abraçat) – valència/arguments 2
En Marc abraça l’Ester
 
Donar (1. Donador, 2. Cosa donada, 3. Receptor) – valència/arguments 3
En Marc va donar una rosa a l’Ester
 
Vendre (1. Venedor, 2. Cosa venuda, 3. Comprador, 4. Preu) – valència/arguments 4
En Marc va vendre un cotxe a l’Ester per mil euros

Restriccions de subcategorització

Limitacions sintàctiques i semàntiques imposades pels predicats.

Defineixen el tipus (categoria) de sintagma que s’ha d’utilitzar per expressar un argument.

(català)
Anar
La Mar va a Barcelona
*La Mar va de Barcelona
 
Venir
La Mar ve de Barcelona
La Mar ve a Barcelona

En els models situats en l’àmbit de la gramàtica generativa es considera que en els predicats es troben dos tipus d’informacions:

(català)
Abraçar
Nombre d’arguments (valència): 2 – el que abraça (1) i allò que s’abraça (2)
*La Clara abraça
Restriccions: el primer argument ha de ser un SN animat
*La pedra abraça la Clara
tornar al principi

Sintaxi


Categories, funcions i estructura dels constituents
Joaquim Llisterri, Departament de Filologia Espanyola, Universitat Autònoma de Barcelona

La pàgina va ser modificada per darrera vegada el