El significat en l’oració: relacions estructurals de significat


Semàntica


Relacions temàtiques o de predicació

Espinal, M. T. (1996). El significado. A C. Martín Vide (Ed.), Elementos de lingüística. (p. 247–266). Octaedro.
 
 
(Font de la imatge: Centre de Lingüística Teòrica. (s. d.). M. Teresa Espinal. Universitat Autònoma de Barcelona, https://clt.uab.cat/m-teresa-espinal/)
 
Mateu, J. i Quer, J. (2002). Semàntica I: predicació i quantificació. A M. T. Espinal (Coord.), Semàntica: del significat del mot al significat de l’oració (p. 251–296). Ariel.
 
 
(Font de la imatge: Centre de Lingüística Teòrica. (s. d.). Jaume Mateu. Universitat Autònoma de Barcelona. http://filcat.uab.cat/clt/jaume-mateu/)
(Font de la imatge: ICREA, Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats. (s. d.). Quer Villanueva, Josep. https://www.icrea.cat/ca/web/scientificstaff/josep-quer-villanueva-131)
 
Cabré, T. i Rigau, G. (1986). Lexicologia i semàntica. Enciclopèdia Catalana.
 
 
(Font de la imatge: Grup IULATERM. (s. d.). Espai M. Teresa Cabré Castellví. Universitat Pompeu Fabra. https://www.upf.edu/web/teresa-cabre)
(Font de la imatge: Centre de Lingüística Teòrica. (s. d.). Gemma Rigau. Universitat Autònoma de Barcelona. http://filcat.uab.cat/clt/gemma-rigau/)

Predicat i arguments

En les anàlisis sintàctiques i semàntiques vinculades a la gramàtica generativa es realitza una distinció entre predicats i arguments.

(castellà)
Juan va a Sevilla [Agent, Destí]
Pedro va a Barcelona [Agent, Destí]
*Juan va Pedro [Agent, Agent]
*A Sevilla va a Barcelona [Destí, Destí]
Espinal, M. T. (1996). El significado. A C. Martín Vide (Ed.), Elementos de lingüística. (p. 247–266). Octaedro.

El verb «ir» requereix:

«ir» → Predicat.
«Juan», «Pedro», «Sevilla», «Barcelona» → Arguments.
«Agent» i «Destí» → papers temàtics dels arguments del predicat.

Predicat

«Las palabras que se usan para denotar estados o acciones en las que se ven envueltas las entidades del mundo suelen ser los verbos. … decimos que un verbo es un predicado —ya que se utiliza para atribuir o predicar estados o acciones de entidades—» (p. 121).
 
Moreno Cabrera, J. C. (1991). Curso universitario de lingüística general: Vol. 1. Teoría de la gramática y sintaxis general. Síntesis.
(Font de la imatge: Verger, G. (s. d.). Juan Carlos Moreno Cabrera. A Gran enciclopèdia catalana. Consultat el 6 de setembre de 2022, a https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/juan-carlos-moreno-cabrera)

Verb (Non, Adjectiu, Adverbi, Preposició).

Constituent que necessita arguments.

El predicat assigna papers temàtics als arguments.

Arguments

«Según el tipo de estado o acción que se denote ese verbo requerirá la intervención de uno o más nombres que son los elementos que se utilizan para denotar entidades. … el nombre es un argumento» (p. 121).
 
Moreno Cabrera, J. C. (1991). Curso universitario de lingüística general: Vol. 1. Teoría de la gramática y sintaxis general. Síntesis.
(Font de la imatge: Verger, G. (s. d.). Juan Carlos Moreno Cabrera. A Gran enciclopèdia catalana. Consultat el 6 de setembre de 2022, a https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/juan-carlos-moreno-cabrera)

Constituents que requereixen un paper temàtic (o paper semàntic).

Els arguments reben un paper temàtic segons la seva funció gramatical i segons les seves propietats lèxiques.

Papers temàtics

Expressen relacions semàntiques entre els predicats i els arguments.

(català)
En Joan <experimentador> va morir boig
La construcció del pont <pacient> per part dels obrers <agent> va durar cinc anys
La Maria va assassinar en Pep amb un ganivet <instrument>
En Joan <agent> va arribar tard deliberadament
Mateu, J. i Quer, J. (2002). Semàntica I: predicació i quantificació. A M. T. Espinal (Coord.), Semàntica: del significat del mot al significat de l’oració (p. 251–296). Ariel.

Elements amb funcions sintàctiques diferents poden tenir el mateix paper temàtic.

(català)
En Pere allisa la fusta <tema> amb el ribot <instrument>
El ribot <instrument> allisa la fusta <tema>
La fusta <tema> s’allisa amb el ribot <instrument>
Cabré, T. i Rigau, G. (1986). Lexicologia i semàntica. Enciclopèdia Catalana.

El sintagma verbal determina el paper temàtic.

(català)
En Pere <agent> fa classes particulars
En Pere <causa> fa por a les seves germanes
En Pere <posseïdor> fa bona cara
Cabré, T. i Rigau, G. (1986). Lexicologia i semàntica. Enciclopèdia Catalana.
«Papers temàtics més generalitzats (l’expressió destacada en negreta és la que rep el paper temàtic indicat):
 
Agent: el que voluntàriament causa i fa l’acció expressada pel predicat
El Pere va esbotzar la porta
 
Tema: l’entitat (persona o cosa) moguda per l’acció expressada pel predicat
El Joan va posar els llibres a la taula
 
Pacient: la persona o cosa que pateix l’acció expressada pel predicat
La Maria va ser atropellada per un autobús
 
Experimentant: l’entitat que experimenta algun estat (psicològic) expressat pel predicat o el receptor d’un cert estat psicològic
M’agraden les taronges
 
Benefactiu: l’entitat que es beneficia de l’acció expressada pel predicat
Li convé aprovar
 
Meta: l’entitat cap a la qual es dirigeix l’acció expressada pel predicat
Va donar una carta al Lluís
 
Font: l’entitat de la qual alguna cosa es mou com a resultat de l’acció expressada pel predicat
Ahir vaig rebre una carta d’Hisenda
 
Localització: el lloc on se situa l’acció o estat expressat pel predicat
La meva germana gran viu a Londres
 
Instrument: el mitjà pel qual es fa el procés expressat pel predicat
Em van colpejar amb un bat de beisbol»
 
Demestre, J., Llisterri, J., Riera, M. i Soler, O. (2006). La percepció del llenguatge. A O. Soler (Ed.), Psicologia del llenguatge. (p. 35–114). Editorial UOC.

SIL International. (2003). Semantic role. Glossary of linguistic terms. https://glossary.sil.org/term/semantic-role

tornar al principi

Relacions de modificació

Espinal, M. T. (1996). El significado. A C. Martín Vide (Ed.), Elementos de lingüística. (p. 247–266). Octaedro.
 
 
(Font de la imatge: Centre de Lingüística Teòrica. (s. d.). M. Teresa Espinal. Universitat Autònoma de Barcelona, https://clt.uab.cat/m-teresa-espinal/)
 
Quer, J. (2002). Semàntica II: modificació i intensionalitat. A M. T. Espinal (Coord.), Semàntica: del significat del mot al significat de l’oració (p. 297–335). Ariel.
 
 
(Font de la imatge: ICREA, Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats. (s. d.). Quer Villanueva, Josep. https://www.icrea.cat/ca/web/scientificstaff/josep-quer-villanueva-131)

Modificador

Element que modifica un constituent sintàctic.

Constituent que afegeix informació a un altre constituent.

Els constituents adjunts són modificadors.

Abast del modificador

Alcance, scope.

Constituent sintàctic al qual modifica.

Relacions de modificació

Modificació dins el SN

Realitzada per un SAdj, un SPrep, o una O.

(català)
Els mals estudiants aprofiten apunts d’altres estudiants
Aquell rellotge que em vas regalar

Modificació dins el SV

Realitzada per un SAdv o un SPrep.

(català)
Escrivia a la biblioteca
Menja lentament

Modificadors de l’oració

SAdv, SPrep o SN que afegeixen informació que afecta al conjunt de l’oració.

(castellà)
González probablemente recibirá a Gorbachov en su residencia veraniega
Con gran empeño el ministro de Economía trató de defender los acuerdos de Maastrich
Espinal, M. T. (1996). El significado. A C. Martín Vide (Ed.), Elementos de lingüística. (p. 247–266). Octaedro.

Avaluatius

(català)
afortunadament, per sort, sorprenentment, gràcies a Déu

Modals

(català)
potser, probablement, aparentment, evidentment, necessàriament

Orientats al subjecte

(català)
voluntàriament, cruelment, assenyadament

Temporals

(català)
ahir, aquest matí

Modificadors l’acte de parla

SAdv que informen de l’actitud del parlant o de l’oient sobre allò que es diu.

(català)
Personalment, no en vull saber res d’ell
Sincerament, em vas mentir?

❯ Els modificadors oracionals

tornar al principi

Relacions de quantificació

Espinal, M. T. (1996). El significado. A C. Martín Vide (Ed.), Elementos de lingüística. (p. 247–266). Octaedro.
 
 
(Font de la imatge: Centre de Lingüística Teòrica. (s. d.). M. Teresa Espinal. Universitat Autònoma de Barcelona, https://clt.uab.cat/m-teresa-espinal/)
 
Mateu, J. i Quer, J. (2002). Semàntica I: predicació i quantificació. A M. T. Espinal (Coord.), Semàntica: del significat del mot al significat de l’oració (p. 251–296). Ariel.
 
 
(Font de la imatge: Centre de Lingüística Teòrica. (s. d.). Jaume Mateu. Universitat Autònoma de Barcelona. http://filcat.uab.cat/clt/jaume-mateu/)
(Font de la imatge: ICREA, Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats. (s. d.). Quer Villanueva, Josep. https://www.icrea.cat/ca/web/scientificstaff/josep-quer-villanueva-131)
 
Cabré, T. i Rigau, G. (1986). Lexicologia i semàntica. Enciclopèdia Catalana.
 
 
(Font de la imatge: Grup IULATERM. (s. d.). Espai M. Teresa Cabré Castellví. Universitat Pompeu Fabra. https://www.upf.edu/web/teresa-cabre)
(Font de la imatge: Centre de Lingüística Teòrica. (s. d.). Gemma Rigau. Universitat Autònoma de Barcelona. http://filcat.uab.cat/clt/gemma-rigau/)

Quantificadors

Elements presents en totes les llengües.

(català)
Tot, tothom, cada…
Un, dos, tres…
Diversos, alguns, molts…
Gairebé tot…
(castellà)
Todos los socios tendrán descuento
«Todos»: descriu quants individus que són socis tindran descompte.
 
No conocemos a nadie
«Nadie»: descriu quants individus tenen la propietat de ser coneguts nostres.
Espinal, M. T. (1996). El significado. A C. Martín Vide (Ed.), Elementos de lingüística. (p. 247–266). Octaedro.

Un quantificador es pot concebre com un SN amb un determinant quantificacional que afecta la interpretació d’un altre constituent sintàctic.

Abast del quantificador

Alcance, scope.

Elements als quals es refereix el quantificador.

Ambigüitats creades per l’existència de més d’un quantificador.

(català)
Un mecànic reparà cada aparell Dos infermers han parlat amb cada metgessa Tres dependents han venut sis televisors Cada home estima una dona A Nova York cada hora atropellen un home
Mateu, J. i Quer, J. (2002). Semàntica I: predicació i quantificació. A M. T. Espinal (Coord.), Semàntica: del significat del mot al significat de l’oració (p. 251–296). Ariel.
Cabré, T. i Rigau, G. (1986). Lexicologia i semàntica. Enciclopèdia Catalana.
tornar al principi

Semàntica


El significat en l’oració: relacions estructurals de significat
Joaquim Llisterri, Departament de Filologia Espanyola, Universitat Autònoma de Barcelona

La pàgina va ser modificada per darrera vegada el