El significat en l’oració: contingut proposicional i relacions de sentit entre proposicions


Semàntica


El contingut proposicional

Macià, J. (2002). Referència, veritat i significat. A M. T. Espinal (Coord.), Semàntica: del significat del mot al significat de l’oració (p. 183–250). Ariel.
 
 
(Font de la imatge: Research Group in Analytic Philosophy. (s. d.). Josep Macià. Universitat de Barcelona. http://www.ub.edu/grc_logos/josep-macia)

Des del punt de vista sintàctic, en la llengua existeixen oracions.

(català)
—Vols que quedem per fer un cafè? —*Això que has dit és fals
—París és la capital de la Gran Bretanya —Això que has dit és fals
Macià, J. (2002). Referència, veritat i significat. A M. T. Espinal (Coord.), Semàntica: del significat del mot al significat de l’oració (p. 183–250). Ariel.

Les oracions declaratives son aquelles en què és possible preguntar-se si són vertaderes o falses.

Des del punt de vista semàntic, una proposició és allò que expressa (significa) una oració declarativa.

Una mateixa proposició pot expressar-se mitjançant oracions diferents.

(català)
Serrat va néixer a Barcelona
Serrat nació en Barcelona
Serrat was born in Barcelona
 
A l’agost moltes botigues fan vacances
Moltes botigues a l’agost fan vacances
Macià, J. (2002). Referència, veritat i significat. A M. T. Espinal (Coord.), Semàntica: del significat del mot al significat de l’oració (p. 183–250). Ariel.

Una mateixa oració pot expressar proposicions diferents.

(català)
Fa molta calor
 
«Si es profereix el dia 11 d’agost de 2002 a Barcelona no expressa la mateixa proposició que si es profereix el dia 1 de febrer de 2003 a Boston. En el primer cas diu quelcom sobre el temps a Barcelona i en el segon cas diu quelcom sobre el temps a un altre lloc (a Boston). Per tant, en les dues oracions no es diu el mateix, no s’expressa la mateixa proposició. Pot ser, per exemple, que el que es diu en una ocasió sigui veritat, però que el que es digui en l’altra no ho sigui» (p. 187).
Macià, J. (2002). Referència, veritat i significat. A M. T. Espinal (Coord.), Semàntica: del significat del mot al significat de l’oració (p. 183–250). Ariel.

Valors de veritat

Per conèixer el valor de veritat (vertader o fals) d’una proposició cal tenir accés al coneixement del món.

El coneixement del valor de veritat d’una proposició no és necessari per arribar a conèixer el significat de les oracions.

(català)
Saussure va néixer l’any 1857
Saussure va néixer l’any 1913
 
Per a assignar un valor de veritat (cert o fals) cal saber la data de naixement de Saussure (1857)
Per a interpretar el significat no cal conèixer la data de naixement del lingüista

Condicions de veritat

Situacions o condicions en què una proposició seria vertadera.

Per donar significat a una oració és suficient saber les condicions de veritat de la proposició.

(català)
Roman Jakobson va començar a donar classes als Estats Units l’any 1941
 
El significat es pot interpretar amb independència del coneixement de la data en què Jakobson va començar a donar classe als Estats Units
«Per exemple, podem entrendre perfectament (21):
(21) A l’Àfrica hi queden menys de mil goriŀles
sense que sapiguem en absolut si (21) és vertader o fals. Ara bé, per entendre el significat de 21 sí que cal saber com hauria de ser el món perquè l’enunciat fos vertader. No entén (21) qui no entengui en quina mena de situacions seria veritat el que diu l’enunciat i en quina mena de situacions no ho seria» (p. 190).
 
Macià, J. (2002). Referència, veritat i significat. A M. T. Espinal (Coord.), Semàntica: del significat del mot al significat de l’oració (p. 183–250). Ariel.
(Font de la imatge: Research Group in Analytic Philosophy. (s. d.). Josep Macià. Universitat de Barcelona. http://www.ub.edu/grc_logos/josep-macia)
tornar al principi

Proposicions anòmales, contradictòries, ambigües i vagues

Espinal, M. T. (1988). Significat i interpretació. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
 
Espinal, M. T. (1996). El significado. A C. Martín Vide (Ed.), Elementos de lingüística (p. 247–266). Octaedro.
 
 
(Font de la imatge: Centre de Lingüística Teòrica. (s. d.). M. Teresa Espinal. Universitat Autònoma de Barcelona, https://clt.uab.cat/m-teresa-espinal/)
 
Kempson, R. M. (1977). Semantic theory. Cambridge University Press.
 
Kempson, R. M. (1982). Teoría semántica (R. Cerdà, Trad.). Teide. (Obra original publicada el 1977)
 
 
(Font de la imatge: King’s College London. (s. d.). Professor Ruth Kempson. King’s people. https://www.kcl.ac.uk/people/ruth-kempson-fba)
 
Cabré, T. i Rigau, G. (1986). Lexicologia i semàntica. Enciclopèdia Catalana.
 
 
(Font de la imatge: Grup IULATERM. (s. d.). Espai M. Teresa Cabré Castellví. Universitat Pompeu Fabra. https://www.upf.edu/web/teresa-cabre)
(Font de la imatge: Centre de Lingüística Teòrica. (s. d.). Gemma Rigau. Universitat Autònoma de Barcelona. http://filcat.uab.cat/clt/gemma-rigau/)

La competència semàntica dels parlants els permet identificar proposicions anòmales, contradictòries, ambigües i vagues.

Anomalia

(català)
La veritat va trencar la finestra
Veig els sons que ballen a l’auditori
Les idees verdes dormen furiosament
En Joan espantà un arbre
Els àngels dormen furiosament
La bellesa juga al golf
Espinal, M. T. (1988). Significat i interpretació. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Kempson, R. M. (1977). Semantic theory. Cambridge University Press.
Kempson, R. M. (1982). Teoría semántica (R. Cerdà, Trad.). Teide. (Obra original publicada el 1977)

Oracions sintàcticament ben formades.

No tenen una interpretació semàntica.

Afirmen condicions de veritat semànticament incoherents.

No respecten els requisits semàntics que sobre un dels seus arguments imposa un determinat predicat.

«the notion «grammatical» can not be identified with «meaningful» or «significant» in any semantic sense. Sentences (1) and (2) and equally nonsensical, but any speaker of English will recognize that only the former is grammatical.
(1) Colorless green ideas sleep furiously
(2) Furiosly sleep ideas green colorless» (p. 15).
 
Chomsky, N. (2002). Syntactic structures (2a ed.). de Gruyter Mouton. https://doi.org/10.1515/9783110218329 (Obra original publicada el 1957)
(Font de la imatge: Department of Linguistics and Philosophy. (s. d.). Noam Chomsky. Massachusetts Institute of Technology. https://linguistics.mit.edu/user/chomsky/)

Contradicció

(català)
El marit de la Maria és solter
El meu germà és fill únic
La comissiói redactarà un document i la comissiói no redactarà cap document
Cabré, T. i Rigau, G. (1986). Lexicologia i semàntica. Enciclopèdia Catalana.

Les proposicions contradictòries comporten implicacions contràries.

Una proposició és contradictòria d’una altra proposició si és impossible que les dues siguin veritat alhora i en les mateixes circumstàncies.

Una proposició oracional és contradictòria si afirma la veritat i la falsedat d’una mateixa condició o propietat.

Ambigüitat

(castellà)
Mujeres y hombres de edad avanzada no pueden entrar en el parque de atracciones
 
[mujeres] [y hombres [de edad avanzada]]
Ninguna mujer puede entrar en el parque
 
[mujeres y hombres] [de edad avanzada]
Las mujeres de edad avanzada no pueden entrar en el parque
 
 
(català)
El primer ministre parlà als libis de l’ambaixada
 
[parlà] [als libis] [de l’ambaixada]
Parlà de l’ambaixada
 
[parlà] [als libis [de l’ambaixada]]
Parlà als libis que eren a l’ambaixada
Espinal, M. T. (1996). El significado. A C. Martín Vide (Ed.), Elementos de lingüística. (p. 247–266). Barcelona: Octaedro.

Una proposició és ambigua si es descriu mitjançant almenys dos conjunts distints de condicions de veritat, la coordinació dels quals no resulta en una contradicció.

Una oració és ambigua si se li poden assignar dues o més proposicions.

Una oració és ambigua si té dues o més paràfrasis que no són paràfrasis entre si.

La font de l’ambigüitat pot ser lèxica o sintàctica.

Ambigüitat lèxica

Ve donada per l’homonímia o per la polisèmia de determinats elements lèxics.

(castellà)
Finalmente encontraron un banco
 
No veía la sierra.
 
Prefieren no tener canguros.
 
Encarcelado en Francia un canguro acusado de pederastia (El País, 23 de maig de 2011)

Ambigüitat sintàctica

Deguda a l’ambigüitat estructural o hominímia estructural.

(castellà)
Llegaron al taller los camiones de televisores averiados
[los camiones [de televisores]] [averiados]
[los camiones] [de televisores averiados]
 
Un policía mata a su mujer y tres hijos y luego se suicida en Holanda (La Vanguardia, 17 d’abril de 2005)
[mata] [se suicida] [en Holanda]
[mata] [se suicida [en Holanda]]
 
Limpian las playas con crudo (Qué!, 22 de febrer de 2008)
[limpian] [las playas] [con crudo]
[limpian] [las playas [con crudo]]

Vaguetat

No hi ha un únic conjunt de condicions de veritat.

(català)
La Maria ha votat pel xai i en Lluís també ho ha fet
 
Ha votat per l’animal que s’anomena així
Ha votat per menjar carn de xai
Espinal, M. T. (1988). Significat i interpretació. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Una proposició oracional és vaga quan pot ésser descrita sota una disjunció de condicions de veritat.

Indeterminació de sentit

(català)
El llibre d’en Joan
El llibre que té, el que llegeix, el que ha escrit…
 
El tren d’en Joan
El que agafa cada dia, el que agafarà, el que condueix…
Kempson, R. M. (1977). Semantic theory. Cambridge University Press.
Kempson, R. M. (1982). Teoría semántica (R. Cerdà, Trad.). Teide. (Obra original publicada el 1977)

La interpretació del sentit d’una unitat no és clara.

Manca d’especificació del sentit

(català)
Veí
Sense especificació de sexe, edat…
 
Anar
A peu, en cotxe, en bicicleta…
 
Kempson, R. M. (1977). Semantic theory. Cambridge University Press.
Kempson, R. M. (1982). Teoría semántica (R. Cerdà, Trad.). Teide. (Obra original publicada el 1977)

El sentit d’un element és clar, però molt general.

Interpretacions disjuntives

(català)
Els candidats o eren llicenciats o tenien experiència docent
Llicenciats sense experiència docent, no llicenciats amb experiència docent, llicenciats amb experència docent
 
Els concursants o han de ser homes o han de portar un banyador
Homes sense banyador, dones amb banyador, homes amb banyador
Kempson, R. M. (1977). Semantic theory. Cambridge University Press.
Kempson, R. M. (1982). Teoría semántica (R. Cerdà, Trad.). Teide. (Obra original publicada el 1977)

Vaguetat referencial

(català)
ciutat – poble
muntanya – turó
 
 
(anglès)
city – town
mountain – hill
Kempson, R. M. (1977). Semantic theory. Cambridge: Cambridge University Press.
Kempson, R. M. (1982). Teoría semántica (R. Cerdà, Trad.). Barcelona: Teide. (Obra original publicada el 1977)

El significat de la unitat lèxica és clar, però en certs casos és difícil saber si es pot aplicar a determinats referents.

tornar al principi

Les relacions de sentit entre proposicions

Espinal, M. T. (1988). Significat i interpretació. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
 
Espinal, M. T. (1996). El significado. A C. Martín Vide (Ed.), Elementos de lingüística. (p. 247–66). Octaedro.
 
 
(Font de la imatge: Centre de Lingüística Teòrica. (s. d.). M. Teresa Espinal. Universitat Autònoma de Barcelona, https://clt.uab.cat/m-teresa-espinal/)
 
Hurford, J. R. i Heasley, B. (1983). Semantics: A course book. Cambridge University Press.
 
Hurford, J. R. i Heasley, B. (1988). Curso de semántica (E. de Miguel i I. López Fraguas, Trad.). Visor. (Obra original publicada el 1983)
 
 
(Font de la imatge: Jim Hurford’s Home Page. (s. d.). http://www.lel.ed.ac.uk/~jim/)
Brendan Heasley
Brendan Heasley
(Font de la imatge: Centre for English Language Education. (s. d.). Ben (Brendan) Heasley. The University of Nottingham Ningbo China. https://www.nottingham.edu.cn/en/old-cele/people/staffprofile/brendanheasley.aspx)

La competència semàntica permet identificar relacions d’oposició, implicació, paràfrasi i pressuposició entre proposicions.

Oposició

(català)
Els quadrats són rodons
Els quadrats no són rodons
 
 
(anglès)
Charlesi is a bachelor
Charlesi is married
Espinal, M. T. (1988). Significat i interpretació. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Si una oració és vertadera, l’altra ha de ser falsa, i a la inversa.

Dues proposicions oracionals s’oposen si respecte a un mateix conjunt de condicions de veritat, una és vertadera i l’altra és falsa.

Implicació

(castellà)
(1) El acusadoi ha cometido un homicidio
(2) El acusadoi es un homicida
(3) El acusadoi ha causado la muerte de una persona
 
Si (1) és cert, (2) també és cert; si (2) és cert, (3) també és cert
Espinal, M. T. (1996). El significado. A C. Martín Vide (Ed.), Elementos de lingüística. (p. 247–66). Octaedro.

Una proposició n’implica una altra quan si la primera és veritat, la segona també ho ha de ser.

(català)
La Ritai és filla única ⇒ la Ritai no té cap germà
Sabem que tots els homes són mamífers ⇒ tots els homes són mamífers
Alguns grecs no són rossos ⇒ no tots els grecs són rossos
 
 
(anglès)
The park wardens killed the tigeri ⇒ the tigeri is dead
Espinal, M. T. (1996). El significado. A C. Martín Vide (Ed.), Elementos de lingüística. (p. 247–66). Octaedro.

Paràfrasi

(castellà)
Los solteros prefieren a las pelirrojas
Las chicas con el pelo rojo son preferidas por los hombres que no están casados
Hurford, J. R. i Heasley, B. (1983). Semantics: A course book. Cambridge University Press.
Hurford, J. R. i Heasley, B. (1988). Curso de semántica (E. de Miguel i I. López Fraguas, Trad.). Visor. (Obra original publicada el 1983)

Una oració que expressa les mateixes proposicions que una altra oració és una paràfrasi d’aquesta (suposant que totes les expressions referencials tinguin el mateix referent).

(català)
En Rufíi és el meu oncle matern ⇔ En Rufíi és el germà de la meva mare
Ahir en Perei encara estava malalt ⇔ En Perei ahir encara estava malalt
Espinal, M. T. (1988). Significat i interpretació. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
(anglès)
It is unfortunate that the teami lost ⇔ Unfortunately, the teami lost
Pauli bought a car from Suej ⇔ Suej sold a car to Pauli
The police chased the burglari ⇔ The burglari was chased by the police
Hurford, J. R. i Heasley, B. (1983). Semantics: A course book. Cambridge University Press.
Hurford, J. R. i Heasley, B. (1988). Curso de semántica (E. de Miguel i I. López Fraguas, Trad.). Visor. (Obra original publicada el 1983)

Comparteixen el mateix contingut proposicional.

Comparteixen el mateix conjunt de condicions de veritat.

Pressuposició

Una proposició en pressuposa una altra quan la primera implica la segona i, a més, en afirmar la primera es dona per suposat que la segona és veritat.

(1) En Joan ha deixat de fumar
(2) En Joan fumava
 
(1) pressuposa (2)
En afirmar (1) «ha deixat de fumar» es dona per suposat que (2) «abans fumava» és cert
*En Joan ha deixat de fumar, però no fumava
(1) M’alegro de saber que la Maria ja es troba bé
(2) La Maria no es trobava bé
 
(1) pressuposa (2)
En afirmar (1) «ja es troba bé» es dona per suposat que (2) «no es trobava bé» és cert
*M’alegro de saber que la Maria ja es troba bé, però es trobava bé.
(1) Em sap greu no haver arribat a temps
(2) No he arribat a temps
 
(1) pressuposa (2)
En afirmar (1) «Em sap greu no haver arribat a temps» es dona per suposat que (2) «no he arribat a temps» és cert
*Em sap greu no haver arribat a temps, però he arribat a temps

La pressuposició es manté si es nega l’enunciat.

En Joan ha deixat de fumar
En Joan no ha deixat de fumar
Pressuposició: En Joan abans fumava
L’ha sorprès suspendre l’assignatura
No l’ha sorprès suspendre l’assignatura
Pressuposició: Ha suspès l’assignatura
tornar al principi

Semàntica


El significat en l’oració: contingut proposicional i relacions de sentit entre proposicions
Joaquim Llisterri, Departament de Filologia Espanyola, Universitat Autònoma de Barcelona

La pàgina va ser modificada per darrera vegada el